Els mossos detenen un veí de Santa Perpètua i en cerquen un més per l’acció d’asseure’s a les portes del TSJC

Tres independentistes, membres de diferents CDRs, van desobeir l’ordre dels jutjats per anar a declarar en qualitat d’imputats per l’acció duta a terme davant la seu del TSJC, a Barcelona. La darrera citació era prevista per a l’11 de febrer.

Els delictes que se’ls imputen són els de desobediència i resistència per haver desatès l’ordre dels Mossos d’Esquadra de desallotjar l’entrada de la seu del TSJC, durant l’acció que va tenir lloc el passat 27 de setembre. Unes 100 persones van asseure’s a les escales del davant del Palau de Justícia. L’objectiu de la protesta era denunciar la desproporcionada petició fiscal, amb penes de fins a 2 anys de presó, per a 13 de de les 14 persones detingudes en una acció idèntica que havia tingut lloc el 23 de febrer del mateix any. L’actuació dels Mossos no es va fer esperar i comportà el desallotjament dels concentrats i l’arbitrària identificació de set de les activistes. Finalment, dels informes policials se’n van desprendre les actuacions de la fiscalia i la imputació de delictes de desobediència i resistència per a 10 independentistes.

I és en relació amb l’acció del 27 de setembre, i després de ser requerits per la justícia franquista espanyola, que tres independentistes van decidir reforçar el caràcter simbòlic de la seva protesta desobeint aquestes citacions i passant a la situació de crida i cerca.

Per ordre del Jutjat d’Instrucció núm. 3 de Barcelona els mossos d’Esquadra han procedit a detenir, aquesta matinada, en Robert, veí de Santa Perpètua. És probable que en les properes hores o propers dies sigui detingut en Norbert veí de Palau-Solità i Plegamans, l’Emili veí de Mollet ja va ser detingut el passat 12 de març. Hauran de passar forçadament per davant del jutge a qui declararan no tenir res a declarar davant d’una justícia il·legítima imposada per la força.

Des dels Grups de Suport, els CDR, Alerta Solidària i Decidim Ser, volem posar el focus no tant en la detenció i en l’operació policial en marxa sinó en el conjunt de la desproporcionada actuació dels aparells de l’Estat. Responen de manera extremadament contundent contra senzilles accions de protesta simbòlica. El contingut independentista de les accions és el que realment determina la ràpida, eficaç i contundent actuació de policia, fiscalia i tribunals. En un context de clara excepcionalitat política, els drets civils més elementals estan sent objecte de revisió i judici constant, sempre a la baixa, en detriment de la llibertat civil i el dret de participació política.

És lamentable, una vegada més, la col·laboració activa en tot aquest engranatge repressiu dels cos dels Mossos d’Esquadra però més alarmant és el silenci còmplice de qui en té la responsabilitat política directa i es fa dir, alhora, govern independentista.

Quan la repressió pica a tort i a dret, amb duresa i sense miraments, les actituds coherents dels resistents obtenen el màxim sentit i han de rebre de totes nosaltres la gratitud i el compromís ferm de seguir el mateix combat.

Cada dia, resistir, avançar!

Santa Perpètua de la Mogoda

20 de març de 2019

Els mossos detenen un veí de Mollet i en cerquen dos més per l’acció d’asseure’s a les portes del TSJC

Tres independentistes, membres de diferents CDRs, van desobeir l’ordre dels jutjats per anar a declarar en qualitat d’imputats per l’acció duta a terme davant la seu del TSJC, a Barcelona. La darrera citació era prevista per a l’11 de febrer.

Els delictes que se’ls imputen són els de desobediència i resistència per haver desatès l’ordre dels Mossos d’Esquadra de desallotjar l’entrada de la seu del TSJC, durant l’acció que va tenir lloc el passat 27 de setembre. Unes 100 persones van asseure’s a les escales del davant del Palau de Justícia. L’objectiu de la protesta era denunciar la desproporcionada petició fiscal, amb penes de fins a 2 anys de presó, per a 13 de de les 14 persones detingudes en una acció idèntica que havia tingut lloc el 23 de febrer del mateix any. L’actuació dels Mossos no es va fer esperar i comportà el desallotjament dels concentrats i l’arbitrària identificació de set de les activistes. Finalment, dels informes policials se’n van desprendre les actuacions de la fiscalia i la imputació de delictes de desobediència i resistència per a 10 independentistes.

