UDON denuncia la solidaritat

Fa un any ens trobàvem als carrers cridant i assenyalant que la franquícia UDON de Sabadell explotava i acomiadava. Uns mesos que van omplir els carrers de lluita, i molta solidaritat. Lluita en forma de piquets permanents davant de l’establiment, enganxades massives d’adhesius a l’entorn del local i un suport de centenars de veïnes i solidàries que van aconseguir buidar el local durant setmanes, i pujar els colors a l’empresari que regenta el negoci i que tant bel·ligerant es mostra contra els drets de les seves treballadores.

Mesos més tard, se’ns amenaçava, a la Resposta Solidària, amb una querella per uns delictes que no reconeixem. Se’ns ha buscat durant temps, i a dia d’avui se’ns continua buscant per portar a judici a gent que l’únic que va fer va ser solidaritzar-se davant d’una situació d’explotació, precarietat i injustícia a la nostra ciutat.
Davant d’aquesta persecució, l’únic delicte que reconeixem és: respondre solidàriament contra l’explotació laboral practicada per la franquícia UDON Sabadell a les seves treballadores.
I volem advertir que la solidaritat aflora i augmenta quan les desigualtats s’aguditzen. I que la Resposta Solidària som totes aquelles que ens solidaritzem i denunciem cada atac a la dignitat que patim com a treballadores. Som aturades, treballadores que també hem patit la precarietat més extrema, treballadores de la llar, del sector càrnic o del sector serveis. Som aquelles que mai callarem. Som aquelles que ens solidaritzem. Som una, deu, cent i mil solidàries disposades a donar la cara les vegades que faci falta. I per tant, serà difícil trobar-nos, denunciar-nos i reprimir-nos a totes.

Davant d’aquesta amenaça repressiva que patim com a col·lectiu, exigim:

  • Que l’empresari Gerard Escaño, propietari d’UDON Sabadell, acabi amb la persecució judicial cap a nosaltres.
  • Que l’empresari Gerard Escaño, propietari d’UDON Sabadell, millori substancialment les condicions laborals de les seves treballadores arrel de les denuncies que fèiem fa un any

I per últim, emplacem a totes les solidàries de Sabadell, i dels país, a mostrar la seva solidaritat amb la persecució que estem patint, i restar atentes a futures convocatòries i mobilitzacions.

Perquè hem decidit no estar mai més soles.

Amb el suport mutu i la solidaritat com a bandera, TOTES SOM SOLIDÀRIES!

Condemnat a un any de presó l’Andreu Curto Baiges: no ens aturem, continuem!

NI 4 ANYS, NI 1 DIA, ANDREU ABSOLUCIÓ

El passat 5 d’octubre tingué lloc a la Ciutat de la Justícia de Barcelona el judici contra l’Andreu, per haver participat en la Vaga General del 29 de març de 2012, i més concretament per haver participat en el piquet del barri de Sants, al seu pas per l’Hotel Vinci, situat al carrer Consell de Cent núm. 51 de Barcelona. El Fiscal demanava per aquests fets 4 anys de presó, sota les acusacions de delicte de danys, de coacció en relació als drets dels Treballadors i per desordres públics.

En la sentència, el jutjat penal núm. 13 de Barcelona condemna el vaguista Andreu Curto Baiges, com a responsable d’un delicte de danys i un delicte de coaccions, i l’absol del delicte de desordres públics. La condemna és una pena d’un any de presó i una pena multa de 4 mesos a raó de 7 euros dia, així com al pagament de la responsabilitat civil de 1.268,53 euros. A més, l’Andreu ha estat condemnat a pagar la meitat de les costes judicials així com la inhabilitació especial per al sufragi passiu durant el temps de la condemna.

Ens trobem davant d’una sentència antijurídica i de marcat caràcter polític. Durant el judici cap dels testimonis van declarar ni tan sols insinuar que l’Andreu causes els suposats danys (trencar dos cendrers i llençar dos petards). El jutge arriba a afirmar literalment en la sentència que “resulta irrelevante que el acusado fuera o no la persona que materialmente llevo a cabo el lanzamiento de las bengalas o las macetas”. Així doncs, el jutge condemna l’Andreu per la simple participació en el piquet, malgrat haver quedat acreditat que ell no va realitzar cap de les accions concretes objecte del judici.

