Apunts importants per ajudar a mantenir la calma i avançar amb pas ferm

Participem d’un referèndum que ha estat suspès però encara no il·legalitzat. Per tant:

  • El decomís de material polític a peu de carrer o a correus, la prohibició d’actes, el tancament de webs, els escorcolls en mitjans de comunicació, impremtes, departaments del govern, missatgeries, així com les detencions practicades, etc. en base a suposades ordres de fiscalia o investigacions de diferents jutjats són mesures preventives sobre un referèndum encara no il·legal i que han suposat fins al dia d’avui la vulneració sistemàtica i generalitzada més greu dels nostres drets civils d’ençà de la transició del règim franquista al règim borbònic.

 

DELICTES IMPUTABLES

  • Qui podria haver comès un delicte és qui ha organitzat el referèndum. I no per organitzar-lo, doncs el delicte de referèndum il·legal va ser destipificat del codi penal, sinó, i en tot cas, per haver desobeït una ordre d’una autoritat que els manava aturar els preparatius i materialització del referèndum. Per tant, com a molt, delicte de desobediència.
  • Qui participa en el referèndum votant no comet cap delicte. Tampoc el de desobediència doncs no ha rebut cap ordre expressa, clara, directa que l’impedeixi votar en un esdeveniment, un referèndum, que l’Estat no podrà mai reconèixer que s’ha produït.
  • Qui participa en el referèndum com a membre de mesa tampoc comet cap delicte. Ni tan sols el de desobediència. En unes eleccions “normals”, els membres de la mesa assumeixen la categoria funcionarial i d’autoritat per les hores de funció pública. Aquest supòsit donaria peu a buscar-los les pessigolles en tant que funcionaris partícips del referèndum. Però com que l’Estat s’entesta en no reconèixer el referèndum mai els podrà atorgar l’estatus de funcionaris ni d’autoritats.
  • Qui trenqui un precinte policial comet un delicte. De nou, el de desobediència, que consisteix en no fer cas a una ordre d’una autoritat. En aquest cas la prohibició d’accés i ús de l’edifici precintat. Però el delicte el comet qui trenca el precinte. No qui darrera seu, que no té perquè saber si hi havia o no precinte, entra i fa ús de l’edifici. Qui trenca el precinte no cal que gravi l’acció ni que la pengi a les xarxes. No cal que deixi constància de cap mena del seu acte. Així no el podran imputar mai.

 

  • Quan arribin els agents policials, els únics supòsits en què podríem cometre un delicte:
    1. Qui s’oposi al desallotjament de l’edifici, en cas que ja l’hagi ocupat abans que hi arribin les forces repressives a precintar-lo podria cometre un delicte de desobediència.
    2. Qui s’oposi a l’entrada de les forces repressives a l’edifici del centre electoral podria cometre un delicte de desobediència.
    3. Qui s’oposi al segrest del material del referèndum (urnes, paperetes, llistats, etc) podria cometre un delicte de desobediència.

 

  • El delicte de desobediència implica un procés penal en el qual és la part acusadora qui ha de demostrar els fets imputats, de manera individualitzada, exposant què va fer cada una de les persones jutjades. El què, el qui, el quan i el com. Una a una. Les penes associades a aquest delicte són menors, sense entrada a presó (si no es tenen antecedents i no s’han comès altres delictes) i un multa variable en funció de la renda de la persona jutjada (art. 556 Codi Penal).

 

  • Delictes en massa:
    • Quan l’Estat persegueix una sola persona per un delicte polític, si aquesta no està organitzada, sucumbeix durant el procés i acaba doblement condemnada: al que exposa la sentència i a la soledat de saber-se tractada injustament.
    • Quan l’Estat persegueix a desenes de persones per un delicte polític sorgeix l’organització, la xarxa solidària. Del procés penal se’n fa difusió i campanya política i els efectes perseguits per la repressió s’inverteixen: malgrat les possibles condemnes aquestes són assumides col·lectivament o són desobeïdes i la causa política que originà l’acció de protesta esdevé reforçada. Guanya la llibertat.
    • Quan l’Estat persegueix a milers i milers de persones per un delicte polític, simplement, s’autodestrueix.

 

  • La imputació del delicte de sedició és una mesura desesperada, sense base legal, que pretén només estendre la por. NO TÉ CAP BASE LEGAL, insistim en això. Pensa que l’Estat pot imputar el que vulgui, iniciar així un procés judicial que impressiona, que intimida, però sabent que durant la seva instrucció s’haurà d’arxivar. És una tècnica de repressió bruta però eficaç si es desconeix el dret. Des de la militància de l’Esquerra Independentista ens hem resistit milers de vegades al desallotjament de cases okupades, ambulatoris, hospitals, centres de treball, rectorats universitaris… ens hem oposat a milers de desnonaments per execució hipotecària… ens hem plantat davant de les conselleries sempre que ho hem cregut necessari ocupant la via pública… hem tallat carreteres i autopistes… i mai, mai, ens han pogut condemnar per sedició. NO HO PODEN FER ARA PERQUÈ SIMPLEMENT EL TIPUS PENAL NO ESTÀ PENSAT PER A LES ACCIONS QUE DUEM A TERME AQUESTS DIES.

