En motiu de la mort de Patricia Heras

Alerta Solidària ens fem resó de les tràgiques circumstàncies de la mort de Patricia Heras, represaliada pel cas 4F, condemnada a presó per uns fets que no va cometre. 

 

Reproduïm a continuació la carta de Mariana Huidobro a l’alcade de Barcelona.

CARTA ABIERTA AL ALCALDE DE BARCELONA JORDI HEREU

 

Señor Jordi Hereu:

Este martes 26 de abril del 2011 se suicidó Patricia Heras, una de las encarceladas por el caso de Sant Pere més Baix.

Le refrescaré la memoria por si no sabe a quien me refiero.

El 4 de febrero del 2006 se realizó una mega-fiesta en una casa ocupada, de propiedad del Ayuntamiento, y que había sido precintada. Los vecinos reclamaban por el ruido y se dispuso la presencia en el lugar de cuatro Guardias Urbanos. Cerca de las 6,30 am de esa mañana, se produjo un enfrentamiento, en el que, desgraciadamente, quedó en estado vegetal un policía. Se detuvieron a siete personas en el lugar. Tres de ellas que estaban en la calle y cuatro que salieron de la fiesta. Más tarde, se detuvo a Patricia y a un amigo suyo en un hospital.

Esa mañana la policía entregó un informe al entonces Alcalde de Barcelona, Joan Clos, que, cómo él mismo ha incluso ratificado años después, decía que “una maceta lanzada desde el interior del edificio” había herido al policía.

Nadie sabe qué sucedió con ese informe, al parecer ni el mismo señor Clos, pero desde luego que usted, señor Hereu, sí lo sabe. Usted era entonces Concejal de Seguridad y Movilidad del Ayuntamiento de Barcelona, y es lógico que en una situación tan grave, este informe haya seguido su curso correspondiente antes de llegar al entonces Alcalde.

También sabe de este documento la entonces Consejera de Interior, Montserrat Tura.

Pero claro, había un policía gravísimo, y el Ayuntamiento era propietario del edificio desde el que se lanzó la maceta, además de ser responsable de haber enviado a cuatro policías, sin protección, a un lugar donde había más de 1.500 personas.

Lo que sí sé, es que el informe desapareció. La versión de la policía fue cambiada por otra que permitía culpar a las personas detenidas al azar y, de esta manera, sacarse la responsabilidad de encima y comunicar con bombos y platillos que “justo”, increíblemente, se había arrestado a todos los culpables del altercado.

Para hacer esta nueva versión, hicieron pasar a los camiones de limpieza del Ayuntamiento que lavaron la calle borrando todas las pruebas. Luego redactaron el cuento con los nombres de los detenidos, culpando de lo más grave a los sudamericanos.

Esto, señor Alcalde, se llama corrupción y racismo.

A mí, como madre de Rodrigo, el principal inculpado, se me habla siempre del policía herido. Claro. Hay una víctima grave: hay un policía que quedó para siempre en estado vegetativo. Pero ustedes, para quitarse la responsabilidad, en vez de investigar lo sucedido, que es lo que todos siempre hemos pedido, cambiaron los hechos, callaron a la prensa, culparon a los más débiles y luego pintaron la situación con bonitas palabras.

Le dijeron a la mujer del policía y a sus hijos que fue Rodrigo quien lanzó una piedra (la segunda versión es de una piedra lanzada desde la calle, así podían acusar a alguien que detuvieron allí y que no estaba en la fiesta). No les interesa que esa mujer sepa la verdad, al contrario, así para ella su dolor tiene un rostro, el de mi hijo. Así ella no sabe de la responsabilidad del Ayuntamiento por la situación de su esposo. Jugaron con el derecho de ella y de sus hijos a saber la verdad, o al menos, a intentar saber qué sucedió.

A los tres sudamericanos se los tuvo dos años en prisión preventiva. Le recuerdo, señor Hereu, que hicimos hasta una huelga de hambre para pedir justicia. Le recuerdo que prometió en público recibirme, para luego no hacerlo.

