Campanya de suport a l’antifeixista encausat l’11 de setembre de 2008

Tot seguit ens fem ressò de l’escrit informatiu que ha tret la campanya de suport a l’antifexista de Cornellà, encausat sota l’acusació d’agredir a un membre del grup feixista Unitat Nacional Catalana.

Sobre ell recau una petició de 3 anys de presó, amb el judici pendent encara sense data. Volem aprofitar, des d’Alerta Solidària, per donar-li tot el nostre suport i animar-vos a estar-ne al corrent i disposades a la mobilització solidària.

PETICIÓ DE 3 ANYS DE PRESÓ PEL COMPANY ANTIFEIXISTA

ACUSAT D’AGREDIR A UN MEMBRE D’UNITAT NACIONAL CATALANA

El pressumpte delicte va tenir lloc durant la manifestació independentista de l’11 de setembre de 2008, durant el transcurs de la mani convocada per diversos  col.lectius de l’Esquerra Independentista i el bloc llibertari al centre de Barcelona. A mig recorregut de la manifestació un grup de persones de l’Esquerra Independentista detecten un grup d’unes 10 persones vestits amb simbologia d’ultradreta catalana amagats dins un bar i sortint a onejar amb actitud provocadora les seves banderes. A continuació les persones que es manifestaven comencen a increpar el grup de feixistes quan un d’ells ( M. P.) surt amb un pal amenaçant als manifestants. En aquest moment, i responent a l’amenaça comencen els aldarulls, es llencen cadires i el grup de feixistes comença a

llençar ampolles i després s’atrinxeren dins el bar.

El grup de feixistes són membres del grup d’ultradreta independentista Unitat Nacional Catalana. Grup xenòfob del qual se’n deriva el grup d’ideologia nacionalsocialista 33. És justament a la página web d’Unitat Nacional Catalana on es publiquen uns dies després unes fotos dels aldarulls, assenyalant al company que posteriorment serà detingut sota una crida i cerca per prestar declaració.

Primer van declarar, una setmana després dels fets, dos dels feixistes que participen en els aldarulls ( L.B i R.G ), sense que puguin identificar cap agressor. Cinc dies després va tornar a comissaria L.B acompanyat de M. P i va identificar el company com l’agressor, responsable d’haver llançat una ampolla a L.B fent-li una ferida profunda al front de 2,3 cm amb lesió d’artèria segons l’informe pericial. Els Mossos d’Esquadra detenen al company antifeixista el 2 d’octubre sota el delicte de lesions. El 31 de març de 2009 es va celebrar el judici verbal per faltes i el mateix dia el jutge va obrir diligències perquè el procés passés a la via penal.

Volem remarcar el fet que el company antifeixista que s’enfronta ara a tres anys de presó és una persona coneguda dins els moviments socials i per tant, per la policia dels Mossos d’Esquadra; fet que incideix directament en la segona identificació i reconeixement que efectúa el feixista L. B. a comissaria. El fet que la pàgina web d’Unitat Nacional Catalana publiqui les fotos apuntant directament al company antifeixista com a l’agressor (juntament amb d’altres persones que també apareixen a les fotos penjades) és l’altra peça que acaba de completar la declaració del feixista membre d’UNC.

La realitat del sistema penal parla per si mateixa, cada cop hi ha més presos quan no hi ha un increment dels delictes. En el cas del company antifeixista encausat per agredir a un feixista, s’està aplicant el codi penal de forma ajustada al delicte suposadament comès. Fet que evidencia un enduriment de les penes de presó. A no ser que la persona condemnada tingui un nivell adquisitiu suficient per comprar la seva llibertat, la presó segueix sent un mètode per tractar la pobresa. El feixista d’UNC està demanant 5.600 euros d’indemnització, fet que, en cas de ser satisfets abans de judici, significaria un atenuant davant la justícia i probablement una rebaixa de la condemna que fins i tot podria evitar l’ingrés a presó. En aquest cas, el xantatge econòmic no inflaria les arques del sistema però si les dels feixistes. Aquest és el panorama que NO representa una opció a portar a terme per part del company encausat. Per tant, ara mateix s’està pendent de conèixer una data de judici sense aportar cap tipus redempció econòmica o ideològica abans que sigui jutjat el muntatge ideat per UNC.

