Una nova sentència reconeix l’abús policial però n’absol els policies causants per manca d’identificació

La Secció Segona de l’Audiència Provincial de Barcelona ha fet arribar a les parts la sentència relativa a les agressions patides per manifestants pro-Can Vies, la nit del 28 de maig de 2014.
En una llarga exposició la magistrada encarregada de la seva redacció, Mª José Magaldi Paternostro, s’esforça en desmuntar, poc a poc, la credibilitat de l’acusació, i els testimonis aportats (alguns veïns que veieren tot des dels seus balcons). Cerca reduir al mínim les lesions que, malgrat tot, constaten els diferents informes mèdics, que afirmen ser compatibles amb cops de porra. La magistrada ha d’acabar per admetre, dels relats aportats per les dues parts i dels fets contrastats per una sentència prèvia que conté la condemna contra els manifestants lesionats per llançament d’objectes, que les ferides només es van poder produir en el just interval en que els mossos es llancen contra aquells qui els llencen objectes i el moment en què ja són immobilitzats contra una paret i envoltat de furgons i agents policials.
Considerat provat que els manifestants llençaven objectes i que immediatament són detinguts, segons el propi relat policial, les fractures al nivell del parietal dret i a la piràmide nasal, és a dir, dues lesions contundents al cap, només poden respondre a l’impacte de les porres. Cops que són expressament prohibits pel reglament policial “en cap cas s’utilitzarà de dalt a baix ni sobre zones vitals del cos humà com el cap”..

El grup com a factor d’impunitat
La sentència conclou la lliure absolució dels agents acusats tot i reconèixer la responsabilitat subsidiària de la Generalitat que haurà d’assumir les indemnitzacions corresponents per un acte il·lícit i culpable d’agents del seu cos policial. Però que, i una vegada més, troben en la complicitat de l’actuació corporativa, la impunitat absoluta. Agents culpables de fet però indemnes a l’acció de la justícia, innocents de dret. Lliures d’investigacions internes i de cap mena de retret administratiu. Un problema que es reitera en el temps i que obté per part de les autoritats polítiques avals i blindatges. La lluita de les entitats promotores de drets humans per la identificació efectiva dels agents ha estat històricament bandejada, tot transmetent alhora la consigna de la carta blanca a l’abús policial.

Els fruits del judici
La sentència, que sembla resignar-se a contra cor, a haver de reconèixer les lesions, no és evidentment el millor del procés judicial que tot just ara es clou. La implicació dels mateixos ferits, el seu entorn familiar i d’amistats, amb nombrosos actes de suport als respectius pobles i també a Can Vies, a Sants, palesen la voluntat de seguir treballant en la implicació política i social malgrat la repressió soferta i l’amenaça que aquesta es repeteixi. La determinació per seguir defensant allò just contra la imposició del més fort. La defensa d’uns barris vius i participatius. En front del desert del ciment al servei del turisme i l’especulació.

Dos mossos condemnats a sis mesos de presó per apallissar tres manifestants durant #EfecteCanVies

Quatre anys després de l’intent de desallotjament del Centre Social Autogestionat Can Vies al barri de Sants, hem conegut la sentència contra la unitat dels Mossos d’Esquadra que va apallissar tres nois a un portal de Plaça de Sants. La jutgessa condemna a dos Mossos d’Esquadra a sis mesos de presó i inhabilitació per un delicte de lesions causades amb instrument perillós i a un tercer per una falta de lesions, en canvi, no condemna la resta d’agents al desconeixer quins són exactaments al implicats.
La sentència deixa ben clar que els Mossos van utilitzar les defenses com a arma ofensiva, sabent el dany que estaven causant sense justificació i impedint que els agredits puguessin sortir del portal.

Aquesta sentència ens deixa amb un sabor agredolç, ens dóna una mica d’esperança perquè, encara que insuficient, poques vegades s’aconsegueix una condemna. Al mateix temps, denunciem el corporativisme i la impunitat amb la que treballen els cossos policials que impedeixen en la majoria de casos condemnar a tots els agents implicats en les agressions. Per aquesta raó, interposarem un recurs perquè els greus fets que suceïren aquell dia, on tots els agents van participar activa o passivament en les lesions, fan que no poguem restar de braços creuats.

Com hem demostrat moltes vegades, aquestes agressions no aconseguiran aturar la lluita que, en aquest cas, va aturar el desallotjament després de diversos dies de repressió policial que va finalitzar amb 86 detingudes i desenes de manifestants ferits.

Can Vies continua omplint de vida el barri de Sants.
Alerta Solidària
Sants, 05 de Juny de 2018.

