Comunicat davant la detenció d’un militant d’ARRAN Manresa

 

Aquesta matinada la Policia Local de Manresa ha detingut a un militant d’Arran Manresa a qui acusen de causar desperfectes en els vidres d’una entitat bancària de Manresa. El nostre company ha passat la nit a la comissaria de la regió central dels Mossos i al matí ha passat a disposició judicial. Era vora la una del migdia quan ha quedat en llibertat amb càrrecs.

 

Sí, ho heu llegit bé. Uns vidres d’una entitat bancària són tan importants en aquesta societat que representen un motiu suficient per detenir una persona i iniciar un procés judicial. En aquest cas no podem obviar com s’ha construït la legalitat: feta a mida dels interessos de la classe dominant que ostenta el poder de l’Estat i de les seves institucions autonòmiques. És a dir, estem davant d’unes lleis que protegeixen els bancs en lloc de protegir a les classes populars. Els mateixos que desnonen, que estafen i que s’enriqueixen amb la misèria de la classe treballadora. Pensem-hi: la riquesa només pot existir si hi ha pobresa. I quan volem canviar aquesta realitat que ens envolta ens topem amb unes lleis que criminalitzen la protesta social.

 

Arran Manresa i Alerta Solidària volem denunciar que la detenció del nostre company, així com els fets que se li imputen, són una clara mostra de la repressió política que exerceix l’Estat -a través dels seus cossos policials i òrgans judicials- contra les persones que desafiem l’actual sistema capitalista i patriarcal. I el desafiem perquè assenyalem els culpables, i perquè actuem en conseqüència. I és que només així podrem fer realitat els nostres propòsits: la independència, el comunisme i el feminisme com a pas previ per construir una societat comunista.

 

Sabem, també, que l’objectiu de la repressió política és desmobilitzar-nos, fer-nos retrocedir en la nostra lluita, fer-nos acceptar les regles del joc que ens imposen. És per això que no permetrem que la seva repressió ens aturi en la defensa de la justicia social des de tots els fronts de lluita.

Amb fermesa i convicció hem decidit desobeir la seva legalitat.

LA REPRESSIÓ NO ENS ATURA!

Manresa, 29 d’abril del 2016.

El Tribunal d’Estrasburg situa un cop més l’Estat espanyol sota sospita: ara, per les cremes de fotos del rei

 

Un cop més el Tribunal Europeu de Drets Humans, amb seu a Estrasburg, ha acceptat obrir diligències contra el Regne d’Espanya. En aquesta ocasió arran del recurs contra la condemna imposada per l’Audiència Nacional per cremar fotografies del monarca espanyol i ratificada posteriorment pel Tribunal Constitucional.


La defensa dels independentistes, encapçalada per l’ara diputat per la CUP, Benet Salellas, va elevar a la cort europea el litigi entenent que l’Estat vulnerava el dret a la llibertat d’expressió en el marc d’una protesta.

 

Enmig de la nova onada judicial contra l’independentisme, que en els darrers anys ha passat a ocupar regidories i alcaldies arreu del país, considerem aquest pas del Tribunal Europeu de Drets Humans com una clara evidència més que a ulls internacionals l’Estat espanyol hi manca una base democràtica. Que hi prevalen privilegis aberrantment anacrònics, relatius a símbols desfasats com la monarquia, per sobre del legítim dret a la protesta i a la llibertat d’expressió i de manifestació.

 

I alhora, n’estem convençudes que som en la bona línia de denúncia i de superació d’aquestes mancances. Amb els moviments a nivell de Tribunal d’Estrasburg però també a nivell de carrer amb la ferma decisió de desobeir imposicions i construir llibertats malgrat la repressió i la desesperació espanyoles.

