Ni 4 anys ni 1 dia. Presó per defensar els drets de tothom? Andreu Absolució!

El proper 5 d’octubre el nostre company Andreu haurà d’afrontar un dels judicis que té pendent degut a la ràtzia repressiva que vam patir en el context de la Vaga General del 29 de març de 2012 per aturar la Reforma Laboral.

Aquell 29 de març milers de persones vam sortir al carrer. Era la crida a la Vaga General i per tot arreu es van organitzar piquets, marxes i manifestacions de tota mena. També, però, els Mossos d’Esquadra, emparant-se amb els seus fitxers policials i polítics d’identificació d’activistes , van preparar un dispositiu per carregar sobre les espatlles d’unes quantes les explosions de ràbia, impotència i de frustració de moltes en plena crisi econòmica. Així, van arribar centenars d’acusacions en base a identificacions per part d’una policia que va actuar, tal i com va proclamar el responsable polític de l’època Felip Puig, “al límit de la llei i una mica més enllà”. Sota aquests paràmetres, dos mesos més tard del dia de la Vaga, Andreu va ser detingut i va haver de patir 24 dies de presó preventiva.

Esta, com moltes altres, va ser una acció abusiva i de biaix clarament polític per reprimir les protestes i imposar la temor a les qui gosen sortir al carrer a defensar els drets que, abans de nosaltres, s’havien assolit amb tants i tants sacrificis d’anys de lluita.

El pròxim 5 d’octubre jutgen Andreu per haver participat de forma activa el dia de la Vaga. Se li imputen danys i coaccions per la seua participació en un piquet en un dels hotels de luxe del Barri de Sants de la ciutat de Barcelona.

Passats més de cinc anys patim i en sabem molt dels efectes de l’estafa de la crisi, de les retallades i de l’aplicació de la Llei de la Reforma Laboral. Al mateix temps veiem com a persones que l’han provocada a base de corrupció, prevaricació, malversació de fons … o no se’ls acabar de demanar cap responsabilitat o en el cas que arriben a instàncies judicials se’;n surten sense gaire dificultats.

Passats més de cinc anys, la repressió i la persecució a la dissidència i als moviments socials persitix i no s’atura. A Andreu li demanen 4 anys de presó, 9000€ de pena multa i 1200€ de responsabilitat civil. I nosaltres, passats més de cinc anys també, tal i com ja vam demostrar en el seu moment, tenim clar que la solidaritat és la nostra millor arma i una vegada més expressem el més ferm suport i la clara determinació de fer costat a qui va sortir al carrer a defensar els drets de tothom.

Per tot plegat, coneixent com coneixem la implicació d’Andreu en la lluita pels drets socials i nacionals del nostre poble, i reconeixent la nostra responsabilitat en favor de les persones que lluiten i patixen la repressió per causes polítiques, manifestem el nostre suport i la defensa de l’acció del nostre company i amic i n’exigim la seua absoluta i lliure absolució.

Alhora, defensem que l’única forma de fer front al capitalisme i la seua misèria és amb l’organització popular, la lluita al carrer, les vagues generals i el suport mutu. El dia 29M vam sortir al carrer per defensar allò que és de totes, i seguirem sortint al carrer tants cops com faça falta, malgrat les seues amenaces i la seua repressió!

Si ens toquen a una, ens toquen a totes!

Andreu absolució!

Tortosa, Sants, Països Catalans 25 de Juliol de 2017

Alerta Solidària

Grup Antirepressiu de les Terres de l’Ebre

Comissió Antirepressiva de l’Assemblea de Barri de Sants

 

 

Comunicat en suport de les detingudes per defensar la pública

Avui durant el matí els Mossos d’Esquadra han detingut dues persones del Sindicat d’Estudiants dels Països Catalans (SEPC) del nucli de la UAB a Mataró i a Barcelona, un d’ells també militant d’Arran Mataró. Aquestes detencions estan relacionades amb la lluita que les estudiants han dut a terme per exigir la rebaixa de les taxes universitàries. A banda d’aquestes detencions, quatre militants més del moviment estudiantil han estat citades a les seves respectives viles per a declarar davant d’agents de policia. Després d’hores d’espera per a realitzar les declaracions, les dues persones detingudes han sortit en llibertat amb càrrecs i dues de les quatre persones citades ja han declarat. Les dues citacions restants estant a l’espera de declarar aquesta tarda.