El Tribunal Constitucional inadmet a tràmit el recurs d’empara presentat per la defensa de Valtònyc

Com era d’esperar, la més alta instància jurídica de l’estat ni tan sols ha entrat a valorar la flagrant vulneració del dret a la llibertat d’expressió i el dret a la lliure creació artística en què es basava la defensa d’en Josep. Tot i ser una clara mostra del nivell i de la baixa qualitat de la justícia espanyola que no ens sorprèn en absolut, no és una mala notícia, ja que aquesta decisió ens obre la porta per acudir al Tribunal de Drets Humans a Estrasburg on des d’un principi esperàvem obtenir un procediment objectiu i amb totes les garanties, a més de tenir la sentència definitiva molt més aviat.

Hem de tenir present, però, que a partir del pròxim dilluns 14 de maig, l’Audiència Nacional podrà dictar l’auto d’entrada a presó per haver-se exhaurit el termini d’un mes que s’havia donat a la defensa d’en Josep per tal d’acreditar que el Tribunal Constitucional havia suspès l’execució de la pena. Per tant, cal continuar atents perquè la detenció i entrada a presó de Valtònyc pot ser en qualsevol moment.

Des del Grup de Suport i Alerta Solidària vos animam a continuar denunciant i a mantenir activa la mobilització social com hem fet fins ara. Cal tenir en compte, que hem aconseguit alçar tot un moviment de solidaritat que ha servit per desemmascarar un estat feble, decadent i asustat, que només amb la repressió i la censura aconsegueix imposar-se i sobreviure. És l’hora de fer-lo caure i això només passarà si ens mantenim ferms i en la convicció que la responsabilitat és nostra i no val deixar perdre l’ocasió.

LLIBERTAT VALTÒNYC!

Primera victòria judicial sobre el feixisme de SCC

Avui, després de més d’un any de procés judicial, hem conegut la sentència del judici de l’Arnau.

Fa més d’un any, Societat Civil Catalana va decidir denunciar a l’Arnau, un estudiant independentista i antifeixista de la Universitat Autònoma de Barcelona. La pressió judicial de SCC contra l’Arnau, ha estat desproporcionada des d’un principi, fins al punt d’intentar-lo acusar dels delictes de coaccions amb agreujant ideològic i de pertinença a organització criminal.

D’aquesta manera SCC demanava un judici on s’acusés l’Arnau de delictes suficients perquè pogués entrar a presó, una mostra més de la persecució política i judicial que des de fa temps practica SCC al nostre campus. El judici es va celebrar als jutjats de Cerdanyola el passat 2 de maig i finalment EL JUTGE HA ABSOLT L’ARNAU, demostrant així que SCC busca únicament la persecució política indiscriminada d’aquells estudiants de l’Autònoma que ens considerem i ens reivindiquem com a independentistes i com a antifeixistes.

Aquesta sentència ens torna a demostrar fins a quin punt SCC menteix per poder dur a terme una neteja política i ideològica al campus de l’Autònoma amb l’objectiu d’empresonar els estudiants que assenyalem els vincles que SCC manté amb el feixisme i la presència de neonazis als seus actes, manifestacions i en especial en les carpes que organitzen a la UAB.

Celebrem la sentència absolutòria alhora que agraïm a totes aquelles persones que ens heu fet arribar la vostra solidaritat davant la repressió que patim. Cal recordar però, que aquest judici no és cap cas aïllat, i que actualment SCC segueix perseguint judicialment a 13 estudiants de la UAB pels qui demanen penes de presó, anys d’allunyament de la UAB i multes de més de 10 mil euros. També volem recordar, la resta de casos que pateix el conjunt del moviment estudiantil de l’Autonoma, el cas dels 27iMés, la Pública a Judici i els Vaguistes del 8N de Sants, casos que demostren la repressió desmesurada que patim a la nostra universitat.

Seguirem assenyalant els vincles de SCC amb el feixisme, seguirem reivindicant-nos com a independentistes i com a antifeixistes fins l’expulsió de SCC de la nostra universitat.
Sempre Antifeixistes
No Passaran!

Primer Congrés Català en Defensa de l’Estat de Dret

El pròxim dia 5 de maig de 2018, el Paranimf de l’Edifici històric de la Universitat de Barcelona acollirà el Primer Congrés Català en Defensa de l’Estat de Dret que comptarà amb la presència i ponències de figures destacades del món jurídic nacional i internacional.
Amb el títol “Respostes dels juristes a la situació d’excepcionalitat jurídica a Catalunya” aquesta trobada neix de la voluntat de generar un espai de debat i formació sobre les noves qüestions legals que han sorgit a Catalunya arran de la situació d’excepcionalitat que estem vivint.
És per aquest motiu que ens complau convidar-vos a assistir-hi. A partir del pròxim dilluns 16 d’abril podreu entrar a la pàgina web que hem creat per poder-vos-hi inscriure. 

