Judici 8G: Jo també estava al Bemba

Des del col·lectiu d’encausats del cas Bemba volem denunciar el despropòsit que
comporta dur a onze joves a judici per uns fets ocorreguts els 2003 dels quals els
únics responsables són el llavors equip de govern del PSC i els caps de la policia
municipal de Sabadell.

Volem recordar que aquests fets es remunten a la nit del 27 de setembre del 2003 quan la unitat antiavalots de la policia municipal va decidir dissoldre de forma violenta i sense mediació una concentració pacífica de joves davant del bar Bemba. L’assalt policial es va saldar amb 11 joves detinguts i més de 20 persones ferides. La desproporció en l’ús de la força per part de la policia municipal sumat a que el consistori es va sumar com a acusació particular contra nosaltres, ens fa pensar en que aquesta va ser una actuació de caire repressiu, contra un sector crític de la joventut sabadellenca. Lluny de ser un fet puntual, fou el paradigma de la forma autoritària de fer del govern Bustos.

No obstant, la solidaritat de la població de Sabadell s’ha mostrat en multitud
d’actes de suport als detinguts, en una recollida de signatures de més de 130
organitzacions socials, culturals, sindicals polítiques, etc. i més de 1.000 adhesions individuals, o en les massives manifestacions del 3 d’octubre del 2003 i el 22 d’abril del 2017 quan milers de persones van sortir al carrer a denunciar aquesta injustícia i reclamar l’absolució de tots els detinguts.

Ara, 14 anys després se’ns demanen penes que superen els dos anys i mig de
presó. És per això, que convoquem a tots i totes les solidàries a concentrar-se
davant la porta dels jutjats de Sabadell el mateix dia del judici (18 de gener) a les
8:30h on tindrà lloc també una roda de premsa per part del grup dels encausats del
cas Bemba.

Absolució detinguts!
Grup d’encausats del Cas Bemba.

Confirmada condemna contra les Feministes Encausades

Després de més d’un any des de la sentència condemnatòria per a les Feministes Encausades, i la presentació del recurs al Tribunal Suprem, s’ha confirmat la condemna a un any de presó per a cada una de les feministes per un delicte contra la llibertat religiosa.

Les Feministes Encausades entraren a l’església de Sant Miquel de Palma el febrer de 2014 per defensar un avortament lliure i gratuït. El context era una ofensiva conservadora per part de la jerarquia catòlica i el Partit Popular contra els drets reproductius de les dones. La acció trobà una resposta en forma de denúncia interposada pel Bisbat de Mallorca, davant la qual la policia espanyola posà en marxa els seus mecanismes repressius.

Les detencions de les militants feministes, totes elles membres d’Arran, evidencià l’existència de fitxers polítics en mans de la Brigada de Información. La forma escalonada de les detencions cercava un efecte atemoridor. Una vegada més, els aparells de l’estat es posaven al servei de la ideologia masclista i catòlica que ell mateix promou, sense respecte a les llibertats individuals i col·lectives de les persones.

Les Feministes Encausades s’han mantingut fermes al llarg de tot el procés i no han mostrat el penediment que tant desitjava el Bisbat. No han tingut mai cap problema en reconèixer la seva acció i els motius polítics que la motivaren. L’acció de Sant Miquel ha aconseguit demostrar la profunda connivència entre administració i església, en un estat suposadament aconfessional.

També volem afegir que arrel d’aquesta sentència, una vegada més, les dones exposades de forma pública per la seva lluita política, ja sigui a les institucions o al carrer, com és el cas de les Feministes Encausades, han estat jutjades des de l’anonimat i impunitat de les xarxes socials i plataformes digitals per la seva aparença física i no pel seu compromís polític. Amb això es torna a fer palesa la necessitat i importància de continuar amb la lluita feminista en un context on es qüestiona contínuament tot allò que envolta les dones.

Des d’Alerta Solidària i el Grup de Suport a les Feministes Encausades, volem agrair tota la solidaritat rebuda, especialment per part del Moviment Feminista d’arreu, però també la solidaritat arribada des de tots els racons de la societat mallorquina, sovint passant per sobre de distàncies ideològiques.

No ens han pogut aturar. No han pogut aturar la solidaritat cap a nosaltres. No van poder aprovar la seva contrareforma del dret a l’avortament. Seguirem vives, organitzades, i lluitant.

VISCA EL JOVENT ORGANITZAT DE MALLORCA! VISCA LA LLUITA FEMINISTA!

