El judici de la hipocresia: 3 membres d’Arran Lleida a judici per arrencar plaques de noms de carrers franquistes

Data del judici: 28 de març

Després de tres mesos, les tres membres d’Arran Lleida encausades per arrencar les plaques dels carrers amb noms franquistes ja tenen data de judici: el 28 de març a les 10h als Jutjats de Lleida (Carrer del Canyeret).

Aquest proper dimarts 28 de març, les tres encausades anirem amb el cap ben alt, per dir que no solament ho vam fer, sinó que ho tornaríem a fer. Quaranta-dos anys després de la mort del dictador cap tribunal té legitimitat per jutjar res ni ningú que lluita per la justícia, la memòria i la dignitat de totes les víctimes del feixisme.

Davant d’un Ajuntament que sistemàticament ha fallat a la memòria històrica negant-se a retirar els noms de carrers franquistes, de les plaques dels habitatges del règim i altra simbologia estem obligades a exercir la unilateralitat, desobeir i ser nosaltres mateixes qui forcem un canvi en el nomenclàtor dels carrers de la nostra ciutat. Arrencar plaques de carrers amb noms franquistes no pot ser un delicte, és una acció política legítima en contra d’un règim que mai no ha mort i encara perdura ara.

L’Ajuntament de Lleida, encapçalat per Àngel Ros (PSC) i governat d’encobert amb Ciutadans i el PP, ha volgut rentar-se la cara i ha fet tot el possible per evitar qualsevol tipus de polèmica, conduint als tribunals un cas que s’havia de resoldre per via administrativa, entregant tota la informació a la fiscalia perquè aquesta actués d’ofici contra aquests membres de l’Esquerra Independentista evitant, així, haver-se de personar com acusació particular.

A més, l’equip de govern de La Paeria ha intentat silenciar totalment el cas: en el mateix moment que Àngel Ros legitimava que els veïns agafessin una escala i un tornavís per arrencar les plaques de l’habitatge del règim franquista enviava a judici a tres joves que havien arrencat les plaques dels carrers amb noms de responsables de la dictadura. En aquest sentit, el PSC Lleida gairebé tres mesos després, encara no han contestat la sol·licitud de la Crida per Lleida i Arran Lleida de fer una reunió per exigir explicacions a la regidora de Seguretat Ciutadana, Sara Mestres.

Tanmateix, la retirada de tota simbologia que honori el franquisme no és només una reivindicació nostra sinó que a més també ha estat aprovada pel seu partit al Parlament de Catalunya amb la llei 52/2007 de Memòria Històrica i la moció 9/XI del Parlament. Una llei feta per les seves institucions i que ara es neguen a complir.

Des d’Arran Lleida entenem que les sancions que puguin arribar a rebre aquests independentistes tenen la intenció política de fer retrocedir i impedir la lluita per uns carrers lliures, insubmisos i rebels. Defensem l’exercici de la desobediència a l’Estat Espanyol i els seus símbols com una de les eines que ens ha de permetre superar i subvertir el règim del 78 en el nostre camí cap a la construcció d’uns Països Catalans independents, socialistes i feministes. Els carrers han de ser un reflex de la societat que volem construir i els noms dels carrers no poden honorar responsables directes d’un règim feixista.

Arran Lleida

Amb el suport d’Alerta Solidària

Manifest de l’Esquerra Independentista pel Dia de les Dones Treballadores

Contra el patriarcat i el capital: Juntes trenquem el silenci!

Exigeixen que callem quan veiem que, dia rere dia, les nostres condicions de vida són més i més precàries. I som nosaltres les que sostenim, amb la nostra feina no reconeguda, un sistema que no para de recordar-nos que nosaltres i la nostra feina valem menys. Pretenen que aguantem els governs que apliquen retallades i privatitzacions que acaben recaient sobre les dones, que ens precaritza i empobreix, més encara.

Sabem que l’any 2016 van ser assassinades 36 dones en mans d’homes als Països Catalans, i amb tota la tristesa i impotència del món sabem que no seran les últimes. Perquè per molt que des dels estaments polítics, judicials, o dels mitjans de comunicació s’omplin la boca de paraules de rebuig i desconcert davant de la cruesa dels feminicidis, això no serveix de res. Necessitem que les nostres vides esdevinguin una prioritat política. No s’acabarem amb l’assassinat sistemàtic de dones fins que no s’abordin les profundes desigualtats existents entre homes i dones.