I és en relació amb l’acció del 27 de setembre, i després de ser requerits per la justícia franquista espanyola, que tres independentistes van decidir reforçar el caràcter simbòlic de la seva protesta desobeint aquestes citacions i passant a la situació de crida i cerca.

Per ordre del Jutjat d’Instrucció núm. 3 de Barcelona els mossos d’Esquadra han procedit a detenir, aquest matí, l’Emili, veí de Mollet. És probable que en les properes hores o propers dies siguin detinguts també un veí de Palau-Solità i Plegamans i un altre de Santa Perpètua de Mogoda. Hauran de passar forçadament per davant del jutge a qui declararan no tenir res a declarar davant d’una justícia il·legítima imposada per la força.

Des dels Grups de Suport, els CDR, Alerta Solidària i Decidim Ser, volem posar el focus no tant en la detenció i en l’operació policial en marxa sinó en el conjunt de la desproporcionada actuació dels aparells de l’Estat. Responen de manera extremadament contundent contra senzilles accions de protesta simbòlica. El contingut independentista de les accions és el que realment determina la ràpida, eficaç i contundent actuació de policia, fiscalia i tribunals. En un context de clara excepcionalitat política, els drets civils més elementals estan sent objecte de revisió i judici constant, sempre a la baixa, en detriment de la llibertat civil i el dret de participació política.

És lamentable, una vegada més, la col·laboració activa en tot aquest engranatge repressiu dels cos dels Mossos d’Esquadra però més alarmant és el silenci còmplice de qui en té la responsabilitat política directa i es fa dir, alhora, govern independentista.

Quan la repressió pica a tort i a dret, amb duresa i sense miraments, les actituds coherents dels resistents obtenen el màxim sentit i han de rebre de totes nosaltres la gratitud i el compromís ferm de seguir el mateix combat.

Cada dia, resistir, avançar!

Mollet del Vallès

12 de març de 2019

S’arxiva de nou la querella contra Maria Rovira, regidora de la CUP Barcelona per injúries als cossos policials

L’Audiència Provincial de Barcelona decideix arxivar, un any després que ja fos arxivat pel Jutjat d’Instrucció núm. 29 de Barcelona, el procediment judicial que acusava la regidora de la CUP-Capgirem Barcelona, Maria Rovira, d’injúries als cossos i forces de seguretat com a conseqüència d’haver afirmat durant el Ple Extraordinari del Consell Municipal de Barcelona, en el que es debatia la proposta de concedir medalles al mèrit cívic per la Guàrdia Urbana i els Mossos d’Esquadra per la seva actuació a l’atemptat terrorista del 17 d’agost: “Tenim uns cossos de Seguretat de l’Estat que no han canviat gens”, “No dubtem de la valentia i honestedat de moltes de les persones que són membres de les diferents Forces i Cossos de Seguretat de l’Estat i del seu compromís amb la vida i la justícia que tenen, malgrat que els Cossos com a tal, tenen una funció socialment repressiva i compromesa amb l’ordre vigent, un ordre vigent injust”. “La impunitat que impera a la Guàrdia Urbana de Barcelona, braç executor del racisme institucional als carrers” i “Es proposa reconèixer mèrits als Mossos d’Esquadra sense posar en dubte l’execució extrajudicial de set persones, i sembla que sense complexos, seguint la lògica de l’ull per l’ull i al final totes cegues, elevant la categoria d’herois als qui ostenten el monopoli de la violència”.

Aquest procés judicial es va iniciar l’any 2018 a instàncies de tres sindicats policials, SAPOL, SPC i CSIF, i el vistiplau de la fiscalia. Una vegada arxivat el cas al Jutjat d’Instrucció núm. 29 de Barcelona el Sindicat de Policies de Catalunya (SCP) va presentar un recurs d’apel•lació a l’Audiència Provincial de Barcelona que tenia per objecte silenciar la veu contra les males pràctiques policials, atacant frontalment la llibertat d’expressió. Pretenien fer delictiva expressions tals com que “la guàrdia urbana és el braç executor de les polítiques racistes de l’Ajuntament”. Tanmateix, l’Audiència Provincial de Barcelona ha considerat, tal com havíem posat de manifest, que les expressions usades per la Maria Rovira al ple no són sinó una mostra de l’exercici de la llibertat d’expressió marcades pel mandat com a regidora de la Candidatura d’Unitat Popular: “l’evident voluntat política d’oposar-se a les mencions honorífiques proposades exclou la concurrència d’una clara intenció d’injuriar uns cossos i forces de seguretat que denuncia com a mantenidors d’un ordre social injust, a aquest va dirigit en últim terme la seva diatriba ideològica”.

