Manifestació en suport a Valtonyc

Més d’un miler de persones es manifestaren ahir pels carrers de Palma per demanar la llibertat den Valtonyc. Ni la pluja va ser capaç d’aturar la veu d’un poble alçat per reivindicar el seu dret a la llibertat d’expressió.

Sortirem al carrer perquè han condemnat a presó a nen Valtonyc. L’han condemnat per ser reivindicatiu, per pensar diferent i posar en dubte el poder dels qui ens governen i la potestat d’aquest sistema capitalista que de cada vegada deixa més pal·lès com vulnera els drets bàsics de la nostra societat. L’han condemnat per cantar el que pensa, per defensar la llibertat d’expressió.

Un dels delictes pel qual Valtonyc ha d’entrar a presó, és el d’unes suposades amenaces a un personatge com Jorge Campos, president de la formació feixista Círculo Balear, qui ja va denunciar amb anterioritat a altres joves que es mobilitzaven per les llibertats col·lectives i individuals, com és el cas dels 9 de Palma. En aquest cas, els joves foren acusats per injúries i amenaces, després d’una manifestació anti-corrupció, en la qual la formació espanyolista va fer una acció provocadora cap als manifestants. No és la primera vegada per tant, que el jovent crític amb el sistema és represaliat per part de la justícia espanyola de la mà de formacions espanyolistes.

Valtonyc també ha estat condemnat a presó per posar en dubte els poders de la monarquia espanyola. No és la primera vegada tampoc, que a Mallorca ens jutgen per ser independentistes i no creure en les bases d’un sistema monàrquic en el que poques persones triades a dit per part del règim franquista tenen privilegis universals mentre als nostres pobles i ciutats la pobresa impera més que mai. Els joves antimonàrquics que van manifestar-se a Palma al 2008 van ser perseguits per la policia espanyola en unes càrregues que travessaren la ciutat, i després, a més, foren multats.

També cal anomenar “Els 4 de Palma”, independentistes que formaven part del servei d’ordre de la manifestació durant la diada de Mallorca del 2010. Ells estaven acusats de danys, desordres, ultratge a Espanya i atemptat a l’autoritat, només per manifestar-se lliurament en el marc de la diada. Finalment, foren absolts.

No molt enfora d’aquí, al principat de Catalunya, fa dos dies tota una societat seguia mobilitzada per defensar els seus drets socials i nacionals, davant d’un estat espanyol feixista que no ha dubtat en mostrar la seva pitjor cara, empresonant, agredint, criminalitzant i també apallissant a tota una societat indefensa que només demana la llibertat. Ja fa uns mesos que veuen que som moltes les que no encaixam en el seu sistema, i les forces d’ocupació de la mà del sistema judicial espanyol i els polítics corruptes del PP, intenten apagar la flama que va encendre’s l’1 d’Octubre i que continua més viva que mai. Des d’aquí, tot el nostre suport per les persones empresonades, exiliades, i per les seves famílies.

Seguim aquí perquè cap condemna ens aturarà. Ni amb les multes, ni amb càrregues, ni amb les presons, podran silenciar-nos. Fa pocs dies, el Tribunal Europeu de Drets Humans, ens va donar la raó condemnant al Regne d’Espanya per haver vulnerat el dret a la llibertat d’expressió. Fou al setembre del 2017 quan dos gironins foren condemnats per l’Audiència Nacional i el Tribunal Constitucional pel delicte d’injúries a la Corona. Avui, es posa en evidència la manca de llibertat i cultura democràtica que es viu a l’Estat Espanyol. Europa entén com a vàlid aquest mitjà d’expressió i reivindicació política, i demostra la manca de drets que vivim en aquesta societat suposadament democràtica.
En el mateix cas, a Palma, Manresa i Barcelona, les causes que es posaren en marxa per tal de criminalitzar als antimonàrquics que cremaren fotos del rei durant la diada, foren arxivades.