A més a més hi ha hagut diversos fets que ens han causat una situació d’indefensió jurídica greu. El fet que el jutge no resol en la sentència la impugnació que va realitzar la defensa respecte diverses de les probes presentades per la fiscalia, o que els Mossos d’Esquadra no van aportar a l’expedient judicial una gravació de les càmeres de seguretat de l’hotel on es podia observar la seqüència completa dels fets objecte del judici.

La sense raó feta realitat. Una sentència condemnatòria per una causa que mai no hauria d’haver existit: condemnen la lluita social mentre la corrupció i les retallades, a mans del capitalisme, aniquilen dia a dia els drets bàsics de les classes populars. Condemnen la lluita social mentre s’imposen  reformes laborals validades per alguns sindicats que a canvi de quatre engrunes regalen els drets de la classe treballadora.

Considerem especialment greu aquesta sentència pel fet que posa en entre dit l’exercici del dret a vaga i a la lliure participació en els piquets. Cal recordar que sense l’exercici contundent del dret a vaga per part de la classe treballadora, seria inimaginable qualsevol dels drets i conquestes socials assolides en els últims 150 anys.

Per últim volem recordar que l’Andreu portava gairebé 5 anys amb una petició fiscal que li demanava que complís 4 anys de presó per haver participat en la defensa dels drets de totes. 5 anys de la seva vida, de la seva família i del seu entorn en un parèntesi, davant d’una petició fiscal aberrant.

Des del Grup de Suport #AndreuAbsolució i Alerta Solidària no acceptem aquesta sentència i continuem demanant l’absolució d’Andreu: hem recorregut la sentència a l’Audiència Provincial de Barcelona. Davant de qualsevol condemna no ens aturarem en la defensa dels drets socials, continuarem denunciant la repressió i fent costat i suport a Andreu en els 2 judicis que encara té pendents del mateix dia de la vaga.

Si ens toquen a una en toquen a totes!

Andreu Absolució!

 

Tortosa – Sants,

Països Catalans, 12 de febrer de 2018

Ivan Altimira, conseller del districte de Sant Andreu de Barcelona, és citat a declarar aquest divendres

Divendres 9 de febrer a les 10h esta citat a declararIvan Altimira, conseller de la CUP-Capgirem Barcelona al Districte de Sant Andreu per un presumpte delicte de resistència durant un acte a favor del referèndum el darer 17 de setembre ala Plaça Assemblea de Catalunya de La Sagrera.

Durant la celebració del’acte es van apropar diverses patrulles de la Guàrdia Urbana de Barcelona demanant identificar als organitzadors de l’acte organitzat per Omnium Cultural, ANC, ERC, PDeCat i CUP, en aquest context i al demanar explicació sobre la petició d’identificació va ser detingut violentament David Carmona, militant de la CUP de Sant Andreu, que durant la violenta detenció va patir diverses contusions ie rosions a la cara I front. La Guàrdia Urbana va justificar aquesta detenció perquè el David Carmona, segons la seva versió, estava fent fotografies dels agents.

El fet que en un primer moment no es denuncies cap fet concret al Sr.Altimira va propiciar que el Jutjat d’Instrucció 16 arxives el procediment respecte al conseller de districte, resolució que va ser recorreguda per la defensa dels agents i fiscalia, modificant el jutjat instructor el criteri i nicial i citant a declarar a l’Ivan Altimira encondició d’investigat el proper divendres 9 de febrer a les 10h.

Des de la CUP I Alerta Solidària, organització antirrepressiva de l’Esquerra Independentista considerem aquesta citació com un pas més en la política repressive de l’aparell estatal (en aquest cas la Guàrdia Urbana en col·laboració amb la fiscalia) contra l’independentisme I aquells que lluiten per la República Catalana. Amb aquesta actuació de la Guàrdia Urbana, s’evidencia la necessària revisió, per part del govern municipal d’Ada Colau, del cos de la Guàrdia Urbana que sovint actua amb desproporcionalitat, parcialitat i marcat caràcter ideològic.

La repressió no farà retrocedir als nostres electes ni a la militància del ’Esquerra Independentista en la lluita per la independència, el socialisme i el feminisme als Països Catalans, per això cridem Ni Una Més i us convidem a participar en la concentració de suport a l’Ivan Altimira el divendres 9 de febrer a les 10h a la Ciutat de la Justícia.

