Trobada d’estudiants de dret

El proper cap de setmana del 10 i 11 de maig realitzarem la IV Trobada d’estudiants de dret conjuntament amb el SEPC la UCPC i la COS. Si estudies dret i en vols participar no dubtis en apuntar-te a antirepressiva@sepc.cat

 

trobadaestudiantsdretfinal

Arxivada la denúncia contra 3 militants d’Arran a Osona

cas_arxivat

L’Esquerra Independentista d’Osona celebrem l’arxivament del procés judicial que mantenia com a imputades tres militants d’ARRAN Osona i del Casal Popular Boira Baixa de Manlleu.


Aquest procés judicial va portar a aquestes tres persones a declarar davant del jutge, l’octubre de l’any passat, com a presumptes culpables de l’acció de protesta contra l’empresa gestora de la zona blava d’aparcament per la privatització de l’espai públic del centre de Manlleu.


Com ja vam denunciar al seu moment, també en una nota de premsa, varen voler intentar criminalitzar a tres militants per la seva implicació política sense cap mena de prova. Es va invertir el normal procediment judicial d’investigar els fets per poder determinar els culpables d’aquests i, en el seu lloc, assenyalaren quines persones havien de ser imputades i posteriorment buscaven qualsevol mínima relació (tot i ser totalment inconsistent o falsa) per poder-los incriminar. Això que ja denunciàrem al seu moment, el temps ens ha acabat donant la raó i aquestes tres companyes han estat absoltes per falta de proves.

Alhora, però, volem repudiar la desproporció amb què s’ha seguit el procediment i la criminalització que han sofert algunes persones pel simple fet de la seva militància política.
Malgrat les ànsies d’algunes persones, empreses i institucions d’atemorir el moviment independentista d’esquerres a la nostra comarca, ara més que mai, cal dir ben clar que LA CRIMINALITZACIÓ NO ENS FARÀ CALLAR.


Alerta Solidària
Esquerra Independentista d’Osona.

Dos membres d’Arran passen el dia en mans de la Guàrdia Civil d’Inca

 

Aquest matí la Guàrdia Civil ha detingut dos independentistes mallorquins a la vila de sa Pobla i els ha traslladat a la “casa cuartel” que aquest cos militar té a Inca.

Els impunten un delcite d’ultratges a Espanya per una suposada crema d’una bandera de l’estat ocupant en circumstàncies poc clares que encara queden pendent d’esclarir. Sigui com sigui, la repressió a Mallorca s’encara, com a la resta dels Països Catalans, a impedir amb detencions, multes i judicis, l’expressió pública del rebuig popular a Espanya, la seva monarquia i el seu depradador sistema econòmic.

Un cop conegudes les detencions, i immediatament, Alerta Solidària ha fet una crida a concentrar-se en solidaritat amb els dos companys. Fins a prop de les cinc de la tarda no han quedat en llibertat. Lamentablement i fent gala del seu to democràtic la benemèrita ha forcat la identificació de vint independentistes solidaris.

Els propers dies podrem saber millor els suposats fets que la Guàrdia Civil vol imputar als dos companys. Pel moment, amb el cap ben alt i els punys ben tancats, el jovent mallorquí anuncia que el combat continua i res no ens aturarà fins assolir la llibertat.

Presentem la campanya per l’absolució de les feministes encausades de Mallorca

 

MANIFEST FEMINISTES ENCAUSADES


Al llarg del darrer mesos han tengut lloc les detencions de set companyes militants d’Arran Palma. Aquest procés de criminalització de la lluita feminista va començar el dia 17 de febrer, amb les tres primeres detingudes, una de les quals era menor d’edat.  Continuà el dia 3 de març, quan dues companyes més foren segrestades per la Policia Espanyola quan es dirigien als seus respectius llocs de treball i a la universitat i, finalment, el dia 13 de març tengueren lloc les detencions d’altres dues militants, seguint el mateix modus operandi que amb les anteriors.

 

 

Les set joves detingudes, després de passar un gran nombre d’hores al calabós, foren posades en llibertat amb càrrecs i estan imputades per dos suposats delictes: contra la llibertat de culte i per ocupació d’un temple religiós. Aquests es castiguen amb entre sis mesos i sis anys de presó un, i amb entre sis mesos i un any de presó o amb entre dotze i vint-i-quatre mesos de multa l’altre. A més de les detencions es produïren fins a un total de 100 identificacions, orquestrades per delegació de govern i la policia espanyola, a totes aquelles companyes solidaries que es concentraven davant les portes de la comissaria i jutjats per demanar la llibertat de les detingudes. Aquestes han finalitzat en l’obertura de 8 expedients administratius de 300,1€ cada una. 