 

La flama de la solidaritat

En la sentència de l’Audiència Nacional condemnava dos independentistes, Enric Stern i Jaume Roure, veïns de Girona i Banyoles, pels delictes d’injúries a la Corona, com autors de la crema d’una fotografia dels reis espanyols. El judici no va ser absent de polèmica doncs es va haver de repetir per no haver respectat el dret dels acusats a expressar-se en català. En la segona vista, i sense novetats, la sentència remarcava l’ofensa cap als símbols majors de l’Estat per sobre del dret a la lliure expressió. Elevat el recurs pertinent, arribava l’estiu passat, el 22 de juliol, la sentència del Tribunal Constitucional per la que l’Estat ratificava la sentència condemnatòria. Això sí, amb tres vots particulars favorables a la revisió de la causa i a la lliure absolució dels encausats. Els tres vots particulars pertanyien a una magistrada basca i a un català i a una catalana.

 

L’acció en qüestió, duta a terme com a protesta per la visita dels borbons a la ciutat de Girona el dia 13 de setembre de 2007, va generar una onada de protestes que es va estendre fins passada la Diada de l’any següent. Desenes d’actes on, a cara destapada, personatges públics, cremaven la imatge del rei Borbó. I desenes d’ajuntaments que en deploraven la repressió sovint encapçalada pels Mossos d’Esquadra. La flama de la solidaritat es va estendre per tots els Països Catalans i va arribar, amb represàlies també, a protestes solidàries a Madrid i Galícia. Tot plegat va acabar de cop amb l’esperpèntica sentència absolutòria de 16 encausats més, també de comarques gironines, en les mateixes sales de l’Audiència Nacional. Per ordres polítiques, la Fiscalia va canviar de parer i va considerar que calia deixar de perseguir les suposades injúries a la Corona tot reduint-les a simples faltes de desordres públics. L’Audiència Nacional es va haver d’inhibir de tots els posteriors casos en no tenir competències en aquesta nova qualificació dels suposats delictes o faltes.

 

La sentència del Tribunal Constitucional, 8 anys més tard dels fets incials, també va ser contestada públicament. Davant de l’Ajuntament de Girona (vegeu crònica https://www.llibertat.cat/2015/08/la-crema-de-fotos-del-rei-arribara-a-europa-31842 ) per diversos dels encausats en aquelles protestes, la seva defensa lletrada i Alerta Solidària.

 

Avui, com ahir, cremem fotografies del rei! Retirem els seus retrats dels consistoris, pengem estelades i reafirmem el camí desobedient per la dignitat i la llibertat de les classes populars dels Països Catalans.

 

Som en el bon camí! Desobeïm!

 

Alerta Solidària

Girona, Països Catalans,

28 d’abril de 2016

5 membres de la Brigada Vallesana detinguts a Idomeni

 

Cinc membres de la Brigada Vallesana a Idomeni han estat detingudes avui. A falta de més informació sobre els motius concrets de la detenció, podem informar que una de les persones detingudes és saballenca, fortament vinculada als moviments populars de la ciutat. En aquest sentit, des del MPS, la CUP Sabadell i Alerta Solidària volem donar tot el nostre suport a aquestes 5 persones detingudes.

 

Per altra banda, denunciem de nou el vergonyós tractament que estan rebent les persones refugiades per part de la UE i el lamentable paper que està tenint l’estat Espanyol. Ambdues institucions tenen les mans tacades de sang pels centenars de morts en els viatges de les persones refugiades i pels maltractaments que estan infringint a aquestes persones en la seva arribada a Europa. És per això que volem mostrar tot el nostre compromís i solidaritat amb les persones refugiades i amb totes aquelles persones compromeses que han anat a defensar els seus drets, com la brigada vallesana.

 

Així doncs exigim la llibertat immediata de les 5 persones detingudes així com un canvi immediat en les polítiques cap a les refugiades per part de la UE i l’estat Espanyol.

 

Llibertat immediata pel Juanma, Lluís, Anna, Masmis i Arnau!

Refugees welcome!

