Tancarem el CIE

Des d’Alerta Solidària, l’organització antirepressiva de l’Esquerra Independentista, ens adherim al manifest signat per diferents organitzacions demenant el tancament del CIE de Zona Franca, d’igual manera fem una crida a participar de l’encerclament del CIE que tindrà lloc el proper dissabte 18 d’octubre a les 17h. 

A continuació reproduim integrament el manifest signat:

Nosaltres, associacions, ciutadanes i ciutadans de Catalunya, hem decidit tancar el Centre d’Internament d’Estrangers (CIE) de Barcelona.
No entenem ni acceptem l’existència de llocs on es poden retenir, fins a dos mesos, persones que no han comès cap delicte, sinó tan sols una falta administrativa, i fer-ho amb menys garanties que en una presó. Un espai on es vulneren de forma sistemàtica els Drets Humans, un lloc on ningú va poder evitar que persones com tu -el Jonathan, l’Idrissa, el Mohamed i l’Alik-, hi perdessin la vida o decidissin posar-hi fi.
El CIE és un espai totalment opac, al qual les organitzacions i institucions que vetllen pels Drets humans no poden accedir ni exercir cap control, on els abusos i les agressions per part dels policies a les persones retingudes són freqüents, i on no es garanteix el dret a la tutela judicial per tal de poder denunciar aquestes situacions.
Tot això passa al CIE de Barcelona però també a la resta de CIEs de l’Estat espanyol. I és per això que no els volem, ni aquí ni enlloc. L’existència d’un CIE a Barcelona suposa un dramàtic retrocés en el compliment dels Drets humans a la nostra ciutat i al nostre país: efectivament, els CIEs són incompatibles amb els Drets humans i amb la igualtat de les persones, i són totalment impensables en un nou model de país.
Hi ha moltes més raons per tancar el CIE de Barcelona, però una sola de les anteriors ja és suficient per fer-ho.
Per Vergonya !!
Per Justícia !!
Per Dignitat !!
No volem ser-ne còmplices

http://www.tancaremelcie.cat

Amenaçats amb presó qui va donar-ho tot per defensar Collserola de l’especulació

 

El conegut com a Pla Caufec plantejava arrasar un tros de bosc d’Esplugues de Llobregat per construir-hi habitatges. Havia de ser una nova urbanització a la porta nord de Barcelona. Una tupinada més privatitzant un espai natural d’accés a la serra de Collserola.


Uns quants veïns i veïnes van veure clar des del principi que allò no perseguia cap interès públic sinó continuar amb la dinàmica especulativa que ens va acabar duent a on som ara.

 

I on som ara?

Amb el terreny arrasat, sense cap arbre, tampoc hi ha cap casa construïda. L’immobiliària va fer fallida i va aturar les obres. Però ella va ser rescatada amb diners públics i ara planeja remprendre l’operació salvant les cases més elitistes. I amb diners públics què més es planteja fer? Doncs jutjar i empresonar aquells qui van dur a terme accions de protesta de tota mena, durant anys, fent córrer el nom de “Pla Caufec” com a sinònim d’especulació i repressió. La pitjor cara del sistema es diu Caufec i l’obligació de totes és tornar a la càrrega. Contra l’especulació i per solidaritat amb les companyes represaliades.

 

Dijous, dia 26, ens veiem totes a Esplugues de Llobregat! Donem suport a la campanya solidària “Ni muts ni a la gàbia“.

 

 


http://nimutsnialagabia.org/

Masacre en el Pabellón Séptimo

 

Presentació per la mateixa autora del llibre “Masacre en el Pabellón Séptimo”

 

El dia 14 de març de 1978, dimarts, en una presó de Buenos Aires, que du per nom Devoto, seixanta-cinc persones van morir cremades, asfixiades o per trets de bala quan intentaven respirar per les finestres. Faltaven poc més de dos mesos per a què se celebrés el campionat mundial de futbol a l’Argentina. Era, per tant, en plena dictadura militar.

