Més de 600 persones represaliades en els darrers 6 mesos en la lluita per la llibertat del nostre país

La por a què es repeteixin les mobilitzacions provoca un degoteig de citacions i detencions per part dels Mossos d’Esquadra, Guàrdia Civil i Policia Nacional espanyola.

Les dades de la repressió:
211 persones citades per mobilitzacions del Tsunami Democràtic l’11 i 13 de novembre al nord del país: (durant els darrers dies), algunes d’elles han dit públicament que no hi aniran.
A les 12 persones imputades a Perpinyà pel tall a El Pertús es sumen les citacions del jutjat número 3 de Girona que ha citat a declarar 61 persones i el jutjat 4 de Figueres, que manté la causa sota secret de sumari, ja n’ha citat 138.

Mobilitzacions post sentència
Durant aquells dies més de 240 persones foren detingudes, 30 posades en presó preventiva 8 de les quals segueixen empresonades i/o han estat deportades.
A aquestes es sumen noves imputacions, en aquest cas 92 per talls a la C17 a Granollers i a la N340 a terres de l’Ebre, i una desena de detencions més (ahir 1 a Tarragona per part PN i 1 altra a Barcelona per part dels Mossos), o 3 citades a Girona pels talls de l’AVE per avui mateix que s’han negat a assistir a la citació com ja han fet vora una desena de persones més en els diversos processos judicials. A més de citacions a Reus, Mataró i altres municipis per diverses mobilitzacions antirepressives, etc.
En definitiva un total de 350 persones que es sumen a les 240 de Tsunami Democràtic. Fent un total de prop de 600 persones represaliades només en els darrers 6 mesos fruit de les operacions coordinades de Mossos d’Esquadra, Guàrdia Civil i Policia Nacional espanyola. Aquestes es sumen als centenars d’imputacions per mobilitzacions precedents com les diverses vagues generals, les mobilitzacions contra la visita de la monarquia espanyola o del darrer Consell de ministres espanyol celebrat a Barcelona.


Com ja hem manifestat en anteriors comunicats ens refermem en el següent:

Extrema diligència versus aclaparadora passivitat
Les xifres exposades, més enllà de cridar l’atenció pel gran nombre de persones citades, i de mitjans i recursos públics emprats, posa de nou en evidència la clamorosa diferència d’actuació quan es tracta de reprimir mobilitzacions independentistes o, per contra, accions amb violència contra les persones dels grups unionistes i feixistes espanyols. De l’obsessió d’enjudiciar-nos fins a l’extrem a la passivitat, o complicitat, front el feixisme organitzat.

El perquè de l’escalada repressiva
Un augment de la intensitat repressiva d’aquestes proporcions només troba l’explicació en l’increment del nivell de protesta que ha estat capaç de generar prou inquietud en l’establishment espanyol. No preocupa tant que siguem més o menys gent, sovint centenars de milers, els que ens manifestem periòdicament com en les diferents Diades Nacionals, sinó que s’impulsin mobilitzacions diferents a les tradicionals i que siguin capaces d’alterar de manera efectiva i sostinguda en el temps la pau imposada per la força, aquella pau que no és més que la resignació dels temorosos davant la injustícia i la manca de llibertats.

Des d’Alerta Solidària ens felicitem pel nivell de resposta aconseguida davant d’aquestes onades de citacions i sobretot per la utilitat que aporten a l’enfortiment del múscul organitzatiu, de les estructures nacionals antirepressives com la nostra, i de les locals i comarcals diverses d’arreu del territori. Seguim en el camí de no deixar ningú sol i de teixir dia a dia més xarxa, més capacitat de resposta i més mobilització.

Sense por, dia rere dia, fins a la llibertat!

Anul·lat senyalament del judici de’n Charles

La setmana passada informàvem que el Jutjat Penal núm. 2 de Barcelona havia senyalat el primer judici dels detinguts per les manifestacions post-sentència per al proper dijous dia 20 de febrer, en el qual es demanaven 6 anys de presó per en Charles, qui segueix a presó des del 18 d’octubre.

