Un cas més d’abús policial impune? Absolts dos mossos per l’agressió a un independentista

 

En sentència transmesa ahir a les parts, l’Audiència de Barcelona, acorda l’absolució, per manca de proves inculpatòries, dels agents dels Mossos d’Esquadra Miguel Ángel Reyes Grados i Cristian Jiménez Lietor.

 

La sentència declara provada l’agressió però manifesta la impossibilitat de determinar, una vegada més, quin dels agents de la Brigada Mòbil, dóna els cops. Ens quedem doncs a les portes de la justícia efectiva. Bloquejats per l’omertà i la complicitat policial. I pitjor encara, per la impunitat buscada expressament per Interior en no voler fer complir l’obligació de portar visibles els números de TIP. A tot plegat cal sumar-hi la manca de respostes i responsabilitats polítiques que són exigibles d’immediat a les cúpules dels Mossos d’Esquadra i del Departament d’Interior de la Generalitat.

 

No hi ha cap dubte. Dos mossos van ferir sense justificació a un independentista enmig d’una concentració antifeixista el dia 12 d’octubre del 2012. La sentència és clara respecte a l’agressió:

 

“(…) el tribunal ha llegado al convencimiento de que las lesiones sufridas por el Sr. Pau Andaluz Ponseti fueron debidas a la actuación de los agentes de dicho cuerpo policial (Mossos d’Esquadra). A dicha conclusión hemos llegado por la declaración conteste de la víctima y de otros testigos presenciales que vieron como se producía la agresión (…) y por el propio visionado de los vídeos incorporados a la causa, de cuyas imágenes se desprende con claridad que la agresión se produjo inmediatamente después que Pau Andaluz cayera al suelo al intentar arrebatar la bandera al Sr. Felipe Jiménez”.

 

En Pau era en una concentració a la plaça Universitat, contrària a la que es desenvolupa cada any a favor de la hispanitat, el 12 d’octubre del 2012. La sentència afirma: “En un momento determinado el Sr. Felipe Jiménez, que iba con sus tres hijos menores de edad, se dirigió hacia el centro de la plaza Universidad, lugar en el que se encontraban los manifestantes antifascistas, llevando de forma ostensible una bandera española en la mano, lo que inmediatamente provocó una reacción airada de los manifestantes ahí concentrados. En este contexto, Pau Andaluz Ponseti intentó arrebatar a Felipe Jiménez la bandera española que llevaba consigo, momento en que cayó al suelo y de forma inmediata dos Mossos d’Esquadra no identificados le agredieron con las defensas reglamentarias, causándole una herida en la cabeza de la que tardó en curar ciento noventa días, estando uno de ellos hospitalizado y otros veinte impedido para el ejercicio de sus ocupaciones habituales, requiriendo para ello de tratamiento médico quirúrgico.

 

I així arribem malauradament on esperàvem arribar: a la evident connivència entre l’abús policial i la cúpula d’Interior.

 

La reiteració de casos com aquests, que anul·len la hipòtesis del cas aïllat i esporàdic, demostren la nul·la voluntat política de fer-hi front per acabar amb la mala praxis policial. No es tracta de donar un copet a l’esquena de l’enèsima víctima mancada de justícia sinó d’afrontar el problema i entendre que qui permet l’abús en l’exercici públic i des de fa tants anys n’esdevé responsable quan no còmplice.

 

Quines són les raons per les quals Interior mira cap a una altra banda? Comptarà més la pressió de grupuscles sindicals que es congratulen per l’absolució de dos companys i ometen intencionadament el reconeixement explícit de l’abús i el mal servei públic que denuncia la sentència judicial?

 

Considerem amb en Pau i els seus familiars les possibles vies judicials encara obertes i reclamem alhora que aquest cas no rebi el tracte mediàtic habitual, de menyspreu i silenci, sinó que sigui examinat i degudament exposat per fer front, finalment, al greu problema de fons: l’empara política que rep la violència policial quan és exercida contra la militància política dissident i de l’Esquerra Independentista.