 

Aquelles morts són conegudes a la societat argentina amb el nom de “Motín de los colchones” amb un intent de reduir a la mínima expressió el que va ser una massacre. Tenint en compte que va afectar presos comuns, no va tenir l’atenció que van tenir d’altres accions de repressió més vinculades a temes polítics.

 

Anys després, una advocada argentina, Claudia Cesaroni, vinculada a temes de drets humans a nivells diferents, va iniciar una investigació per intentar saber -què és el que va succeir? -per què no es va prestar atenció a un delicte de lesa humanitat com va ser aquesta massacre? -per què en situacions de vulneració de drets humans sobre presos no polítics la societat no reacciona igual?

 

Fruit d’aquest treball és el llibre intitulat “Masacre en el Pabellón Séptimo” on intenta donar resposta a aquelles preguntes sense deixar de banda referències a la vulneració de drets humans en l’actualitat. Es tracta, doncs, d’un llibre de memòria i de denúncia on podem trobar fàcilment algunes analogies amb el nostre país on encara tenim pendent rescatar de l’oblit els nostres morts i els nostres represaliats i on encara, avui dia, la vulneració dels drets humans continua sent una realitat palpable.

Presentacions previstes:

27 de maig a la Casa de la Solidaritat de Barcelona
28 de maig a Amics de les Arts de Terrassa
29 de maig a la Universitat de Barcelona
2 de juny a Casa Amèrica Catalunya
4 de juny a Sant Cugat del Vallès

Els actes comptaran amb la presència de l’autora i familiars de les víctimes

Trobada d’estudiants de dret

El proper cap de setmana del 10 i 11 de maig realitzarem la IV Trobada d’estudiants de dret conjuntament amb el SEPC la UCPC i la COS. Si estudies dret i en vols participar no dubtis en apuntar-te a antirepressiva@sepc.cat

 

trobadaestudiantsdretfinal

Presentem la campanya per l’absolució de les feministes encausades de Mallorca

 

MANIFEST FEMINISTES ENCAUSADES


Al llarg del darrer mesos han tengut lloc les detencions de set companyes militants d’Arran Palma. Aquest procés de criminalització de la lluita feminista va començar el dia 17 de febrer, amb les tres primeres detingudes, una de les quals era menor d’edat.  Continuà el dia 3 de març, quan dues companyes més foren segrestades per la Policia Espanyola quan es dirigien als seus respectius llocs de treball i a la universitat i, finalment, el dia 13 de març tengueren lloc les detencions d’altres dues militants, seguint el mateix modus operandi que amb les anteriors.

 

 

Les set joves detingudes, després de passar un gran nombre d’hores al calabós, foren posades en llibertat amb càrrecs i estan imputades per dos suposats delictes: contra la llibertat de culte i per ocupació d’un temple religiós. Aquests es castiguen amb entre sis mesos i sis anys de presó un, i amb entre sis mesos i un any de presó o amb entre dotze i vint-i-quatre mesos de multa l’altre. A més de les detencions es produïren fins a un total de 100 identificacions, orquestrades per delegació de govern i la policia espanyola, a totes aquelles companyes solidaries que es concentraven davant les portes de la comissaria i jutjats per demanar la llibertat de les detingudes. Aquestes han finalitzat en l’obertura de 8 expedients administratius de 300,1€ cada una. 

 

 

Se les acusa d’haver participat en l’acció que va tenir lloc el passat diumenge 9 de febrer, quan un grup d’unes trenta persones entrà a l’església de Sant Miquel, a Palma, amb càntics i consignes a favor del dret al propi cos de les dones, i de l’avortament lliure i gratuït, mostrant així el seu rebuig cap al fet que l’Església Catòlica, institució que sobreviu a base de les subvencions d’un Estat suposadament aconfessional, no té la potestat per opinar ni influir sobre decisions que s’han de prendre en l’àmbit personal. Malgrat això, la connivència absoluta entre l’Església i els sectors més conservadors i rancis del Partit Popular es fa palesa dia a dia. Ara més que mai, veiem com després de les acusacions del Bisbat de Mallorca arriba una resposta quasi immediata en forma de detencions i identificacions policials. Cap agent, ni polític ni religiós, té poder per limitar el nostre dret. 

