Un jove de Palma condemnat per manifestar-se en suport a Can Vies

El Centre Social Autogestionat Can Vies, un projecte àmpliament conegut al barri de Sants de Barcelona que va nèixer l’any 1997, va patir un intent de desallotjament el passat 2014.

Després de la llarga trajectòria i arrelament al barri que portava treballant l’espai des de feia molts anys, foren múltiples les respostes de solidaritat que s’expressaren arreu dels Països Catalans quan l’ajuntament de Barcelona decidí fer-lo desaparèixer.

Una vegada protagonitzat l’intent de desallotjament pels mossos d’esquadra, persones de totes les edats del barri de Sants es mobilitzaren per evitar-ho i recuperar un espai dels i pels veïns i veïnes.

Durant mesos, es realitzaren un seguit de mobilitzacions constants al barri on tota la població sortí al carrer per defensar l’espai autogestionat i s’organitzà per reconstruïr-lo.

 

La repressió exercida per l’estat per tal d’aturar el moviment creat arran de Can Vies, que s’extengué arreu en pocs dies, fou forta i contundent. Més de 80 persones foren detingudes als voltants de les mobilitzacions, a més de les identificacions i multes que arribaren a les que mostraren el seu suport en el Centre Social.

Aquest mes de gener s’han realitzat els primers judicis a les encausades que foren detingudes, arribant a condemnar-ne a algunes a més de 3 anys de presó.

 

A Mallorca, també es convocà una mobilització als voltants del mes de maig passat, per mostrar el suport imminent a la resposta que s’estava donant arreu del territori per evitar la desaparició de Can Vies.

Allà fou quan la policia espanyola perseguí i detingué a l’atzar a diversos joves, un dels quals s’enfrontà el passat 11 de febrer a un judici a Palma. Finalment, el jove, militant d’Arran Raiguer, ha estat condemnat per delicte de desordres públics, per assistir a una manifestació que es desenvolupà sense incidents.

 

Una vegada més, els cossos policials, de la mà de l’estat espanyol, han vetllat per utilitzar totes les seves eines per tal d’aturar qualsevol mobilització que suposi una alternativa. És per això, que no només han detingut i jutjat a les persones solidàries amb la causa, sino que també han multat per ofegar econòmicament les que participen d’espais lliures i autogestionats, que s’oposen al model actual de ciutat i planten cara a l’especulació urbanística.

 

La lluita pel manteniment del teixit associatiu dels barris, viles i ciutats segueix més forta que mai i cap condemna l’aturarà.

És per això, que recorrerem la sentència i seguirem sortint al carrer per Can Vies i tots els centres autogestionats!

Prou identificacions, prou sancions administratives contra les que lluiten

Aquests darrers dies, una vintena de persones que varen participar de les convocatòries de la plataforma Stop Pujades del Transport han rebut una sanció administrativa per uns suposats danys en vehicles, màquines i infraestructures. Davant d’aquests fets, des d’Alerta Solidària, volem denunciar la vulneració sistemàtica i reiterada del dret a defensar-se de qualsevol acusació, així com també del dret a la intimitat. En el context de mobilitzacions contra la privatització dels serveis públics, els aparells de l’Estat i de les diferents Comunitats Autònomes dels Països Catalans, no han dubtat en utilitzar el procediment administratiu, en comptes del procés penal, per evitar qualsevol mínima possibilitat de defensa. De la mateixa manera, també cal manifestar la dubtosa legalitat amb la que procedeixen a la identificació d’aquelles persones que es mobilitzen. Per tot això, des d’Alerta Solidària volem manifestar el nostre suport a la plataforma Stop Pujades del Transport. 

Prou sancions, prou identificacions il·legals contra les que lluiten!

 

A continuació reproduim el comunicat de la mencionada plataforma:

Comunicat de denúncia per la repressió a les activistes d’StopPujadesTransport Durant la darrera setmana, diverses activistes de la Plataforma StopPujadesTransport han rebut multes administratives, en les quals s’assenyala que han causat danys en trens i vagons així com en màquines validadores i altres materials i infraestructures; així mateix, s’han rebut citacions judicials realitzades per l’empresa que gestiona els serveis de vigilància del metro de Barcelona.

Les multes, comptant només les de l’acció del 27 de març de 2014, en què es van realitzar diversos discursos a la rotonda de Plaça Catalunya i es va tallar durant curts períodes la circulació de trens als Ferrocarrils de la Generalitat, Renfe i la línia 1 del metro, pugen ja a 1.800 €; i en cap moment no es van produir durant les accions cap dels desperfectes dels quals s’acusa les activistes.

A més, les persones represaliades no van ser identificades en cap moment. Aquest fet posa sobre la taula un cop més la persecució política que pateix qualsevol moviment reivindicatiu en aquesta ciutat. Com han arribat les multes a aquestes persones si mai no van ser identificades? Quina prova hi ha de la certesa que van realitzar les accions que se’ls imputen?