Veient tota aquesta violència i discriminació, copsant com aquest sistema ens situa en una posició totalment desigual, nosaltres no podem i no volem estar callades, tranquil·les i obedients. Exercim l’autodefensa feminista a partir de l’autoorganització per fer-hi front cada vegada que el patriarcat ens colpeja en forma d’agressió estructural, física, sexual, verbal o simbòlica.

Utilitzen la imposició del silenci i la invisibilització com a mecanismes de control i poder. Però això s’ha d’acabar. Les dones prendrem els carrers, les places i tots aquells espais que ens semblin per reclamar allò que ens pertoca, volem la meitat de tot. Al cap i a la fi, i parafrasejant la companya Angela Davis: La lluita feminista és la idea radical que les dones som persones.

Com cada 8 de març, i com cada dia de l’any, cridem que juntes farem que s’escolti la nostra veu i la de les dones que el patriarcat ha silenciat, les veus ofegades que nosaltres no permetrem que caiguin en l’oblit perquè no posarem el comptador a zero. Seguirem legitimant tota resposta de lluita de cada dona que s’alci per defensar els seus drets tant a la feina, com a casa, o al carrer.

Davant d’aquesta ofensiva, estenem la sororitat entre nosaltres. Perquè sabem que juntes som més contundents a l’hora de combatre un sistema que ens explota, anul·la, i jutja. Perquè, colze a colze amb les lluitadores d’Esfosa, la PAICAM o les Kelly’s, aconseguim autoorganitzar-nos des de la solidaritat i la desobediència, per plantar cara als atacs i agressions constants que el patriarcat ens projecta, per exemple, en forma de doble explotació. I és des d’aquí, des del que es cou a la base de les lluites, on flamen les espurnes que el feminisme encén cada vegada que les dones alcem la veu als carrers, a les cases, a les institucions i als llocs de treball. Perquè tenim una història de resistència que, malgrat els reiterats intents d’invisibilitzar-la, ens empeny a arrelar-nos en les lluites que les companyes van emprendre per bramar que, enguany, juntes seguim sent més fortes!

Sabem que el patriarcat i el capitalisme confereixen una aliança fulminant, especialment per les dones. Que cada dia, i especialment el 8 de març, no oblidem que lluitar contra la violència masclista també és confrontar les polítiques migratòries, racistes i classistes que retenen les nostres companyes a les fronteres. Que és lluitar en contra l’Europa fortalesa que defensa unes fronteres patriarcals on les dones pateixen múltiples opressions i violència mentre són invisibilitzades. Lluitar contra la violència masclista també és combatre la LGTBIfòbia. Combatre a qui vol reprimir-nos, patologitzar-nos i assimilar-nos, combatre els qui mercantilitzen la nostra sexualitat.

Així que, amb consciència i valor, prenem la lluita pel socialisme i la independència dels Països Catalans on no hi tingui cabuda el sistema patriarcal. Perquè sense el feminisme, ni ens conformem, ni és possible una societat lliure d’opressions. I sabeu que juntes farem córrer la veu: “ja no ens alimenten molles, ja volem el pa sencer”. Juntes desmantellarem aquest sistema que no busca el benestar de les persones, sinó el seu màxim rendiment, perquè tenim dret a una vida digna que valgui la pena ser viscuda.

*** Alerta Solidària, Arran, COS, CUP, Endavant, SEPC

Països Catalans, 8 de març de 2017

 


La solidaritat a judici #CoccinelleNoCallarem,

El proper 24 de gener de 2017 el Jutjat d’Instrucció núm. 21 de Barcelona jutjarà a l’Oriol Pintos, afiliat del nostre sindicat, per dos suposats delictes lleus de danys i amenaces. El seu delicte, mostrar públicament per les xarxes socials la seva solidaritat amb una companya del sindicat represaliada per la seva empresa per la seva activitat reivindicativa i per haver-se afiliat a la COS.