 

 

És per això que consideram que aquesta protesta va ser un exercici legítim del dret a la llibertat d’expressió i, per tant, no és cap delicte. No és cap delicte denunciar públicament a través d’aquest tipus d’accions la no conformitat amb una política feta a esquenes de les ciutadanes.


La detenció d’aquestes joves respon exclusivament a motius polítics. Volen silenciar les opinions dissidents amb la repressió, les multes i les agressions. Una vegada més, el jovent organitzat torna estar al punt de mira de l’Estat. A més, s’ha evidenciat l’ús de fitxers polítics il·legals per part de la policia espanyola de militants que destaquen per la seva activa participació a l’organització juvenil ARRAN.

Aquesta proposta de reforma de la llei d’interrupció de l’embaràs atempta directament contra el dret a decidir de les dones sobre el seu propi cos. L’Estat no ha de tenir el poder de legislar sobre el nostre cos i, per tant, desobeirem el que consideram una llei injusta, classista i retrògrada, que culpabilitza i infantilitza la dona, i l’obliga a una maternitat no desitjada que li pot causar tant danys físics com psíquics. Seguirem defensant els drets reproductius i sexuals de les dones i no tolerarem cap ingerència, ni política ni eclesiàstica. Reivindicarem la total despenalització de l’avortament i seguirem demanant que sigui un servei públic i gratuït. Continuarem cridant a la mobilització i la desobediència civil mentre el Partit Popular mantengui la seva proposta de llei.

 

 

ABSOLUCIÓ FEMINISTES ENCAUSADES!

AVORTAMENT LLIURE I GRATUÏT!

 

Web de la campanya:

http://feministesencausades.wordpress.com/

Als Països Catalans, desobeïm per canviar-ho TOT!

Un any més, l’Esquerra Independentista dels Països Catalans eixim al carrer per commemorar i recordar que avui fa 307 anys que el nostre Poble es manté segrestat i ocupat per un estat feixista, autoritari, patriarcal i explotador que, encara amb cara i cognoms de Borbons, perpetua els privilegis i la dominació d’unes elits econòmiques i colonials.

Tot i aquest comú denominador en aquests 307 anys, molt han canviat les formes de dominació al nostre maltractat país. Per començar, actualment vivim sota una ofensiva del capitalisme i patriarcat més salvatge i l’espanyolisme més ranci i ultracatòlic.

La situació cada vegada major de misèria i desesperació social col•lectiva ve provocada per una crisi econòmica (i sistèmica) que ja afecta a la major part de la nostra societat i que colpeja als sectors més desafavorits (xiquetes, dones, persones dependents o immigrades…). Aquesta crisi, fruit de la cobdícia d’uns pocs, ens l’estan fent pagar amb guerres, sang, fam i desnonaments mentre ens volen fer creure que totes són víctimes i no hi ha responsables. Amb efectes secundaris a casa nostra: amb desatenció mèdica, privatitzacions, precarietat laboral, atur, violència de gènere, pobresa infantil… Tot això mentre als Països Catalans i arreu del món, el feixisme intenta treure rèdit de la nostra por i la nostra feblesa i amb la complicitat d’unes institucions, valencianes o espanyoles, que ens volen atemorides i callades. Però s’ha acabat! Feixisme mai més, enlloc, contra ningú.

El poble treballador ha començat a dir prou i a dir no. El règim del 78, sorgit del pacte entre franquistes, elits econòmiques i polítiques, es trontolla i sembla prop de la seua caiguda. I això passa única i exclusivament per la capacitat del nostre Poble i la nostra classe, de cadascuna de nosaltres, de prendre el poder i fer valdre la nostra raó. Hem de demostrar que hem perdut la por i que ja no tenim res a perdre. I ho hem de fer juntes.

