28-J | Orgull és revolta!

Manifest de l’Esquerra Independentista amb motiu del dia per l’alliberament LGBT

Aquest 28-J, 50 anys després de Stonewall, ens recordem de la necessitat de mantenir l’espurna d’aquella revolta i que cal que sortim als carrers. Reivindiquem que existim, i ho fem sent conscients que l’orgull és revolta.

Entenem que el nostre alliberament no passa només per mesures legals, que ens igualin a la norma i que durant un mes a l’any empreses s’apropiïn de la nostra lluita per netejar-se la imatge. La base de la nostra opressió té les arrels en un sistema capitalista que reforça la concepció que només són legítimes aquelles relacions amb una finalitat reproductiva i que, per tant, generen mà d’obra. És un sistema al qual interessa encotillar-nos en expressions de gènere estretes i ordenades, en què les dones assumeixen les tasques reproductives i de cures dins i fora de la llar i, per tant, un sistema econòmic, que, tot i tolerar-nos en alguns moments, és contrari al nostre alliberament. Encara que ens pugui semblar que el sistema evoluciona i s’adapta a nous contextos socials, igual que ho va fer quan va necessitar assimilar la dona com a mà d’obra barata, actualment ha acceptat incorporar altres sexualitats en el mercat sempre que estiguem disposats a reproduir els mateixos models de familiar nuclear que la resta de parelles heterosexuals.

A més, cal que posem de manifest que no volem viure lliurement com a lesbianes, bis o trans dissidents per reproduir lògiques patriarcals que són contràries al nostre alliberament com a dones. Lluitarem contra un capitalisme rosa que, mentre ens utilitza per ampliar el seu mercat, millorar la seva imatge i tenyir dels nostres colors la seva roba, ens expulsa dels nostres barris, ens precaritza i ens explota.

En aquest sentit, cal que fem valdre el paper de les dones lesbianes, bis i trans, que sempre han estat presents en aquest lluita, però sovint en un segon pla. Recordem i homentatgem avui les dones trans que van liderar la revolta considerada com l’inici de la lluita LGTB, la revolta de Stonewall. Sortim als carrers aquest 28-J, també, per totes les que vam aguantar les càrregues de la policia a la primera manifestació a Barcelona.

En definitiva, apostem per canviar-ho tot, sent convençudament feministes i socialistes. Entenem que, sense un canvi en el model econòmic i social, el nostre alliberament no serà possible. Quan avancem nosaltres, estarem fent avançar també a tota la resta, caminant cap al món nou que volem construir. Entenem que una lluita LGBT que no tingui en compte les nostres condicions materials i que no posi el focus a millorar el nostre accés al món laboral, a l’habitatge o a la salut no ens serà útil.

Per donar resposta a les opressions que rebem les persones amb sexualitats i identitats de gènere dissidents, cal que recuperem aquest esperit de lluita col·lectiva. Aquell que entén que ha d’anar de la mà de la resta de lluites i que té com a principi la solidaritat entre totes. Un esperit de lluita que entén que no és compatible voler-nos representar, mentre ens expulsa de casa. Recuperar l’esperit de la primera revolta i per encarar totes aquelles que estan per venir, però amb la certesa de defensar-nos entre totes col·lectivament.

L’Orgull és revolta

L’Audiència Provincial de Barcelona ordena investigar un cas d’agressió policial durant les protestes contra la visita del Rei a Barcelona pel MWC.

L’Audiència Provincial de Barcelona ens ha comunicat avui que estimava el recurs d’apel·lació en el qual es demanava que s’investigués una agressió policial que va tenir lloc el 25 de febrer del 2018.

Durant les protestes per la presència del Rei a Barcelona pel sopar de gal·la del Mobile World Congres es van combregar multitud de manifestants al centre de Barcelona, en protesta del paper que la caduca institució monàrquica havia jugat durant la imposició del 155 i el setge continu al Principat. En aquella protesta els Mossos d’Esquadra van encerclar amb cordons d’agents antidisturbis als manifestants, saldant-se la jornada amb diversos ferits. Una d’elles va patir una fractura a la tíbia com a conseqüència de l’actuació dels agents.