 

SOLIDARITAT ACTIVA AMB EL COMPANY ENCAUSAT PER UNITAT NACIONAL CATALANA!!

PERQUÈ ELS NAZIS APUNTEN I LA JUSTÍCIA CONDEMNA… CAP PAS ENRERE AMB EL FEIXISME!!


Condemnats dos estudiants de la Facultat de Lletres de la UAB per les mobilitzacions contra el Pla Bolonya

Dues de les quinze estudiants jutjades el passat 15 de maig als jutjats  de Cerdanyola del Vallès per faltes de desordres públics, lesions i deslluïment d’immobles han estat condemnades a una pena multa de 125€ (cadascuna) per una falta de desordres públics, la resta han estat absoltes.


Els fets es refereixen a les mobilitzacions que hi va haver durant el 2009 a la Facultat de Lletres de la Universitat Autònoma de Barcelona. Concretament es va realitzar una concentració que pretenia aturar una reunió a la Facultat en la que la degana volia aprovar canvis ens absència de gran part de les persones contràries a aquests i que tenien la potestat d’assistir-hi. Des de la defensa, s’ha reiterat la contradicció que suposa absoldre a 13 persones i condemnar-ne només a dues quan totes van participar de la mateixa manera a la concentració i van declarar el mateix, fet que denota de nou el caràcter exemplificant i de necessitat de cerca de caps de turc. Un dels dos condemnats, l’Eudald, és militant del Sindicat d’Estudiants dels Països Catalans (SEPC) i Maulets i afronta, d’ençà de la lluita contra el Pla Bolonya, nombrosos procesos judicials.


Aquesta nova condemna s’emmarca en el reguitzell de càstigs exemplars que des dels governs de les universitats i des de la Generalitat es van intentar imposar contra el moviment estudiantil.


Des d’Alerta Solidària i el SEPC volem donar tot el nostre suport a les dues persones condemnades i animar a totes les estudiants a seguir amb les mobilitzacions ara que les privatitzacions i les retallades en tots els àmbits públics són més evidents que mai!

Quatre militants del JEI estan complint dos dies de privació de llibertat per fer un mural demanant la llibertat dels Països Catalans

En el marc de la consulta popular a favor del dret a l’autodeterminació dels poble català del passat 25 d’abril del 2010 a Manresa, el JEI va iniciar una campanya per incentivar el vot jove, a la vegada que es denunciava l’ambigüitat del concepte poble català reclamant els Països Catalans com a marc territorial irrenunciable de la nostra lluita com a poble. A la vegada, també es pretenia denunciar que la pregunta de la consulta incloïa la integració a la unió europea del nostre poble. Sota el lema “SÍ als Països Catalans, NO a l’Europa Capitalista” el JEI va editar material per tal d’explicar la seva posició i denunciar el què s’ha explicat anteriorment, també es van fer murals on es demanava la emancipació social i nacional dels Països Catalans. Va ser precisament realitzant un dels murals quan una patrulla dels mossos d’esquadra va identificar, i posteriorment denunciar als quatre militants del JEI.

 


2 dies arrestats no ens faran creure!
Arran d’aquesta denúncia, els quatre membres del JEI van haver de fer front a un judici ràpid en què se’ls condemnava a dos dies d’arrest domiciliari commutables per 4 dies de “treballs a la comunitat”. Els quatre joves no van voler acceptar fer aquest tipus de treball forçat, entenent que complir aquests 4 dies significava reconèixer la sentència i donar la raó al jutge que qualificava de falta de “danys a immobles” el fet de fer un mural a una paret “grisa” i abandonada des de feia temps.  Amb tot, entenem que dos dies de privació de llibertat és una sentència completament desproporcionada per pintar un simple mural en una paret abandonada.
Per tot això, tenim clar que aquests dos dies arrestats no ens faran creure i que seguirem desobeint la seva justícia arbitrària amb total legitimitat moral, a la vegada que seguirem treballant amb tots els mitjans que tinguem a l’abast i creguem oportuns a cada moment per tal de lluitar per la independència i el socialisme del nostre poble.

