Desafiament de l’Esquerra Independentista al web d’Interior: som aquí per vèncer

En un gest de clar desafiament, algunes de les persones que apareixen al web d’Interior han comparegut avui, de la mà d’Alerta Solidària, en roda de premsa per “reafirmar la lluita de l’Esquerra Independentista contra qualsevol coacció i mesura de criminalització”.

Els que Interior assenyala com a delinqüents encapçalaran la manifestació del 1r de Maig de Barcelona. Portaran la pancarta del bloc independentista convocat entre altres per la COS (Coordinadora Obrera Sindical).


 

Envoltats per una vintena de representants de les diferents organitzacions de l’Esquerra Independentista, entre els quals regidors municipals de la CUP (Candidatura d’Unitat Popular), la roda de premsa ha tingut lloc al centre de la plaça Catalunya de Barcelona.

 

El portaveu nacional d’Alerta Solidària, Xavier Pellicer, ha posat l’accent en la feblesa de les mesures d’Interior, que denuncia per propagandístiques i jurídicament contràries a dret a més d’escassa eficàcia policial i judicial.

 

Des d’Alerta Solidària veiem com, malgrat l’alarma social artificialment creada arran de les mobilitzacions de la vaga general, i malgrat l’anunci de les extremes mesures repressives que es proposen, la població, a diferència d’altres vegades no respon com desitjaria el Govern. La brutal càrrega criminalitzadora no afecta a les ganes de seguir prenent el carrer. Perquè la ràbia contra tantes injustícies, pel moment, pot més que la por que ens volen fer sentir. 

 

Roger Sabà, representant del sindicat COS ha posat èmfasi en el desafiament simbòlic de la roda de premsa d’avui. Evidenciant que els i les independentistes donem la cara, en clara al·lusió a les fotos del web d’Interior, denuncia que és del tot desproporcionat l’esforç d’Interior per reprimir vaguistes i per atacar els drets fonamentals de manifestació. Contrasta amb l’inexistent treball per engarjolar els delinqüents de guant blanc així com per assumir les pròpies responsabilitats, de la classe política dirigent, en el desmantellament de l’estat del benestar i el lliurament dels recursos del país, en essència la força de treball de la classe treballadora catalana, als interessos especulatius financers internacionals.

 

Al parer dels independentistes,  davant les mesures antisocials que estan aplicant, que ens fa retrocedir dècades i dècades pel que fa a drets socials adquirits, no ens queda altre camí que seguir lluitant amb més força que mai i com s’ha mostrat en les darreres setmanes, afirmen, que som pel bon camí. El camí de la lluita, al carrer i on faci falta.

 

La repressió em forma d’intoxicació mediàtica, de cops de porra i piloteres, d’enduriment de legislacions, peticions fiscals desorbitades, sancions econòmiques, empresonaments i des d’aquesta setmana en forma d’aparador a internet per identificar participants en les mobilitzacions… No és més que l’única eina que els queda a uns governants cada cop més desgastats i deslegitimats socialment; que mentre ingressen sumes milionàries a la banca retallen els drets més elementals a la població.

 

A les crítiques a la web d’Interior, cal destacar la calúmnia en què incorre en tant que dóna per suposat el delicte comès abans de tot judici. Especialment greu en el cas de menors que tenen per davant la possibilitat de denunciar Interior per la vulneració del seu dret d’imatge.

 

A la roda de premsa han participat representants de les organitzacions CAJEI, Maulets, CUP, COS, SEPC, Endavant, MDT i Alerta Solidària.

Absolts 3 maulets de robar la bandera espanyola de Correus a Girona

 

Havent-se celebrat el judici el passat dilluns 13 de febrer, s’ha confirmat la sentència absolutòria del cas, després que la fiscalia es veiés obligada a demanar-ne l’absolució, per l’evident manca de proves inculpatòries a les persones denunciades.

 

Des de l’assemblea de Maulets de Girona, es celebra la resolució de la sentència per un cas que es va mostrar des de bon principi mancat de proves i rigor. Així, es considera que era l’única sentència viable per a un judici que no s’hagués hagut de celebrar mai.

 

La nit del 26 al 27 de desembre, un desproporcionat dispositiu de quatre patrulles de la Policia Municipal de Girona va iniciar una cerca exhaustiva dels activistes que haurien despenjat l’ensenya de l’Estat del balcó de l’edifici de Correus, a la vegada que haurien catalanitzat el rètol daurat de la porta central de l’entitat, arrencant-li la segona lletra O daurada de Correos. Finalment, a la zona de la Devesa, retenien i denunciaven a tres persones -militants de Maulets- pel simple fet d’anar vestits foscos, ja que, segons ells, coincidien amb les característiques descrites per un testimoni dels fets.

 

Des de Maulets, responsabilitzem a la Policia Municipal per haver dedicat tants esforços al cas, per una suposada infracció que no hauria d’estar penalitzada en cap moment. Despenjar la bandera de l’Estat espanyol en territori oprimit no hauria de ser considerat un delicte, sinó un acte simbòlic i legítim de defensa dels drets nacionals del poble català.