 

Amb en Pau, en la recerca de la justícia, per un futur sense abusos policials en un país lliure de persones lliures!

 

 

Alerta Solidària

10 de gener de 2017

 

Notícies anteriors:

Alerta Solidària, del 20 de juliol de 2016:

http://alerta.cat/index.php/noticies/procediments/1643-lagressio-de-2-mossos-a-un-independentista-un-12-doctubre-ja-te-data-de-judici

Alerta Solidària, del 13 d’abril de 2016:

http://alerta.cat/index.php/noticies/procediments/1631-dies-comptats-a-la-impunitat-5-anys-de-preso-per-a-dos-mossos-per-ferir-un-independentista

Alerta Solidària, del 8 d’abril de 2015:

http://alerta.cat/index.php/noticies/procediments/1598-a-judici-els-dos-mossos-que-van-deixar-hospitalitzat-un-independentista-el-12-doctubre-del-2012

Alerta Solidària, del 23 de juliol del 2013:

http://www.alerta.cat/index.php/noticies/procediments/1407-segueix-endavant-el-proces-contra-dos-mossos-per-la-lesio-a-pau-andalus

L’Esquerra Independentista davant la sentència del Cas Bershka de Tarragona

1. Els agents de la Guàrdia Urbana de Tarragona han sortit absolts. A en Santi, la Laia i en Diego els condemnen a tres mesos de presó degut al delicte d’atemptat a l’autoritat, que no hauran de complir perquè no tenen antecedents, i els imposen una multa conjunta de 2.250 euros.

2. Considerem que aquesta sentència no ha fet justícia. Perpetua la impunitat policial així com s’acarnissa contra uns moviments populars que es limiten a denunciar injustícies com aquesta només amb ‘inofensives performances.

3. L’Ajuntament de Tarragona, tenint al capdavant els homes i dones del PSC (incloent-hi aquelles dones que s’anomenen feministes), demanava 2 anys de presó per a cadascuna de les tres activistes. Ha vist debilitada la seva cruel petició.

4. Les regidores de Convergència i Unió, representants del nacionalisme burgès català, no han aplicat el “primer la independència i després ja veurem”, com és lògic no han abandonat el seu posicionament ideològic de classe i respectaven tancar un parell d’anys a la presó les estimades companyes. Alerta quan ens diguin “no ens hem de barallar per qüestions secundàries que tenim un objectiu comú”.

5. Estem estudiant interposar recurs. Estem estudiant com seguir denunciant aquesta injustícia amb l’objectiu de sumar-la al cúmul d’injustícies que escanyen per totes bandes l’estat espanyol.

6. Amb sentències com aquesta no fan res més que reafirmar-nos en el que fa temps que patim, estudiem i combatem. Només el poder popular, només l’articulació i el desplegament del poder de la classe treballadora pot oferir justícia a la seva pròpia classe, tant als Països Catalans com al món. En una societat de classes és ingenu pensar que la justícia d’un estat membre de l’OTAN és neutral.

7. La solidaritat desfermada amb les tres companyes ha sobrepassat l’irracionalisme de l’estreta justícia burgesa i espanyola, la mateixa que ordena el desallotjament dels nostres veïns i veïnes per entregar el pis als bancs o la que s’emporta el nostre company Joan Coma a Madrid. Si la justícia burgesa ha condemnat les companyes, la justícia popular fa temps que les ha absolt i manté l’acusació contra els agents policials, l’Ajuntament i l’estat espanyol i els seus agents nacionalistes catalans.

Aprofitem per donar les gràcies a totes les companyes que s’han solidaritzat amb les encausades, així com amb les seves famílies, amics i entorn. Ha estat una impressionant experiència de solidaritat i de lluita que s’encavalca amb les moltes que segueixen en peu i que les enriqueix les multiplica. Moltíssimes gràcies i a seguir lluitant que hi ha molta feina per fer!