 

Violència de qui, contra qui i per afavorir a qui? Entrevista a un ferit per les càrregues de Felip Puig

Un crit unànim entre els mèdia oficials assenyala la violència d’uns pocs ahir magnificant pressumptes agressions contra diputats i personal del Parlament. No recorden com la marxa va decidir abandonar el Parc de la Ciutadella a la tarda i va fer una asseguda a la Plaça Sant Jaume, no recorden els fets del 27 de maig i no es pregunten el perquè del deficitari dispositiu policial i el canvi d’actuació dels Mossos d’un dia a l’altre.

Després de les càrregues mediàtiques contra el moviment de les indignades, on s’assenyala la violència d’uns quants com a pretext per deslegitimar una protesta popular que va aconseguir agrupar més de 3.000 persones un dimecres al matí a les portes del Parlament, considerem oportú recordar els fets del passat 27 de maig contra les acampades a la plaça Catalunya.

Publiquem l’entrevista a David Carmona, feta en col·laboració amb el Sindicat d’Estudiants dels Països Catalans, que va ser ferit en la càrrega policial que defensà el conseller Felip Puig i per les quals encara exigim que dimiteixi.

El passat divendres 27 de maig, l’Acampada d’indignades de Barcelona es va despertar amb la presència de centenars de Mossos d’Esquadra i Guàrdia Urbana, que sota el pretext de la neteja de la plaça per evitar problemes de salubritat i la presència de material perillosos durant la celebració de la champions del Barça, desallotjava per la força i desmuntava el campament de Plaça Catalunya. El resultat: desenenes de persones ferides, revifament de la lluita de les indignades tant a nivell local, de país, estatal i fins hi tot internacional i caiguda en picat, per enèssim vegada, de la imatge de la policia autonòmica, això últim guanyat a pols.

Arran de tots aquests fets, i de constatar una nova mentida d’interior, que no hi va haver cap ferida important en tot l’operatiu, des d’Alerta Solidària volem entrevistar a David Carmona, portaveu del SEPC, que fou agredit per la policia autonòmica durant les càrregues de Plaça Catalunya i que posteriorment va haver de ser operat d’urgència a l’hospital per coaptar el seu cúbit dret fracturat amb pronòstic greu.

David, com està de l’operació?

En plena fase de recuperació. Certament l’encert i la traça dels treballadors de la salut pública de l’Hospital Sant Pau ha estat determinant per la correcta evolució de la lesió. Ara resta per veure quin tipus de rehabilitació se’m recomana per recuperar la mobilitat del braç dret.

Com va anar tot plegat, des d’allà com ho vas viure?

Un centenar de persones estavem assegudes davant de l’antiga seu central del Banesto a la banda nord de la plaça Catalunya. Amb els nostres cossos evitavem l’avenç i sortida dels camions i furgonetes que transportaven tots els objectes mòbils de l’acampada i pertinences personals dels activistes. Davant la impossibilitat d’efectuar el seu propòsit sense resistència civil, la Brigada Mòbil va organitzar una forta escomesa des de la Ronda Sant Pere fins la nostra posició realitzant càrregues amb porres i trets amb escopetes de pilotes de goma. Particularment després de rebre uns pocs cops a les cames, em vaig incorporar mirant de cercar una fugida que es va evidenciar impossible car havia quedat encerclat d’antiavalots. Aleshores em van picar amb les porres una desena de vegades a l’esquena, malucs, braços… Una vegada superat el cercle policial vaig notar un dolor especial que em burxava a l’avantbraç dret. La resta de la història és un llarg recorregut per diferents institucions sanitàries de Barcelona fins que em diagnostiquen una fractura greu al cúbit dret que requereix d’intervenció quirúrgica pel seu guariment.

