Comença el grup de treball sobre aïllament penintenciari al Parlament de Catalunya

Aquest dimarts començarà en el Parlament de Catalunya el grup de treball sobre aïllament penitenciari en el sí de la Comissió de Justícia. Convé destacar que la creació d’aquest grup de treball es va aprovar el mes de setembre de 2016, després que la majora de grups parlamentaris assumissin la proposta realitzada per la Coordinadora Catalana per la Prevenció i Denúncia de la Tortura (la qual està composada per 10 entitats catalanes de defensa dels drets humans).

En la compareixença realitzada davant de la Comissió de Justícia el passat 25 de juliol, dos integrants de la Coordinadora varen exposar les conclusions del Informe “Aïllament Penitenciari a Catalunya”. La principal conclusió d’aquest informe (que podeu trobar a http://www.prevenciontortura.org/general/informe-sobre-el-aislamiento-penitenciario-en-catalunya/) fou – “Amb l’ànim de protegir els drets humans és necessari obrir un debat públic i parlamentari profund sobre l’ús de l’aïllament i les seves conseqüències en ple segle XXI des d’una perspectiva de respecte als drets humans. Després de molts anys, ha arribat el moment de qüestionar el seu funcionament, utilitat i, inclús, la necessitat de l’existència d’aquest tipus de departaments. Així mateix es fa urgent limitar de manera immediata el seu ús i els temps d’estada. Tot i que no existeixen competències legislatives a Catalunya, sí que existeix marc d’interpretació per decidir la no aplicació, i en tot cas, la seva limitació”.

Des de la Coordinadora celebrem la creació d’aquest grup de treball, que comptarà amb la participació d’experts internacionals com Juan Méndez (Ex-relator especial de les Nacions Unides per qüestions de tortura i maltractaments) o Mauro Palma (Ex-President del Comitè Europeu per la prevenció i denúncia de la tortura). Així mateix, entre els mesos de gener i maig compareixeran en el grup de treball persones expertes, com el psiquiatra Pau Pérez i la metgessa Olga Casado, ambdós reconeguts experts en l’aplicació del Protocol d’Istambul en context d’aïllament penitenciari; membres de les entitats de defensa dels drets humans, sindicats de funcionaris de presons i la pròpia Direcció General de Serveis Penitenciaris. Un dels elements més importants del grup de treball és que compareixeran persones que en l’actualitat estan privades de llibertat en règim d’aïllament.

Des de la Coordinadora confiem que un debat rigorós i profund pugui conduir a qüestionar i modificar àmpliament un règim de vida per les persones preses, anacrònic i ineficaç, que genera grans danys psicològics a les persones, sobretot quan es mantenen en aquest règim més de 15 dies; temps màxim establert a la normativa internacional. Un dels casos paradigmàtics que va motivar la creació d’aquest grup parlamentari fou el de la Raquel, una interna de Brians I que es va suïcidar després de viure més de 6 mesos i de manera ininterrompuda en una cel·la d’aïllament (http://www.media.cat/anuari/la-mort-de-raquel/).

Coordinadora catalana per la Prevenció i Denúncia de la Tortura.


Ni ahir, ni avui, ni el 17G ens faran callar. Prou impunitat policial

Pau Andalus, Bénitez, Quintana, són alguns dels darrers casos en que malgrat haver estat provat que les lesions, o la mort en el cas del Sr. Benítez, van ser causades per policies, no hi van haver-hi condemnes o van haver-hi condemnes vergonyants, que no només no posen fi a la impunitat policial sinó que envien missatges de l’emparament judicial que existeix fins i tot un cop superades les dificultats per provar allò que les Administracions competents amaguen, que és que els seus agents han exercit una violència policial inacceptable i repugnant.

 

paua

 

En la majoria d’aquests casos, alguns dels sindicats convocants de la manifestació prevista pel proper 17 de gener, sota el lema: Per la dignitat policial, el respecte institucional, la garantia jurídica de les nostres funcions i per la nostra seguretat, van emetre comunicats congratulant-se de les absolucions dels agents jutjats, i atacant contra aquelles persones, organitzacions o entitats que havien mostrat suport a les víctimes i que havien denunciat les respectives vulneracions de Drets Humans.

Cap pronunciament de solidaritat amb les víctimes, que no ens equivoquem, no són els agents jutjats. Cap pronunciament ni manifestació per acabar amb la xacra de la violència institucional, dels maltractaments o lesions, o la mort causades a les denunciants. Cap exigència per posar llum sobre aquests casos.

El termòmetre de democràcia d’un estat no només es mesura pel nombre de casos de vulneracions de Drets Humans, sinó també, i sobretot, de com a poders públics es respon als mateixos.