Barcelona, Països Catalans a 7 de febrer de 2018

Condemnades 3 antifeixistes a 18 mesos de presó i 3 absoltes. Ni 17 anys ni 1 dia!

Avui, 2 de febrer de 2018, ens ha estat notificada la Sentència de les companyes antifeixistes encausades pel 12 d’octubre de 2013, dictada pel Jutjat Penal n. 22 de Barcelona. El judici va tenir lloc el novembre de 2017.

La Sentència condemna a 3 de les nostres companyes a 18 mesos de presó i al pagament d’una pena multa de 10 dies a cada una de les 3 antifeixistes i ha absolt a les altres 3 companyes.

El Jutge compra el relat fixat pel Fiscal en cap de delictes d’odi, Miguel Angel Aguilar, en la seva interpretació extensiva de fets que en el si del judici no varen quedar acreditats. El Tribunal acaba assumint, així, els postulats dels feixistes en dotar-los de major protecció per preservar la seva ideologia i les seves pràctiques violentes en la nostra societat, creuant una línia que mai no s’hauria d’haver creuat. Així mateix manté les mesures cautelars fins que no sigui ferma la Sentència.

Davant d’aquests fets tant greus, des d’Alerta Solidària i des del Grup de Suport amb les antifeixistes encausades pel 12 d’octubre de 2013 rebutgem aquesta Sentència i la deriva de la Fiscalia de Delictes d’Odi, i manifestem que recorrerem la Sentència fins on faci falta, perquè ser antifeixista no és cap delicte sinó una obligació. Seguirem exigint l’absolució de les companyes que han sigut assenyalades pels Mossos d’Esquadra per la seva ideologia, i penalitzades per part del Ministeri Fiscal, no retrocedint en la nostra lluita contra el feixisme. En aquest sentit, cal recordar que durant el judici un dels feixistes va afirmar haver assenyalat un dels encausats per indicacions dels Mossos malgrat no haver-lo reconegut realment.

Així mateix volem enviar la nostra solidaritat i afecte a les companyes antifeixistes, a les seves familiars i amistats, tot animant-vos que resteu atentes a properes convocatòries del Grup de Suport per exigir l’absolució de les encausades i reivindicar la legítima i necessària lluita antifeixista.

Ni 17 anys ni un dia de presó per ser antifeixistes.

Totes Som Antifeixistes.

Confirmada condemna contra les Feministes Encausades

Després de més d’un any des de la sentència condemnatòria per a les Feministes Encausades, i la presentació del recurs al Tribunal Suprem, s’ha confirmat la condemna a un any de presó per a cada una de les feministes per un delicte contra la llibertat religiosa.

Les Feministes Encausades entraren a l’església de Sant Miquel de Palma el febrer de 2014 per defensar un avortament lliure i gratuït. El context era una ofensiva conservadora per part de la jerarquia catòlica i el Partit Popular contra els drets reproductius de les dones. La acció trobà una resposta en forma de denúncia interposada pel Bisbat de Mallorca, davant la qual la policia espanyola posà en marxa els seus mecanismes repressius.

Les detencions de les militants feministes, totes elles membres d’Arran, evidencià l’existència de fitxers polítics en mans de la Brigada de Información. La forma escalonada de les detencions cercava un efecte atemoridor. Una vegada més, els aparells de l’estat es posaven al servei de la ideologia masclista i catòlica que ell mateix promou, sense respecte a les llibertats individuals i col·lectives de les persones.

Les Feministes Encausades s’han mantingut fermes al llarg de tot el procés i no han mostrat el penediment que tant desitjava el Bisbat. No han tingut mai cap problema en reconèixer la seva acció i els motius polítics que la motivaren. L’acció de Sant Miquel ha aconseguit demostrar la profunda connivència entre administració i església, en un estat suposadament aconfessional.

També volem afegir que arrel d’aquesta sentència, una vegada més, les dones exposades de forma pública per la seva lluita política, ja sigui a les institucions o al carrer, com és el cas de les Feministes Encausades, han estat jutjades des de l’anonimat i impunitat de les xarxes socials i plataformes digitals per la seva aparença física i no pel seu compromís polític. Amb això es torna a fer palesa la necessitat i importància de continuar amb la lluita feminista en un context on es qüestiona contínuament tot allò que envolta les dones.