Això, precisament, és allò que més tem l’estat i els seus sicaris (jutges, policia, polítics del sistema…). I és per això que dia rere dia llancen les seues lleis contra nosaltres. Parlem d’una contrareforma de l’avortament que incrementa les sancions i dificulta extremadament la possibilitat de les dones per decidir sobre el seu propi cos (implica reduir els supòsits legals de l’avortament i endurir el codi penal contra metges i professionals que el practiquen. Les dones ens podem trobar de nou que ens obliguen a avortar de manera clandestina, fins i tot en pràctiques altament perilloses per a la nostra salut); Parlem també d’una llei mordassa (de Seguretat Ciutadana) que persegueix totes les formes de lluita, d’autoorganització i mobilització popular amb la voluntat de domesticar-les i controlar-les. Grans víctimes d’aquestes lleis són les joves i les seues formes d’expressió juvenil, motor de la transformació i, per això, víctimes de la persecució. Joves que també estan patint, junt a les dones, les conseqüències d’unes continuades reformes i retallades laborals que aprofundeixen en la cada vegada major precarietat i explotació social i laboral; Parlem també d’unes lleis d’estrangeria racistes i criminals que tracten de fer-nos oblidar que els veritables culpables d’aquesta situació no són les altres treballadores que, com nosaltres, busquen fora un lloc millor on viure i guanyar-se la vida, si no aquelles que, segudes a despatxos de moqueta gris, provoquen les situacions de misèria i fam a l’Àfrica o, ara ja si, també al nostre “paradisíac” sud d’Europa; Parlem, com no, de la LOMCE que pretén atacar l’ensenyament públic, introduir de nou l’església a les nostres escoles o acabar amb les poques eines de supervivència del català a la societat, és a dir, l’ensenyament.

 

25 abril València

Però on hi ha lluita hi ha vida i hi ha resposta. Als darrers temps hem vist com la nostra societat s’està organitzant. I ho està fent no per resistir, si no que ho està fent per guanyar. Des de baix i contra els de dalt. Amb l’aparició d’assemblees obertes de dones, d’assemblees d’aturades, de grups de consum, de cooperatives d’habitatge o energia, de centres socials autogestionats, de xarxes de suport mutu i comunitari, de campanyes antirepressives, de plataformes contra els CIEs i per la dignificació de les persones immigrades, d’iniciatives pel Dret a l’Autodeterminació, d’assemblees d’estudiants combatives i autònomes, d’AMPAs combatives que estan fent front a Conselleries de la vergonya… Aquest és el camí. El de la Unitat Popular per canviar-ho tot. Eixa és hui l’aposta de l’Esquerra Independentista dels Països Catalans.

Canviar-ho tot. Eixe és l’objectiu. Però alertem que, a l’igual que a l’inici d’aquest règim del 78, ara que s’albira la seua fi, la mort de la Transició (o transacció) del franquisme, una amenaça cau sobre nosaltres: les elits polítiques i econòmiques, temeroses de perdre la seua hegemonia, plantegen un cop més un nou Pacte de la Traïció, una 2a transició en la que tornen a deixar-ho tot “atado y bien atado”. Alertem del paper que puguen jugar eixa suposada “esquerra” domesticada de partits del sistema i sindicats grocs o d’eixa burgesia autoanomenada sobiranista que, amb l’argument del retorn a l’estat del benestar o del manteniment d’una pau social que ja mai més podrà tornar, s’aferren a les seues quotes de poder per damunt del patiment de totes nosaltres. Denunciem ara i ací aquests pactes (diguem-lis tripartits o diguem-lis pactes socials o pactes fiscals) que les classes populars no perdonaràn. El canvi ja no té volta enrere, ni amb fórmules o reformes del sistema ni amb un autonomisme que ja no satisfà les nostres ànsies de llibertat. Ja no ens alimenten molles, ja sabem que democràcia no és votar cada 4 anys i volem tindre el dret a decidir, sempre i de tot.