La CUP-Capgirem Barcelona i Alerta Solidària volem celebrar l’arxiu del procediment, ja que entenem que l’exercici de la llibertat d’expressió no pot ser perseguit penalment, i menys quan es tracta de la denúncia cap a uns cossos policials repressius. Alhora condemnem i volem denunciar públicament l’ús instrumental del sistema penal per part dels sindicats policials, amb la intencionalitat de fer callar aquelles persones que denuncien les seves males pràctiques, intentant posar llums on hi ha ombres.

No callarem!

Barcelona, 15 de març de 2019

Arxivada la causa del tall de les Vies a l’Estació de Sants durant la vaga general del 8N

En un dia en que estem assistint a la Segona sessió del Judici de Vergonya en el Tribunal Suprem de l’Estat espanyol, ens ha estat notificada la Interlocutòria, que no és ferma, dictada pel Jutjat d’Instrucció 24 de Barcelona mitjançant la qual acorda l’arxiu de la causa contra les 9 companyes investigades per haver tallat les vies de l’AVE de Sants durant la Vaga General al Principat del 8 de novembre de 2017. La decisió no pot ser més oportuna. En uns dies que escoltarem com davant del Tribunal Suprem, s’intenta imposar per part del Poder Judicial, policial i mitjans de comunicació, un relat sobre una suposada violència, sobre tumults i rebel·lions.

Avui però, i gràcies a la fermesa de les companyes investigades, que en cap moment han reconegut la legitimitat dels Tribunals espanyols, han forçat que s’acordi l’arxiu d’aquesta causa, que mai hauria d’haver existit. El Jutjat d’Instrucció 24 de Barcelona ha dictat una interlocutòria en la que de forma clara, estableix que dels fets denunciats pels Mossos d’Esquadra, malgrat els seus nodrits informes emesos per la Brigada d’Informació, no constitueixen cap delicte.

Aquell 8N vam fer bullir els carrers de dignitat i fermesa, de determinació i coherència, defensant els drets que tenim com a classe i com a poble. Vam sortir determinades a defensar allò que vam guanyar a les urnes el primer d’Octubre, posant el cos contra la violència policial. I el 8N moltes vam ser les que posàrem el cos contra les porres, aquest cop no de la Guàrdia Civil o Policia Nacional, sinó contra la dels Mossos d’Esquadra.

Volem recordar que la causa contra les 9 companyes investigades per l’ocupació de les vies de l’AVE a Sants durant la vaga general del 8N de 2017, ho van ser, així com passa en totes i cada una de les dates en que la gent s’ha mobilitzat en la defensa dels nostres drets col·lectius, gràcies als Mossos d’Esquadra: diligències d’investigació i atestats emesos d’ofici per part només dels Mossos d’Esquadra; identificacions; detencions; imputacions; peritatges fisionòmics; seguiments a domicilis i llocs de treball i un llarg etcètera.

El 8N el Departament d’Interior de la Generalitat de Catalunya va ser impulsora d’un elevat nombre de causes judicials contra aquells que defensaven la voluntat popular de l’1O. Avui el cas de Sants es suma als arxius de les causes obertes contra veïns i veïnes imputades per haver fet Vaga el passat 8N. Veïns i veïnes de Girona, La Floresta, Igualada, Collbató, Tarragona, Torredembarra, El Vendrell, Barcelona, Sabadell, Ripoll, Vilanova i la Geltrú, Sant Pere de Ribes i un llarg etcètera de persones denunciades pels Mossos d’Esquadra per haver fet Vaga el 8N: més de 150 persones arreu del Principat van ser denunciades pels Mossos d’Esquadra arrel de la Vaga General del 8N davant dels Jutjats.