Des d’Alerta Solidària i el Grup de Suport a les Feministes Encausades, volem agrair tota la solidaritat rebuda, especialment per part del Moviment Feminista d’arreu, però també la solidaritat arribada des de tots els racons de la societat mallorquina, sovint passant per sobre de distàncies ideològiques.

No ens han pogut aturar. No han pogut aturar la solidaritat cap a nosaltres. No van poder aprovar la seva contrareforma del dret a l’avortament. Seguirem vives, organitzades, i lluitant.

VISCA EL JOVENT ORGANITZAT DE MALLORCA! VISCA LA LLUITA FEMINISTA!

Grup de Suport ‘Feministes Encausades’
Alerta Solidària

36 anys de presó per defensar el referèndum

El passat 27 de març, l’organització juvenil de l’Esquerra Independentista es va plantar davant la seu del Partido Popular per defensar el dret del poble català a l’autodeterminació, un dret inqüestionable i que no necessita el permís de ningú per ser exercit. Aquella acció va marcar l’inici de la campanya “L’organització és la clau de la victòria!” amb la que Arran va posar sobre la taula la necessitat de l’organització popular per fer el referèndum i guanyar la independència.
Després de 6 detencions executades pels Mossos d’Esquadra i la Policia espanyola, el Partido Popular, com a acusació particular, demana a cadascuna de les joves 6 anys de presó per enganxar adhesius a la seu i evidenciar el seu paper cabdal en la negació dels nostres drets.

Entenem que aquesta petició és absolutament desproporcionada i demostra una vegada més la voluntat de carregar contra el jovent independentista que està organitzant-se arreu dels Països Catalans per defensar la independència, els drets de la classe treballadora i el feminisme.

Els dies posteriors a l’acció simbòlica d’Arran a la seu del PP, tots els partits polítics amb representació parlamentària -independentistes i no independentistes- excepte la CUP van condemnar-la. Ens van acusar de violentes, com ho han fet amb els Jordis, quan sabem que la violència és la que vam patir en forma de cops de porra i bales de goma el passat 1 d’octubre. Que violència és la seva repressió que manté les preses polítiques a la presó i que sembla, que ara ens hi vol a nosaltres. Que violència és la seva connivència amb el feixisme arreu del país. Que violència són les seves polítiques neoliberals que ens ofeguen com a classe treballadora que som.

Amb tot el que hem viscut els darrers mesos, constatem que l’únic camí cap a la independència passa sí o sí per la desobediència. La desobediència a les seves lleis injustes, als seus tribunals repressors, a les seves polítiques criminals i en definitiva, la desobediència a tot l’engranatge de l’Estat que s’activarà cada cop que el poble faci passes fermes cap al seu alliberament sense por i sense permís.
I aquest camí, com hem vist en la defensa dels col·legis durant l’1 d’octubre i els dies previs o en les vagues generals del 3 d’octubre i el 8 de novembre, el farà un poble mobilitzat, organitzat, desobedient i lluitador.

És més necessari que mai que continuem responent a la repressió de forma col·lectiva, que davant d’un procés polític que ha protagonitzat el poble, sigui tot el poble qui s’autodefensi davant dels atacs d’un Estat podrit i planti cara, com ho està fent, de forma solidària. I es que en les últimes hores i sempre, hem rebut tot l’escalf del moviment popular, el millor tresor d’aquest país.
Ara Arran ens enfrontem a un total de 36 anys de presó per defensar el referèndum d’autodeterminació, però això no ens farà aturar la lluita, tot el contrari, plantarem cara i seguirem defensant l’anhel de construir uns Països Catalans lliures, socialistes i feministes! I ho farem organitzant-nos, perquè sabem que l’organització és la clau de la victòria!

