Disset activistes rifenys internats al CIE de Barcelona

La tradició dels oprimits ens ensenya que  l’estat d’excepció és en realitat la regla. Walter Benjamin

 

La setmana passada 17 joves rifenys van arribar a les costes d’Almeria, havent-se jugat prèviament la vida per travessar el Mare Mortum fins arribar a l’Europa fortalesa, fugint de la repressió del Regne del Marroc. A les costes andaluses escapant de la gendarmeria marroquí van topar amb la Policia Nacional, els qui els van traslladat detinguts fins a Barcelona, on resten internats des de fa més d’una setmana, a l’espera que es resolgui sobre la seva deportació.

 

De què fugien? A començaments d’estiu, al Regne de Marroc, es van oficialitzar una sèrie de condemnes polítiques per a 53 persones relacionades amb el Moviment Popular Rifeny, que ja duien més d’un any en presó preventiva. Van dictar-se sentències d’entre dos i tres anys per periodistes que s’havien dedicat a cobrir les mobilitzacions i d’altres sentències d’entre deu i vint anys per als militants polititzats.

 

Des que a l’octubre de 2016 en el sí d’un control policial fou assassinat brutalment el jove Mouhsin Fikri, es va escampar una protesta que va recórrer les diferents viles i ciutats del Rif. Les seves demandes formals: un hospital, una universitat i una alternativa laboral a l’atur crònic o la precarietat extrema. L’acció durant gairebé tres anys de sortir al carrer a exigir aquestes peticions no s’ha aturat malgrat la ocupació policial, militar i paramilitar, que diverses organitzacions i observatoris de drets humans de tot el món han descrit com a situació “pre-bèl.lica.”

 

Les detencions que es practiquen a manifestants i militants rifenys són diverses, el resultat posterior, només un: l’interrogatori amb pallisses, amenaces de mort a familiars i, sobretot en el cas de les dones, vexacions, agressions sexuals i violacions.

 

Quan gairebé fa tres anys que aquestes pràctiques han esdevingut la normalitat, els casos de manifestants que, coneixent que se’ls ha anat a buscar a casa, han optat per entrar a Europa, han augmentat entre gent de totes les edats, especialment joves i menors.

 

Quin és el delicte d’aquests disset joves? Participar de les protestes, lluitar per una vida digna que valgui la pena viure, tant per ells, com per les seves famílies. Alguns d’ells han hagut de viure com un dels seus familiars moria en mans de la policia durant les protestes a causa dels gasos lacrimògens, altres han passat diversos dies detinguts, altres viuen amb la por contínua de saber que sempre hi ha un agent de policia a la porta de casa seva.

 

Des d’Alerta Solidària, la Comissió de Barcelona en suport al Moviment Popular del Rif i Itaca exigim el seu alliberament immediat i sense condicions. Alhora, fem una crida al diàleg entre el Govern de la Generalitat de Catalunya, que manté una intensa relació econòmica amb el Regne de Marroc, i els comitès catalans de suport al poble rifeny, així com exigim que es tanquin de forma definitiva els Centres d’Internament d’Estrangers. Demanem també a l’Estat espanyol que es reconegui l’estatus de refugiats polítics als companys rifenys fugits del Marroc.

 

A Barcelona, República Catalana, Països Catalans, a 14 de setembre de 2018.

 

 

 

 

 

Arxivada la denúncia dels Mossos contra 16 veïnes de la Floresta pel 8N

El Jutjat d’Instrucció núm. 4 de Rubí ha acordat l’arxiu de les diligències obertes per autor desconegut. La breu nota del jutge recorda que la mera presència de vehicles a la zona no permet deduir qui havia participat en una protesta propera. Criteri elemental que els Mossos d’Esquadra van obviar per imputar delictes de desordres al major nombre de veïns possible.

La repressió al 8N, causa general i desesperada

L’èxit de les mobilitzacions posteriors a l’1 d’octubre van forçar la direcció dels Mossos ha donar carta blanca als agents per tal de coaccionar, per la via de les nombroses identificacions i imputacions, el dret legítim de manifestació. Era el 8 de novembre i la jornada de Vaga General era qüestionada per la patronal que va portar als jutjats la licitud de la convocatòria. En aquest context, i amb talls de carreteres i línies fèrries, més de 200 persones van ser requerides pels agents a mostrar els seus dnis, sovint de manera aleatòria.