Presentam denúncia als jutjats de Mallorca contra mossos per agressió el passat 1O

Avui dimarts 10 d’abril presentam denúncia als jutjats de Mallorca contra la brutalitat policial que va patir la població catalana el passat mes d’Octubre.

Els fets es remunten a dia 1 d’Octubre, durant el dia en el qual tot un poble mobilitzat sortí al carrer a defensar la seva llibertat a través dels seus vots.

Durant la jornada de votació i mobilització, centenars de persones s’ajuntaren a les diferents escoles de Catalunya per anar a votar. Als llocs on s’intentava exercir el dret a vot, es concentraren els votants en els col·legis electorals per tal d’ajudar a accedir a la gent que els seguia.

La policia espanyola i els mossos d’esquadra, dirigits pel govern espanyol, utilitzaren tots els seus recursos per tal d’evitar la realització del referèndum.
Bloquejaren portes d’accés als col·legis, envestint a les persones que feien coa per disposar-se a votar, arrossegant-les i estirant-les. S’anaren desplaçant de col·legi en col·legi, realitzant càrregues brutals i, com altres cops, usant les pilotes de goma (tot i estar prohibides) contra la gent indefensa.

L’estat espanyol, a través de les forces d’ocupació com a titelles, no té problemes en mostrar la seva cara real, plena d’odi i ràbia, que no es talla a l’hora de pegar-nos o disparar-nos.
Fou després de varies bales que un dels manifestants va ser ferit a l’ull comprometent-ne la seva visió. El nostre company de Palma, amb qui avui presentem la denúncia, l’ajudà a resguardar-se darrera un portal i va ser ferit a la cama per l’impacte d’una altra bala.

Una vegada més, es va veure l’agressivitat policial amb la qual respon l’estat espanyol a qualsevol mobilització independentista de la població.
Avui seguim denunciant la brutalitat policial amb la qual respon aquest estat feixista i opressor davant una societat mobilitzada per defensar la seva llibertat.

La defensa de les escoles l’1 d’Octubre era la resposta d’un poble que ha sortit al carrer per proclamar la República i que no callarà fins aconseguir-la.

Des d’arreu dels Països Catalans, respondrem a cada agressió patida i seguirem lluitant per la Independència. Només així, serem lliures d’aquesta presó de pobles que és Espanya, que pretén silenciar totes i cada una de les formes de protesta que fan trontollar les cadenes franquistes que ens pretenen ofegar.

Palma, 10 d’abril 2018

Alerta Solidària

A judici els 5 mossos per la pallissa del portal de la plaça de Sants

Tindrà lloc a l’Audiència Provincial de Barcelona, els propers 11, 12 i 18 d’abril. Amb acusacions per delictes contra la integritat física i moral, amb peticions d’entre quatre i sis anys de presó i inhabilitacions per vida per exercir en cossos de seguretat de l’Estat.

Són les conclusions a les que arriba la representació lletrada de tres persones, ferides de diversa consideració, que el 27 de maig de 2014, i arraconats en l’interior d’un portal de la plaça de Sants de Barcelona per un dispositiu d’agents dels Mossos d’Esquadra, van ser apallissats malgrat ser asseguts al terra i voler, simplement, fugir d’aquell infern.

Com posa de relleu l’acusació, les informacions aportades en la causa judicial pretenen també pal·liar la greu inacció sancionadora interna que s’hauria d’haver iniciat dins del propi cos policial. Un cas més, com tants que afecten agents antiavalots, que queden emparats pel silenci còmplice de la direcció del cos però també dels seus responsables polítics.

Va ser una actuació ràpida, en grup, coordinada, d’efectuar el major mal possible en el menor temps. Però creient-se a l’esguard de les mirades que aquest cop han pogut aportar el testimoniatge d’uns fets que malauradament no són aïllats sinó pràctica habitual quan els mossos es creuen impunes a tota conseqüència. Les imatges i els testimonis són molt clars. Res pot justificar la gratuïtat amb la que les porres cauen sobre els caps d’unes persones que buscaven sense èxit, en l’interior del portal, la protecció contra uns policies que actuaven amb carta blanca per exercir la violència. Amb l’objectiu d’estendre el pànic per intentar aturar les mobilitzacions permanents en defensa de Can Vies, l’espai autogestionat pel veïnat de Sants que va despertar la solidaritat activa més ferma i digna.