 

 

Fem-nos visibles, donem-nos suport, juntes més fortes contra la #RepressióSexista!

Recentment hi ha hagut unes vexacions per part dels mossos d’esquadra a dues joves del nostre barri.

Durant un desallotjament se’ls hi va fer un registre corporal i els seus drets no van ser respectats. Els mossos van sobrepassar els límits contemplats en la llei per dur-los a terme.

Tot i que sí que les va registrar una dona, es va dur a terme en la mateixa habitació on hi havia altres homes i dones, alhora que se’ls hi va fer un registre completament desproporcionat i injustificat pels fets que havien passat. Els dos homes, que també van ser registrats, no ho van ser de la mateixa manera ni en el mateix grau.

Sabem que aquest cas no és un fet aïllat, i ha de formar part de l’esfera pública i política. Cal assenyalar qualsevol tipus de violència, abús, agressió o discriminació per motius de gènere, i sobretot, quan qui l’exerceix és la institució que suposadament ha de vetllar per la nostra seguretat.

Aquest tipus d’actuacions dels cossos policials i de seguretat les patim a causa del nostre sexe – gènere, i no estem soles, som moltes les que hem viscut aquestes experiències i estem fartes de romandre callades. Hem de saber quins són els nostres drets quan entrem en contacte amb cossos policials i sobretot, verbalitzar i visibilitzar en veu ben alta quan aquests són transgredits i vulnerats.

N’estem fartes de que es parli de la repressió en un sentit genèric sense tenir en compte i per tant, invisibilitzant la perspectiva de gènere. Animem a compartir qualsevol experiència viscuda amb els cossos policials per evidenciar la discriminació que patim.

Fem-nos visibles, donem-nos suport, juntes més fortes contra la

#RepressióSexista!

 

Les Corts (Barcelona)

15 de desembre de 2016

En llibertat els 5 antimonàrquics. Seguim i seguirem!

 

Després de no declarar, han quedat en llibertat les 5 independentistes detingudes per cremar fotos del Rei. L’Audiència Nacional les citarà en els propers mesos per sotmetre’ls a un nou judici polític acusats d’injúries a la Corona.

 

Després de l’acció d’ofici dels Mossos i la seva tria de 5 coneguts membres de l’Esquerra Independentista per encausar-los per injúries a la Corona ha acabat un nou abús del sistema judicial espanyol: els han dut a Madrid per obligar-los a declarar, detinguts, per declarar que no tenim res a declarar i que no reconeixen l’autoritat d’aquest tribunal estranger.

 

Ho van proclamar en una roda de premsa, pública i publicitada, a la plaça del Rei de Barcelona, el passat 2 de desembre: “no anirem a Madrid, no tenim res a declarar al Tribunal polític espanyol, vàrem cremar les fotos del Rei i ho tornarem a fer fins que el nostre poble no sigui lliure”.

 

Mostres de solidaritat, crítiques i una sentència

Agraïm les mostres de suport de tota mena, des de concentracions arreu dels Països Catalans fins a les companyes que han viatjat amb autocar fins a Madrid, que han sigut aturades i intimidades pels cossos policials espanyols. També a nombrosos col·lectius d’altes nacions especialment la castellana que com sempre es mobilitzen i ens acullen amb els braços oberts i fraternals.

 

Alhora hem rebut crítiques, com era de suposar, dels qui es sorprenen en comprovar que n’hi ha que podem ser coherents i actuar amb conseqüència amb allò que diem.

 

I els hem de dir que no es facin passar per il·lusos. L’actuació dels Mossos no és imparcial, acatant ordres d’Interior, de l’Audiència Nacional o com en l’origen de l’actual onada repressiva, per la seva pròpia diligència i voluntat. Afavoreixen la causa del sotmetiment del poble català al Regne d’Espanya.

