Nou maulets a judici, aquest divendres, a Mallorca

El dia 29 de juliol, nou militants de l’organització juvenil Maulets, seran jutjats per faltes d’amenaces contra el Círculo Balear. Fa dos mesos eren cinc els encausats però la diligent justícia espanyola ha ampliat a nou la llista de represaliats.


Concentració solidària i recull d’adhesions

 

El grup de suport i Alerta Solidària fan una crida a defensar al carrer els nostres companys, el mateix dia del judici, el divendres 29 de juliol a dos quarts de deu del matí, a les portes dels jutjats. Seguint la web del grup de suport podreu fer-hi arribar la vostra adhesió. Cliqueu aquí: http://noudepalma.blogspot.com/

 

 

Persecució al jovent organitzat per la llibertat

 

El nou cicle polític a les Illes Balears ha començat amb contundència. Nou govern i més repressió. De la ma del Partit Popular, Brigada d’Informació del Cuerpo Nacional de Policia, Círculo Balear i El Mundo. Una ofensiva que s’inicia sota la tutela del Delegat del Govern del PSOE però que enllaça a la perfecció amb els qui des de les darreres eleccions ostenten el poder a Mallorca: Maulets a judici.

 

Pensam que els responsables dels incidents, en forma de crits, durant la manifestació contra la corrupció el 20 de març de 2010 foren els membres de l’esmentat Círculo Balear, que acudiren amb la intenció de provocar i interrompre una mobilització totalment pacífica. A més, reafirmam la importància de continuar la lluita contra la corrupció a totes les institucions, especialment entre les generacions més joves.

 

Consideram que aquest cas mostra una clara intenció de neutralitzar l’activitat dels i les joves independentistes de Maulets a Palma, i destapa fins a quin punt la policia espanyola realitza seguiments obeïnt criteris polítics i amb l’objectiu d’intimidar i de tenir controlats els moviments socials a Mallorca, especialment l’Esquerra Independentista.

 

Reivindicam el dret del jovent a organitzar-se i actuar políticament amb total llibertat, per damunt de pressions policials, judicials o provinents de l’extrema dreta, i a lluitar en defensa del territori, la llengua, els drets socials, etc. Així, entenem el moviment juvenil com una part vital per la resta de moviments socials de la nostra illa.”

 

 

Desesperació repressiva contra l’Esquerra Independentista

 

L’Àlvar, militant del Sindicat d’Estudiants dels Països Catalans, va ser condemnat fa tres mesos a una multa i sis dies de localització permanent per fer pintades el dia de la Vaga General. En Guillem i en David, militants de l’organització política de l’Esquerra Independentista Endavant, van ser detinguts a principis d’any i s’enfronten a denúncies per atemptat a l’autoritat pels aldarulls ocorreguts al final de la manifestació de la Diada, quan la Policia Nacional va carregar contra aquesta. Ara nou militants de l’organització juvenil de l’Esquerra Independentista Maulets arriben també a judici. Per Alerta Solidària, aquesta onada és fruit de l’expansió que experimenta l’independentisme a l’illa, evidenciat amb la creació recent de la coordinadora que l’agrupa sota el explícit nom de Esquerra Independentista de Mallorca: http://eimallorca.blogspot.com/

És una recepta vella però eficaç: la repressió. Quan en una democràcia ningú protesta, tot és oli en un llum. Quan en una democràcia la gent protesta, s’aplica la democràcia a la espanyola: en comptes de demanar explicacions a la Policia Nacional sobre els seguiments polítics a persones per la seva filiació, en comptes d’obrir una investigació per l’existència de fitxers polítics il·legals, accepta l’informe de la Brigada d’Informació i crida nou independentistes a judici. La justícia a l’inrevés. La justícia de la seva democràcia.

 

Quan el 20 de març del 2010 transcorria per Palma una manifestació contra la corrupció ningú hauria dit que acabariem, a judici, denunciats pels qui a ultrança defensen un Partit Popular farcit de trames de corrupció. Ha estat arran de la denúncia del president del Círculo Balear, Jorge Campos, una entitat espanyolista defensora de la simbologia més rància de l’espanyolisme i obsessionada en fer desaparéixer el català de les institucions, que s’inicia el nou capítol de repressió on s’articulen els diferents agents del colonialisme espanyol. La justícia espanyola obre un expedient. El Mundo ofereix les imatges dels seus periodistes, fotografies i vídeos. La Policia Nacional remet tot a la sinistra Brigada d’Informació. Aquesta contrasta dades dels seguiments polítics que realitza i n’informa al jutjat d’instrucció. En l’informe detalla que efectuen seguiments habituals a l’organització juvenil Maulets per la seva activitat independentista. El jutjat d’instrucció cita els nou militants a judici. El dia 29 vista oral amb nosaltres amenaçats amb multes i més privacions de llibertat.

