STOP Bales de Goma demana col•laboradors per una acció dissabte a Barcelona

El dissabte 2 d’abril l’associació “STOP Bales de Goma” convoca un flashmob/acte simbòlic a la Plaça Sant Jaume, de Barcelona, per demanar l’abolició dels projectils de goma utilitzats per la policia autonòmica catalana.


La convocatòria està prevista a les 11:30h, i als participants se’ls demana només de portar una samarreta blanca. L’objectiu és escriure la paraula S T O P al centre de la plaça amb 100 persones assegudes a terra i una bena a l’ull tacada de vermell, en solidaritat amb els ciutadans que han sofert danys greus en exercir els seus drets a manifestar-se i circular per la via pública.


Escrivim S T O P a aquestes armes i S T O P a la por a manifestar-se de forma democràtica. Uniu-vos a aquesta iniciativa per demanar l’ abolició de les armes d’impacte utilitzades per la policia en les manifestacions!


Per la bona organització de l’ acte es demanaria d’escriure un mail confirmant l’assistència, sigui de persones individuals o de grups, al mail: flashmob@stopbalesdegoma.org

Us demanem que en feu la màxima difusió!

L’Ajuntament de Gràcia desallotja per la força una acampada de joves

Avui hi ha convocada una concentració de protesta a dos quarts de vuit, a la mateixa plaça de la Vila.

La Plataforma d’Entitats Juvenils de Gràcia, on hi participa la independentista Assemblea de Joves de Gràcia-CAJEI, pretenia denunciar que la gestió del Casal de Joves de la Fontana ha estat cedida a una entitat privada quan diverses entitats populars del barri en reclamen la gestió i han demostrat sobradament experiència i capacitats.

 

La Guàrdia Urbana va posar fi a la protesta seguint les directrius del Regidor del Districte, Guillem Espriu, qui després de rebre els representants de la Plataforma els va assegurar que no tenia cap intenció d’escoltar les demandes de l’entitat malgrat els nombrosos avals d’associacions històriques del barri que la recolzen. Amb la decebedora actitud del regidor, l’assemblea de l’acampada va decidir recollir les tendes però no abandonar l’acció i es van preparar per a passar la nit al ras. A les dues de la matinada, la policia va posar fi a la protesta com es pot veure en el vídeo (clica aquí). En 40 minuts, la plaça va quedar freda, buida, morta, com li agrada a l’Ajuntament gràcies al agents policials que aquest cop no van efectuar cap detenció ni identificació. Això sí, cops, crits i tensió en una actuació innecessària que no haurà assolit cap altra objectiu que el de reforçar els arguments de lluita del jovent gracienc.

El Tribunal Suprem prohibeix Sortu

El Tribunal Suprem ha prohibit aquest dimecres que la formació independentista basca Sortu s’inscrigui al Registre de Partits del Ministeri de l’Interior per participar a les eleccions municipals i forals del 22 de maig.

Article publicat a Llibertat.cat

La resolució, però, no s’ha aprovat per unanimitat, ja que dels setze magistrats tres han anunciat que presentaran un vot particular. Els magistrats han atès així les tesis de la fiscalia i de l’advocat de l’Estat, però no pas la de milers de bascos que s’han manifestat perquè l’opció rupturista sigui present a les eleccions. Així, el Suprem sosté que la formació és una continuació de Batasuna, que busca fer un “frau de llei” presentant-se amb noves sigles i amb uns estatuts que incorporen una renúncia explícita de la violència.

Els 16 magistrats de la Sala Especial han adoptat la decisió després de deu hores de deliberacions i dos dies de vistes en què han escoltat els arguments de la fiscalia i l’advocat de l’Estat, però també de la defensa.Sortu disposa ara de 30 dies per presentar un recurs davant el Tribunal Constitucional.

L’objectiu de les deliberacions d’aquest dimecres ha estat trobar un acord per unanimitat tal com va passar amb la ja il·legalitzada Batasuna, però no ha estat possible ja que tres dels 16 magistrats han anunciat que presentaran vots particulars en els pròxims dies.