Avui l’Audiència Provincial de Barcelona ens ha notificat que donava la raó a un recurs presentat per la defensa d’en Charles, declarant la nul·litat de la interlocutòria que tancava la instrucció, obligant a que es practiquin noves diligències en el Jutjat d’Instrucció. Ara, el Jutjat Penal ha anul·lat el senyalament del judici i ha retornat el procediment novament al Jutjat d’Instrucció, per tal que es practiquin determinades diligències d’investigació amb plenes garanties.

Malgrat que l’Audiència reconeix que s’han vulnerat les garanties processals en aquest cas, en Charles segueix a presó. Situació que és completament injusta que seguim denunciant. Per aquest motiu, seguim buscant testimonis de la seva detenció.

Comunicat arran de les més de 200 persones citades a declarar pels talls de l’AP7 i N-340

La repressió no cessa, el poder popular tampoc!

Aquest dimarts 18 de febrer s’inicia una nova ronda de citacions a la caserna de la Guàrdia Civil de Sant Andreu de la Barca que se sumen a les ja fetes a Girona, Tarragona i Lleida. S’allargaran tota la setmana i la següent i encara hi ha cites per concretar que ja apunten al mes de març i més enllà. Hi ha gent concernida del Bages, del Baix Llobregat, del Barcelonès, del Berguedà, del Maresme, d’Osona, del Penedès i dels Vallesos. Algunes de les persones citades ja han anunciat que no s’hi pensen presentar.

Més de dues-centes persones sota investigació

138 persones citades en relació al tall de la Jonquera (11 i 12 de novembre), 61 persones més en relació al tall posterior de Salt i encara, amb el procediment obert, les 12 persones detingudes per la policia francesa al Pertús algunes de les quals van ser citades dies més tard a Perpinyà. Cal no oblidar que de manera paral·lela, i en relació a les protestes post-sentència del mes d’octubre, els jutjats d’Amposta han citat 42 persones pels talls de l’N-340, i hi ha 3 citacions més del Maresme pel tall de les vies de tren per les protestes post-sentència del mes d’octubre. Les citacions d’aquests dies arriben poc a poc, per demarcacions, i amb la col·laboració de Mossos d’Esquadra, Policia Nacional i Guàrdia Civil.

Cal remuntar-nos a pics històrics de repressió per trobar precedents d’aquesta mena com la “primavera valenciana”, de febrer de 2012, o l’època daurada dels abusos de tota mena per part de Mossos durant els encapsulaments de manifestants antifeixistes, amb kubotans i identificacions massives, seguides d’intents de sancions administratives a tort i a dret.

Extrema diligència versus aclaparadora passivitat

Les xifres exposades, més enllà de cridar l’atenció pel gran nombre de persones citades, i de mitjans i recursos públics emprats, posa de nou en evidència la clamorosa diferència d’actuació quan es tracta de reprimir mobilitzacions independentistes o, per contra, accions amb violència contra les persones dels grups unionistes i feixistes espanyols. De l’obsessió d’enjudiciar-nos fins a l’extrem a la passivitat, o complicitat, front el feixisme organitzat.

El perquè de l’escalada repressiva

Un augment de la intensitat repressiva d’aquestes proporcions només troba l’explicació en l’increment del nivell de protesta que ha estat capaç de generar prou inquietud en l’establishment espanyol. No preocupa tant que siguem més o menys gent, sovint centenars de milers, els que ens manifestem periòdicament com en les diferents Diades Nacionals, sinó que s’impulsin mobilitzacions diferents a les tradicionals i que siguin capaces d’alterar de manera efectiva i sostinguda en el temps la pau imposada per la força, aquella pau que no és més que la resignació dels temorosos davant la injustícia i la manca de llibertats.

Des d’Alerta Solidària ens felicitem pel nivell de resposta aconseguida davant d’aquestes onades de citacions i sobretot per la utilitat que aporten a l’enfortiment del múscul organitzatiu, de les estructures nacionals antirepressives com la nostra, i de les locals i comarcals diverses d’arreu del territori. Seguim en el camí de no deixar ningú sol i de teixir dia a dia més xarxa, més capacitat de resposta i més mobilització.

Sense por, dia rere dia, fins a la llibertat!