Des d’Alerta Solidària i des del Grup de Suport amb les encausades del 8N de l’Estació de Sants, celebrem que s’hagi acordat l’arxiu, però no per legitimació d’una decisió judicial, sinó per l’evidència, novament, que malgrat la repressió exercida per l’Estat espanyol i el Govern Efectiu de la Generalitat de Catalunya, no defallim ni defallirem. Continuarem defensant els Drets del Poble Treballador Català, a pas ferm, decidides, sense renúncies ni rebaixes, fins a guanyar la plena llibertat. Jo També Vaig Tallar les Vies! DecidimSer Lliures

Barcelona, Països Catalans, 13 de febrer de 2019

Tres represaliats per la vaga del 29-M, en “vigilància discreta” pels Mossos

Tres represaliats per la vaga del 29-M, en “vigilància discreta” pels Mossos
Un d’ells es troba en crida i cerca després de no haver estat localitzat

Tres militants de l’Esquerra Independentista (de la COS, CUP i Arran) investigats per haver participat en la vaga general del 29 de març del 2012 en defensa dels drets de totes han estat perseguits i vigilats pels Mossos d’Esquadra. Un d’ells es troba en crida i cerca després de no haver estat localitzat.

En un ofici emès pel Cap de la Unitat Central d’Informació en Ordre Públic, els Mossos d’Esquadra asseguren que, per donar ordre del requeriment de la jutgessa, necessiten accedir a les seves dades de la Seguretat Social per conèixer “si treballen per alguna empresa o per compte propi i el nom i adreça de l’empresa per a la qual treballen o el domicili social propi”. Amb quina finalitat? “Aconseguir fotografies indubitades, ja sigui a través d’una ressenya voluntària o bé de vigilàncies discretes”.

La persecució política cap als vaguistes persisteix passats més de sis anys. Els seus rostres van aparèixer a la infame web de delació ciutadana (‘Web contra la violència urbana’), orquestrada pel llavors conseller Felip Puig i teledirigida a través dels Mossos d’Esquadra. En aquesta plataforma virtual, inaugurada l’abril del 2012, es demanava col·laboració als ciutadans per identificar a aquelles persones que, suposadament, podien haver participat en els aldarulls de la manifestació. La web mostrava un total de 231 fotografies i vídeos de 68 persones diferents, perfectament ordenades per col·lectius i organitzacions polítiques. Es vulnerava així el seu dret a l’honor, a la imatge, a la privacitat, a la intimitat i la seva presumpció d’innocència, i s’evidenciava una persecució política per la seva condició de militants.

El 7 de novembre del 2016, els represaliats van organitzar una roda de premsa per denunciar la seva situació a les portes del Departament d’Interior. Van ser detinguts després de dos mesos en crida i cerca per fets no corroborats. L’Audiència Provincial va acceptar el recurs i va evidenciar les irregularitats comeses pels Mossos d’Esquadra durant un procés en el qual es condemna sense judici.

Des de l’Esquerra Independentista s’ha llançat la campanya ‘Donem la cara’ en la que s’exigeix la supressió definitiva del web de delació ciutadana, el tancament dels casos que se’n van derivar, la reparació de danys a les persones que hi van aparèixer, l’assumpció de responsabilitats polítiques i l’absolució definitiva de tots els encausats per la vaga general del 29 de març del 2012.

Barcelona, 19 de gener del 2019 (Països Catalans).

Una nova sentència reconeix l’abús policial però n’absol els policies causants per manca d’identificació

La Secció Segona de l’Audiència Provincial de Barcelona ha fet arribar a les parts la sentència relativa a les agressions patides per manifestants pro-Can Vies, la nit del 28 de maig de 2014.
En una llarga exposició la magistrada encarregada de la seva redacció, Mª José Magaldi Paternostro, s’esforça en desmuntar, poc a poc, la credibilitat de l’acusació, i els testimonis aportats (alguns veïns que veieren tot des dels seus balcons). Cerca reduir al mínim les lesions que, malgrat tot, constaten els diferents informes mèdics, que afirmen ser compatibles amb cops de porra. La magistrada ha d’acabar per admetre, dels relats aportats per les dues parts i dels fets contrastats per una sentència prèvia que conté la condemna contra els manifestants lesionats per llançament d’objectes, que les ferides només es van poder produir en el just interval en que els mossos es llancen contra aquells qui els llencen objectes i el moment en què ja són immobilitzats contra una paret i envoltat de furgons i agents policials.
Considerat provat que els manifestants llençaven objectes i que immediatament són detinguts, segons el propi relat policial, les fractures al nivell del parietal dret i a la piràmide nasal, és a dir, dues lesions contundents al cap, només poden respondre a l’impacte de les porres. Cops que són expressament prohibits pel reglament policial “en cap cas s’utilitzarà de dalt a baix ni sobre zones vitals del cos humà com el cap”..

