Arxivada la causa de manifestació il·lícita per la marxa contra el jutge Llarena a la Cerdanya

El passat dijous vam rebre la interlocutòria d’arxiu de la causa oberta contra el company del CDR Cerdanya que ha estat perseguit els darrers mesos per una acusació de manifestació il·lícita, per una caminada-xocolatada organitzada pel CDR. En aquesta s’hi denunciava l’empresonament del govern català i dels presidents d’Òmnium i l’ANC.

A principis de novembre es va rebre la primera citació en que s’informava que el membre del CDR era investigat per injúries al jutge Llarena. Entenent que es tractava d’un cas més de persecució política i criminalització de l’independentisme, des del CDR es va decidir desobeir la citació judicial assumint-ne totes les conseqüències. Dies més tard, es rebia la segona citació, on s’especificava llavors que la investigació era per manifestació il·lícita. Ferms en el nostre compromís es va continuar amb la determinació de desobeir qualsevol requeriment judicial.

Finalment, el jutge va emetre una ordre de detenció cap al nostre company que es va materialitzar el passat set de febrer, amb un arrest a la ciutat de Vilanova i la Geltrú per part dels Mossos d’Esquadra, amb posterior posada a disposició judicial, i amb la negativa constant del membre del CDR a declarar ni col·laborar amb la farsa de justícia espanyola. 

En aquests moments encara hi ha la possibilitat que la Fiscalia recorri aquest arxiu i cal recordar que és per la seva insistència que el Jutjat d’Instrucció núm. 1 de Puigcerdà va engegar, contra el seu criteri, aquest despropòsit d’investigació de clara intencionalitat repressiva de l’independentisme. El pretext era la suposada participació en la marxa d’una persona aliena al CDR a qui els mossos haurien identificat al costat de la mobilització portant alguna mena d’arma blanca. Curiosament però, aquesta relació que estableix la fiscalia entre individus portadors d’armes i la conseqüent repressió a qui organitza la mobilització no es dona mai en les concentracions de signe feixista. Notòries són les intervencions de tota mena d’armes quan s’escorcolla els assistents a les marxes del Dia de la Hispanitat i clamorós és el silencia que guarda llavors la fiscalia. Un clar exemple més de la parcialitat de l’aparell de justícia espanyola.

Des del CDR Cerdanya continuarem defensant la llibertat del poble català, l’alliberament dels ostatges presos a l’Estat espanyol i el lliure retorn de tots i totes les exiliades. No cedirem davant de la persecució i continuarem desobeint tants cops com calgui per continuar denunciant l’assetjament judicial que pateix l’independentisme.

A Puigcerdà, Països Catalans,

18 de febrer de 2019

Can Vies: absolts de l’acusació de fals testimoni que impulsava la fiscalia

 

El terratrèmol que provocà l’Ajuntament de Barcelona intentant arrencar el Centre Social Autogestionat Can Vies del teixit associatiu de Sants encara cueja. Malgrat que enguany es compliran els 5 anys d’aquell lamentable episodi, segueixen produint-se resolucions judicials que denoten la magnitud d’aquella sacsejada que causà una autèntica revolta popular durant diversos dies i diverses nits.

La fiscalia desbocada

El jutjat del Penal núm. 1 de Barcelona ha emès una sentència absolutòria contra dos veïns de la ciutat, contrariant el parer de la fiscalia, que els volia condemnats per fals testimoni. Aquest fet delictiu s’hauria comès durant un altre judici, realitzat el dia 17 de febrer de 2015, en què es jutjava una persona acusada de desordres públics i atemptat a l’autoritat, tot en relació als fets de maig de 2014 de resposta i suport a Can Vies.

La fiscalia, obtinguda una sentència condemnatòria contra el primer acusat, va decidir prosseguir la cacera de bruixes instant l’enjudiciament per fals testimoni d’aquells dos companys del primer que,  havent declarat en seu judicial, asseguraven no haver participat, cap d’ells, en cap mena de disturbis.