Fa pocs mesos, les Feministes Encausades de Palma, han estat condemnades a un any de presó.
Un més dels casos en els quals la justícia espanyola, aquesta vegada de la mà del Bisbat, pretén impedir el dret d’exercir la llibertat d’expressió . Les feministes, tampoc demanaren perdó per defensar l’avortament lliure, un dret bàsic en qualsevol societat justa, i per això foren condemnades.
Tanmateix, totes les represalies que intenten callar les nostres idees, mantenen la mobilització al carrer i, més que mai, la necessitat de seguir lluitant per tots aquests drets individuals i col·lectius.

Pablo Hasél i Àlex Elgio, són dos rapers, com Valtonyc, que avui dia s’enfronten a penes de presó. Des d’aquí, tota la nostra solidaritat també, cap cançó podrà ser silenciada. Avui són ells, però demà pot ser qualsevol, ja que en aquest estat podrit, només ens queda aixecar-nos i mobilitzar-nos davant la repressió que pretén anul·lar qualsevol esperit crític cap al poder.

Ni dins la presó podran callar la nostra veu. Si empresonen en Valtonyc, no deixarà de cantar, serem moltes més, desenes, centenars de persones, milers de persones com ahir que seguirem cantant i defensant el dret a la llibertat d’expressió.

LLIBERTAT VALTONYC!

Palma, 25 de març
Alerta Solidària i Grup de Suport llibertat Valtonyc

El Tribunal Europeu de Drets Humans condemna Espanya per haver perseguit la crema de fotos del Rei

Aquest matí hem rebut la comunicació oficial de la sentència del Tribunal Europeu de Drets Humans, amb seu Estrasburg.

La màxima instància judicial europea condemna el Regne d’Espanya per haver vulnerat el dret a la llibertat d’expressió de l’Enric i el Jaume, veïns de Girona i de Banyoles, respectivament. Dona la raó als independentistes i anul·la les sentències que l’Audiència Nacional i el Tribunal Constitucional havien emès considerant-los culpables del delicte d’injúries a la Corona.

La sentència evidencia la manca de llibertats i cultura democràtiques a l’Estat Espanyol. Suposa el primer pronunciament contundent en aquest sentit d’ençà de l’inici de l’onada repressiva arran de la celebració del referèndum i la proclamació de la República. I ens esperona en continuar el combat, en tots els fronts, incloent el jurídic internacional.

La cort d’Estrasburg proclama el valor fonamental que per a tota democràcia té el dret a la llibertat d’expressió. Dret d’especial protecció quan s’empra com a fórmula de crítica política en al·lusió a un càrrec públic. I per tant, Europa dona la raó als qui entenem vàlida la crema de fotografies com un mitjà més d’expressió del rebuig profund que sentim per al monarca Borbó i la institució que representa. L’ús del foc queda emmarcat com a acte de reivindicació política, reconeixent el tribunal que és un mitjà vàlid per captar l’atenció dels mitjans d’aquells qui no hi poden accedir amb facilitat.
Estrasburg retreu que la resposta de l’Estat no va ser ni proporcional cap a la legitimitat de la protecció dels drets de la persona criticada, el rei dels espanyols, ni tampoc era necessària en el context d’una societat democràtica.

Hem insistit durant molts anys, d’ençà d’aquell 13 de setembre de 2007 en que tot va començar. Ho hem fet perquè sabíem que teníem raó i perquè volíem demostrar la repressió política que patim en aquesta presó de pobles denominada Espanya.

Volem dedicar aquesta contundent victòria a totes les persones que pateixen la repressió política, a les que són a l’exili o a la presó, així com molt especialment als companys Josep Valtonyc, Pablo Hasél i Àlex Elgio. La lluita contra la infàmia monàrquica és la lluita per la llibertat d’expressió i la llibertat de tot un poble.

Volem també agrair la determinació i constància dels dos represaliats d’aquella acció de protesta que comportà una onada de pires monàrquiques arreu dels Països Catalans i fins i tot arreu de l’Estat Espanyol.

Ja llavors teníem motius per cremar la imatge de la família reial.

Ara els motius en són molts més i molt més coneguts i assumits per molta més gent. Així és que… senyor pirotècnic, pot començar la mascletà!