17 de febrer de 2020, a Sant Andreu de la Barca, Països Catalans

En Charles, pres post-sentència, serà jutjat el pròxim 20 de febrer

Qui és en Charles?

En Charles és un jove americà de 30 anys, veí de Barcelona. El passat 18 d’octubre al matí, durant la Vaga General, estava al centre de Barcelona quan mentre buscava material per reutilitzar en un contenidor va ser detingut per agents de la Guàrdia Urbana de Barcelona. A la motxilla duia uns pots de blanquejador dental, els agents li van dir que allò era material inflamable i que el detenien perquè anava a cremar el contenidor.

Per què està a presó?

Actualment es troba privat de llibertat al Centre Penitenciari Brians 1 per aquests fets, el motiu? L’únic motiu ser un estranger que tracta de sobreviure com pot a Barcelona. L’Audiència Provincial de Barcelona, sense concedir la vista demanada per la defensa, va resoldre el recurs interposat demanant la seva llibertat, denegant-lo sota el motiu de ser estranger i l’elevada petició de penes del Ministeri Fiscal, sense entrar a valorar la desproporció en les peticions fiscals.

De què se l’acusa?

Tot i que es va demostrar que no hi havia res de material inflamable en el contingut de la seva motxilla, el Jutjat d’Instrucció núm. 16 de Barcelona va decidir tancar precipitadament la instrucció del cas.

Se l’acusa d’un delicte de danys mitjançant incendi i un delicte de desordres públics, malgrat que el contenidor en qüestió no va patir cap mena de dany. El Ministeri Fiscal demana per aquests suposats delictes un total de 6 anys de presó, una multa de 7200 euros i l’expulsió del territori de l’Estat espanyol.

En quin estat es troba el procediment?

Encara que es va fer un recurs contra el tancament precipitat de la instrucció, el qual encara no ha estat resolt, el cas s’ha enviat al Jutjat del Penal núm. 2 de Barcelona per l’enjudiciament. S’ha assenyalat el Judici per al proper dijous 20 de febrer a les 12h.

Què necessitem?

Per al judici del proper dia 20 de febrer necessitaríem que si algú va ser testimoni de la seva detenció es posi en contacte amb nosaltres mitjançant el correu electrònic alerta@alerta.cat indicant el seu nom i cognoms i número de telèfon. La detenció va tenir lloc el passat dia 18 d’octubre de 2019 sobre les 11.30 del mati del Carrer Pelai de Barcelona a l’alçada del número 10, vora de la Plaça Universitat.

Si no vas ser testimoni de la detenció, però tot i així vols donar suport a en Charles, t’esperem el proper 20 de febrer a les 11h a la porta de la Ciutat de la (in)Justícia.

Perseguint la solidaritat, persistim en la solidaritat

El passat 23 de setembre ens llevàvem amb la notícia que la Guàrdia Civil i l’Audiència Nacional novament havien esbotzat la porta de 9 famílies catalanes, sota l’excusa d’una suposada operació antiterrorista.

El dia es saldà amb 9 persones detingudes al matí, i que segrestaven a 7 de les 9 persones emportant-se-les a Madrid a l’espera que el teatre continués i finalment el dia 26 de setembre ingressessin a presó.

Aquell 23 de setembre la solidaritat i la dignitat prengueren els carrers d’arreu dels Països Catalans, i Reus no en vam ser pas una excepció. Els reusencs i les reusenques prenguérem el carrer en solidaritat amb les companyes detingudes, i en contra del tarannà feixista de l’estat espanyol, en contra dels abusos policials i judicials que aquell dia varen intentar atemorir al nostre poble, aquell dia de nou mostrarem què és ser poble.

Ara hem conegut que en la mobilització d’aquell dia els Mossos d’Esquadra denunciaren a tres persones acusant-les de dirigir la manifestació que va recórrer Reus i que finalment va acabar tallant uns minuts el pas del tren. Finalment ADIF presentà també denúncia per aquests fets, atribuint al tall una afectació a 9 trens i un retard de més de 200 minuts, per un tall que no va arribar ni a 10 minuts. De nou el Departament d’Interior persegueix a aquelles que després, quan s’acosten conteses electorals els demana el vot i les anima a continuar lluitant, mentre els seus policies ens continuen denunciant, perseguint i empresonant precisament per intentar que deixem de mobilitzar-nos.