Grup de Suport ‘Feministes Encausades’
Alerta Solidària

36 anys de presó per defensar el referèndum

El passat 27 de març, l’organització juvenil de l’Esquerra Independentista es va plantar davant la seu del Partido Popular per defensar el dret del poble català a l’autodeterminació, un dret inqüestionable i que no necessita el permís de ningú per ser exercit. Aquella acció va marcar l’inici de la campanya “L’organització és la clau de la victòria!” amb la que Arran va posar sobre la taula la necessitat de l’organització popular per fer el referèndum i guanyar la independència.
Després de 6 detencions executades pels Mossos d’Esquadra i la Policia espanyola, el Partido Popular, com a acusació particular, demana a cadascuna de les joves 6 anys de presó per enganxar adhesius a la seu i evidenciar el seu paper cabdal en la negació dels nostres drets.

Entenem que aquesta petició és absolutament desproporcionada i demostra una vegada més la voluntat de carregar contra el jovent independentista que està organitzant-se arreu dels Països Catalans per defensar la independència, els drets de la classe treballadora i el feminisme.

Els dies posteriors a l’acció simbòlica d’Arran a la seu del PP, tots els partits polítics amb representació parlamentària -independentistes i no independentistes- excepte la CUP van condemnar-la. Ens van acusar de violentes, com ho han fet amb els Jordis, quan sabem que la violència és la que vam patir en forma de cops de porra i bales de goma el passat 1 d’octubre. Que violència és la seva repressió que manté les preses polítiques a la presó i que sembla, que ara ens hi vol a nosaltres. Que violència és la seva connivència amb el feixisme arreu del país. Que violència són les seves polítiques neoliberals que ens ofeguen com a classe treballadora que som.

Amb tot el que hem viscut els darrers mesos, constatem que l’únic camí cap a la independència passa sí o sí per la desobediència. La desobediència a les seves lleis injustes, als seus tribunals repressors, a les seves polítiques criminals i en definitiva, la desobediència a tot l’engranatge de l’Estat que s’activarà cada cop que el poble faci passes fermes cap al seu alliberament sense por i sense permís.
I aquest camí, com hem vist en la defensa dels col·legis durant l’1 d’octubre i els dies previs o en les vagues generals del 3 d’octubre i el 8 de novembre, el farà un poble mobilitzat, organitzat, desobedient i lluitador.

És més necessari que mai que continuem responent a la repressió de forma col·lectiva, que davant d’un procés polític que ha protagonitzat el poble, sigui tot el poble qui s’autodefensi davant dels atacs d’un Estat podrit i planti cara, com ho està fent, de forma solidària. I es que en les últimes hores i sempre, hem rebut tot l’escalf del moviment popular, el millor tresor d’aquest país.
Ara Arran ens enfrontem a un total de 36 anys de presó per defensar el referèndum d’autodeterminació, però això no ens farà aturar la lluita, tot el contrari, plantarem cara i seguirem defensant l’anhel de construir uns Països Catalans lliures, socialistes i feministes! I ho farem organitzant-nos, perquè sabem que l’organització és la clau de la victòria!

 

Arran

Alerta Solidària

Declara un militant de l’Esquerra Independentista acusat d’enaltiment del terrorismes per l’Audiència Nacional

Aquest matí, Guillem Fuster, militant de la CUP i portaveu de Poble Lliure, ha declarat als jutjats de Sabadell acusat d’un delicte d’enaltiment del terrorisme per l’Audiència Nacional Espanyola.
Aquesta acusació es fonamenta en les declaracions que Guillem va fer davant la premsa després d’haver participat en un acte el mes de febrer a Castelló de Farfanya en què s’homenatjava a Julià Babia, en els 30 anys de la seva mort. En aquesta causa hi ha imputades tres persones més que també van participar de l’acte.
Prop d’un centenar de persones s’han solidaritzat amb en Guillem concentrant-se davant de jutjats.
Finalment, des d’Alerta Solidària, denunciem la persecució política i la vulneració de drets fonamentals que suposa perseguir per enaltiment del terrorisme l’exercici de la memòria històrica com són els actes de record a persones compromeses amb el nostre país. Tristament, la repressió per mostrar la pròpia opinió s’està generalitzant contra qualsevol col·lectiu (professorat, artistes, persones anònimes a les xarxes socials…) restringint cada cop més la llibertat d’expressió. Així doncs fem una crida a defensar aquest i altres drets alhora que a solidaritzar-se amb qualsevol persona represaliada per exercir-lo.

