Indignació pel desallotjament policial de Manresa

L’Ajuntament demanarà un informe a la policia per valorar si va actuar correctament

Publicat per Manresa.info i Llibertat.cat

 

Creixen les condemnes pel desallotjament violent que els Mossos d’Esquadra van efectuar dimarts a la matinada a la festa major de Manresa. Cap a dos quarts de sis del matí agents dels Mossos d’Esquadra i de la Policia Local van desallotjar un grup d’una trentena de persones de la Plaça Major de la ciutat per buidar-la i deixar pas als serveis de neteja municipals.

 

Com a conseqüència dels fets, diverses persones van resultar ferides i es van detenir dues persones acusades d’atemptar contra els agents de l’autoritat. Els dos detinguts van quedar en llibertat dimecres després de declarar als jutjats de Manresa. Alguns dels agredits van explicar el seu testimoni i van mostrar els senyals dels cops de la policia a Manresa.info.

 

Dimarts a la tarda mig miler de persones es va concentrar a la Plaça Major per condemnar els fets entre crits de “La policia tortura i assassina”, “Convergència apunta, Mossos disparen” o “Olga Sánchez, dimissió”.

 

Aquest dimecres l’Ajuntament de Manresa va anunciar que demanarà un informe als cossos policials que van participar en el desallotjament de la Plaça Major per valorar si es va actuar correctament. El portaveu del govern municipal, Antoni Llobet, va lamentar els fets i va afirmar que “no ens sentim satisfets de com va anar tot plegat”.

 

Els grups municipals del PSC, ERC, ICV i la CUP han condemnat els fets. El grup parlamentari d’ICV-EUiA exigirà al conseller d’Interior, Felip Puig, que obri una investigació sobre la càrrega policial perquè “era absolutament innecessari, injustificat i desproporcionat un dispositiu amb la Brigada Mòbil dels Mossos d’Esquadra per tal de facilitar la feina als serveis de neteja”. ICV-EUiA ha registrat diverses preguntes al Parlament com per exemple qui va donar l’ordre d’intervenció dels antiavalots dels Mossos d’Esquadra i si van existir avisos previs a les persones que romanien a la plaça.

Requereixen la identificació dels Mossos que van agredir tres militants de la CUP durant la visita del Príncep espanyol

La CUP i Alerta Solidària reclamen que el procés judicial s’ampliï també als comadaments policials responsables de l’operació. Jordi Navarro (CUP) considera que les actituds violentes de la policia en manifestacions han de ser perseguides.

El Jutjat d’Instrucció número 3 de Girona ha requerit als Mossos d’Esquadra que identifiquin els policies que van agredir Biel de Montserrat, Toni Rico i Lluc Salellas, tots ells militants de la CUP, durant la manifestació que el passat 29 de juny hi va haver a Girona en contra la visita de Felip de Borbó. En la resolució posterior a la denúncia presentada pels tres afectats, el jutge considera que hi poden haver indicis de delicte en l’actuació dels agents que aquell dia van encapsular els manifestants i van agredir-ne a tres d’ells i per això requereix a la policia autonòmica que faciliti la identitat dels presumptes autors dels fets.

La CUP, que va organitzar aquella manifestació amb Maulets (ara ARRAN), valora positivament la resolució del Jutjat número 3 de Girona ja que considera que, en una democràcia, no es poden permetre actituds violentes per part de la policia i veu necessària l’actuació judicial. Per Jordi Navarro, portaveu de la CUP a Girona, ara cal esperar que el Departament d’Interior col·labori amb la justícia i identifiqui els agents que van agredir sense sentit a tres manifestants. Si no ho fa, ha assegurat Navarro, “Felip Puig demostrarà, una vegada més, la voluntat d’implementar un model de control social i repressiu allunyat de la democràcia i els drets humans i proper al que ja van viure els Països Catalans fa 40 anys”.