 

 

La millor resposta, organització i lluita 

 

L’organització juvenil de l’Esquerra Independentista fa una crida a reforçar la lluita al carrer. A demostrar que no tenim por a la repressió. A ser coherents amb els nostres desitjos de llibertat i a fer possible la victòria per tots els mitjans. Organitzar-se i lluitar. És hora que cada dia siguem més les que diguem prou i treballem sense tremolar en la construcció de la llibertat i els socialisme dels Països Catalans.

En llibertat les tres persones detingudes per les protestes contra l’alta tensió.

Segons informa la web de la Plataforma contra l’alta tensió de les comarques centrals, finalment són tres les persones que van ser detingudes el passat dia 19 de juliol. A l’espera de conèixer més dades al voltant del cas, ací podeu llegir un crònica dels fets.Imatge de la detenció de dos dels detinguts

Problemes sense resoldre a Irlanda del Nord: disturbis i un pres polític català

El 4 de juliol, en Roger i catorze independentistes més eren en seu judicial a Belfast, esperant la lectura de la sentència pels aldarulls ocorreguts a Ardoyne, un any abans. La resposta popular a les marxes orangistes de cada temporada havia culminat en nits de disturbis generalitzats, extremament violents, com feia temps que no es veien.

   

En Roger, companys i familiars, van sentir, entristits i alleugerits alhora, com queia una condemna de quatre anys de presó. Tristos per la condemna de privació de llibertat, alleugerits perquè fa una any tot apuntava a una sentència encara pitjor. I esperançats per poder aplicar les diferents redempcions penitenciàries que podrien tornar la llibertat al Roger d’aquí a un any, havent-ne passat dos tancat. Temps al temps. Veurem què passa d’aquí a dotze mesos, però ara mateix, amb un any de presó ja complert, els disturbis han tornat a Ardoyne i tot apunta a què l’estiu que ve, també hi seran. 


La BBC relatava, respecte la nit del 12 de juliol d’enguany: còctels molotov, tota mena de petards, objectes diversos volejant cap a la policia a Ardoyne. Revolta al Maket Area de Belfast amb fortes topades amb la policia a Stewart Street on s’hi cremà un cotxe. Igualment violència a Derry, on entre els 7 detinguts, un té només 14 anys. Enfrontaments a Armagh… Un altre cotxe en flames a Dunclug… Del dia 11 a la nit, només a Belfast, 22 agents de la policia van ser ferits. 

 

  

El Sinn Fein insisteix en desmarcar-se i condemna la violència popular, però s’enfronta amb l’unionisme quan assenyala les marxes orangistes com l’autèntic problema, origen i desencadenant dels disturbis de cada any. 

 

El camí irlandès cap a la reunificació de l’illa és complicat i hi intervenen molts agents. No només hi ha el Sinn Fein en la banda republicana i molt probablement sigui el paper discret d’aquest, o potser els escassos resultats de la “pau” pactada amb Londres, el que alimenta la crítica contra el partit històric d’Adams i McGuinnes. Una Irlanda pobra, on la comunitat catòlica segueix patint els pitjors indicadors d’atur, misèria i fracàs escolar, respecte la comunitat protestant, no és un bon escenari per demanar més paciència a un poble massa orgullós com per quedar-se de braços plegats veient com desfilen per davant de casa, amb standards militars, els qui commemoren la derrota del rei catòlic irlandès Jaume II, a mans del príncep Guillem d’Orange, el 1690.

 

En Roger era allà. Com els seus amics, veïns, companys, a Ardoyne, aquell 12 de juliol de fa un any. Amb la provocació orangista al davant. Amb l’escalada de tensió inevitable… o que les autoritats no volen aturar concedint a cada temporada els permisos, les escoltes, els helicòpters, les brigades anti-disturbis, les tanquetes d’aigua… En Roger era allà. I va respondre. Segurament, moltes de nosaltres ho haguéssm fet també.


 

La única solució als disturbis anuals passa per la prohibició de les marxes humiliants dels grupúscles unionistes. Però a llarg termini, com els catalans, els irlandesos saben que la solució passa per la consecució de l’Estat propi.

 

En solidaritat amb el poble irlandès, viu i resistent, des dels Països Catalans, enviem una forta abraçada al Roger, a la seva família i companys… ànims Roger!

 

Per la llibertat dels pobles i contra l’imperialisme, el combat continua!

El nostre dia arribarà!

Els dos de Burjassot: Crònica de la roda de premsa

Hui al migdia, ha tingut lloc una multitudinària roda de premsa al Centre Cultural Octubre, a la ciutat de València, on s’ha informat sobre el cas dels dos veïns de Burjassot denunciats per participar en una concentració que tingué lloc el passat 5 de maig en aquesta localitat de l’Horta Nord.

La roda de premsa ha començat a les 12 i ha comptat amb la participació de les dos persones encausades, Santiago Gassó i Antoni Infante, a més d’un nombrós grup de gent que a títol individual i col·lectiu, ha volgut mostrar la seua solidaritat recolzant aquest acte. Entre d’altres, cal destacar la presència i participació del secretari general de la COS, Gonçal Bravo, de Sebastià Cabanes, com a portaveu d’Alerta Solidària i de Jordi Sebastià, actual alcalde de l’Ajuntament de Burjassot.