 

 

Moviment Popular de Sabadell (MPS)

Candidatura d’Unitat Popular (CUP) de Sabadell

Alerta Solidària

Dies comptats a la impunitat: 5 anys de presó per a dos mossos per ferir un independentista

 

Amb el judici en marxa contra agents de la Brigada Mòbil pel cas Ester Quintana i el rebombori per l’evidència de males pràctiques de la Guàrdia Urbana de Barcelona, arran de l’anomenat cas Garganté, fem saber que dos mossos més seuran al banc dels acusats.


Tancada la instrucció, restem a l’espera de fixar data per al judici. Al qual, la fiscalia i acusació particular demanen 5 anys de presó per cap i inhabilitació per lesionar greument a Pau Andaluz,  el 12 d’octubre de 2012. Les peticions d’indemnitzacions oscil·len entre els 10.000 € i els 15.000 €.

 

Quasi quatre anys més tard de l’agressió patida, arribem a una nova victòria de la dignitat de qui ha aconseguit refer-se de la por. I enfrontar-se a un fet que succeí com un llamp, de cop i extremament violent, que el deixà estabornit, ferit, i a sobre detingut i imputat. Quedà a mans dels seus agressors. A la seva disposició. Fràgil. Impotent. I sense vista.

 

El suport que moltes persones i col·lectius d’arreu han expressat des del primer moment cap en Pau, juntament amb els seus pares i amistats, l’han permès refer-se. Entendre la complexitat del que va viure i decidir amb fermesa emprendre un llarg camí per aconseguir asseure en un judici els seus agressors.

 

Denunciant l’encobriment del cos, combatent la impunitat

La dignitat del Pau contrasta amb la vergonyosa actuació del Cos dels Mossos d’Esquadra. Un cop més van començar afirmant que les lesions se les hauria fet ell mateix o algun company de la manifestació antifeixista i independentista. Superat aquest punt, gràcies a les imatges gravades, som a la fase de discutir, un cop més, la incapacitat volguda i activa del Cos dels Mossos d’Esquadra, de reconèixer els seus propis agents.

 

Als requeriments constants de les parts per poder identificar amb claredat els membres de l’operatiu que actuaren aquell dia (12 d’octubre del 2012) en aquell loc (plaça Universitat de Barcelona), la banda policial ha reincidit en les evasives. En la desmemòria. En la incapacitat per atendre qüestions concretes donant cobertura, un cop més, a la impunitat policial. Fins i tot van caldre informes del Cuerpo Nacional de Policia i de la Guardia Civil, per poder concloure el que els Mossos no reconeixien: els agents Miguel Ángel Reyes Grados i Cristian Jiménez Lietor, de la Unitat 212 de la Brigada Mòbil, eren els qui protagonitzen l’envestida brutal contra en Pau Andaluz.

 

A l’agent Reyes li recordarem sempre el seu intent de confondre la jutgessa instructora presentant-se en seu judicial amb les celles rapades, quan contra ell hi havia fotografies on apareixia encaputxat, i on només quedaven descobertes precisament les celles, denses i grosses, i els ulls. Fotografies d’altra banda que demostren que no duien visible el número policial (TIP), una vegada més. La impunitat de sempre, la del dia a dia.

 

La jutgessa Maria Pilar Rovira del Canto, del JI núm. 19 de Barcelona, remarcava, en la interlocutòria en què envia el cas a judici que: “se advierte de forma harto clara que primero se tira al suelo al perjudicado, para una vez caído, golpearle de una forma muy violenta en las piernas y en la cabeza“.

 

Resultat: intervenció mèdica urgent amb pèrdua de la visió de l’ull esquerra fins al 70%. Incapacitat que s’aniria revertint a base 190 dies de tractament, entre l’ingrés hospitalari i cures diàries sense arribar mai a guarir del tot. Seqüeles psíquiques a banda, mai menyspreables.

 

Ara, aquesta agressió arriba a judici. Un pas més contra la impunitat que algunes institucions i alguns polítics, de la vella i la dita “nova” política, insisteixen en fer prevaldre.