Moltes d’aquestes actuacions han comportat l’encausament judicial i, en la majoria dels expedient, un degoteig continu d’arxius. Havent de suportar citacions per declarar i algunes detencions pel fet d’haver-s’hi negat, com les regidores de la CUP de Ripoll. En molts casos però, com a Tarragona, amb 39 persones identificades, el Departament d’Interior de la Generalitat, del conseller Buch, reprèn la via repressiva un cop arxivada la via penal. Ara amb expedients administratius, és a dir, multes polítiques que arriben amb el nou govern post-155.

 

 

En el nostre cas, les imputades hem quedat lliures de tota imputació per autor desconegut. Amb aquesta lògica contundent es tanca aquest breu capítol repressiu que emmarquem en el seu context polític. Va ser un intent d’escarmentar unes quantes de nosaltres però amb l’objectiu de paralitzar-nos a totes. Contràriament, afirmem que l’assemblea veïnal en surt reforçada com ja vam demostrar engegant la campanya pública amb la que vam foragitar la por a la repressió i vam afirmar que seguim i seguirem al peu del canó.

Tot i la satisfacció de saber-nos lliures de tota imputació recordem que encara hi ha dues veïnes de Sant Cugat investigades per talls en les vies del tren, del mateix 8N. Per elles, i per la llibertat dels presos, preses i exiliades polítiques, continuem la lluita. El camí cap a la llibertat!

Per la fi de la repressió política! Per la República!!!

 

 

 

L’extradició de Valtonyc un poc més lluny

Avui, després de la vista als jutjats de la ciutat de Gante, el jutge belga manté a Valtonyc en llibertat i conclou que l’extradició no es decidirà fins el pròxim 17 de setembre.

Després de l’audiència d’aquest matí davant els tribunals belgues, podem dir que tenim bones notícies i bones sensacions. La justícia espanyola queda una vegada més en evidència i es demostra que la condemna de Valtonyc vulnera clarament el dret a la llibertat d’expressió.

Per una banda, tant en Josep com la seva defensa jurídica s’han pogut expressar en total llibertat, i per altra banda, el jutge continua sense apreciar el delicte d’enaltiment del terrorisme.

Les declaracions que ha fet en Josep i els seus advocats transmeten esperança i il·lusió per haver-se posat en mans d’una justícia objectiva i imparcial. Afirmen, que el pitjor dels escenaris seria que s’acceptés l’extradició, encara que només per el delicte d’amenaces.

Davant d’aquest escenari, cada vegada resulta menys probable l’entrada a presó en el cas de que en Josep sigui extradit a l’estat espanyol.

Tot i així, no ens hem de confiar; l’estat espanyol utilitzarà tots els mecanismes que estiguin al seu abast per poder empresonar a Valtonyc, ja que la seva llibertat suposaria una derrota absoluta i una des-legitimació total del seu règim.

És per això que cal marcar un precedent i continuar lluitant per l’absolució i l’alliberament de totes aquelles persones perseguides i empresonades per les seves idees polítiques i per exercir el seu dret a la llibertat d’expressió.

 

Per tots els presos i preses polítics, exiliats i exiliades, seguim endavant!

 

 

 

 

La Fiscalia pretén humiliar a les víctimes de l’1 d’octubre i atemorir-les

El Jutjat d’Instrucció 7 de Barcelona, que investiga les agressions policials a la ciutat el passat d’1 d’octubre, ha acordat citar en qualitat d’investigats tres agents de la Policia espanyola per la seva actuació al col·legi electoral del l’IES Pau Claris. Entre ells, s’ha acordat prendre declaració a de l’agent 70.231 tal i com havia demanat l’advocat d’Alerta Solidària, i que també es troba investigat per les agressions que va cometre a l’Escola Mediterrània. En la seva interlocutòria, el jutjat destaca la desproporció de les actuacions policials i, en particular, com l’agent investigat va empènyer a Marta T. per les escales. Així mateix, destaca que l’agressió es va produir quan els agents ja havien accedit a la zona de les urnes i que hi havia més gent que no va ésser desallotjada, posant de relleu que l’actuació policial no tenia cap mena de justificació.

D’altra banda, el Jutjat ha desestimat la petició del Ministeri Fiscal que pretenia que se cités com a investigada a Marta T. per haver-se resistit a l’actuació policial, ja que l’únic que va fer va ser agafar-se a una altra persona per intentar no ser llançada per les escales. Des d’Alerta Solidària considerem que és extremadament greu l’actuació de la fiscalia que des d’un inici ha intentat boicotejar la investigació judicial de la violència policial exercida contra la població que participava en el Referèndum d’Autodeterminació del passat octubre. Amb la seva petició d’imputar a Marta T., la Fiscalia pretén humiliar a les víctimes de la violència policial de l’1 d’octubre i atemorir a totes aquelles persones que segueixen lluitant contra la impunitat.