El passat 11 de maig vam sortir al carrer per manifestar-nos per exigir, una vegada més, la baixada de les taxes universitàries, reivindicació estudiantil aprovada pel Parlament de Catalunya a la tardor.

Més de 2000 persones ens vam manifestar després que el Departament d’Interior intentés frenar-nos amb diverses detencions aquella mateixa setmana. Al final del recorregut, davant de la Secretària d’Universitats i Recerca vam acampar per exigir el compliment dels acords.

A la una matinada, després d’obligar a marxar a la premsa perquè no hi hagués gravacions, 300 Mossos d’Esquadra van desallotjar les acampades identificant dins les furgones a una desena fóra de la vista de la resta i agredint les concentrades. El desallotjament es va saldar amb una vintena de manifestants ferides i amb la impunitat habitual dels Mossos.

Amb tot, continuem exigint que la Secretaria d’Universitats i Recerca i el secretari general Arcadi Navarro compleixin amb els acords del parlament autonòmic.

Per una educació pública, popular, catalana, feminista i de qualitat.

Si amb les detencions del maig no ens vam aturar, aquesta vegada tampoc ho aconseguiran.

Convoquem davant les comissaries de Igualada (18h) i Sant Sadurní (20h) com hem fet aquest matí a Mataró per solidaritzar-nos amb les persones citades.

Països Catalans, 25 de juliol de 2017

Alerta Solidària

Sindicat d’estudiants dels Països Catalans

Manifest de l’Esquerra Independentista pel Dia de les Dones Treballadores

Contra el patriarcat i el capital: Juntes trenquem el silenci!

Exigeixen que callem quan veiem que, dia rere dia, les nostres condicions de vida són més i més precàries. I som nosaltres les que sostenim, amb la nostra feina no reconeguda, un sistema que no para de recordar-nos que nosaltres i la nostra feina valem menys. Pretenen que aguantem els governs que apliquen retallades i privatitzacions que acaben recaient sobre les dones, que ens precaritza i empobreix, més encara.

Sabem que l’any 2016 van ser assassinades 36 dones en mans d’homes als Països Catalans, i amb tota la tristesa i impotència del món sabem que no seran les últimes. Perquè per molt que des dels estaments polítics, judicials, o dels mitjans de comunicació s’omplin la boca de paraules de rebuig i desconcert davant de la cruesa dels feminicidis, això no serveix de res. Necessitem que les nostres vides esdevinguin una prioritat política. No s’acabarem amb l’assassinat sistemàtic de dones fins que no s’abordin les profundes desigualtats existents entre homes i dones.

Veient tota aquesta violència i discriminació, copsant com aquest sistema ens situa en una posició totalment desigual, nosaltres no podem i no volem estar callades, tranquil·les i obedients. Exercim l’autodefensa feminista a partir de l’autoorganització per fer-hi front cada vegada que el patriarcat ens colpeja en forma d’agressió estructural, física, sexual, verbal o simbòlica.

Utilitzen la imposició del silenci i la invisibilització com a mecanismes de control i poder. Però això s’ha d’acabar. Les dones prendrem els carrers, les places i tots aquells espais que ens semblin per reclamar allò que ens pertoca, volem la meitat de tot. Al cap i a la fi, i parafrasejant la companya Angela Davis: La lluita feminista és la idea radical que les dones som persones.