El proper dia 18 de febrer les tres companyes han estat citades pels Jutjats de Reus per prestar declaració com a investigades per un delicte de desordres públics, assenyalats per uns Mossos d’Esquadra sota el lamentable mandat de Miquel Buch, encaparrat en perseguir a les persones que defensen els drets col·lectius, a les solidàries o a les valentes que no ens deixem atemorir ni per Guàrdies Civils, ni Audiències Nacionals ni per Mossos d’Esquadra.

Avui, com el dia 23 de setembre, Alerta Solidària, la CUP, Endavant (OSAN) i el conjunt de l’Esquerra Independentista de Reus, volem manifestar que estem al costat de les companyes represaliades. Exigim l’arxiu immediat de la causa i la fi del col·laboracionisme del Govern català en la repressió dels nostre poble.

Reus, Països Catalans, 06 de febrer de 2020.

Interior aplica la Llei Mordassa i multa la PAHC Bages amb 20.000 euros per aturar un desnonament.

Moltes recordareu aquell matí del 25 de març de l’any passat en que, concentrades com tantes altres vegades davant la porta d’una veïna de Manresa – en aquest cas de la Rachida i la seva família- per evitar que els fessin fora de casa, vam haver de fer front a un desnonament violent, en què la policia va emprar una força a totes llums innecessària, sembrant el pànic a l’escala i abusant de forma greu del seu poder. Quasi un any després, ens demanen 20.000 euros de multa per posar el cos contra la vulneració del dret fonamental a un sostre digne.

No només la violència policial va ser flagrant en aquell cas. La Rachida tenia un pis de mesa d’emergència confirmat i tot el que demanava la PAHC Bages era un aplaçament del desnonament, fins que el pis que li havia estat atorgat fos finament entregat a la nostra companya. Demanàvem, en definitiva, el compliment de la Llei catalana d’Habitatge, per ta que Rachida pogués viure amb la tranquil·litat que hauria d’estar garantida a qualsevol veïna de la ciutat pel que fa a un dret tan bàsic.


Lluny d’actuar de forma sensata i minimitzant el dany causat, això és, aturant un desnonament perfectament evitable fins que aquesta família tingués garantida una alternativa habitacional, tant jutjats, com els Mossos d’Esquadra van prendre la decisió d’actuar de forma inusitadament violenta i desnonar la Rachida de la pitjor de les maneres, arribant quasi a endur-se per davant una menor veïna de l’escala. Prova de com d’innecessari va ser aquell desnonament, la Rachida va entrar a viure al pis de mesa d’emergència al cap de pocs dies. Tant costava esperar, doncs? Calia aquest nivell de violència?

Sembla que el Departament d’Interior de la Generalitat de Catalunya, que ha estat aplicant de forma quasi sistemàtica la força policial en certs desnonaments durant el mandat de Miquel Buch, no en va tenir prou amb aquell desplegament policial. Doncs, mesos més tard, ens trobem com la repressió ataca de nou la Pahc Bages, i aquest cop amb més ràbia que mai. Fins el punt que tres companyes tenen un procediment penal obert per atemptat a l’autoritat i desobediència i les 30 persones que van resultar identificades aquell dia estan rebent multes administratives de 601 Euros per cap, en aplicació de la Llei Mordassa espanyola, que Nacions Unides ha demanat reiteradament que es retiri per atemptar contra les llibertats polítiques.

En total, a les lluitadores per l’habitatge de la PAHC Bages ens demanen prop de 20.000 euros, una quantitat desorbitada que té com a objectiu clar desactivar-nos, en un nou cop repressiu d’un govern que no només no garanteix el dret a l’habitatge sinó que, a més a més, es permet el luxe de castigar les persones que lluitem dia a dia al carrer per a fer-lo efectiu.

Des de PAHC Bages i l’organització antirepressiva Alerta Solidària, que acompanya el cas, anunciem que no acatarem aquestes multes i hi hem presentat un recurs, però sobretot, advertim que no permetrem que tallin les ales de la solidaritat a cop de multa. Fem saber a la conselleria d’Interior que ens seguiran trobant a les portes de les nostres veïnes, defensant una vida digna, i que no hi haurà cap cop repressiu que pugui aturar la nostra força i la voluntat de construir un món nou i just.