Set persones més passen a disposició judicial després d’una nova remesa d’identificacions arran del 29M

 

Ahir al matí van anar a buscar als seus domicilis a set persones que haurien participat en la Vaga General. Segons la informació de la que disposem, dues d’aquestes persones serien de la CGT, una de les qual delegada i alhora membre dels Joves Llibertaris. També hi hauria una altra persona de la CNT i una més de l’Assemblea URV. Aquestes quatre primeres haurien estat identificades juntes durant els primers piquets. Pel que fa a les altres tres, no es coneix la seva identitat.

 

Notícia publicada a PobleViu.cat

 

Alguns d’ells han estat citat a declarar aquesta tarda a les sis als mateixos jutjats on van passar a disposició judicial els 13 ja imputats. Els càrrecs atribuïts aquest cop fan referència a desordres públics i contra la seguretat del trànsit.

 

Concentració en suport

Per tal d’estar informades i donar suport a les persones afectades, s’ha convocat una concentració a les 19h a l’estàtua dels Despullats, a la Rambla Nova de Tarragona. Es demana màxima difusió i solidaritat. En total, doncs, si es compleixen les previsions, serien ja 20 les persones imputades a Tarragona, 1 per part de la Guàrdia Urbana i 19 per part dels Mossos d’Esquadra, dividits entre el mateix dia de la Vaga (1+6), l’endemà (4), el passat 19 d’abril (2) i avui (7).

Presó sense fiança per la secretària d’organització de la CGT

 

Els Mossos li imputen els delictes de desordres públics, incendi, coaccions i el delicte relatiu a l’exercici dels drets fonamentals i les llibertats públiques

 

Publicat a Llibertat.cat

 

La jutgessa del Jutjat d’Instrucció número 23 de Barcelona ha decretat aquest dimecres presó sense fiança per la Secretària d’Organització de la CGT de Barcelona detinguda dimarts per suposadament participar en la crema i les destrosses a l’edifici de la Borsa de Barcelona durant la jornada de vaga del 29-M. A Laura G.R., de 46 anys, se li imputa un incendi amb danys, coaccions, un delicte de desordres públics i un delicte contra els drets fonamentals, segons ha informat la CGT.


Segons els Mossos d’Esquadra, les investigacions policials posteriors als aldarulls que es van produir durant la jornada de vaga han permès identificar la sindicalista que hauria participat, juntament amb altres persones, en la crema a la Borsa de Barcelona. Els Mossos li imputen els delictes de desordres públics, incendi, coaccions i el delicte relatiu a l’exercici dels drets fonamentals i les llibertats públiques.


Segons la policia, Laura G.R. ha estat denunciada per la policia en diverses ocasions per faltes contra les persones, coaccions, danys, contra el patrimoni i ocupació d’immobles.

 

La CGT creu que la detenció és fruit de pressions polítiques

La CGT atribueix la detenció i empresonament a “pressions polítiques tant al jutjat com a la fiscalia” i recorda que la fiscalia al·lega risc de fugida quan es tracta d'”una persona sense antecedents penals, amb domicili fix, feina fixa, una filla que viu amb ella”. “Aquests barems no s’apliquen als banquers, ni als polítics investigats per la fiscalia anticorrupció als que es deixa en llibertat”, denuncia.


El sindicat assegura que no hi ha cap motiu que justifiqui la detenció i ingrés a presó de la sindicalista, cosa que veu com “un clar abús de poder i una violació del dret a no ser privat de llibertat”. “No calia un circ mediàtic com el muntat pels Mossos d’Esquadra, necessitats d’intentar donar exemple detenint i reprimint persones i organitzacions que protesten i qüestionen el sistema sense ser canalitzades pels agents socials autoritzats i ensinistrats”, rebla.

 

“Per quan una fiscalia especial que investigui els banquers, polítics corruptes i empresaris que han creat una crisi que estan duent a milions de persones a l’exclusió social i la misèria? Per quan una web amb totes les fotos dels delinqüents de guant blanc que són tractats com a senyors pels poders públics? Per quan una web amb les fotos dels mossos que han mutilat amb boles de goma i picat a cops de porra ciutadans?”, es pregunta el sindicat.

 

Per tot plegat, creu que l’empresonament és “una venjança per part del govern de la Generalitat i el seu cos armat” que “no han pogut assimilar que el dia de la vaga general al mat, la CGT amb altres organitzacions aglutinéssim més de 15.000 persones al centre de la ciutat i a la tarda més de 50.000”. Per això considera que l’objeciut és “provocar la por entre la ciutadania perquè no ens mobilitzem i acatem les polítiques econòmiques sense dir ni piu i per això necessiten crear una imatge de violents totalment prefabricada des d’alguna oficina”.

Manifest per la Diada del 25 d’abril: 305 anys de resistència

 

Com cada 25 d’abril l’Esquerra Independentista convoca enguany a manifestar-se a València per exigir la independència completa dels Països Catalans. 305 anys després de la batalla d’Almansa milers de persones eixiran de nou al carrer per reclamar que el nostre poble puga decidir el seu futur lliurement, sense imposicions ni renúncies de cap tipus.

