De proclames solidàries i fets consumats

Arran de la notificació dels diferents escrits d’acusació, amb les elevades penes sol·licitades als anomenats “líders el procés”, hem pogut llegir nombrosos comunicats que combinen la condemna a l’abús dels sistema judicial espanyol amb l’expressió solidària cap a totes les encausades, familiars i persones properes. Coincidim amb la majoria alhora de qualificar el judici que s’acosta com una fita històrica, irrevocable, que marcarà per sempre la sort de l’Estat espanyol i de la nació catalana.

Com no pot ser d’una altra manera, l’organització antirepressiva de l’Esquerra Independentista, reiterem el nostre compromís en el suport cap a totes les qui pateixen les ires de l’Estat, i fem palès, amb aquesta nota, que treballem i treballarem pel seu alliberament, per la lliure absolució de les nombroses encausades anònimes i per la llibertat de tot el Poble.

Qui dia passa, condemna empeny

Hem de lamentar però que algunes mostres de suport no apuntin més enllà, ni tampoc més a prop, del dia de la sentència. En espera d’arribar els escrits d’acusació hem suportat un any de presó i exili absolutament injust i injustificable. I ara sembla que toca esperar la sentència que, a tot estirar, seria suficient per habilitar una mobilització que aturés de nou, però només per un dia, aquesta part del país, tot evocant el ja famós 3 d’octubre.

Entenem perfectament el perquè d’aquestes limitades apostes derivades de la por i la impotència a les que la repressió ens pot recloure. Però hem de dir que no compartim la manca d’honestedat en reconèixer aquestes limitacions per part d’aquells qui ostenten i monopolitzen importants càrrecs de responsabilitat respecte el conjunt del moviment independentista. Sembla que, per a alguns, tot veient que no hem fet prou per evitar el pas d’un any de presó i exili, hagin acceptat la idea que tampoc res no farem per evitar-ne cinc, deu o quinze més. Paral·lelament ens distraiem en diatribes sobre l’exageració de la imputació per rebel·lió, configurant poc a poc, gràcies als grans mitjans de comunicació, l’opinió publicada de l’acceptació, a mal menor, de la condemna per sedició, entre altres.

La xarxa solidària serà el múscul de la llibertat

Malgrat tot però, des de les entitats dites sobiranistes, i també des dels CDRs, es treballa a diari, en mil i un actes de solidaritat, que si bé per si sols resulten indolors a l’Estat, suposen una persistent infiltració de l’esperit revolucionari en racons i sectors de la població on fins ara no havíem arribat. La xarxa solidària, encoratjada per les atrocitats de l’Estat, serà sens dubte el camp adobat on acabarà per germinar la nostra llibertat.

Per justícia amb qui pateix la repressió, i també per estratègia de futur, visca la solidaritat!

 

Països Catalans, a 4 de novembre de 2018