Durant la roda de premsa s’han abordat els punts bàsics del cas, els motius que han generat l’obertura del procediment sancionador, les adhesions rebudes i els mecanismes que s’han engegat, tant a nivell jurídic com de solidaritat ciutadana, per tal de demandar la lliure absolució de les persones denunciades. És especialment remarcable l’aportació d’en Jordi Sebastià, que com a cap del consistori de Burjasssot, ha volgut mostrar la seua adhesió cap a les dos persones encausades, tot fent una valoració dels fets ocorreguts.

 

 

 

 

COMUNICAT

DENUNCIEN DOS VEÏNS DE BURJASSOT PER PARTICIPAR A UNA CONCENTRACIÓ

La Delegació de Govern de València, arran d’una concentració pacífica i reivindicativa d’una quinzena de persones, ha obert un procediment sancionador a dos veïns de Burjassot. A les dos persones encausades, Antoni Infante i Santiago Gassó, se les acusa de no haver comunicat la concentració a l’autoritat governativa i poden enfrontar-se amb una multa que pot anar des dels 300,51€ fins als 6.010,12€.

Els fets succeïren pocs dies abans de les darreres eleccions del 22M, quan, a diferents ciutats i pobles, es varen realitzar concentracions de suport i solidaritat amb el procés democràtic i de pau que viu Euskal Herria i per tal que la coalició Bildu pogués presentar-se també a les eleccions municipals. Així, un grup de veïnes i veïns de Burjassot, decidiren organitzar una d’aquestes concentracions a aquesta localitat de l’Horta Nord, el 5 de maig, comunicant-ho prèviament a l’Ajuntament de Burjassot.

Aquell dia, la Delegació de Govern envià un important dispositiu de la policia nacional espanyola i la brigada de informació que es va dedicar a identificar i intimidar a totes les persones que allà s’hi trobaven. S’arribà a situacions esperpèntiques, com la identificació de persones que passejaven tranquil·lament amb el seu gos o els xiquets, davant de l’ajuntament de Burjassot, i fins i tot a un menor de 16 anys hi era en aquells moments a la plaça. Aproximadament un mes després els dos veïns, també identificats durant la concentració, reberen sengles notificacions d’obertura d’un procés sancionador on se’ls fa responsables i promotors de la concentració.

Davant de tot açò, un bon nombre de persones, col·lectius, associacions i partits polítics ens hem posicionat al costat d’aquestes dos persones que, legalment i democràtica, es manifestaren a Burjassot el passat 5 de maig, fent ús d’uns drets inalienables com són els de la lliure reunió i la llibertat d’expressió. De la mateixa manera, volem denunciar l’actuació desmesurada de la policia nacional i la Delegació de Govern, amb una actitud que es pot qualificar d’intimidatòria i criminalitzadora. Si més no, considerem que l’actuació policial i l’obertura del procés sancionador constitueixen mostres inequívoques d’un deteriorament democràtic generat a partir de l’ús partidista de certes institucions.

En solidaritat amb les persones encausades, demanem la finalització i retirada del procediment sancionador, a la vegada que demanem el recolzament de la resta de la ciutadania amb noves adhesions, tot fent una crida per a posteriors mobilitzacions. Ser solidari no és cap delicte.

València, a 19 de juliol de 2011

 

Organitzacions que s’adhereixen

Secretariat Nacional de la Coordinadora Obrera Sindical – COS

Unió Intercomarcal de l’Horta i la Ribera del Xúquer – COS

Unió Comarcal del Baix Llobregat – COS

ERPV

Endavant – OSAN

PCPE

MDT

Alerta Solidària

Maulets – l’Horta

Candidatures d’Unitat Popular – CUP

Sindicat d’Estudiants dels Països Catalans – SEPC

LAB sindikatua

Ca Revolta

el Militant

Estat Valencià

Associació Cultural Republicana Utopia XXI

Sindicat CAT – Col·lectiu Autònom de Treballadors del PV

Associació Cultural Ca Bassot

Assemblea 15M de Burjassot

Assemblea de Joves del Camp de Morvedre

Centre Social Autogestionat Terra

Hipàtia – Col·lectiu de dones republicanes d’esquerra.

Confederació General del Treball – CGT – PV

Intersindical Valenciana

Ateneu Popular l’Arboç, Arbúcies

Candidatura Unitària i Popular d’Arbúcies, CUPA

PSAN

Solidaritat per la Independència

Espai Alternatiu

Cercle Obert de Benicalap

Verd Cel, grup musical d’Alcoi

València Antifeixista

Associació de Veïns i Veïnes del Barri Orriols-Rascanya (i la seua Junta Directiva)

Asociación valenciana de amistad con Cuba-Jose Martí.