 

Les darreres commemoracions de la Diada del País Valencià han estat marcades pels efectes que la crisi del sistema capitalista, causada per l’esclafit de la bombolla immobiliària i l’economia especulativa, estan fent recaure sobre les classes populars i el 2012 no suposarà cap canvi de tendència; ans al contrari, ens trobem davant la major ofensiva contra els drets socials i laborals de la història recent de la nostra terra.

 

Els executius autonòmics del País Valencià, les Illes Balears i el Principat de Catalunya estan actuant de manera gairebé simètrica davant el context econòmic: seguint el dictat de la Unió Europea i el Fons Monetari Internacional i amb l’excusa de l’austeritat i l’eficiència, la seua resposta davant la recessió no és altra que les retallades en serveis públics fonamentals com són l’educació i la sanitat, bàsics per a garantir una vida digna a les classes populars, les més afectades per una crisi de la que no són responsables.

 

Al mateix temps, des de Madrid el Partit Popular ha anunciat una reforma laboral que, fent una passa més enllà en les polítiques antisocials que dugué a terme l’anterior govern del PSOE, significarà el major atac que es recorda contra els drets de la classe treballadora, adquirits després de molts anys de lluita i sacrifici. La reforma laboral, a més a més, no combatrà els escandalosos índexs d’atur, sinó que farà encara més precàries les condicions laborals de la majoria de la població i atorgarà encara més poder a la patronal.

 

Els atacs contra els Països Catalans no s’aturen ací, ja que l’espanyolisme ha engegat una campanya atroç contra la llengua catalana: al País Valencià estan amenaçades les línies en valencià; a les Illes Balears el català ha deixat de ser un requisit per accedir a la funció pública i s’ha obert la porta a la castellanització de la toponímia oficial; i al Principat el Tribunal Superior de Justícia ha posat en perill la immersió lingüística en el sistema educatiu.

 

A tots aquests mals s’afegeix una altra xacra que forma part indissoluble del sistema institucional de l’estat espanyol: la corrupció política. Els nombrosos casos que cada dia es destapen al País Valencià -amb la vergonyosa absolució de l’expresident Camps- o els nombrosos sumaris oberts a les Illes Balears, amb condemna de Jaume Matas inclosa, reforcen la idea que l’EI defensa des del seu naixement: aquest sistema no serveix i cal lluitar per un nou model socioeconòmic.

 

El panorama, però no és tan desolador com puga semblar. A Mallorca el moviment de resistència al govern anticatalà de Bauzá -on l’EI juga un paper fonamental- aglutina cada vegada més suport. A València l’alumnat de l’institut Lluís Vives ha donat un gran exemple de consciència política i de combativitat davant les retallades i, sobretot, davant la brutal repressió policíaca. I de la primavera valenciana es va passar a la intifalla, una festiva i cada vegada més seguida protesta contra les retallades i agressions de tota mena que en les darreres Falles va mostrar que l’hegemonia social de la dreta espanyola al cap i casal del País Valencià comença a trontollar.

 

Finalment, l’alt grau de conflictivitat assolit el passat 29 de març durant la vaga general va permetre constatar que cada vegada són més les persones que han pres consciència que cal dir prou al capitalisme i construir una alternativa justa al model neoliberal que ens volen imposar. És aquesta constatació la que ha fet que els governs estatal i autonòmic del Principat hagen respost a l’èxit de la convocatòria amb la repressió policíaca que van patir aquell mateix dia nombrosos vaguistes i amb les amenaces de noves retallades de llibertats.

 

Per tot això les organitzacions de l’EI ens afermem en la nostra feina de base junt a tots els col·lectius i entitats rupturistes que es neguen a acceptar que el món en què vivim és l’únic possible. Estem segurs que aquesta suma de forces, la unitat popular, és la que ens permetrà bastir un sistema en què l’economia estiga al servei de les persones i en el qual els pobles puguen exercir el seu dret a regir-se per ells mateixos. Sabem que serà dur, però també sabem que la lluita és l’únic camí. I no només lluitarem, sinó que vencerem.

 

 

Per la diada del 25 d’abril, tothom a València!

Independència i socialisme!

 

28 d’abril de 2012, València, Països Catalans.

Una web per reforçar el control social

 

Ahir a la tarda, Manel Prat, director general dels Mossos d’Esquadra, va fer pública una pàgina creada al marge de tota legalitat. Pretén animar la població a denunciar als seus veïns i veïnes. Cercar la complicitat i la col·laboració ciutadana per tal de reconèixer, en alguna de les imatges que hi apareixen, una persona coneguda. La web de denúncia d’Interior, de manual repressiu i per a la vulneració de drets fonamentals, mostra imatges de persones ja conegudes pels Mossos per tal de crear un estat d’opinió contrari a la protesta social.


La pàgina de denúncia contra veïns i veïnes té una triple finalitat: en primer lloc propagandística, més mediàtica que efectiva en paràmetres policials i judicials. En segon lloc, pretén transmetre la por a la represàlia contra qui es mobilitza i justificar unes detencions que, sense cap mena de dubte, en iniciar-se mitjançant aquest canal deixaran molt feble el procediment emprat. Finalment, es presenta com a argument per a l’enduriment de les mesures normatives i penals que acabaran adreçades contra el conjunt de la població. Aquests dos darres objectius són propis del manual clàssic de la repressió: l’extensió de la por i assegurar-se l’adhesió de la ciutadania ben pensant en l’accpetació de totes les mesures de control i reforç del Poder.