 

Com tampoc és imparcial la nostra actuació. Tenim la nostra causa. I per ella lluitem. Amb determinació, sent-ne coherents i conseqüents. I recordem-ho. No és caprici, ni un vici ni una provocació. Cremem fotografies del Rei des de fa molts anys. Tants com potser 300, des que Felip V cremà les nostres viles i ciutats.

 

La flama no s’atura i portarà noves topades de legalitats i legitimitats. Ja va sent hora de saber on es situarà cadascú. Nosaltres seguim i seguirem!

 

Ni Rei, ni por!

Madrid, Castella,

13 de desembre de 2016

 

Alerta Solidària  –  Arran –  COS  –  CUP  –  Endavant  –  SEPC

 


La solidaritat no és cap delicte; cap llei la pot silenciar

 

El passat 11 de novembre, un militant d’Endavant de l’assemblea de l’Horta fou citat a declarar per l’Audiència Nacional espanyola (Jutjat central núm. 3 d’instrucció de Madrid) en qualitat d’investigat per un delicte d’enaltiment del terrorisme, amb motiu de la presència de fotografies de preses polítiques catalanes durant la manifestació del 9 d’octubre d’enguany.

 


Durant la declaració, feta per vídeo-conferència des dels jutjats de pau locals, el militant de l’esquerra independentista va acollir-se al dret a romandre en silenci, però, tot i així, immediatament se li va notificar la interlocutòria del jutge de l’AN com que el procediment continuava endavant. És evident, per tant, que la decisió estava presa abans de la declaració de l’investigat; i, a hores d’ara, estem a l’espera que el fiscal faça l’acusació prèvia a l’obertura de judici.


Així doncs, si el procés continua endavant, la pena que li podrien imposar és de presó d’un a tres anys i multa de 12 a 18 mesos, a més d’inhabilitació entre 7 i 23 anys. Tot això per unes fotos.

 

Des d’Endavant, Rescat i Alerta Solidària volem mostrar tot el nostre suport a aquest militant, tot denunciant les retallades de les llibertats que estem patint en tots els àmbits.

 

Els recents casos dels rapers detinguts, els «titiriteros», els twitters o els fets d’Altsasu, per citar-ne només alguns, demostren que l’exercici de la llibertat d’expressió és una quimera si als aparells de l’Estat no els interessa. La connivència dels mitjans de comunicació, dels poders fàctics i de les institucions públiques deixen en paper mullat la suposada separació de poders.

 

I mentre es jutja i s’empresona l’esquerra dissident, grups d’extrema dreta són absolts per errors procedimentals, realitzen homenatges a Franco en espais de titularitat pública i ixen impunes de nombroses agressions.


Un bon exemple d’aquesta connivència del règim amb el feixisme es va donar, precisament, després de la manifestació del 9 d’Octubre: mentre un dispositiu policial desmesurat perseguia els militants de l’esquerra independentista, grups de neonazis agredien impunement manifestants que tornaven a casa.

 

I cal recordar que aquesta no va ser una excepció: volem denunciar també la constant persecució i setge que pateix l’esquerra independentista en les manifestacions: un procés sistemàtic de repressió i vigilància que inclou la confiscació de pals de banderes, escorcolls i identificacions sistemàtiques, agressions verbals i físiques.

 

Malgrat això, des d’Endavant, Alerta Solidària i Rescat, no defallirem mai en la defensa dels nostres drets ni deixarem que cap tribunal d’excepció ataque impunement a les nostres companyes pel fet de solidaritzar-se al carrer. La solidaritat amb les preses no és delicte, forma part de l’exercici de la llibertat d’expressió, de la llibertat ideològica i de la defensa dels drets humans universals de les persones preses. Diguen el que diguen les seus lleis i els seus tribunals.

 

Defensem els nostres drets i llibertats!!!