 

Arran

Alerta Solidària

Declara un militant de l’Esquerra Independentista acusat d’enaltiment del terrorismes per l’Audiència Nacional

Aquest matí, Guillem Fuster, militant de la CUP i portaveu de Poble Lliure, ha declarat als jutjats de Sabadell acusat d’un delicte d’enaltiment del terrorisme per l’Audiència Nacional Espanyola.
Aquesta acusació es fonamenta en les declaracions que Guillem va fer davant la premsa després d’haver participat en un acte el mes de febrer a Castelló de Farfanya en què s’homenatjava a Julià Babia, en els 30 anys de la seva mort. En aquesta causa hi ha imputades tres persones més que també van participar de l’acte.
Prop d’un centenar de persones s’han solidaritzat amb en Guillem concentrant-se davant de jutjats.
Finalment, des d’Alerta Solidària, denunciem la persecució política i la vulneració de drets fonamentals que suposa perseguir per enaltiment del terrorisme l’exercici de la memòria històrica com són els actes de record a persones compromeses amb el nostre país. Tristament, la repressió per mostrar la pròpia opinió s’està generalitzant contra qualsevol col·lectiu (professorat, artistes, persones anònimes a les xarxes socials…) restringint cada cop més la llibertat d’expressió. Així doncs fem una crida a defensar aquest i altres drets alhora que a solidaritzar-se amb qualsevol persona represaliada per exercir-lo.

Quan la unió fa trontollar la repressió (nota Vaga General 8N)

 

Avui, dia 8 de novembre hem assolit l’èxit en la Vaga General i hem donat força a la República. Des d’Alerta Solidària i la Coordinadora Obrera Sindical volem felicitar al conjunt de catalans i catalanes que ho han fet possible i, de manera molt especial, als Comitès de Defensa de la República.

Si una cosa ha quedat clara avui és que la determinació amb que s’han treballat les mobilitzacions obren noves portes d’esperança per a la materialització dels nostres objectius de justícia social i llibertat per al nostre poble. Amb pocs dies de marge, amb el boicot dels sindicats com CCOO i UGT, però des de la base, el carrer, i sobretot amb la consciència de saber urgent la resposta del poble a les nombroses agressions patides, hem fet realitat la vaga general que ho ha bloquejat tot. De manera remarcable a les principals carreteres del país i encara més en concret en aquells punts en que Catalunya limita amb les diferents fronteres, a nord, sud i oest, imposades pels Estats Espanyol i Francès.

La repressió exercida avui, de manera coordinada des de Madrid, emprant Mossos d’Esquadra, Policia Nacional i Guàrdia Civil, es tanca (a les 23h) amb 123 persones identificades i una de detinguda a Vilanova i la Geltrú. Nombroses persones ferides, 5 d’elles de l’Esquerra Independentista. I desenes de càrregues a cops de porra, cops de puny i empentes.

Podem preveure que en els propers dies la màquina de la repressió política, que avui, de nou com l’1 d’octubre, ha quedat desbordada per l’enorme quantitat de gent mobilitzada, actuarà pels mecanisme de baixa intensitat remetent citacions a comissaria així com cartes d’imposició de multes.

Tanmateix la situació a la que hem arribat, amb mig govern empresonat i la resta a l’exili, com a elements més visibles de l’opressió a la que ens volen resignades, és tan greu que qualsevol mena de repressió serà ja contestada per milers i milers de persones, cada dia, des de qualsevol front.

Orgulloses del nostre poble i de la nostra classe obrera, seguirem amb més força, defensant la República!

Visca la Terra!

 

 

 

Alerta Solidària

Coordinadora Obrera Sindical

Borrassà, Alt Empordà

8 de novembre de 2017

Països Catalans

Apunts importants per ajudar a mantenir la calma i avançar amb pas ferm

Participem d’un referèndum que ha estat suspès però encara no il·legalitzat. Per tant:

  • El decomís de material polític a peu de carrer o a correus, la prohibició d’actes, el tancament de webs, els escorcolls en mitjans de comunicació, impremtes, departaments del govern, missatgeries, així com les detencions practicades, etc. en base a suposades ordres de fiscalia o investigacions de diferents jutjats són mesures preventives sobre un referèndum encara no il·legal i que han suposat fins al dia d’avui la vulneració sistemàtica i generalitzada més greu dels nostres drets civils d’ençà de la transició del règim franquista al règim borbònic.