Com cada 8 de març, i com cada dia de l’any, cridem que juntes farem que s’escolti la nostra veu i la de les dones que el patriarcat ha silenciat, les veus ofegades que nosaltres no permetrem que caiguin en l’oblit perquè no posarem el comptador a zero. Seguirem legitimant tota resposta de lluita de cada dona que s’alci per defensar els seus drets tant a la feina, com a casa, o al carrer.

Davant d’aquesta ofensiva, estenem la sororitat entre nosaltres. Perquè sabem que juntes som més contundents a l’hora de combatre un sistema que ens explota, anul·la, i jutja. Perquè, colze a colze amb les lluitadores d’Esfosa, la PAICAM o les Kelly’s, aconseguim autoorganitzar-nos des de la solidaritat i la desobediència, per plantar cara als atacs i agressions constants que el patriarcat ens projecta, per exemple, en forma de doble explotació. I és des d’aquí, des del que es cou a la base de les lluites, on flamen les espurnes que el feminisme encén cada vegada que les dones alcem la veu als carrers, a les cases, a les institucions i als llocs de treball. Perquè tenim una història de resistència que, malgrat els reiterats intents d’invisibilitzar-la, ens empeny a arrelar-nos en les lluites que les companyes van emprendre per bramar que, enguany, juntes seguim sent més fortes!

Sabem que el patriarcat i el capitalisme confereixen una aliança fulminant, especialment per les dones. Que cada dia, i especialment el 8 de març, no oblidem que lluitar contra la violència masclista també és confrontar les polítiques migratòries, racistes i classistes que retenen les nostres companyes a les fronteres. Que és lluitar en contra l’Europa fortalesa que defensa unes fronteres patriarcals on les dones pateixen múltiples opressions i violència mentre són invisibilitzades. Lluitar contra la violència masclista també és combatre la LGTBIfòbia. Combatre a qui vol reprimir-nos, patologitzar-nos i assimilar-nos, combatre els qui mercantilitzen la nostra sexualitat.

Així que, amb consciència i valor, prenem la lluita pel socialisme i la independència dels Països Catalans on no hi tingui cabuda el sistema patriarcal. Perquè sense el feminisme, ni ens conformem, ni és possible una societat lliure d’opressions. I sabeu que juntes farem córrer la veu: “ja no ens alimenten molles, ja volem el pa sencer”. Juntes desmantellarem aquest sistema que no busca el benestar de les persones, sinó el seu màxim rendiment, perquè tenim dret a una vida digna que valgui la pena ser viscuda.

*** Alerta Solidària, Arran, COS, CUP, Endavant, SEPC

Països Catalans, 8 de març de 2017

 


Concentracions en suport a Montse Venturós, detinguda per no despenjar l’estelada

bergamontse

 

Difonem les convocatóries en suport a l’alcaldessa de Berga:

 

Berga:         19:00 Pl Sant Pere

Barcelona:  19:00 Pl Sant Jaume

Lleida:         19:00 Ajuntament

Tarragona:  19:00 pl. de la Font

Girona:         19:00 Pl del Vi

Alcover:      19:00 Pl Nova

Reus:           20:00 Pl Mercadal

Sabadell:     19:00 Pl Dr Robert

Palma:         19:00 Pl de la Cort

Terrassa:     18:30 Raval de Montserrat

Vilafranca:  19:00 Pl de la Vila

Tortosa:       19:00 Pl Ajuntament

Figueres:     19:00 Pl Ajuntament

Sort:            19:00 Pl Ajuntament

Mataró:       19:00 Pl Ajuntament

Ribes:          19:00 Pl de la Vila

 

#SensePor

#BergaNoLaDespenja

Passat el jucidi, la solidaritat no s’atura amb les feministes encausades

 

Des del Grup de Suport a les Feministes Encausades, així com de l’organització antirepressiva de l’Esquerra Independentista Alerta Solidària, volem fer les següents consideracions i valoracions dels dos dies de judici per l’acció feminista a Sant Miquel a Palma.