La darrera sentència tanca la polèmica donant per no acreditat el fals testimoni recordant a la fiscalia la confusió dels fets enmig de les protestes, les càrregues policials i les corredisses. Entén possible que la versió dels fets donada pels testimonis fos certa i alhora compatible amb la del policia que imputava el llançament d’objectes al primer condemnat. No n’hi ha prou amb la primera sentència condemnatòria per deduir que tot allò dit en seu judicial en el sentit contrari a la resolució del jutge hagi de ser fals, mentida o objecte de persecució penal. Aquest parer, tan simple i lògic, permet el normal funcionament dels jutjats ja que, al contrari, s’hauria d’imputar per fals testimoni a centenars de persones cada dia. Fet que comportaria no només el col·lapse dels tribunals sinó el terror judicial cap a tota persona cridada a declarar com a testimoni. Una espècies d’inquisició dels segle XXI a la qual la fiscalia es va abonar, desbocada del tot en la persecució sense límits ni escrúpols d’aquells qui van gosar defensar el projecte social alternatiu de Can Vies.

Des d’Alerta Solidària volem insistir en denunciar la desproporció de mitjans i mesures repressives que s’empren per a perseguir sempre els d’un costat, els que treballen per canviar-ho tot i des de baix, en evident contraposició a la laxitud, per no dir comprensió i empara, dels qui actuen violentament per a que res no canviï. El feixisme que actua als carrers i que patim cada dia no seria el mateix amb una fiscalia i uns tribunals imparcials. Ens toca ser-ne conscients i suplir aquesta mancança amb més organització popular i més força.

Seguim i seguirem!

Sants, Països Catalans, 8 de febrer de 2019

 

La repressió del 21D: conseqüència de la carta blanca als mossos

 

Amb tretze persones detingudes i desenes de ferides, algunes de greu consideració, es tanca un balanç nefast de la jornada del 21D. El primer aniversari de les eleccions que havien de superar el 155, materialitzar la República i retornar els polítics exiliats, es clou amb doble decepció del govern defectiu: acatament de decisions preses pel govern de la metròpoli en desplaçament a la colònia, i carta blanca per als qui, de gust, s’esplaien en reprimir els qui no combreguem amb la tragèdia de la renúncia continuada.

Al carrer hem sofert les conseqüències d’avalar les irregularitats policials comeses els darrers dies. Lluny d’esmenar-les o, com a mínim, reprovar-les ni que fos de paraula, s’esdevé la carta blanca, l’ordre no escrita cap a les unitats més espanyolistes dels Mossos d’Esquadra, per tal de regalar-se expeditivament en l’ús de les porres picant al cap, disparant bales de foam, i carregant sense cap justificació, ja sigui a corredisses dels agents o bé amb escomeses dels furgons policials a tota velocitat. L’objectiu: causar pànic, ferits i, en definitiva, conculcar de facto l’elemental dret de manifestació.

Tretze persones detingudes: deu dels quals a Barcelona, una d’elles menor d’edat, i tres més a l’Ampolla, dues d’elles després d’assaltar un bar. Cinc amb petició de presó provisional que finalment no ha quedat acordada però amb substitució per diverses mesures cautelars.

En aquest context de carta blanca, la duresa en els interrogatoris i declaracions, en seu policial i judicial, també s’han fet notar. Consideracions i preguntes de caràcter ideològic han estat constants deformant així la causa de les detencions tot desvelant la presumpció de culpabilitat pel fet delictiu de ser independentista. A més, aquest darrer operatiu de coordinació entre els diferents cossos, ha permès comprovar el redactat conjunt i previ del context que acompanya els atestats policials. En els quals, a més d’evidenciar-se l’interès polític per agilitzar l’enjudiciament d’independentistes, la llengua catalana també en surt malparada: tot fet en llengua castellana i en aquesta, i a partir d’aquests atestats, s’han pretès fer en clar ambient hostil les declaracions judicials. Un altre llençol perdut, en aquesta darrera bugada, gràcies al Conseller Buch i al President Torra.

Al carrer, per tant, paguem la ineptitud d’un govern que només parla del respecte dels drets civils i polítics de cara a la galeria. A les places topem amb la realitat del que entén el Sr. Torra per drets civils i polítics. Agents amb numeració d’identificació impossible, coordinats amb els cossos estatals, que provoquen, insulten i colpegen a tort i a dret. Una repressió que no ha estat proporcional sinó excepcional. Que cal contextualitzar amb la visita del govern espanyol i el servilisme de l’homòleg regional. Que assenta la tònica del que ens espera en els temps més immediats on la provocació i les renúncies cercaran, mitjançant l’abús policial, recloure a casa els manifestants disconformes. És la batalla de situar la política als despatxos, a porta tancada, segrestada pels interessos dels més forts, o als carrers, oberta a tothom, atenta a les necessitats dels més febles.