 

Nosaltres, amb en Pau, amb l’Ester, amb en Garganté i amb qui sigui, seguim i seguirem. Perquè no actuar contra la impunitat que impera ens converteix en possibles víctimes i en segurs còmplices. Ja n’hi ha prou!

 

Alerta Solidària

13 d’abril de 2016

 

 

Notícies del cas:

Alerta Solidària, del 8 d’abril de 2015:

http://alerta.cat/index.php/noticies/procediments/1598-a-judici-els-dos-mossos-que-van-deixar-hospitalitzat-un-independentista-el-12-doctubre-del-2012 

Alerta Solidària, del 23 de juliol del 2013:

http://www.alerta.cat/index.php/noticies/procediments/1407-segueix-endavant-el-proces-contra-dos-mossos-per-la-lesio-a-pau-andalus 

Acabarem amb la impunitat, posarem llum a on hi ha ombres

 

En les darrers hores hem tingut coneixement que en Josep Garganté, membre de la CUP Capgirem Barcelona i n’Esteban membre del col·lectiu de suport als venedors ambulants Tras la Manta ha estat denunciat per un metge del CAP Pere Camps de Barcelona, a instància de la Guàrdia Urbana per unes suposades coaccions.


Els fets es remunten al passat 23 de març quan en una persecució de manters a l’estació de metro de Drassanes, per part de la Guàrdia Urbana de Barcelona, un noi va resultar ferit, havent de ser portat a l’hospital pels seus companys i altres persones solidàries que eren al lloc dels fets. En arribar al CAP Pere Camps de Barcelona, es varen trobar amb presència de la Guàrdia Urbana de Barcelona, sense que en cap moment es procedís a detenir a cap persona.

 

En el moment de la visita mèdica del ferit, sense estar sota la custòdia de la Guàrdia Urbana de Barcelona, hi havia un membre del cos policial present.

 

Davant d’aquesta vulneració flagrant de Drets Humans en Josep Garganté juntament amb una altra persona del col·lectiu Tras la Manta varen parlar amb el metge per exposar-li la situació, demanant-li, a petició del ferit que es trobava impedit per poder-se desplaçar doncs tenia la cama enguixada, que el tornés a visitar a fi que aquesta persona li pogués explicar el motiu de la visita de forma lliure, i no coaccionada per la presència de cap persona.

 

Mentrestant, vàrem tenir coneixement per part de la premsa, que un membre de la Guàrdia Urbana va estar filmant l’escena en la que es pot observar que en tot moment s’està apel·lant al metge, que té l’obligació de seguir unes determinades pautes en els diagnòstics i tràmits dels informes mèdics, que complís amb la seva obligació, sense interferir en cap cas en el contingut del mateix.

 

El resultat no sorprèn i no és nou, el metge reconeix que és una pràctica habitual, que la Guàrdia Urbana estigui present quan es fan visites, prescindint de la seva obligació de vetllar pel bé del pacient.

 

Aquestes obligacions deriven de l’article 25 de la Declaració Universals de Drets Humans, dels Drets Fonamentals a la intimitat, a la integritat física i moral, i a la tutela judicial efectiva, de la Llei General de la Salut, de la llei 41/2002 de l’autonomia del pacient, i de l’aplicació del Protocol d’Istanbul entre d’altres.

 

Aquesta pràctica reconeguda com habitual suposa que les persones que han estat torturades o maltractades per funcionaris públics vegin coartat el seu dret a ser visitat per un metge forense o el metge de primera assistència qui té l’obligació de ser garant de la integritat física de la persona i evitar que hi hagin cercles d’impunitat. En aquesta visita mèdica necessària per a formular denúncia (dret fonamental en una democràcia) a fi que sigui prova d’allò que relata la persona denunciant i poder acotar els fets denunciats amb la immediatesa sota custodia policial, és necessari que la persona pugui expressar-se de forma el més lliure possible sobre l’origen de les lesions i dels fets que les han causat, fet que queda impedit davant la presència de la policia en la visita mèdica.