 

El judici, que ha tingut lloc els dies 29 i 30 d’aquest mes de setembre, s’ha desenvolupat dins un permanent focus mediàtic i entre permanents mostres de solidaritat. Volem fer arribar el nostre agraïment a totes les persones i entitats que ens han mostrat el seu suport, ja sigui a les mobilitzacions, amb la campanya de fotos solidàries, amb aportacions econòmiques o amb adhesions públiques.

 

Entenem que ha estat resultat d’aquest clima de mobilització que hem aconseguit una petita primera victòria: la baixada de 4 anys a any i mig de presó en la demanda de l’acusació particular, el Bisbat  de Mallorca. És evident que aquesta fita no és suficient, i per això seguim insistint en l’absolució com a únic resultat vertaderament just. Trobam important assenyalar, però, la importància, una vegada més, de l’organització i la mobilització per fer front als casos repressius, ja que aquestes sempre donen els seus fruits.

 

Al llarg de tota la vista judicial ha quedat ben clara la naturalesa política del judici. Les declaracions policials han donat llum a la fosca realitat dels fitxers polítics. Queda una vegada més demostrat que la Brigada de Información de la policia espanyola està destinada al control i la repressió política de l’Esquerra Independentista. Especialment esperpèntica ha estat la insistència a identificar a un vídeo de l’acció a una persona que no s’hi trobava, aportant la seva militància com a única “prova”. També s’ha vist amb claredat l’actitud d’un Bisbat en consonància amb els sectors més ultres de la dreta i l’església, que ha insistit en no reconèixer el seu paper en la repressió contra les encausades, ha defugit cap negociació real amb la demanda del penediment, i ha mantingut la demanda de presó.

 

Potser l’aspecte més important a destacar ha estat la fermesa amb la qual les encausades, joves, feministes, i militants de l’Esquerra Independentista, han afrontat aquest salt qualitatiu de l’aparell repressiu de l’estat. Així, no s’ha caigut en els múltiples intents de criminalització que estat, església i alguns mitjans de comunicació han fet, i s’ha mantingut fins al final la reivindicació de l’acció de Sant Miquel com a legítima, i com a política la naturalesa de la seva persecució.

 

Passat el judici, la solidaritat no s’atura. Continuarem realitzant actes en suport a les Feministes Encausades, amb l’horitzó fixat en la seva completa absolució.

 

Visca el jovent organitzat de Mallorca!

Visca la lluita feminista!

Absolució feministes encausades!

 

 

La Plataforma Contra l’Alta Tensió fa un clam per solidaritzar-se amb els imputats

logo20xarxes20socials

 

El proper dilluns 12 de setembre va a jutjar-se al Jutjat d’Alzira a quatre persones que van ser detingudes ara fa cinc anys, per posar de manifest el seu rebuig a la construcció d’una línia d’alta tensió en les nostres serres.

Com recordaràs moltes persones vam eixir al carrer i a la serra per tractar d’aturar la construcció d’una línia d’alta tensió promoguda per l’empresa privada Iberdrola. Una línia que anava a creuar per les mateixes serres d’Albaida, Agullent, Benissoda i Ontinyent que un any abans havien patit un greu incendi forestal. El foc havia deixat la terra nua, plena de cendra, i un any després quan començaven a eixir els primer brots verds, l’entrada de maquinària pesada anava a tornar a arrasar la serra per segona volta. Per això, mentre la Generalitat mirava cap a una altra banda, el veïnat ens vam organitzar.

Els detinguts van ser quatre, però haguera pogut ser qualsevol de les mil persones que es van manifestar pels carrers d’Ontinyent, dels centenars que van pujar a la serra a posar-se davant de les màquines o que van participar durant diversos mesos en xerrades, tallers i les moltes activitats per tractar d’aturar la instal·lació de les torres.