Nosaltres no canviem de bàndol. Som carrer. Som República!

 

A 23 de desembre,

Barcelona – L’Ampolla, República Catalana, Països Catalans

Sincers amb la cara tapada o hipòcrites a cara descoberta

 

Aquest cap de setmana, i després de les mobilitzacions a Girona, Terrassa i Barcelona, els CDRs han tornat a l’acció tallant autopistes i aixecant barreres de peatges. Novament però, veus, diguem-ne qualificades, han sortit, a corre-cuita, a criticar els qui es mouen fora dels paràmetres en els que ens pretenen encaixonar. L’objecte de judici ara és l’ús de màscares, tapaboques, caputxes… és a dir, dur la cara tapada.

Aquestes consideracions, que admeten interessants debats que van més enllà de l’estricta ocultació d’una identitat alhora de dur a terme una acció pacífica i simbòlica, obvien amb voluntat cínica, és a dir, amb crua hipocresia, les causes que empenyen certs manifestants a pretendre ocultar la seva persona. I és que evidentment el que es vol és esquivar els efectes repressius d’un estat policial i judicial determinat a conculcar els nostres drets més elementals de manifestació. Així, qui assenyala que no té sentit ocultar el rostre quan es porta a terme una acció pacífica, perquè l’hem de poder realitzar a cara descoberta, i fins i tot justificar-la raonadament i tranquil·la, amb noms i cognoms, està oblidant, deliberadament, que són, principalment, els Mossos d’Esquadra, els encarregats de reprimir aquest tipus d’accions legítimes. És a dir, de nou, se’ns demanen accions però se’ns colpeja. Se’ns demana que actuem a cara descoberta i així se’ns sanciona administrativament o se’ns imputa judicialment.

Exemples en tenim a cabassos en el pre, durant i post 155 del cos autonòmic policial. En les darrers setmanes, amb imputacions a membres de CDRs de Martorell o de Figueres. Casos en què, sense identificar in situ a ningú, però en base a les imatges captades i els arxius de caràcter polític dels Mossos, es procedeix a encartar, per a multes o sancions penals a qui, fins ara, anava a les manifestacions pacífiques a cara descoberta. Com el cas del CDR de la Cerdanya, on una persona, que comunica als agents policials el recorregut, publicat i conegut, d’una marxa, entre els pobles d’Alp i Das, acaba imputat com director de manifestació il·lícita.

Creiem, a aquestes alçades, que tothom és conscient del plus de punibilitat que pot comportar l’ús de “disfressa”, segons terminologia del Codi Penal de l’enemic, l’Estat espanyol. Constitueix un agreujant segons l’art. 22.2 CP, però també, en l’àmbit sancionador administratiu per l’art. 33.2 de la Llei de protecció ciutadana, dita Llei mordassa. Advertir de les possible nocives conseqüències és, a més de sobrer, molt cínic, quan a aquestes eines repressives recorren tan ràpidament els qui depenen del Departament d’Interior.

En la situació present tan excepcional, en què l’aixecament de peatges va justificar una operació antiterrorista per la qual, dues companyes, la Tamara i l’Adri, encara en pateixen les conseqüències repressives resulta, com a mínim, hipòcrita, que es gosi, des de l’esfera política que governa avui en dia els Mossos d’Esquadra, recriminar a qui, en legítima defensa d’un dret fonamental, ha de recórrer, malauradament, a tapar-se el rostre per poder sortir al carrer.

Benvingudes siguin les protestes contra l’estat d’excepció que patim i les accions a favor de la República. Vinguin d’on vinguin, també dels qui professen superioritats morals com la crítica que volem combatre. Tots i totes tenim un paper a fer. Fem-lo i seguim endavant.

Visca la lluita del Poble!

