L’Ajuntament de Mataró condemnat a retornar l’import de les multes polítiques

 

Una sentència dels Jutjats del Contenciós Administratiu de Barcelona ha condemnat l’Ajuntament a anul·lar una multa, a retornar l’import i a abonar les despeses dels advocats dels independentistes.


Aquesta és la primera d’una sèrie de sentències que aniran caient a poc a poc en els propers mesos, a mesura que el Contenciós vagi coneixent les diferents multes, totes iguals i amb idèntics arguments i al·legacions, que el tripartit al govern municipal de Mataró va imposar.


 

La sentència és clara i contundent. Anul·la la multa i recrimina als serveis jurídics de Mataró no haver fet cas a les al·legacions de la persona multada. Considera contrari a dret no haver practicat cap de les proves proposades i haver cregut acríticament la versió dels Mossos. Respecte aquests, els recrimina haver esborrat les imatges de les càmeres de les portes de la comissaria.

 

Va ser l’agost de fa dos anys, a les portes de les dependències dels Mossos, on es va produir una càrrega que comportà vora una vintena de ferits. La policia va carregar contra una concentració d’independentistes que reclamaven la llibertat de l’Eudald Calvo. Aquest havia estat detingut només per dur-lo l’endemà als jutjats a respondre d’una acusació que feia mesos pesava sobre d’ell. Alerta Solidària i altres col·lectius de Mataró i del Maresme van fer una crida a la concentració per denunciar el que era una detenció abusiva i del tot injustificada. El que succeí aquella tarda portà cua. Els Mossos van carregar provocant ferits. Van detenir a l’Adrià, germà de l’Eudald i llavors menor d’edat. I a instàncies dels informes policials, l’Ajuntament va iniciar el tràmit de multar fins a 13 persones amb 900 euros pels desordres públics que allà tingueren lloc.

 

Amb la sentència del Contenciós Administratiu queda palès que no es pot culpar els concentrats d’uns desordres que van ser generats pels mateixos Mossos. Queda remarcat que el procés d’instrucció de la multa va ser del tot irregular no fent cap cas a les demandes dels denunciats.

 

Malgrat nombroses al·legacions i peticions perquè l’Ajuntament tingués en compte els testimonis i proves gràfiques, aquest sempre va fer cas als Mossos i va acabar dictant l’execució de les multes que en aquests moments han suposat fins i tot embargaments amb interessos.

 

Aquest matí, en roda de premsa, Alerta Solidària juntament amb tres membres de la família Calvo, d’Argentona, i el membre de la CUP, Joan Jubany, han donat a conèixer la notícia.

 

Martí Majoral, portaveu nacional d’Alerta Solidària ha donat a conèixer el cas i ha explicat com és ara l’oportunitat del nou govern municipal, ara de CiU, de refer l’injust imposat als i les independentistes. Ara, segons Majoral, l’Ajuntament pot anul·lar totes les multes, ja no perquè ho sol·liciti la CUP o Alerta Solidària, sinó perquè ja hi ha una sentència que els dóna la raó. A més, de no fer marxa enrera, l’Ajuntament haurà d’acabar pagant les multes imposades i injustament cobrades, però també haurà de fer front a les despeses dels advocats i advocades d’Alerta Solidària a més dels serveis jurídics del mateix Ajuntament. De fet, Majoral ha denunciat també que en plena crisi, l’Ajuntament destini molts diners a defensar-se mitjançant advocats aliens als serveis jurídics del consistori, contractant advocats de prestigi de gavinets de Barcelona, que malgrat tot no poden fer res amb les flagrants aberracions fets per l’Ajuntament amb aquestes multes polítiques.

 

Per la seva part, de la família Calvo ha parlat el pare, Oriol, acompanyat pels seus dos fills, Eudald i Adrià. L’Oriol ha explicat com va viure aquell dia d’estiu. Ha remarcat un a un els abusos comesos, des de la detenció injustificada de l’Eudald, a la càrrega, a la detenció llavors de l’Adrià, així com les mentides dels Mossos i el cas neci que en feia l’Ajuntament. L’Oriol Calvo ha explicat com en els dos processos judicials iniciats contra els seus dos fills, la justícia espanyola els ha acabat absolent. En el cas de l’Eudald ni tan sols va arribar a judici. I en el cas de l’Adrià, el jutge va recriminar a la fiscalia que només exercís d’acusació contra l’independentista a qui acusava d’haver ferit 7 agents dels Mossos i no hagués requerit explicacions pels nombrosos hematomes que presentava l’Adrià dues hores després de la seva detenció.