 

 

Se les acusa d’haver participat en l’acció que va tenir lloc el passat diumenge 9 de febrer, quan un grup d’unes trenta persones entrà a l’església de Sant Miquel, a Palma, amb càntics i consignes a favor del dret al propi cos de les dones, i de l’avortament lliure i gratuït, mostrant així el seu rebuig cap al fet que l’Església Catòlica, institució que sobreviu a base de les subvencions d’un Estat suposadament aconfessional, no té la potestat per opinar ni influir sobre decisions que s’han de prendre en l’àmbit personal. Malgrat això, la connivència absoluta entre l’Església i els sectors més conservadors i rancis del Partit Popular es fa palesa dia a dia. Ara més que mai, veiem com després de les acusacions del Bisbat de Mallorca arriba una resposta quasi immediata en forma de detencions i identificacions policials. Cap agent, ni polític ni religiós, té poder per limitar el nostre dret. 

 

 

És per això que consideram que aquesta protesta va ser un exercici legítim del dret a la llibertat d’expressió i, per tant, no és cap delicte. No és cap delicte denunciar públicament a través d’aquest tipus d’accions la no conformitat amb una política feta a esquenes de les ciutadanes.


La detenció d’aquestes joves respon exclusivament a motius polítics. Volen silenciar les opinions dissidents amb la repressió, les multes i les agressions. Una vegada més, el jovent organitzat torna estar al punt de mira de l’Estat. A més, s’ha evidenciat l’ús de fitxers polítics il·legals per part de la policia espanyola de militants que destaquen per la seva activa participació a l’organització juvenil ARRAN.

Aquesta proposta de reforma de la llei d’interrupció de l’embaràs atempta directament contra el dret a decidir de les dones sobre el seu propi cos. L’Estat no ha de tenir el poder de legislar sobre el nostre cos i, per tant, desobeirem el que consideram una llei injusta, classista i retrògrada, que culpabilitza i infantilitza la dona, i l’obliga a una maternitat no desitjada que li pot causar tant danys físics com psíquics. Seguirem defensant els drets reproductius i sexuals de les dones i no tolerarem cap ingerència, ni política ni eclesiàstica. Reivindicarem la total despenalització de l’avortament i seguirem demanant que sigui un servei públic i gratuït. Continuarem cridant a la mobilització i la desobediència civil mentre el Partit Popular mantengui la seva proposta de llei.

 

 

ABSOLUCIÓ FEMINISTES ENCAUSADES!

AVORTAMENT LLIURE I GRATUÏT!

 

Web de la campanya:

http://feministesencausades.wordpress.com/

Als Països Catalans, desobeïm per canviar-ho TOT!

Un any més, l’Esquerra Independentista dels Països Catalans eixim al carrer per commemorar i recordar que avui fa 307 anys que el nostre Poble es manté segrestat i ocupat per un estat feixista, autoritari, patriarcal i explotador que, encara amb cara i cognoms de Borbons, perpetua els privilegis i la dominació d’unes elits econòmiques i colonials.

Tot i aquest comú denominador en aquests 307 anys, molt han canviat les formes de dominació al nostre maltractat país. Per començar, actualment vivim sota una ofensiva del capitalisme i patriarcat més salvatge i l’espanyolisme més ranci i ultracatòlic.

La situació cada vegada major de misèria i desesperació social col•lectiva ve provocada per una crisi econòmica (i sistèmica) que ja afecta a la major part de la nostra societat i que colpeja als sectors més desafavorits (xiquetes, dones, persones dependents o immigrades…). Aquesta crisi, fruit de la cobdícia d’uns pocs, ens l’estan fent pagar amb guerres, sang, fam i desnonaments mentre ens volen fer creure que totes són víctimes i no hi ha responsables. Amb efectes secundaris a casa nostra: amb desatenció mèdica, privatitzacions, precarietat laboral, atur, violència de gènere, pobresa infantil… Tot això mentre als Països Catalans i arreu del món, el feixisme intenta treure rèdit de la nostra por i la nostra feblesa i amb la complicitat d’unes institucions, valencianes o espanyoles, que ens volen atemorides i callades. Però s’ha acabat! Feixisme mai més, enlloc, contra ningú.