Per això, hui sabem que tenim un present de lluita i d’alternatives, sense oblidar un passat de resistència, per desafiar el nostre destí amb un futur de construcció de poder popular. Construït amb les mans de la Unitat Popular, de l’Esquerra Independentista i els moviments i col•lectius socials d’arreu del país, de Salses a Guardamar i de Fraga a Maó. Un futur que només ens arribarà exercint la mostra més ferma de rebel•lia i empoderament col•lectiu que hui tenim al nostre abast: la desobediència. Desobediència a les seues lleis, al seu poder, a la seua por, a les seues institucions, al seu estat i al seu sistema assassí. Exercim-la, practiquem-la, exigim-la. Recuperem i ocupem els nostres carrers, els nostres ajuntaments, les nostres escoles, les nostres vides.

Destituïm el seu règim capitalista, patriarcal i criminal. Aturem-ho tot com ens ensenyaren les nostres àvies, de forma indefinida i insurreccional. I encetem des de ja eixe Procés Constituent dels Països Catalans que ens portarà a l’alliberament com a persones, com a catalanes i com a treballadores.

I no oblidem mai, això si, qui som i d’on venim. Perquè… Som la memòria. Som les hereves d’aquelles bruixes. Som les revolucionàries que col•lectivitzaren terra i treball. Som les maquis del segle XXI. Som aquelles que si van comprendre el significat de la paraula Dignitat i no van renunciar mai a la Ruptura. Som un Poble rebel que sempre parlarà català i ensenyarà a les seues filles a les escoles lliures d’un país lliure en un món  lliure. Som Guillem Agulló i la resta de les caigudes per un futur per a totes i de totes. Som Països Catalans desobedients i dignes.

València, 25 d’abril de 2014

Activitats en suport a l’Ateneu Popular de l’Eixample

 

L’Ateneu continua ben viu i amb ganes de seguir fent mil activitats!

Us passem la programació per als propers dies. No us ho perdeu!

 

divendres 4 d’abril, 21:30h 

Cercavila en defensa de l’ateneu 

Inici davant de l’Ateneu, a Sicília amb Rosselló

després cafeta contra el desallotjament de la Xarxa de Suport Mutu de l’Eixample Dreta

sopador amb pizzes veganes

_____________________________________________

dimarts 8 d’abril, a partir de els 8h 

Actes contra el desallotjament 

8:00 xocolatada popular

9:30 pintada del nou mural

i durant tot el dia:

expos

distris

botiga gratis

taller de bicis

No hi falteu!

 


Es presenta la campanya “Girona antimonàrquica”

girona_antimonrquica

Notícia extreta de llibertat.cat:

 

Sis mossos estan imputats i quatre més han estat citats a declarar com a conseqüència de les denúncies interposades per l’esquerra independentista contra l’actuació policial en les darreres visites de Felip de Borbó a Girona, que han provocat deu ferits des del 2012

Avui dissabte es presenta a Girona la campanya de l’esquerra independentista ‘Monarquia és estat d’excepció: independència, república i socialisme’. Els actes tindran lloc al Casal Independentista El Forn (plaça St. Pere 5, Girona) a partir de les 12 del migdia, i consistiran en una xerrada i un vermut de presentació de la campanya seguit d’un dinar solidari.

La iniciativa ha estat impulsada per Alerta Solidària, la CUP i l’organització juvenil Arran per tal de denunciar l’estat de setge que viu Girona cada cop que membres de la casa reial espanyola visiten la ciutat, així com les agressions i la persecució que pateixen les persones que s’hi mobilitzen en contra. Els fons que es recullin en els actes s’abonaran a la caixa de resistència de la campanya, que té per l’objectiu ajudar a sufragar les despeses dels diferents casos.

Els col·lectius han recordat que l’actuació dels mossos en les visites de Felip de Borbó a Girona ja han provocat deu ferits des del 2012, dos dels quals han acabat imputats. D’altra banda, fruit de les denúncies interposades per l’esquerra independentista en els darrers temps han estat citats a declarar fins a deu mossos, dels quals sis han estat imputats per lesions arran de la darrera visita de Felip de Borbó a Girona, el juny del 2013.

En el cas de la visita del príncep d’Espanya de l’any 2012, el jutge va citar a declarar el cap de l’operatiu policial, i va fer un toc d’atenció a Interior per haver-se negat a aportar dades sobre els agents responsables de les agressions. També en aquesta visita dos regidors de la CUP van ser retinguts i vexats per part dels serveis de seguretat de la casal reial espanyola quan es disposaven a accedir al Palau de Congressos de Girona, on havien estat convidats per assistir al Fòrum Impulsa.