Quina va ser l’actitud de les persones que hi havia a Plaça Catalunya?

D’una banda veies moltes cares plenes de llàgrimes que evidenciaven certa sorpresa i estupefacció arran de la contundència policial, molta gent era la primera vegada que tastava l’exercici de la violència institucionalitzada per l’Estat. De l’altra part el sector de l’activisme dels moviments socials metropolitans que acumula desenes de topades de tots colors amb els cossos policials ha forjat una cultura de resistència activa a les estrabades del poder. Aquesta vegada la densitat d’activistes vers agents era favorable a nosaltres en la mesura que de les boques del metro no paraven de sortir persones disposades a plantar cara als mossos. El zènit de l’hegemonia policial es superà una vegada el gest del punxament de la roda d’un camió evidencià que la solidesa de l’operació s’esberlava sense aturador.

Què et semblen els motius oficials que van utilitzar per justificar l’operació? 

Una excusa poc creïble per part de la cúpula d’Interior. Les acampades de Barcelona i Lleida ja disposaven d’un dispositiu autogestionat de neteja. Si es volia millorar la salubritat de la plaça només hauria calgut que els serveis municipals negociessin una solució de consens. I la garantia de la seguretat durant la celebració del Barça sembla un àcudit de mal gust.

Quins creus que eren els objectius reals d’aquest operatiu? 

Expulsar els milers de persones que dia rera dia han convertit les principals places de les ciutats catalannes en espais de qüestionament del capitalisme i les democràcies liberals. Si no que hi feien centenars d’agents antiavalots en una operació d’higiene pública? O perquè hi havia necessitat de confiscar objectes tan perillosos per la salut i l’odre públic com llibretes, octavetes, pasquins o menjar o ordinadors?

Creus que se’ls hi en va anar de les mans o que estava exactament calculat que aniria així? 

Jo crec que no esperaven trobar aquest tipus de resistència intel·ligent i efectiva alhora. El pas del temps i l’esgotament dels propis agents els va conduir a portar la seva capacitat ofensiva a l’extrem. Tanmateix res de nou, una tàctica que utilitzen sovint contra les mobilitzacions populars.

Creus que el govern de la Generalitat va errar en el càlcul respecte les conseqüències de l’operatiu? 

Completament. Les imatges d’una actuació salvatge, desproporcionada i absurda han donat ràpidament la volta al món. La batalla mediàtica per convencer l’opinió pública no els està sortint com hagéssin volgut i s’han d’esmerçar en donar informacions esbiaixades i alhora incomprovables sobre els esdeveniments de la plaça Catalunya. A l’ensems ni tan sols han aconseguit enterrar l’acampada, ja que a primera hora de la tarda ja es treballava en la recuperació de la infraestructura manllevada.

Quins efectes creus que va tenir l’actuació policial en l’acampada de Barcelona? 

Balsàmics en certa mesura, perquè ha ajudat a consolidar un marc interpretatiu sensible als mètodes i objectius de les acampades. D’altra banda ha servit per esvair els dubtes d’alguns acampats que confiaven en una comprensió i satisfacció per part del poder cap a les reivindicacions dels acampats. L’antagonisme sociopolític dels moviments socials barcelonins és ara més fort quantitativa i qualitativament.

Quines expectatives poses en tot aquest moviment? 

L’adopció i aprofundiment d’una cultura política basada en la participació directa i la confrontació és un element intrínsecament necessari a l’hora d’endegar qualsevol ruptura revolucionària. Ara toca conquerir les perifèries (barris, llocs de treball, centres d’estudi…) i vertebrar una xarxa rizomàtica d’organització social arreu. Sóc optimista vers una maduració d’aquest moviment que condueixi els seus partíceps cap a una acció política desobedient i serveixi per engruixir i revitalitzar les xarxes activistes en totes les seves formes d’escissió del poder instituït (nació, sindical, estudiantil, ecologista, feminista, okupa, animalista, queer…).