 

Barcelona, República Catalana, Països Catalans, a 3 de setembre de 2018

L’Audiència Provincial confirma la condemna d’un any de presó al vaguista Andreu Curto

L’AUDIÈNCIA PROVINCIAL DE BARCELONA CONFIRMA  LA CONDEMNA A 1 ANY DE PRESÓ A L’ANDREU CURTO BAIGES.

NO ENS ATUREM, CONTINUEM!

NI 4 ANYS, NI 1 DIA! PRESÓ PER DEFENSAR ELS DRETS DE TOTHOM?

ANDREU ABSOLUCIÓ!

 

La Secció Vuitena de l’Audiència Provincial de Barcelona ha ratificat la condemna al vaguista Andreu Curto Baiges com a responsable d’un delicte de danys i un delicte de coaccions, i l’absolució  del delicte de desordres públics.

Així doncs, es confirma la Sentència dictada pel Jutjat Penal núm. 13 de Barcelona que imposà la pena d’un any de presó i una pena multa de 4 mesos a raó de 7 € dia, així com el pagament de la responsabilitat civil de 1.268,53€ pel delicte de danys. A més, Andreu ha estat condemnat a pagar  la meitat de les costes judicials del primer judici, així com a la inhabilitació especial per al sufragi passiu durant el temps de la condemna.

El passat 5 d’octubre tingué lloc a la Ciutat de la Justícia de Barcelona el judici contra Andreu, per haver participat en la Vaga General del 29 de març de 2012 contra la reforma laboral i, més concretament,  per haver participat en el piquet del barri de Sants, al seu pas per l’Hotel Vinci, situat al carrer Consell de Cent núm 51 de Barcelona. El Fiscal demanava per aquests fets 4 anys de presó, sota les acusacions de delicte de danys, de coacció en relació als drets dels Treballadors i per desordres públics.

El Recurs d’Apel·lació de l’Andreu assenyalà que la declaració del responsable de l’hotel estava farcida de contradiccions respecte la primera declaració que va realitzar l’any 2012. Els Mossos d’Esquadra que varen declarar no eren presents a l’Hotel al moment dels fets i tampoc van aportar a l’expedient judicial una gravació de les càmeres de seguretat de l’Hotel on es podia observar la seqüència completa dels fets.

L’Audiència, valida que el Jutge penal obviés les impugnacions realitzades per la defensa, validant així la tesis del Jutge que en la Sentència arribà a afirmar literalment: “resulta irrelevante que el acusado fuera o no la persona que materialmente llevó a cabo el lanzamiento de las bengalas o las macetas”.

Novament la “Justícia” al servei del capital, novament la “Justícia” com a garant de la violació dels drets socials i de la lluita sindical.

Un nou capítol d’aquell piquet informatiu que va recórrer els carrers de Sants i que va anar engrossint la llarga llista d’imputacions que els Mossos d’Esquadra van anar elaborant contra les companyes que lluiten cada dia, des de molt abans de la Vaga.

Des dels Grups de Suport #AndreuAbsolució i Alerta Solidària no acceptem aquesta sentència. Davant de les seves condemnes, no ens aturarem en la defensa dels drets socials, continuarem denunciant la repressió i seguirem fent costat a l’Andreu en els dos judicis que encara té pendents del mateix dia de la vaga.  Tanmateix, volem agrair el suport i solidaritat de totes aquelles persones i col·lectius que ens  heu fet arribar tot el vostre escalf i estima,  perquè és amb el suport mutu i colze a colze com ens fem fortes per plantar cara a la seva repressió.

Conscients que davant d’aquest sistema injust, el poble treballador català no té més alternativa que lluitar per la plena llibertat, amb el cap ben alt i el puny tancat seguirem lluitant contra aquest sistema, contra la seva repressió i contra els seus executors!

Defensar el drets de tothom no és cap delicte!

 

Grup de Suport Contra la Repressió de les Terres de l’Ebre

Comissió Antirepressiva de l’Assemblea de Barri de Sants

Alerta Solidària

 

 

 

20 d’agost de 2018. Tortosa, Sants, Països Catalans

 

 

 

 

Ceivar fa 15 anys! Tot el nostre suport a l’organització germana de Galícia!