Girona, República Catalana
Països Catalans, 13 de març de 2018

Avui, 8 de març, dia internacional de la dona treballadora, la mobilització ha desbordat les previsions en aquesta històrica vaga. Aquesta jornada no ha estat exempta de pressions policials. Les identificacions s’han elevat fins a 69, de les quals gairebé la meitat s’han realitzat durant el piquet informatiu al barri de Benimaclet a València. Durant la nit, Mossos d’Esquadra han imposat multes per encartellar a diverses militants del SEPC.

Les intimidacions, insults i amenaces per part de les forces policials, no han aconseguit aturar la lluita i els carrers han estat plens en les mobilitzacions massives que s’han realitzat a la tarda a tots els Països Catalans.

La Vaga ha comptat amb suports arreu dels Països Catalans malgrat, novament, la renúncia dels anomenats sindicats majoritaris que releguen la gravetat de la discriminació contra les dones a simples aturades simbòliques de dues hores. Hem estat capaces d’alliberar tot el dia sencer perquè ja no volem dues engrunes. Volem canviar-ho tot i ja sabem amb qui comptem i amb qui no.

Per una República feminista.
No aguantarem més els vostres privilegis.

Alerta Solidària
Organització antirepressiva de l’Esquerra Independentista.

Abús de poder a Sant Vicenç dels Horts

De nou ens trobem davant d’un abús de poder, per part de la Policia Local de Sant vicenç dels Horts.

Ahir, després de més de 48h de recuperació d’un espai abandonat, propietat de l’Ajuntament, i tot un cap de setmana de transformació col.lectiva per començar a donar vida a un espai que ha restat oblidat i abandonat durant molts anys, ens trobem amb una denúncia de la Policia Local a quatre companyes, per defraudament de l’enllumenat municipal. És a dir; les acusen d’haver punxat la llum i de no dir qui ho ha fet. De fet, les acusen per estar a l’era de la masia, sense cap indici que demostri que elles haguessin fet res d’allò del que se les acusa.

Des de diferents col·lectius volem donar el màxim suport a les companyes citades a declarar injustament.

Perquè aquest sistema no entén de projectes col·lectius, perquè això no va de noms, sinó d’objectius.
Volem expressar el nostre rebuig a l’actuació de la Policia Local, així com la passivitat de l’Ajuntament de Sant Vicenç dels Horts.

Per això, ens trobem demà a les 9:30 a la Plaça de la Vila, per acompanyar a les citades a declarar als jutjats de Sant Feliu.

Diuen que la prudència no ens faci traïdors.

Nou judici contra l’abús policial

S’obren les portes, baixen amb les porres enlaire i de sobte, un cop. Enmig del cap. Sang.

La contundent actuació policial dels Mossos d’Esquadra d’aquella nit del 28 de Maig de 2014 ja té cita per a judici. Impossibles de negar, les conseqüències d’aquell joc de bastons en que només repartien els uniformats, van provocar ferides greus que van requerir set grapes al cap d’un detingut i l’hospitalització amb nas trencat i tres punts a un altre. Un tercer detingut acabà també amb diverses contusions i ferides.

El que queda per veure és si fruit d’aquest judici, que tindrà lloc els dies 30 d’abril i 2-3 de maig en sortirà una condemna o per contra, tot atribuint la presumpció de veracitat a les versions policials, es trobarà alguna justificació al que a parer de diversos advocats personats en la causa no és més que un claríssim capítol d’abús policial. Amb resultat de lesions greus. Amb nocturnitat i molta, molta mala hòstia.

És el judici en que els coneguts com a “Quatre Roses” porten ara al banc dels acusats als agents que els van detenir, ensangonant la paret contra la que els van enclastar, al carrer Rosés del barri de Sants.

Els Quatre Roses van ser condemnats amb diverses penes de nou mesos i fins a dos anys de presó per haver llençat pedres als agents policials enmig de les protestes per l’intent de desallotjament del Centre Social Can Vies. Els fets es situen exactament a la tercera nit d’aldarulls i si bé el suposat llançament d’objectes hauria tingut lloc a la plaça de Sants, els detinguts haurien estat seguits carrers amunt per diverses furgonetes policials fins a barrar-los el pas i procedir a la seva detenció. Però els testimonis no parlen de corredisses sinó de gent caminant que de sobte són sorpresos per furgons policials que avançant a gran velocitat i en contra direcció s’aturen de cop i vomiten agents plens de ràbia amb les porres alçades que descarreguen contra quatre persones provocant l’esquitx de sang que durant dies es podia veure a la paret, a tocar de Can Mantega, fins que l’Ajuntament de Barcelona va córrer a netejar-lo.