 

DELICTES IMPUTABLES

  • Qui podria haver comès un delicte és qui ha organitzat el referèndum. I no per organitzar-lo, doncs el delicte de referèndum il·legal va ser destipificat del codi penal, sinó, i en tot cas, per haver desobeït una ordre d’una autoritat que els manava aturar els preparatius i materialització del referèndum. Per tant, com a molt, delicte de desobediència.
  • Qui participa en el referèndum votant no comet cap delicte. Tampoc el de desobediència doncs no ha rebut cap ordre expressa, clara, directa que l’impedeixi votar en un esdeveniment, un referèndum, que l’Estat no podrà mai reconèixer que s’ha produït.
  • Qui participa en el referèndum com a membre de mesa tampoc comet cap delicte. Ni tan sols el de desobediència. En unes eleccions “normals”, els membres de la mesa assumeixen la categoria funcionarial i d’autoritat per les hores de funció pública. Aquest supòsit donaria peu a buscar-los les pessigolles en tant que funcionaris partícips del referèndum. Però com que l’Estat s’entesta en no reconèixer el referèndum mai els podrà atorgar l’estatus de funcionaris ni d’autoritats.
  • Qui trenqui un precinte policial comet un delicte. De nou, el de desobediència, que consisteix en no fer cas a una ordre d’una autoritat. En aquest cas la prohibició d’accés i ús de l’edifici precintat. Però el delicte el comet qui trenca el precinte. No qui darrera seu, que no té perquè saber si hi havia o no precinte, entra i fa ús de l’edifici. Qui trenca el precinte no cal que gravi l’acció ni que la pengi a les xarxes. No cal que deixi constància de cap mena del seu acte. Així no el podran imputar mai.

 

  • Quan arribin els agents policials, els únics supòsits en què podríem cometre un delicte:
    1. Qui s’oposi al desallotjament de l’edifici, en cas que ja l’hagi ocupat abans que hi arribin les forces repressives a precintar-lo podria cometre un delicte de desobediència.
    2. Qui s’oposi a l’entrada de les forces repressives a l’edifici del centre electoral podria cometre un delicte de desobediència.
    3. Qui s’oposi al segrest del material del referèndum (urnes, paperetes, llistats, etc) podria cometre un delicte de desobediència.

 

  • El delicte de desobediència implica un procés penal en el qual és la part acusadora qui ha de demostrar els fets imputats, de manera individualitzada, exposant què va fer cada una de les persones jutjades. El què, el qui, el quan i el com. Una a una. Les penes associades a aquest delicte són menors, sense entrada a presó (si no es tenen antecedents i no s’han comès altres delictes) i un multa variable en funció de la renda de la persona jutjada (art. 556 Codi Penal).

 

  • Delictes en massa:
    • Quan l’Estat persegueix una sola persona per un delicte polític, si aquesta no està organitzada, sucumbeix durant el procés i acaba doblement condemnada: al que exposa la sentència i a la soledat de saber-se tractada injustament.
    • Quan l’Estat persegueix a desenes de persones per un delicte polític sorgeix l’organització, la xarxa solidària. Del procés penal se’n fa difusió i campanya política i els efectes perseguits per la repressió s’inverteixen: malgrat les possibles condemnes aquestes són assumides col·lectivament o són desobeïdes i la causa política que originà l’acció de protesta esdevé reforçada. Guanya la llibertat.
    • Quan l’Estat persegueix a milers i milers de persones per un delicte polític, simplement, s’autodestrueix.

 

  • La imputació del delicte de sedició és una mesura desesperada, sense base legal, que pretén només estendre la por. NO TÉ CAP BASE LEGAL, insistim en això. Pensa que l’Estat pot imputar el que vulgui, iniciar així un procés judicial que impressiona, que intimida, però sabent que durant la seva instrucció s’haurà d’arxivar. És una tècnica de repressió bruta però eficaç si es desconeix el dret. Des de la militància de l’Esquerra Independentista ens hem resistit milers de vegades al desallotjament de cases okupades, ambulatoris, hospitals, centres de treball, rectorats universitaris… ens hem oposat a milers de desnonaments per execució hipotecària… ens hem plantat davant de les conselleries sempre que ho hem cregut necessari ocupant la via pública… hem tallat carreteres i autopistes… i mai, mai, ens han pogut condemnar per sedició. NO HO PODEN FER ARA PERQUÈ SIMPLEMENT EL TIPUS PENAL NO ESTÀ PENSAT PER A LES ACCIONS QUE DUEM A TERME AQUESTS DIES.