Ateneo libertario “Al Margen”

Folgança antitaurina pels drets dels animals d’Algemesí

Los chikos del Maiz (grup valencià)

Aspencat (grup valencià)

Atzembla (grup valencià)

Estela Roja de Benimaclet (colla de dolçaines i tabals)

Kolico (grup valencià)

Maulets de l’Alcoià

Assemblea Ciutadana “Benimaclet al carrer”

Andoainako Gaztetxea

33 d’envit (grup valencià)

Sindicat d’Estudiants – PV

Persones a títol individual:

Gonçal Bravo (Portaveu Nacional de la COS)

Agustí Cerdà (president d’ERPV)

Tonetxo Pardiñas (de la Societat Coral el Micalet)

Ximo Graña (responsable d’ERPV al Camp de Morvedre)

Pau Castanyer Benavent, Arbúcies

Albert Buigues, Viladecans

Vicent Maurí (secretari general de la Intersindical Valenciana)

Roger Sànchez Esteban, treballador i militant de l’EI (Sant Andreu de Palomar, el Barcelonès)

Emili Altur Mena, en qualitat de portaveu del Grup Municipal Bloc-Coalició Compromís de Burjassot i Diputat Provincial

César García García-Conde, Aturat – Granada, Andalucía

Anna Melguizo Caballero, militant de l’EI, Cardedeu

Enrique Ferrando Pérez

Alfons Olmo Boronat (Verd Cel)

Jaume Soler, Terrassa

Eduard Giménez Fisa, Sant Feliu de Llobregat

Montserrat Diez Cantalejo

Xavier Bonnin Gubianas

Maika Barceiro (Presidenta de l’Associació de Veïns i Veïnes d’Orriols-Rascanya)

Mariola Fortuño, Vila-real

Toni Terrones (MDT, València)

Manel Zaragoza (militant de la COS i del MDT, Arbúcies)

Encarna Canet (Presidenta d’Iniciativa Animalista)

Pau Alabajos (Cantautor)

Màrius Josep Fullana (Professor d’universitat)

Maria Fullana (Poeta)

Sal·lus Herrero (Filòsof)

Wladimir Morales (Professor de musica)

Eduard Garcia (Iniciativa Animalista i Maulets)

Salvador Machancoses

Guillem Argelich del Casal Popular Panxampla, a Tortosa

Boi Sagarra Pascual (Vila de Gràcia, Barcelonès, Països Catalans). Treballador

Natxo Calatayud Mancebo (Benimaclet)

Josep Guia (dirigent del PSAN i de Solidaritat per la Independència, València)

Carles Duart Merino (l’Horta Nord)

Josep Enric Peres i Blesa (responsable de l’Àrea de Relacions Internacionals de la COS)

Adrià Martí, veí de Burjassot

Mercé Martínez (Ca Bassot)

Pep Pacheco (Ca Revolta)

Rafel Sanchis (Londres)

Paco Ferriz (COS sanitat, Godella)

Sebastià Cabanes (Benimaclet)

Tere Jordan i Pla (veïna de Burjassot)

El Casal Panxampla de Tortosa denuncia la censura de CiU

Exposició feta a la roda de premsa al Col·legi de Periodistes de Catalunya: Des del Casal Popular Panxampla volem explicar el procés pel qual ha estat denegada la nostra participació a la Festa del Renaixement amb la taverna del Cau de la Bandolera a les Avançades de Sant Joan com havíem fet els darrers tres anys. I manifestem el nostre convenciment que és una decisió política i no tècnica.

El passat 25 de maig com tots els anys, vam presentar la sol·licitud per instal·lar la taverna dintre del termini establert per l’anunci “licitació per a l’atorgament d’autoritzacions temporals per a la utilització privativa del domini públic mitjançant la instal·lació de tavernes de la Ruta de la Saboga de la Festa del Renaixement en la seva XV edició” i vam esperar fins el dia 2 de juny, la data en què es farien públiques, segons l’anunci, les avaluacions tècniques i les propostes d’ubicació. A la reunió on es van convocar totes les tavernes no se’ns va suggerir cap novetat rellevant. Dies més tard, en una reunió bilateral ens van comentar que estaven estudiant la possibilitat de convertir l’espai on des de fa tres anys muntàvem la nostra taverna en una zona d’espectacle, i que potser no podríem fer allà la taverna. Davant la nostra sorpresa i la insitència que una cosa no havia de ser incomptible amb l’altra, vam quedar que en continuaríem parlant. Sense tindre possibilitat de contrastar, valorar o negociar, se’ns va comunicar per escrit en data 29 de juny que se’ns ha adjudicat l’espai de la plaça del Paiolet.

