La repressió del 21D: conseqüència de la carta blanca als mossos

 

Amb tretze persones detingudes i desenes de ferides, algunes de greu consideració, es tanca un balanç nefast de la jornada del 21D. El primer aniversari de les eleccions que havien de superar el 155, materialitzar la República i retornar els polítics exiliats, es clou amb doble decepció del govern defectiu: acatament de decisions preses pel govern de la metròpoli en desplaçament a la colònia, i carta blanca per als qui, de gust, s’esplaien en reprimir els qui no combreguem amb la tragèdia de la renúncia continuada.

Al carrer hem sofert les conseqüències d’avalar les irregularitats policials comeses els darrers dies. Lluny d’esmenar-les o, com a mínim, reprovar-les ni que fos de paraula, s’esdevé la carta blanca, l’ordre no escrita cap a les unitats més espanyolistes dels Mossos d’Esquadra, per tal de regalar-se expeditivament en l’ús de les porres picant al cap, disparant bales de foam, i carregant sense cap justificació, ja sigui a corredisses dels agents o bé amb escomeses dels furgons policials a tota velocitat. L’objectiu: causar pànic, ferits i, en definitiva, conculcar de facto l’elemental dret de manifestació.

Tretze persones detingudes: deu dels quals a Barcelona, una d’elles menor d’edat, i tres més a l’Ampolla, dues d’elles després d’assaltar un bar. Cinc amb petició de presó provisional que finalment no ha quedat acordada però amb substitució per diverses mesures cautelars.

En aquest context de carta blanca, la duresa en els interrogatoris i declaracions, en seu policial i judicial, també s’han fet notar. Consideracions i preguntes de caràcter ideològic han estat constants deformant així la causa de les detencions tot desvelant la presumpció de culpabilitat pel fet delictiu de ser independentista. A més, aquest darrer operatiu de coordinació entre els diferents cossos, ha permès comprovar el redactat conjunt i previ del context que acompanya els atestats policials. En els quals, a més d’evidenciar-se l’interès polític per agilitzar l’enjudiciament d’independentistes, la llengua catalana també en surt malparada: tot fet en llengua castellana i en aquesta, i a partir d’aquests atestats, s’han pretès fer en clar ambient hostil les declaracions judicials. Un altre llençol perdut, en aquesta darrera bugada, gràcies al Conseller Buch i al President Torra.

Al carrer, per tant, paguem la ineptitud d’un govern que només parla del respecte dels drets civils i polítics de cara a la galeria. A les places topem amb la realitat del que entén el Sr. Torra per drets civils i polítics. Agents amb numeració d’identificació impossible, coordinats amb els cossos estatals, que provoquen, insulten i colpegen a tort i a dret. Una repressió que no ha estat proporcional sinó excepcional. Que cal contextualitzar amb la visita del govern espanyol i el servilisme de l’homòleg regional. Que assenta la tònica del que ens espera en els temps més immediats on la provocació i les renúncies cercaran, mitjançant l’abús policial, recloure a casa els manifestants disconformes. És la batalla de situar la política als despatxos, a porta tancada, segrestada pels interessos dels més forts, o als carrers, oberta a tothom, atenta a les necessitats dels més febles.

Nosaltres no canviem de bàndol. Som carrer. Som República!

 

A 23 de desembre,

Barcelona – L’Ampolla, República Catalana, Països Catalans