El Suprem doncs sosté que Sortu forma part de l’entramat d’ETA-Batasuna i que només renuncia a la violència als seus estatuïts amb l’objectiu de poder concórrer a les eleccions del 22 de maig.

L’Ajuntament de Barcelona i la Guàrdia Urbana retiren la querella contra Vilaweb

L’Ajuntament de Barcelona i el cap de la guàrdia urbana de Barcelona han retirat la querella contra Vilaweb pel cas Vilaró acceptant així que el cas l’estudiï el Consell de la Informació del Col·legi de Periodistes.

Article publicat a  Llibertat.cat

Segons ha anunciat el degà del Col·legi de Periodistes de Catalunya (CPC), Josep Maria Martí, durant l’acte de solidaritat amb el diari digital, l’acord entre el diari  i Vilaró s’ha produït a última hora d’aquest dimecres a la tarda quan l’Ajuntament de Barcelona i la Guàrdia Urbana han decidit retirar la querella presentada contra Vilaweb per les informacions publicades sobre el cas Vilaró l’any 2008.

En aquest sentit, l’Ajuntament i la Guàrdia Urbana han retirat la querella i han acceptat que sigui el Consell de la Informació de Catalunya qui estudiï la seva reclamació.

La mediació de Martí entre les dues parts, que s’ha concretat en converses al llarg d’avui, ha evitat que el cas es resolgui per via judicial. Segons Vilaweb, no rectificarà pel tractament informatiu que va fer del cas i el Consell de la Informació del Col·legi dictaminarà si hi va haver mala praxi informativa.

Barcelona Decideix acusa l’alcade de la ciutat

La plataforma Barcelona Decideix ha informat en roda de premsa avui dilluns, 21 de març, que acudia al jutjat per acusar l’Ajuntament de Jordi Hereu de vulneració contra els drets fonamentals. 

Informació publicada a la web de l’entitat Barcelona Decideix.

En concret, s’acusa l’equip de govern de Barcelona d’una banda, de vulneració del dret de lliure expressió i, de l’altra, de discriminació per motius polítics contra la llibertat ideològica.

Barcelona Decideix ha al·legat a través del seu portaveu, Alfred Bosch, que durant més d’un any havien fet tot el possible per cohabitar i pactar amb el govern municipal, però que no havia estat possible. «Se’ns ha esgotat la paciència —ha dit—; no podem callar més davant els abusos i aquesta gestió de baixa qualitat democràtica, que ens impedeix treballar amb llibertat». Bosch ha citat alguns exemples dels esmentats abusos, en el centre dels quals es troba un litigi sobre banderoles de fanals públics.

Xavier Martínez, secretari de l’Associació Barcelona Decideix, ha presentat les proves del procés de petició de banderoles, que segons ha afirmat, es va conduir en la forma deguda, amb el temps requerit i que va ser aprovat per l’Ajuntament. «Se’ns van concedir uns trams importants d’avingudes centrals de la ciutat, pagant i complint idèntiques condicions que les que s’exigeixen a qualsevol altre sol·licitant». Al cap de quatre mesos de la concessió, l’Ajuntament va denegar el permís per motivacions polítiques. D’aquí la queixa formal.

«Estem davant d’una vulneració molt greu», ha assegurat Josep Cruanyes, jurista lletrat de Barcelona Decideix: «S’han infringit drets fonamentals i estem disposats a arribar al final d’aquest assumpte». Cruanyes ha indicat que només retirarien la demanda si l’Ajuntament admetia de manera immediata que es tractava d’un error, restituïen la llicència i compensaven Barcelona Decideix pels danys causats.