 

GRAVAR I DIFONDRE IMATGES DE LA POLICIA

  • Apunt sobre enregistrar imatges d’agents policials. D’ençà de l’aprovació de la llei coneguda com a Llei Mordassa han corregut els rumors sobre la prohibició de gravar agents policials. ÉS FALS. És un rumor generat intencionadament i que genera temors innecessaris. Gravar un agent públic, fent tasques públiques, en espais públics, no és prohibit. I si el policia està cometent una abús, gravar-ho i difondre-ho no és només un dret sinó una obligació. No et poden requisar el mòbil per això i si ho fan cometen un delicte. No tinguem por en gravar i compartir a la xarxa.

 

LA VIOLÈNCIA

  • Evitem la violència. No ens cal. Som majoria. Els guanyem per golejada i deixem que siguin ells els qui hagin de treure les porres. Qui va quedar malament amb el desallotjament de la plaça Catalunya? La gent asseguda pacíficament o els policies que els colpejaven per ordres d’un conseller psicòpata? Mantinguem la calma. Aixequem el puny i somriguem. Quan ells actuïn amb violència serà la seva derrota. I la nostra victòria.

 

EN RESUM:

L’ESTAT, BUSCANT PAPERETES HA PERDUT ELS PAPERS

NO PERDEM EL SOMRIURE I NO PERMETEM QUE LA POR ENS GUANYI

NO PODEN FER RES CONTRA LA NOSTRA DETERMINACIÓ DEMOCRÀTICA D’EXPRESSAR-NOS EN LES URNES AQUEST DIUMENGE

SIGUEM DIGNES DE TOTES LES PERSONES QUE HAN PATIT LA REPRESSIÓ FINS ARA

SIGUEM DIGNES DE LES GENERACIONS QUE ENS HAN PRECEDIT EN LA LLUITA PER LA LLIBERTAT

SIGUEM DIGNES DE LES GENERACIONS FUTURES QUE MEREIXEN UN FUTUR DIGNE

DES D’ARA FINS DIUMENGE: DEFENSEM LES ESCOLES!

 

Alerta Solidària,

28 de setembre de 2017

En suport a les represaliades per la Vaga General del #14N de Nou Barris

Carles absolució! Francisco absolució!

 

El proper dimarts 19 de setembre hi haurà un nou judici polític. Un d’aquells que no hauria de tenir cabuda en un estat que procurés la defensa i millora de les condicions de vida de la classe treballadora. Però inevitable quan és precisament l’Estat qui cerca acomplir els desitjos dels grans interessos privats a costa de retallar els nostres drets més elementals.

 

En Carles i en Francisco són dos represaliats més del centenar llarg de persones jutjades per la sèrie de mobilitzacions i vagues generals dels anys 2010-2012. Acusats de desordres públics, danys, i posar en perill la seguretat viària, la fiscalia els sol·licita 4 anys de presó a cadascú, i 15.400 €. Imputacions imposades per atemorir les qui lluiten. Però ineficaces judicialment, mancades de veracitat, que han suposat fins avui un 80% de clamoroses absolucions.

 

Però malauradament la repressió política continua. Triant a dit caps de turc. Com en Carles i en Francisco arrestats a la porta de les seves cases, coneguts ja pels Mossos d’Esquadra, pel “delicte” d’haver sortit al carrer a defensar la dignitat als nostres llocs de treball, als centres d’educació, als de salut, o de les pensions.

 

A Nou Barris ens vàrem mobilitzar el 14N per dir NO a les polítiques d’austeritat i de retallades aplicades pels governs i dictades pels “mercats”, els especuladors i els bancs. La consigna clara: no paguem una crisi de la que no en som responsables. Vàrem realitzar un cercavila informatiu, convocat per partits polítics, sindicats i entitats veïnals, i amb la participació de centenars de veïns, que va caminar durant més de 4 hores pels principals carrers de Nou Barris en un ambient reivindicatiu però pacífic.

 

El mateix dia va ser detingut en Carles, del barri de Porta, membre de la CGT i de la Trobada Alternativa de Nou Barris. L’endemà en Francisco, de la Guineueta i membre llavors del 15M i l’assemblea per l’habitatge digne 500×20.

 

Des d’Alerta Solidària, recolzant les convocatòries del Comitè Unitari de Vaga General de Nou Barris, exigim la lliure absolució dels companys.

 

 

Concentració solidària

Dimarts, 19 de setembre:

8:45 al metro de Llucmajor (Plaça República)

9:30 davant de la Ciutat de la Justícia

 

 

Alerta Solidària

Barcelona, 14 de setembre de 2014