Mesos més tard, un cop ja recuperada, i gràcies a la solidaritat per les xarxes socials, vam aconseguir algunes proves sobre l’agressió que ens van permetre poder interposar una denúncia. El Jutjat d’Instrucció núm. 5 de Barcelona va decidir arxivar la denúncia perquè considerava que no va haver-hi desproporció en l’ús de la força per part dels agents dels Mossos d’Esquadra. Ara l’Audiència Provincial de Barcelona ens ha estimat el recurs d’apel·lació i ordena al Jutjat d’Instrucció a reobrir el cas i dur a terme totes les diligències d’investigació que siguin necessàries per a esclarir els fets.

Des d’Alerta Solidària i els Comitès en Defensa de la República volem celebrar aquesta petita victòria judicial que ens permetrà seguir endavant en la tasca de denunciar els excessos i la violència policials.

Prou impunitat policial! Posarem llums on hi ha ombres.

A Barcelona, Països Catalans, a 27 de juny de 2019

Surten en llibertat les antifeixistes detingudes

Durant els dos passats dies la Brigada d’Informació dels Mossos d’Esquadra amb estreta col·laboració de la Policia Nacional Espanyola ha engegat una campanya de detencions contra diversos antifeixistes que van manifestar-se el passat dia 30 de març a la Plaça Espanya de Barcelona contra el partit d’extremadreta VOX.

Sis persones detingudes que han quedat en llibertat, algunes d’elles amb mesures cautelars i dues citades a declarar. Vuit persones, segons els nostres càlculs, que podrien arribar fins a 10 segons els informes de l’operació policial anomenada “Custòdia Compartida” i set persones més que es van detenir el dia de la manifestació han passat per comissaria. Una d’elles, la Rut va passar 10 dies a presó, traslladada a Brians des de Wad Ras per allunyar-la de la solidaritat.

Volem manifestar la nostra indignació per la linea repressiva que està prenent la Conselleria d’Interior a mans de Miquel Buch contra els moviments socials i la innacció del govern de la Generalitat davant el feixisme.

No entenem tampoc el perquè mentre aquest govern de la Generalitat crida “Ho tornariem a fer” fa operacions conjuntes amb la Policia Nacional. L’única cosa que podem confirmar que estan tornant a fer és reprimir antifeixistes.

#NoPassaran
Barcelona 14 de juny de 2019

El feixisme és un monstre amb moltes cares, i no sempre se’ns mostra en el seu vessant més evident.

Nou atac a l’antifeixisme

Al llarg del dia d’avui, els Mossos d’Esquadra, des dels seus serveis de policia política, altrament coneguts com Divisió d’Informació, en un nou intent de criminalitzar l’antifeixisme, ha detingut a, com a mínim, cinc persones, una d’elles menor d’edat i han citat a declarar en seu policial una sisena persona menor d’edat. El motiu? Participar de la manifestació contra l’acte de VOX a la Plaça Espanya de Barcelona el passat 30 de març. Els detinguts d’avui passaran demà, 13 de juny, a disposició judicial.


Cal recordar que aquella manifestació es va saldar amb set persones detingudes, una d’elles, la companya antifeixista Ruth, va romandre en presó preventiva durant una setmana.
Fa un mes la nova Circular de la Fiscalia General de l’Estat sobre delictes d’odi generava certa alarma per la clara voluntat de perseguir l’antifeixisme. Però no és res de nou, aquesta operació instada directament per Mossos d’Esquadra, ja és una més de les que ens tenen acostumats. La persecució de l’antifeixisme ve de lluny, però no ens aturaran, no passaran.


Des d’Alerta Solidària cridem a la mobilització en solidaritat amb les persones detingudes i per plantar cara al feixisme i aquells que el normalitzen i emparen. I animem a participar demà de la solidaritat a la Ciutat de la (in)Justícia de Barcelona a les 12.30 per a exigir la immediata posada en llibertat de les persones detingudes i el cessament immediat del Conseller d’Interior que, novament, des del seu despatx, assenyala i deté a les persones que lluiten per una societat lliure de feixisme.