Alerta Solidària inicia accions legals contra agents de policia per vulnerar drets fonamentals.

Posem a la xarxa, a disposició de tothom que ho necessiti, models de denúncia contra funcionaris policials i també contra funcionaris de correus que hagin caigut en la deriva censuradora anti-referèndum

Amb invocació a la Convenció Europea de Drets Humans, posem de relleu la vulneració de principis bàsics, de drets fonamentals, reconeguts per la pròpia Constitució Espanyola, que s’està produint aquests dies als Països Catalans.

No podem permetre que a partir d’ordres de fiscalia, sense fonament jurídic de cap mena, es limitin els nostres drets d’expressió i de manifestació. Sota la pretesa prohibició d’un referèndum, que només compta amb la suspensió cautelar del Tribunal Constitucional, sense que es pugui atribuir un delicte de desobediència al poble que no ha rebut cap ordre directa legítima, els cossos i forces de seguretat de l’Estat i la fiscalia passen a la pirueta jurídica d’una actuació censuradora preventiva cap a tot un poble que només reclama el debat democràtic en llibertat.

Per començar, demà dimecres, a les nou del matí, als Jutjats de Guàrdia de Santa Coloma de Gramenet, presentarem la primera denúncia contra la policia local d’aquesta ciutat, pel decomís de material polític i per la identificació de quatre veïns de Gramenet. Els fets tingueren lloc la matinada del diumenge 17.

Roda de premsa: Dimecres, 20 de setembre. A les 9h.

Jutjats de Santa Coloma de Gramenet (Passeig Salzareda, 15-18)

Aitor Blanc (SOM Gramenet)

Angel Gonzalez (Solidaridad Obrera)

Gabriela Serra (diputada CUP)

David Aranda (advocat i portaveu nacional d’Alerta Solidària)

Els models que difondrem han estat pensats per defensar els nostres drets fonamentals, per fer possible el debat polític amb tranquil·litat i aportar un granet de sorra més en la defensa del legítim dret del nostre poble a expressar-se al carrer i a les urnes. Res més. Se’n diu democràcia. És llibertat.

Santa Coloma de Gramenet

19 de setembre de 2017

Llibertat per a Hamza Yalçin. Periodista detingut per la policia espanyola a Barcelona per ordre d’Erdogan

QUE RES NO ENS FACI CÒMPLICES DEL RÈGIM DICTATORIAL DE RECEP TAYYIP ERDOGAN

L’escriptor i periodista suec d’origen turc Hamza Yalçin va ser detingut, el proppassat dia 3 d’agost, a l’aeroport del Prat, i des d’aleshores està empresonat a Can Brians. La policia espanyola el va detenir executant una ordre de recerca dictada per Recep Tayyip Erdogan, que acusava l’escriptor de pertànyer a una organització terrorista, la qual no existeix, i d’injuriar el president turc a través d’algun dels seus articles. El passat 24 d’agost l’Audiència Nacional va desestimar la petició de llibertat de Hamza fins a la resolució de la causa d’extradició.

Les organitzacions i entitats sotasignats, profundament sorpreses i preocupades per la detenció i empresonament de Hamza, demanem el seu alliberament immediat i la no extradició pels motius que ressenyem:

Hamza Yalçin és un periodista de llarga i fructífera trajectòria, que va haver d’abandonar Turquia per la seva lluita en defensa dels drets civils i polítics. Va ser perseguit per la seva militància i ideologia, i va obtenir l’asil polític i la nacionalitat sueca. Ara és perseguit fora del seu país per exercir la seva feina: explicar la realitat de Turquia, on cada vegada hi ha menys drets i menys garanties per a la població que no combrega amb el règim d’Erdogan. Com amb tots els professionals del periodisme i de l’escriptura, cal garantir sempre el seu dret a la llibertat ideològica i d’expressió. Així com també cal preservar la llibertat de premsa i el dret a la informació de tots els ciutadans. Quan un periodista no es pot expressar lliurement, és tota la societat qui hi surt perdent.