Aquells detinguts, colpejats i forçats a suportar el procés judicial pel qual la Generalitat els demanava fins a set anys de presó, van acabar sent condemnats. La sentència, en relació a l’únic element probatori que va tenir en consideració, la versió policial, ho reconeixia així: “no s’aprecia element o circumstància que permeti dubtar de la seva imparcialitat”. Fàcil i dèbil punt i final que restableix un cop més el sistema d’impunitat policial que els moviments polítics i socials dissidents de la ciutat i del país mai hem oblidat. No ens ho han permès.
Els seus cops de porra, els mateixos que patirem l’1 d’octubre, ens posen a lloc. Ens recorden qui són i qui som.

De sobres sabem com n’és de difícil treure’ls la careta. I per això, per haver-ne pogut portar alguns al banc dels acusats, dins del seu propi sistema judicial, estem més que satisfets. Perquè el repte no ha estat citar-los a judici, sinó demostrar-los que no ens fan por. Que seguim on érem. Al costat dels qui lluiten i dels qui, com tu, llegeixes aquestes ratlles i saps perfectament de què parlem.

Perquè cada dia en som més. No callem. Actuem!
Can Vies es quedà al barri.
Nosaltres seguim als carrers! Prou impunitat policial!

UDON denuncia la solidaritat

Fa un any ens trobàvem als carrers cridant i assenyalant que la franquícia UDON de Sabadell explotava i acomiadava. Uns mesos que van omplir els carrers de lluita, i molta solidaritat. Lluita en forma de piquets permanents davant de l’establiment, enganxades massives d’adhesius a l’entorn del local i un suport de centenars de veïnes i solidàries que van aconseguir buidar el local durant setmanes, i pujar els colors a l’empresari que regenta el negoci i que tant bel·ligerant es mostra contra els drets de les seves treballadores.

Mesos més tard, se’ns amenaçava, a la Resposta Solidària, amb una querella per uns delictes que no reconeixem. Se’ns ha buscat durant temps, i a dia d’avui se’ns continua buscant per portar a judici a gent que l’únic que va fer va ser solidaritzar-se davant d’una situació d’explotació, precarietat i injustícia a la nostra ciutat.
Davant d’aquesta persecució, l’únic delicte que reconeixem és: respondre solidàriament contra l’explotació laboral practicada per la franquícia UDON Sabadell a les seves treballadores.
I volem advertir que la solidaritat aflora i augmenta quan les desigualtats s’aguditzen. I que la Resposta Solidària som totes aquelles que ens solidaritzem i denunciem cada atac a la dignitat que patim com a treballadores. Som aturades, treballadores que també hem patit la precarietat més extrema, treballadores de la llar, del sector càrnic o del sector serveis. Som aquelles que mai callarem. Som aquelles que ens solidaritzem. Som una, deu, cent i mil solidàries disposades a donar la cara les vegades que faci falta. I per tant, serà difícil trobar-nos, denunciar-nos i reprimir-nos a totes.

Davant d’aquesta amenaça repressiva que patim com a col·lectiu, exigim:

  • Que l’empresari Gerard Escaño, propietari d’UDON Sabadell, acabi amb la persecució judicial cap a nosaltres.
  • Que l’empresari Gerard Escaño, propietari d’UDON Sabadell, millori substancialment les condicions laborals de les seves treballadores arrel de les denuncies que fèiem fa un any

I per últim, emplacem a totes les solidàries de Sabadell, i dels país, a mostrar la seva solidaritat amb la persecució que estem patint, i restar atentes a futures convocatòries i mobilitzacions.

Perquè hem decidit no estar mai més soles.

Amb el suport mutu i la solidaritat com a bandera, TOTES SOM SOLIDÀRIES!