Se realizó una farsa de juicio, porque la sentencia de culpables ya estaba escrita tanto por usted como por la señora Tura. Se apeló al Tribunal Supremo que ratificó la sentencia. Se pidió un indulto. Nada.

Los cinco principales acusados tenían que entrar a prisión.

Rodrigo ya ha cumplido más de tres años preso. Esto le pasó a los 21, ahora tiene 26.

Patricia entró en octubre a la cárcel. Salió dos meses después en tercer grado. Tenía que ir a dormir a la cárcel y trabajar durante el día.

A veces la iba a ver a su trabajo, me abrazaba entusiasta pero me decía lo difícil que se le hacía ir a dormir a la cárcel. Ya sé que no le interesa, pero igual se lo digo. Patricia tenia una mirada tan transparente que la ocultaba entre dos rizos, porque era un mirar abierto, de un espíritu hermoso y bueno, pero herido y sufriente. Patricia era un ángel que necesitaba sus alas para volar, y ustedes se las cortaron.

Yo puedo entender a los policías que mintieron, acusando a los chicos, porque eran amigos del policía herido y necesitaban descargar su rabia con alguien. Lo podría entender, pero no lo acepto. Lo que no puedo ni entender ni menos aceptar es planificar un montaje para culpar a inocentes, lo que hicieron ustedes, los políticos.

Usted la mató, señor Hereu, la mató su cobardía, su falta de carácter y sentido de la justicia, su inmoralidad como político representante de todos nosotros desde su protegido ministerio.

La mató Montserrat Tura, por los mismos motivos.

Es culpable de su muerte también Joan Clos, que no hizo nada ni fue al juicio para ratificar lo que ya había dicho: que las acusaciones eran falsas.

También son culpables de su muerte la Jueza de Instrucción Carmen García Martinez, los jueces de la Audiencia Provincial Jesús Barrientos Pacho, Carlos Mir Puig y Jesús Navarro Morales y los jueces del Tribunal Supremo D. Adolfo Prego de Oliver y Tolivar, D. Perfecto Andrés Ibáñez, D. José Ramón Soriano Soriano, D. Manuel Marchena Gómez, D. Luis-Román Puerta Luis.

Todos vosotros matasteis a Patricia, y yo no os lo perdonaré jamás.

Os desprecio porque sois corruptos y malvados, y os tengo lástima porque no llegáis ni a la sombra de Patri, ni de mi hijo Rodrigo, ni de ninguno de estos chicos y chicas acusados y castigados tan injustamente.

Habéis tratado de corromperlos a ellos, de hacerlos mentir con promesas de libertad para probar el montaje construido, pero no lo habéis logrado.

Patricia tuvo que volar en la libertad de la muerte.

Rodrigo está y seguirá luchando desde la cárcel, siendo, como él dice, libre a pesar de los muros, porque en el mundo, aunque vosotros no lo veáis, aún hay belleza, amor y valores, aún hay personas que no se dejan ensuciar con vuestra mierda y que, cada uno en su modo, son libres a pesar de las cárceles.

Y yo, Señor Hereu, no pararé hasta que hayáis pagado vuestros crímenes, a no ser que tengáis un ápice de humanidad e intentéis reparar lo irreparable.

Con desprecio,

Mariana Huidobro

 

Barcelona, 28 de abril 2011

L’Ajuntament de València prohibeix la Muixeranga, l’Himne de la República, Fosses del silenci i entrar en els quadres de la fossa

Alerta Solidària, convocant de l’acte de diumenge, condemna enèrgicament la censura imposada pel consistori de València, i aninem a donar una resposta clara secundant les mobilitzacions de demà, en motiu de la Diada Nacional del 25 d’abril, i la concentració que tindrà lloc el diumengre, a les 12 hores, a la porta principal del cementiri.