Ser antifeixista no és cap delicte, és una obligació!

Alerta Solidària, a Barcelona, Països Catalans a 12 de juny de 2019.

TotSuma > Ara Responem | Ara Acusem

Com sabreu arran de l’actuació policial de l’1 d’Octubre de 2017 contra la celebració del referèndum d’autodeterminació de Catalunya a l’escola Pau Claris de Barcelona una de les persones ferides, la Marta, va explicar el seu cas i ràpidament aquest es va fer viral. Sí bé aquesta denúncia pública va contribuir a difondre l’enorme violència de l’actuació policial, també va tenir conseqüències molt negatives. En especial, en el cas de la Marta, va ser situada al punt de mira dels atacs d’una campanya d’assetjament sorgida al portal “Forocoches” i atiada per diversos periodistes i mitjans de comunicació, entre ells l’ultra Eduardo Inda. Per si això no fos prou, l’ex-delegat del govern espanyol a Catalunya, Enric Millo, va tornar a posar-la al centre de la difamació mentint en la seva declaració al judici a l’independentisme del Tribunal Suprem. 

Arran de tot plegat s’han derivat, i derivaran, diverses accions judicials tant per l’assetjament, divulgació de dades i amenaces patides per la Marta com en relació a la declaració d’Enric Millo. Per poder sufragar el cost de totes les actuacions, així com poder difondre i denunciar la situació, el proper 10 de juny engegarem la campanya Ara Responem, Ara Acusem, amb la voluntat també de donar el missatge que no ens resignarem només a resistir. La campanya, vehiculada a través de la plataforma Tot Suma, té per objectiu recollir 12.000 euros durant 40 dies. 

https://www.totsuma.cat/projecte/1719/a

Porten a judici a un antic militant del SEPC per solidaritzar-se front els atacs repressius d’UPyD

El proper 18 de juny davant del Jutjat Penal núm. 5 de Barcelona es jutjarà un ex-militant del SEPC acusat de violació de domicili de persona jurídica i de lesions, al que es demana una pena de 4 anys de presó per part del ministeri Fiscal, i de 2 anys i un dia per part de l’acusació particular i 5.040 euros en concepte de responsabilitat civil, per haver mostrat el seu rebuig l’any 2013 als intents d’UPyD d’empresonar cinc companys, i defensar la llengua.

El 5 de març de l’any 2010 durant una visita de Rosa Díez a la Universitat Autònoma de Barcelona, un grup d’estudiants va mostrar el seu rebuig a la presència de la líder d’UPyD al campus universitari, com a conseqüència dels seus discursos contra la llengua catalana proferits en aquella època. Aquests fets van fer que cinc estudiants s’enfrontessin cadascú a penes de fins a 6 anys i mig i 22 mesos de pena multa per les peticions de l’acusació popular exercida pel ara desaparegut partit d’extrema dreta.

Tres anys més tard, el 28 de novembre de 2013, en una onada de solidaritat amb les companyes de la UAB, i en defensa de la llengua, van portar a que arreu dels Països Catalans es mostrés el suport a les companyes encausades sota el crit de “defensar la llengua no és cap delicte” en les seus del partit catalanofòbic.

Aquell judici va finalitzar amb una condemna al partit UPyD al pagament de les costes judicials fruit de la desproporció i falsedat de les seves imputacions.

Tanmateix la solidaritat contra aquesta persecució judicial va comportar que una trentena de persones, a Barcelona, es van haver d’enfrontar a un procediment judicial que ha durat més de cinc anys, en el qual només s’ha acabat acusant a en Quim, qui serà jutjat el proper 18 de juny.

Han passat molts anys de tots aquests fets, però els atacs a la nostra llengua i al dret a decidir el nostre propi futur segueixen sent una constant, sota diferents sigles i sota diferents noms. També n’és una constant la persecussió judicial al dret a la protesta. Però, al 2010, al 2013 i avui seguim dient el mateix: No tolerarem cap agressió al dret protesta i tampoc a la nostra llengua: Defensar la llengua no és cap delictee, és una obligació!

