Marxa de suport a les preses polítiques de Picassent.

 Un cop més, la solidaritat es fa present a les nostres terres i llançarà un crit ben fort el próxim 3 de març en favor de les preses polítiques en una marxa a Picassent. Aquesta jornada, convocada pel Grup de Suport als Presos de l’Horta, vol recordar la presència a Picassent de presos polítics catalans empresonats per l’Estat per la seva solidaritat amb el poble basc, i exigir per a ells, com al conjunt del col·lectiu de Presos i Preses Polítiques Basques el final de la dispersió, la millora de les condicions de vida a les presons i el reconeixement del seu estatus de preses polítiques.

Any rere any, veiem com l'engranatge repressiu es fa més fort, les presons cada vegada acullen a més gent i el sistema judicial allarga els braços cap a la il·legalització de tota disidència política. En aquest marc de repressió que viu el nostre poble, no hem d'oblidar la nostra tasca solidària de denúncia cap a tota injustícia que es comet a les nostres terres. Les presons de l'Estat, són una mostra del tarannà democràtic que els successius governs espanyols intenten imposar, on la dispersió de les preses polítiques respon a interessos i métodes que van més enllà del propi sistema penitenciari. La nostra resposta cap a aquestes contínues agressions sempre ha de ser de recolzament. Tant la repressió espanyola com la francesa, tenen clars objectius polítics on entren en joc les nostres llibertats com a poble. Fer front al que entenem com una comuna agressió cap als drets bàsics dels pobles que busquen la independència, passa per denunciar els mecanismes comuns de repressió: el paper de la policia, el sistema judicial i el sistema penitenciari.

 

Active Image

Per tot açò, donem recolzament al Grup de Suport als Presos de l’Horta, en la convocatòria a la Marxa en suport als i les preses polítiques que tindrà lloc el proper 3 de març, des de l'estació de RENFE de Benifaió fins el Centre Penitenciari de Picassent, on després es realitzarà un dinar i un concert solidari prop de la presó.

REPRESSIÓ POLICIAL A TORREDEMBARRA: dos fets repressius en tan sòls 4 dies

Active Image

El passat dijous dia 22 de febrer, 4 joves de l'Assemblea de Joves del Baix Gaià, foren aturats per dos agents de la Guardia Civil mentre estaven encartellant cartells informatius pel poble de Torredembarra.

Abans de res, l'agent va instar als joves a expressar-se en castellà, i davant la negativa dels joves, l'agent va respondre "no estoy obligado a conocer el catalán, ni mucho menos hablarlo".

Al cap d'uns minuts, els joves demanaren si us plau la identificació de l'agent, però va respondre: "eso en las películas", fet que demostra la impunitat en la que actuen aquests cossos policials.

A partir d'aquí els agents començaren amb la identificació i els registres als joves, preguntant al mateix temps si dúiem drogues; òbviament volien vincular política amb drogues.

La sorpresa va continuar quan va arribar la Policia Local, la qual no ens va dirigir la paraula en cap moment, va fer cas de la versió de la Guardia Civil, va robar tots els cartells als joves i una pancarta demanant l'amnistia de la Marina Bernadó, va registrar el cotxe d'una militant de l'assemblea i va posar la denuncia; una denúncia i multa que ronda als 600 €,  

Els fets repressius tornaren a ocórrer el passat diumenge 25 de febrer, mentre es celebrava la calçotada independentista del Baix Gaià, al Bar l'Auca; on la Guardia Civil "liderat pel mateix agent", van fer acte de presència; primer de tot amb la identificació i registre d'un jove de l'assemblea. Veient l'espectacle protagonitzat per l'agent, els assistents a l'acte varen sortir al carrer, unes 50 persones amb el DNI a la mà, farts de les continuades identificacions a llocs polititzats del poble i de la comarca.

Prop d'una desena de persones varen ser identificades, i l'agent altre cop es va negar a identificar-se, tal i com li van demanar diferents persones del poble.

Al marxar, l'agent va amenaçar a un jove militant de l'Ajbg, senyalant-lo i dient-li: "nos veremos". 

Enfront a l'augment de repressió a la vila de Torredembarra, us convoquem al proper divendres dia 2 de març a les 19:00h a la Pl. de l'escorxador (casc antic), a una manifestació de rebuig als fets repressius, i contra les forces d'ocupació. 

 

 

EL GOVERN MUNICIPAL ENRAREIX LA CONVIVÈNCIA A BARBERÀ

  Un dia després del ple extraordinari sobre l'estat de la ciutat tres joves implicats en la vida associativa de la ciutat, i que militen al centre social Ateneu de Barberà, han anat a buscar la sentència definitiva que ha imposat el "jutjat de pau" de la ciutat, amb una multa econòmica i un

arrest domiciliari de dos dies pels desperfectes que va patir la façana de l'església catòlica ara fa quasi un any, en uns fets que van ser del tot confusos i sobre els qual no existeix cap prova concloent contra els tres joves.