 

El serial continua ara. Per saber la posició de CiU, que pel moment no recula i sembla disposat a mantenir el pols absurd contra els independentistes. Alerta Solidària els ha emplaçat a moure fitxa i a posar fi a un serial que fa massa que dura i que no hauria d’haver començat mai.

El barri de Sants surt en manifestació, dissabte, pel CSA Can Vies

El CSA Can Vies, referent dels moviments socials i polítics de la ciutat de Barcelona torna a estar en perill de desallotajment. La seva assemblea ens fa arribar la crida a pariticipar en la manifestació del proper dissabte 20 d’octubre a les 11.30h a pl. Sants. 15anys teixint xarxes, 15anys resistint


http://www.youtube.com/watch?feature=player_detailpage&v=KOz2BP_ngO4#t=20s

Signa per la defensa del CSA Can Vies!! Necessitem 7000!! https://oiga.me/campaigns/juntes-somcanvies-15-anos-tejiendo-redes-15-anos-resistiendo-no-passaran

A LA QUARTA TAMPOC NO VA LA VENÇUDA El març del 2011 se celebrava el darrer dels judicis que ha hagut d’afrontar el Centre Social Autogestionat Can Vies en els seus 15 anys de vida i activitat. Després d’una sentència favorable al CSA, ara l’Audiència Provincial pretén donar la raó a l’empresa propietària de l’edifici, TMB, i d’aquesta manera enderrocar 133 anys d’història i 15 anys d’autogestió.Un cop més, Can Vies afronta una amenaça contra la seva pervivència.

CANVIES ÉS DEL BARRI
En aquests anys ha demostrat l’imprescindible que és pel veïnat tenir espais allunyats de la tutela de les administracions i del mercat. S’hi han dut a terme infinitat de projectes per denunciar les desigualtats socials, l’explotació laboral, els processos especulatius que desfiguren els nostres barris… Alhora s’han generat altres fórmules de vida, de cultura popular, nexes de solidaritat entre persones que han construït i assajat alternatives socials, laborals, d’oci i de consum no lucratives. I això, a l’Ajuntament, no li agrada.

AJUNTAMENT, TMB I FARSES URBANÍSTIQUES 

Els arguments de l’Ajuntament (accionista majoritari de TMB) emprats per a justificar el desallotjament plantejaven la necesitat d’enderrocar l’edifici per construir la nova estació de Mercat Nou. La pròpia realitat ha desmuntat aquest argument, ja que l’estació s’ha pogut construir amb Can Vies dempeus. Ara, el Calaix de la Vergonya també serveix d’argument per l’enderrocament, però els mateixos plànols demostren que es pot fer aquesta obra -criticable en molts aspectes- sense enderrocar l’edifici.

EL BARRI #SOMCANVIES
Can vies som el barri, un barri amb esperit lluitador. Un barri que no encaixa amb el model Barcelona i en representa una amenaça. Amb l’Assemblea de Barri vam aconseguir unes festes populars al Parc de l’Espanya Industrial. Can Batlló no seria concebible sense el llarg recorregut de les okupacions. Publicacions comunitàries com La Burxa no existirien sense l’aixopluc de Can Vies, així com projectes de cultura popular com la Colla Bastonera. Resumint, Can Vies No és un espai aïllat: forma part del variat i complex teixit social del barri. Un teixit que conforma una densa xarxa de suport mutu que ha demostrat en diverses ocasions que juntes ho podem tot. Una advertència: si ens toquen a una, ens toquen a totes! #maiméssoles No passaran!

Juntes #SomCanVies
Defensem els espais de llibertat, solidaritat i d’organització social de Sants.

Absolts els 4 de Mallorca

 

Els quatre independentistes mallorquins encausats pels incidents durant la Diada de Mallorca de l’any 2010 han estat absolts dels càrrecs dels que se’ls imputava, segons ha dictat la sentència del jutjat Penal número 2 de Palma feta pública avui. Els quatre encausats s’enfrontaven a una petició fiscal de 9 anys de presó en total i més de 13.000 euros de multa.

 

Notícia publicada a Llibertat.cat

 

En relació a aquells incidents, també s’investigava la possible relació dels encausats en la crema d’una bandera espanyola. De fet el fiscal assegurava que era una acció pactada amb antelació a la manifestació que tots coneixien.

 

En relació a això, la jutgessa Magdalena Ferrete explica a la seva sentència que no s’ha acreditat de forma clara “que els acusats concentrats haguessin planejat cremar la bandera, ni tampoc haguessin acordat impedir que la policia ho pogués evitar”, segons informa Diari de Balears.