Ens plau aprofitar els 15 anys de l’organització antirepressiva gallega, Ceivar, per fer arribar una petita mostra del nostre compromís solidari i internacionalista, i alhora per donar a conèixer l’existència d’aquesta entitat, persistent i resistent, contra l’ocupant espanyol, que clama per la llibertat dels presos i presses independentistes gallegues.

Les companyes de Ceivar, com no podia ser d’una altra manera, celebren el seu aniversari amb noves expressions de solidaritat antirepressiva. Avui, compartides a la xarxa, en suport al Poble Català!

 

 

 

Felicitats per aquests 15 anys de tanta feina i tan ben feta!

Ceivar és part del moviment d’alliberament nacional gallec, en lluita per la independència, el socialisme i el feminisme. Van néixer per donar veu a qui no la te, a les silenciades, a les maltractades, a les menyspreades, a les que Galeano definia com “las nadie: las hijas de nadie, las dueñas de nada”.

Des dels Països Catalans, hem volgut expressar el nostre reconeixement a la seva lluita i vàrem situar, al bell mig de plaça Catalunya de Barcelona, una pancarta per recordar la repressió política que pateix Galícia. Malauradament també per la via de l’empresonament de les seves lluitadores per la llibertat.

 

 

Carta de Ceviar:

La lluita per la independència ha portat al nostre país a tenir durant dècades presos i preses; dones i homes, bones i generoses que han donat el millor de si mateixes, per la convicció de que un altre mon és possible i que per aconseguir-lo és necessària la resistència del nostre poble.

A dia d’avui, quatre homes i una dona continuen a la presó. Espanya els aplica la dispersió penitenciària mantenint-los en centres allunyats a centenars de quilòmetres de les seves llars. Això obliga als familiars i amistats a recórrer tots els caps de setmana llargues distàncies en cotxe posant en risc les seves vides. La dispersió és il·legal, Espanya vulnera la seva pròpia llei allunyant de forma sistemàtica a aquestes persones per les seves idees, en un acte de venjança contra els seus éssers estimats i contra elles mateixes.

L’octubre de 2015, nou militants de Causa Galiza (organització política independentista), van ser detinguts acusats de formar part de Resistencia Galega; alliberats passats tres dies a Madrid en mans de la Guàrdia Civil i a dia d’avui continuen esperant judici amb càrrecs.

Per defensar els drets de les ciutadanes i ciutadans d’aquest país, Galícia, a expressar-se lliurement, per defensa a les persones preses per la seva ideologia política i per posar de manifest que son presos i preses polítiques, tres militants de Ceivar van ser detinguts l’any passat acusats d’enaltiment del terrorisme, després de la celebració d’un acte de benvinguda a un ex-pres.

Malgrat aquests obstacles i dificultats, continuem endavant amb la mateixa il·lusió, alegria i convicció del primer dia. Pas a pas, posant fil a l’agulla, escrivint la nostra història al costat de tots i cadascun dels pobles del mon en resistència.

Presentes en cada crit de llibertat.

La victòria és nostra!

Comunicat públic davant la sanció rebuda per un company d’Estrela Roja de Benimaclet i la COS

El passat 26 de març, durant la concentració convocada per la plataforma valenciana Solidaritat amb Catalunya, i a la qual hi participaven, entre altres, Estrela Roja de Benimaclet i companyes i companys de la COS, la policia nacional va identificar de forma injustificada diversos companys nostres. Identificació durant la qual els membres del cos policial es varen negar a identificar-se en el seu torn. Dies després, es va rebre una multa de 601 €.

 

Davant aquesta situació de repressió i persecució cap a militants independentistes, des d’Estrela Roja de Benimaclet i la Coordinadora Obrera Sindical – COS, amb la col·laboració i el suport d’Alerta Solidària, volem manifestar públicament:

 

  1. El nostre rebuig a aquesta sanció, i a qualsevol altra que puga rebre qualsevol activista social, sindical i/o polític per la seua activitat i militància, emparada pel nou codi penal de l’estat espanyol i l’anomenada Llei Mordassa.
  2. El nostre suport i solidaritat incondicionals amb el company sancionat.
  3. El nostre compromís en continuar lluitant per la derogació d’aquesta legislació absolutament injusta i antiobrera, que només busca perseguir i callar tota forma de protesta social i política contra aquest règim totalitari.
  4. La nostra solidaritat i suport cap a totes les persones preses per lluitar i defensar els drets personals, socials, nacionals i internacionals de totes les persones treballadores.