 

Reproduïm la nota emesa pel Fòrum per la Memòria del País Valencià:


L’Ajuntament de València prohibeix la Muixeranga, l’Himne de la República, Fosses del silenci i entrar en els quadres de la fossa.

 


Acte en memòria i desgreuge de les víctimes del franquisme soterrades als fossars comuns del Cementeri de València. (Diumenge 17 d’abril a les 12 h. porta principal del cementeri) 

 

Acudeix i ajuda’ns a difondre aquesta informació. 

En una nova demostració d’aquest estat d’excepció cada vegada menys aparent, l’Ajuntament de València ataca amb prohibicions l’acte d’homenatge a les víctimes del franquisme soterrades als fossars comuns del Cementeri General.

Aquesta vegada, com l’any passat, a més de no entrar als quadres de la fossa, prohibeix, que s’interprete la Muixeranga, l’Himne de Riego i Fosses del silenci.

Prohibeix la música, segons el seu comunicat: “per no alterar la tranquil•litat dels visitants del Camposanto, per ser lloc recolliment i pau”. No es pot homenatjar amb música als morts d’un genocidi, perquè “intranquilitza” els vianants. El seu únic homenatge ha de ser el silenci, com la llosa amb la què cobreixen els seus assassinats. Així de delicats són amb alguns i tan poc amb tots els altres, que han de suportar com se’ls trenquen les orelles per la gran potència dels altaveus de la capella instal•lada al centre del cementeri, obligant-los a escoltar tot el repertori de la litúrgia i culte catòlic. No dóna cap raó per no entrar en els quadres de la fossa, serà llavors per no poder fer la ofrena floral al lloc on van llançar els seus cossos. Curiós: diuen “herba” al lloc de la ignomínia. Els morts poden ser silenciats però l’herba que els cobreix és intocable.

El poder només vol silenciar, reprimir i acabar amb els drets més elementals. Pretén imposar el seu vergonyós monòlit, erigit sobre les víctimes per glòria dels seus botxins, i fer callar qualsevol discrepància per la via de l’autoritarisme més ranci.

Aquests morts de les fosses no mereixen que se’ls recorde. I els que els recordem som com ells: pobres, exclosos i explotats en la nostra dignitat.

Rescat, aquest dissabte, dinar d’aniversari, i ja en van 10!

Aquest any ja fan 10 anys de les detencions del Diego i en Zigor, i per tant ha fet ja 10 anys de la creació de Rescat.

Un any més, ho volem celebrar amb tots i totes vosaltres, per recordar els 10 anys de lluita i solidaritat, i per agafar energies per seguir lluitant molts anys més.

i començarà a la 13h amb un vermut. El dinar serà a 2/4 de 3 puntual, i cal que compreu el tiquet a La Torna (Només venda anticipada) el preu és de 15€. També us podeu apuntar al dinar escrivint un email a llibertatpreses@gmail.com. Hi haurà opció vegetariana (si és possible, aviseu-nos per correu-e).

Dues persones detingudes, càrrega policial i una casa okupada desallotjada a Sants

L’Encoberta de Sants, que ha resistit pacíficament durant 2 hores l’acció dels Mossos per buidar-la d’habitants, de continguts i de somnis, ja torna a l’estat “natural” de les coses: tapiada i apte per a l’especulació.

Segons fonts de Sants, hi ha hagut dues persones detingudes que s’havien encadenat a un tub dins d’una paret de la casa. En aquests moments són a la comissaria de Les Corts, sota la imputació de resistència a l’autoritat. Una concentració solidària a les portes que aplega unes 30 persones.

En el decurs del desallotjament s’ha produït una petita càrrega policial, amb cops i empentes, i els 40 veïns i veïnes que protestaven al carrer han estat encapsul·lats (envoltats sense deixar-los moure, ni entrar ni sortir) per agents antiavalots de la Brigada Mòbil dels Mossos d’Esquadra. L’Encoberta de Sants és propietat del banc portugués Caixa Xeral que havia instat judicialment al desallotjament però que abans ja havia provat de fer-ho a través de matons.