El poble treballador ha començat a dir prou i a dir no. El règim del 78, sorgit del pacte entre franquistes, elits econòmiques i polítiques, es trontolla i sembla prop de la seua caiguda. I això passa única i exclusivament per la capacitat del nostre Poble i la nostra classe, de cadascuna de nosaltres, de prendre el poder i fer valdre la nostra raó. Hem de demostrar que hem perdut la por i que ja no tenim res a perdre. I ho hem de fer juntes.

Això, precisament, és allò que més tem l’estat i els seus sicaris (jutges, policia, polítics del sistema…). I és per això que dia rere dia llancen les seues lleis contra nosaltres. Parlem d’una contrareforma de l’avortament que incrementa les sancions i dificulta extremadament la possibilitat de les dones per decidir sobre el seu propi cos (implica reduir els supòsits legals de l’avortament i endurir el codi penal contra metges i professionals que el practiquen. Les dones ens podem trobar de nou que ens obliguen a avortar de manera clandestina, fins i tot en pràctiques altament perilloses per a la nostra salut); Parlem també d’una llei mordassa (de Seguretat Ciutadana) que persegueix totes les formes de lluita, d’autoorganització i mobilització popular amb la voluntat de domesticar-les i controlar-les. Grans víctimes d’aquestes lleis són les joves i les seues formes d’expressió juvenil, motor de la transformació i, per això, víctimes de la persecució. Joves que també estan patint, junt a les dones, les conseqüències d’unes continuades reformes i retallades laborals que aprofundeixen en la cada vegada major precarietat i explotació social i laboral; Parlem també d’unes lleis d’estrangeria racistes i criminals que tracten de fer-nos oblidar que els veritables culpables d’aquesta situació no són les altres treballadores que, com nosaltres, busquen fora un lloc millor on viure i guanyar-se la vida, si no aquelles que, segudes a despatxos de moqueta gris, provoquen les situacions de misèria i fam a l’Àfrica o, ara ja si, també al nostre “paradisíac” sud d’Europa; Parlem, com no, de la LOMCE que pretén atacar l’ensenyament públic, introduir de nou l’església a les nostres escoles o acabar amb les poques eines de supervivència del català a la societat, és a dir, l’ensenyament.

 

25 abril València

Però on hi ha lluita hi ha vida i hi ha resposta. Als darrers temps hem vist com la nostra societat s’està organitzant. I ho està fent no per resistir, si no que ho està fent per guanyar. Des de baix i contra els de dalt. Amb l’aparició d’assemblees obertes de dones, d’assemblees d’aturades, de grups de consum, de cooperatives d’habitatge o energia, de centres socials autogestionats, de xarxes de suport mutu i comunitari, de campanyes antirepressives, de plataformes contra els CIEs i per la dignificació de les persones immigrades, d’iniciatives pel Dret a l’Autodeterminació, d’assemblees d’estudiants combatives i autònomes, d’AMPAs combatives que estan fent front a Conselleries de la vergonya… Aquest és el camí. El de la Unitat Popular per canviar-ho tot. Eixa és hui l’aposta de l’Esquerra Independentista dels Països Catalans.

Canviar-ho tot. Eixe és l’objectiu. Però alertem que, a l’igual que a l’inici d’aquest règim del 78, ara que s’albira la seua fi, la mort de la Transició (o transacció) del franquisme, una amenaça cau sobre nosaltres: les elits polítiques i econòmiques, temeroses de perdre la seua hegemonia, plantegen un cop més un nou Pacte de la Traïció, una 2a transició en la que tornen a deixar-ho tot “atado y bien atado”. Alertem del paper que puguen jugar eixa suposada “esquerra” domesticada de partits del sistema i sindicats grocs o d’eixa burgesia autoanomenada sobiranista que, amb l’argument del retorn a l’estat del benestar o del manteniment d’una pau social que ja mai més podrà tornar, s’aferren a les seues quotes de poder per damunt del patiment de totes nosaltres. Denunciem ara i ací aquests pactes (diguem-lis tripartits o diguem-lis pactes socials o pactes fiscals) que les classes populars no perdonaràn. El canvi ja no té volta enrere, ni amb fórmules o reformes del sistema ni amb un autonomisme que ja no satisfà les nostres ànsies de llibertat. Ja no ens alimenten molles, ja sabem que democràcia no és votar cada 4 anys i volem tindre el dret a decidir, sempre i de tot.