 

En aquell moment, des del Casal, vam sol·licitar una reunió amb el regidor Domingo Tomàs, amb l’ànim, i l’esperança, de buscar i trobar una solució raonada i compatible entre els nous interessos i plantejaments de la Festa i la possibilitat de mantindre la presència de la nostra taverna a les Avançades de Sant Joan. No aconseguim poder tindre la reunió fins el dia 6 de juny, i el resultat de la qual és decebedor. Novament, el regidor de festes Domingo Tomàs, només ens ofereix l’opció de fer taverna a la plaça del Paiolet. El mateix regidor reconeix que fins i tot ell pot entendre que considerem incorrecte el procediment, però que ell el considera correcte i ens insta a respondre-li al dia següent si acceptem l’espai del Paiolet, perquè s’han d’imprimir cartells, díptics…

 

És a dir, a tres setmanes del començament de la festa del Renaixement i després de més d’un mes d’haver presentat la sol·licitud, el regidor Domingo Tomàs ens comunica que tenim un dia per decidir si fem la taverna al Paiolet. Després de 7 anys participant i col·laborant en la festa, el seu màxim responsable ens ofereix un dia per estudiar el seu emplaçament i les seues possibilitats. Un dia per calcular els costos d’adaptar o canviar la infraestructura i el material. I conscientment ens ofereix la plaça del Paiolet, on cap taverna s’ha afiançat perquè és un espai amb sol durant tot el dia, mosca negra a la posta del sol i fora d’ambient a la nit.

 

A la mateixa reunió, el senyor Domingo Tomàs ens va explicar que la nostra taverna ha estat desplaçada de la seua ubicació tradicional perquè han cedit la gestió de l’espai a una associació, que muntarà un campament i punt de venda (eufemisme de taverna). I ens explica que el canvi és legal perquè aquest espai, des d’aquest any, queda fora de la ruta de la Saboga (feta la llei feta la trampa).

 

Des del Casal Popular Panxampla entenem que aquest és un mal precedent per la festa del Renaixement, perquè el senyor Domingo Tomàs ha menystingut una entitat de la ciutat i ha decidit sense negociar. I volem recordar que les entitats i associacions som part fonamental de la festa i no actors secundaris sense veu.

 

També afirmem que aquesta decisió no té un caràcter tècnic sinó polític. Des de la campanya per la retirada dels símbols franquistes de Tortosa, l’ajuntament de Tortosa ens ha posat obstacles per organitzar activitats i ara ens expulsa de la festa del Renaixement, perquè enviar-nos a la plaça del Paiolet és expulsar-nos. El mateix regidor, tot i ser conscient de com havia anat el procés, es va negar a fer cap gestió per autoritzar la nostra taverna al carrer Gil de Frederic, on s’ubica el Casal Popular Panxampla.

 

Des del casal Panxampla lamentem que l’alcalde de Tortosa i el seu equip de govern no contemplen la crítica política com un valor positiu, democràtic i constructiu per la ciutat. I preferiríem que se centraren a solucionar els greus problemes de la ciutat com les retallades que afecten al nostre hospital i altres serveis socials bàsics.

 

També volem transmetre un missatge positiu i d’agraïment a les persones que ens han donat suport i els garantim que aquestes maniobres ens cohesionen com a col·lectiu i ens animen a seguir lluitant per una societat més justa davant el caciquisme que es pensa que té dret a controlar-ho tot.

 

Finalment desitgem una festa reeixida tant per l’organització com per les entitats que tindran la sort de poder participar.

 

Tortosa, Terres de l’Ebre

19 de Juliol de 2011

Casal Popular Panxampla

En homenatge al company Toni Villaescusa

Aquest dimecres, 20 de juliol, un any més, participarem en l’acte unitari de les organitzacions de l’Esquerra Independentista a l’Horta, en homenatge aToni Villascusa, militant comunista i patriota català, caigut en combat el 20 de juliol de 1984 a Alzira (la Ribera del Xúquer).

 

Article publicat per Endavant-OSAN


L’acte, com és habitual comptarà amb un petit acte polític d’homenatge a les 18h30 al cementiri de Quart de Poblet, amb un parlament del PSAN -organització on va militar en Toni-  i un altre d’unitari. Després hi haurà sopar al local de l’Assemblea de Veïns i Veïnes de Benimaclet.

Josep Antoni Villaescusa i Martín (“Maria Lluïsa” ) nasqué el 26 de febrer de 1957 a Quart de Poblet (l’Horta), fill de valencià i aragonesa. Tot i que el seu pare sabia parlar un valencià molt correcte, a la llar familiar sempre parlaren en castellà, que fou la llengua habitual de Josep Antoni fins que, ja adult, prengué la decisió ferma de recuperar el català i no renunciar-hi mai més.

Als 7 anys emigrà a Darmstadt (Alemanya) amb la família. Dos anys després, els pares, que hi continuaren treballant, enviaren el fill als escolapis com a intern (a Molina d’Aragó, Saragossa i a València).

Començà a freqüentar els cursos de Llengua «Carles Salvador», i progressivament anà prenent consciència nacional i social,  fins identificar-se com a independentista i com a comunista.

El juliol de 1980 es va casar amb Antònia Flores, filla d’uns andalusos emigrats a Alemanya, on s’havien conegut i el lloc on havien fet amistat durant les estades sovintejades que en Josep Antoni hi feia. Tot i la cultura andalusa-alemanya de la seva companya, en Josep Antoni, d’ençà del 1979, sempre li havia parlat en català, llengua que ella també aprengué a estimar, a parlar i a defensar.

toni_villaescusaLa parella s’havia instal.lat a Castelldefels i treballaven a Barcelona, en dues empreses alemanyes. Josep Antoni continuà estudiant alemany, electricitat, i és en aquesta època que, en el seu afany de millora i perfeccionament personal, conegué el naturisme i en fou un entusiasta i un seguidor coherent de les doctrines naturistes, fins al punt que, a les portes de la mort, greument ferit i amb uns dolors terribles, rebutjà els antibioòtics i els calmants químics amb què els metges volien atenuar-li el dolor físic que hagué de patir fins que perdé el coneixement.