És per això que exigim:

– La derogació amb caràcter immediat i retroactiu de la Llei Mordassa per part del govern espanyol de coalició entre PSOE i Unidas Podemos.

– El cessament immediat del conseller d’Interior, Miquel Buch, com a responsable de la política de desnonaments amb actuacions violentes per part del cos de Mossos d’Esquadra.

– La retirada de les denúncies, absolutament i totalment injustificades.

– Que el govern de la Generalitat de Catalunya deixi d’incomplir, d’una vegada per totes, la seva pròpia llei d’habitatge, i que no es produeixi cap més desnonament.

🗒️Comunicat arran de la notícia sobre la imputació de diverses periodistes per les filtracions en el cas del 23S

CONTRA LA MANIPULACIÓ I LA VULNERACIÓ DE LA PRESUMPCIÓ D’INNOCÈNCIA

Des del passat 23 de setembre, amb les detencions de 9 persones sota ordre de l’Audiència Nacional, vam presenciar com de forma constant apareixia informació, sovint falsa, a diferents mitjans de comunicació. Aquesta informació anava des de la reproducció de vídeos enregistrats per la pròpia Guàrdia Civil, amb el seu logotip, i amb el logotip del Ministeri d’Interior, a continues informacions en mitjans de comunicació que constantment feien referències a segons fonts de la pròpia investigació.

Aquestes «notícies» sempre anaven adreçades a instaurar un relat que pretenia dibuixar, pràcticament, un clima prebèl·lic al Principat; cercant un judici de valor contra les 9 persones detingudes.

Aquest fets van produir-se quan les actuacions estaven sota secret de sumari, i a les quals només hi tenia accés personal o funcionaris del Ministeri de l’Interior (en l’apartat policial) o bé de l’administració de justícia (si fos des la pròpia Audiència Nacional o des del Ministeri Fiscal). No hi havia acusacions particulars ni populars personades, i les defenses tampoc varen tenir-hi accés (motiu pel qual la Sala d’apel·lacions de l’AN va resoldre el passat dilluns declarar nul·les les interlocutòries de presó de 4 dels 7 empresonats).

Davant d’aquesta vulneració flagrant del dret a la defensa, en pro del dret a l’honor, a la imatge, a la intimitat, i també a un procés just, les defenses van demanar que s’investiguessin les referides filtracions que només podien venir dels dos (o d’un dels dos) ministeris esmentats, també es demanà que s’adoptessin les mesures necessàries per aturar aquestes filtracions, entenent que aquestes tant sols podien venir per part de l’Administració Pública, dels seus funcionaris o treballadors, essent-ne responsables directes dels actes d’aquests. Malgrat aquesta petició, novament l’AN va acordar no obrir una peça separada sinó remetre la denúncia als Jutjats de Plaza Castilla de Madrid.

Les filtracions van disminuir però quan s’acordà aixecar el Secret de Sumari, les parts i tots els mitjans tenien accés a la totalitat de la causa, fins i tot als vídeos de les compareixences de presó del dia 23/09/2019 a les que encara a dia d’avui les defenses només hi tenen accés en format àudio. Així mateix, tot recordant que tal filtració es va produir enmig d’un període electoral.

Davant d’aquesta situació, i atenent que a dos mitjans de comunicació apareixien les notícies amb les marques d’aigua de l’usuari que els havia descarregat, vam poder constatar que aquest usuari era una persona de l’Administració de Justícia, motiu pel qual hem ampliat la denúncia demanant que s’investigui si aquesta persona n’ha estat la responsable.

De confirmar-se tal extrem, novament posarà de manifest que el procediment obert per l’Audiència Nacional espanyola, contra les 9 detingudes del 23 de setembre, de les quals 7 resten en presó provisional malgrat les flagrants vulneracions de drets, no és objectiu, que no s’està tramitant de forma adequada, i que davant de l’Audiència Nacional, mentre per una banda es revelen secrets, es vulnera la presumpció i d’innocència i es cerca un judici paral·lel, tot afectant fins i tot la intimitat de persones que no són ni tant sols part del procediment, resulta impossible trobar en aquesta instancia cap mena de procediment ajustat a dret i encara menys, com ha anat sent evidenciat, amb les garanties suficients.