 

Aquesta obligació en els darrers anys ha estat reclamada per moltes organitzacions i entitats de defensa dels Drets Humans, organismes internacionals i del Síndic de Greuges de Catalunya.

 

El que sorprèn, però és que aquesta persona malgrat no estar detinguda, el metge acceptés amb tota normalitat la presència de la policia a la visita mèdica, i el resultat sigui que aquest denunciï a qui vetlla pel compliment de les seves obligacions, i no a les coaccions exercides per part de la Guàrdia Urbana contra el pacient.

 

Aquests extrem és molt greu i exigim que es depurin les responsabilitats que pertoquin.

 

Així mateix, volem manifestar el nostre suport a la persona ferida, al Josep Garganté, al col·lectiu Tras La Manta i a totes persones que cada dia veuen vulnerats els seus drets.

 

Contra la impunitat policial no defallirem, per més denúncies, procediments o condemnes que ens suposin posarem llum allà a on hi ha ombres.

 

Exigim la identificació dels agents presents i l’aplicació immediata del Protocol d’Istanbul als centres mèdics i forenses.

 

Associacions, entitats i organitzacions adherides:

Alerta Solidària, Coordinadora Obrera Sindical (COS), Sindicat d’Estudiants dels Països Catalans (SEPC), Arran, Endavant-OSAN, Candidatura d’Unitat Popular (CUP), Observatori del Sistema Penal i Drets Humans (OSPDH), Associació Memòria Contra la Tortura (AMCT), Irídia, Acció dels Cristians per l’Abolició de la Tortura (ACAT) i Confederació General de Treball de Catalunya (CGT).

 

Països Catalans, 12 d’abril de 2016

País Valencià, Països Catalans: Ni pactes ni renúncies

Per primer cop en molts anys, la ciutat de València acull una diada del 25 d’abril sense el PP a les institucions. Les valencianes hem travessat uns anys de foscor que per sempre es recordaran per l’especulació i la destrucció del patrimoni, per la corrupció i l’enriquiment desmesurat dels poderosos, per la persecució a la llengua pròpia i a la cultura, per les agressives polítiques neoliberals en contra dels serveis públics i de la classe treballadora. Tot això sembla que s’ha acabat. O com a mínim és el que ens volen fer creure.

Tant al País Valencià com a les Illes, o fins i tot al Principat estem vivint un període de canvi en què se’ns assegura que a través de les institucions podrem transformar d’arrel la nostra societat, podem aconseguir una vida que valga la pena ser viscuda per la classe treballadora. I és cert que s’han aturat algunes agressions a les persones, al patrimoni i a la cultura. Però aquest simples canvis institucional ràpidament poden reconduir-se a processos de reforma de l’Estat Espanyol i del capitalisme perquè no plantegen acabar amb les tres relacions de coerció bàsiques que ens degraden a la misèria a la classe treballadora; l’estat espanyol, el patriarcat i el capitalisme.

I és que voler canviar-ho tot només des de les institucions té molts límits, per això, en tots aquests anys, però, l’Esquerra Independentista no hem abandonat mai els carrers. Ni durant els convulsos anys huitanta; ni durant la desfeta ideològica de l’esquerra dels anys noranta, ni durant l’ofensiva espanyolista del principi de 2000, ni amb l’esclat de la crisi. Sempre hem estat ací i sempre hi estarem.

En aquesta i en qualsevol altra diada, siga l’1 de maig, el 8 de març, el 25 novembre o el 28 de juny. Siga una vaga general o una manifestació pel territori. Si alguna cosa ens caracteritza a l’Esquerra Independentista, és que sempre estem al carrer.