4 de Juny de 2019 Barcelona, Països Catalans

Plantar cara al feixisme, com desobeir al sistema que l’empara, no és cap opció sinó una obligació

Ahir, 16 de maig de 2019, quatre companyes independentistes van estar citades a jutjats pel Jutjat d’Instrucció núm. 12 per declarar, en qualitat d’imputades, per delictes de desordres públics.

El fets en qüestió són els que tingueren lloc el passat 29 de setembre de 2018, en l’encreuament de Via Laietana i plaça de l’Àngel, a Barcelona, quan es produí una topada entre manifestants antifeixistes i policies autonòmics en el marc de les protestes per la convocatòria de mobilització espanyolista per part del sindicat policial JUSAPOL. Les imatges d’aquells fets seran recordades per l’esclat de color a mode de festa “holi” malgrat que tot plegat acabés, de nou, amb els cops de porra indiscriminats dels “grisos” de sempre.

A part d’elles quatre, altres persones es van veure afectades per l’acció repressiva dels Mossos d’Esquadra o van patir ferides de diverses consideracions degut a les càrregues de la policia del “govern efectiu”.

Citades a declarar, ahir, van decidir no acudir als jutjats.

Desobeïm el requeriment judicial perquè ens sentim apel·lades per l’actitud digna i contestatària d’aquelles que van decidir fer front al feixisme, el passat dia 29 de setembre, tot denunciant la complicitat d’Interior en permetre aquella marxa infame, i perquè volem expressar així també la nostra solidaritat amb les que van rebre els cops de porra de les càrregues policials. L’única resposta que el sistema va donar davant l’exaltació ultra de la violència policial patida durant el referèndum del 1r d’octubre va ser, de nou, l’empara del feixisme i més violència policial.

El procés judicial que afrontem arrenca d’aquest context i amb invariables autors se’ns pretén jutjar ara a nosaltres. No als promotors del “a por ellos” i autors de la violència policial demofòbica i espanyolista del 1r d’octubre, sinó a les que ens enfrontarem a la hipocresia del poder. Per tot plegat, conseqüents i coherents, no podem sinó desobeir la imposada justícia espanyola i proclamar als quatre vents que el nostre compromís amb la llibertat i la lluita contra el feixisme continua i continuarà malgrat l’amenaça de la detenció i la coacció del procés judicial.

D’aquí uns dies vindran a picar a les portes de les nostres cases i ens detindran. No ens fan por. Perquè arribarà un dia en que no podran detenir a tot un poble. Arribarà un dia, simplement, que no podran.

No passaran!

Finalitza el judici contra “Controlades” relacionat amb la manifestació del Primer de maig de 2016

Aquesta setmana, després de 3 anys de procés judicial obert, vuit militants d’Arran acusades de coautoria en desordres públics i danys per participar a la manifestació del 1r de maig del 2016 en Barcelona han estat jutjades a l’Audiència Provincial els dies 13 i 15 de maig. Ara, ha quedat vist per sentència. És per això que des d’Arran i Alerta Solidaria volem fer un seguit de consideracions:

En primer lloc, constatar l’ús de fitxers policials il·legals per part de Mossos i el Departament d’Interior per identificar i posteriorment processar les vuit joves, amb l’objectiu de perseguir i criminalitzar la dissidència política. Durant aquests dos dies de judici oral Mossos ha utilitzat termes com sistemes informàtics per identificar persones i fitxer auxiliar per relacionar persones, no obstant això, la Sala no ha permès que les defenses de les vuit encausades fessin cap pregunta en relació a això. Tampoc ha permès que les encausades fessin al·lusions i expliquessin per què creuen que són jutjades.