A més a més, StopPujadesTransport té oberts dos fronts judicials, tots dos amb l’empresa Securitas, que ha denunciat quatre activistes. El més immediat té a veure amb l’acció del 19 de desembre a la Sagrera, en la qual només estava prevista la lectura d’un manifest, i on els vigilants de seguretat de Securitas van agredir diverses de les activistes de la Plataforma.

Com a Plataforma, volem fer palès que aquest intent de criminalitzar la protesta obeeix a una clara voluntat política. Exigim a la Generalitat de Catalunya i la direcció de l’Autoritat del Transport Metropolità la retirada de les sancions i que l’Ajuntament de Barcelona intercedeixi per a la retirada de les falses denúncies d’agressió que han realitzat diversos agents de Securitas.

Per això, no ens estarem callades, i el proper dimecres 11 de febrer ens tornarem a mobilitzar a les 19 h a la Plaça de Catalunya; sota el lema “Acció per un transport públic popular”, seguirem reclamant la rebaixa de tarifes, exigirem la retirada de les sancions i els càrrecs de les companyes represaliades, i continuarem treballant per a la celebració del I Congrés en Defensa del Transport Públic al mes d’abril.

 

3 de febrer de 2015 Plataforma Stop Pujades

https://www.facebook.com/StopPujades @StopPujades

http://stoppujadestransport.blogspot.com.es/

Telèfons premsa: 647473605 / 645195216

No generalitzem amb la policia

La lògica antisistema ens diu que tots els policies són dolents, i jo no ho crec; algun n’hi deu haver, de bo. Com aquell cepat uniformat de quaranta i escaig anys, que a quarts de nou del matí saluda la mainada, amb cotxes en impune doble filera a la porta de  l’escola, mentre mares i pares fan petons i reparteixen entrepans pocs minuts abans que el timbre faci entrar la classe del dofins. Però encara que jo cregui en la bondat dels serveis públics, no podem generalitzar.

La gent de Media.cat ens posava sobre la taula la quotidianitat de les altres ciutats mortes, aquelles que, els darrers anys, s’han pogut denunciar i documentar gràcies als entorns socials compromesos de cadascuna d’aquestes víctimes, que han fet d’altaveu després de cada agressió. La majoria d’aquests casos, però, no han sigut objecte d’un documental, ni un rebombori mediàtic, ni aleshores, ni nou anys després.

Cansades estem de veure any rere any el pare de Pedro Álvarez reclamar la justícia que mai li tornarà el seu fill, assassinat per un policia després d’una trivial discussió de trànsit als carrers de l’Hospitalet. L’hem vist acampat a jutjats, en mil i una protestes i centenars de xerrades, un cas que, passat a documental, desgraciadament poc tindria a envejar de Ciutat morta.

Personalment, però, aquest cas em queda lluny, ja que per a mi, la meva primera ciutat morta, es remunta al final de la dècada dels ’90: octubre de 1997. Cada setmana sortíem al carrer, en petits grups, anàvem a l’ETT del barri o del poble del costat, hi entràvem, escampàvem pasquins mentre altres companyes pintaven o enganxaven cartells a les vidrieres. Perquè enganyar-nos, eren èpoques en les que quan les ETT ens explotaven, explotaven ETT´s.

Aquesta combativitat, però, es va cobrar una víctima a Cornellà del Llobregat, el Jorge Bolancel. El Bolan, per aquells que el van conèixer i tractar, era un d’aquells joves compromesos del RAK de Korneyà (amb K i Y), que durant aquells anys tant va fer per denunciar les pràctiques abusives que la nova reforma laboral permetria a les ETT. En Bolan va ser detingut dos cops en tres dies per la policia espanyola a Cornellà; al cap de poques hores de la seva darrera detenció, abatut pels duríssims interrogatoris, es va llençar a les vies d’un tren, emportant-se per davant una joventut plena de rebel·lia. Cap de les ETT o seus bancàries que van rebentar en dies posteriors no ens tornaran mai en Bolan, però van esdevenir el testimoni d’un altre documental que mai no va ser filmat.

Un altre cas, no tant greu, però sí viscut en primera persona, i del que Media.cat en parla al seu article, és el cas de la Mireia Comas. Un cas que em va tocar de prop. La nit que van detenir la Mireia, en tornar de l’Autònoma, vam sortir a pintar pels carrers de Sants, contra la tortura, contra les ETT, i Fora la llei antite… i un cotxe patrulla ens va aturar; emmanillat i cap a comissaria. La Mireia i altres companys van ser víctimes d’un muntatge policial que mai acabaria en judici, ja que posava en evidència que qui havia participat d’alguns sabotatges al Vallès eren alguns elements parapolicials. I això, ja ho sabem tots, pocs documentals va omplir.