És cert que arreu dels Països Catalans s’ha aconseguit un canvi en les administracions que omple d’esperança a molts sectors de la societat. Al País Valencià, s’ha desallotjat el PP després de dècades d’autoritarisme, espanyolisme ranci, corrupció i neoliberalisme extrem.

Els caps de Fabra, Camps o Rita són, sens dubte, uns grans trofeus del poble els quals l’Esquerra Independentista hem contribuït a guanyar amb el nostre treball diari dins i fora les institucions. Però un canvi de color a les institucions no es garantia de canvis profunds a la societat.

Cap administració que es mostre submisa a la Constitució espanyola podrà governar a favor del poble oprimit, ni legislar en favor de les classes populars; cap administració que no trenque amb el sistema capitalista podrà acabar amb la creixent desigualtat o amb les injustícies socials. Per fer-ho, cal alguna cosa més que bona voluntat. Un finançament just, un nou encaix amb Espanya o una regeneració del sistema democràtic són només pedaços o miratges que, a tot estirar, alleugeriran la nostra agonia fins que es torne a girar la balança i l’espanyolisme ultraliberal torne a la càrrega.

L’Esquerra Independentista estem ací per recordar que el problema és el sistema capitalista; el problema és el patriarcat que impedeix una societat igualitària; el problema és l’opressió espanyola i francesa que patim els Països Catalans. I estem ací per recordar que anem a lluitar fins aconseguir uns Països Catalans, lliures, feministes i socialistes. I res no ens aturarà.

No acceptem les polítiques burgeses del pacte i del possibilisme. Sabem massa bé que significa el peix al cove. Al País Valencià, encara estem esperant tindre mitjans en la llengua pròpia; encara estem esperant el requisit lingüístic a l’administració pública; estem esperant poder acollir les persones refugiades siga pel motiu que siga; estem esperant econòmiques i d’infraestructures que respecten la classe treballadora i que vertebren el territori; estem esperant que s’aturen els desnonaments; i estem esperant una cosa tan senzilla com que es recupere el nom que ens dóna dignitat: País Valencià.

Cadascú des del nostre àmbit, anem a lluitar per allò que no és un somni, sinó una necessitat. El SEPC, la COS, la CUP, Arran i Endavant, com a Esquerra Independentista, no anem a cedir ni un pam, i anem a continuar lluitant per fer realitat els nostres anhels. Totes juntes als carrers, a les aules, als llocs de treball, a les institucions, des dels espais juvenils, a les cases okupades, a les plataformes unitàries, les assemblees d’aturades, als casals i ateneus populars, als barris i al territori.

La nostra lluita no entén de tacticisme, de cauteles políticament correctes ni de campanyes publicitàries. Som el que som i no ens n’amaguem.

Per això diem ben alt: el País Valencià no serà sense els Països Catalans; ni les Illes, ni la Catalunya Nord, ni la Franja ni el Principat. No som, no serem, si no estem junts, de Fraga a Maó i de Salses a Guardamar. S’ha repetit mil vegades i ho tornarem a fer tantes com calga!

Diem ben alt que no acceptem pactes ni renúncies que qüestionen la nostra  nació o els drets de la classe treballadora. Cal trencar d’un cop per totes amb la Unió Europea, que amb el TIPP o amb el pacte amb Turquia per a l’expulsió de les refugiades ha mostrat el seu profund caràcter antidemocràtic i inhumà. Cal denunciar l’imperialisme que pràctica occident i que aboca milers de persones a la misèria i a la guerra. Cal denunciar la democràcia burgesa que perpetua les desigualtats i el domini d’una classe sobre l’altra. No valen mitges tintes; després de més de 300 anys ja no ens creiem els cants de sirena. Cal ser valent i anar de cara.

Pel País Valencià, pels Països Catalans: independència, socialisme, feminisme.