 

Si bé la novetat és el mitjà emprat, som davant una escalada repressiva de manual. La lògica resposta del Poder contra un suposat descontrol, mai el de l’abús dels mercats i directrius polítiques liberals internacionals, sinó el que provoca la població cansada, indignada i conscient i que, en ús del seu legítim dret a la protesta, gosa sortir al carrer.

 

Distorsionar la realitat mitjançant la difusió de fotografies i vídeos inconnexes, que poden incórrer en delictes contra la presumpció d’innocència, dret a la intimitat, a la imatge, danys morals i dret a l’honorabilitat de les persones, contra la protecció a la imatge del menor d’edat, entre altres, per tal de difondre una percepció criminalitzada i preconcebuda de culpabilitat pretén legitimar la resposta, contra algunes poques persones en forma de detenció primer, però per després, i molt més greu, per justificar les modificacions legals destinades a restringir els drets fonamentals de la població. Drets com el de manifestació, de vaga i sindicació. Drets que, segons els manuals clàssics de repressió, han de ser retocats a mesura que la retallada en drets laborals han començat a provocar les primeres respostes socials importants.

 

Des d’Alerta Solidària veiem com, malgrat l’alarma social artificialment creada arran  de les mobilitzacions de la vaga general, i malgrat l’anunci de les extremes mesures repressives que es proposen, la societat civil, a diferència d’altres vegades no respon com desitjaria el Govern. La brutal càrrega criminalitzadora no afecta a les ganes de seguir prenent el carrer. Perquè la ràbia contra tantes injustícies, pel moment, pot més que la por que ens volen fer sentir.

 

La por a la repressió no està aconseguint els efectes esperats i, al contrari, la solidaritat creix, cap els tres vaguistes empresonats així com cap a la resta de persones represaliades per la seva participació en la vaga general.


Alerta Solidària treballa per combatre la repressió i la por, transmet un missatge de calma a les companyes independentistes i, amb el concurs de la resta d’organtitzacions de l’Esquerra Independentista afirmem que som pel bon camí.

 

Que el poble, poc a poc, desperta. Que no ens faran creure ni desdir.

Som aquí per vèncer. I guanyarem.

Alarma al CIE: vaguistes de fam contra l’expulsió d’un gironí georgià

Alerta Solidària va assistir, al CCCB, en el marc dels 25 anys de l’ACAT (Acció dels Cristians per l’Abolició de la Tortura) al testimoni de la filla de Bakradze, en perill d’expulsió i recull mitjançant l’article publicat per Vilaweb.cat la crida a la mobilització per aturar aquesta aberrant situació.

 

Article de Vicent Partal publicata a Vilaweb.cat

 

David Bakradze pot ser expulsat malgrat la sentència que confirma l’arrelament familiar 

Un grup de reclosos al Centre d’Internament d’Estrangers (CIE) de la Zona Franca de Barcelona es van afegir ahir a la vaga de fam d’un company del centre, David Bakradze, segons que ha informat a VilaWeb la família d’aquest. Amb aquesta acció volen denunciar la violència que sofreixen els interns del centre, que ja ha estat objecte de polèmica manta vegada pel mateix motiu. 

David Bakradze és georgià i, si la mobilització promoguda pel capellà de la seva església no ho evita, el dia 27, és a dir, divendres, l’expulsaran al seu país d’origen. El cas és que, a Girona, hi té la dona i dos fills, i un grapat d’amics, feligresos de la parròquia de la Mare de Déu de la Tendresa, disposats a fer què calgui per impedir una expulsió que mutilaria la família. I això malgrat una sentència judicial posterior que anul·la l’expulsió i confirma el seu arrelament familiar a Girona. 

La filla de Bakradze, de dotze anys, va intervenir dissabte al CCCB de Barcelona en un acte per a commemorar els vint-i-cinc anys d’Acció dels Cristians contra la Tortura, i la intervenció va causar un profund impacte entre els assistents. En un català perfecte, i amb una gran dignitat, va defensar el seu pare i va demanar que no la’n separessin. 

Violència al Centre d’Internament 

Els fets vénen de lluny, però la situació es va agreujar fa pocs dies. Quan ja l’havien internat al CIE per tal d’expulsar-lo, David Brakadze va demanar a crits que atenguessin un intern malalt. Tant va cridar que la policia espanyola del CIE va atendre el malalt. Però, immediatament després, segons que diu Brakadze i que corroboren per escrit tretze testimonis, tots interns, un policia el va tancar en una habitació, el va agredir i li va dir que seria ‘el primer a ser expulsat’. Un membre de la parròquia que el va visitar assevera que li va veure un morat a la cara. 