Nova flama antimonàrquica: El mural de Pedreguer ja és una realitat

En espera que la fiscalia de l’Audiència Nacional es pronunciï, el mural dels “300 anys” ja és una realitat. Aquest poble de la Marina no ha estat diferent de molts altres en quant a la commemoració amb murals i pintades de l’efemèride de l’ocupació borbònica del país però sí que ha cridat l’atenció per dos fets: el primer, la insistència de la militància independentista que durant quatre anys ha reivindicat el dret a la llibertat d’expressió per sobre de les traves burocràtiques del consistori, i segon, més cridaner sens dubte, la obsessió espanyolista per castigar amb repressió allò que amb arguments i democràticament no poden vèncer.

David Prats, membre d’Endavant (OSAN), ha remarcat la importància del mural ja que evidencia la inexistència de la democràcia a l’Estat espanyol ja que l’actuació absurda, de dur aquest mural a l’Audiència Nacional, és només la punta de l’iceberg del tarannà repressiu de l’Estat. Fins on arriben quan la proposta política de l’Esquerra Independentista supera el simbolisme d’un mural i esdevé realitat?

Avui fa 10 dies que la fiscalia de l’Audiència Nacional comunicava l’obertura de diligències d’investigació per esclarir si l’acte administratiu de l’Ajuntament de Pedreguer, pel qual concedia permís a Maulets, SEPC i Endavant, pot constituir o no un delicte d’injúries a la corona. Queda encara oberta la porta a l’exercici de la repressió, tot i que de conseqüències encara ignorades. La millor conseqüència però ha estat elevar l’acció del mural fins al rang de notícia publicable i publicada a la majoria de diaris del País Valencià i mitjans digitals d’arreu del país. Una acció per tant impecable, per la que cal felicitar als seus autors, per haver-la materialitzat i per haver insistit durant tants anys en exigir fer efectiu el dret a la llibertat d’expressió.

Vegeu vídeo editat per Vilaweb Alacant clicant aquí.

Vist per sentència el darrer judici contra el SEPC

Aquest matí ha tingut lloc el judici contra un militant del SEPC que va participar en un piquet d’estudiants durant la Vaga General del 29 de setembre. A la vista han comparegut els dos agents de seguretat que van detenir l’independentista a més d’un agent de la policia local que se’l va endur a comissaria.

“Sóc independentista i revolucionari, era dia de Vaga General i jo era on havia d’estar”

El judici s’ha celebrat amb una concentració de suport a les portes dels jutjats, convocada pel SEPC i Alerta Solidària. És la tercera en el que portem d’any, després de les dues realitzades per les declaracions d’en David i en Guillem, militants d’Endavant i represaliats per la manifestació de la Diada.

L’Àlvar ha refusat els interrogatoris de les parts acusadores i del mateix jutge i s’ha limitat a afirmar que com a independentista i revolucionari, el dia de la Vaga era on havia de ser. A més, ha explicat que el Sindicat d’Estudiants dels Països Catalans treballa per assolir la independència i el socialisme a l’Illa i a la resta de la nació. El jutge, un cop escoltada aquesta darrera intervenció, ha clos la vista per dictar sentència en els propers dies.

La fiscalia ha sol·licitat una condemna de 6 dies de localització permanent així com 475 € en concepte de danys per compensar la Universitat de les Illes Balears per la neteja de pintades i per la reposició dels panys que en aquella jornada de lluita van aparèixer farcits de silicona.

El Tribunal d’Estrasburg condemna Espanya per violar la llibertat d’expressió d’Otegi

Fou condemnat pel Suprem per referir-se al rei espanyol com a ‘responsable dels torturadors’.

Notícia publicada a Vilaweb.cat

El Tribunal Europeu de Drets Humans d’Estrasburg ha condemnat l’estat espanyol per vulnerar el dret a la llibertat d’expressió d’Arnaldo Otegi, quan fou condemnat a un any de presó per un delicte d’injúries al rei Juan Carlos de Borbó quan s’hi va referir com a ‘responsable dels torturadors’. La sentència (pdf) d’avui condemna Espanya a pagar 20.000 euros a Otegi per danys morals i 3.000 euros per les despeses del procés.