 

Alerta Solidària

10 de desembre de 2018

 

De proclames solidàries i fets consumats

Arran de la notificació dels diferents escrits d’acusació, amb les elevades penes sol·licitades als anomenats “líders el procés”, hem pogut llegir nombrosos comunicats que combinen la condemna a l’abús dels sistema judicial espanyol amb l’expressió solidària cap a totes les encausades, familiars i persones properes. Coincidim amb la majoria alhora de qualificar el judici que s’acosta com una fita històrica, irrevocable, que marcarà per sempre la sort de l’Estat espanyol i de la nació catalana.

Com no pot ser d’una altra manera, l’organització antirepressiva de l’Esquerra Independentista, reiterem el nostre compromís en el suport cap a totes les qui pateixen les ires de l’Estat, i fem palès, amb aquesta nota, que treballem i treballarem pel seu alliberament, per la lliure absolució de les nombroses encausades anònimes i per la llibertat de tot el Poble.

Qui dia passa, condemna empeny

Hem de lamentar però que algunes mostres de suport no apuntin més enllà, ni tampoc més a prop, del dia de la sentència. En espera d’arribar els escrits d’acusació hem suportat un any de presó i exili absolutament injust i injustificable. I ara sembla que toca esperar la sentència que, a tot estirar, seria suficient per habilitar una mobilització que aturés de nou, però només per un dia, aquesta part del país, tot evocant el ja famós 3 d’octubre.

Entenem perfectament el perquè d’aquestes limitades apostes derivades de la por i la impotència a les que la repressió ens pot recloure. Però hem de dir que no compartim la manca d’honestedat en reconèixer aquestes limitacions per part d’aquells qui ostenten i monopolitzen importants càrrecs de responsabilitat respecte el conjunt del moviment independentista. Sembla que, per a alguns, tot veient que no hem fet prou per evitar el pas d’un any de presó i exili, hagin acceptat la idea que tampoc res no farem per evitar-ne cinc, deu o quinze més. Paral·lelament ens distraiem en diatribes sobre l’exageració de la imputació per rebel·lió, configurant poc a poc, gràcies als grans mitjans de comunicació, l’opinió publicada de l’acceptació, a mal menor, de la condemna per sedició, entre altres.

La xarxa solidària serà el múscul de la llibertat

Malgrat tot però, des de les entitats dites sobiranistes, i també des dels CDRs, es treballa a diari, en mil i un actes de solidaritat, que si bé per si sols resulten indolors a l’Estat, suposen una persistent infiltració de l’esperit revolucionari en racons i sectors de la població on fins ara no havíem arribat. La xarxa solidària, encoratjada per les atrocitats de l’Estat, serà sens dubte el camp adobat on acabarà per germinar la nostra llibertat.

Per justícia amb qui pateix la repressió, i també per estratègia de futur, visca la solidaritat!

 

Països Catalans, a 4 de novembre de 2018

Joanjo Bosk multat pels talls de carretera del 3 d’octubre de 2017

Davant la repressió, #DecidimSer Solidaris!

El passat 3 d’octubre de 2017, en un context d’aturada i mobilització general, es van dur a terme nombroses accions de protesta contra la brutalitat policial i contra els fets ocorreguts durant el Referèndum d’Autodeterminació del Primer d’Octubre, ennegrit per la violència d’un estat opressor desbordat i desesperat.

En aquest context, i amb nombroses concentracions, talls de carreteres i autopistes a diferents punts del territori, es va desenvolupar de forma espontània i pacífica un tall de circulació a l’N-II i AP-7 a l’alçada d’Hostalets de Llers (Figueres), on hi van participar centenars d’empordanesos i empordaneses.

És per la suposada participació activa en aquests talls de circulació que el cantant i activista Joanjo Bosk ha estat expedientat / multat pel propi Departament d’Interior de la Generalitat, que es suma d’aquesta manera a una via repressiva i contradictòria amb EXPEDIENTS ADMINISTRATIUS, ÉS A DIR, MULTES POLÍTIQUES que arriben amb el nou govern post -155.

Davant l’intent de contenir la mobilització social lliure i espontània, d’escarmentar a uns quants amb l’objectiu de paralitzar-nos a tots/es no podem quedar-nos amb els braços creuats, per tant manifestem:

* El nostre suport i solidaritat amb el company sancionat i amb la resta d’encausats/es, sancionats/es, etc.

* La nostra voluntat de donar una resposta col·lectiva a aquests atacs individualitzats. Ningú està sol en aquesta lluita!