Acabarem amb la impunitat, posarem llum on hi ha ombres

En les darrers hores hem tingut coneixement que el regidor de la CUP Capgirem Barcelona i membre del col·lectiu de suport als venedors ambulants Tras la Manta ha estat denunciat per un metge del CAP Pere Camps de Barcelona, a instància de la Guàrdia Urbana per unes suposades coaccions.

Els fets es remunten al passat 23 de març quan en una persecució de manters a l’estació de metro de Drassanes, per part de la Guàrdia Urbana de Barcelona, un noi va resultar ferit.

Fruit d’això el noi va resultar ferit, i va haver de ser portat a l’hospital pels seus companys i solidaris que eren al lloc dels fets. En arribar al CAP Pere Camps de Barcelona, es varen trobar amb presència de la Guàrdia Urbana de Barcelona qui en cap moment va detenir cap persona.

Sorprenentment en el moment que el ferit va ser atès pels serveis sanitaris del CAP, en el moment de la visita mèdica hi havia un membre del cos policial present. Davant d’aquesta vulneració flagrant de Drets Humans el nostre company, Josep Garganté juntament amb una altra persona del col·lectiu Tras la Manta varen parlar amb el metge per exposar-li la situació, demanant-li, a petició del ferit, que el tornés a visitar a fi que aquesta persona li pogués explicar el motiu de la visita de forma lliure, i no coaccionada per la presència de cap persona.

Mentrestant, vàrem tenir coneixement per part de la premsa, que un membre de la Guàrdia Urbana va estar filmant l’escena en la que es pot observar que en tot moment s’està apel·lant al metge, que té l’obligació de seguir unes determinades pautes en els diagnòstics i tràmits dels informes mèdics, que complís amb la seva obligació, sense interferir en cap cas en el contingut del mateix.

El resultat no sorprèn i no és nou, el metge reconeix que és una pràctica habitual, que la Guàrdia Urbana estigui present quan es fan visites, prescindint de la seva obligació de vetllar pel bé del pacient.

Aquestes obligacions deriven de l’article 25 de la Declaració Universals de Drets Humans, dels Drets Fonamentals a la intimitat, a la integritat física i moral, i a la tutela judicial efectiva, de la Llei General de la Salut, de la llei 41/2002 de l’autonomia del pacient, i de l’aplicació del Protocol d’Istanbul entre d’altres.

Aquesta pràctica reconeguda com habitual suposa que les persones que han estat torturades o maltractades per funcionaris públics vegin coartat el seu dret a ser visitat per un metge forense o el metge de primera assistència qui té l’obligació de ser garant de la integritat física de la persona i evitar que hi hagin cercles d’impunitat. En aquesta visita mèdica necessària per a formular denúncia (dret fonamental en una democràcia) a fi que sigui prova d’allò que relata la persona denunciant i poder acotar els fets denunciats amb la immediatesa sota custodia policial, és necessari que la persona pugui expressar-se de forma el més lliure possible sobre l’origen de les lesions i dels fets que les han causat, fet que queda impedit davant la presència de la policia en la visita mèdica.

Aquesta obligació en els darrers anys ha estat reclamada per moltes organitzacions i entitats de defensa dels Drets Humans, organismes internacionals i del Síndic de Greuges de Catalunya.

El que sorprèn, però és que aquesta persona malgrat no estar detinguda, el metge acceptés amb tota normalitat la presència de la policia a la visita mèdica, i el resultat sigui que aquest denunciï a qui vetlla pel compliment de les seves obligacions, i no a les coaccions exercides per part de la Guàrdia Urbana contra el pacient.

Aquests extrem és molt greu i exigim que es depurin les responsabilitats que pertoquin.

Així mateix, volem manifestar el nostre suport a la persona ferida, al nostre company Josep Garganté, al company del col·lectiu Tras La Manta i a totes les que cada dia veuen vulnerats els seus drets.

Contra la impunitat policial no defallirem, per més denúncies, procediments o condemnes que ens suposin posarem llum allà a on hi ha ombres.