Per això, hui sabem que tenim un present de lluita i d’alternatives, sense oblidar un passat de resistència, per desafiar el nostre destí amb un futur de construcció de poder popular. Construït amb les mans de la Unitat Popular, de l’Esquerra Independentista i els moviments i col•lectius socials d’arreu del país, de Salses a Guardamar i de Fraga a Maó. Un futur que només ens arribarà exercint la mostra més ferma de rebel•lia i empoderament col•lectiu que hui tenim al nostre abast: la desobediència. Desobediència a les seues lleis, al seu poder, a la seua por, a les seues institucions, al seu estat i al seu sistema assassí. Exercim-la, practiquem-la, exigim-la. Recuperem i ocupem els nostres carrers, els nostres ajuntaments, les nostres escoles, les nostres vides.

Destituïm el seu règim capitalista, patriarcal i criminal. Aturem-ho tot com ens ensenyaren les nostres àvies, de forma indefinida i insurreccional. I encetem des de ja eixe Procés Constituent dels Països Catalans que ens portarà a l’alliberament com a persones, com a catalanes i com a treballadores.

I no oblidem mai, això si, qui som i d’on venim. Perquè… Som la memòria. Som les hereves d’aquelles bruixes. Som les revolucionàries que col•lectivitzaren terra i treball. Som les maquis del segle XXI. Som aquelles que si van comprendre el significat de la paraula Dignitat i no van renunciar mai a la Ruptura. Som un Poble rebel que sempre parlarà català i ensenyarà a les seues filles a les escoles lliures d’un país lliure en un món  lliure. Som Guillem Agulló i la resta de les caigudes per un futur per a totes i de totes. Som Països Catalans desobedients i dignes.

València, 25 d’abril de 2014

Nova anul•lació d’una multa política de Felip Puig

El jutjat del Contenciós Administratiu núm. 1 de Barcelona ha tombat una multa que feia 2 anys i mig que va ser imposada i confirmada reiterativament en clara mostra de la política repressiva que instaurà Felip Puig als carrers de Catalunya.


L’Adrià, militant d’Arran, estudiant de dret i veí del Poblenou, de Barcelona, representat per l’advocat de la CUP de la ciutat, Xavier Monge, ha aconseguit que quedi anul·lada una sanció per desobediència a l’autoritat que mai va tenir lloc i que, segons una acta policial plena de fabulacions, van cometre 114 persones el dia 2 d’octubre del 2011.

 

Manifestació contra el feixisme del partit del defenestrat Josep Anglada

El dia 2 d’octubre del 2011 una manifestació recorregué els carrers del centre de Barcelona. El motiu de la marxa era denunciar el feixismes de PxC i la permissivitat de què gaudeix aquest partit xenòfob que es concentrava aquell mateix dia a la plaça Sant Jaume. Arribats a l’alçada del cèntric i molt concorregut carrer Bòria amb Via Laietana, un cordo polícial de la Brigada Mòbil envoltà i retingué vora 200 persones amb la lògica tensió, agressions, nervis i vulneració del dret a la lliure circulació de ciutadans, afectant també al trànsit de vehicles. Passats llargs minuts d’indignació per part de veïns, manifestants i gent que poc o res tenia a veure amb la marxa i que havien quedat segrestats, els Mossos van obrir el setge no sense identificar abans a un total de 114 persones.

 

Dos dies més tard, l’inspector amb TIP 1622 dels Mossos d’Esquadra aplicava l’ordre d’Interior de cercar, via administrativa, la represàlia política: obria acta a les 114 persones identificades per incoar 114 respectives multes per la infracció de “desobediència a l’autoritat” segons l’article 26 de l’encara vigent Llei Orgànica de Protecció i Seguretat Ciutadana (LOPSC 1/1992).

 

Començà aquí un periple de recursos i contra recursos que portaren a molts dels sancionats davant l’administració. Sempre xocant amb el no taxatiu d’Interior que blindava la seva versió per la ratificació dels fets que feu l’inspector de l’operatiu.

 

Però finalment, i sense possibilitat d’apel·lació, la sentència que arriba avui prové de la via judicial, i ja no des del Departament d’Interior, i dóna la raó plena a l’Adrià, el primer dels que han dut la multa als tribunals.