D’altra banda, tant la CUP com Alerta Solidària, organització antirepressiva de l’esquerra independentista, ha reclamat que la investigació i el procés no deixi de banda els responsables de l’operatiu policial d’aquell dia qui, a part de tolerar les agressions, van decidir encerclar els manifestants, vetant així el dret a manifestació reconegut en totes les lleis internacionals, i van precintar policialment, una vegada més, la ciutat, amb l’únic argument de la presència de la monarquia espanyola. Alerta Solidària ha denunciat que la protesta antimonàrquica va ser la primera manifestació encerclada (ningú pot entrar ni sortir) de la història de Girona. Segons l’organització antirepressiva,”aquest atac a la llibertat d’expressió s’agreuja per al fet que tots els agents antiavalots que van participar en l’operatiu van mantenir una actitud desafiant de forma permanent i es van negar anar identificats durant tota la seva actuació, contradint així la pròpia llei”,

La CPDT davant l’increment de morts sota custòdia policial

Comunicat de la Coordinadora Catalana per la Prevenció i Denúncia de la Tortura davant de la mort sota custòdia policial de Juan Pablo Torroija el passat dia 14 de juliol a Girona

 

Davant la mort de Juan Pablo Torroija el passat 14 de juliol a l’Hospital Trueta de Girona, la Coordinadora Catalana per a la Prevenció i Denúncia de la Tortura vol constatar:

 

∙ La mort de Juan Pablo és, malauradament, un nou cas de mort sota custòdia policial que cal afegir a la dotzena de morts ocorregudes al llarg de l’any 2012 a tot l’Estat (Màlaga, Badajoz, Barcelona, Madrid…). És significativament preocupant que durant els mesos transcorreguts del 2012 ja s’hagin doblat el nombre de persones mortes sota custòdia en relació a l’any passat: aquesta realitat posa en qüestió l’efectivitat de l’obligació de l’Estat a l’hora d’assegurar la integritat física i psíquica de tota persona en situació de privació de llibertat.

 

∙ En la investigació de la mort de Juan Pablo hi ha aspectes encara no esclarits que qüestionen la versió oficial i que posen de manifest una possible negligència en la cadena de custòdia, atenent que van transcórrer 19 minuts fins que va detectarse l’intent de suïcidi. Al seu torn, cal destacar que els incomprensibles errors i injustificats retards a l’hora d’informar la família, així com la poca sensibilitat mostrada per les instàncies implicades han fet créixer encara la sensació d’impunitat i la percepció d’opacitat.

 

∙ L’única alternativa és una investigació prompta, rigorosa i eficaç, tal i com recomanen els organismes internacionals de promoció i defensa dels drets humans, on participin els advocats de la família. Una investigació que esclareixi tot dubte i que garanteixi una transparència informativa no només exigible, sinó imprescindible, davant la gravetat d’uns fets que van acabar amb la mort de Juan Pablo Torroija. Davant els dèficits detectats en la cadena de custòdia i informació, cal rigor i rebutjar tot intent difamatori que pretengui minimitzar la mort, sota custòdia policial, d’un ciutadà que va entrar amb vida a comissaria.

 

La Coordinadora resta obertament a disposició de la família, a qui trasllada el seu condol i la seva solidaritat, per assolir aquests objectius.

Barcelona, a 7 d’agost de 2012

 

 

La Coordinadora Catalana per la Prevenció i Denúncia de la Tortura està formada per: Acció dels Cristians per l’Abolició de la Tortura Alerta Solidària Centre EXIL Associació Catalana per la Defensa del Drets Humans Associació Memòria Contra la Tortura Associació Stop Bales de Goma CGT Catalunya Comissió de Defensa del Col∙legi d’Advocats de Barcelona – Comissió de Defensa del Col∙legi d’Advocats de Girona Coordinadora Contra la Marginació de Cornellà Institut de Drets Humans de Catalunya Justícia i Pau Observatori del Sistema Penal i els Drets Humans de la Universitat de Barcelona Rescat SOS Racisme Catalunya.