Entenem que aquesta detenció s’emmarca dins la campanya repressiva del president turc Erdogan que, sobretot des del cop estat fallit de juliol de 2016, ha empresonat jutges, advocats, fiscals, membres d’organitzacions en defensa dels Drets Humans, periodistes i escriptors sota falses acusacions de terrorisme, amb el propòsit d’emmudir aquelles veus incòmodes per al seu govern. I continua exercint la repressió sobre tots aquells estaments que no contribueixin al missatge que ell dicta. En aquest sentit, un dels col·lectius més perjudicats ha estat el de la premsa i els professionals de la informació, els quals han vist com han empresonat més de dos

centenars de periodistes en poc temps, que estan a l’espera de judicis que mai no arriben. També han assistit al tancament continu de mitjans de comunicació, sota l’emparament legal de la legislació antiterrorista. L’altre col·lectiu que ha patit aquesta repressió ha estat el dels professors. Avui són milers els empresonats a Turquia de manera arbitrària i sense cap garantia, esperant judici. Turquia ha estat definida pel també periodista turc Can Dündar com “la presó més gran d’Europa”.

Ens preocupa que l’Estat espanyol estigui assumint el paper de còmplice en la repressió de la premsa lliure i en l’empresonament de les veus dissidents envers el règim turc. És greu que un estat democràtic pugui estar jugant una perillosa complicitat amb les autoritats turques, executant una ordre de la Interpol que no tenia obligació d’executar. Altres estats europeus no han fet cas de les peticions de Turquia i s’han negant a col·laborar amb les seves autoritats en l’empresonament i repressió a la dissidència política.

Volem denunciar la manca d’independència del Ministeri Fiscal, el qual hauria de vetllar pel rigorós compliment dels Drets Humans i no sota criteris polítics i corporatius. La seva representació no ha posat en evidència els greus perills que subsisteixen en el present procediment tant per a Hamza Yalçin com per a la llibertat de premsa i d’expressió. En tot moment ha tingut un paper absolutament contrari a la llibertat de Hamza, mantenint l’ingrés a presó fins a la resolució de l’extradició i oposant-se sistemàticament a la petició de llibertat feta per la defensa.

Sol·licitem, per tant, a l’Audiència Nacional, que actuï de forma independent als interessos polítics del govern espanyol i vetlli per l’estricte respecte als Drets Humans, acordant la immediata posada en llibertat de Yalçin i denegant-ne l’extradició.

Així mateix demanem que el govern de l’Estat espanyol, de qui depèn en darrera instància la resolució de l’extradició de Yalçin, denegui l’extradició del periodista suec, amb un clar i inequívoc compromís en la defensa dels Drets Humans, drets que Turquia vulnera sistemàticament.

Finalment, cal recordar que Hamza Yalçin és ciutadà europeu, que va tenir la condició de refugiat polític l’any 1987, fins que va aconseguir la nacionalitat sueca el 2006. La protecció internacional brindada per Suècia va respondre al fet d’haver estat una persona perseguida al seu país d’origen per les seves idees i la seva lluita política i haver estat torturat durant el període de captiveri a Turquia, així com haver estat condemnat a mort a Turquia.

Demanem a les autoritats espanyoles que de cap manera contemplin la possibilitat d’extradir-lo a Turquia. En primer lloc perquè no s’escau, ja que les acusacions es fonamenten en falses atribucions emmarcades en una campanya de repressió a la premsa lliure. Acceptar com a certa la farsa judicial iniciada per les autoritats de Turquia, representaria establir un greu precedent per a aquelles persones que han escollit les lletres per lluitar per la llibertat en els seus països d’origen. Totes aquelles persones que volen explicar el món a través de la paraula, les quals es veuen obligades a buscar refugi en els nostres països. En segon lloc, perquè no hi ha cap mena de garantia que la seva integritat física i moral sigui respectada. Turquia ha suspès l’aplicació del Conveni Europeu dels Drets Humans i existeixen denúncies de múltiples organismes internacionals sobre l’existència de tortures i execucions extrajudicials. Havent estat Yalçin condemnat a mort a Turquia, res no garanteix que les seves autoritats no executin aquesta condemna, ja que l’executiu turc s’està replantejant restaurar la pena de mort.

Per tot l’exposat, demanem l’alliberament immediat i sense condicions de Hamza Yalçin, i la denegació d’extradició a Turquia, així com el cessament immediat del col·laboracionisme de l’Estat espanyol amb el Govern Turc, mancat de garanties democràtiques i de respecte als Drets Humans.

SIGNATURES:

PEN CATALÀ

COL·LEGI DE PERIODISTES DE CATALUNYA

ALERTA SOLIDÀRIA

AELC- Associació d’Escriptors en Llengua Catalana

ACEC- Associació Col·legial d’Escriptors de Catalunya ASIL.CAT

ASSOCIACIÓ DE PERIODISTES EUROPEUS DE CATALUNYA GRUP BARNILS

GRUP BARNILS

PEN INTERNACIONAL

RED INTERNACIONAL DE PERIODISTAS CON VISIÓN DE GÉNERO SICOM

SPC- SINDICAT DE PERIODISTES DE CATALUNYA XARXA INTERNACIONAL DE DONES PERIODISTES

Arxivada la causa dels 2 antimonàrquics. Ni Rei Ni Por!