Cap dels que van ser atonyinats allà dins van ser posteriorment requerits per ser identificats ni per ser processats. No n’hi havia cap motiu. No havien fet res més que passar pel lloc erroni en el moment que no tocava. Els va tocar el rebre. I van aprendre la lliçó. La mateixa que milers i milers de catalans i catalanes hem après d’ençà de l’1 d’octubre passat. La de la impunitat policial que apareix quan el sistema la necessita, així com la de l’obligació que ens afecta a tots i a totes per a combatre-la i continuar lluitant.

Els dies de judici serem al costat dels tres denunciants, en Joan, en Miquel i en Bernat. Amb ells i amb tots i totes les que van rebre aquells dies de combat i dignitat al barri de Sants.

Som barri! Som força! Som Can Vies!

Més informació:

Nota processament (d’Alerta Solidària i Comissió Antirepressiva de Sants)

V  ídeo dels fets (de la Directa), a partir del segon 00:57

Manifestació en suport a Valtonyc

Més d’un miler de persones es manifestaren ahir pels carrers de Palma per demanar la llibertat den Valtonyc. Ni la pluja va ser capaç d’aturar la veu d’un poble alçat per reivindicar el seu dret a la llibertat d’expressió.

Sortirem al carrer perquè han condemnat a presó a nen Valtonyc. L’han condemnat per ser reivindicatiu, per pensar diferent i posar en dubte el poder dels qui ens governen i la potestat d’aquest sistema capitalista que de cada vegada deixa més pal·lès com vulnera els drets bàsics de la nostra societat. L’han condemnat per cantar el que pensa, per defensar la llibertat d’expressió.

Un dels delictes pel qual Valtonyc ha d’entrar a presó, és el d’unes suposades amenaces a un personatge com Jorge Campos, president de la formació feixista Círculo Balear, qui ja va denunciar amb anterioritat a altres joves que es mobilitzaven per les llibertats col·lectives i individuals, com és el cas dels 9 de Palma. En aquest cas, els joves foren acusats per injúries i amenaces, després d’una manifestació anti-corrupció, en la qual la formació espanyolista va fer una acció provocadora cap als manifestants. No és la primera vegada per tant, que el jovent crític amb el sistema és represaliat per part de la justícia espanyola de la mà de formacions espanyolistes.

Valtonyc també ha estat condemnat a presó per posar en dubte els poders de la monarquia espanyola. No és la primera vegada tampoc, que a Mallorca ens jutgen per ser independentistes i no creure en les bases d’un sistema monàrquic en el que poques persones triades a dit per part del règim franquista tenen privilegis universals mentre als nostres pobles i ciutats la pobresa impera més que mai. Els joves antimonàrquics que van manifestar-se a Palma al 2008 van ser perseguits per la policia espanyola en unes càrregues que travessaren la ciutat, i després, a més, foren multats.

També cal anomenar “Els 4 de Palma”, independentistes que formaven part del servei d’ordre de la manifestació durant la diada de Mallorca del 2010. Ells estaven acusats de danys, desordres, ultratge a Espanya i atemptat a l’autoritat, només per manifestar-se lliurament en el marc de la diada. Finalment, foren absolts.

No molt enfora d’aquí, al principat de Catalunya, fa dos dies tota una societat seguia mobilitzada per defensar els seus drets socials i nacionals, davant d’un estat espanyol feixista que no ha dubtat en mostrar la seva pitjor cara, empresonant, agredint, criminalitzant i també apallissant a tota una societat indefensa que només demana la llibertat. Ja fa uns mesos que veuen que som moltes les que no encaixam en el seu sistema, i les forces d’ocupació de la mà del sistema judicial espanyol i els polítics corruptes del PP, intenten apagar la flama que va encendre’s l’1 d’Octubre i que continua més viva que mai. Des d’aquí, tot el nostre suport per les persones empresonades, exiliades, i per les seves famílies.

Seguim aquí perquè cap condemna ens aturarà. Ni amb les multes, ni amb càrregues, ni amb les presons, podran silenciar-nos. Fa pocs dies, el Tribunal Europeu de Drets Humans, ens va donar la raó condemnant al Regne d’Espanya per haver vulnerat el dret a la llibertat d’expressió. Fou al setembre del 2017 quan dos gironins foren condemnats per l’Audiència Nacional i el Tribunal Constitucional pel delicte d’injúries a la Corona. Avui, es posa en evidència la manca de llibertat i cultura democràtica que es viu a l’Estat Espanyol. Europa entén com a vàlid aquest mitjà d’expressió i reivindicació política, i demostra la manca de drets que vivim en aquesta societat suposadament democràtica.
En el mateix cas, a Palma, Manresa i Barcelona, les causes que es posaren en marxa per tal de criminalitzar als antimonàrquics que cremaren fotos del rei durant la diada, foren arxivades.