* El nostre rebuig a aquesta sanció, i a qualsevol altra que pugui rebre qualsevol persona pel seu compromís.

 

* Amb aquest comunicat també exigim al Departament d’Interior de la Generalitat de Catalunya que no apliqui el codi penal i l’anomenada Llei Mordassa de l’estat espanyol.

 

Tot i la satisfacció de saber-nos lliures de tota imputació i sanció recordem que existeixen més de 1200 encausats/es en tot aquest procés. Per tots ells/es, i per la llibertat dels presos, preses, exiliats i exiliades polítiques, continuem endavant!

Prou de repressió! Autodeterminació! Llibertat presos i preses polítiques!

 

L’espanyolisme balear denuncia Arran per haver-los acusat d’atiar el feixisme

 

Dos militants d’ARRAN Palma han estat citats avui, 18 de setembre, als jutjats de Palma on han rebut la notificació de la denúncia que Jorge Campos i José Ramón Bauzá han presentat contra ells per penjar una pancarta. Un tercer militant, també està pendent de rebre la citació.

La pancarta per la qual han estat denunciats es penjà el passat mes de març de 2018, per iniciar la campanya d’Arran «Il.·luminen la foscor, ofeguem el feixisme», i en aquesta, s’assenyalaren uns dels culpables de l’augment del feixisme a Mallorca. Aquests són Jorge Campos, president del Círculo Balear i actualment també d’ACTUA-VOX; José Ramón Bauzá, expresident del Partit Popular a Balears i Xavier Pericay, president de Ciudadanos. Com ja s’anuncià a l’inici de campanya, les manifestacions i agressions feixistes han crescut als carrers i es produeixen amb la impunitat que els dóna el discurs espanyolista de l’ultradreta.

 

 

Els moviments socials ens alcem contra les polítiques capitalistes i l’estat respon. Seguim qüestionant l’estat i per això els grupuscles actuen al carrer amb violència, com fou el cas de les agressions que patiren persones de l’Assemblea Soberanista de Mallorca durant manifestacions espanyolistes convocades per Actua Baleares a principis d’any. Aquests fets demostren la clara impunitat que tenen i la connivència que existeix entre ells, la policia i l’estat.

No és la primera vegada que militants de l’Esquerra Independentista són denunciats per grupuscles d’ultradreta, que dediquen la seva tasca política a criminalitzar els moviments socials. Els 9 de Palma fou el cas de 9 joves militants de Maulets, qui foren denunciats el 2011 pel mateix Jorge Campos.

Així com, no és un fet aïllat d’aquests mesos, l’intent de silenciar la nostra lluita per part del feixisme, ja que l’assemblea de joves ha patit el passat mes d’agost l’intent de retirada de les seves pancartes feministes i contra el turisme, per part de la policia local durant la celebració de l’aniversari del Casal Popular Voltor Negre, qui va ser avisada per membres de l’ultra dreta mallorquina.

La justícia espanyola i la policia també de la mà del feixisme, intenten apagar qualsevol gest de lluita que es forma a l’illa. Els gonelles i catalanofòbics dediquen el seu temps a denunciar qualsevol expressió de lluita per la defensa de la terra, els drets socials, i el feminisme. Aquesta mateixa setmana, Valtonyc, qui segueix exiliat per la condemna per diferents delictes (entre altres per una denúncia també de Jorge Campos), ha estat absolt a Bèlgica questa setmana. Un fet més, que demostra com l’estat espanyol i la seva suposada justícia, promouen el feixisme intentant empresonar la llibertat d’expressió que en altres països no es considera delicte.

Tanmateix, cap denúncia ens farà callar. El jovent mallorquí seguim dempeus i ni les pintades davant el nostre casal, ni l’intent de retirada de les nostres pancartes per part de la policia local, ni les denúncies dels grupuscles feixistes ens faran callar.

A Mallorca la lluita contra el feixisme creix i per això ells es veuen vulnerables.

Cal seguir mobilitzats, els carrers seran sempre nostres!

Il·luminem la foscor, ofeguem el feixisme!

