A judici els 5 mossos per la pallissa del portal de la plaça de Sants

Tindrà lloc a l’Audiència Provincial de Barcelona, els propers 11, 12 i 18 d’abril. Amb acusacions per delictes contra la integritat física i moral, amb peticions d’entre quatre i sis anys de presó i inhabilitacions per vida per exercir en cossos de seguretat de l’Estat.

Són les conclusions a les que arriba la representació lletrada de tres persones, ferides de diversa consideració, que el 27 de maig de 2014, i arraconats en l’interior d’un portal de la plaça de Sants de Barcelona per un dispositiu d’agents dels Mossos d’Esquadra, van ser apallissats malgrat ser asseguts al terra i voler, simplement, fugir d’aquell infern.

Com posa de relleu l’acusació, les informacions aportades en la causa judicial pretenen també pal·liar la greu inacció sancionadora interna que s’hauria d’haver iniciat dins del propi cos policial. Un cas més, com tants que afecten agents antiavalots, que queden emparats pel silenci còmplice de la direcció del cos però també dels seus responsables polítics.

Va ser una actuació ràpida, en grup, coordinada, d’efectuar el major mal possible en el menor temps. Però creient-se a l’esguard de les mirades que aquest cop han pogut aportar el testimoniatge d’uns fets que malauradament no són aïllats sinó pràctica habitual quan els mossos es creuen impunes a tota conseqüència. Les imatges i els testimonis són molt clars. Res pot justificar la gratuïtat amb la que les porres cauen sobre els caps d’unes persones que buscaven sense èxit, en l’interior del portal, la protecció contra uns policies que actuaven amb carta blanca per exercir la violència. Amb l’objectiu d’estendre el pànic per intentar aturar les mobilitzacions permanents en defensa de Can Vies, l’espai autogestionat pel veïnat de Sants que va despertar la solidaritat activa més ferma i digna.

Cap dels que van ser atonyinats allà dins van ser posteriorment requerits per ser identificats ni per ser processats. No n’hi havia cap motiu. No havien fet res més que passar pel lloc erroni en el moment que no tocava. Els va tocar el rebre. I van aprendre la lliçó. La mateixa que milers i milers de catalans i catalanes hem après d’ençà de l’1 d’octubre passat. La de la impunitat policial que apareix quan el sistema la necessita, així com la de l’obligació que ens afecta a tots i a totes per a combatre-la i continuar lluitant.

Els dies de judici serem al costat dels tres denunciants, en Joan, en Miquel i en Bernat. Amb ells i amb tots i totes les que van rebre aquells dies de combat i dignitat al barri de Sants.

Som barri! Som força! Som Can Vies!

Més informació:

Nota processament (d’Alerta Solidària i Comissió Antirepressiva de Sants)

V  ídeo dels fets (de la Directa), a partir del segon 00:57

El Tribunal Europeu de Drets Humans condemna Espanya per haver perseguit la crema de fotos del Rei

Aquest matí hem rebut la comunicació oficial de la sentència del Tribunal Europeu de Drets Humans, amb seu Estrasburg.

La màxima instància judicial europea condemna el Regne d’Espanya per haver vulnerat el dret a la llibertat d’expressió de l’Enric i el Jaume, veïns de Girona i de Banyoles, respectivament. Dona la raó als independentistes i anul·la les sentències que l’Audiència Nacional i el Tribunal Constitucional havien emès considerant-los culpables del delicte d’injúries a la Corona.

La sentència evidencia la manca de llibertats i cultura democràtiques a l’Estat Espanyol. Suposa el primer pronunciament contundent en aquest sentit d’ençà de l’inici de l’onada repressiva arran de la celebració del referèndum i la proclamació de la República. I ens esperona en continuar el combat, en tots els fronts, incloent el jurídic internacional.