 

València, 5 de desembre de 2016

 

Endavant (OSAN)

Rescat, col·lectiu de suport a presos i preses polítiques

Alerta Solidària


Sense por ni temps per perdre: no hi anem, no obeïm.

 

Els 5 independentistes catalans citats per la crema de fotografies del rei espanyol diem clar: no hi anem, no obeïm i no tenim por.

Plantem el jutge de l’Audiència Nacional, sr. Fernando Andreu Merelles, que ens vol processar per cremar fotografies d’un monarca símbol màxim de la imposició antidemocràtica espanyola.

 

 

Dimecres al matí estem citades pel tribunal polític de Madrid per respondre de la crema de fotografies del monarca Borbó en finalitzar l’acte polític de l’Esquerra Independentista el passat 11 de setembre a Barcelona. I no hi anirem. Els plantem.

 

Els plantem perquè no és ningú per jutjar-nos. Perquè han exhaurit de fa temps qualsevol pretesa legitimitat per jutjar res ni ningú dels Països Catalans i menys encara per causes polítiques tan evidents com la nostra.

 

La repressió als qui expressem el rebuig públic als seus majors símbols patris respon a la desesperació dels qui ja fa anys han vist perduda la batalla de la legitimitat i la credibilitat.

 

Ataquen amb jutjats d’excepció la nostra llibertat d’expressió. Imposen l’ordre monàrquic hereu del franquisme per fer-nos a tots súbdits de l’Estat corrupte espanyol. I ens citen per l’acció de la policia autonòmica mitjançant l’ús de fitxers polítics il·legals.

 

Sabem que aquesta nova acció desobedient obre la porta a la nostra detenció i a l’agreujament del procés penal obert en contra nostra. En som conscients. Però més perjudicats en resultem si renunciem a la fermesa que tantes companyes, en els darrers mesos, anys i dècades, han demostrat proclamant, amb fets i no només amb paraules, que Espanya és quelcom del passat, que ja no ens afecta i que hem de donar per superada.

 

Som lliures si actuem com a tals. I no permetrem que siguin les nostres contradiccions i febleses les que ens facin esclaves.

 

Hem pres la humil decisió de no retrocedir.

Per les companyes represaliades.

Pel present i futur del nostre poble.

Ni rei ni por!

 

Alerta Solidària – Arran – COS – CUP – Endavant (OSAN) – SEPC

 


Capgirant l’acusació: en suport als companys Esteban i Josep

 

Aquest dijous 1 de desembre seran jutjats a la ciutat de la justícia el company de Tras la Manta i el regidor de la CUP Capgirem Barcelona per la seva lluita en suport del col·lectiu de venedors ambulats i la seva xarxa de solidaritat de la ciutat de Barcelona.

 

S’enfronten a l’acusació de coaccionar un professional mèdic del CUAP Perecamps per haver-li recordat i suggerit que, complint amb els protocols estàndards, calia que examinés de nou un venedor ambulant sense la presència d’aquells agents de qui referia haver estat agredit, i guardant per tant la intimitat obligada deontològicament.

 

Des d’Alerta Solidària i la CUP Capgirem Barcelona volem mostrar tot el nostre suport en Josep i l’Esteban que ens tindran al seu costat durant aquesta farsa de judici. Us convoquem a la concentració solidària a les 9 del matí a la Ciutat de la Justícia. 

 

Així mateix volem recordar que el passat dimecres 23 de març, la Guàrdia Urbana de Barcelona, mitjançant agents de paisà van perseguir, amenaçar i agredir alguns venedors ambulants que es trobaven a les Rambles. Un d’ells va explicar que, davant les corredisses i la desesperació per fugir de la policia, va caure per les escales de la boca del metro després que un agent de paisà li donés una empenta. Amb una lesió al turmell i gràcies a un company del sindicat de venedors ambulants, va poder arribar al CUAP Perecamps. Allà van veure com la Guàrdia Urbana també s’hi havia personat buscant possibles venedors ambulants ferits.

