Apunts importants per ajudar a mantenir la calma i avançar amb pas ferm

Participem d’un referèndum que ha estat suspès però encara no il·legalitzat. Per tant:

  • El decomís de material polític a peu de carrer o a correus, la prohibició d’actes, el tancament de webs, els escorcolls en mitjans de comunicació, impremtes, departaments del govern, missatgeries, així com les detencions practicades, etc. en base a suposades ordres de fiscalia o investigacions de diferents jutjats són mesures preventives sobre un referèndum encara no il·legal i que han suposat fins al dia d’avui la vulneració sistemàtica i generalitzada més greu dels nostres drets civils d’ençà de la transició del règim franquista al règim borbònic.

 

DELICTES IMPUTABLES

  • Qui podria haver comès un delicte és qui ha organitzat el referèndum. I no per organitzar-lo, doncs el delicte de referèndum il·legal va ser destipificat del codi penal, sinó, i en tot cas, per haver desobeït una ordre d’una autoritat que els manava aturar els preparatius i materialització del referèndum. Per tant, com a molt, delicte de desobediència.
  • Qui participa en el referèndum votant no comet cap delicte. Tampoc el de desobediència doncs no ha rebut cap ordre expressa, clara, directa que l’impedeixi votar en un esdeveniment, un referèndum, que l’Estat no podrà mai reconèixer que s’ha produït.
  • Qui participa en el referèndum com a membre de mesa tampoc comet cap delicte. Ni tan sols el de desobediència. En unes eleccions “normals”, els membres de la mesa assumeixen la categoria funcionarial i d’autoritat per les hores de funció pública. Aquest supòsit donaria peu a buscar-los les pessigolles en tant que funcionaris partícips del referèndum. Però com que l’Estat s’entesta en no reconèixer el referèndum mai els podrà atorgar l’estatus de funcionaris ni d’autoritats.
  • Qui trenqui un precinte policial comet un delicte. De nou, el de desobediència, que consisteix en no fer cas a una ordre d’una autoritat. En aquest cas la prohibició d’accés i ús de l’edifici precintat. Però el delicte el comet qui trenca el precinte. No qui darrera seu, que no té perquè saber si hi havia o no precinte, entra i fa ús de l’edifici. Qui trenca el precinte no cal que gravi l’acció ni que la pengi a les xarxes. No cal que deixi constància de cap mena del seu acte. Així no el podran imputar mai.

 

  • Quan arribin els agents policials, els únics supòsits en què podríem cometre un delicte:
    1. Qui s’oposi al desallotjament de l’edifici, en cas que ja l’hagi ocupat abans que hi arribin les forces repressives a precintar-lo podria cometre un delicte de desobediència.
    2. Qui s’oposi a l’entrada de les forces repressives a l’edifici del centre electoral podria cometre un delicte de desobediència.
    3. Qui s’oposi al segrest del material del referèndum (urnes, paperetes, llistats, etc) podria cometre un delicte de desobediència.

 

  • El delicte de desobediència implica un procés penal en el qual és la part acusadora qui ha de demostrar els fets imputats, de manera individualitzada, exposant què va fer cada una de les persones jutjades. El què, el qui, el quan i el com. Una a una. Les penes associades a aquest delicte són menors, sense entrada a presó (si no es tenen antecedents i no s’han comès altres delictes) i un multa variable en funció de la renda de la persona jutjada (art. 556 Codi Penal).

 

  • Delictes en massa:
    • Quan l’Estat persegueix una sola persona per un delicte polític, si aquesta no està organitzada, sucumbeix durant el procés i acaba doblement condemnada: al que exposa la sentència i a la soledat de saber-se tractada injustament.
    • Quan l’Estat persegueix a desenes de persones per un delicte polític sorgeix l’organització, la xarxa solidària. Del procés penal se’n fa difusió i campanya política i els efectes perseguits per la repressió s’inverteixen: malgrat les possibles condemnes aquestes són assumides col·lectivament o són desobeïdes i la causa política que originà l’acció de protesta esdevé reforçada. Guanya la llibertat.
    • Quan l’Estat persegueix a milers i milers de persones per un delicte polític, simplement, s’autodestrueix.

 

  • La imputació del delicte de sedició és una mesura desesperada, sense base legal, que pretén només estendre la por. NO TÉ CAP BASE LEGAL, insistim en això. Pensa que l’Estat pot imputar el que vulgui, iniciar així un procés judicial que impressiona, que intimida, però sabent que durant la seva instrucció s’haurà d’arxivar. És una tècnica de repressió bruta però eficaç si es desconeix el dret. Des de la militància de l’Esquerra Independentista ens hem resistit milers de vegades al desallotjament de cases okupades, ambulatoris, hospitals, centres de treball, rectorats universitaris… ens hem oposat a milers de desnonaments per execució hipotecària… ens hem plantat davant de les conselleries sempre que ho hem cregut necessari ocupant la via pública… hem tallat carreteres i autopistes… i mai, mai, ens han pogut condemnar per sedició. NO HO PODEN FER ARA PERQUÈ SIMPLEMENT EL TIPUS PENAL NO ESTÀ PENSAT PER A LES ACCIONS QUE DUEM A TERME AQUESTS DIES.

 

GRAVAR I DIFONDRE IMATGES DE LA POLICIA

  • Apunt sobre enregistrar imatges d’agents policials. D’ençà de l’aprovació de la llei coneguda com a Llei Mordassa han corregut els rumors sobre la prohibició de gravar agents policials. ÉS FALS. És un rumor generat intencionadament i que genera temors innecessaris. Gravar un agent públic, fent tasques públiques, en espais públics, no és prohibit. I si el policia està cometent una abús, gravar-ho i difondre-ho no és només un dret sinó una obligació. No et poden requisar el mòbil per això i si ho fan cometen un delicte. No tinguem por en gravar i compartir a la xarxa.

 

LA VIOLÈNCIA

  • Evitem la violència. No ens cal. Som majoria. Els guanyem per golejada i deixem que siguin ells els qui hagin de treure les porres. Qui va quedar malament amb el desallotjament de la plaça Catalunya? La gent asseguda pacíficament o els policies que els colpejaven per ordres d’un conseller psicòpata? Mantinguem la calma. Aixequem el puny i somriguem. Quan ells actuïn amb violència serà la seva derrota. I la nostra victòria.

 

EN RESUM:

L’ESTAT, BUSCANT PAPERETES HA PERDUT ELS PAPERS

NO PERDEM EL SOMRIURE I NO PERMETEM QUE LA POR ENS GUANYI

NO PODEN FER RES CONTRA LA NOSTRA DETERMINACIÓ DEMOCRÀTICA D’EXPRESSAR-NOS EN LES URNES AQUEST DIUMENGE

SIGUEM DIGNES DE TOTES LES PERSONES QUE HAN PATIT LA REPRESSIÓ FINS ARA

SIGUEM DIGNES DE LES GENERACIONS QUE ENS HAN PRECEDIT EN LA LLUITA PER LA LLIBERTAT

SIGUEM DIGNES DE LES GENERACIONS FUTURES QUE MEREIXEN UN FUTUR DIGNE

DES D’ARA FINS DIUMENGE: DEFENSEM LES ESCOLES!

 

Alerta Solidària,

28 de setembre de 2017