En el cartell de convocatòria de la citada manifestació apareix la fotografia del Josep, regidor de la CUP, però no ens equivoquem, el missatge que envien o que pretenen enviar aquests sindicats no és contra la cup ni contra l’Esquerra Independentista, és un avís clar contra totes aquelles persones que diem de forma clara i contundent que no permetrem cap abús, ni de poder, ni d’autoritat, ni cap mena de vulneració dels nostres Drets Fonamentals.

rdp17g

 

Trobem inadmissible que persones i sindicats propers a l’extrema dreta, quan no militants d’aquesta, que recordem porten pistoles i tenen presumpció de veracitat en l’exercici de les seves funcions, ens amenacin, o ens intentin intimidar amb el que és un acte lamentable que evidencia que el que reclamen és un paraigües d’impunitat major, fins i tot, que el que tenen actualment. A nosaltres no ens fan por, a nosaltres no ens intimiden, però com hem dit el missatge que envien no és per nosaltres si no per totes les persones que cada dia lluiten per una societat més justa i que fomenti i vetlli pel respecte als Drets Humans. I en aquesta interpel·lació entenem que els responsables polítics així com els màxims responsables policials dels cossos policials tenen l’obligació d’actuar. Cal que hi hagi un compromís clar, explícit i sobretot real i efectiu, per acabar amb la impunitat policial, per acabar amb les males pràxis policials, i depurar amb ma de ferro les responsabilitats d’aquells agents que hagin participat activament en la vulneració de Drets Humans, així com la d’aquells que han encobert o dificulten les investigacions contra aquests.

És aquest el repte que tenim com a societat i és aquesta l’exigència que com a Alerta Solidària fem cap a l’Ada Colau, Recasens, Jordi Jané i en Trapero respectivament com a responsables directes de la gestió política de Guàrdia Urbana i Mossos d’Esquadra. El temps de promocionar aquells agents que han estat implicats (de la forma que sigui) en casos de vulneració de Drets Humans, com va passar amb el documental de Ciutat Morta amb el Sr. Evelio Vàzquez, promocionat per part de Barcelona En Comú, i la inactivitat del Departament d’Interior en el cas Quintana, Benitez o Pau Andalus, han de ser història, cal un compromís ferm per acabar amb aquesta xacra.

 

Un cas més d’abús policial impune? Absolts dos mossos per l’agressió a un independentista

 

En sentència transmesa ahir a les parts, l’Audiència de Barcelona, acorda l’absolució, per manca de proves inculpatòries, dels agents dels Mossos d’Esquadra Miguel Ángel Reyes Grados i Cristian Jiménez Lietor.

 

La sentència declara provada l’agressió però manifesta la impossibilitat de determinar, una vegada més, quin dels agents de la Brigada Mòbil, dóna els cops. Ens quedem doncs a les portes de la justícia efectiva. Bloquejats per l’omertà i la complicitat policial. I pitjor encara, per la impunitat buscada expressament per Interior en no voler fer complir l’obligació de portar visibles els números de TIP. A tot plegat cal sumar-hi la manca de respostes i responsabilitats polítiques que són exigibles d’immediat a les cúpules dels Mossos d’Esquadra i del Departament d’Interior de la Generalitat.

 

No hi ha cap dubte. Dos mossos van ferir sense justificació a un independentista enmig d’una concentració antifeixista el dia 12 d’octubre del 2012. La sentència és clara respecte a l’agressió:

 

“(…) el tribunal ha llegado al convencimiento de que las lesiones sufridas por el Sr. Pau Andaluz Ponseti fueron debidas a la actuación de los agentes de dicho cuerpo policial (Mossos d’Esquadra). A dicha conclusión hemos llegado por la declaración conteste de la víctima y de otros testigos presenciales que vieron como se producía la agresión (…) y por el propio visionado de los vídeos incorporados a la causa, de cuyas imágenes se desprende con claridad que la agresión se produjo inmediatamente después que Pau Andaluz cayera al suelo al intentar arrebatar la bandera al Sr. Felipe Jiménez”.

 

En Pau era en una concentració a la plaça Universitat, contrària a la que es desenvolupa cada any a favor de la hispanitat, el 12 d’octubre del 2012. La sentència afirma: “En un momento determinado el Sr. Felipe Jiménez, que iba con sus tres hijos menores de edad, se dirigió hacia el centro de la plaza Universidad, lugar en el que se encontraban los manifestantes antifascistas, llevando de forma ostensible una bandera española en la mano, lo que inmediatamente provocó una reacción airada de los manifestantes ahí concentrados. En este contexto, Pau Andaluz Ponseti intentó arrebatar a Felipe Jiménez la bandera española que llevaba consigo, momento en que cayó al suelo y de forma inmediata dos Mossos d’Esquadra no identificados le agredieron con las defensas reglamentarias, causándole una herida en la cabeza de la que tardó en curar ciento noventa días, estando uno de ellos hospitalizado y otros veinte impedido para el ejercicio de sus ocupaciones habituales, requiriendo para ello de tratamiento médico quirúrgico.

 

I així arribem malauradament on esperàvem arribar: a la evident connivència entre l’abús policial i la cúpula d’Interior.