La cort d’Estrasburg proclama el valor fonamental que per a tota democràcia té el dret a la llibertat d’expressió. Dret d’especial protecció quan s’empra com a fórmula de crítica política en al·lusió a un càrrec públic. I per tant, Europa dona la raó als qui entenem vàlida la crema de fotografies com un mitjà més d’expressió del rebuig profund que sentim per al monarca Borbó i la institució que representa. L’ús del foc queda emmarcat com a acte de reivindicació política, reconeixent el tribunal que és un mitjà vàlid per captar l’atenció dels mitjans d’aquells qui no hi poden accedir amb facilitat.
Estrasburg retreu que la resposta de l’Estat no va ser ni proporcional cap a la legitimitat de la protecció dels drets de la persona criticada, el rei dels espanyols, ni tampoc era necessària en el context d’una societat democràtica.

Hem insistit durant molts anys, d’ençà d’aquell 13 de setembre de 2007 en que tot va començar. Ho hem fet perquè sabíem que teníem raó i perquè volíem demostrar la repressió política que patim en aquesta presó de pobles denominada Espanya.

Volem dedicar aquesta contundent victòria a totes les persones que pateixen la repressió política, a les que són a l’exili o a la presó, així com molt especialment als companys Josep Valtonyc, Pablo Hasél i Àlex Elgio. La lluita contra la infàmia monàrquica és la lluita per la llibertat d’expressió i la llibertat de tot un poble.

Volem també agrair la determinació i constància dels dos represaliats d’aquella acció de protesta que comportà una onada de pires monàrquiques arreu dels Països Catalans i fins i tot arreu de l’Estat Espanyol.

Ja llavors teníem motius per cremar la imatge de la família reial.

Ara els motius en són molts més i molt més coneguts i assumits per molta més gent. Així és que… senyor pirotècnic, pot començar la mascletà!

Girona, República Catalana
Països Catalans, 13 de març de 2018

Així no, Mossos, així no

 

Havent analitzat els fets de les darreres hores, l’equip jurídic d’Alerta Solidària, en relació a les detencions practicades per l’acció dels CDR al Tribunal Superior de Justícia de Catalunya, creiem oportú fer públiques les següents consideracions:

Abús de dret. Les detencions practicades van ser del tot innecessàries. Podent discutir la legitimitat de les identificacions a persones que han actuat per la defensa de drets fonamentals que competeixen al conjunt de la societat, aquestes haurien estat més que suficients per encausar les persones que, triades aleatòriament, hauran de respondre pels suposats il·lícits comesos en la protesta. En nombroses ocasions en el passat més recent, en accions similars, i emmarcades en els mateixos paràmetres de reivindicació política, hem comprovat com la identificació ha estat el tràmit únic i suficient per a dur a terme posteriors imputacions. La detenció innecessària, agreujada per l’estada a calabossos durant 24 hores fins al pas a disposició judicial, és del tot contrària a dret i per tant un abús policial.

Abús de fet. Emmanillats, a les fosques i tancats dins dels furgons policials. Durant aproximadament 90 minuts van haver de romandre en aquestes condicions humiliants i vexatòries els 12 primers detinguts, un dels quals menor d’edat. Posteriorment van ser duts a la comissaria de les Corts. No calen gaires comentaris per entendre la nostra absoluta indignació així com comprendre que estudiem ja emprendre noves accions legals per depurar-ne les responsabilitats.

Per tot plegat, i en consideració al posicionament polític dels CDRs, afegim:

Que aquesta no és la línia encertada per encarar el cicle de mobilitzacions que s’estendran arreu del país i que, ens consta, tenen ben present els comandaments policials del cos policial autonòmic. Encarar la protesta pacífica i legítima, d’evident caràcter simbòlic, com ha estat l’acció a les portes del TSJC, amb l’abús policial com a norma representaria l’equivalent repressiu català a la resposta demofòbica espanyola. La que ha obtingut el nostre poble quan ha gosat emprar mecanismes merament democràtics i pacífics per a canalitzar les seves demandes socials i nacionals.

Sabem que és demanar massa que l’Estat Espanyol respecti les seves pròpies lleis. Però sí que exigim explicacions pel tracte dispensat als 14 detinguts i exigim per al futur immediat el respecte escrupolós als nostres drets civils més elementals.

