Comunicat pel desallotjament i dues detencions a Sabadell el dia 29 de juliol

 

El dimarts 29 de juliol, es va fer pública l’okupació d’un habitatge abandonat feia anys per part de joves vinculades a les assembles d’ARRAN de Sabadell. Era l’H.A Sankara. L’espai havia estat alliberat la matinada del dissabte 26 i es feia públic dies després per tal d’evitar desallotjaments express.

Aquesta okupació era reivindicada en el marc de la campanya nacional “Només Lluitant Tenim Futur; AQUÍ i ARA Construïm Alternatives”.


Si nosaltres no construïm alternatives i lluitem pel nostre futur, ningú no ho farà. La taxa d’emancipació juvenil cau imparable; situant-se en el 25,4%. Entre tant, els habitatges buits, mercaderies no rendibles al mercat capitalista, no deixen d’augmentar; més d’un milió als Països Catalans (13,5% dels habitatges construïts), més de 9.000 a Sabadell. Aquestes dades són prova irrefutable que aquest sistema es regeix per les necessitats del mercat i no pel de les persones; i les joves en som un subjecte fortament perjudicat.


Front aquesta situació injusta i insostenible, quan l’administració i fins i tot gran part de les esquerres obliden per complet la lluita pels drets fonamental del jovent, tan sols ens queda al jovent dels Països Catalans organitzar-nos i lluitar.

El que és excepcionalment injust és que, quan intentem posar pobres remeis a la nostra precarietat, el govern no tan sols ens ignora sinó que ens persegueix i reprimeix durament.

 

Passaven les 12.00h del matí de dimarts quan companyes eren concentrades davant de l’edifici abandonat i van aparèixer els Mossos d’Esquadra i van començar a efectuar identificacions. Poc després va arribar un vehicle d’una constructora cridada pels Mossos d’Esquadra i el propietari de l’immoble abandonat. Sobre les 13.00h, els Mossos d’Esquadra van decidir procedir a desallotjar les nostres companyes i detenir-les. Per a això, van entrar per casa d’una veïna a qui van insistir per accedir al seu immoble. Després d’esbotzar violentament la tàpia i de moments de tensió al carrer, les nostres dues companyes van ser detingudes i portades a la Comissaria dels Mossos d’Esquadra de Sabadell, on es van concentrar al llarg del dia desenes de solidàries. No van ser alliberades fins les 24.00h.


Així doncs, ARRAN Sabadell volem comunicar que:

* El desallotjament va ser il·legal; s’apel·la falsament a la condició de delicte flagrant. Les okupes duien tres dies a l’habitatge abandonat i els Mossos menteixen dient que les van trobar efectuant l’okupació.

Rebutgem profundament una actuació tan irregular dels Mossos d’Esquadra; il·legal, entrant pel pati de la veïna, esbotzant portes amb violència… Ens sembla profundament menyspreable aquesta conducta contra joves que tan sols intenten satisfer les seves necessitats més bàsiques. Aquesta actuació no fa res més que provar que aquest cos policial són el braç armat servil del poder.

* L’actitud dels Mossos d’Esquadra va ser profundament vergonyosa; al llarg de la jornada van mantenir actituds amenaçants, burlesques, van emetre insults –alguns d’ells masclistes-. A més, van arribar a amenaçar a solidàries concentrades davant la comissaria i l’advocada dels detinguts amb allargar el captiveri de les nostres companyes per coaccionar la pressió solidaria. Van arribar a interrompre el procés de declaració de les companyes amb aquesta finalitat, violant garanties democràtiques.

* Exigim la condemna del consistori local a aquesta actuació, el compromís per evitar lamentar situacions com aquestes en un futur i la urgent sensibilització amb la problemàtica juvenil de l’accés a l’habitatge; que passa per les mesures urgents com l’okupació.

* Exigim l’absolució de les nostres companyes dels càrrecs que se’ls imposen per lluitar pel dret del jovent a l’habitatge.

* Agraïm a les persones, col·lectius, nuclis d’organitzacions de l’Esquerra Independentista, a l’organització antirepressiva Alerta Solidaria que sempre hi és en els moments difícils, a l’advocada que ens acompanya i, en definitiva, a tothom qui es va solidaritzar amb nosaltres i la nostra lluita ahir.

* Seguirem en la lluita pel dret del jovent a l’habitatge de Sabadell i animem a totes les persones –joves o no- i col·lectius sensibilitzades a participar-ne activament.