Exigim la identificació dels agents presents i l’aplicació immediata del Protocol d’Istanbul als centres mèdics i forenses.

Alerta Solidària

Cup Capgirem Barcelona

Països Catalans, 8 d’abril de 2016

Crònica judici Roger i Mercader

Dimarts 5 d’abril es va celebrar, finalment, el judici contra el Roger i el Mercader per participar al piquet de Sant Andreu, durant la vaga del 29M de 2012. Han calgut més de quatre anys, tres recursos i una anul·lació del judici per a que, finalment, el sistema que ens acusava estigués disposat a jutjar-nos.

Abans d’entrar a la sala, membres de paisà de la policia espanyola es van dedicar a fotografiar-nos subtilment per a emplenar els arxius polítics de les clavegueres de l’Estat. Un cop dins, la fiscalia va retirar les dues acusacions que pesaven sobre el Roger per impediment al dret al treball. És a dir, després d’anys d’aguantar com una llosa una acusació de 6 anys de presó, el dia del judici la Fiscalia va considerar que no era oportú seguir endavant amb aquesta petició.

Tot seguit la jutgessa va desestimat també l’acusació de resistència a l’autoritat del Roger. Tot plegat per inconsistència i per haver-se’ns impossibilitzat l’exercici de la nostra defensa en les irregularitats del procés. Les absolucions cauen en massa i destapen un entramat policial, polític i jurídic que deixa en evidència els peus de fang del suposat sistema democràtic.

Mentrestant, a fora, mitjans de comunicació, pancartes, quasi un centenar de persones solidaries que ens han volgut acompanyar i constants suports que ens van anar arribant per xarxes. I tot plegat, a dins, l’objecte del judici va quedar en una possible multa per resistència i unes pintades.

A l’espera de la sentència, que pot trigar entre un i tres mesos, aquesta només versarà  sobre l’acusació de resistència a l’autoritat pel Mercader i la de responsabilitat civil pel Roger derivades de la falta de deslluiment. Com a Grup de Suport volem manifestar que el circ que ha suposat des del principi aquest procediment ha quedat evidenciat durant la vista en la qual hem hagut d’assitir a declaracions dels testimonis de totes dues acusacions contradictòries i poc sòlides, que evidencien la manca de fonamentació de les diligències practicades pels Mossos d’Esquadra amb la voluntat única i exclusiva de criminalitzar la defensa dels Drets Socials, i un obstinament i excés de recel per part del Ministeri Fiscal de demanar penes completament desproporcionades independentment de la fonamentació de les proves existents i prescindint de qualsevol garantia processal. Així doncs com no podia ser d’una altra forma, ha quedat evidenciat amb la rebaixa de les peticions el sense sentit del procediment, cosa que entenem que ha de comportar obligatòriament l’absolució de les companyes.

Hem lluitat i seguirem lluitant per l’absolució del Roger i el Mercader, i de totes les persones que van participar en aquella vaga en contra de la reforma laboral. I hem denunciat i seguirem denunciant l’estratègia política de la pena de banqueta on el càstig no és només la sentència sinó també el procés penal. Estratègia on la policia aprofita per emplenar arxius il·legals, la fiscalia per exagerar acusacions sense fonament, els polítics per a retallar drets i la premsa per a criminalitzar la protesta. No trobarem cap policia que reconegui ordres polítiques, ni cap fiscal que es disculpi per la vergonya de l’exageració d’acusacions, ni cap polític que assumeixi responsabilitats, ni cap mitjà de masses que expliqui avui que tot va ser una farsa i que els delictes no eren tals.

A qui sí que trobarem serà a més gent al carrer, defensant els drets de la classe treballadora, exigint la llibertat d’Àlfon i Bódalo que són avui a presó, l’absolució de la resta de vaguistes  com el Carles de Nou Barris, de les companyes de Can Vies, de les feministes de Palma i de tantes altres companyes que estan a l’espera de judici.

#TornaremAFerVaga