Confirmada condemna contra les Feministes Encausades

Després de més d’un any des de la sentència condemnatòria per a les Feministes Encausades, i la presentació del recurs al Tribunal Suprem, s’ha confirmat la condemna a un any de presó per a cada una de les feministes per un delicte contra la llibertat religiosa.

Les Feministes Encausades entraren a l’església de Sant Miquel de Palma el febrer de 2014 per defensar un avortament lliure i gratuït. El context era una ofensiva conservadora per part de la jerarquia catòlica i el Partit Popular contra els drets reproductius de les dones. La acció trobà una resposta en forma de denúncia interposada pel Bisbat de Mallorca, davant la qual la policia espanyola posà en marxa els seus mecanismes repressius.

Les detencions de les militants feministes, totes elles membres d’Arran, evidencià l’existència de fitxers polítics en mans de la Brigada de Información. La forma escalonada de les detencions cercava un efecte atemoridor. Una vegada més, els aparells de l’estat es posaven al servei de la ideologia masclista i catòlica que ell mateix promou, sense respecte a les llibertats individuals i col·lectives de les persones.

Les Feministes Encausades s’han mantingut fermes al llarg de tot el procés i no han mostrat el penediment que tant desitjava el Bisbat. No han tingut mai cap problema en reconèixer la seva acció i els motius polítics que la motivaren. L’acció de Sant Miquel ha aconseguit demostrar la profunda connivència entre administració i església, en un estat suposadament aconfessional.

També volem afegir que arrel d’aquesta sentència, una vegada més, les dones exposades de forma pública per la seva lluita política, ja sigui a les institucions o al carrer, com és el cas de les Feministes Encausades, han estat jutjades des de l’anonimat i impunitat de les xarxes socials i plataformes digitals per la seva aparença física i no pel seu compromís polític. Amb això es torna a fer palesa la necessitat i importància de continuar amb la lluita feminista en un context on es qüestiona contínuament tot allò que envolta les dones.

Des d’Alerta Solidària i el Grup de Suport a les Feministes Encausades, volem agrair tota la solidaritat rebuda, especialment per part del Moviment Feminista d’arreu, però també la solidaritat arribada des de tots els racons de la societat mallorquina, sovint passant per sobre de distàncies ideològiques.

No ens han pogut aturar. No han pogut aturar la solidaritat cap a nosaltres. No van poder aprovar la seva contrareforma del dret a l’avortament. Seguirem vives, organitzades, i lluitant.

VISCA EL JOVENT ORGANITZAT DE MALLORCA! VISCA LA LLUITA FEMINISTA!

Grup de Suport ‘Feministes Encausades’
Alerta Solidària

36 anys de presó per defensar el referèndum

El passat 27 de març, l’organització juvenil de l’Esquerra Independentista es va plantar davant la seu del Partido Popular per defensar el dret del poble català a l’autodeterminació, un dret inqüestionable i que no necessita el permís de ningú per ser exercit. Aquella acció va marcar l’inici de la campanya “L’organització és la clau de la victòria!” amb la que Arran va posar sobre la taula la necessitat de l’organització popular per fer el referèndum i guanyar la independència.
Després de 6 detencions executades pels Mossos d’Esquadra i la Policia espanyola, el Partido Popular, com a acusació particular, demana a cadascuna de les joves 6 anys de presó per enganxar adhesius a la seu i evidenciar el seu paper cabdal en la negació dels nostres drets.

Entenem que aquesta petició és absolutament desproporcionada i demostra una vegada més la voluntat de carregar contra el jovent independentista que està organitzant-se arreu dels Països Catalans per defensar la independència, els drets de la classe treballadora i el feminisme.

Els dies posteriors a l’acció simbòlica d’Arran a la seu del PP, tots els partits polítics amb representació parlamentària -independentistes i no independentistes- excepte la CUP van condemnar-la. Ens van acusar de violentes, com ho han fet amb els Jordis, quan sabem que la violència és la que vam patir en forma de cops de porra i bales de goma el passat 1 d’octubre. Que violència és la seva repressió que manté les preses polítiques a la presó i que sembla, que ara ens hi vol a nosaltres. Que violència és la seva connivència amb el feixisme arreu del país. Que violència són les seves polítiques neoliberals que ens ofeguen com a classe treballadora que som.

Amb tot el que hem viscut els darrers mesos, constatem que l’únic camí cap a la independència passa sí o sí per la desobediència. La desobediència a les seves lleis injustes, als seus tribunals repressors, a les seves polítiques criminals i en definitiva, la desobediència a tot l’engranatge de l’Estat que s’activarà cada cop que el poble faci passes fermes cap al seu alliberament sense por i sense permís.
I aquest camí, com hem vist en la defensa dels col·legis durant l’1 d’octubre i els dies previs o en les vagues generals del 3 d’octubre i el 8 de novembre, el farà un poble mobilitzat, organitzat, desobedient i lluitador.

És més necessari que mai que continuem responent a la repressió de forma col·lectiva, que davant d’un procés polític que ha protagonitzat el poble, sigui tot el poble qui s’autodefensi davant dels atacs d’un Estat podrit i planti cara, com ho està fent, de forma solidària. I es que en les últimes hores i sempre, hem rebut tot l’escalf del moviment popular, el millor tresor d’aquest país.
Ara Arran ens enfrontem a un total de 36 anys de presó per defensar el referèndum d’autodeterminació, però això no ens farà aturar la lluita, tot el contrari, plantarem cara i seguirem defensant l’anhel de construir uns Països Catalans lliures, socialistes i feministes! I ho farem organitzant-nos, perquè sabem que l’organització és la clau de la victòria!

 

Arran

Alerta Solidària