* Avui, dijous 31 d’agost, les nostres companyes declaren a les 9.00h als Jutjats de Sabadell. Convoquem concentració de suport per deixar ben clar que en volem l’absolució i que seguirem lluitant pel dret del jovent a l’habitatge malgrat la repressió. Som força i estem preparades per vèncer!

 

Absolució okupes H.A Sankara.

Per cada desallotjament, una altra okupació. Perquè quan viure és un luxe, okupar és un dret.

Només lluitant tenim futur.

Aquí i ara construïm alternatives.


ARRAN Sabadell (Arran Sabadell Creu Alta-Nord / ARRAN Sabadell Centre-Sud)

Alerta Solidària

Arrest domiciliari i 420€ de multa per assenyalar els culpables que ens hipotequen el futur

 

La nit del 5 de Gener de 2013 dos militants d’arran Alt Empordà van acabar a la comissaria de Figueres. El motiu? Assenyalar els culpables de la crisi amb pintura a les façanes dels bancs del centre de Figueres. Després d’un judici i un recurs fallit els dos joves han estat sancionats amb dos dies d’arrest domiciliari i una multa de 420 € a pagar entre ambdós. La pena és irrisòria, però ha estat el primer xoc frontal amb la justícia de la nostra assemblea comarcal. El més molest és que els encausats estan acusats d’una falta continuada de deslluïment de béns immobles, sense valorar el contingut polític de l’acció, com si es tractés d’una bretolada. Més enllà d’una rabieta antisistema (com es titllaria l’acció si no s’aprofundís), accions com aquestes són crits desesperats del jovent precari contra aquelles institucions que ens hipotequen el futur i ens condemnen a una vida de crisi, precarietat i alienació


Els atacs a les façanes de les entitats bancàries són molt més que això: són un atac simbòlic a allò que representa la cara més mundana del capitalisme. Atacant els bancs estem atacant simbòlicament al capitalisme, a través de les façanes d’aquelles entitats financeres que ens prenen la poca justícia social que teníem en detriment del mercat. L’estat, aquesta eina de la classe dominant per continuar l’explotació de les classes treballadores, s’ha vist obligat a desfer una mica més la muralla de «l’estat del benestar” que ens havien venut com a garant de la justícia social, davant el darrer col·lapse del capitalisme que, descontrolat i agressiu, ha tornat a superar els límits simbòlics que permetien la seva coexistència amb un mínim de cobertures socials democràtiques encarnades en els poders públics. Així doncs, l’estat, al servei de les oligarquies financeres, s’ha vist obligat a alimentar el monstre del qual forma part amb carn de la democràcia, és a dir, permetent que el capital privat s’apoderi dels serveis socials, patrimoni col·lectiu, amb la única finalitat de crear més acumulació de capital per l’inversor que sigui: això suposa la mediocrització de serveis com la sanitat o l’educació per tal d’afavorir el sector privat i relegar el sector públic a un servei pèssim sense cobrir les demandes socials que se suposa hauria de cobrir, o bé venent directament aquests sectors tan “productius” al capital financer (privatització de grans infraestructures estatals com l’energia, el transport o l’educació). Això ve lligat amb una depauperació de la classe treballadora que, a més d’això, a nivell de treball i d’explotació també ha sofert l’agressivitat capitalista amb les darreres reformes laborals.

 

Què hem de fer els joves? Esperar que surtin els “brots verds”? desenganyem-nos, quan l’economia capitalista torni a agafar els ritmes de creixement, explotació i acumulació anteriors a la crisi serà sobre els nous fonaments de precarietat i depauperació del poble, fins que torni a col·lapsar i tornem a sofrir un atur, una pobresa, unes reformes i una repressió pitjors a les actuals. Què hem de fer? Esperar que el capitalisme col·lapsi més d’hora que tard un cop hagi sobrepassat els límits de sistema ecològic mundial fins que ja no es pugui regenerar, i llavors sofrir qualsevol altra nova ofensiva de les classes dominants per continuar al poder en un món sense recursos naturals i un territori espoliat i estèril?

 

No. L’alternativa l’hem de construir ara des de les bases, mitjançant un treball cooperatiu i una militància persistent, entusiasta i contestatària, per tal de dotar a tot el poble català (en solidaritat amb tots els pobles del món) d’unes estructures de poder popular realment democràtic i humanista que supediti l’economia a les necessitats socials, amb un sistema educatiu, sanitari, energètic i productiu pensat pel poble i per al poble. Per la repartició del treball, per què no ens alieni sinó que ens realitzi, sense basar-nos en la competència sinó en la cooperació, buscant la sostenibilitat i no la competitivitat creixent i desbordada.