Amb tot això, l’Audiència Nacional no ha cercat els filtradors sinó que ha decidit imputar periodistes de diversos mitjans de comunicació. És d’una enorme covardia no voler afrontar la veritable responsabilitat en les filtracions, que recau en el propi aparell de l’Estat i apuntar cap a la premsa que, malgrat el més que qüestionable tractament periodístic fet per diversos mitjans (sense ètica, rigor, contrast de les informacions i amb constants vulneracions del dret a la intimitat o a la presumpció d’innocència) no és la responsable d’aquestes filtracions.

Per tot això, des d’Alerta Solidària volem manifestar que no defallirem en la defensa d’aquestes 9 persones, com tampoc defallirem fins aconseguir la justícia que vertaderament ens mereixem als Països Catalans!

Països Catalans, 20 de novembre de 2019

L’Audiència Provincial de Barcelona considera hi ha indicis suficients perquè dos agents de la PN vagin a judici

Després de gairebé tres anys, l’Audiència Provincial de Barcelona considera que hi ha indicis suficients perquè dos agents de la Policia Nacional vagin a judici per un presumpte delicte contra la integritat moral.

En el marc de la “Operación Copérncio” encara en marxa, els fets tenen lloc l’11 de novembre del 2017. Després d’una manifestació de solidaritat antifeixista, van detenir en Roger, un jove de Premià de Mar, per presumptament desobeir l’autoritat al demanar-li que s’identifiqués.

Així, va ser entrat a la Jefatura, i mentre era envoltat per diversos agents el van canviar de racó sota el “aquí no, que hay cámaras”. Aleshores va començar, entre quatre o cinc agents, la pluja de cops al cap, pit, cames i peus. Mesos més tard la Jefatura informarà que totes les imatges disponibles ja han estat esborrades. Moment en el que el jutge, que ja havia intentat cloure la instrucció sense tenir en compte la denúncia de tortures i maltractaments, clou, ara sí, satisfet, tot l’expedient.

Ara ja no hi ha una acusació per desobediència, sinó per atemptat a l’autoritat. De ser agredit a agressor, un cas més de l’actuació complexa però afinada dels aparells repressius de l’Estat espanyol. Tot i així, davant els seus diversos intents de deixar aquests fets en la impunitat, l’Audiència Provincial de Barcelona ha estimat el recurs plantejat, entenent que es manté l’acusació per en Roger però que no serà ell sol qui anirà a judici: dos agents de la Policia Nacional també, per els presumptes maltractaments als que el van sotmetre a la Jefatura.

Ara toca esperar l’actuació del darrer actor del sistema, la fiscalia, sempre atenta a la protecció de la policia i els interessos de l’Estat, qui en un inici va demanar 2 anys de presó ignorant el relat dels fets expressat pel company Roger, passant per alt que hagués estat detingut amb el pretext fals de resistir-se a mostrar la seva documentació i finalment, i més greu, que hagués estat colpejat per diversos agents ja dins de l’edifici de la Jefatura Superior de Policia de Catalunya, situada a la Via Laietana de Barcelona. Res de res. Afinitat absoluta amb la versió dels agents que van practicar la detenció i petició de 2 anys de presó per uns fets que els qualifica d’atemptat a l’autoritat. Greu delicte amb que és qualificada l’acció d’en Roger per part de la fiscalia malgrat que els fets siguin alhora d’una simplicitat clamorosa. En la versió dels mateixos policies intervinents, com consta en les primeres diligències, hi trobem que “(…) en un momento dado el ahora detenido aparta la mano al agente de un manotazo impidiendo su identificación”. Aquesta terrible agressió, procedent d’una persona a qui estan retorçant el braç per darrera l’esquena i que materialment no pot treure’s la documentació de la butxaca, dona peu a la fiscalia a obviar les denúncies de les lesions patides per en Roger i carregar fort contra ell: 2 anys de presó.