 

GRAVAR I DIFONDRE IMATGES DE LA POLICIA

  • Apunt sobre enregistrar imatges d’agents policials. D’ençà de l’aprovació de la llei coneguda com a Llei Mordassa han corregut els rumors sobre la prohibició de gravar agents policials. ÉS FALS. És un rumor generat intencionadament i que genera temors innecessaris. Gravar un agent públic, fent tasques públiques, en espais públics, no és prohibit. I si el policia està cometent una abús, gravar-ho i difondre-ho no és només un dret sinó una obligació. No et poden requisar el mòbil per això i si ho fan cometen un delicte. No tinguem por en gravar i compartir a la xarxa.

 

LA VIOLÈNCIA

  • Evitem la violència. No ens cal. Som majoria. Els guanyem per golejada i deixem que siguin ells els qui hagin de treure les porres. Qui va quedar malament amb el desallotjament de la plaça Catalunya? La gent asseguda pacíficament o els policies que els colpejaven per ordres d’un conseller psicòpata? Mantinguem la calma. Aixequem el puny i somriguem. Quan ells actuïn amb violència serà la seva derrota. I la nostra victòria.

 

EN RESUM:

L’ESTAT, BUSCANT PAPERETES HA PERDUT ELS PAPERS

NO PERDEM EL SOMRIURE I NO PERMETEM QUE LA POR ENS GUANYI

NO PODEN FER RES CONTRA LA NOSTRA DETERMINACIÓ DEMOCRÀTICA D’EXPRESSAR-NOS EN LES URNES AQUEST DIUMENGE

SIGUEM DIGNES DE TOTES LES PERSONES QUE HAN PATIT LA REPRESSIÓ FINS ARA

SIGUEM DIGNES DE LES GENERACIONS QUE ENS HAN PRECEDIT EN LA LLUITA PER LA LLIBERTAT

SIGUEM DIGNES DE LES GENERACIONS FUTURES QUE MEREIXEN UN FUTUR DIGNE

DES D’ARA FINS DIUMENGE: DEFENSEM LES ESCOLES!

 

Alerta Solidària,

28 de setembre de 2017

La provocació de la Guàrdia Urbana acaba amb un detingut però no amb la determinació de seguir fent campanya

Una dotació de la policia local de Barcelona va irrompre a la Plaça de l’Assemblea de Catalunya, a la Sagrera, en un acte unitari de campanya pel referèndum. Faltaven 20 minuts perquè aquest acabés. Era la 1:40 de la matinada del ja diumenge 17 de setembre i es disposaven dels permisos oportuns per arribar fins les 2 de la matinada. La Guàrdia Urbana pretenia finalitzar l’esdeveniment abans d’hora sense raó. Sense més motius que els de la seva impotència per no poder frenar el que està sent una onada popular de mobilització ciutadana sense precedents que no es deixa atemorir.

 

La comunicació entre agents i organitzadors va acabar de sobte amb una allau d’agents sobre un dels assistents a l’acte que havia gosat treure el mòbil amb la intenció de gravar i testimoniar l’abús autoritari dels policies. Dues persones més van intentar calmar els nervis dels policies però van acabar llençades al terra patint ferides lleus. La topada va acabar amb un detingut, que compta ara la falsa imputació d’haver atemptat contra un agent de l’autoritat, i tres persones més identificades i que possiblement seran imputades també per delictes similars.

 

Per afegir confusió, en un primer moment la Guàrdia Urbana va fer saber als companys de militància que el detingut seria traslladat a la Comissaria dels Mossos de les Corts. Finalment però per via del Col·legi d’Advocats i Advocades de Barcelona vàrem saber que havia estat traslladat des del primer moment a la Comissaria de la Zona Franca. Allà ha tingut lloc aquest matí una concentració de suport al company detingut que finalment ha quedat en llibertat a les onze.

 

L’acte unitari va acabar per tant abans d’hora. Amb l’enuig generalitzat per l’actuació policial però amb el somriure còmplice dels qui sabem que això no és més que la desesperació dels qui han perdut els papers i saben que se’ls atansa la derrota. Ja no poden fer res més que detenir, imputar, querellar, segrestar cartells i pancartes i seguir buscant butlletes i urnes.