Malgrat tot, els Comitès de Defensa de la República mostrem la nostra determinació a no aturar la tasca dinamitzadora. No pot ser d’una altra manera. Doncs possibles detencions, sancions, o imputacions de qualsevol mena no podran aturar la resposta solidària del nostre poble organitzat. No ens aturaran doncs responem amb dignitat a les formes molt més dures de repressió que ha comportat ja presó, exili, i el segrest de les institucions de la legítima, però no vençuda, República Catalana.

Alhora, expressem el nostre agraïment a totes les persones que aquests dies ens han mostrat el seu suport, especialment a les qui han estat treballant perquè tot anés de la millor maner possible.

 

A Barcelona, República Catalana

Països Catalans, 25 de febrer de 2018

 

Nou judici contra l’abús policial

S’obren les portes, baixen amb les porres enlaire i de sobte, un cop. Enmig del cap. Sang.

La contundent actuació policial dels Mossos d’Esquadra d’aquella nit del 28 de Maig de 2014 ja té cita per a judici. Impossibles de negar, les conseqüències d’aquell joc de bastons en que només repartien els uniformats, van provocar ferides greus que van requerir set grapes al cap d’un detingut i l’hospitalització amb nas trencat i tres punts a un altre. Un tercer detingut acabà també amb diverses contusions i ferides.

El que queda per veure és si fruit d’aquest judici, que tindrà lloc els dies 30 d’abril i 2-3 de maig en sortirà una condemna o per contra, tot atribuint la presumpció de veracitat a les versions policials, es trobarà alguna justificació al que a parer de diversos advocats personats en la causa no és més que un claríssim capítol d’abús policial. Amb resultat de lesions greus. Amb nocturnitat i molta, molta mala hòstia.

És el judici en que els coneguts com a “Quatre Roses” porten ara al banc dels acusats als agents que els van detenir, ensangonant la paret contra la que els van enclastar, al carrer Rosés del barri de Sants.

Els Quatre Roses van ser condemnats amb diverses penes de nou mesos i fins a dos anys de presó per haver llençat pedres als agents policials enmig de les protestes per l’intent de desallotjament del Centre Social Can Vies. Els fets es situen exactament a la tercera nit d’aldarulls i si bé el suposat llançament d’objectes hauria tingut lloc a la plaça de Sants, els detinguts haurien estat seguits carrers amunt per diverses furgonetes policials fins a barrar-los el pas i procedir a la seva detenció. Però els testimonis no parlen de corredisses sinó de gent caminant que de sobte són sorpresos per furgons policials que avançant a gran velocitat i en contra direcció s’aturen de cop i vomiten agents plens de ràbia amb les porres alçades que descarreguen contra quatre persones provocant l’esquitx de sang que durant dies es podia veure a la paret, a tocar de Can Mantega, fins que l’Ajuntament de Barcelona va córrer a netejar-lo.

Aquells detinguts, colpejats i forçats a suportar el procés judicial pel qual la Generalitat els demanava fins a set anys de presó, van acabar sent condemnats. La sentència, en relació a l’únic element probatori que va tenir en consideració, la versió policial, ho reconeixia així: “no s’aprecia element o circumstància que permeti dubtar de la seva imparcialitat”. Fàcil i dèbil punt i final que restableix un cop més el sistema d’impunitat policial que els moviments polítics i socials dissidents de la ciutat i del país mai hem oblidat. No ens ho han permès.
Els seus cops de porra, els mateixos que patirem l’1 d’octubre, ens posen a lloc. Ens recorden qui són i qui som.

De sobres sabem com n’és de difícil treure’ls la careta. I per això, per haver-ne pogut portar alguns al banc dels acusats, dins del seu propi sistema judicial, estem més que satisfets. Perquè el repte no ha estat citar-los a judici, sinó demostrar-los que no ens fan por. Que seguim on érem. Al costat dels qui lluiten i dels qui, com tu, llegeixes aquestes ratlles i saps perfectament de què parlem.

Perquè cada dia en som més. No callem. Actuem!
Can Vies es quedà al barri.
Nosaltres seguim als carrers! Prou impunitat policial!