El govern municipal ha enrarit la convivència a la ciutat judicialitzant la vida associativa, que s'afegeix a la seva política de tolerànciazero sobre els espais públics i sobre el jovent que dissenteix de l'imposat "civisme", que només és unamostra clara de cinisme, hipocresia i política reaccionària contra la llibertat d'expressió, de trobar-se i demoure's pels espais públics i de trobada de la ciutat.

En definitiva, una altra cara de l'estat de la ciutat.

Comunicat en relació al 2on arxivament de la querella per tortures de Torà

Les entitats sotasignades expressem la preocupació davant l’arxivament de la querella per tortures patides pel veí de Tora, Jordi V. C. i exigim de nou la reobertura de la investigació, l’esclariment dels fets, la depuració de responsabilitats i en definitiva, la fi de la impunitat.

El passat divendres 2 de febrer hem rebut la comunicació de l’arxivament de la querella per tortures interposada ja fa més de 3 anys i mig.

Els fets es remunten al dia 1 d’abril del 2003 quan van ser detinguts sota aplicació de la legislació antiterrorista tres veïns de Torà (la Segarra). Empresonats durant 2 mesos van sortir en llibertat sota fiança i encara avui romanen a l’espera de judici a l'Audiència Nacional.

Durant un any diferents agents policials i personal mèdic que atengué en Jordi V.C. a l’hospital Arnau de Vilanova de Lleida, van declarar davant del jutge en relació als maltractaments que patí el detingut en el seu pas per la comissaria dels Mossos d’Esquadra. El dia 15 de setembre de 2004, una nova jutgessa va prendre possessió del Jutjat d’Instrucció núm. 2 i sense donar peu a cap nova diligència va decidir arxivar la querella, era el dia 26 de maig de 2005.

Un recurs a l’Audiència Provincial del dia 15 de novembre d’aquell any, però, li ordenà la continuació de la instrucció del procés. La resposta de la jutgessa va ser no fer absolutament res en relació a l’expedient fins que, fa poques setmanes, va deixar vacant el seu lloc al jutjat. Un nou lletrat, el tercer, seguint les passes de la seva antecessora ha decidit el passat dia 25 de gener un nou arxivament de la querella. Cap argumentació nova no ha estat aportada per aquest darrer arxivament, i es desconeixen les raons reals que l’han motivat.

El portaveu de la CUP es enregistrat per la policia municipal de Terrassa

 

Estil Bustos a Terrassa?


La nit del divendres 16 de febrer van ser identificats dos membres de la CUP, jaume S. i Pere V. per l'agent 0301 de la Policia Municipal mentre es trobaven posant cartells pel centre de Terrassa. Els dos membres de la formació terrassenca estaven posant cartells per anunicar el debat sobre cultura que la formació ha convocat per al dijous 01 de març.

El citat agent, que els va veure posant un cartell en un lloc en que ja n'hi havia d'anteriors, els va demanar que s'identifiquessin. Sense que s'oferís resistència per part dels 2 membres de la CUP l'agent, exhaltat, va cridar reforços, per la qual cosa en qüestió de pocs minuts es van presentar almenys 6 agents i un vehícle al lloc.
Els dos membres li van comunicar que estaven posant cartells amb cel.lo i només posaven cartells amb cola en llocs on ja hi havia cartells posats. Això no va servir de res i, malgrat les explicacions, el portaveu de la CUP va ser obligat a posar-se de cara a la paret i registrat, entre constants comentaris intimidatoris.
Entenem que aquests fets haurien estat impensables en el cas que el partit polític hagués estat un altre, i que es tracta, per tant d'un abús de poder i una actitud repressiva i política contra la CUP. Per això, demà es denunciaran els fets al Jutjat de Guàrdia núm. 3 de Terrassa (Rambla d'Ègara) a les 10:30 h del matí.

Terrassa, 19 de febrer de 2007


Candidatura d'Unitat Popular de Terrassa

Més informació a:

http://www.terrassa.cup.cat/

Censurat el concert d’Alerta Solidària a Sant Quirze

 

Des d'Alerta Solidària i la Plataforma Mossos Ni al Vallès ni Enlloc us
informen que degut al PSC, CIU, PP i a les pressions d'Enric Alloza,
director de Vilaweb Sant Quirze, s'ha censurat el concert que s'havia de fer
amb habeas corpus. Tot hi així, i més femrs que mai davant la repressió, els
companys de l'AJS de Sabadell ens ha cedit el seu espai (Malcolm X) per tal
de realitzar un concert el mateix dia que contarà amb At-Versaris i Answer.