 

“Els 4 de Palma”

Robert, Sílvia, David i Guillem, coneguts com “Els 4 de Palma”, estàven acusats de danys, desordres, ultratge a Espanya i atemptat a l’autoritat per exercir de servei d’ordre durant la manifestació de l’Esquerra Independentista. Els fets van ocórrer durant la manifestació de la diada del 2010 quan després que es cremés una bandera espanyola diverses persones que miraven la manifestació des de fora va intentar agredir els manifestants i el servei d’ordre va intervenir per evitar enfrontaments. Per tot plegat, els acusaven de cremar una bandera espanyola i d’atemptar contra agents de la policia espanyola.

 

Aquest cas repressiu es va donar a conèixer arreu de l’illa gràcies a la campanya Absolució Independentistes Mallorquins. Es feren xerrades per molts indrets de Mallorca per sensibilitzar a la ciutadania del cas així com altres activitats com concerts i barres antirepressives

 

Per la seva banda, Alerta Solidària i Endavant (OSAN) -organització on militen dos dels encausats- van manifestar abans del judici que aquest cas “era la mostra més clara i fefaent de la persecució policial i judicial que pateix l’Esquerra Independentista de Mallorca”, a qui les forces espanyoles avisen “que qui s’organitzi i lluiti per la independència i el socialisme serà perseguit i repressaliat fins i tot amb amenaces de presó”.

Nou recurs al contenciós administratiu contra les multes polítiques de Felip Puig

L’Adrià, estudiant de dret i veí del Poblenou va participar en una manifestació, fa vora un any, en contra del racisme i el feixisme. Va ser al centre de Barcelona al torn que un grup xenòfob es manifestava a la plaça Sant Jaume. Els Mossos d’Esquadra van limitar el pas de la marxa on estava l’Adrià i, a l’alçada de Via Laietana amb el carrer Princesa, van bloquejar els manifestants i van començar-los a identificar un a un. Poques setmanes més tard, una pluja de multes, vora 150, queia sobre els antifeixistes.


El procés seguit fins ara ha suposat la imposició de 200 euros tot i que s’han exhaurit totes les fases d’al·legacions previstes i en cap moment, el Departament d’Interior, ha volgut atendre les proposicions de prova ni molt menys les versions de les persones sancionades. Així, aquest matí, l’Adrià, amb el lletrat Xavier Monge, han interposat el recurs que eleva el procés a instàncies judicials. En aquesta nova fase, haurà de ser Interior qui justifiqui el perquè ha fet cas omís de les diverses versions i explicacions dels ara multats.



Els Mossos d’Esquadra primer, i Interior després, han insistit en la culpabilitat dels manifestant per haver desobeït la prohibició de la policia per manifestar-se. Els antifeixistes però recorden la permissivitat amb què es mouen els grups xenòfobs a casa nostra i el zel desproporcionat dels Mosso en contra dels qui es mobilitzen per un país sense discriminacions per raons de raça o origen. Preocupant és la tendència que des d’Interior s’està seguint per castigar amb més i més duresa aquelles mobilitzacions que no són “políticament correctes” o crítiques amb el govern.

 

Ara caldrà esperar les citacions que el jutjat del contenciós administratiu fixi en els propers mesos. L’advocat de l’Adrià però ja ha avisat que el procés pot durar mesos, o fins i tot més d’un any. Xavier Monge confia en que per fi se’ls donarà la raó i que la Generalitat haurà d’acabar abonant els imports de les multes cobrades amb els respectius interessos.

 

Defensant els nostres drets, pam a pam

La setmana passada, Alerta Solidària participava amb el Grup Antirepressiu de les Terres de l’Ebre en una roda on s’anunciava la interposició d’una nova denúncia contra Interior. En aquella ocasió per detenció il·legal d’una militant independentista de Tortosa i per la revelació de dades personals que van fer els Mossos d’Esquadra a la premsa. Es tractava llavors d’intentar posar fi a la prepotència i a l’abús amb què actuen els Mossos, esperonats des d’Interior, en contra dels moviments polítics i socials de Catalunya. Poder obtenir una sentència favorable en tots dos casos, a Tortosa i a Barcelona, amb el recurs d’aquest matí, és l’aspiració de l’equip d’advocats d’Alerta Solidària. Però, i no menys important, donar a conèixer la depauperació de les nostres llibertats civils més fonamentals que per mesures de fets consumats s’estan produint sota directrius de Felip Puig.

 

Els moments històrics com els actuals empenyen la població a posicionar-se i a exigir solucions a tot allò que ha fallat i falla. I la resposta del govern no hauria de ser la que s’està donant: en comptes d’escoltar, reprimir. No és la solució limitar el dret de manifestació, quan el país es manifesta més que mai. Cal rectificar. I no seguir pel perillós camí de la repressió política sense aturador.