Excarcerat el pres polític basc més antic sota amenaces del govern basc

Fent-nos resó del que denuncia el col·lectiu de familiars de presos polítics bascos, Etxerat, mostrem la nostra solidaritat cap aquells companys que lluiten i cap aquells ciutadans que només volen mostrar públicament la seva alegria pel retrobament després de tants anys de segrest legal. El govern basc ha amenaçat amb actuar violentament contra qualsevol acte de benvinguda, posant de nou la llibertat d’expressió al lloc que li pertoca en aquest estat espanyol, a les escombraries.

 

El diari Gara comença informant així d’aquest moment històric: “Puny en alt, Jose Mari Sagardui, “Gatza”, ha sortit de la presó de Jaén a les 9.05, aclamat pels veïns de Zornotza que han acudit a rebre’l, sota els crits de “El Poble és amb tu”, “Presos bascos a casa” i “ànims gudari (soldat patriota)”. La seva filla Goiztiri ha estat la primera en abraçar el ja ex-pres.”

El col·lectiu Etxerat, assegura, en relació a la prohibició dels actes populars de benvinguda que, “si algú decideix utilitzar la violència i colpejar la gent perquè no mostri la seva solidaritat, serà una responsabilitat d’ells, perquè ells sí utilitzen la violeència política. No podran aturar la solidaritat.”

Vist per sentència el judici al Jordi de Tarragona

El judici penal contra en Jordi Romeu, militant independentista tarragoní, membre d’Endavant OSAN, inculpat per part de la Guàrdia Urbana d’agressió i desobediència a l’autoritat ha quedat vist per a sentència. La Guàrdia Urbana de Tarragona, cos policial que ha instruït el cas, ha al·legat lesions de les que no han presentat les proves forenses, i finalment l’Ajuntament no s’ha personat com a acusació particular. El fiscal ha reclamat 1 any i sis mesos de presó per l’acusat i una multa de fins a 1.200€. La defensa n’ha demanat la lliure absolució.


Avui dimecres 6 d’abril a les 10 del matí, al Jutjat de lo Penal de Tarragona s’ha celebrat el judici contra en Jordi, detingut el 18 de juny de 2010 en sortir d’un local d’oci del carrer Rebolledo al negar-se a signar una sanció de 1.000€ interposada pels agents que asseguren que els havia xiulat. Per la seva banda, Romeu també va denunciar als agents que l’havien detingut al·legant abusos, subratlla que va ser llençat a terra i que li van trepitjar el cap amb les botes.

La declaració de l’acusat i els testimonis ha remarcat que els agents van detenir en Jordi injustificadament, inventant-se les acusacions i encobrint-se entre ells. Així mateix, han estat constatades diverses imprecisions en l’atestat de la Guàrdia Urbana, així com greus contradiccions durant la vista oral feta als agents. Aquests no han pogut aportar cap prova forense de les suposades lesions, així com tampoc ha pogut corroborar-ho la metge forense que han portat.

L’advocat de la defensa ha aclarit que les acusacions de la Guàrdia Urbana de Tarragona no tenen cap base i que és tracta d’un judici polític, a la vegada que ha demanat la lliure absolució de l’encausat. En acabar el judici, l’advocat defensor s’ha mostrat optimista per com ha anat i de les possibles resolucions del jutge.

En Jordi ha comptat amb el suport d’una trentena de persones, que des de les 9:30 del matí han mostrat la seva solidaritat a les portes dels Jutjat. Les solidaries han rebut amb una forta ovació l’acusat quan ha aparegut a la porta de l’edifici en finalitzar la vista. Algunes de les concentrades les han acompanyat al judici com a públic.