Per això et demanen ara què:

-te’n vingues a la porta del jutjat d’Alzira el proper dilluns dia 12 a fer-los costat. Pots acudir a les 10:30h directament a la porta del jutjat d’Alzira. A les 9h també està previst que ixquen  des d’Ontinyent alguns cotxes (han quedat a l’altura del centre de salut de l’avinguda Albaida).

-tenint en compte la possibilitat de que acabe dictant-se una sanció econòmica als companys i companyes jutjades,acudisques als actes solidaris per arreplegar peles i/o poses en marxa les teues pròpies iniciatives. També pots fer aportacions solidàries a aquest nº de compte bancari:

IBAN: ES72 2045 6104 23 3000099976

Caixa Ontinyent

Indicant al concepte: “solidaritat alta tensió”

-si encara tens la samarreta de l’alta tensió, aquests dies i especialment el dilluns 12 de setembre, te la poses, i que això et servisca d’excusa per explicar el que està passant a les persones del teu voltant.

-al teu perfil de whassap, facebook o qualsevol de les xarxes socials et penges des de ja i fins el proper dimarts dia 13 de setembre, el logo del No a l’Alta Tensió (que t’adjuntem).

Comptem amb el teu suport!

Pobles Vius, pobles combatius!

mani ontinyent plataforma

 

 

A continuació, es pot llegir el manifest de la Plataforma Contra l’Alta Tensió:

 

Han passat cinc anys des que la Vall d’Albaida s’organitzara per lluitar contra el projecte d’alta tensió que afectava quatre termes municipals (Albaida, Benissoda, Agullent i Ontinyent), els pobles dels quals es declararen en contra en la seua totalitat. Una infinitat de col·lectius, persones a títol individual i ajuntaments, s’uniren per fer front a un projecte injust i ple d’irregularitats, que rebia el rebuig de tothom. Foren mesos de mobilitzacions, infinitat de jornades i activitats, fins i tot d’algunes manifestacions multitudinàries.

Tot allò va unir a una comarca en un mateix sentiment, sense importar la ideologia política o qualsevol altra diferència; tothom ens vàrem unir amb un únic objectiu: aturar el projecte d’alta tensió d’Iberdrola que, a més a més, es projectava sobre una serra devastada pel foc pocs mesos abans.

Hui en dia es manté eixe esperit i la comarca continua unida per fer front a un altre projecte rebutjat pels pobles de la Vall d’Albaida, la planta de residus animals, projectada a La Pobla del Duc. La Vall d’Albaida està farta d’imposicions i s’organitza per defensar el territori; però, malauradament, les accions de protesta són reprimides pels poders polítics i econòmics, amb l’únic objectiu d’aturar aquest sentiment i provocar la por a la mobilització a tots aquells que defensen la seua terra.

La lluita contra l’alta tensió no podia ser diferent i durant les protestes tres persones foren detingudes i privades de la seua llibertat durant 24 hores. Ara són quatre les persones imputades i acusades de delictes greus, per a les que la fiscal sol·licita penes de presó d’un any i deu mesos per cadascuna i fortes multes (en total uns 17.000 euros). El judici tindrà lloc el 12 de setembre a Alzira, quan ja van a complir-se 5 anys des que succeïren els fets de què se’ls acusa.

Des de la Plataforma Contra l’Alta Tensió volem demanar la solidaritat de col·lectius, persones i ajuntaments, perquè no volem permetre que les mobilitzacions en defensa del territori acaben arruïnant la vida a uns pocs.  De la mateixa manera que vàrem estar units ara fa cinc anys, ho estarem aquests dies. I com no, el proper 12 de Setembre, a les 10:30h a les portes del jutjat d’Alzira.

Volem fer una crida a la solidaritat per fer front a la repressió política i judicial que estan patint aquestes persones, perquè si ens toquen a una ens toquen a totes!

Una comarca una força!