En segon lloc, assenyalar l’incompliment dels requisits legals establerts en algunes de les proves presentades per Mossos. Diversos vídeos estan tallats, amb imatges en negre, sense data i hora de gravació, sense autoria i sense saber quina cadena de custòdia han seguit. Sense el respecte a la cadena de custòdia no es pot assegurar que els vídeos no hagin estat alterats o modificats.

En tercer lloc, posar de manifest que Fiscalia ha introduït un fet a les conclusions definitives que no constava en l’escrit d’acusació, això no ha permès a les defenses rebatre-ho durant el judici oral. En alguns moments del judici hem vist, per part d’algunes magistrades, una actitud contra les encausades i les defenses amb cares de desaprovació i frases en veu baixa com “¡Qué se callen ya!” És per tot això que constatem una evident aliança entre Mossos i Fiscalia durant tot el judici.

I per últim, i com a conclusió de totes les valoracions, insistir en què ens trobem davant d’un nou judici polític i un atac frontal al dret a la manifestació. L’ús de fitxers policials il·legals, el desproporcionat escrit d’acusació de Fiscalia i els impediments al dret a defensa durant el judici són alguns dels exemples més clars. Ara, després de tres anys de procés judicial, queda vist per sentència i sortim del judici amb la mateixa determinació i convicció amb què vam sortir als carrers el 1r de maig de 2016. Perquè la repressió no ens atura, perquè si ens toquen a una ens toquen a totes!

La Generalitat impulsa la petició de presó contra els qui defensaven la investidura promesa de Puigdemont el 30 de gener de 2018

El Tribunal Constitucional va vetar el ple d’investidura previst, per aquell 30 de gener de 2018, i que havia de comportar la restitució del President Puigdemont. Roger Torrent, d’ERC, va cedir a la pressió i va suspendre la sessió. La promesa d’uns i altres, de restituir la legalitat del govern legítim va quedar truncada i aplaçada. Lluny de fer-la efectiva, o almenys de reconèixer que ja no és la seva prioritat, avui es repeteixen hipòcrites i inconcretes promeses sense cap mena de credibilitat.

No només no s’ha restituït el govern sinó que a més es pretén portar a la presó a aquells qui van mobilitzar-se seguint les seves consignes. Ara, els lletrats de la Generalitat impulsen les acusacions als jutjats penals espanyols per acabar d’imposar el silenci que tant els incomoda.

El 30 de gener del 2018 milers de persones van mobilitzar-se al Parc de la Ciutadella de Barcelona per exigir la efectivitat de la promesa de restituir el President Puigdemont. Una d’aquestes persones, veïna de Solsona, és acusada ara d’haver posat una corda en una tanca del recinte del parc i d’haver propiciat una empenta a un mosso, sense causar cap mena de dany. Es troba immersa en un procés penal iniciada per la denúncia dels Mossos d’Esquadra i en el que la Generalitat li demana tres anys i 10 mesos de presó. Sumant-se a aquesta petició, la fiscalia ha formulat idèntics arguments i acusacions. Només falta ara la fixació de la data de l’enèsim judici polític contra un manifestant independentista.

És el món al revés, capitanejat pels qui no han sabut adreçar-se ni un sol moment a la ciutadania amb la sinceritat i la transparència que el moment reclama.

És l’evidència del pas del govern efectiu al govern repressiu.

Nosaltres no podem fer veure que res d’això no està passant. No deixarem mai soles les persones que havent defensat les institucions i llibertats catalanes es troben al punt de mira del sistema repressiu espanyol, menat per jutges de Madrid o funcionaris submisos al poder central com el Conseller Buch o el President Torra.

Serem, ara i sempre, en defensa de la República: ni un pas enrere!

La República és al carrer!

Treballadores del món, unim-nos!