 

A l’Ajuntament de Barcelona correspon donar explicacions de les actuacions dels seus agents que actuen a l’empara de l’ambigüitat cínica del seu govern. Obrir una investigació del succeït i esclarir qui havia ordenat la seva irrupció en un acte amb permís.

 

A nosaltres ens toca seguir fent camí, afegint el company David, a la llista de persones represaliades polítiques per la impotència de l’Estat Demofòbic Espanyol. Amb ell, exigint la retirada de tots els càrrecs que se li imputin, i amb la resta del poble català que aquests dies exerceix la plena llibertat en tant que es rebel·la i desobeeix. Sense por! Cap a la República!

 

Sense por!

Cap a al República dels Països Catalans!

 

Alerta Solidària

La Sagrera, Barcelona

17 de setembre de 2017

Comunicat AL CUP d’Alcanar i Alerta Solidària sobre retencions policials

 

Anit, al voltant de la mitjanit, tres militants de la CUP d’Alcanar van ser identificats i retinguts per la Guàrdia Civil de Sant Carles de la Ràpita mentre penjaven cartells del referèndum i material divers de la campanya del Sí a la localitat de les Cases d’Alcanar.

En primer lloc, els agents de la Guàrdia Civil van identificar els tres militants i, tot seguit, van trucar al capità de la Caserna per tal de procedir el seu trasllat cap a la Caserna de Sant Carles de la Ràpita.

En segon lloc, un cop al quarter de la Guàrdia Civil, se’ls va requisar tot el material de campanya (cartells, granera, plafons, pegament, etc.) i durant més de dos hores van ser identificats i retinguts, també se’ls va requisar les pertinences personals.

Finalment,  al voltant de les 02:15 de la matinada van deixar marxar els tres companys de la CUP d’Alcanar, havent-los acusat de desobediència. Els pròxims dies rebran una citació judicial del Jutjat d’Amposta, que ja ha obert diligències.

Des de l’assemblea local de la CUP d’Alcanar tenim molt clar que la instrucció parla de requisar material, la resta és atemorir. La CUP d’Alcanar seguirà amb tots els actes de campanya del referèndum previstos durant estos dies.

Davant les seues amenaces, desobeïm per la independència. No tenim por.
 

 

AL CUP Alcanar

Alerta Solidària

 

15 de setembre del 2017

Alcanar (Països Catalans)

En suport a les represaliades per la Vaga General del #14N de Nou Barris

Carles absolució! Francisco absolució!

 

El proper dimarts 19 de setembre hi haurà un nou judici polític. Un d’aquells que no hauria de tenir cabuda en un estat que procurés la defensa i millora de les condicions de vida de la classe treballadora. Però inevitable quan és precisament l’Estat qui cerca acomplir els desitjos dels grans interessos privats a costa de retallar els nostres drets més elementals.

 

En Carles i en Francisco són dos represaliats més del centenar llarg de persones jutjades per la sèrie de mobilitzacions i vagues generals dels anys 2010-2012. Acusats de desordres públics, danys, i posar en perill la seguretat viària, la fiscalia els sol·licita 4 anys de presó a cadascú, i 15.400 €. Imputacions imposades per atemorir les qui lluiten. Però ineficaces judicialment, mancades de veracitat, que han suposat fins avui un 80% de clamoroses absolucions.

 

Però malauradament la repressió política continua. Triant a dit caps de turc. Com en Carles i en Francisco arrestats a la porta de les seves cases, coneguts ja pels Mossos d’Esquadra, pel “delicte” d’haver sortit al carrer a defensar la dignitat als nostres llocs de treball, als centres d’educació, als de salut, o de les pensions.

 

A Nou Barris ens vàrem mobilitzar el 14N per dir NO a les polítiques d’austeritat i de retallades aplicades pels governs i dictades pels “mercats”, els especuladors i els bancs. La consigna clara: no paguem una crisi de la que no en som responsables. Vàrem realitzar un cercavila informatiu, convocat per partits polítics, sindicats i entitats veïnals, i amb la participació de centenars de veïns, que va caminar durant més de 4 hores pels principals carrers de Nou Barris en un ambient reivindicatiu però pacífic.

 

El mateix dia va ser detingut en Carles, del barri de Porta, membre de la CGT i de la Trobada Alternativa de Nou Barris. L’endemà en Francisco, de la Guineueta i membre llavors del 15M i l’assemblea per l’habitatge digne 500×20.

 

Des d’Alerta Solidària, recolzant les convocatòries del Comitè Unitari de Vaga General de Nou Barris, exigim la lliure absolució dels companys.

 

 

Concentració solidària

Dimarts, 19 de setembre:

8:45 al metro de Llucmajor (Plaça República)

9:30 davant de la Ciutat de la Justícia

 

 

Alerta Solidària

Barcelona, 14 de setembre de 2014