Sigui com sigui, l’expulsió s’ha accelerat; serà el primer i, a més, tot sol. Tant que, si la cosa no s’atura, dijous el portaran a Madrid i l’endemà a Geòrgia. La filla, de dotze anys, ho explicava horroritzada, contenint-se les llàgrimes i amb una força impròpia de l’edat, amb frases ben mesurades. Semblava de fet molt més gran que no és: ‘Els avis són morts, allà ja no hi ha res de casa nostra, i Geòrgia és un país ple de problemes; jo visc a Girona i no vull perdre el meu pare…’

La sorpresa i l’estupor de la nena coincideix amb els de la muller, també d’origen georgià, i amb la dels amics que parlen atropelladament del cas, indignats. Són sobretot feligresos de la parròquia gironina de la Mare de Déu de la Tendresa, una parròquia ortodoxa dirigida per un capellà català, el pare Jaume, de nom civil Xavier Hereu, que és també advocat i que està decidit a defensar en David.

Dissabte, quan el van visitar al polèmic Centre d’Internament, van constatar que estava ‘molt més prim i decidit a prosseguir la vaga de fam’. El pare Jaume denuncia, irritat, l’actuació de la policia. És un home que s’ha escarrassat molt a acompanyar en David, ‘com a capellà i com a advocat’, i això que veu el revolta. M’ensenya el paper en què la policia comunica a la delegació del govern el començament de la vaga de fam. Segons el paper, la vaga va començar el dia 16. Ell ho nega. Va ser el dia abans, quan en David encara no sabia res de la data d’expulsió. Segons el capellà, ‘volen fer veure que fa vaga de fam per evitar l’expulsió, i això no és cert; s’hi va posar per denunciar la violència contra seu’.

De delinqüent a pare

David Bakradze va arribar al nostre país el 2006, cercant feina i fugint de la violència del seu país. No ha tingut mai papers. Vatreballar fent feines ocasionals, que no va resoldre prou bé, i va cometre robatoris. Els mossos l’identifiquen com un especialista a desmuntar panys i el tenen sistemàticament per sospitós, sempre que hi ha casos d’aquests a l’àrea de Girona.

Ara, el seu maldecap principal és una identificació per la guàrdia urbana, el 2007. El van identificar sense papers en un control rutinari i sense cap acte delictiu. Però és d’aquí, que va venir una ordre d’expulsió del país, signada el 19 d’abril de 2007. En aquell moment la seva família encara residia a Geòrgia.

Llavors no fou expulsat i la família, la dona i una filla, va venir a viure amb ell. Més tard, va néixer a Girona una segona filla.

El 2010 hi ha un robatori a Manresa i el detenen. El 19 de març del mateix any la jutgessa de penal número u de Manresa, Maria Débora Navarro Castell, dicta sentència en què considera provat que Bakradze i un amic seu, de nom Giorgi Kiladze, foren detinguts pels mossos d’esquadra quan provaven de forçar la porta d’un local de l’avinguda de les Bases. En aquella àrea, hi havia hagut, pocs minuts abans, un altre intent de robatori fallit i per això la policia hi patrullava seguit seguit. No hi ha proves que els detinguts tinguessin a veure amb el robatori fallit i, de fet, la jutgessa, després d’escoltar els testimonis, els en va absoldre, però no del delicte pel qual havien estat detinguts.

Per explicar el seu comportament Brakadze va al·legar que consumia drogues i que volia entrar en un portal perquè no es trobava bé –-però no li van trobar cap droga quan ell i el seu company foren detinguts. Quan els mossos els van aturar solament portaven un tornavís –per a desmuntar panys, sembla– i alguna altra eina que l’atestat judicial no identifica amb claredat.

El veredicte del judici va ser expeditiu. El seu company fou expulsat sense contemplacions, però la jutgessa va decidir que David Bakradze no fos expulsat perquè la muller i les filles residien ací. La sentència condemnava Bakradze a un any de presó, que no hagué de complir perquè no tenia antecedents.

És en aquest moment que la parròquia s’hi involucra de ple. La família recorda que, al principi, ell s’hi resistia: es pensava que era una parròquia catòlica i es va escandalitzar que al pessebre de l’església hi hagués un caganer. Però, de mica en mica, els feligresos i el pare Jaume, el van anar convencent que havia de canviar de vida. Li van fer de coixí social. Com que ara és molt difícil obtenir feina, els papers no els ha pogut aconseguir, ‘però la seua filla és una gironina de cap a peus i nosaltres posem la mà al foc per ell’, diu el el capellà, que el defensa judicialment i que va pactar amb ell que l’ajudaria en canvi de deixar de delinquir.

Però el maig del 2011 el tornaren a detenir, ara a Banyoles, també provant de desmuntar un pany. La parròquia assegura, nogensmenys, que l’home va canviant, que ja no és el mateix, i que la situació familiar té a veure amb el canvi de comportament positiu.

Detenció a la porta de l’hospital

Però, amb els antecedents que té, els mossos sempre pensen en ell quan hi ha robatoris a base de panys desmuntats. I és per això que el 12 de març proppassat el varen detenir.