El 1981 entrà a militar al PSAN. També va impulsar la Coordinadora Independentista del Baix Llobregat, els Comitès de Solidaritat amb els Patriotes Catalans i el Moviment de Defensa de la Terra, del qual fou un dels seus precursors a la comarca. Residí a Castelldefels a principis dels anys vuitanta. Al tombant del 1982-1983 deixà de militar públicament a les organitzacions i col.lectius en què estava adscrit. Pel febrer de 1983, no podent aconseguir la prorroga del contracte laboral. se’n tornà a València on obrí un restaurant amb els seus pares.

Un any i mig més tard, fidel als seus ideals de justícia i amor a la seva terra i a la seva classe social, resultava greument ferit per l’explosió accidental d’un artefacte que anava a col.locar a les oficines de I’INEM d’Alzira. Era la matinada del 20 de juliol de 1984. Unes hores més tard, després d’una dolorosa agonía que suportà amb molta serenitat, perdia el coneixement i moria a  l’Hospital de la Fe de València. Poc després Terra Lliure assumia la militància clandestina d’en Toni Villaescusa.

Sopar popular a Mataró front la repressió política i la censura

L’assemblea de Maulets organitza aquest dimecres una fideuà popular per recaptar fons per les despeses jurídiques a què ha de fer front, de nou, contra la repressió administrativa de l’Ajuntament. 


Un nou acte de rebel·lia a la capital del Maresme enllaça a la perfecció el que han estat les picabaralles polítiques entre Maulets amb el darrer govern municipal i el que s’ha constituït fa poc. Abans amb el PSC al cadpavant de l’Ajuntament i ara amb CiU. La repressió administrativa ha dut una pluja de multes polítiques contra militants de l’Esquerra Independentista i ara també greus dificultats per obtenir permisos per organitzar jornades d’oci alternatiu durant les festes majors de la ciutat, les Santes.

L’any passat, diversos mitjans locals es van fer resó del pobre programa de festes oficial tot felicitant el cartell alternatiu de Maulets. La resposta de l’Ajuntament va ser ràpida i va donar cos a una multa política contra un dels militants més coneguts de la comarca i ara regidor de la CUP. Es tractava de castigar dur, amb una forta sanció de 1.501 €, la gosadia d’haver ofert un programa alternatiu. Un cop fetes les oportunes al·legacions, l’Ajuntament s’ha fet tossut i reclama el pagament.

Més espectacular va ser la pluja de fins a 15 sancions, de 900 € cadascuna, contra diverses persones que l’agost passat van concentrar-se a les portes de la comissaria reclamant la llibertat de l’Eudald d’Argentona. Actualment Alerta Solidària prepara els recursos al contenciós-administratiu per l’abús claríssim que l’Ajuntament exercita en ser part i jutge d’aquests processos de multes sense fonament.

El cap francès de les pistoles elèctriques dels Mossos a judici per espiar un revolucionari

El Tribunal Criminal de París va fer seure ahir, dia 13 de juliol, al cap de l’empresa d’armament Taser, Antoine Di Zazzo, i nou persones més, pel cas d’espionatge que hauria patit el portaveu nacional del Nou Partit Anticapitalista, Olivier Besancenot, entre l’octubre del 2007 i el gener del 2008.

 

Com ha quedat revelat, Antoine Di Zazzo va ordenar el seguiment del conegut trotskista Besancenot perquè aquest va criticar que la policia francesa es dotés d’armes elèctriques de la casa Taser, al·legant que ja eren provades diferents morts als Estats Units a causa del seu ús. L’empresari va requerir els serveis de detectius i ex-policies per esbrinar detalls de la vida i situació financera del revolucionari així com d’altres persones del seu entorn més proper. La discusió ara mateix gira entorn de les ordres reals donades per Di Zazzo que assegura no haver requerit dades confidencials però no nega el conflicte obert amb Besancenot fa uns anys quan aquest va liderar la crítica al seu producte. Detectius, policies, un agent d’aduanes, un inspector d’hisenda i un responsable d’una sucursal bancària complementen l’equip inculpat per l’alt tribunal.

 

Poders fàctics en acció

La industria de la mal anomenada seguretat malda per guanyar quotes de mercat en un moment propici als seus interessos. La crisi és terreny abonat per a la desconfiança i per a la por. Enmig de la proliferació de discursos xenòfobs augmenta amb facilitat la resposta reaccionària de la falsa seguretat que suposa a la pràctica carta blanca per a la restricció de llibertat, individual i col·lectiva. Més demanda social instigada pel poder per blindar de policies els carrers fins a l’estat policial. És el camí descrit per les empreses de seguretat privada, de càmeres de vigilància, d’alarmes de tota mena i també, d’armes variades per als cossos policials per fer front als qui, per exemple, desafiïn el sistema amb perilloses accions com asseure’s a terra, un dia qualsevol de neteja, posem pel cas, a la plaça Catalunya de Barcelona.