El 1919, les treballadores de la Canadenca van dir prou amb una vaga que no es pot comprendre sense la unitat de la classe treballadora. Van aconseguir avenços indiscutibles, com la jornada laboral de vuit hores, pujades de sou i l’alliberament dels presos represaliats. Va ser una victòria de la qual tota la classe obrera en som hereves. Ha passat un segle des d’aleshores, i les necessitats de les classes populars han anat canviant, però, en canvi, els nostres drets laborals, no. Continuem enclavades en jornades setmanals de 40 hores -oficials-, tot i els canvis sociològics, logístics i del món del treball que ens obliguen a posar-nos dempeus i dir prou de nou. D’ençà que va esclatar, el 2007-2008, la farsa de la “crisi”, s’han allargat les jornades amb hores extres, sovint il·legals i impagades. Alhora, ha augmentat any rere any el nombre d’accidents laborals. El fet que als Països Catalans més de 167 persones perdessin la vida en accidents laborals l’any 2018 -un increment del 23% respecte al 2017- és la prova que l’explotació no només deteriora les nostres condicions de vida, sinó que, en molts casos, el capital disfressat de terrorisme patronal ens mata.

Volem jornades de 30 hores. La saturació del mercat laboral, els temps de desplaçament i els canvis socials pel que fa a les cures -que segueixen recaient sobre les dones- justifiquen sobradament que la classe treballadora aconsegueixi aquesta fita. Exigim una pujada del sou mínim a 1.200 €, amb pensions i prestacions que permetin unes vides dignes. També la millora de les condicions laborals, amb la fi de les ETT, els falsos autònoms i les falses cooperatives, un recurs constant per tapar l’explotació, així com per aïllar i dividir les treballadores dins les mateixes empreses.  Sense oblidar una reducció de l’edat de jubilació dels 60 anys i dels 55 per feines d’alt desgast físic, a fi de garantir una vellesa digna.

Les pujades sagnants del preu dels serveis bàsics que fa que n’urgeixi la nacionalització. La llum, el gas, l’aigua i internet no poden seguir sent un luxe que lucra grans fortunes. Però encara és més urgent la socialització de l’habitatge, els serveis d’educació i de sanitat, i la gestió des d’una visió global i integral de la vida, des del bressol fins a la mort.

Al març vam sortir al carrer i no ens oblidem de les nostres demandes: aspirem a una societat feminista i socialista. Hem de seguir lluitant cada dia per una societat sense violència masclista, on cap companya més sigui assassinada, maltractada o violada amb l’aixopluc de la justícia patriarcal. Exigim també la fi de la discriminació salarial, de contractació i de prestacions amb biaix de gènere, i que mai més les feines feminitzades siguin les feines més precaritzades. I reclamem el dret al nostre cos: posar fi a la seva mercantilització i a les pràctiques que l’exploten i el volen llogar amb fins sexuals o reproductius.

Serem lliures totes o no ho serem. Apel·lem a l’internacionalisme com a única eina per a la pau entre pobles i per a la fi del racisme, utilitzat pel capitalisme per treure’n més benefici a través de la doble o triple explotació. Davant d’això s’han de garantir els mateixos drets socials, polítics i laborals per a tota la població, indiferentment de la seva situació legal. Tombarem la llei d’estrangeria i tancarem els CIE.

Aquest any hem vist un augment de les mobilitzacions, moltes d’elles liderades per dones i col·lectius racialitzats, com ara la lluita contra la patronal de les càrnies a Esfosa o contra les empreses de telemàrqueting. També hem lluitat en les vagues per a l’educació pública i la sanitat primària, i en la del servei del 010 contra l’Ajuntament de Barcelona. Ens hem organitzat al sector social combatiu i a les clíniques veterinàries. La gran Vaga Feminista del 8 de Març o els clams per la remunicipalització dels serveis, entre d’altres, són mostres de l’espurna de les lluites sindicals, així com ho són les armilles grogues a la Catalunya Nord. També a la resta de l’estat francès, les treballadores del tèxtil de Bangladesh, les grans vagues de l’Índia i el Pakistan, la resistència palestina o veneçolana són exemple que estem davant d’un moviment global. L’alçament de moviments d’ultradreta al llarg del planeta ens avisa que avui, més que mai, la nostra lluita és la mateixa: tenim un enemic comú. El feixisme és una arma del sistema en crisi: combatem-lo arreu, combatem el capitalisme!

Treballadores del món, unim-nos!