Moltes gràcies David, esperem que et curis bé i que ben aviat pogume comptar amb tu de nou al cent per cent!

Contra la imposició de multes polítiques

El Casal Popular Panxampla de Tortosa va escenificar el passat dimarts, 14 de juny, en una roda de premsa, la resposta social a una política que no és nova per aquest col·lectiu i que s’escampa per tot el país: la repressió administrativa, amb multes, contra opcions polítiques com l’Esquerra Independentista.

Hem vist en els darrers mesos com sancions econòmiques sense fonament han arribat contra el Casal tortosí però també contra col·lectius juvenils i persones militants d’arreu del país. Sovint encardinades en les normes del civisme però també impulsades pel departament d’Interior de la Generalitat de Catalunya. Sancions al Baix Llobregat, al Barcelonès, i especialment al Maresme. Però també multes contra la manifestació pel dia de la Vaga General a Tortosa i contra la marxa del 1r de Maig a Barcelona.

La resposta del Casal Popular Panxampla, reunint la majoria de col·lectius socials i sindicals de la ciutat, és el camí triat després de donar batalla en les mateixes vies establertes per la llei que regula els procediments sancionadors administratius, vies que són fetes per a donar sempre la darrera paraula a aquell qui interposa la multa i qui es converteix en únic jutge i on sempre preval la presumpció de culpabilitat.

Des d’Alerta Solidària, denunciem la nefasta intenció dels governs de país, els locals i el regional, per optar per la repressió política agafant-se a la la multa administrativa per tal de criminalitzar i ofegar econòmicament aquells qui lluitem pel canvi polític. Aquesta opció repressiva ens carrega encara més de motius per treballar pel canvi, revolucionari, que porti la llibertat i la justícia al nostre poble.

Solidaritat de masses contra les detencions a València

Les protestes que es produiren ahir al migdia, 8 de juny, a València durant la formació de les Corts Valencianes foren repressaliades de manera contundent, amb un resultat final de cinc persones detingudes i diverses persones ferides de diferent consideració. Durant tor el matí hi hagueren protestes en les inmediacions i portes de l’edifici de Les Corts. La forta presència policial creà una calma tensa, malgrat que tota la gent que hi havia protestava de manera totalment pacífica. En un moment donat, a escassos metres de l’edifici de Les Corts, un grup de policies nacionals carregà de manera indiscriminada contra un grup de gent que en cap moment oferí una resposta violenta. La càrrega es produí de manera descontrolada, a la mateixa hora en que eixien els xiquets i xiquetes d’una escola propera.


Fruit d’aquesta actuació policial, es detingueren cinc persones i es feriren unes quantes més de diferents consideració. Poc després d’aquests fets, s’engegà un fort mecanisme de solidaritat envers les persones detingudes, que desde Les Corts, foren traslladades a la comissaria de Zapadores. Cap a les 8 de la nit, milers de persones es concentraren davant de la subdelegació de govern al carrer Colom, i es feu una manifestació de suport fins a la comissaria on hi havien els detinguts. La marea humana arribà fins al cordó policial d’antiavalots de la nacional, que barrava el pas del carrer, i es feu una concentració solidària per les cinc detingudes. Al cap d’una hora i mitja, la gent decidí acudir a la Ciutat de la Justícia, on van ser traslladades les detingudes a declarar eixa mateixa nit.

Vora un miler de persones arribà fins a la Ciutat de la Justícia, encara que per petició de la família de les detingudes i de la comissió jurídica encarregada de la seua defensa, no es va anar a l’accés lateral dels jutjats de guàrdia, per por a repressàlies i amenaces del jutge encarregat de la instrucció. Finalment, cap a la 1 del matí, les detingudes foren alliberades amb càrrecs de desobediència i atemptat a l’autoritat.