El grup com a factor d’impunitat
La sentència conclou la lliure absolució dels agents acusats tot i reconèixer la responsabilitat subsidiària de la Generalitat que haurà d’assumir les indemnitzacions corresponents per un acte il·lícit i culpable d’agents del seu cos policial. Però que, i una vegada més, troben en la complicitat de l’actuació corporativa, la impunitat absoluta. Agents culpables de fet però indemnes a l’acció de la justícia, innocents de dret. Lliures d’investigacions internes i de cap mena de retret administratiu. Un problema que es reitera en el temps i que obté per part de les autoritats polítiques avals i blindatges. La lluita de les entitats promotores de drets humans per la identificació efectiva dels agents ha estat històricament bandejada, tot transmetent alhora la consigna de la carta blanca a l’abús policial.

Els fruits del judici
La sentència, que sembla resignar-se a contra cor, a haver de reconèixer les lesions, no és evidentment el millor del procés judicial que tot just ara es clou. La implicació dels mateixos ferits, el seu entorn familiar i d’amistats, amb nombrosos actes de suport als respectius pobles i també a Can Vies, a Sants, palesen la voluntat de seguir treballant en la implicació política i social malgrat la repressió soferta i l’amenaça que aquesta es repeteixi. La determinació per seguir defensant allò just contra la imposició del més fort. La defensa d’uns barris vius i participatius. En front del desert del ciment al servei del turisme i l’especulació.

Dos mossos condemnats a sis mesos de presó per apallissar tres manifestants durant #EfecteCanVies

Quatre anys després de l’intent de desallotjament del Centre Social Autogestionat Can Vies al barri de Sants, hem conegut la sentència contra la unitat dels Mossos d’Esquadra que va apallissar tres nois a un portal de Plaça de Sants. La jutgessa condemna a dos Mossos d’Esquadra a sis mesos de presó i inhabilitació per un delicte de lesions causades amb instrument perillós i a un tercer per una falta de lesions, en canvi, no condemna la resta d’agents al desconeixer quins són exactaments al implicats.
La sentència deixa ben clar que els Mossos van utilitzar les defenses com a arma ofensiva, sabent el dany que estaven causant sense justificació i impedint que els agredits puguessin sortir del portal.

Aquesta sentència ens deixa amb un sabor agredolç, ens dóna una mica d’esperança perquè, encara que insuficient, poques vegades s’aconsegueix una condemna. Al mateix temps, denunciem el corporativisme i la impunitat amb la que treballen els cossos policials que impedeixen en la majoria de casos condemnar a tots els agents implicats en les agressions. Per aquesta raó, interposarem un recurs perquè els greus fets que suceïren aquell dia, on tots els agents van participar activa o passivament en les lesions, fan que no poguem restar de braços creuats.

Com hem demostrat moltes vegades, aquestes agressions no aconseguiran aturar la lluita que, en aquest cas, va aturar el desallotjament després de diversos dies de repressió policial que va finalitzar amb 86 detingudes i desenes de manifestants ferits.

Can Vies continua omplint de vida el barri de Sants.
Alerta Solidària
Sants, 05 de Juny de 2018.

El Tribunal Constitucional inadmet a tràmit el recurs d’empara presentat per la defensa de Valtònyc

Com era d’esperar, la més alta instància jurídica de l’estat ni tan sols ha entrat a valorar la flagrant vulneració del dret a la llibertat d’expressió i el dret a la lliure creació artística en què es basava la defensa d’en Josep. Tot i ser una clara mostra del nivell i de la baixa qualitat de la justícia espanyola que no ens sorprèn en absolut, no és una mala notícia, ja que aquesta decisió ens obre la porta per acudir al Tribunal de Drets Humans a Estrasburg on des d’un principi esperàvem obtenir un procediment objectiu i amb totes les garanties, a més de tenir la sentència definitiva molt més aviat.