Presentada en Tortosa una denúncia per detenció il·legal i revelació de dades personals

 

Aquest dimarts (2 d’octubre) va tenir lloc al Col·legi de Periodistes de Tortosa una roda de premsa del recent constituït Grup de Suport Contra la Repressió.

 

Un pas endavant. Superant la por, les amenaces i la intimidació. Un esforç no gens fàcil però alhora imprescindible per frenar la involució de drets civils que el nostre país pateix, amb especial rellevància a les Terres de l’Ebre i encara més, a la ciutat de Tortosa.

 

Una denúncia interposada el mateix matí de dimarts, als jutjat d’instrucció núm. 2 de Tortosa en contra dels Mossos d’Esquadra, del Departament d’Interior i amb demandes d’explicacions i responsabilitats polítiques. Així de contundent és el text legal que recull la demanda de Núria, natural d’Alcoi. Professora i resident actualment a Tortosa. S’hi exposa la il·legal detenció que patí dos mesos després de la vaga general del 29 de març i la difusió de dades personals per la web de premsa de la Policia de la Generalitat – Mossos d’Esquadra.


Esther i Núria, aquesta darrera detinguda pels Mossos i denunciant actual, són membres del Grup antirepressiu ebrenc. Juntament amb Martí Majoral, portaveu nacional d’Alerta Solidària. Darrere seu, persones implicades i representatives de diferents col·lectius i lluites socials i sindicals de les Terres de l’Ebre.

 

La Núria, indignada per l’experiència viscuda, relatà com d’absurda va ser la detenció, arran d’unes investigacions que durant dos mesos van tenir ocupats els Mossos d’Esquadra de Felip Puig per unes simples pintades aparegudes en les parets d’instituts el dia de la vaga general. Aquestes pintades ja van provocar dues detencions el mateix dia de la mobilització i els jutjats ja en van decretar el sobreseïment, el tancament del cas. Com va recordar Núria i el portaveu d’Alerta Solidària, Martí Majoral, la figura de la detenció està prevista a l’ordenament jurídic espanyol per casos imprescindibles i inevitables. Sempre per tal de causar el mínim dany a la persona afectada. I, a més, mai per infraccions que no arriben a delicte, en tot cas són faltes, que és el típic cas de pintades. Doncs bé, lluny de quedar-se tranquils amb dues detencions que ja van quedar en no res, els Mossos d’Esquadra van detenir a Núria. El seu cas, com era d’esperar, també ha estat ja arxivat. Però no el dany que li va causar la detenció i la difusió de dades personals per l’oficina de premsa de la policia autonòmica.

 

La Policia de la Generalitat va difondre antecedents de Núria el mateix dia que la detenien tot anunciant-ho amb gran ressò meidiàtic. Molts mitjans de la regió se’n van fer eco i van repetir les informacions dels Mossos, tot donant a la professora alcoiana una dimensió delinqüencial del tot calumniosa.

 

La feina posterior a la detenció de la Núria va ser feta pel seu entorn afectiu i polític. Desmentir les falses informacions. Plantar cara al dia a dia i reivindicar com una treballadora més la seva implicació en les lluites socials del país i com no, en el dia de la Vaga General.

 

D’aquí la importància del Grup de Suport que, com destacà Ester, membre del Casal Independentista de Tortosa Panxampla, ha de fer arribar la solidaritat a totes les persones represaliades per la seva lluita política, ha de fer-la créixer en el conjunt de la societat i ha de fer front als abusos que estan patint. Va recordar també el cas d’Andreu Curto, militant d’Arran, empresonat pels fets de la Vaga General.

 

Per la seva part, Martí Majoral, en nom d’Alerta Solidària, va assenyalar que a Tortosa inicien una ofensiva per la defensa dels drets civils que estan patint també les retallades. Assenyalant directament a Felip Puig i la política de desmantellament de l’Estat del benestar dut a terme per la Generalitat de Catalunya, Majoral va evidenciar que darrere les retallades en drets com els laborals sempre arriben les restriccions als drets civils. Un clar exemple són els avisos que es donen des de la Generalitat i des de Madrid en clau de revisar el dret a manifestació, el dret a vaga i la reforma del codi penal ja en marxa.

 

En aquest sentit, reprimir persones militants, com la Núria, no és casual sinó una expressió més del sistema repressiu que pretén, mitjançant la coacció i l’estigmatització social, instaurar la por a la represàlia. En aquest cas però, tampoc a Tortosa, ho han aconseguit.