 

Palma, Mallorca, Països Catalans, a 18 de setembre del 2018

 

 

Valtonyc no serà extradit

 

Avui després de la vista dels jutjats de la ciutat belga de Gante, aquests han decidit no extradir en Josep. Des del Grup de suport a Valtonyc celebram que la Justícia Belga hagi pres la decisió de no extradir-lo, tot i que les circumstàncies donades ja feien pensar que el cas seria examinat amb deteniment, i posant especial èmfasi en l’abús de dret que ha suposat condemnar en Josep per «terrorisme», les conclusions han estat clares; les lletres den Josep s’emmarquen completament amb l’exercici de la llibertat d’expressió.

L’Estat Espanyol, una vegada més, ha quedat desemmascarat davant tot Europa com l’estat que a més artistes ha condemnat per les seves expressions. És intolerable, vergonyós i miserable que dins una Europa que pregona les llibertats polítiques existeixin casos com el d’en Valtonyc. Per això, demanam a les màximes instàncies europees que es pronunciïn al respecte, per frenar la censura que estem patint i que demostra que per a res es tracta d’un fet aïllat.

Són moltes més les companyes represaliades que han estat perseguides per denunciar les misèries d’aquest estat, i són moltes les persones perseguides i empresonades injustament per un aparell repressiu que no té res de democràtic.

S’ha evidenciat una vegada més, que l’Audiència Nacional és purament un instrument polític al servei del feixisme més ranci de l’Estat, que persegueix els que critiquen el règim, emparant i deixant impunes completament els que realitzen proselitisme del nazisme.

Així i tot, això no vol dir que en Josep pugui tornar a casa i reprendre la seva vida amb normalitat.  Haurà de continuar vivint a l’exili, ja que a dia d’avui quedam pendents de que l’Audiència Nacional s’oposi a la decisió dels jutges belgues i la recorri. I que si aquesta finalment no fóra revocada, ens emplaçaria directament a la contestació del recurs presentant davant el Tribunal Europeu de Drets Humans.

Esperam que les conclusions que adopti el Tribunal Europeu de Drets Humans evidenciaran una vegada més la vulneració de drets fonamentals que s’està patint a l’Estat Espanyol.

No hem de quedar de mans creuades, cal continuar teixint aliances i organitzant la resposta.  La maquinària d’aquest estat contra qualsevol opinió dissident no pot ser ni tolerada ni quedar impune. Hem de reivindicar, solidaritzar-nos i ser l’altaveu de totes aquelles companyes que segueixen patint la repressió espanyola.

Volem aprofitar també per a recordar i enviar una càlida abraçada a tots aquells que pateixen la repressió en les seves pròpies carns i que estan tancats per les seves idees, una abraçada Alfredo, Jordis, Oriols, Raúl, Josep, Andrés, Alfon, als Joves d’Alsasua i als exiliats i també per totes les que lluiten, sense vosaltres res seria possible.

 

 

 

Palma, Mallorca, Països Catalans, a 17 de setembre de 2018

 

 

 

Arxivada la causa oberta pels Mossos per la manifestació de l’1 de maig de 2017

 

Després de la imputació de dues participants a la manifestació per part dels Mossos d’Esquadra, el jutjat d’instrucció considera que no hi ha proves ni indicis suficients per seguir amb el procés judicial i arxivat el cas sense que la fiscalia ho hagi recorregut.

 

El passat mes de gener van ser citades pels Mossos d’Esquadra dues persones que van participar a la manifestació de l’1 de maig de 2017 a Sabadell. Les dues investigades es van negar a declarar i el cas va passar a instrucció judicial. Durant aquesta setmana, s’ha confirmat l’arxivament de la causa per manca de proves sense que la fiscalia en recorregués l’arxivament.

 

Les dues persones participants a la manifestació van ser acusades pels Mossos d’Esquadra de delictes de complicitat amb desordres i danys arran de la denúncia que va presentar el BBVA pels presumptes danys produïts a la seva seu del carrer de Gràcia durant la manifestació de l’1 de maig de 2017.

 

Ja en aquells moments, La plataforma Vallès Anticapitalista i Alerta Solidària vam denunciar que es tractava d’una persecució a les persones participants a la manifestació per part dels Mossos d’Esquadra que realitzaven una investigació i acusació que no tenia cap tipus de fonament. Avui, el jutjat que instruïa la causa ens ha donat la raó i de retruc, la fiscalia, en no recórrer, també.