 

Bufetada contundent, amb 9 pàgines d’argumentadíssima sentència, el jutjat barceloní estaborneix la màxima de l’abús policial de la presumpció de veracitat sense límits de la versió policial. Tot i que només es cita l’inspector dels Mossos amb TIP 1622 queden en evidència la instructora d’Interior que defensà la consistència de la multa fins al final, la qui fou subdirectora general de Seguretat Interior, Maite Casado Cadarso i el propi ex Conseller d’Interior Felip Puig. Recorda la presumpció d’innocència de qui es va sumar a la marxa en el darrer moment amb un company, a l’alçada de la Via Laietana, i que es va trobar per sorpresa envoltat i segrestat pels Mossos. Ressalta que en cap cas queda acreditat que l’Adrià desobeís cap ordre policial de dissoldre la marxa, ja que aquesta suposada ordre s’hauria donat per un altaveu d’un cotxe policial a l’inici de la manifestació i molt lluny del punt del segrest policial. Insisteix que no s’aporta cap mena de prova de càrrec malgrat els requeriments constants de l’Adrià en totes les ocasions en què va haver de recórrer la multa. I recorda que la versió policial d’un agent que redacta una acta, que fa extensible a 114 persones de manera indistinta, no és prova de res sinó més aviat de la manca de rigor amb què s’imposa aquesta multa.

 

“Arribarem fins on permet la llei i una mica més enllà”

Felip Puig, el digne successor de qui declarà “la calle es mía” va establir des del dia que trepitjà la seu del Departament d’Interior uns quants eixos estratègics per al control, contenció i repressió de la protesta als carrers del seu Principat. Contundència policial i manipulació mediàtica com hem contrastat amb el desallotjament de la plaça Catalunya i les actuacions en les Vagues Generals. Amb amenaces i coaccions públiques contra el dret fonamental del dret de vaga i manifestació com consten amb les seves estel·lars declaracions als mitjans de comunicació on s’atorga el paper de xèrif del pitjor dels westerns. Renovant les eines de la repressió política més clàssica, a costa de l’erari públic, agilitzant els fitxers d’activistes polítics i el seu seguiment a la xarxa amb la col·laboració del CESICAT i altres experiments també sota denúncia judicial com la fracassada web de delació ciutadana. I reforçant l’impero y mando policial a peu de carrer amb el cop de porra més subtil: la multa administrativa. Multes per valor de milers d’euros per manifestar-se durant el dia de Vaga General, per l’educació o la sanitat públiques, a Barcelona, Bellaterra, Molins de Rei, Santa Coloma de Gramenet… entre moltes altres protestes han estat imposades a diversos activistes però també a veïns i veïnes que sortien al carrer amb la millor de les voluntats per la denúncia de la injustícia patida.

 

Avui comencen a caure les 114 multes, que a raó de 200 €, han suposat un ingrés il·lícit de 22.800 €. Diners que han estat abonats voluntàriament, fruit del cansament, en alguns casos, i per força, via embargament, en molts altres. Diners que caldrà retornar, amb els interessos generats i les costes del procés a càrrec de la Generalitat repressora de Convergència i Esquerra Republicana.

 

La dialèctica convergent, en pro del procés sobiranista, els ha empès a afirmar que no donarien suport a algunes de les modificacions previstes en el nou codi penal i en la nova llei de seguretat ciutadana. Però sempre per la defensa de competències pròpies que els ha permès establir l’estratègia repressiva que pateixen els moviments socials en el dia d’avui. I no perquè puguin suposar, aquestes modificacions en el marc normatiu, noves vulneracions evidents dels drets de la ciutadania a la lliure expressió i protesta.

 

El xèrif del pitjor western de cine de barrio, amb la claca cega que l’aclama, ha rebut avui un revés contundent a la seva política d’imposició de la por i la represàlia. El xèrif Puig i el successor Espadaler temem i amb raó, aquells qui no ens deixem enganyar per propostes de país que passen per la piconadora els drets més fonamentals dels qui el composem, el treballem i el defensem cada dia. Aquest xèrif sap que els indis estem organitzats, hem vençut la por i fa dies que hem escapat de la reserva.