Resposta exemplar, massiva i espontània

La resposta solidària pels fets d’ahir es pot qualificar d’exemplar. Milers de persones mostraren el rebuig cap a l’actuació policial, visualitzant-se, de manera clara, les pràctiques repressives que duem denunciant desde fa molts anys a la ciutat de València. Més enllà del fort recolzament social i la important presència dels mitjans de comunicació, s’ha d’afegir la solidaritat de molta gent que acudí després de les mobilitzacions pel valencià que tingueren lloc a la plaça de la Verge poc abans.

Un segon punt que s’ha de valorar és l’actuació de xantatje  que es visqué a última hora a les portes del Jutjat de València. Per una part, s’han de denunciar les amenaces explícites del jutge davant l’empenta popular que es desenvolupava al carrer. Per altra, es pot criticar el fet que l’equip jurídic claudicarà davant aquestes amenaces, quant es va fer patent que el veritable éxit i la posada en llibertat de les detingudes fou gràcies a la resposta del carrer.

Tortosa respon a una nova multa política imposada per Interior

Com va anunciar Felip Puig després de la manifestació del 1r de Maig que va transcórrer Barcelona i que va acabar amb fortes càrregues policials, l’estratègia de l’assetjament contra les mobilitzacions populars té un nou capítol a Tortosa. A Barcelona, una multa contra IAC, Co-Bas i la COS. Ara a Tortosa contra el Casal.


Disposat a anar més enllà de la llei, el departament d’Interior, intenta ara colpejar sense porres, per la via administrativa a les butxaques, del Casal Popular Panxampla de Tortosa. Aquesta entitat ja ha estat objectiu de la pluja de sancions econòmiques per part de l’Ajuntament de la ciutat, moltes d’elles amb fortes irregularitats. Ara però, qui ataca és la conselleria de Felip Puig, que pretén criminalitzar i castigar el Casal per la mobilització del dia de la Vaga General. Manifestació que va seguir espontàniament les convocades aquell dia pels sindicats USOC, CCOO i UGT. 

Dimarts vinent, el Casal Popular Panxampla donarà a conèixer en roda de premsa el contingut de la sanció, la valoració del Casal i la resposta popular a la mateixa. Serà a la biblioteca Marcel·lí Domingo i es llegirà un text que també signaran els sindicats i entitats USTEC, CATAC, UNIÓ DE PAGESOS, COS, Maulets, PCPC, així com persones que van participar en la manifestació espontània del passat 29 de setembre i hi donen suport, a les quals es convoca a assistir.

Des d’Alerta Solidària, en contacte amb el Casal Popular Panxampla de Tortosa per aquest i altres casos de repressió política, expressem la nostra repulsa a aquest nou intent de censurar políticament i per la via de la multa, les mobilitzacions populars de la classe treballadora així com la persecució que pateix el Casal de Tortosa, entitat que preocupa des de fa temps als poders cacics locals per la enorme quantitat de feina que està fent.


Roda de premsa: Dimarts vinent, dia 14 de juny,

a les sis de la tarda, a la biblioteca Marcel·lí Domingo de Tortosa.

 

Vegeu més informació a la plana web del Casal Popular Panxampla.

Absoltes les 4 veïnes de Sabadell que es van encandenar a una ETT en el marc de la vaga general

Les quatre joves de l’Esquerra Independentista i del Moviment Popular de Sabadell que es van encadenar a dues empreses de treball temporal el passat setembre de 2010 en el marc de la setmana de lluita prèvia a la vaga general, han estat absoltes.

 

Després que quatre persones fossin detingudes per encadenar-se a una ETT en senyal de protesta per la precarietat laboral el 23 de setembre de 2010, i algunes d’altres fossin identificades el jutjat número 1 de Sabadell ha emès sentència absolutòria.