Tot i els seus intents, però, ens mantenim dempeus i responem de manera col·lectiva, superant la por i la intimidació, com ha fet en Roger. Ens volen aïllades però hem de reaccionar com un sol poble, ferm i digne. Denunciant cada abús, cada atac. Aprenent de cada agressió i fent-nos més fortes. Només així afeblim cada dia la seva impunitat, esquerdem el seu control i esdevenim alhora plenament lliures.

Països Catalans, 14 de novembre de 2019

Roda de premsa de familiars i amics de les @Detingudes23S: A un mes de les detencions “Exigim la llibertat dels presos i denunciem les irregularitats i coaccions durant les detencions”.

Nota de premsa Detingudes 23
Lloc: Ajuntament de Sabadell
Dimecres 23 d’octubre de 2019
12 hores del migdia

Reclamem la llibertat dels presos 23S
Els familiars, amics i coneguts dels injustament empresonats el 23 de setembre Alexis, Eduard, Ferran, Germinal, Xavier, Jordi i Txevi exigim la llibertat dels presos i denunciem les irregularitats i coaccions durant les detencions

Fa un mes que nou persones van ser detingudes per la Guàrdia Civil a diverses poblacions catalanes, acusades de terrorisme, tinença d’explosius i estralls. Set d’elles van ser trasllades a Madrid i empresonades injustament, des d’aleshores estan segrestades per l’estat.

Els empresonats són fills, germans, parelles i pares, són persones compromeses amb el nostre país, amb les seves viles i ciutats i amb la seva gent. Són persones empresonades per les seves idees i els seus valors independentistes. Els nostres familiars són presos polítics.

Denunciem que aquestes detencions, van provocar des del primer moment molt dolor ja que el registre es va realitzar amb armes a la mà, i va afectar a fills, parelles, pares i germans dels detinguts que van haver de viure directament tant les amenaces dels agents com el desmantellament de les seves vivendes.

Volem especialment denunciar tot un seguit d’irregularitats, entre elles l’obstaculització a l’accés a l’assistència lletrada des del primer moment a la major part dels detinguts, la manca d’informació dels seus drets en el moment de la seva detenció,així com que tampoc se’ls va informar dels fets que se’ls acusava. Denunciem els intents d’interrogatori durant el trasllat, també la incomunicació dels detinguts després de la detenció, ja que cinc d’ells van estar sota custòdia policial durant 30 hores sense assistència lletrada; en un cas no va poder contactar amb el seu advocat en cinc dies i en un altre fins al 23è dia.

Varis detinguts tant en el trasllat com en les casernes de Sant Andreu de la Barca (província de Barcelona) com a la caserna de Tres Cantos (Madrid) van rebre coaccions greus que els afectaven personalment i a familiars i amics.

Denunciem també l’actuació irregular dels oficials del jutjat ja que amb enganys es va imposar, en alguns casos, en el moment de la detenció, la signatura de l’acta de registre, sense poder ser llegida per part del detingut, ni per part de la seva parella retinguda, així mateix tampoc se’ls li va lliurar còpia.

També denunciem que amb enganys dos detinguts signessin que anomenaven advocats d’ofici, quan aquests dos tenien ja nomenats els seus advocats d’Alerta Solidària.

Denunciem també que des de la seva detenció han patit constants vulneracions dels seus drets fonamentals, a més de vulnerar el seu dret de defensa de formes diferents, han estat condemnades mitjançant la criminalització pública i les filtracions, sense que els advocats hagin pogut tenir accés a la informació dels fets que se’ls acusava.

Denunciem també el règim penitenciari que se’ls aplica, que correspon als presos més perillosos, vulnerant la presumpció d’innocència.

Són persones que ens estimem, que ens els han pres amb mentides, són persones que es troben en règim d’aïllament dins la presó, a 650 km de les famílies i que se’ns fa molt difícil de visitar.

És per això que un mes després del seu empresonament, les famílies exigim el seu alliberament immediat i l’arxivament de la causa contra tots ells, i que mentre això no s’aconsegueixi que es treguin de l’aïllament els dos detinguts que encara ara es troben en aquesta situació.