País Valencià, Països Catalans: Ni pactes ni renúncies

Per primer cop en molts anys, la ciutat de València acull una diada del 25 d’abril sense el PP a les institucions. Les valencianes hem travessat uns anys de foscor que per sempre es recordaran per l’especulació i la destrucció del patrimoni, per la corrupció i l’enriquiment desmesurat dels poderosos, per la persecució a la llengua pròpia i a la cultura, per les agressives polítiques neoliberals en contra dels serveis públics i de la classe treballadora. Tot això sembla que s’ha acabat. O com a mínim és el que ens volen fer creure.

Tant al País Valencià com a les Illes, o fins i tot al Principat estem vivint un període de canvi en què se’ns assegura que a través de les institucions podrem transformar d’arrel la nostra societat, podem aconseguir una vida que valga la pena ser viscuda per la classe treballadora. I és cert que s’han aturat algunes agressions a les persones, al patrimoni i a la cultura. Però aquest simples canvis institucional ràpidament poden reconduir-se a processos de reforma de l’Estat Espanyol i del capitalisme perquè no plantegen acabar amb les tres relacions de coerció bàsiques que ens degraden a la misèria a la classe treballadora; l’estat espanyol, el patriarcat i el capitalisme.

I és que voler canviar-ho tot només des de les institucions té molts límits, per això, en tots aquests anys, però, l’Esquerra Independentista no hem abandonat mai els carrers. Ni durant els convulsos anys huitanta; ni durant la desfeta ideològica de l’esquerra dels anys noranta, ni durant l’ofensiva espanyolista del principi de 2000, ni amb l’esclat de la crisi. Sempre hem estat ací i sempre hi estarem.

En aquesta i en qualsevol altra diada, siga l’1 de maig, el 8 de març, el 25 novembre o el 28 de juny. Siga una vaga general o una manifestació pel territori. Si alguna cosa ens caracteritza a l’Esquerra Independentista, és que sempre estem al carrer.

És cert que arreu dels Països Catalans s’ha aconseguit un canvi en les administracions que omple d’esperança a molts sectors de la societat. Al País Valencià, s’ha desallotjat el PP després de dècades d’autoritarisme, espanyolisme ranci, corrupció i neoliberalisme extrem.

Els caps de Fabra, Camps o Rita són, sens dubte, uns grans trofeus del poble els quals l’Esquerra Independentista hem contribuït a guanyar amb el nostre treball diari dins i fora les institucions. Però un canvi de color a les institucions no es garantia de canvis profunds a la societat.

Cap administració que es mostre submisa a la Constitució espanyola podrà governar a favor del poble oprimit, ni legislar en favor de les classes populars; cap administració que no trenque amb el sistema capitalista podrà acabar amb la creixent desigualtat o amb les injustícies socials. Per fer-ho, cal alguna cosa més que bona voluntat. Un finançament just, un nou encaix amb Espanya o una regeneració del sistema democràtic són només pedaços o miratges que, a tot estirar, alleugeriran la nostra agonia fins que es torne a girar la balança i l’espanyolisme ultraliberal torne a la càrrega.

L’Esquerra Independentista estem ací per recordar que el problema és el sistema capitalista; el problema és el patriarcat que impedeix una societat igualitària; el problema és l’opressió espanyola i francesa que patim els Països Catalans. I estem ací per recordar que anem a lluitar fins aconseguir uns Països Catalans, lliures, feministes i socialistes. I res no ens aturarà.

No acceptem les polítiques burgeses del pacte i del possibilisme. Sabem massa bé que significa el peix al cove. Al País Valencià, encara estem esperant tindre mitjans en la llengua pròpia; encara estem esperant el requisit lingüístic a l’administració pública; estem esperant poder acollir les persones refugiades siga pel motiu que siga; estem esperant econòmiques i d’infraestructures que respecten la classe treballadora i que vertebren el territori; estem esperant que s’aturen els desnonaments; i estem esperant una cosa tan senzilla com que es recupere el nom que ens dóna dignitat: País Valencià.

