Davant la nova carta blanca a la impunitat – sentència Ester Quintana

 

La sentència feta pública avui reitera la capacitat d’actuar amb impunitat per part dels cossos policials. És una vergonya inqüestionable. Del dret o del revés, ens trobem amb la incapacitat, volguda al nostre entendre, inevitable com excusa dels responsables polítics d’Interior, de no poder identificar qui va rebentar l’ull a una veïna de Barcelona, l’Ester, que tot just passava per allà on no hi havia cap mena d’incident, aquella jornada de Vaga General.

 

En plena era digital, ja va sent hora que l’administració reconegui el que aquesta sentència consolida: que l’estat actual de les coses només afavoreix la impunitat i la violència policial.

 

Cal que es reconegui d’una vegada que s’està escatimant la demanda simple, legítima i lògica de la societat en pro d’un major control dels abusos policials. Sempre a remolc i sempre a la contra. Cal que aquesta dinàmica canviï d’una vegada!

 

Va ser una fotografia d’un mosso pel terra la que va desvelar un secret a crits: l’ús del kubotan; i van caler anys per obligar al Departament d’Interior a respectar la seva pròpia normativa per obligar els agents a anar identificats; que aquesta identificació no es respecta encara avui i que als agents de la BRIMO se’ls ha permès logotipar-se amb jeroglífics que només cerquen impossibilitar l’esperit de la norma, és a dir, la seva identificació; que va ser el propi cas Quintana qui va posar sobre la taula la imperiosa necessitat de prohibir les bales de goma; que ara són substituïdes per les bales de foam més potents encara i que no admeten l’excusa de l’efecte rebot; que la Generalitat ha hagut de corregir informes a corre-cuita en diferents casos de violència policial a mesura que la premsa els esmenava; que els advocats a sou de la Generalitat persegueixen amb extrema contundència la dissidència política i escatimen dades i proves per emparar la impunitat policial; que s’instal·len GPS a les furgonetes però que alhora de la veritat resulta que no funcionen… I com ara, que ha estat l’equip jurídic d’Ester Quintana i la col·laboració ciutadana qui ha arrencat amb grans esforços la celebració del judici, i la contrastada acusació contra els agents jutjats que ara el Tribunal ha tombat.

 

I així fins al límit de veure’ns reclamant a un mur premisses bàsiques com l’aplicació del protocol d’Istambul o encara ara, fer efectiva la bàsica identificació dels agents policials. És el seu deure. No ens en oblidem. Algú ha de respondre per aquesta irresponsabilitat, negligència o, com denunciem nosaltres, connivència i complicitat amb la violència policial.

 

Som a l’era de la imatge instantània i digital. I la sentència d’avui és un insult a la intel·ligència de tot el poble. I encara més: una amenaça velada. Una ordre no escrita de carta blanca a la contundència del cop de porra i bala de foam.

 

Compartim la frustració d’Ester Quintana. És un dia que no oblidarem. Però que encarem sense laments i amb renovat esperit de rebel·lia i dignitat. Nosaltres no hem fallat. Seguim i seguirem.

 

Algú altre sí que haurà de lamentar haver permès aquest nou pas en contra del que hauria de ser la base de tota societat: el control dels aparells de l’estat. Però avui, més clar que mai, constatem que l’abús impera. I el privilegi es manté. Una vegada més, només ens queda el carrer!

 

Alerta Solidària

Vila de Gràcia, Països Catalans, 27 de maig de 2016

Diversos ferits a causa de la brutalitat policial al barri de Gràcia

El dia 23 de maig els Mossos d’Esquadra van desallotjar el Banc Expropiat, després que els companys de l’espai alliberat portessin més de 160 dies resistint. Passat el clima de les eleccions municipals, quan el Govern de l’Ajuntament de Barcelona de CiU va decidir pagar a Manuel Bravo Solano, propietari del banc, per a posposar el desallotjament i evitar el trencament de la pau social, els Mossos d’Esquadra han procedit al desallotjament de l’immoble, mentre l’actual govern municipal de Barcelona en Comú mirava a una altra banda, considerant-ho “un conflicte entre privats”. No contents amb el mer desallotjament d’un espai que qüestionava les lògiques especuladores de l’acumulació capitalista, els Mossos d’Esquadra, a les ordres del govern de Junts pel Sí, han actuat amb total contundència i impunitat pels carrers del barri de Gràcia.

Cops de porra i projectils de foam que s’han saldat un mínim d’una trentena de ferits, alguns dels quals han necessitat diversos punts de sutura. Varen ser un mínim de quinze el primer dia, el dilluns, els que van ser atesos a primera hora, entre els quals es trobava en Lucas, un militant del moviment estudiantil i del Sindicat d’Estudiants dels Països Catalans que va haver de ser hospitalitzats a causa d’una bala de foam. A en Lucas li van amputar un dit amb el projectil, a causa d’això ha estat a punt de perdre’l i el van haver d’intervenir quirúrgicament per a reconstruir-li, pendents encara de les afectacions que acabarà tenint en el mateix. Des dels col·lectius sotasignants volem manifestar el nostre més absolut rebuig al desallotjament del Banc Expropiat i, especialment, a la brutalitat policial que s’ha viscut aquestes dues darreres nits al barri de Gràcia.


A Barcelona, Països Catalans, a 25 de maig de 2016

Alerta Solidària

Arran

Sindicat d’Estudiants dels Països Catalans

A punt de finalitzar la instrucció dels 27 del rectorat de la UAB

Avui dia 9 de maig de 2016 ha tingut lloc la darrera declaració de la fase d’instrucció del judici per l’okupació del rectorat de la Universitat Autònoma de Barcelona l’any 2013. Per tant, avui ha estat la vint-i-setena declaració d’imputat que hi ha hagut en aquest procediment, pendents ara de la concreció de les peticions per part del Ministeri Fiscal i l’acusació particular. Volem també aprofitar per recordar el caràcter marcadament polític d’aquest procés judicial, doncs darrera hi ha nombroses persecucions per part dels Mossos d’Esquadra i, especialment, la UAB per a construir una acusació contra estudiants especialment compromesos amb la lluita estudiantil, així com dos membres del personal de la universitat. Persecució que es concreta en llistes negres, seguiments a militants estudiantils i ponents, entre d’altres.

No contents amb això, el rectorat de la UAB capitanejat per Ferran Sancho han contractat a una de les togues d’or de Barcelona, Cristobal Martell, advocat d’en Pujol, Messi i Nuñez, entre tants d’altres, qui s’especula que cobra uns honoraris de cinc-cents euros l’hora. Aprofitant l’etapa final del procés d’instrucció, des d’Alerta Solidària i Som 27 i més, el grup de suport als encausats, volem denunciar les males pràctiques del rectorat en la repressió a la lluita estudiantil, així com la desproporcionalitat de mitjans que ha emprat la universitat en la mateixa. Per aquest motiu, en l’actual context d’eleccions al rectorat, volem posar sobre la taula el debat públic sobre la manca de justificació d’aquest procediment judicial contra els estudiants que simplement es van manifestar per a demanar el compliment de les mocions aprovades al claustre. Actualment, Marga Arboix candidata al rectorat és la única candidata que s’ha mostrat procliu a desjudicialitzar la universitat i resoldre els conflictes per altres vies.

La seva repressió no ens aturarà!

A Cerdanyola, Països Catalans, en data 9 de maig de 2016.

Alerta Solidària

Som 27 i més