Media.cat, parla dels casos més sonats, però en van ser molts més; els maltractaments (i en algun cas tortura) eren la tònica habitual del grup 6 de la Brigada d’Informació de la policia espanyola, un grup que van patir també els detinguts del 23 d’abril de 1997 després la combativa manifestació de la PUA, o els companys detinguts el setembre de 2002, maltractats a comissaria i negats d’assistència mèdica (insulina) fins arrencar una confessió inculpatòria. Era el mateix grup que s’inventava el cas dels Tres de Gràcia i els portava a l’Audiència Nacional espanyola. Eren temps en què, a Torà, els Mossos administraven drogues al·lucinògenes a un detingut acusat de sabotatges; a Russafa els antifeixistes eren detinguts en grups de 10 i 12; la caserna dels Monjos al Penedès s’omplia de contusionats per cops; en Carles perdia un ull durant el primer desallotjament de la Kasa de la Muntanya, i cap d’aquests casos omplia portades ni quedava recollit en cap documental. Temps en què la pertinença a grup terrorista era argumentada pel fet de tenir una llibreta, i dir-se Núria Pòrtulas: ser anarquista i tenir companyes preses, cas massa semblant a la recent operació contra les anarquistes de Barcelona i Manresa.

L’arribada d’Orwell a cada telèfon ha estat eina de doble tall, seguiment per GPS i control de comunicacions en el dia a dia, però també un Ken Loach a cada cantonada i a cada plaça. El 15M vam patir cops de porra indiscriminats a les places, i les vam filmar i penjar a la xarxa al cap de pocs minuts. La mort de Juan Andrés Benítez als carrers del Raval, rebentat a hòsties pels Mossos, va sacsejar altre cop el circ mediàtic. Caldrà veure fins a quin punt la ‘llei Mordassa’ podrà evitar que els abusos quedin documentats.

El cas del 4F ha desvetllat consciències i ha posat casos antics sobre la taula; ens han fet recordar que fa 10 anys també la Guàrdia Urbana apallissava tres joves graciencs; ens fa recordar que no només la presó provoca suïcidis, ja que l’empresa pública de transports TMB acomiadava fa 11 anys Pablo Díaz, conductor d’autobús, acusat de robar l’equivalent a un bitllet de transport. La depressió el va portar al suïcidi…pel preu d’un bitllet. Lladres, els que ens fan pagar preus abusius pel dret a la mobilitat; violents, els que indueixen al suïcidi. I desenganyem-nos-en: igual de “demòcrates” que els que assalten els despatxos de GISA, Itziar Gonzalez, i ICV a Sabadell i en roben els ordinadors quan les inspeccions internes i la fiscalia són a punt de picar a la porta. I tants altres casos que queden sense denúncia, maltractes en dotzenes de detencions, CIE´s, FIES i batudes racistes a parcs i carrers.

No generalitzem, el panxut que pentina el cavall de la Guàrdia Urbana al Saló de la Infància és cada cop més excepció i menys norma. Massa anys d’impunitat no són fruit d’un o dos elements que se sobrepassen o tenen una “escalfada”, fruit d’una nit d’avalots. És una impunitat edificada amb el consentiment tant dels comandaments policíacs com dels responsables polítics que, amb governs del PP i PSOE a l’Estat, Tripartits a banda i banda de plaça Sant Jaume i ara amb convergents, han tolerat enfonsant el cap sota terra com els estruços. Si ells no ho veuen és que no ha passat.

Article de Marc Garcia, militant d’Endavant(OSAN), per a http://laccent.cat/

Nota de suport de l’Assemblea de Detingudes i Solidàries per l’EfecteCanVies en relació a les sentències emeses avui

Davant les informacions sortides a premsa des de la Assemblea d’encausades i solidàries per l’EfecteCanVies volem denunciar la publicació dels noms i les sentències als mitjans de comunicació abans fins i tot, que arribessin a les advocades amb la incertesa i el greuge que això suposa per les encausades i la seva família i amics.

Una vegada més, exigim l’absolució i retirada de càrrecs de totes les represaliades per la mala gestió política d’un conflicte que va iniciar el Districte de Sants-Montuïc amb el seu regidor Jordi Martí al capdavant.

Esperem la mateixa celeritat i duresa amb la desena de mossos imputats per lesions a manifestants durant la setmana de protestes en defensa del Centre Social Autogestionat Can Vies i que no quedin impunes com ja ens tenen acostumades.

Seguirem defensant la gent que surt al carrer per reivindicar una Barcelona dels barris de i per a totes. Per això, ens sumem a la convocatòria d’aquest dimecres 4F per cridar que estem fartes de la seva impunitat i brutalitat.

No és una poma podrida, és tot el cistell.
Absolució encausades per defensar els barris.

https://www.facebook.com/perdefensarelsbarris

https://twitter.com/xdefensarbarris

No oblidem, no perdonem, prou muntatges policials!

Des d’Alerta Solidària, col·lectiu antirepressiu de l’Esquerra Independentista, animem a participar de les convocatòries del proper dimecres 4 de febrer, en suport de les víctimes i els familiars del muntatge policial que va tenir lloc a la ciutat de Barcelona ara farà nou anys, així com també, per a denunciar la total impunitat amb la que acuten cossos i forces de seguretat en les constants violacions dels drets humans.

No et quedis a casa, baixa al carrer, a les 19h omplim les places dels ajuntaments de totes les viles i ciutats. A Barcelona la convocatòria serà a les 19h a plaça Universitat per anar fins a plaça Sant Jaume.