Aquell dia David va acompanyar la dona a l’Hospital Güell. Al cotxe hi anaven tots dos, amb una criatura de dos anys. Brakadze va esperar la muller dins el cotxe, ‘perquè no hi ha prou pàrquing’, i allà els mossos el van sorprendre. Un grup de policies va saltar sobre el vehicle a punta de pistola i el van detenir. El detingut va cridar que hi havia la criatura de dos anys dins el cotxe, però això no va impedir que l’assalt fos espectacular.

El petit, de fet, es va trastornar. La germana conta amb els ulls enllagrimats que, quan la criatura va arribar a casa, plorava i deia ‘Dudu! Pots! Bubú!’: dient ‘dudu’ feia el gest de girar el volant, ‘pots’ volia dir policia i amb ‘bubú’ feia el gest de posar-se una pistola al front.

Els mossos el van acusar d’un robatori que el mossèn i alguns feligresos afirmen que és impossible que fes ell, perquè quan va passar era amb ells. I de fet al jutjat el van posar en llibertat sense càrrecs immediatament…, però.

Reapareix l’ordre d’expulsió

Però va reaparèixer l’ordre d’expulsió dictada el 2007, quan el van identificar pel carrer sense documentació. Algú l’havia rescatada a temps per impedir que Brakadze eixís del jutjat, de manera que el van enviar directament al Centre d’Internament d’Estrangers. És a dir que el mateix jutge el va declarar innocent del delicte que li atribuïen, però va dictar ordre d’expulsió sobre la base d’una demanda de fa cinc anys, i sense tenir en consideració els canvis ocorreguts en aquest temps.

Quan algú ingressa al Centre d’Internament d’Estrangers el govern espanyol té vint dies per a enviar-lo al país d’origen, però si, passats aquests dies, no l’ha expulsat, l’han de posar en llibertat. De moment, no ha valgut de res que el seu advocat, el capellà, exhibís la sentència dictada a Manresa el 2010, posterior, per tant, a l’ordre d’expulsió, que desestima d’expulsar-lo. Tampoc no ha servit de res que, durant aquests anys, la situació d’en David hagi canviat del tot: amb casa pròpia a Girona, amb la família vivint amb ell i amb una nena escolaritzada, impossible de distingir de cap altra gironina de la seva edat.

Com que ningú no volgué escoltar aquests arguments, David Brakadze va entrar al Centre d’Internament d’Estrangers de Zona Franca. I allà el van pegar i amenaçar, diu. Els seus familiars i els seus amics encara no se’n saben avenir. Dissabte van venir a Barcelona a denunciar el cas. Se’ls ha escoltats molta gent, també la jerarquia catòlica que els ha promès ajut. Alguns advocats s’han ofert a ajudar la família Bakradze. Però el temps corre ràpid i l’amenaça de la separació del pare és imminent.

Polèmica amb els Centres d’Internament

La mort d’algun intern en condicions poc clares i les denúncies de maltractaments han fet més fort el clam, darrerament, perquè  aquests centres es tanquin. ‘Els CIE són presons plenes de gent que no ha comès cap delicte’, deia a VilaWeb fa un quant temps l’advocat José Javier Ordóñez, autor d’un dictamen del Col·legi d’Advocats sobre infraccions contra els drets als centres d’internament d’estrangers.

La setmana passada, a més a més, al Síndic de Greuges, Rafel Ribó, li van prohibir l’entrada al centre d’internament d’estrangers de la Zona Franca de Barcelona, quan es proposava de visitar-lo per les moltes queixes i denúncies rebudes. ‘He vingut perquè la llei del Síndic em faculta a fer-ho’, va dir Ribó. I tanmateix, li van barrar el pas amb una actuació que ha motivat queixes de tots els partits catalans, tret del PP. La delegada del govern espanyol, Maria de los Llanos de Luna, ja havia dit a Ribó que no el deixaria entrar. Segons Ribó, li va dir que no calia que hi anés perquè tot estava bé.

Comunicat arran del programa de la Sexta, Salvados, titulat “Poli bueno, poli malo”

 

La Coordinadora Catalana per la Prevenció i Denúncia de la Tortura, dins la qual treballa Alerta Solidària, emet el següent comunicat, arran de l’emissió a La Sexta del programa televisiu Salvados del 15 d’abril de 2012 titulat “Poli Bueno, poli malo”.

 

Després de l’emissió el passat diumenge 15 d’abril del programa de televisió Salvados, que portava per títol “Poli Bueno, poli malo” i que tractava sobre l’actuació de la policia i especialment del cos d’antiavalots durant les últimes manifestacions arreu de l’Estat espanyol, la Coordinadora Catalana per la Prevenció i Denúncia de la Tortura (CCPDT) fa el següent comunicat amb l’objectiu de condemnar algunes de les opinions exposades en el mateix programa.

 

•        En primer lloc, la Coordinadora vol qüestionar alguns dels comentaris realitzats pel Comissari de la Brigada Mòbil (Antiavalots), el senyor Sergi Pla. En un moment donat del programa, el Comissari posa en dubte el concepte de resistència pacífica i arriba a exclamar que “resistir-se no és pacífic”. Cal recordar que la idea de resistència no violenta neix de l’experiència del moviment independentista indi amb Gandhi al capdavant, alhora inspirat en els pensaments de Lev Tolstoi i Henry D. Thoreau. Entenem que aquest posicionament respon a la voluntat de criminalitzar determinats comportaments crítics i porta a la via de l’enfrontament com a manera de gestionar els conflictes socials en una conjuntura marcada per la crisi econòmica.