 

Si no sabéssim que això és possible no ens arriscaríem, i esperaríem passius el col·lapse (o sense anar més lluny, acceptaríem les relacions d’explotació i alienació o atur a les que ens condemna el capitalisme actualment). Però com a joves víctimes del sistema capitalista mundial i judicial espanyol ens veiem abocats a fer accions de denúncia en defensa pròpia, per construir el futur que volem en contra dels poders econòmics i els seus titelles, una gerontocràcia espanyola que ens impedeix ser el que volem ser: un poble lliure i autogovernat.

 

Què pretenem aconseguir amb aquestes accions? És evident que el socialisme no s’assoleix tirant ous de pintura: del que es tracta és de combatre l’apatia general, d’entrar als caps de la gent mitjançant la propaganda i l’agitació, obligant-los a fer-se les preguntes adequades i a adoptar un posicionament. Som conscients de la fluixesa de la nostra condemna, però és una mostra de com l’estat en pretén anul·lar les forces revolucionàries a partir de la desacreditació, l’esquiva del contingut polític, a més de la subjectivació d’accions col·lectives, però a mesura que anem assolint més poders i el nostre discurs els vulgaritzi, som conscients que la repressió augmentarà fins a pics de defensa d’un sistema que, si perseverem, tard o d’hora aconseguirem canviar: n’assumirem la repressió i l’afrontarem, ja que si volem que el canvi sigui real s’han de canviar les estructures fonamentals de la llei, i això passa per desobeir i sabotejar en la construcció d’un futur de justícia, llibertat igualtat i sostenibilitat: per la independència i el socialisme. És aquí on la legitimitat xoca frontalment amb la legalitat vigent.


La repressió és la resposta lògica del poder quan es veu amenaçat: és senyal de que anem pel bon camí.

 

Gràcies a Alerta Solidària, especialment a l’advocat Salellas.

Solidaritat amb els encausats, la lluita continua.

 

Encausats d’Arran Alt Empordà

https://www.youtube.com/watch?v=IYxCN3jV4WY

Noves citacions de l’Audiència Nacional contra independentistes catalans

 

El Regne d’Espanya segueix intacte. Els Mossos d’Esquadra, la força repressiva autòctona de Felip V ideada per perseguir les forces armades de Miquelets comandades per Pere Joan Barceló, Carrasclet, al 1723 a les comarques del Camp, avui segueixen igualment reprimint el poble treballador català, al servei, entre d’altres, del seu descendent Felip VI.

Tres militants membres de diferents col·lectius i organitzacions de l’Esquerra Independentista de Tarragona i de les Terres de l’Ebre, dos militants del Sindicat d’Estudiants dels Països Catalans, SEPC; i un de l’organització juvenil de l’Esquerra Independentista, ARRAN, han estat citats a declarar dimarts 29 de juliol, cosa que no han fet, a la comissaria dels Mossos d’Esquadra del barri de Camp Clar de Tarragona. Se’ls imputa d’un presumpte delicte contra la corona i probablement se’ls citarà a l’Audiència Nacional, a la “capital del reino”. De moment no hi ha més detalls.

Des de l’Esquerra Independentista de Tarragona constatem que per molt que se’ns vengui el contrari hi ha dues nacions enfrontades, les dues catalanes: una, la burgesa, la que està al servei de Felip VI, la que desnona, retalla i enganya pel seu benefici privat, la que no declara impostos com en Pujol, la corrupte com en Millet, i una segona, enfrontada a mort a la primera, el poble treballador català. La nació treballadora pretenem superar la irracional monarquia invasora en comptes de pactar-hi, lluitem per la independència dels Països Catalans, no volem el TTIP, ni els immigrants tancats en CIE’s, ni estar perseguides per avortar, el poble treballador català venim d’una vaga a Panrico i no som còmplices de la Unió Europea i l’OTAN que callen, perquè en surten beneficiats, dels genocidis contra els pobles palestí i ucraïnès.

 

La nostra solidaritat és pels i les que lluiten!

On hi ha lluita hi ha repressió! On hi ha repressió hi ha solidaritat!

La lluita és l’únic camí!