Per tot plegat, els col·lectius impulsors de la campanya han denunciat la vulneració sistemàtica de drets i llibertats en aquests casos, i han criticat que Girona visqui “un autèntic estat de setge” cada cop que els membres de la casa reial espanyola trepitgen la ciutat. Per això han reclamat l’absolució de les dues persones imputades des del 2012 i que es respecti de forma escrupolosa la llibertat d’expressió dels ciutadans ha vulguin manifestar el seu rebuig davant les visites reials a Girona.

Recurs d’empara al TC per la crema de fotos del rei

D’altra banda, els dos acusats d’haver cremat fotos del rei el setembre del 2007 a la plaça del Vi de Girona estan pendents que es resolgui el recurs d’empara que van presentar al Tribunal Constitucional, després que l’Audiència Nacional els declarés culpables d’un delicte d’injúries contra la corona. Els col·lectius que promouen la campanya també han denunciat un cop més l’ús de fitxers polítics il·legals per part dels Mossos a l’hora d’identificar i perseguir els activistes independentistes.

Col•loqui sobre la panoràmica de la lluita antirepressiva als Països Catalans

 

El pròxim divendres 28 de març a les 19h es celebrarà a l’Ateneu Popular la Flor de Maig un acte en solidaritat de set independentistes represaliades. L’11 de setembre del 2013, acabats els actes de la Diada, diverses persones foren retingudes i identificades pels Mossos d’Esquadra, entre elles un veí del barri, en Jordi Garcia membre actiu del teixit associatiu i polític del Poblenou. El febrer passat les set independentistes foren citades a declarar a l’Audiència Nacional per ultratge a la bandera espanyola.

 

 

Durant l’acte s’exposarà la situació repressiva als Països Catalans, encapçalada per les polítiques de seguretat dels governs de PP i de CiU. La xerrada anirà càrrec d’un membre del col.lectiu antirepressiu Alerta Solidària.

 

En acabat es celebrarà una cafeta solidària per sufragar les despeses legals d’aquest i altres cassos repressius.

 

Organitza: Esquerra Independentista del Poblenou (Arran Poblenou, A.P. Octubre, Endavant OSAN i CUP Sant Martí)

Presentació de la campanya “Monarquia és estat d’excepció”

 

Aquest dissabte 22 de març a les 12h del migdia al Casal Independentista El Forn tindrà lloc l’inici de la campanya “Monarquia és estat d’excepció”: independència, república, socialisme. L’acte consistirà en una xerradavermut de presentació de la campanya i un dinar solidari posterior per recollir fons per assumir els processos judicials que es presenta a diverses persones encausades per haver protestat per la visita de la monarquia espanyola a la comarca.

Al llarg dels últims temps, han estat constants les visites de la monarquia espanyola a la ciutat de Girona i les conseqüents manifestacions de protesta per reclamar que aquesta institució anacrònica i antidemocràtica no és benvinguda ni la nostra ciutat i ni en tots els Països Catalans. Així mateix, són molts els ciutadans i ciutadanes que són -i han estat- encausats amb la justícia espanyola per protestar contra la seva presència i reivindicar la independència, la república i el socialisme als Països Catalans. Aquest és el rastre que deixa la monarquia i les institucions que vetllen per ella: repressió i silenci. A partir d’aquí neix la campanya impulsada per Alerta Solidària, la CUP i ARRAN “Monarquia és estat d’excepció: independència, república, socialisme”, per deixar ben clar que, malgrat el silenci mediàtic, seguim i seguirem rebutjant aquesta institució que sovint trepitja les nostres terres per imposar i influenciar en els seus interessos a les nostres comarques.

 

 

Dinar: paella, pa, vi, aigua i postres (8€). Cal reservar abans del divendres 21 de març a alerta.girona@gmail.com.

 

Organitza: Alerta Solidària, CUP Girona i ARRAN Girona.