 

Per últim, comuniquem que ens els propers dies farem públiques les convocatòries i accions solidàries que posarem en pràctica per defensar el nostre company.

 

No ens faran callar! Prou de repressió!

Llibertat presos i preses polítiques!

 

16/05/2018

València, l’Horta, País Valencià, Països Catalans.

 

Alerta Solidària

Coordinadora Obrera Sindical – COS (membre de la Federació Sindical Mundial)

Estrela Roja de Benimaclet

La Guàrdia Civil cita a declarar un membre de la CUP de Girona per haver recriminat a un home que arrenqués llaços grocs

El militant anuncia que no es presentarà a la caserna, i la CUP denuncia que es tracta d’un nou cas de persecució contra l’independentisme.

 

 

La Guàrdia Civil ha citat a declarar Pere Puig, militant de la CUP de Girona, aquest divendres 9 de març a la caserna de l’Estartit. Se l’acusa de delictes d’odi i d’amenaces per haver recriminat a un home que arrenqués llaços grocs de la via pública al municipi de Viladamat el passat 19 de febrer.

L’actuació de la Guàrdia Civil s’ha iniciat a partir de la denúncia d’aquest darrer, un conegut militant espanyolista de l’Estartit, que havia format part de les llistes de C’s al Parlament. Segons ha revelat la CUP, són habituals en les seves manifestacions públiques l’apologia del franquisme, amenaces contra independentistes o comentaris racistes.

Pere Puig ha anunciat que el divendres 9 de març no es presentarà a la caserna de la Guàrdia Civil de l’Estartit. Per la seva banda, la CUP i l’organització antirepressiva Alerta Solidària han manifestat el seu suport públic a l’investigat, i han denunciat aquest nou cas de persecució contra l’independentisme, així com la politització i la manca d’imparcialitat de l’aparell judicial de l’Estat. “L’espanyolisme assenyala i la justícia dispara”, han conclòs des de les organitzacions.

 

 

Així no, Mossos, així no

 

Havent analitzat els fets de les darreres hores, l’equip jurídic d’Alerta Solidària, en relació a les detencions practicades per l’acció dels CDR al Tribunal Superior de Justícia de Catalunya, creiem oportú fer públiques les següents consideracions:

Abús de dret. Les detencions practicades van ser del tot innecessàries. Podent discutir la legitimitat de les identificacions a persones que han actuat per la defensa de drets fonamentals que competeixen al conjunt de la societat, aquestes haurien estat més que suficients per encausar les persones que, triades aleatòriament, hauran de respondre pels suposats il·lícits comesos en la protesta. En nombroses ocasions en el passat més recent, en accions similars, i emmarcades en els mateixos paràmetres de reivindicació política, hem comprovat com la identificació ha estat el tràmit únic i suficient per a dur a terme posteriors imputacions. La detenció innecessària, agreujada per l’estada a calabossos durant 24 hores fins al pas a disposició judicial, és del tot contrària a dret i per tant un abús policial.

Abús de fet. Emmanillats, a les fosques i tancats dins dels furgons policials. Durant aproximadament 90 minuts van haver de romandre en aquestes condicions humiliants i vexatòries els 12 primers detinguts, un dels quals menor d’edat. Posteriorment van ser duts a la comissaria de les Corts. No calen gaires comentaris per entendre la nostra absoluta indignació així com comprendre que estudiem ja emprendre noves accions legals per depurar-ne les responsabilitats.

Per tot plegat, i en consideració al posicionament polític dels CDRs, afegim:

Que aquesta no és la línia encertada per encarar el cicle de mobilitzacions que s’estendran arreu del país i que, ens consta, tenen ben present els comandaments policials del cos policial autonòmic. Encarar la protesta pacífica i legítima, d’evident caràcter simbòlic, com ha estat l’acció a les portes del TSJC, amb l’abús policial com a norma representaria l’equivalent repressiu català a la resposta demofòbica espanyola. La que ha obtingut el nostre poble quan ha gosat emprar mecanismes merament democràtics i pacífics per a canalitzar les seves demandes socials i nacionals.

Sabem que és demanar massa que l’Estat Espanyol respecti les seves pròpies lleis. Però sí que exigim explicacions pel tracte dispensat als 14 detinguts i exigim per al futur immediat el respecte escrupolós als nostres drets civils més elementals.