Cadascú des del nostre àmbit, anem a lluitar per allò que no és un somni, sinó una necessitat. El SEPC, la COS, la CUP, Arran i Endavant, com a Esquerra Independentista, no anem a cedir ni un pam, i anem a continuar lluitant per fer realitat els nostres anhels. Totes juntes als carrers, a les aules, als llocs de treball, a les institucions, des dels espais juvenils, a les cases okupades, a les plataformes unitàries, les assemblees d’aturades, als casals i ateneus populars, als barris i al territori.

La nostra lluita no entén de tacticisme, de cauteles políticament correctes ni de campanyes publicitàries. Som el que som i no ens n’amaguem.

Per això diem ben alt: el País Valencià no serà sense els Països Catalans; ni les Illes, ni la Catalunya Nord, ni la Franja ni el Principat. No som, no serem, si no estem junts, de Fraga a Maó i de Salses a Guardamar. S’ha repetit mil vegades i ho tornarem a fer tantes com calga!

Diem ben alt que no acceptem pactes ni renúncies que qüestionen la nostra  nació o els drets de la classe treballadora. Cal trencar d’un cop per totes amb la Unió Europea, que amb el TIPP o amb el pacte amb Turquia per a l’expulsió de les refugiades ha mostrat el seu profund caràcter antidemocràtic i inhumà. Cal denunciar l’imperialisme que pràctica occident i que aboca milers de persones a la misèria i a la guerra. Cal denunciar la democràcia burgesa que perpetua les desigualtats i el domini d’una classe sobre l’altra. No valen mitges tintes; després de més de 300 anys ja no ens creiem els cants de sirena. Cal ser valent i anar de cara.

Pel País Valencià, pels Països Catalans: independència, socialisme, feminisme.

No oblidem, no perdonem, prou muntatges policials!

Des d’Alerta Solidària, col·lectiu antirepressiu de l’Esquerra Independentista, animem a participar de les convocatòries del proper dimecres 4 de febrer, en suport de les víctimes i els familiars del muntatge policial que va tenir lloc a la ciutat de Barcelona ara farà nou anys, així com també, per a denunciar la total impunitat amb la que acuten cossos i forces de seguretat en les constants violacions dels drets humans.

No et quedis a casa, baixa al carrer, a les 19h omplim les places dels ajuntaments de totes les viles i ciutats. A Barcelona la convocatòria serà a les 19h a plaça Universitat per anar fins a plaça Sant Jaume.

 


Mobilitzacions en solidaritat amb les anarquistes preses i represaliades

El pròxim 27 de desembre hi ha una manifestació convocada a les 17h a Plaça Catalunya —a la part més propera a les Rambles— en suport de les 11 companyes empresonades i represaliades en el marc de l’anomenada Operació Pandora.

L’Operació Pandora ha suposat un nou cop contra els moviments anticapitalistes i contra la democràcia, que ha acabat amb l’enviament a presó preventiva de 7 llibertàries, suposant un nou salt qualitatiu en l’aplicació de mesures d’excepció que vulneren els drets més fonamentals, contra la dissidència política.

L’enèssima operació policial orquestrada per l’Audiència Nacional i executada eficientment pels Mossos d’Esquadra, que sota el pretext de “complir ordres” han anat tot l’enllà que han pogut aprofitant fins i tot, de passada, per assaltar espais emblemàtics com Kasa la Muntanya.

És per tots aquests motius que, des d’Alerta Solidària, fem una crida a la mobilització el proper 27 de desembre i al suport amb les companyes empresonades i represaliades

L’únic terrorista l’estat capitalista!

Llibertat empresonades i absolució encausades!

Manifest unitari de l’Esquerra Independentista per la diada del 25N

 

Un any més, continuem eixint als carrers el 25 de novembre. I ho hem fem perquè les violències masclistes continuen presents en el nostre dia a dia. I enguany, aquest 25 de novembre, dia internacional contra les violències vers les dones i les nenes, ho tornarem a fer.