 

Alerta Solidària

22 d’abril de 2014

 

Notícies relacionades:

http://alerta.cat/index.php/noticies/procediments/1286-nou-recurs-al-contencios-administratiu-contra-les-multes-politiques-de-felip-puig

L’Audiència Nacional condemna els 2 bastoners solidaris el dia que arxiva la causa contra 7 independentistes per delictes idèntics

 

En un matí ben estrany les notícies que arribaven de Madrid deixaven clar que som davant d’una justícia sense criteri que es mou a batzegades de revenja i d’odi. Condemnats a un any de presó i set més d’inhabilitació els dos bastoners graciencs, coneguts com els bastoners solidaris, per haver mostrat una fotografia d’una presa política catalana empresonada a l’Estat francès per la seva vinculació amb ETA. Alhora, arxivament de la causa, idèntica, d’enaltiment del terrorisme, contra dos veïns més de Gràcia que feren exactament el mateix que els dos bastoners. Diferències? Les mínimes. Els bastoners van mostrar les fotos de la Lola i la Marina en l’acte de l’Esquerra Independentista de Barcelona en la Diada del 2012. Els ara exculpats ho van fer en el mateix acte, en el mateix Fossar de les Moreres, però un any més tard, el 2013.


Esquizofrènia al tribunal d’ordre públic

En la causa oberta pels fets d’aquest any, fins a 7 independentistes van haver d’anar a Madrid a declarar a l’Audiència Nacional, al Jutjat Central d’Instrucció núm. 4. Dos d’ells citats per haver mostrat les fotos de les preses catalanes condemnades per col·laborar o formar part d’ETA. Cinc més sota sospita d’haver estat els autors de les cremes tradicionals de les banderes espanyola i francesa i la fotografia del seu rei borbó. Si bé en el cas dels darrers cinc encausats el tribunal espanyol reconeix no disposar d’elements que provin la seva vinculació amb els fets, motiu que genera l’arxivament de tot procediment contra ells, en el cas dels que mostraren les fotografies és força diferent. Tots dos van reconèixer haver sostingut les fotografies, per solidaritat amb les preses i per reclamar la fi de la política penitenciària espanyola i francesa que suposen constants vulneracions dels drets humans, vers les mateixes preses però també per a familiars i coneguts que en pateixen la dispersió. Reconeixement que van fer també els dos bastoners solidaris en el judici del passat 27 de març.


Encara més. Uns dies abans, amb data de 10 de març, el Jutjat Central d’Instrucció núm. 5 de l’Audiència Nacional, ordena la continuació de les diligències contra dos independentistes més, en aquest cas de Mataró, per la crema d’una fotografia del monarca espanyol.


La nul·la legitimitat sobre la nostra terra

La seva monarquia així com les seves eines judicials al servei del manteniment de privilegis i espolis fa anys que van perdre la imatge que en podria legitimar la seva ascendència sobre els Països Catalans. Anacrònica reialesa i estrambòtica justícia que viuen a costa dels esforços de tants que fa massa temps que callen i suporten.

 

L’Esquerra Independentista, al mateix temps que proclama la solidaritat amb els bastoners solidaris, fent nostre el seu delicte d’opinió i expressió, per mostrar una simple fotografia, ens reafirmem en els principis que des d’abans d’instaurada la seva caducada constitució ens empenyia a promoure’n el seu rebuig: no acceptem reis ni amos, amb corona o sense i tot emblema que els representi serà menyspreat a casa nostra fins que desapareguin els seus privilegis i la nostra precarietat i misèria.

 

Celebrem l’arxiu dels 7 de la Diada de Barcelona, repudiem la condemna contra els dos companys bastoners, i restem amatents al proper disbarat judicial que arribi amb el processament dels dos de Mataró o la condemna dels companys encausats per la protesta contra els pressupostos antisocials de l’encerclament al Parlament de Catalunya.

 

I no oblidem que en tots aquests casos, els Mossos d’Esquadra han estat diligents col·laboradors d’aquests processos. Per vergonya de qui diu capitanejar el procés sobiranista de Catalunya, els qui sempre hem defensat la llibertat de la nació completa, veiem de nou el seguidisme interessat de qui no dubta en recórrer a lleis i instruments repressius espanyols per intentar, sense èxit, silenciar els qui mantenim la dignitat de classe treballadora dempeus.

 

Pel cessament immediat d’activitats de l’Audiència Nacional i per la fi de la monarquia!

Visca la Terra!

 


Alerta Solidària

7 d’abril de 2014