Després de més de 6 mesos de les citacions per part de l’Audiència Nacional a 2 militants de l’Esquerra Independentista de Mallorca acusats d’injúries a la corona i ultratge a espanya, l’Audiència Nacional ha acordat l’arxiu de la causa a instància de la Fiscalia.

 

 

La coherència i la fermesa de les organitzacions de l’Esquerra Independentista, i de les seves militants, ha aconseguit guanyar el pols a l’aparell repressiu espanyol, qui s’ha vist forçat a interessar el sobreseïment sota els arguments de l’emparament de la llibertat ideològica i d’expressió, de l’acció duta a terme en el marc de l’acte de l’Esquerra Independentista que va tenir lloc a Palma el passat 31 de desembre.

 

Celebram que el procediment no continuï però no pensam rentar la cara a la judicatura espanyola per haver pres aquesta decisió, doncs els arguments jurídics que emparen ara per arxivar la causa contra les 2 independentistes, són exactament els mateixos que en tants altres casos, com en el dels dos gironins que van ser condemnats l’any 2007, han estat negats pels Tribunals espanyols.

La decisió judicial respon únicament a les mobilitzacions que arreu dels Països Catalans hem dut a terme de denúncia de la persecució política i ideològica a l’EI, i de la manca de democràcia a l’Estat espanyol. I gràcies a la solidaritat i fermesa d’aquest poble, qui ha tornat a dir, alt i clar, que no som súbdits, i que la legitimitat del poble treballador català no serà jutjada institucions espanyoles.

 

Manca de legitimitat de l’Audiència Nacional

Recordem que en una roda de premsa, pública i publicitada, a la plaça del Rei de Barcelona, el passat 2 de desembre, ja vam deixar ben clar: “no anirem a Madrid, no tenim res a declarar al Tribunal polític espanyol, vàrem cremar les fotos del Rei i ho tornarem a fer fins que el nostre poble no sigui lliure”. Arrel d’aquest procediment les 5 companyes de Barcelona varen ser detingudes i portades a declarar el passat mes de desembre, mig any després ho feren les 2 detingudes antimonàrquiques. Traslladades a Madrid per part de la Guàrdia Civil, un cop a l’Audiència Nacional, no es varen arronsar, i van reiterar allò que ja s’havia avançat en la roda de premsa, negant-se a declarar d’avant d’un Tribunal estranger hereu del franquisme, a qui no reconeixen cap legitimitat per jutjat al poble català.

Agraïm les mostres de suport de tota mena, des de concentracions arreu dels Països Catalans , a la solidaritat de col·lectius d’altres nacions.

Amb determinació, sent-ne coherents i conseqüents, cremem fotografies del Rei des de fa molts anys. Tants com potser 300, des que Felip V cremà les nostres viles i ciutats.

Nosaltres seguim i seguirem!

Ni Rei, ni por!

Palma, Països Catalans, 5 de setembre de 2017

 

 

 

Detinguda una militant d’Arran per l’acció a la seu del PP

Una de les militants encausades per l’acció d’inici de campanya pel referèndum davant la seu del PP ha estat detinguda aquest matí després d’haver desobeït les citacions judicials per anar a declarar.

Avui dilluns 4 de setembre, a les 12 del migdia, una de les 7 militants d’Arran que havien estat encausades per l’acció a la seu del PP ha estat detinguda pels Mossos d’Esquadra i traslladada contra la seva voluntat a la comissaria de les Corts (Barcelona) per declarar davant del jutge com a imputada per un delicte de desordres públics i danys.

Com ja vam evidenciar en conèixer les imputacions, des d’Arran i Alerta Solidària valorem que aquests fets s’emmarquen dins d’un repunt de la repressió de l’Estat Espanyol davant les passes que el poble català està fent per avançar en el seu alliberament nacional, social i de gènere.

Així mateix trobem altament preocupant que els Mossos d’Esquadra continuïn fent de corretja d’engranatge a la repressió de l’Estat, detenint independentistes per denunciar l’opressió de l’Estat Espanyol i els seus responsables directes, el Partit Popular.