 

L’Esquerra Independentista de Tarragona està formada pels col·lectius i organitzacions:

Alerta Solidària, ARRAN, Cau de Llunes, CUP, Endavant (OSAN), SEPC

Seguiments policial al Casal Independentista La Cruïlla de l’Eixample de Barcelona

El Casal Independentista, amb Alerta Solidària i la CUP han volgut denunciar el que malauradament sabem que és un fet habitual: els seguiments polítics encaminats a engrossir els fitxers pol·licials de militància activa als moviments socials.


Tot es remunta mesos enrere quan policia es presentava a casa del veïnat del Casal per realitzar gravacions i fotografies a la porta del local amb l’excusa d’existir una amenaça feixista. Aquesta informació en cap cas va ser traspassada a cap membre del centre.


Aquesta estratègia de persecució als centres socials socials és habitual com demostren la càmera de vigilància instal·lada davant del Centre Social Can Vies el passat dotze d’octubre i la que fou trobada i públicament denunciada en una terrassa conjunta al centre okupat la Kasa de la Muntanya.


Per tot això, aquest matí, Alerta Solidària juntament amb el Casal Independentista la Cruïlla, ha presentat una denúncia contra els Mossos d’Esquadra pel seguiment il·legal realitzat a aquest espai i als seus militants. Des de la CUP-AE al parlament s’han presentat diverses preguntes a conseller d’Interior demanant explicacions sobre aquesta actuació.

 


Comunicat pel judici a les Encausades de la Conselleria

Inici del formulari

Final del formulari

Els passats 2, 3 i 4 de juliol es celebrà, als jutjats de Palma, el judici contra les 44 estudiants que formen part de les Encausades Conselleria, en motiu de la seva implicació en l’ocupació simbòlica de la conselleria d’educació que realitzaren per defensar una educació pública, de qualitat i en català, en el marc de les lluites contra l’EEES i Bolonya arreu dels Països Catalans.


Els fets es produïren el 22 de maig del 2012, on una cinquantena d’estudiants entraren a l’edifici per mostrar també el seu rebuig a les polítiques educatives del PP. Tot i que les reivindicacions es feren de forma pacífica, la cap del gabinet de l’exconseller Rafel Bosch, Ana María Rodríguez, propinà una clatellada a uns dels estudiants.

 

La repressió no es feu esperar quan la policia espanyola procedí a treure un a un als estudiants i fora de l’edifici els identificà. Setmanes més tard, començaren a arribar, a cada uns dels estudiants, iniciacions de procediments administratius d’entre 1000 i 3000€.

 

Posteriorment, aquestes es suspengueren per obrir un procés penals, amb penes d’entre vuit mesos i un any i mig de presó per les encausades, que culminà amb el judici que tingué lloc la setmana passada.

 

Durant aquests dos anys, les Encausades Conselleria, nom del grup de suport que engegà la campanya realitzada aquests anys, han rebut multitud de mostres de suport de tots Països Catalans i de l’Estat Espanyol. En el marc de la campanya es difongueren fotografies de centenars de persones amb els cartells que portaven el lema “#JoTambéHiHauriaEntrat”, així com el recolzament d’organitzacions i individualitats conegudes i també de l’Assemblea de Docents, encapçaladors de la lluita per l’educació durant aquest curs. El judici es desenvolupà en tres dies seguits, on a l’entrada d’aquest es concentraren centenars de persones demanant l’absolució de les encausades.

 

Durant la primera jornada es procedí a fer les declaracions de les encausades, les quals es reafirmaren en les seves declaracions anteriors fetes davant la secretaria judicial.

 

La segona jornada fou el torn dels testimonis, casualment totes eren els càrrecs del Partit Popular anomenades a dit i tres policies nacionals que intervingueren en el desallotjament. La primera declaració fou la de n’Ana María Rodríguez, la qual no va ser imputada per l’agressió a l’estudiant comentada anteriorment. Aquesta respongué a les preguntes de les diferents parts amb informacions contradictòries dels fets, que poc a poc foren caient pel seu propi pes. Un altre testimoni fou el Bartomeu Isern, molt vinculat a les negociacions durant la vaga indefinida en educació amb l’assemblea de docents. La resta de testimonis corroboraren la versió de l’acusació, remarcant la “violència” de la protesta. Les declaracions de la Policia Espanyola no se n’anaren molt enfora de la versió oficial, la nota es posà amb la declaració del cap dels agents que dirigiren l’operació, en la qual comentà que a moltes de les acusades ja les coneixia d’altres reivindicacions i ocupacions deixant cauré la possible existència de fitxers policials de seguiment dels estudiants.