 

Els Mossos d’Esquadra no s’han ni tan sols presentat el judici i el jutge no ha acceptat a tràmit les acusacions que constaven al seu atestat (violació de domicili jurídic, desordres públics i ‘’menyspreu a l’autoritat’’) els acusats han reconegut la seva presència en els fets i han subratllat que la seva intenció era ‘’fer difusió de la Vaga General del 29-S i denunciar la precarietat laboral’’.

 

Mentre es celebrava el judici vàries desenes de persones s’han concentrat en suport a les persones jutjades.

 

Des d’Alerta Solidària felicitem a les quatre encausades per l’acció, el seu desenllaç i aninem a seguir endavant amb la lluita!


Per més informació:

Notícia de l’allibermant de les detingudes

Vegeu vídeo de l’acció clicant aquí: Serveis Informatius Populars de Sabadell.

Vilaweb Sabadell

Moviment Popular de Sabadell


http://mps.cat/

La FAVB, amb una quarantena d’entitats més, demana la dimissió de Felip Puig

La FAVB (Federació d’Associacions de Veïns i Veïnes de Barcelona) presenta el manifest, que demana el cessament del conseller i la retirada dels subfusells de pilotes goma.


Alerta Solidària, entitat adherida, fa seves les crítiques exposades pel manifest i recorda que fa molts anys que insistim especialment en la impunitat policial permesa, tolerada, aplaudida, impulsada, pels responsables polítics. Evidència latent en la insubmissió de tot el Departament d’Interior en permetre la no identificació dels agents policials, desobeint un decret vigent de la pròpia Generalitat.

 

Article publicat per Vilaweb.cat:

Una quarantena d’entitats

demana la dimissió de Felip Puig

 

La Federació d’Associacions de Veïns i Veïnes de Barcelona (FAVB) ha presentat, amb el suport d’unra quarantena d’entitats, el manifest que demana el cessament del conseller d’Interior, Felip Puig, per l’operació policíaca de divendres passat a l’acampada de la plaça de Catalunya de Barcelona. El manifest també demana que es retirin els subfusells de pilotes de goma, els nous llançadors GL-06 i també que tots els agents de la Brigada Mòbil dels mossos vagin convenientment identificats ‘tal com contempla la normativa de la Generalitat’.

La FAVB ha rebut en tan sols dos dies el suport d’una quarantena d’entitats socials, que s’han adherit al manifest, entre les quals la CUP de Barcelona, la CGT, Col·lectiu Gai de Barcelona, Associació Memòria Contra la Tortura i l’Observatori del Sistema Penal i els Drets Humans. I l’entitat espera que en els pròxims dies s’hi adhereixen encara molts més col·lectius.

El president de la FAVB, Jordi Bonet, que ha fet la lectura del manifest, ha negat rotundament que les primeres càrregues policíaques comencessin a causa de l’actitud violenta d’alguns manifestants, tal com va dir el conseller Puig. ‘Hi havia molts mitjans de comunicació i no hi ha cap evidència d’aquests fets’, ha dit.

Crítiques per la retirada i l’emmagatzematge del material requisat

Bonet ha estat contundent també a l’hora de criticar la retirada i l’emmagatzematge del mateiral requisat en l’operació . ‘Totes les pertinences han estat dipositades al Sot del migdia, a l’aire lliure, on s’accelera la seva degradació; què hagués costat fer un inventari i endreçar-ho a cobert?’, ha dit Bonet, que ha recordat que alguns ordinadors no s’han pogut recuperar.

A la conferència de premsa hi han participat dos dels ferits per les càrregues policíaques, un dels quals va haver de ser operat d’una fractura al radi per un cop de porra. Tots dos han dit sentir-se dolguts per les paraules del conseller Puig en què deia que no hi havia ferits greus entre els concentrats. L’altre ferit va rebre un impacte d’un projectil de les noves llançadores GL-06 a l’orella i va pedre el coneixemnet. La inflamació de l’impacte encara no ha permès fer-li una audimetria per determinar si ha perdut o no capacitat auditiva.