Malgrat tot, els Comitès de Defensa de la República mostrem la nostra determinació a no aturar la tasca dinamitzadora. No pot ser d’una altra manera. Doncs possibles detencions, sancions, o imputacions de qualsevol mena no podran aturar la resposta solidària del nostre poble organitzat. No ens aturaran doncs responem amb dignitat a les formes molt més dures de repressió que ha comportat ja presó, exili, i el segrest de les institucions de la legítima, però no vençuda, República Catalana.

Alhora, expressem el nostre agraïment a totes les persones que aquests dies ens han mostrat el seu suport, especialment a les qui han estat treballant perquè tot anés de la millor maner possible.

 

A Barcelona, República Catalana

Països Catalans, 25 de febrer de 2018

 

Arran de la confirmació de presó per en Valtonyc

 

El Tribunal Suprem ha confirmat aquest dimarts la condemna a 3 anys i mig de presó al raper Valtonyc. La condemna que va imposar l’Audiència nacional espanyola pels delictes d’injúries a la corona, enaltiment del terrorisme i amenaces, és una mostra clara de que la justícia no significa per a tots el mateix.

A dia d’avui, el sistema judicial espanyol, segueix empresonant els qui defensen les llibertats de les persones, des de les lletres de les seves cançons i també des del carrer.

Mentre Urdangarín i la infanta Cristina esquien a Suïssa després d’haver defraudat milers d’euros a la Hisenda Pública; Mentre arrosseguem una monarquia obsoleta, corrupta i decadent que viu amb els nostres diners; Mentre ha quedat més que acreditat que el partit que ens governa s’ha finançat de manera il·legal; Mentre a l’estat espanyol hi ha prop de 1.400 polítics imputats per corrupció però només 87 estan presos.

Mentrestant, ens empresonen a nosaltres, les que cantam el que no els agrada sentir perquè fa trontollar el seu règim feixista.

És en aquest context, on un jove mallorquí de 24 anys ha estat condemnat pel Tribunal Suprem a presó, simplement per cantar cançons.

Desgraciadament, no estem davant un fet aïllat, ja que en aquests últims anys de crisi social i econòmica de l’estat, diverses persones i col·lectius han estat perseguits per fer ús del seu dret a la llibertat d’expressió. N’és el cas de la twittera Cassandra condemnada a un any de presó, dels titellaires empresonats per una de les seves obres, del col·lectiu de rapers “La insurgència”, i recentment, del raper Pablo Hasél, també jutjat per les seves cançons.

De cada vegada resulta més obvi, el fet de que l’estat espanyol, activa tots els seus mecanismes repressius amb l’objectiu de silenciar qualsevol tipus de protesta a les seves polítiques i frenar la creixent mobilització social. Ho fa a través de la policia espanyola, que de cada cop més, actua amb total impunitat i una des-proporcionalitat absoluta. Tal i com ho vam presenciar el passat 1 d’octubre, durant la celebració del referèndum català; Ho fa a través de la Llei Mordassa, una llei pensada i creada únicament amb la intenció de reprimir la protesta a peu de carrer; I finalment, ho fa a través de l’Audiència Nacional, successor de l’antic Tribunal d’Ordre Públic de l’època franquista, un tribunal polític que té com a única funció perseguir qualsevol dissidència política contra l’ordre establert.

Contra tot pronòstic, som moltes les persones que no ens rendim i seguim expressant la nostra ràbia i sortint al carrer per dir PROU! Per dir prou a les retallades a les pensions, a l’educació i a la sanitat; Per dir prou als atacs cap a la nostra llengua i la nostra sobirania; Per dir prou presos polítics.

En Josep és un d’ells, i aquesta vegada, la justícia, l’ha utilitzat com a “Cap de Turc” per donar un escarment a tots els que dia a dia mostrem el nostre descontent amb els que ens governen.

En aquest context, de guerra bruta i de repressió per part d’un estat, que ens obliga a l’exili i a la presó recordant-nos temps passats, no ens queda més alternativa que plantar cara i seguir lluitant, amb la mobilització social i la solidaritat com a les nostres millors armes.

És per això, que feim una crida a la societat mallorquina i d’arreu, a mobilitzar-se tots i cada un dels dies que Valtonyc hagi de complir condemna.

Només així podrem guanyar el pols a un règim obsolet, arcaic i decadent, i construir una societat més justa i democràtica on es garanteixin tots els nostres drets i llibertats individuals i col·lectives.

LLIBERTAT VALTONYC!!