 


Núria, Maria, Anna…

Tres noms que potser no diuen res, però que ho diuen tot. Arreu de l’estat espanyol, 51 dones han estat assassinades per les seves parelles o ex-parelles; un total de 500 dones assassinades en 8 anys. Al món, cada 15 segons una dona rep una pallissa. Cada 4 minuts una dona es violada. Cada any, 2 milions i mig de dones i nenes son traficades dins el mercat de la prostitució. No sols són xifres, és la realitat a la que les dones ens enfrontem cada dia. 

Rosa, Isabel, MªDolores, Yolanda…

Les violències masclistes són un problema estructural d’origen sociocultural; el trobem a l’escola, al treball, al carrer, als mitjans de comunicació, dins de les nostres llars i també dins dels nostres moviments polítics i socials, i per tant, és necessari un canvi de mentalitat i de conducta per eradicar-lo, i no només avui, sinó cada dia de l’any. La violència física suposa la màxima expressió de la violència masclista vers les dones, però no és més que la punta del iceberg d’una piràmide de diferents formes d’opressió. A sota, tota una sèrie de diferents mecanismes de les violències masclistes, que prenen un caràcter més subtil i invisible, ens coaccionen dia a dia a la feina, al carrer, a casa…Mecanismes que estan totalment normalitzats i, per tant, socialment tolerats: mirades, insults, menyspreu, control, espiar, fer callar, expressions com “estàs boja, histèrica, exagerada”, desautoritzar, desvalorar, la culpabilització. 

Les violències, en el seu sentit més ampli, vers les dones són una estratègia clau del sistema capitalista per mantenir el control sobre les dones. L’extrema feminització de la pobresa n’és un clar exemple: retallades en mesures i ajuts socials, en recursos d’ajudes a la diversitat funcional, en sanitat i educació…Tot recau en sobrecarregar a les dones les tasques reproductives i de cures; i ho fa a través de l’estat, que per tal de preservar la seva estructura capitalista i els seus privilegis masclistes i classistes, ens torna a ficar en casa per a que ens encarreguem d’elles. 

Esperanza, Gisela, Gregoria…

10 noms d’una llista que arriba fins a 20. 20 dones han estat assassinades en el que portem d’any als Països Catalans. I no acaba ací. Lamentablement, el 70% de les denúncies per violència de gènere queden sense cap ordre de protecció als Països Catalans. I més lamentablement, són les centenars de dones que dia a dia pateixen aquestes violències sense oportunitat de denunciar-ho enlloc. Les lleis promulgades des de l’estat espanyol, tant de partits feixistes o com de l’església catòlica, que afecten directament a les nostres vides perpetuen el masclisme essent la màxima expressió de la violència masclista tolerada per l’estat espanyol. No volem funerals d’estat per recordar la lacra social que suposa el masclisme, el que volem és una societat on aquestes pràctiques no hi tinguen cap mena de cabuda. 

Les persones de les classes populars catalanes han de tenir present que no poden perpetuar ni posar en pràctica la violència masclista, en cap de les seves vessants, ni en espais públics ni en els nostres espais de participació política. Només amb la lluita feminista i adoptant postulats feministes i pràctiques conseqüents amb elles, podrem eradicar la violència masclista. I els moviments socials i polítics tenim una gran responsabilitat en això. No podem girar l’esquena a les violències que ocorren en els nostres espais, les hem de combatre dins i fora. 

Prou violència masclista, prou víctimes del patriarcat. Tornarem a prendre els carrers, avui i cada cop que sigui necessari, i cridarem ben fort que no tolerarem més atacs a les nostres vides en cap de les expressions de l’opressió patriarcal. Perquè som plenament conscients de que el masclisme mata, i per tant, les dones diem prou!

 

Visca l’autodefensa feminista!