Esperem comprengueu que no es pugui fer el concert que hi havia previst i
que ara més que mai ens doneu suport davant la vulneració de drets
fonamentals que em patit i contra la repressió i els mossos d'esquadra.

Entre totes i tots ho farem tot!! No hi falteu i difoneu aquesta informació
al màxim.

Ens veiem el proper 24 de febrer  a Sabadell contra la repressió!

Salut i lluita!!

LLIBERTAT PER LA NURI !

 

Impulsades noves convocatòries per la llibertat de la Nuri

Aquest dimecres dia 14 farà una setmana que van arrencar injustament la Nuri d'entre nosaltres.

Per recordar a les autoritats que no pararem fins que la Nuri torni a casa, aquest dimecres i tots els dimecres següents, CONCENTRACIÓ a les 19:30 a davant la seu d'ICV-EUiA comarques gironines (crta. Barcelona, 5 Girona)

I per si no n'hi ha prou, dissabte 24 de febrer a les 19:00, MANIFESTACIÓ davant la Subdelegació del Govern a Girona (Gran Via Jaume I)

En breu, estarà disponible la pàgina web www.elsud.org/nuri per recollir adhesions individuals i d'entitats a la campanya.

[Aprofitem per recordar que hi ha disponible un vídeo de la manifestació del passat dissabte dia 10.]

La bona fe

 

Per l'Oleguer Presas, jugador del FC Barcelona i de la selecció catalana de futbol.

De Juana Chaos ha passat els últims vint anys a la presó. Reduïda pels beneficis penitenciaris que preveia la legislació anterior, s'havia computat i establert una condemna de divuit anys pels crims que va cometre.

Tot i així, continua en presó preventiva, pendent de la resolució definitiva del procediment obert pel contingut de dos articles publicats al diari Gara. L'Audiència Nacional espanyola considera que, amb aquests articles d'opinió, De Juana Chaos ha comès delictes d'amenaces terroristes i l'ha condemnat a dotze anys i mig més de presó. Com a protesta per aquesta decisió, De Juana Chaos ha optat per fer vaga de fam fins a les últimes conseqüències.

L'estat de dret (com tantes vegades ens repeteixen com si fos una campanya publicitària) no preveu la pena de mort ni la cadena perpètua. De la mateixa manera continua prohibint l'eutanàsia. Em guiaré per la bona fe i suposaré que l'estat de dret no ha deixat de confiar en les seves lleis i continua no volent aplicar la cadena perpètua o la pena de mort. Guiat per la mateixa bona fe, consideraré que els motius polítics no fan que l'eutanàsia sigui legal. Suposaré, també mogut per la bona fe, que el contingut dels articles que ha publicat De Juana Chaos és prou explícit i clar per a mantenir a la presó una persona en risc de morir. M'agradaria pensar que, a l'estat de dret, hi ha llibertat d'expressió i que, en aquest cas, així com el d'Egunkaria o el de l'actor Pepe Rubianes per esmentar-ne alguns, hi ha indicis suficients per a processar els responsables (en cas contrari, tothom ja hauria aixecat el crit al cel, com és costum, quan hi ha episodis de falta de llibertat d'expressió lluny d'aquestes contrades, posem per cas al Marroc, a Cuba o a Turquia). La bona fe m'impulsa a pensar que a l'estat de dret la justícia és igual per a tothom, que no hi influeixen les pressions polítiques i que realment hi ha independència judicial; que les declaracions del ministre de Justícia, López Aguilar, en què afirmava: 'el Gobierno construirà nuevas imputaciones para evitar dichas excarcelaciones', referint-se al cas de De Juana Chaos, no han influït la sentència judicial.

Algú deia: Fets, no paraules. Doncs en David Fernàndez, al seu llibre 'Cròniques del 6 i altres retalls de la claveguera policial', ens informa dels fets següents: l'ex-general de la guàrdia civil i membre destacat dels horrors d'Intxaurrondo, Enrique Rodríguez Galindo, fou condemnat a setanta-cinc anys de presó per l'assassinat de Lasa i Zabala i tan sols en va complir poc més de quatre perquè al·legava problemes de salut. Julen Elorriaga també va ser excarcerat per motius de salut; condemnat a gairebé vuitanta anys de presó pels mateixos fets només ha complert un 3% de la condemna. De la Rosa, després d'estafar tot Espanya, gràcies a una depressió pot gaudir d'un generós règim de tercer grau. Rafael Vera, després de ser condemnat a deu anys de presó pel segrest de Segundo Marey, reivindicat pels GAL, només va passar vuit mesos reclòs per aquella causa… En David, al seu llibre, parla bàsicament de tortures i torturadors, de com la justícia mostra diferents graus de severitat segons l'acusat, de com funciona la maquinària informativa per criminalitzar determinades dissidències, de com la policia crea les proves necessàries per a imputar algú quan interessa políticament, com el govern no vol escoltar els informes del Relator Especial per la Qüestió de la Tortura de les Nacions Unides o d'organismes com Amnistia Internacional, que asseguren que en aquest estat de dret es tortura.