La condemna, la va dictar el Tribuna Suprem espanyol i després fou confirmada pel Tribunal Constitucional, que va desestimar el recurs d’empara que havia presentat la defensa.

Jutgen avui un membre del SEPC de Mallorca per la Vaga General

N’Àlvar, militant del Sindicat d’Estudiants dels Països Catalans (SEPC), va ser detingut a les portes de la Universitat de les Illes Balears per agents de seguretat i membres de la Policia local de Palma. Amb acusacions vàries per deslluïment i danys, la Universitat i la Policia l’assenyalen com a responsable d’un piquet d’estudiants que haurien sabotejat les portes de la universitat i haurien decorat les instal·lacions amb pintades, cartells i pancartes. N’Àlvar rebutja les acusacions per bé que no desmenteix que aquella alba de Vaga General, ell, com altres companys, estessin complint amb el seu deure com a independentistes i revolucionaris.

El SEPC i Alerta Solidària han convocat a les portes del jutjat una concentració de suport. L’organtizació antirepressiva informarà dels esdeveniments i de la sentència així com el sindicat d’estudiants preveu difondre el cas entre les universitats i instituts d’arreu dels Països Catalans.

La Vaga General del 29 de setembre es va tancar amb 71 persones detingudes, 10 de les quals militants de l’Esquerra Independentista. Els diferents processos judicials avancen i, si bé fa pocs dies anunciàvem l’absolució d’un veí de Sants i militant d’Endavant, el cert és que la majoria de les persones encausades s’enfronten a revisions dels casos passant de faltes a delictes. En definitiva, sort desigual per a les persones represaliades per l’Estat espanyol protector de privilegis i enormes espolis.

Aturat el desallotjament de Can Vies, novament

Autoritza a desallotjar la CNT però no la resta d’entitats perquè el procediment no és el correcte

Article publicat a El Punt.cat

Segona pròrroga per al desnonament de Can Vies. Ara per un error parcial en el procediment que empara totes les entitats excepte la CNT, que era l’única amb la qual existia una cessió de l’immoble, en precari, és a dir, sense contracte ni pagament de lloguer, però pactada entre totes dues parts.

La titular del jutjat de primera instància número 6 de Barcelona autoritza ara TMB a desnonar el sindicat CNT però no la resta d’entitats que en fan ús, entre ells la CGT, el Centre Social Autogestionat Can Vies i associacions veïnals i de joves de Sants, La Bordeta i Sant Medir, segons la sentència que es va conèixer ahir. La magistrada aprecia “l’existència d’inadequació de procediment respecte de tots els demandants, amb l’única excepció de la Confederació Nacional del Treball (CNT) per ser aquesta entitat l’única a la qual la demandant [l’empresa TMB] va cedir la finca d’autos en precari”. Així, creu correcte que se l’insti al desnonament perquè el sindicat ja no és representatiu en l’empresa ni fa les tasques per a les quals se li va cedir l’espai però no per a les altres associacions, que en fan ús de manera “clandestina”, “per ocupació inconsentida, fins i tot amb aparença de delictiva”. Quant a aquestes entitats la sentència diu que “el desnonament per precari és un dels mitjans –no l’únic– que s’ha fet servir en la via civil per obtenir el desallotjament”.

TMB en discrepa i ja ha anunciat que recorrerà la sentència perquè entén que hi ha suficient jurisprudència anterior avalada per l’Audiència Provincial de Barcelona que els en dóna la raó. La mateixa jutgessa s’hi refereix, en la sentència, a resolucions anteriors de l’Audiència de Barcelona que equiparen l’ocupació il·legal amb la cessió en precari per poder desnonar a través d’aquest procediment però diu que “no es tracta d’un criteri unànime ni molt menys”. Així, fa referència a autos dictats per les audiències de Girona, Mallorca, Madrid, Osca, Saragossa o Santa Cruz de Tenerife que estan amb línia amb el seu criteri. Per TMB, la jutge no ha volgut entrar en el fons de la qüestió i s’ha cenyit a un defecte formal.