 

El venedor ambulant lesionat, va ser atès per un metge sota la vigilància de membres de la Guàrdia Urbana sense que s’hagués practicat cap detenció, de manera absolutament irregular, amb la qual cosa es va veure coartada la seva llibertat i la seva intimitat. Va quedar violentat el secret de confidencialitat que ha d’existir entre metge i pacient que recull el protocol de l’hospital, i el de referència internacional conegut com Protocol d’Istambul.,

 

L’Esteban i en Josep coneixedors del que havia passat dins del box d’urgències i entenent que el pacient no havia pogut explicar lliurement com s’havia produït la lesió patida per culpa d’un membre de la Guàrdia Urbana; van demanar al metge a instàncies del pacient que repetís l’exàmen de reconeixement de les lesions i no tingués en consideració la primera explicació donada pel venedor ja que al ser assistit amb un polícia dins del box, va explicar que la lesió s’havia esdevingut al caure per unes escales i no per causa de l’agressió policial.

 

El metge del Perecamps es va negar a fer una segona examinació i animat per la Guàrdia Urbana que d’amagat van gravar la conversa entre el metge i els dos companys, va denunciar a l’Esteban i en Josep per coaccions.

 

Aquest cas s’emmarca dins d’una persecució per acabar amb la solidaritat que s’ha mostrat amb el col·lectiu de venedors ambulants i amb la lluita contra la criminalització de la pobresa, donat que el govern de Colau i Collboni han fet, fan i faran tots els esforços per acabar amb el venedors ambulants i amb la xarxa de solidaritat que ha permès que alguns dissabtes es pogués fer el mercat rebel, altres dies impedint que la repressió policial fos més brutal i d’altres vegades simplement acompanyant-los perquè la policia no els decomissés el material.

 

Per tot plegat des d’Alerta Solidària i la CUP Capgirem Barcelona som i serem al costat de l’Esteban i en Josep.

 

Alerta Solidària

CUP Capgirem Barcelona

Detinguts els tres companys acabada l’acció #DonemLaCara

 

Detinguts els 3 militants de l’Esquerra Independentista que estaven

en crida i cerca per haver participat en la vaga general del 29M

 

AVUI, I CADA DIA, HEM DONAT LA CARA

 

Els Mossos d’Esquadra han detingut aquest matí els tres companys de l’Esquerra Independentista (un militant de la COS i dos d’Arran) que estaven en cerca i captura per haver-se manifestat a la vaga del 29 de març del 2012 a Barcelona.

 


 

Avui, dilluns 14 de novembre, fa 4 anys de la darrera Vaga General i, l’Esquerra Independentista, acompanyada de representants de diferents moviments socials, hem realitzat una roda de premsa amb la presència de les tres persones que estaven en cerca i captura per obligar-les a fer-se un reportatge fotogràfic, basat en les imatges aparegudes a la pàgina de delació ciutadana de Felip Puig, per haver participat en la vaga general del 29M.

 

A causa de la gravetat de la situació -que portem arrossegant des del 2012-, amb centenars de persones detingudes i processades per haver participat en una de les vagues generals més multitudinàries, amb nombrosos judicis ja celebrats, que en la majoria dels casos han sentenciat l’absolució dels imputats; l’Esquerra Independentista, així com diferents moviments socials, hem decidit fer una roda de premsa per evidenciar aquesta situació i denunciar la criminalització de la protesta i la persecució política.

 

A la roda de premsa hi ha intervingut Xavier Pallicer, representant d’Alerta Solidària, que ha explicat la situació repressiva derivada del 29M; Vidal Aragonès, que ha exposat què han suposat i que suposen les diferents reformes laborals; Mar Ampurdanès d’Arran que ha explicat els efectes de les diferents reformes laborals en el jovent; Roger Sabà i Àlex Garcia, que han parlat en nom dels tres militants encausats de l’Esquerra Independentista; i Cris Castells, en representació del grup de suport de ‘Cris i Guillem Absolució’, que el proper dimecres 30 de novembre tenen judici per haver participat en la Vaga General del 14N.