Però també resulta, ara, que la fiscalia de l'Audiència Nacional demana l'arxiu del cas Egunkaria: no hi ha proves. Resulta que el novembre del 2004 el Tribunal d'Estrasburg condemna l'estat espanyol per 'no haver investigat' les tortures denunciades, dotze anys abans, per disset independentistes catalans; calia fer callar les veus discordants durant els Jocs Olímpics. Resulta també que, el novembre del 2005, Zapatero indulta quatre policies locals de Vigo, inhabilitats i condemnats en ferm a dos i quatre anys de presó per haver apallissat, insultat i vexat el ciutadà senegalès Mamadou Kane. I resulta que Aznar havia fet igual el desembre del 2000: catorze agents condemnats per tortures (un d'aquests reincident), indultats.

I resulta que… Estic fet un embolic. Massa sovint aquest estat de dret té parts fosques que em fan dubtar. Tot això fa pudor d'hipocresia. I tanta hipocresia fa que se t'esgoti la bona fe.

Publicat a Directa

Comunicat de suport a la noia de Sarrià de Ter detinguda el dia 7

 

Alerta Solidària, organització antirepressiva de l’esquerra independentista, vol denunciar públicament l’aplicació de la legislació antiterrorista contra  la veïna de Sarrià de Ter (el Gironès), Núria Portulas. Aquesta noia, militant anarquista, fou detinguda per agents dels Mossos d’Esquadra la matinada del dia 7 i posteriorment conduïda a dependències policials de Barcelona. Tot i l’opacitat de la informació sobre el seu estat i les condicions de la detenció –habituals  en aplicació de la  legislació antiterrorista espanyola– se sap que, aquí, els Mossos  han tornat a complir ordres del jutjat d’instrucció de la Audiència Nacional. Com és habitual en aquestes circumstàncies, es sotmet la detinguda a la incomunicació i no es permet l’assistència, en primera instància, del lletrat de confiança.

 En aquest cas, a més,  s’han produït escorcolls per part del mateix cos policial a l’immoble okupat on residia la Núria i a casa dels seus pares, també a Sarrià.   Aquestes pràctiques són pròpies d’un Estat que no garanteix la pressumpció d’innocència. A més s’ha sotmès el seu entorn a l’aleatorietat d’un cop policial desproporcionat, generant una situació de màxim estrès per amics i familiars.

 La conselleria d’interior, ara controlada per Joan Saura, demostra d’aquesta manera que no han pretès mai modificar ni atenuar els procediments jurídics i les actuacions  policials que vulneren els drets fonamentals.

Davant de la situació, a l’espera de més informacions, Alerta Solidària fa una crida a l’Esquerra Independentista i a la societat catalana en el seu conjunt a mostrar la seva solidaritat amb la detinguda i el rebuig frontal a la Legislació Antiterrorista.   

 

Alerta Solidària, 8.2.2007

 

Donen suport les organitzacions de l’esquerra independentista de la ciutat de Girona (CUP, Maulets, Casal Independentista el Forn)

20 anys de la mort del “nen”

9 de febrer de 2007, 20 anys de la mort d'en Julià Babia, el "nen"

El present és complicat de ser entés, treballat, millorat… sense tenir els peus ferms en el que hem estat, sense saber el que som… Amb el l’esforç del passat ens hem fet persones, moviment i poble… Amb memòria, força i valentia, farem futur, farem història.

Amb aquestes ratlles, des d’Alerta Solidària volem recordar, al conjunt de l’Esquerra Independentista qui fou company de lluita de totes nosaltres i que, malauradament, per diverses circumstàncies, ha quedat sovint relegat a un injust oblit. Per responsabilitat amb aquelles persones que han sofert la repressió, i conscients que l’homenatge només és per aquells que ho han donat tot en el combat, en el 20è aniversari de la seva mort, us atansem la figura d’en Julià, conegut com el “nen”, tot agraint-vos que coloqueu el cartell adjunt en un lloc ben visible del vostre local. (si voleu rebre la imatge per a fer el cartell feu-nos arribar un e-mail a alertasolidaria@alertasolidaria.org)

 Active Image

El millor homenatge, la victòria. 

Alerta Solidària,

9 de febrer de 2007

Països Catalans