 

La reiteració de casos com aquests, que anul·len la hipòtesis del cas aïllat i esporàdic, demostren la nul·la voluntat política de fer-hi front per acabar amb la mala praxis policial. No es tracta de donar un copet a l’esquena de l’enèsima víctima mancada de justícia sinó d’afrontar el problema i entendre que qui permet l’abús en l’exercici públic i des de fa tants anys n’esdevé responsable quan no còmplice.

 

Quines són les raons per les quals Interior mira cap a una altra banda? Comptarà més la pressió de grupuscles sindicals que es congratulen per l’absolució de dos companys i ometen intencionadament el reconeixement explícit de l’abús i el mal servei públic que denuncia la sentència judicial?

 

Considerem amb en Pau i els seus familiars les possibles vies judicials encara obertes i reclamem alhora que aquest cas no rebi el tracte mediàtic habitual, de menyspreu i silenci, sinó que sigui examinat i degudament exposat per fer front, finalment, al greu problema de fons: l’empara política que rep la violència policial quan és exercida contra la militància política dissident i de l’Esquerra Independentista.

 

Amb en Pau, en la recerca de la justícia, per un futur sense abusos policials en un país lliure de persones lliures!

 

 

Alerta Solidària

10 de gener de 2017

 

Notícies anteriors:

Alerta Solidària, del 20 de juliol de 2016:

http://alerta.cat/index.php/noticies/procediments/1643-lagressio-de-2-mossos-a-un-independentista-un-12-doctubre-ja-te-data-de-judici

Alerta Solidària, del 13 d’abril de 2016:

http://alerta.cat/index.php/noticies/procediments/1631-dies-comptats-a-la-impunitat-5-anys-de-preso-per-a-dos-mossos-per-ferir-un-independentista

Alerta Solidària, del 8 d’abril de 2015:

http://alerta.cat/index.php/noticies/procediments/1598-a-judici-els-dos-mossos-que-van-deixar-hospitalitzat-un-independentista-el-12-doctubre-del-2012

Alerta Solidària, del 23 de juliol del 2013:

http://www.alerta.cat/index.php/noticies/procediments/1407-segueix-endavant-el-proces-contra-dos-mossos-per-la-lesio-a-pau-andalus

L’Esquerra Independentista davant la sentència del Cas Bershka de Tarragona

1. Els agents de la Guàrdia Urbana de Tarragona han sortit absolts. A en Santi, la Laia i en Diego els condemnen a tres mesos de presó degut al delicte d’atemptat a l’autoritat, que no hauran de complir perquè no tenen antecedents, i els imposen una multa conjunta de 2.250 euros.

2. Considerem que aquesta sentència no ha fet justícia. Perpetua la impunitat policial així com s’acarnissa contra uns moviments populars que es limiten a denunciar injustícies com aquesta només amb ‘inofensives performances.

3. L’Ajuntament de Tarragona, tenint al capdavant els homes i dones del PSC (incloent-hi aquelles dones que s’anomenen feministes), demanava 2 anys de presó per a cadascuna de les tres activistes. Ha vist debilitada la seva cruel petició.

4. Les regidores de Convergència i Unió, representants del nacionalisme burgès català, no han aplicat el “primer la independència i després ja veurem”, com és lògic no han abandonat el seu posicionament ideològic de classe i respectaven tancar un parell d’anys a la presó les estimades companyes. Alerta quan ens diguin “no ens hem de barallar per qüestions secundàries que tenim un objectiu comú”.

5. Estem estudiant interposar recurs. Estem estudiant com seguir denunciant aquesta injustícia amb l’objectiu de sumar-la al cúmul d’injustícies que escanyen per totes bandes l’estat espanyol.

6. Amb sentències com aquesta no fan res més que reafirmar-nos en el que fa temps que patim, estudiem i combatem. Només el poder popular, només l’articulació i el desplegament del poder de la classe treballadora pot oferir justícia a la seva pròpia classe, tant als Països Catalans com al món. En una societat de classes és ingenu pensar que la justícia d’un estat membre de l’OTAN és neutral.

7. La solidaritat desfermada amb les tres companyes ha sobrepassat l’irracionalisme de l’estreta justícia burgesa i espanyola, la mateixa que ordena el desallotjament dels nostres veïns i veïnes per entregar el pis als bancs o la que s’emporta el nostre company Joan Coma a Madrid. Si la justícia burgesa ha condemnat les companyes, la justícia popular fa temps que les ha absolt i manté l’acusació contra els agents policials, l’Ajuntament i l’estat espanyol i els seus agents nacionalistes catalans.

Aprofitem per donar les gràcies a totes les companyes que s’han solidaritzat amb les encausades, així com amb les seves famílies, amics i entorn. Ha estat una impressionant experiència de solidaritat i de lluita que s’encavalca amb les moltes que segueixen en peu i que les enriqueix les multiplica. Moltíssimes gràcies i a seguir lluitant que hi ha molta feina per fer!