 

En acabar la roda de premsa, els companys que estaven en cerca i captura, han entrat una instància al registre del Departament d’Interior, acompanyats per sindicalistes, activistes, regidors i diputades. En la què demanaven explicacions sobre la seva situació personal i on, a més, exigien el compromís ferm de no tornar a utilitzar la pàgina de delació ciutadana -ja que suposa una vulneració als Drets Fonamentals-. D’altra banda, també exposaven que el Govern de Catalunya havia de cessar la criminalització política de les militants de moviments socials i demanaven que s’adopti un compromís clar i inequívoc per a la creació del nou Estat, que ha de respectar els drets fonamentals, els drets socials i col·lectius. Per últim, també instaven a l’arxivament de tots els procediments contra les vaguistes que encara resten amb causes obertes. Finalment els tres companys han estat detinguts per agents del cos de Mossos d’Esquadra.

 

Davant la seva detenció, exigim la immediata posada en llibertat.

Considerem inadmissible la seva detenció i, per això, exigim la seva immediata llibertat. Cal recordar que la pàgina de Felip Puig va comportar que diferents organitzacions defensores de drets humans, així com jutges, fiscals i advocats, es manifestessin públicament per demanar el seu tancament davant la vulneració de drets fonamentals que suposava. Per tant, resulta inadmissible que l’obstinament d’un jutjat, acceptés a tràmit procediments contra les persones que pretesament hi apareixien i que, 4 anys després, i malgrat que l’Audiència Provincial de Barcelona, en aquest cas, ja es va posicionar en contra de l’obligació de sotmetre als companys a un reconeixement fotogràfic, ara, després de 4 anys es torni a adoptar aquesta diligència judicial i s’estigui validant d’aquesta forma, la pàgina de la vergonya i els fitxers polítics il·legals.

 

Cal recordar que la Vaga General del 14N, igual que la del 29M i la del 29S, va venir motivada per les retallades de drets socials i col·lectius per part del Govern espanyol, amb el beneplàcit dels governs autonomistes d’arreu dels Països Catalans.

 

En el marc de les grans mobilitzacions que rebutjaven les reformes laborals, les amnisties fiscals pels grans defraudadors, la precarització de la vida de la classe treballadora catalana, el dia 29 de març de 2012, centenars de persones es varen mobilitzar. Fruit de la gran mobilització, i de les diferents expressions de lluita obrera que es varen produir, el Govern autonòmic català, de la mà de Felip Puig, va establir un seguit d’accions que pretenien criminalitzar la lluita obrera, i que pretenia sembrar por. Por per a les persones que es manifestaren aquell dia, amb un missatge clar: anirem a per vosaltres, aquest és el nostre sistema i el defensarem a qualsevol preu. I por per a les persones, que malgrat no haver-se manifestat aquell dia, no condemnaven les diverses manifestacions de lluita, les entenien i les defensaven; el missatge era també clar: no us solidaritzeu amb aquestes lluites, vosaltres també podeu estar en el punt de mira.

 

Una de les eines que varen desenvolupar per enviar aquests missatges va ser la pàgina de delació ciutadana, una pàgina amb imatges de diferents persones que el Govern deia no conèixer, i clamava a la ciutadania a delatar: els bons ciutadans contra els dolents.

 

La realitat però era ben diversa. La pàgina de delació ciutadana pretenia distreure la mirada sobre l’alarma social que hi havia, no per la Vaga General, sinó pel retrocés en els drets laborals, col·lectius i socials que ens evocaven a la classe treballadora catalana a la misèria. Interior pretenia crear un estat d’alarma sobre les mobilitzacions que denunciaven aquesta situació, mitjançant una pàgina que convertia a les manifestants amb gent a perseguir al més vell model de les pel·lícules dels westerns, instant a la societat a denunciar a aquestes persones al·legant desconèixer la seva identitat; però casualment les persones estaven ordenades per la seva  ideologia i militància, evidenciant, doncs, la selecció realitzada prèviament per la Brigada d’Informació dels Mossos d’Esquadra de les persones que s’hi exposaven.