Fa pocs mesos, les Feministes Encausades de Palma, han estat condemnades a un any de presó.
Un més dels casos en els quals la justícia espanyola, aquesta vegada de la mà del Bisbat, pretén impedir el dret d’exercir la llibertat d’expressió . Les feministes, tampoc demanaren perdó per defensar l’avortament lliure, un dret bàsic en qualsevol societat justa, i per això foren condemnades.
Tanmateix, totes les represalies que intenten callar les nostres idees, mantenen la mobilització al carrer i, més que mai, la necessitat de seguir lluitant per tots aquests drets individuals i col·lectius.

Pablo Hasél i Àlex Elgio, són dos rapers, com Valtonyc, que avui dia s’enfronten a penes de presó. Des d’aquí, tota la nostra solidaritat també, cap cançó podrà ser silenciada. Avui són ells, però demà pot ser qualsevol, ja que en aquest estat podrit, només ens queda aixecar-nos i mobilitzar-nos davant la repressió que pretén anul·lar qualsevol esperit crític cap al poder.

Ni dins la presó podran callar la nostra veu. Si empresonen en Valtonyc, no deixarà de cantar, serem moltes més, desenes, centenars de persones, milers de persones com ahir que seguirem cantant i defensant el dret a la llibertat d’expressió.

LLIBERTAT VALTONYC!

Palma, 25 de març
Alerta Solidària i Grup de Suport llibertat Valtonyc

El Tribunal Europeu de Drets Humans condemna Espanya per haver perseguit la crema de fotos del Rei

Aquest matí hem rebut la comunicació oficial de la sentència del Tribunal Europeu de Drets Humans, amb seu Estrasburg.

La màxima instància judicial europea condemna el Regne d’Espanya per haver vulnerat el dret a la llibertat d’expressió de l’Enric i el Jaume, veïns de Girona i de Banyoles, respectivament. Dona la raó als independentistes i anul·la les sentències que l’Audiència Nacional i el Tribunal Constitucional havien emès considerant-los culpables del delicte d’injúries a la Corona.

La sentència evidencia la manca de llibertats i cultura democràtiques a l’Estat Espanyol. Suposa el primer pronunciament contundent en aquest sentit d’ençà de l’inici de l’onada repressiva arran de la celebració del referèndum i la proclamació de la República. I ens esperona en continuar el combat, en tots els fronts, incloent el jurídic internacional.

La cort d’Estrasburg proclama el valor fonamental que per a tota democràcia té el dret a la llibertat d’expressió. Dret d’especial protecció quan s’empra com a fórmula de crítica política en al·lusió a un càrrec públic. I per tant, Europa dona la raó als qui entenem vàlida la crema de fotografies com un mitjà més d’expressió del rebuig profund que sentim per al monarca Borbó i la institució que representa. L’ús del foc queda emmarcat com a acte de reivindicació política, reconeixent el tribunal que és un mitjà vàlid per captar l’atenció dels mitjans d’aquells qui no hi poden accedir amb facilitat.
Estrasburg retreu que la resposta de l’Estat no va ser ni proporcional cap a la legitimitat de la protecció dels drets de la persona criticada, el rei dels espanyols, ni tampoc era necessària en el context d’una societat democràtica.

Hem insistit durant molts anys, d’ençà d’aquell 13 de setembre de 2007 en que tot va començar. Ho hem fet perquè sabíem que teníem raó i perquè volíem demostrar la repressió política que patim en aquesta presó de pobles denominada Espanya.

Volem dedicar aquesta contundent victòria a totes les persones que pateixen la repressió política, a les que són a l’exili o a la presó, així com molt especialment als companys Josep Valtonyc, Pablo Hasél i Àlex Elgio. La lluita contra la infàmia monàrquica és la lluita per la llibertat d’expressió i la llibertat de tot un poble.

Volem també agrair la determinació i constància dels dos represaliats d’aquella acció de protesta que comportà una onada de pires monàrquiques arreu dels Països Catalans i fins i tot arreu de l’Estat Espanyol.

Ja llavors teníem motius per cremar la imatge de la família reial.

Ara els motius en són molts més i molt més coneguts i assumits per molta més gent. Així és que… senyor pirotècnic, pot començar la mascletà!

Girona, República Catalana
Països Catalans, 13 de març de 2018