Hem de tenir present, però, que a partir del pròxim dilluns 14 de maig, l’Audiència Nacional podrà dictar l’auto d’entrada a presó per haver-se exhaurit el termini d’un mes que s’havia donat a la defensa d’en Josep per tal d’acreditar que el Tribunal Constitucional havia suspès l’execució de la pena. Per tant, cal continuar atents perquè la detenció i entrada a presó de Valtònyc pot ser en qualsevol moment.

Des del Grup de Suport i Alerta Solidària vos animam a continuar denunciant i a mantenir activa la mobilització social com hem fet fins ara. Cal tenir en compte, que hem aconseguit alçar tot un moviment de solidaritat que ha servit per desemmascarar un estat feble, decadent i asustat, que només amb la repressió i la censura aconsegueix imposar-se i sobreviure. És l’hora de fer-lo caure i això només passarà si ens mantenim ferms i en la convicció que la responsabilitat és nostra i no val deixar perdre l’ocasió.

LLIBERTAT VALTÒNYC!

Primera victòria judicial sobre el feixisme de SCC

Avui, després de més d’un any de procés judicial, hem conegut la sentència del judici de l’Arnau.

Fa més d’un any, Societat Civil Catalana va decidir denunciar a l’Arnau, un estudiant independentista i antifeixista de la Universitat Autònoma de Barcelona. La pressió judicial de SCC contra l’Arnau, ha estat desproporcionada des d’un principi, fins al punt d’intentar-lo acusar dels delictes de coaccions amb agreujant ideològic i de pertinença a organització criminal.

D’aquesta manera SCC demanava un judici on s’acusés l’Arnau de delictes suficients perquè pogués entrar a presó, una mostra més de la persecució política i judicial que des de fa temps practica SCC al nostre campus. El judici es va celebrar als jutjats de Cerdanyola el passat 2 de maig i finalment EL JUTGE HA ABSOLT L’ARNAU, demostrant així que SCC busca únicament la persecució política indiscriminada d’aquells estudiants de l’Autònoma que ens considerem i ens reivindiquem com a independentistes i com a antifeixistes.

Aquesta sentència ens torna a demostrar fins a quin punt SCC menteix per poder dur a terme una neteja política i ideològica al campus de l’Autònoma amb l’objectiu d’empresonar els estudiants que assenyalem els vincles que SCC manté amb el feixisme i la presència de neonazis als seus actes, manifestacions i en especial en les carpes que organitzen a la UAB.

Celebrem la sentència absolutòria alhora que agraïm a totes aquelles persones que ens heu fet arribar la vostra solidaritat davant la repressió que patim. Cal recordar però, que aquest judici no és cap cas aïllat, i que actualment SCC segueix perseguint judicialment a 13 estudiants de la UAB pels qui demanen penes de presó, anys d’allunyament de la UAB i multes de més de 10 mil euros. També volem recordar, la resta de casos que pateix el conjunt del moviment estudiantil de l’Autonoma, el cas dels 27iMés, la Pública a Judici i els Vaguistes del 8N de Sants, casos que demostren la repressió desmesurada que patim a la nostra universitat.

Seguirem assenyalant els vincles de SCC amb el feixisme, seguirem reivindicant-nos com a independentistes i com a antifeixistes fins l’expulsió de SCC de la nostra universitat.
Sempre Antifeixistes
No Passaran!

Primer Congrés Català en Defensa de l’Estat de Dret

El pròxim dia 5 de maig de 2018, el Paranimf de l’Edifici històric de la Universitat de Barcelona acollirà el Primer Congrés Català en Defensa de l’Estat de Dret que comptarà amb la presència i ponències de figures destacades del món jurídic nacional i internacional.
Amb el títol “Respostes dels juristes a la situació d’excepcionalitat jurídica a Catalunya” aquesta trobada neix de la voluntat de generar un espai de debat i formació sobre les noves qüestions legals que han sorgit a Catalunya arran de la situació d’excepcionalitat que estem vivint.
És per aquest motiu que ens complau convidar-vos a assistir-hi. A partir del pròxim dilluns 16 d’abril podreu entrar a la pàgina web que hem creat per poder-vos-hi inscriure.