 

•        Pla també comenta l’ús de pilotes de gomes com a mesura repressora durant els avalots i, després d’enunciar les normes de seguretat mínimes –disparar al terra a una distància de 50m-, comenta el següent: “rebota la pilota i va a qualsevol lloc”. Des de la Coordinadora, considerem irresponsables aquestes declaracions després dels greus casos de persones ferides per impactes d’aquest tipus d’armament i especialment amb la mort d’Iñigo Cabacas a Bilbao el passat 9 d’abril. Entenem que aquest tipus d’armes hauria d’estar prohibides ja que la seva perillositat ha estat demostrada en diverses ocasions.

 

•        Més endavant, el Comissari també és qüestionat sobre l’afer de la identificació i respon que tots els agents antiavalots porten identificació sota l’armilla i que la llei només obliga a portar el número identificatiu a l’uniforme. Recomana després a qualsevol persona que es trobi en una manifestació i vulgui identificar un dels agents, que li demani i, en cas de resposta negativa, vagi al jutge. Aquestes declaracions no són únicament una demostració de la poca transparència que caracteritza l’actuació dels cossos d’antiavalots sinó que no es correspon amb la veritat. L’article únic del Decret 217/2008, de 4 de novembre, estableix que: “Les peces visibles dels uniformes de la policia de la Generalitat-Mossos d’Esquadra, que portin posades a la part superior del cos els funcionaris i les funcionàries, han de tenir incorporada, a la part davantera superior dreta, una veta adherent de color blau marí de 2 cm d’ample i 5 cm de llarg, en la qual ha de constar el número d’identitat professional”. D’aquesta manera, és remarcable l’incompliment del Decret per part de les forces d’ordre i la defensa d’aquest incompliment per part del Comissari d’aquest cos.

 

•        El reportatge d’en Jordi Évole acaba amb una entrevista al Conseller d’Interior Felip Puig, el qual realitza algunes declaracions que, des del punt de vista de la Coordinadora, són censurables. En relació al desallotjament de Plaça Catalunya de 29 de maig de 2011, el Conseller admet que es van produir comportaments per part de les forces d’ordre “més enllà del que hagués estat necessari”. Malgrat tot, no es va considerar oportú obrir cap expedient sancionador. Entenem que aquesta actitud no només no ajuda a reduir els casos de maltractaments policials sinó que l’afavoreix ja que ofereix un marc d’impunitat per aquests tipus de delicte.

 

•        Per últim, en ser preguntat sobre la figura de l’indult i el cas dels cinc agents del cos de Mossos d’Esquadra indultats pel Govern el passat febrer i que estaven condemnats per lesions, tortures, maltractes i detenció il•legal, Puig fa algunes afirmacions sorprenents. Cal recordar que el cas va arribar al Tribunal Suprem i que aquest va decidir condemnar a pena de presó quatre dels cinc agents i a diverses multes amb un valor total de 3.900 € l’agent restant. El Conseller al•lega que es tracta “d’un procés judicial que no va poder tenir totes les garanties processals” i declara que la sentència condemnatòria va ser injusta, malgrat haver arribat fins al Tribunal Suprem. Des de la Coordinadora, condemnem l’ús de l’indult en favor d’agents de l’ordre en casos de tortura o maltractes per atemptar contra la divisió de poders i la independència del poder judicial.

Com a plataforma que aglutina diverses entitats que lluiten per la defensa dels drets humans i l’abolició de la tortura i els maltractaments, creiem que figures importants en aquest àmbit com els senyors Pla i Puig haurien de mostrar una actitud que afavorís una major transparència dels cossos de seguretat i així assegurar els drets de La ciutadania davant de les autoritats públiques.

 

Coordinadora Catalana per la Prevenció i Denúncia de la Tortura

 

Barcelona, 23 d’abril de 2012

Detingut un maulet i identificats dos més, a Girona, per penjar pancartes per Sant Jordi

Aquest matí, en el marc de la celebració de la diada de Sant Jordi a Girona, diversos militants de Maulets han estat identificats i retinguts per la policia municipal de Girona, i un altre ha acabat detingut. Els fets han passat a mig matí, quan tres militants de l’organització juvenil estaven penjant pancartes revindicatives als voltants de la plaça Catalunya, que avui és plena de moviment per l’activitat de les associacions gironines. El company detingut ha quedat en llibertat poc després quedant a l’espera d’una imputació per desobediencia.