Els jutjats de Barcelona confirmen que no hi ha causa per la benvinguda a la Laura Riera

Martí Humet, militant independentista de l’organització Endavant (OSAN), va ser detingut pels Mossos d’Esquadra que van remetre un informe a l’Audiència Nacional. D’aquest òrgan madrileny, i després de dos mesos de deliberacions, van passar l’expedient a Barcelona, tot remarcant que no hi havia causa per a l’enjudiciament per motius de terrorisme. A Barcelona, i passat més de mig anys dels fets, els jutjats han confirmat que tampoc veuen indicis de delicte, com el de desordres públics. S’acaba per tant, el calvari judicial que ha patit en Martí però queda en la impunitat de nou l’actuació dels Mossos i del llavors responsable d’Interior, Joan Saura, que van imposar la censura per la força de la detenció i l’amenaça del processament pel delicte d’enaltiment del terrorisme. Va ser víctima un cop més la llibertat d’expressió. 

Vídeo dels fets, actuació dels Mossos, càrrega policial i declaracions d’Alerta Solidària: clicant aquí.

Aquell 21 d’agost, la Vila de Gràcia es preparava per rebre a casa la companya independentista Laura Riera, després de passar 9 anys de presó per col·laborar amb l’organització basca ETA. Els jutjats de Barcelona, per ordre de l’Audiència Nacional, van remetre als Mossos l’ordre d’impedir l’acte de benvinguda. El que va acabar passant però va ser kafkià ja que la persona que va pujar a l’escenari per comunicar que s’havia desconvocat l’acte, per ordre judicial, va ser interrompuda a mitja lectura del breu comunicat per agents antiavalots dels Mossos. Se’l van endur detingut amb l’amenaça de dur-lo a Madrid. Una posterior manifestació de rebuig a la censura va acabar amb una forta càrrega dels Mossos a la plaça de la Vila, enmig de nens i nenes que eren celebrant la festa major infantil. Dues persones van ser detingudes i condemnades per desordres, danys i lesions, condemnes que estan complint en l’actualitat.

Alerta Solidària vol denunciar la impunitat dels Mossos en censurar un acte que nomes pretenia comunicar, transmetre informació, un acte de transparència, que és el que no soporten dins d’un cos on manen els interessos corporativistes que els permet saltar-se les seves lleis sempre que es tracta de perseguir la militància independentista.

Al mateix torn, felicitem el company Martí, que li va tocar fer un paper difícil, no lliure de risc, i que ha afrontat amb dignitat tot el procés que avui acaba, per fi, fins a la propera… A seguir lluitant! A picar fort!

Dues-centes persones per l’absolució d’en Jordi

Unes 200 persones s’han concentrat aquest dimarts a la tarda davant de l’Ajuntament de Tarragona per demanar l’absolució de Jordi Romeu. Demà dimecres 6 d’abril, un any després dels fets, tindrà lloc el judici en que la Guàrdia Urbana li imputen diferents càrrecs que podrien portar-lo fins a dos anys i mig a la presó. Els portaveus de la campanya de suport han exigit la retirada immediata de tots el càrrecs imputats, a la vegada que han denunciat la política de repressió de l’ajuntament de Tarragona i la Guàrdia Urbana, que busca amb aquest judici silenciar la lluita per les llibertats socials i nacionals.

 

Sota l’atenta mirada de diverses dotacions dels Mossos d’Esquadra, i alguna furgoneta d’antidisturbis amagada pels voltants, la concentració ha ocupat durant uns 40 minuts la Plaça de la Font, en la que diversos companys de lluita han exposat els fets ocorreguts i han remarcat la importància de celebrar la concentració, “de dir prou als abusos de la guàrdia urbana, prou mentides, prou judicis injustos i falsejats, prou repressió al jovent que lluita”. Per una altra banda, han afegit “que no estem aquí només per rebutjar l’actuació de la guàrdia urbana, sinó per mostrar la nostra solidaritat amb en Jordi, i amb totes les persones que han patit abusos per part de l’urbana”.