El TS acorda llibertat sense mesures cautelar per a Mireia Boya

Avui, 14 de febrer, la militant de la CUP i de l’Esquerra Independentista Mireia Boya ha estat citada a declarar davant del Tribunal Suprem de l’Estat espanyol com a investigada pels delictes de rebel·lió i sedició. La seva citació per part de l’Estat espanyol ve motivada per la celebració, el passat 1 d’Octubre, del referèndum d’autodeterminació a Catalunya.

Després de la declaració, la Mireia ha estat deixada en llibertat sense mesures cautelars.

 

Des d’Alerta Solidària, organització antirrepressiva de l’Esquerra Independentista , i des de la Candidatura d’Unitat Popular no pensem ni celebrar ni blanquejar l’actuació del Tribunal Suprem i de la resta d’aparells repressors de l’Estat Espanyol pel simple fet d’haver acordat la llibertat sense fiança de la Mireia, perquè creiem que l’ofensiva repressiva i antidemocràtica de l’Estat espanyol contra l’independentisme i contra l’1 d’Octubre no ha acabat, ni acabarà fins que el nostre poble sigui lliure, i amb ell les represaliades polítiques. No pensem celebrar que la Mireia sigui deixada en llibertat mentre que contra ella i contra la resta de persones represaliades per complir amb el mandat popular de l’1 d’octubre continuïn sent investigades pels Tribunals espanyols.

Volem denunciar una vegada més que la condició d’investigada de Mireia Boya, igual que la de la resta de persones investigades, respon a la causa general de persecució policial i judicial de l’Estat espanyol en contra del projecte polític independentista i de qualsevol moviment que pretengui qüestionar els privilegis que l’Estat monàrquic espanyol protegeix. En aquest sentit volem recordar que la repressió contra l’independentisme arreu dels Països Catalans ve de llarg i té com a objectiu estendre la por dins d’aquest moviment popular i portar-lo o bé a la desmobilització o bé a la renúncia als objectius que defensa i els mitjans legítims que ha emprat per defensar-los.

Per aquest motiu, reiterem que no pensem demanar ni perdó ni permís per ser lliures i que no defallirem fins a tenir la llibertat del nostre poble, arreu dels Països Catalans: no ens rendirem, no ens han vençut, ni encara menys convençut. La determinació d’aquest poble de lluitar pels seus drets polítics, socials i nacionals no l’aturaran ni els cops de porra ni les amenaces.

També volem aprofitar per mostrar, un cop més, la nostra solidaritat amb totes les empresonades per motius polítics. Des d’aquí enviem una càlida abraçada a les presoneres polítiques de l’Estat, en Jordi Cuixart, en Jordi Sánchez, en Joaquim Forn i l’Oriol Junqueres. I també un record i una abraçada a les exiliades, i tot el suport i el coratge a aquelles que en els propers dies han estat citades a declarar al Tribunal Suprem, però també a molts altres tribunals de l’Estat per exercir i defensar drets polítics, socials que corresponen a tots els pobles del món.

Per això, perquè creiem que cal seguir lluitant per aturar aquesta cursa repressiva en què s’ha sumit l’estat espanyol, i perquè nosaltres creiem que aturar aquesta cursa és lluitar per la democràcia, lluitar pels drets polítics i socials de les classes populars i la classe treballadora i, en definitiva, lluitar per la república als Països Catalans.

Ara i sempre, ni una més!
Ara i sempre llibertat preses polítiques.
Davant dels judicis polítics, sortim totes al carrer.
Per l’amnistia total i per la república.

Països Catalans, 14 de febrer de 2018

Ivan Altimira, conseller del districte de Sant Andreu de Barcelona, és citat a declarar aquest divendres

Divendres 9 de febrer a les 10h esta citat a declararIvan Altimira, conseller de la CUP-Capgirem Barcelona al Districte de Sant Andreu per un presumpte delicte de resistència durant un acte a favor del referèndum el darer 17 de setembre ala Plaça Assemblea de Catalunya de La Sagrera.