 

La tercera jornada i darrera, comença amb els diversos visionats del dia en qüestió, on es va veure el caràcter de la protesta i on es demostraren les diferents contradiccions que els testimonis havien oferit. També fou el torn de les conclusions finals i informes de les parts. Finalment, demostrat que es tractava d’un judici polític, la fiscalia retirà la demanda de presó per a totes les encausades i les substituí per una multa de tres euros al dia durant vuit mesos. Pel que fa als presumptes delictes de lesions, també rebaixà la pena a una sanció econòmica. L’acusació particular de la Comunitat Autònoma per la seva part retirà la demanda de delicte per coaccions però va mantenir la presó per a totes les encausades.

 

Tot i això, els advocats de la defensa desmuntaren una per una totes les declaracions dels testimonis, la fiscalia i l’acusació particular, remarcant el to polític que tenia aquest procediment penal i les irregularitats que s’havien comés. Finalment, el judici ha quedat vist per sentència.

 

Des d’Alerta Solidària volem mostrar el nostre suport a totes les encausades i remarcam la voluntat clarament política d’aquest judici i de tots els moviments del govern balear per aturar la defensa d’una educació pública per a totes.

 

Ni les multes, ni els judicis, ni les reformes d’aquest govern aturaran l’empenta del moviment estudiantil i les ganes de lluita de la societat mallorquina per una educació pública, de qualitat i en català.

 

Unides som força, endavant en la lluita per l’educació!

ABSOLUCIÓ ENCAUSADES CONSELLERIA

Endavant en la lluita per una educació pública, de qualitat i en català!

Ni judicis, ni multes, ni cap govern anticatalanista. Res aturarà sa força des moviment estudiantil.

Som força per passar a l’atac!

Surt la sentència a les activistes en defensa de l’avortament vallesanes

El passat 4 de Juny al Jutjat d’Instrucció número 3 de Sabadell quatre activistes a favor del dret a l’avortament van ser jutjades acusades dels delictes de falta de manifestació no comunicada, deslluïment i desobediència. Els fets responien a la manifestació convocada el passat 8 de Febrer per la Plataforma Vallès per l’Avortament (que aplegà més de 30 entitats de la comarca) i que va comptar amb 2000 persones pels carrers de Sabadell contra la reforma de la llei d’avortament que proposa el govern del PP.

Davant la sentència comunicada que absolt dels delictes de faltes de manifestació no comunicada i deslluïment a les quatre activistes, i que condemna a una d’elles a 20 dies a raó de 4 euros o 10 dies d’arrest domiciliari per desobediència, volem manifestar que:

– Denunciem l’espiral creixent de persecució per part del cos de mossos d’esquadra del dret a protesta i manifestació. Malgrat que la manifestació va transcórrer sense incidents, en desconvocar-se, més de 30 persones assistents van ser retingudes més d’una hora i, finalment, identificades pels Mossos d’Esquadra en una actuació policial del tot desmesurada.

– Denunciem també l’arbitrarietat dels Mossos en la identificació de les persones suposadament responsables del delicte de deslluïment, així com la invenció del delicte de falta de manifestació no comunicada. Entenem que aquesta estratègia respon a la voluntat de callar la protesta i la mobilització a partir de detencions, denúncies ,condemnes i multes.

– Demanem explicacions a l’Ajuntament de Sabadell per la lamentable actuació en aquest cas. No tan sols ha fet cas omís a les explicacions que es van demanar per l’actuació totalment desproporcionada dels Mossos d’Esquadra, sinó que es va presentar com a acusació particular, demanant una pena multa de 10 dies per a cadascun dels suposats danys, així com també 270 euros de responsabilitat pels costos de les reparacions. No entenem doncs com un ajuntament que va aprovar una moció que rebutjava qualsevol reforma de llei d’avortament, demanant la derogació en cas que s’implantés, es personi com a acusació particular per uns fets pels quals la fiscalia demanava absolució.

– Per acabar volem posar de manifest que continuarem amb l’estratègia de la desobediència per fer front a l’ofensiva conservadora i patriarcal que suposa el projecte de reforma de la llei de l’avortament. Cada cop més fortes, cada cop més organitzades, no pararem de pressionar des del carrer per evitar que s’aprovi la reforma i treballar quotidianament pel dret de les dones a decidir sobre les seves vides.

 

Avortament lliure i gratuït!

 

 

Plataforma Vallès Per un Avortament Lliure i Gratuït i Alerta Solidària

4 de juliol de 2014