 

En mans del Departament d’Interior

Tancades sota clau, el Departament d’Interior de la Generalitat de Catalunya, té sis unitats d’aquestes pistoles, que poden provocar seqüeles cardíaques greus, i que per aquest motiu, en la mateixa regulació que va proscriure l’ús del kubotan, es van quedar fora de circulació. Però els poders fàctics apreten i sempre hi ha qui està disposat a col·laborar-hi. Així, a mitjans de maig, el sindicat de CCOO dels Mossos d’Esquadra va iniciar una campanya particular per reclamar l’autorització d’aquestes armes per “reduir” els detinguts agressius, més enllà de la formació específica que ja reben, la seva superioritat en eines i nombre d’agents, càmeres, etc.


Amb el canvi d’escopetes de goma per les noves, estrenades per reprimir la manifestació obrera del 1r de maig, hem entrat en l’actualització de les eines de repressió de masses d’Interior. El Conseller Felip Puig no descartava l’ús de canons d’aigua, ni tampoc les detencions preventives. Noves armes per a velles demandes socials. El negoci de la falsa seguretat, a costa dels nostres drets i la nostra llibertat.

El consell d’Europa escull al jutge de l’Audiència Nacional Baltasar Garzón, nou membre del Comitè per la Prevenció de la Tortura

El PSOE va aconseguir que ahir el Comitè per la Prevenció de la Tortura  i dels Tractes Inhumans o Degradants del Consell d’Europa va escollir com a nou membre espanyol al jutge Baltasar Garzón, situant-lo en un organisme judicial continental.

Després de repetits intents sense cap mena d’èxit, ahir els parlamentaris del PSOE a Estrasburg van aconseguir que el Comitè de Ministres del Consell d’Europa accedís a que el jutge més mediàtic de l’Audiència Nacional fos nombrat membre espanyol del Comitè per la Prevenció de la Tortura i dels Tractes Inhumans o Degradants.

 

El jutge que s’ha fet famós per la lluita antiterrorista, i la persecució d’exdictadors llatinoamericans, i com a símbol de garant dels drets d’un estat opressor, té a l’esquena el tancament de dos diaris bascos (Egin i Egunkaria), d’una radio (Egin Irratia), el registre de seus d’escoles d’alfabetització i euskaldunització per adults (AEK), la suspensió del partit de l’Eskerra Abertzale Batasuna abans que s’elaborés la llei que permetés la seva il·legalització, ideoleg de la  teoria que tot és ETA, investigant organitzacions d’àmplia base social com Xaki, Ekin, Jarrai, Haika i Segui, i fent processar així també les seves militants o els membres d’aquestes entitats i organitzacions per pertinença en banda armada.

 

Entre el 1994 i el 1997 davant d’aquesta persona, que ara durà a terme la investigació imparcial, metòdica i exhaustiva, varen passar 117 ciutadanes bàsques detingudes sota la llei antiterrorista amb el règim d’incomunicació. 117 persones que li relataren els cops rebuts, les pràctiques de l’aplicació de la banyera, la bossa, abusos sexuals, i les humiliacions varies sofertes. Davant d’això Garzón només va saber fer una cosa, mirar cap a una altra banda i ni tant sols en deduí el testimoni malgrat la llei que tant rigorosament li agrada aplicar així li ordenava.


Però dins de l’escabrós curriculum vitae de Baltasar Garzón obviament també hi va haver diversos episodis viscuts per catalans. Al 1992, en plena efervescència olímpica, i de la mà d’aquest gran defensor dels drets humans 38 independentistes varen ser detingudes, incomunicades i moltes d’elles jutjades, malgrat que les 15 persones sentenciades havien relatat tortures, gairebé 10 anys després, Estrasburg va condemnar a l’Estat espanyol per no haver investigat aquests fets malgrat tenir motius suficients, i més que evidents que els subjectes havien estat torturats. A qui li corresponia dur a terme aquesta investigació era al Jutge Garzón.

 

El cas dels Tres de Gràcia, o de les cinc persones detingudes a Vilanova i la Geltrú acusades de pertànyer a Al-Qaeda, van passar per la seva instrucció matussera, sense recollir els maltractaments que durant la incomunicació totes elles patiren.

 

Un llarg etcètera de lamentables anècdotes omplen les glories d’aquest personatge que lamentablement ara es membre del Comitè per la Prevenció de la Tortura i Tractes inhumans o degradants. Era d’esperar que el govern espanyol no escoltés a la societat civil ni a les organitzacions que durant anys estem denunciant i lluitant contra la tortura, contra qui l’ordena, contra qui l’aplica i contra qui l’empara; Però aquest cop els interessos Polítics novament poden a Europa posant una de les persones que més vegades ha propiciat i emparat la tortura en l’Estat espanyol en els darrers temps com a membre d’un Comitè encarregat precisament d’investigar i denunciar la tortura,allò que el senyor Baltasar Garzón mai ha fet, ni tant sols quan li ho explicaven cara a cara i en podia veure les més que evidents senyals.