Durant la celebració del’acte es van apropar diverses patrulles de la Guàrdia Urbana de Barcelona demanant identificar als organitzadors de l’acte organitzat per Omnium Cultural, ANC, ERC, PDeCat i CUP, en aquest context i al demanar explicació sobre la petició d’identificació va ser detingut violentament David Carmona, militant de la CUP de Sant Andreu, que durant la violenta detenció va patir diverses contusions ie rosions a la cara I front. La Guàrdia Urbana va justificar aquesta detenció perquè el David Carmona, segons la seva versió, estava fent fotografies dels agents.

El fet que en un primer moment no es denuncies cap fet concret al Sr.Altimira va propiciar que el Jutjat d’Instrucció 16 arxives el procediment respecte al conseller de districte, resolució que va ser recorreguda per la defensa dels agents i fiscalia, modificant el jutjat instructor el criteri i nicial i citant a declarar a l’Ivan Altimira encondició d’investigat el proper divendres 9 de febrer a les 10h.

Des de la CUP I Alerta Solidària, organització antirrepressiva de l’Esquerra Independentista considerem aquesta citació com un pas més en la política repressive de l’aparell estatal (en aquest cas la Guàrdia Urbana en col·laboració amb la fiscalia) contra l’independentisme I aquells que lluiten per la República Catalana. Amb aquesta actuació de la Guàrdia Urbana, s’evidencia la necessària revisió, per part del govern municipal d’Ada Colau, del cos de la Guàrdia Urbana que sovint actua amb desproporcionalitat, parcialitat i marcat caràcter ideològic.

La repressió no farà retrocedir als nostres electes ni a la militància del ’Esquerra Independentista en la lluita per la independència, el socialisme i el feminisme als Països Catalans, per això cridem Ni Una Més i us convidem a participar en la concentració de suport a l’Ivan Altimira el divendres 9 de febrer a les 10h a la Ciutat de la Justícia.

Barcelona, Països Catalans a 7 de febrer de 2018

Condemnades 3 antifeixistes a 18 mesos de presó i 3 absoltes. Ni 17 anys ni 1 dia!

Avui, 2 de febrer de 2018, ens ha estat notificada la Sentència de les companyes antifeixistes encausades pel 12 d’octubre de 2013, dictada pel Jutjat Penal n. 22 de Barcelona. El judici va tenir lloc el novembre de 2017.

La Sentència condemna a 3 de les nostres companyes a 18 mesos de presó i al pagament d’una pena multa de 10 dies a cada una de les 3 antifeixistes i ha absolt a les altres 3 companyes.

El Jutge compra el relat fixat pel Fiscal en cap de delictes d’odi, Miguel Angel Aguilar, en la seva interpretació extensiva de fets que en el si del judici no varen quedar acreditats. El Tribunal acaba assumint, així, els postulats dels feixistes en dotar-los de major protecció per preservar la seva ideologia i les seves pràctiques violentes en la nostra societat, creuant una línia que mai no s’hauria d’haver creuat. Així mateix manté les mesures cautelars fins que no sigui ferma la Sentència.

Davant d’aquests fets tant greus, des d’Alerta Solidària i des del Grup de Suport amb les antifeixistes encausades pel 12 d’octubre de 2013 rebutgem aquesta Sentència i la deriva de la Fiscalia de Delictes d’Odi, i manifestem que recorrerem la Sentència fins on faci falta, perquè ser antifeixista no és cap delicte sinó una obligació. Seguirem exigint l’absolució de les companyes que han sigut assenyalades pels Mossos d’Esquadra per la seva ideologia, i penalitzades per part del Ministeri Fiscal, no retrocedint en la nostra lluita contra el feixisme. En aquest sentit, cal recordar que durant el judici un dels feixistes va afirmar haver assenyalat un dels encausats per indicacions dels Mossos malgrat no haver-lo reconegut realment.

Així mateix volem enviar la nostra solidaritat i afecte a les companyes antifeixistes, a les seves familiars i amistats, tot animant-vos que resteu atentes a properes convocatòries del Grup de Suport per exigir l’absolució de les encausades i reivindicar la legítima i necessària lluita antifeixista.

Ni 17 anys ni un dia de presó per ser antifeixistes.

Totes Som Antifeixistes.