També reclamem que se’ls traslladi a presons catalanes i que tinguem de forma immediata coneixement dels fets dels que se’ls acusa.

Entretant, donem les gràcies pel gran nombre de suports rebuts i les constants mobilitzacions de denúncia. Mentre no hi hagi justícia, aquestes seran les eines que ens ajuden a tirar endavant i que apropen als nostres familiars detinguts a la seva llibertat.

Finalment, fem una crida a la solidaritat amb els presos donant-los escalf, i a ells i a les seves famílies suport econòmic, recordant que a totes les famílies manca el principal sou i moltes d’elles tenen fills menors.

Ens solidaritzem també amb totes les persones que han estat empresonades aquests darrers dies.

Ens els han pres amb mentides”!
Us volem a tots i totes lliures!

Catalunya, 23 d’octubre de 2019.

A 48 hores de la detenció de 9 companys acusats de terrorisme

Ja fa més de 48 hores que 9 persones de Sabadell, Mollet, Santa Perpètua, Cerdanyola i Sant Fos de Campsentelles van ser detingudes en un operatiu de la Guàrdia Civil orquestrat per l’Audiència Nacional i en la que van participar més de 500 agents.

Aquests municipis es van llevar el passat dilluns a les 6 del matí amb agents de la Guàrdia Civil esbotzant portes i els carrers presos per agents de la Guàrdia Civil i dels Mossos d’Esquadra.

Després d’hores de registres en els domicilis de les persones detingudes 7 van ser traslladades a Madrid i dues van ser deixades en llibertat, 12 hores després de la seva detenció. A hores d’ara, l’equip jurídic no ha pogut tenir accés a cap tipus de documentació sobre el cas i tampoc s’ha facilitat per part de l’Audiència Nacional quan els detinguts passaran a disposició judicial.

L’acusació que es realitza contra les persones a les que s’ha pogut tenir accés de defensa és la de terrorisme.

Vulneracions del dret a defensa de les persones detingudes

Durant aquests dos dies, l’equip de defensa de les persones detingudes han patit nombroses dificultats exercides de forma intencionada tant per la Guàrdia Civil com per la fiscalia i l’Audiència Nacional que han suposat greus vulneracions al dret de defensa de les persones detingudes:

Primerament, s’han succeït les filtracions a mitjans de comunicació tant del propi operatiu com de suposades acusacions, suposats elements trobats en el registre etc. en un cas en el que les defenses no podem tenir accés a cap tipus d’informació ja que es troba en secret de sumari.

Per altra banda, s’ha dificultat que l’equip d’advocats pogués saber on eren les persones detingudes no informant-los o facilitant-los informacions contradictòries.

També s’ha dificultat que els advocats es poguessin entrevistar amb els detinguts demorant-ho durant més de 36 hores.

Alhora, s’ha impedit que els advocats designats pels familiars d’alguns dels detinguts, poguessin fer la seva tasca i s’ha negat l’accés a dues de les persones detingudes, tant a la visita com a poder-ne saber les acusacions que pesen sobre ells. En aquest sentit la Guàrdia Civil ha impedit doncs que l’equip d’advocats pugui assistir dues de les persones detingudes i els han assignat advocats d’ofici.

Valoracions sobre l’operació

Des d’Alerta Solidària, es valora aquesta operació com a una operació de caire polític i electoralista amb una doble voluntat: per una banda fer electoralisme a poques setmanes d’unes noves eleccions estatals i per altra banda intentar frenar les properes mobilitzacions entorn l’1 d’octubre i la “sentència del Procés”.

Alhora, les constants filtracions per part de les institucions judicials i policials espanyoles, denoten una guerra bruta que molt més té a veure amb un pols mediàtic contra l’independentisme que no pas amb un procés judicial en marxa.

Finalment, es constata que malgrat els intents de criminalització, desmobilització i aïllament que tenen per objectiu aquesta operació, la resposta de la població ha estat la mobilització i la solidaritat. Només seguint amb les mobilitzacions de suport, el rebuig a la repressió i la lluita per la llibertat del nostre poble aconseguirem parar aquest i tants altres cops repressius.

Sabadell, 25 de setembre de 2019