De nou, ens veiem obligades a qüestionar-nos quin serà el paper dels Mossos d’Esquadra davant la celebració del referèndum del proper 1 d’octubre, doncs actuacions com aquestes (o les detencions pel cas Ni Rei Ni Por, o la detenció de l’alcaldessa de Berga, etc) fan evident que són un cos policial al servei de l’Estat Espanyol repressor.

Avui, la celebració efectiva del referèndum es torna a posar en entredit per culpa del paper dels Mossos d’Esquadra, de qui mai ens cansarem de dir que són també forces d’ocupació.

Però davant d’això, l’Esquerra Independentista no podem fer altra cosa que incrementar la lluita al carrer, respondre contundentment a aquest nou atac i continuar posant damunt la taula la necessitat d’exercir la desobediència i la mobilització popular per defensar el referèndum, guanyar-lo i seguir bastint un procés d’autodeterminació que constitueixi els Països Catalans lliures, socialistes i feministes que volem i necessitem.

L’organització és la #LaClau de la victòria!

Barcelona, Països Catalans

4 de setembre de 2017

Ni 4 anys ni 1 dia. Presó per defensar els drets de tothom? Andreu Absolució!

El proper 5 d’octubre el nostre company Andreu haurà d’afrontar un dels judicis que té pendent degut a la ràtzia repressiva que vam patir en el context de la Vaga General del 29 de març de 2012 per aturar la Reforma Laboral.

Aquell 29 de març milers de persones vam sortir al carrer. Era la crida a la Vaga General i per tot arreu es van organitzar piquets, marxes i manifestacions de tota mena. També, però, els Mossos d’Esquadra, emparant-se amb els seus fitxers policials i polítics d’identificació d’activistes , van preparar un dispositiu per carregar sobre les espatlles d’unes quantes les explosions de ràbia, impotència i de frustració de moltes en plena crisi econòmica. Així, van arribar centenars d’acusacions en base a identificacions per part d’una policia que va actuar, tal i com va proclamar el responsable polític de l’època Felip Puig, “al límit de la llei i una mica més enllà”. Sota aquests paràmetres, dos mesos més tard del dia de la Vaga, Andreu va ser detingut i va haver de patir 24 dies de presó preventiva.

Esta, com moltes altres, va ser una acció abusiva i de biaix clarament polític per reprimir les protestes i imposar la temor a les qui gosen sortir al carrer a defensar els drets que, abans de nosaltres, s’havien assolit amb tants i tants sacrificis d’anys de lluita.

El pròxim 5 d’octubre jutgen Andreu per haver participat de forma activa el dia de la Vaga. Se li imputen danys i coaccions per la seua participació en un piquet en un dels hotels de luxe del Barri de Sants de la ciutat de Barcelona.

Passats més de cinc anys patim i en sabem molt dels efectes de l’estafa de la crisi, de les retallades i de l’aplicació de la Llei de la Reforma Laboral. Al mateix temps veiem com a persones que l’han provocada a base de corrupció, prevaricació, malversació de fons … o no se’ls acabar de demanar cap responsabilitat o en el cas que arriben a instàncies judicials se’;n surten sense gaire dificultats.

Passats més de cinc anys, la repressió i la persecució a la dissidència i als moviments socials persitix i no s’atura. A Andreu li demanen 4 anys de presó, 9000€ de pena multa i 1200€ de responsabilitat civil. I nosaltres, passats més de cinc anys també, tal i com ja vam demostrar en el seu moment, tenim clar que la solidaritat és la nostra millor arma i una vegada més expressem el més ferm suport i la clara determinació de fer costat a qui va sortir al carrer a defensar els drets de tothom.

Per tot plegat, coneixent com coneixem la implicació d’Andreu en la lluita pels drets socials i nacionals del nostre poble, i reconeixent la nostra responsabilitat en favor de les persones que lluiten i patixen la repressió per causes polítiques, manifestem el nostre suport i la defensa de l’acció del nostre company i amic i n’exigim la seua absoluta i lliure absolució.

Alhora, defensem que l’única forma de fer front al capitalisme i la seua misèria és amb l’organització popular, la lluita al carrer, les vagues generals i el suport mutu. El dia 29M vam sortir al carrer per defensar allò que és de totes, i seguirem sortint al carrer tants cops com faça falta, malgrat les seues amenaces i la seua repressió!

Si ens toquen a una, ens toquen a totes!

Andreu absolució!

Tortosa, Sants, Països Catalans 25 de Juliol de 2017

Alerta Solidària

Grup Antirepressiu de les Terres de l’Ebre

Comissió Antirepressiva de l’Assemblea de Barri de Sants