 

Quatre anys després, militants de l’Esquerra Independentista, així com de tots els moviments socials, estem immersos en processos judicials, fabricats per la Brigada d’Informació dels Mossos d’Esquadra, amb la finalitat de perseguir a les persones per la seva ideologia.

 

A nivell Polític 4 anys després que aconseguíssim tancar la seva pàgina de la vergonya, no hi ha un compromís inequívoc per part del Govern Català de llençar aquest mecanisme a la paperera de la història. Ans el contrari, en reiterades ocasions els responsables polítics i tècnics del Departament d’Interior han manifestat que no dubtaran en tornar-la a utilitzar quan calgui.

 

I el que és més important, a nivell judicial, alguns jutjats estan validant aquest mecanisme que vulnera drets fonamentals. I aquest és el motiu pel qual avui, com al 2012 hem fet una roda de premsa. Al 2012 per denunciar la pàgina de delació ciutadana, avui per denunciar que tres companys es trobaven en cerca i captura per l’obstinament de voler validar aquell mecanisme.

 

Ni al 2012 ni avui ens hem amagat. L’Esquerra Independentista, així com els moviments socials en general, vam prendre allò que és nostre, vam prendre els carrers. Aquell context a dia d’avui continua viu, actiu i més organitzat i ferotge que mai. Avui, com aleshores, la precarietat laboral, l’atur, la manca d’ajudes socials, etc. han abocat a milers de persones a una situació de misèria crònica. Avui, com aleshores, l’Esquerra Independentista seguim donant la cara, contra els abusos de poder, contra les eines repressores, contra els fitxers policials, contra la reforma laboral i contra el capitalisme.

– Exigim el compromís ferm del Govern català de no tornar a utilitzar mai més la pàgina de delació ciutadana.

– Exigim l’eliminació dels fitxers polítics il·legals.

– Exigim que s’insti a deixar sense efecte aquells procediments judicials oberts en base a la pàgina de delació ciutadana.

– Exigim que s’arxivin els procediments judicials oberts contra les vaguistes.

 

Llibertat Roger, Àlex i Oriol!

Països Catalans, 14 de novembre de 2016.

 

Alerta Solidària

COS (Coordinadora Obrera Sindical)

Arran

Més de 50 persones donen suport a les tres encausades pel Cas Berhska

Més de 50 persones, entre d’elles el diputat de la CUP-CC al Parlament de Catalunya Sergi Saladié, s’han concentrat aquest matí a les portes de l’Audiència Provincial de Tarragona per recolzar a les tres persones encausades pel Cas Bershka. Cal recordar que les tres activistes feministes afronten una petició de dos anys de presó per part de l’acusació de la Guàrdia Urbana i l’Ajuntament de Tarragona, mentre que tres agents de la Guàrdia Urbana afronten una denúncia per part de les feministes, acusats d’agressions i detenció il·legal.

El judici s’ha iniciat passades les 10 del matí, després que el jutge hagi autoritzat la premsa a accedir a la sala i que hagi entrat el públic a la sala. Cal destacar, que tant els tres agents de la Guàrdia Urbana acusats com una trentena més d’agents de la Guàrdia Urbana i dels Mossos d’Esquadra han accedit als jutjats per la porta del darrere per tal de no haver de creuar-se amb les persones concentrades en suport a les feministes.

Al llarg d’aquest matí les persones encausades i diferents testimonis d’ambdós acusacions particulars hauran de declarar davant del jutge i respondre les preguntes dels diferents advocats i la fiscalia.

cwzwevjxaaaansn