Els fets es remunten a finals de l’any 2015, quan una treballadora que prestava els seus serveis en el sector del treball domèstic es va acostar a la COS per organitzar-se sindicalment i plantejar un seguit de reclamacions laborals. La resposta de l’agència de col·locació Coccinelle va ésser ràpida i contundent, amb un acomiadament. El missatge molt clar, defensar els més elementals drets laborals i sindicals no té cabuda a Coccinelle.

Arrel de l’acomiadament, la COS vàrem iniciar una campanya de denúncia pública del cas, amb l’objectiu d’aconseguir la readmissió de la nostra companya. Ens remetem a aquest comunicat i a aquesta comunicat publicats al web de la COS per donar més detalls sobre aquell cas.

Una de tantes i tantes persones solidàries amb la nostra companya del sindicat va ésser el nostre company Oriol, que va mostrar públicament la seva solidaritat amb la companya represaliada, fent córrer per les xarxes socials unes fotografies d’unes pintades publicades a twitter des de molts altres perfils en les que es denunciava el cas repressiu i s’exigia la readmissió de la Tamy sota l’etiqueta #TamyReadmissió. Ara, aquella mostra pública de solidaritat, res més lluny de la realitat, serà jutjada el proper 24 de gener com si fos un delicte.

No podem -ni volem- evitar, tampoc, denunciar la repressió a la que s’està sotmetent a la dissidència política i a membres de l’Esquerra Independentista per part del cos de policia dels mossos d’esquadra. En el cas del nostre company, que té un domicili vàlid per notificacions a Barcelona, els mossos d’esquadra li van notificar personalment l’existència d’aquest procediment penal a l’allotjament de la localitat de Vallbona de les Monges on passava aquell cap de setmana amb la seva companya.

Finalment, des de la COS manifestem que aquesta nova agressió de Coccinelle a companys del nostre sindicat no quedarà impune, i ens reservem totes les opcions legals i sindicals per denunciar aquest nou cas repressiu i exigir a Coccinelle que assumeixi les responsabilitats que li pertoquen. Tampoc aconseguiran que, en col·laboració amb altres agents polítics i sindicals la COS continuï denunciant la precarietat laboral existent en el sector de treball domèstic. Si amb la repressió ens volien callades, amb la solidaritat ens tindran organitzades.

La solidaritat no és un delicte.

Coordinadora Obrera Sindical (COS) Barcelonès.

Alerta Solidària

 

coccinelle

Arxivada la causa contra l’alcaldessa de Berga per l’estelada

 

El jutjat de Berga no considera l’estelada com a símbol de propaganda electoral.

Avui hem rebut la interlocutòria del Jutjat d’Instrucció número 1 de la ciutat de Berga on es dicta l’arxiu de la doble causa seguida contra l’alcaldessa, Montserrat Venturós. Un procés que per dues vegades atribuïa un delicte electoral a la militant de la CUP per no haver obeït l’ordre de la Junta que l’exhortava a retirar l’estelada de la façana del consistori.

Si bé la llei electoral és molt clara en el seu redactat, com ens té acostumat el cos judicial espanyol, és en la interpretació de la lletra escrita on rauen les sorpreses. Sovint contràries als interessos independentistes. Sempre favorables als interessos dels privilegiats del sistema. I és en aquesta lògica on cal entendre que si el jutge de Berga ha decidit descartar l’estelada com a símbol de propaganda electoral haurà estat pel ressò de la campanya solidària, per la fermesa de l’alcaldessa, i pels possibles efectes socials i polítics que pot comportar entendre el contrari

És una victòria popular de totes totes. I guanyada amb la màxima coherència de qui, des del mandat del seu poble, ha dut a terme la desobediència a l’estat i les seves imposicions. No hem anat als jutjats a discutir el que per a nosaltres no s’ha de justificar ni per res que haguem de demanar permís ni perdó.

L’estelada penja a l’ajuntament fins al dia de la independència. Així serà per mandat popular. I és que és precisament així, amb dignitat, fermesa, coherència i desobediència, que fem entre totes, dia a dia, la independència.

Felicitem la ciutat de Berga pel camí triat.

Triant desobediència ja ho tenim guanyat!

 

Alerta Solidària

Berga, 1 de març de 2017