Davant d’aquests fets des, Maulets, el jovent independentista revolucionari i Alerta Solidària, organització antirepressiva de l’esquerra independentista, volen fer les següents consideracions:

 

– La identificació i retenció dels membres de Maulets és totalment injustificada i excessiva, tenint en compte que l’activitat de penjar pancartes és pacífica, i s’ha d’entendre en el context de la diada de Sant Jordi, en què múltiples entitats de la ciutat s’expressen pels carrers de Girona difonent la seva activitat i les seves idees;

 

– Aquesta acció per part de la policia municipal és una vulneració al dret a la llibertat d’expressió, i respon a una política de persecució i repressió als moviments polítics i socials més compromesos i crítics amb el sistema. Cal tenir en compte que, si es fila prim, en una jornada com la d’avui hi ha múltiples associacions que durant el dia poden vulnerar involuntàriament les ordenances municipals i és impensable que siguin identificades per aquest fet, i menys reprimides;

 

– Cal deixar clar que ha estat l’actitud provocadora i coaccionadora dels agents de la policia municipal és l’única responsable d’un conflicte que ha culminat amb la detenció del militant de Maulets;

 

– Denunciem aquesta política de persecució i repressió per part de la policia municipal que, lluny de garantir la seguretat i la conviència, enrareix l’ambient i posa en risc la llibertat d’expressió i el correcte desenvolupament d’una diada, la de Sant Jordi, que sempre s’ha caracteritzat pel seu caràcter reinvidicatiu i a l’hora festiu, en un marc de civisme per part de la ciutadania i el teixit associatiu gironí;

 

– Reclamem a l’Ajuntament de Girona i, en concret al regidor responsable de Seguretat, Joan Alcalà, que ofereixi les explicacions pertinents i assumeixi les responsabilitats per aquest acte de repressió;

 

 

 

Girona, Països Catalans

23 d’abril del 2012

 

 

Maulets, el jovent independentista revolucionari

Alerta Solidària, organització antirepressiva de l’esquerra independentista

Més d’un miler de persones demana la llibertat dels empresonats pel 29-M

La Guàrdia Urbana de Barcelona ha detingut sis persones tot i que no hi ha hagut incident. A quarts de cinc de la matinada quedaven tots en llibertat, deixant sense efecte la detenció de quatre d’ells i encausant per pintades els altres dos.


Notícia publicada per Llibertat.cat


Unes 1.200 persones, en alguns moments 1.400 segons Alerta Solidària, s’han manifestat aquest diumenge a la tarda pels carrers del centre de Barcelona per demanar la llibertat sense càrrecs dels tres detinguts el 29-M que estan en presó preventiva des de fa tres setmanes. Es tracta dels dos estudiants de Física de la UB militants de l’Associació d’Estudiants Progressistes (AEP), Dani i Isma, i de Javi, veí del barri del Clot de Barcelona. Tots tres van ser detinguts mentre participaven a piquets informatius.

La protesta ha sortit de Plaça Catalunya passades les sis de la tarda sota el lema “Cap retallada a la nostra llibertat” i sota crits de “Llibertat detinguts”. Ha recorregut el carrer Fontanella i la Via Laietana i ha fet una parada al Forat de la Vergonya en direcció Lluís Companys per acabar a Arc de Triomf. En finalitzar ja la mobilització, la Guàrdia Urbana de Barcelona ha detingut sis persones al Bar Lleida d’Arc de Triomf. Això tot i que la manifestació ha transcorregut sense incidents durant tot el vespre.

Alguns manifestants han denunciat que diverses persones han estat retenides pels Mossos només per la forma de vestir o per portar màscara.

La jutgessa titular del jutjat número 18 de Barcelona va denegar el passat 10 d’abril el recurs contra la presó preventiva de l’Isma i en Dani. Per denegar-la, es basava en part en un article d’Enric Juliana publicat a La Vanguardia.

Mantenint la seva actitud, es demana la màxima pena (fins a 5 anys de presó) i se’ls manté a presó per un suposat “risc de fuga o de reinciència”.

“Càstig políticament estratègic per espantar”

El manifest de la manifestació denuncia que “la seva situació d’empresonament respon a una estratègia política” dels governs català i espanyol “de criminalitzar la resposta social i la jornada de vaga general davant les desorbitades, injustes i innecessàries retallades econòmiques i socials”. En aquest sentit, assegura que “l’exagerada i excepcional mesura de mantenir als tres vaguistes en presó preventiva vol ser un càstig exemplar políticament estratègic per a espantar i no respondre a cap acusació jurídica basada en proves verídiques”.

Els convocants exigeixen la llibertat immediata dels tres empresonats i denuncien que “amb els mitjans de comunicació com a aliats han provat de crear una cortina de fum, confondre’ns d’enemics i desviar el debat que plantejaven milers i milers de persones al carrer”. En aquest context, deixa clar que “qui utilitza la força i la violència, tant amb les seves polítiques econòmiques com per a reprimir la resposta social que aquestes generen, és l’Estat i els seus cossos policials”.

D’altra banda, posen de manifest que “quan la resposta social creix ja no els val amb ignorar-nos s’han d’apressar a endurir el codi penal per augmentar les penes i negar drets bàsics com el de manifestació o associació”. “Aquesta retallada a les nostres llibertats té un amarg regust a continuitat d’èpoques passades i recorda un autoritarisme contra el qual les nostres mares i avis ja van haver de lluitar”, sentencia el manifest.

Amb tot, avisa que “no caurem en la seva estratègia de desviar l’atenció del que es reclamava a la vaga general” i “continuem lluitant contra la nova reforma laboral que vol deixar-nos despullats davant la patronal”.