 

En tot moment, les dues persones imputades i els col·lectius organitzants de la manifestació, han defensat la participació de les dues persones investigades a la manifestació així com han denunciat el han denunciat les pràctiques especulatòries del BBVA, que en forma d’estafa hipotecària i desnonaments han fet la vida impossible a una part molt important de les classes popular. També s’ha posat en tot moment en entredit, el paper dels Mossos d’Esquadra, que per tal de perseguir i criminalitzar, han iniciat una investigació i han intentat generar un cas repressiu sense cap tipus de fonament ni prova com ha quedat demostrat en la instrucció judicial arxivada.

En aquest sentit, des de Vallès anticapitalista i Alerta Solidària ens felicitem per aquesta victòria judicial i ens reafirmem en seguir lluitant l’1 de maig i cada dia pels drets de les classes populars.

 

Sabadell, a 15 de setembre de 2018

 

 VALLÈS

ANTICAPITALISTA

 

 

 

 

Disset activistes rifenys internats al CIE de Barcelona

La tradició dels oprimits ens ensenya que  l’estat d’excepció és en realitat la regla. Walter Benjamin

 

La setmana passada 17 joves rifenys van arribar a les costes d’Almeria, havent-se jugat prèviament la vida per travessar el Mare Mortum fins arribar a l’Europa fortalesa, fugint de la repressió del Regne del Marroc. A les costes andaluses escapant de la gendarmeria marroquí van topar amb la Policia Nacional, els qui els van traslladat detinguts fins a Barcelona, on resten internats des de fa més d’una setmana, a l’espera que es resolgui sobre la seva deportació.

 

De què fugien? A començaments d’estiu, al Regne de Marroc, es van oficialitzar una sèrie de condemnes polítiques per a 53 persones relacionades amb el Moviment Popular Rifeny, que ja duien més d’un any en presó preventiva. Van dictar-se sentències d’entre dos i tres anys per periodistes que s’havien dedicat a cobrir les mobilitzacions i d’altres sentències d’entre deu i vint anys per als militants polititzats.

 

Des que a l’octubre de 2016 en el sí d’un control policial fou assassinat brutalment el jove Mouhsin Fikri, es va escampar una protesta que va recórrer les diferents viles i ciutats del Rif. Les seves demandes formals: un hospital, una universitat i una alternativa laboral a l’atur crònic o la precarietat extrema. L’acció durant gairebé tres anys de sortir al carrer a exigir aquestes peticions no s’ha aturat malgrat la ocupació policial, militar i paramilitar, que diverses organitzacions i observatoris de drets humans de tot el món han descrit com a situació “pre-bèl.lica.”

 

Les detencions que es practiquen a manifestants i militants rifenys són diverses, el resultat posterior, només un: l’interrogatori amb pallisses, amenaces de mort a familiars i, sobretot en el cas de les dones, vexacions, agressions sexuals i violacions.

 

Quan gairebé fa tres anys que aquestes pràctiques han esdevingut la normalitat, els casos de manifestants que, coneixent que se’ls ha anat a buscar a casa, han optat per entrar a Europa, han augmentat entre gent de totes les edats, especialment joves i menors.

 

Quin és el delicte d’aquests disset joves? Participar de les protestes, lluitar per una vida digna que valgui la pena viure, tant per ells, com per les seves famílies. Alguns d’ells han hagut de viure com un dels seus familiars moria en mans de la policia durant les protestes a causa dels gasos lacrimògens, altres han passat diversos dies detinguts, altres viuen amb la por contínua de saber que sempre hi ha un agent de policia a la porta de casa seva.

 

Des d’Alerta Solidària, la Comissió de Barcelona en suport al Moviment Popular del Rif i Itaca exigim el seu alliberament immediat i sense condicions. Alhora, fem una crida al diàleg entre el Govern de la Generalitat de Catalunya, que manté una intensa relació econòmica amb el Regne de Marroc, i els comitès catalans de suport al poble rifeny, així com exigim que es tanquin de forma definitiva els Centres d’Internament d’Estrangers. Demanem també a l’Estat espanyol que es reconegui l’estatus de refugiats polítics als companys rifenys fugits del Marroc.

 

A Barcelona, República Catalana, Països Catalans, a 14 de setembre de 2018.