Victòria pels 2 independentistes de Manresa: prescrita la condemna i el toro d’Osborne continua pel terra

El procés judicial  que ha tingut sota amenaça de presó a en Jordi Garcés i en Miquel Coma, veïns de Manresa, ha finalitzat. Després d’una llarga espera, el Jutjat d’executòries de Barcelona ha declarat la prescripció de la sentència que imposava als dos manresans a escollir entre anar 8 dies a la presó o pagar una sanció econòmica de 192 euros per cada un d’ells. Així ho ha fet públic el Grup de Suport dels dos encausats mitjançant una roda de premsa que s’ha fet avui.

 

Victòria contundent: més de dos anys i mig defensant la coherència de l’acció contra la imposició espanyolista

La noticia que ens han donat a conèixer ha sigut rebuda amb molta satisfacció tant pel grup de suport, com pels propis condemnats, tancant així un altre episodi repressiu que ens ha imposat l’estat espanyol amb els seus sicaris i botxins que executen l’aplicació de la seva legalitat amb els ulls clucs i l’espasa ferma, emperò, també tanquem un cas repressiu més en el que la coherència i la valentia dels dos independentistes, que ja des del primer moment, fins i tot davant el Jutge, fins al darrer moment han manifestat la seva negativa a pagar l’import al que varen ser condemnats, remarcant que el motiu era la coherència política i la disciplina militant. D’aquesta forma, amb aquesta fermesa i decisió d’anar 8 dies a la presó si feia falta, no deixava gaire marge de maniobra als jutjats els quals havien d’instar l’ordre als Mossos de detenir i empresonar  als dos independentistes o bé fer com si no hagués passat res, no forçar la corda i deixar que el cas prescrigués. Finalment hem vist que l’opció que ha volgut seguir el Jutjat d’execució número 21 ha sigut aquest darrer.

 

Des del primer moment, abans de començar fins i tot la campanya per l’absolució d’en Jordi i en Miquel ja varem denunciar el caràcter polític tant de la seva detenció com de la més que probable (va quedar evidenciat) persecució judicial, tant sols pel fet de reclamar uns Països Catalans lliures d’imposicions de símbols francesos i espanyols, sense penedir-se en cap moment de les seves intencions i encara menys de les possibles conseqüències d’una lluita ferma i coherent.

Des de la campanya de suport als dos independentistes de seguida també va prendre força la denúncia de la discriminació que suposa la figura punitiva de les penes multes, sent una sanció que evidencia i polaritza les distincions entre classes, ja que envia a la presó a aquell que no té recursos per fer front al pagament de la sanció.

Amb els més de dos anys que portem de procés judicial i de campanya les mostres de solidaritat als dos independentistes han estat nombroses, no només de la gent més pròxima com els amics o la família. El 17 de maig de 2010, la CUP va presentar al ple de l’Ajuntament de Manresa una moció denunciant la imposició de la simbologia espanyola demanant un posicionament dels partits polítics amb representació al ple, així com l’absolució d’en Jordi i d’en Miquel. El resultat de la votació va ser de 4 vots a favor i 10 encontra; PXC va advertir que si no s’aplica la llei podríem caure en l’anarquia; PSOE i PP no van voler pronunciar-se però també hi votaren en contra; ERC donà suport a la moció i ICV i CiU, fidels a la indefinició habitual, optaren per abstenir-se. Entre el públic es va aixecar una pancarta de suport als joves encausats.

Han estat múltiples les formes de solidaritat que han rebut els dos manresans. Amb la celebració de diversos actes a Manresa per a difondre el cas, diferents xerrades arreu dels Països Catalans, i amb la recollida de més 3.000 signatures de suport.

Des d’Alerta Solidaria volem agrair a totes aquelles persones que han participat en les mobilitzacions, actes, etc, que novament ens han mostrat que la solidaritat és una pedra més que fa possible el camí cap a la construcció d’uns Països Catalans lliures i socialistes; així com felicitar a en Jordi Garcés i en Miquel Coma per haver guanyat aquesta batalla.

 

Web de la campanya: http://ultratgemespanya.blogspot.com/

Notícies relacionades: http://www.alertasolidaria.org/index.php?option=com_content&task=view&id=563&Itemid=1

Vídeo entrevista als peus del Timbaler d’El Bruc: http://www.youtube.com/watch?v=2JmnbHztlaQ&feature=related

Situació del toro, encara vigent: http://www.youtube.com/watch?v=KRTyP3jSG_Y&NR=1&feature=fvwp

Notícies de la roda de premsa on s’anuncia la victòria:

http://acn.cat/acn/623783/Societat/text/toro-Bruc-encausat-simbol-Jordi-Garces-Miquel-Coma.html

http://www.regio7.cat/fet-divers/2011/07/06/joves-que-intentar-tombar-toro-del-bruc-eviten-multa/154160.html