La concentració ha acabat amb i s’ha dissolt sense cap tipus d’incidència, desprès de recordar als presents, que demà dimecres 6 d’abril es celebrarà el judici contra el militant tarragoní a les 9:30h als Jutjats del Penal, al Carrer Sant Antoni Maria Claret.

Els fets pels que està imputat es remunten al 18 de juny del 2010 quan Romeu va ser agredit i detingut per la Guàrdia Urbana de Tarragona per negar-se a signar una multa de 1.000 euros, i segons expliquen des de la campanya Jordi Absolució, fins a vuit agents han mentit corporativament davant la jutgessa acusant el militant independentista d’agredir un dels agents, de manera que se li imputen diferents càrrecs que podrien portar-lo fins a dos anys i mig a la presó.

D’altra banda, Romeu també va ser detingut durant la nit de Carnestoltes (febrer 2010) al sortir del Centre Social l’Espina, situat a la Part Alta, del acusant-lo també d’atemptat a l’autoritat. Tot això davant d’una trentena persones que es feien creus de la desproporcionada actuació policial. Així, el jove activista tarragoní s’enfronta doncs a dues acusacions penals.

L’Eudald presenta la sol•licitud per deixar de signar cada quinze dies

Han passat set mesos i l’Eudald encara va a signar als Jutjats de Cerdanyola cada quinze dies. Una mesura cautelar que a parer d’Alerta Solidària i de la campanya Eudald Lliure és del tot abusiva tenint en compte la nul·la sospita de fuga que podria pesar sobre el militant independentista. L’Eudald va presentar-se voluntàriament a la comissaria dels Mossos i mai ha faltat a cap requeriment policial o judicial.

El passat divendres, l’Eudald, acompanyat pel seu advocat, va entrar la sol·licitud perquè es posi fi a la obligació de presentar-se cada dues setmanes. Confiem en imposar una mica de seny en un cas que està basat en l’acusació exagerada i no ajustada a dret, per imputació d’associació il·lícita, contra l’Eudald, per la seva participació en el moviment estudiantil de defensa de l’ensenyament públic i de qualitat.

L’Eudald va ser detingut el 24 d’agost de l’any passat, després de presentar-se a la comissaria amb son pare. Va passar la nit al calabós per ser traslladat als jutjats l’endemà, on després de declarar va quedar en llibertat. Els càrrecs que se l’imputen són greus i estan construïts sobre la teoria dels Mossos d’Esquadra de Cerdanyola per la qual, el moviment estudiantil, organitzat com una associació il·lícita, amb jerarquies i estructura estable, pretén cometre delictes els quals estarien dirigits pel militant de Maulets, Eudald Calvo. Diverses entitats de la comarca i d’arreu del país ja han mostrat la seva solidaritat amb l’independentista tot rebutjant l’aberració jurídica de la imputació d’associació il·lícita.

Concentració solidària amb en Jordi, independentista tarragoní que serà jutjat demà

 

La concentració d’aquest vespre, a les set, davant de l’Ajuntament de Tarragona pretén evidenciar, més enllà del suport necessari cap al company represaliat, la indignació d’una part dels habitants de la ciutat vers la seva policia local, de qui n’estan fartes per episodis continuats d’abusos: prepotència, vexacions i sovint detencions sense fonament que acaben en processos com el que demà ha d’afrontar en Jordi. 

El veí de Tarragona, independentista revolucionari, militant d’Endavant (OSAN), serà acusat d’agredir un policia local, petició que eleva fins a dos anys i mig de presó la condemna que l’amenaça d’ençà que el 18 de juny del 2010 fou ell agredit per la Guàrdia Urbana. Un joc de mentides i ratificacions corporatives entre agents policials ha fet que demà es produeixi de nou un disbarat al que la justícia espanyola ja ens té acostumades.

Aquest vespre, la dignitat es plantarà davant l’Ajuntament de Tarragona, en suport al Jordi Romeu i per denunciar els abusos de poder de la policia local. Podeu visitar el blog de la campanya clicant aquí.