UDON denuncia la solidaritat

Fa un any ens trobàvem als carrers cridant i assenyalant que la franquícia UDON de Sabadell explotava i acomiadava. Uns mesos que van omplir els carrers de lluita, i molta solidaritat. Lluita en forma de piquets permanents davant de l’establiment, enganxades massives d’adhesius a l’entorn del local i un suport de centenars de veïnes i solidàries que van aconseguir buidar el local durant setmanes, i pujar els colors a l’empresari que regenta el negoci i que tant bel·ligerant es mostra contra els drets de les seves treballadores.

Mesos més tard, se’ns amenaçava, a la Resposta Solidària, amb una querella per uns delictes que no reconeixem. Se’ns ha buscat durant temps, i a dia d’avui se’ns continua buscant per portar a judici a gent que l’únic que va fer va ser solidaritzar-se davant d’una situació d’explotació, precarietat i injustícia a la nostra ciutat.
Davant d’aquesta persecució, l’únic delicte que reconeixem és: respondre solidàriament contra l’explotació laboral practicada per la franquícia UDON Sabadell a les seves treballadores.
I volem advertir que la solidaritat aflora i augmenta quan les desigualtats s’aguditzen. I que la Resposta Solidària som totes aquelles que ens solidaritzem i denunciem cada atac a la dignitat que patim com a treballadores. Som aturades, treballadores que també hem patit la precarietat més extrema, treballadores de la llar, del sector càrnic o del sector serveis. Som aquelles que mai callarem. Som aquelles que ens solidaritzem. Som una, deu, cent i mil solidàries disposades a donar la cara les vegades que faci falta. I per tant, serà difícil trobar-nos, denunciar-nos i reprimir-nos a totes.

Davant d’aquesta amenaça repressiva que patim com a col·lectiu, exigim:

  • Que l’empresari Gerard Escaño, propietari d’UDON Sabadell, acabi amb la persecució judicial cap a nosaltres.
  • Que l’empresari Gerard Escaño, propietari d’UDON Sabadell, millori substancialment les condicions laborals de les seves treballadores arrel de les denuncies que fèiem fa un any

I per últim, emplacem a totes les solidàries de Sabadell, i dels país, a mostrar la seva solidaritat amb la persecució que estem patint, i restar atentes a futures convocatòries i mobilitzacions.

Perquè hem decidit no estar mai més soles.

Amb el suport mutu i la solidaritat com a bandera, TOTES SOM SOLIDÀRIES!

Demanem la citació del Subinspector de la policia que va lesionar a Marta T. a l’escola Pau Claris

Des d’Alerta Solidària hem demanat avui al Jutjat d’Instrucció 7 de Barcelona que citi a declarar en qualitat d’investigat al Subinspector del CNP amb número 70.231 com a presumpte autor de les lesions provocades a Marta T. el passat 1 d’octubre al col·legi electoral CEIP Pau Claris. La identificació de l’agent va ser possible gràcies a les imatges gravades aquell dia durant la brutal actuació policial al col·legi electoral, imatge que es va repetir arreu de Catalunya. La relació dels agents actuants i de la correspondència entre el distintiu i el número personal de cada un, aportada a requeriment del Jutjat, va permetre identificar personalment al subinspector en qüestió.

D’altra banda, des d’Alerta Solidària considerem que la coordinació de l’operatiu policial contra el referèndum i la violència sistemàtica i generalitzada de les unitats que van actuar als col·legis electorals del referèndum apunten a una responsabilitat clara i directa dels comandaments policials i polítics. De fet, l’informe del Coronel de la Guàrdia Civil Perez de los Cobos confirma el què era una evidència en relació a la coordinació policial i les ordres que van rebre les unitats i agents actuants. És per això que en els propers dies i setmanes instarem al Jutjat d’Instrucció a practicar noves diligències d’investigació per tal de depurar responsabilitats més enllà dels agents concrets que puguin resultar autors de fets delictius.

Aquestes mesures judicials són part de tots els esforços que des de l’Esquerra Independentista durem a terme per tal de combatre la impunitat policial i política per la repressió i violència patida per tanta gent el passat 1 d’octubre.

Barcelona, 1 de febrer de 2018

Alerta Solidària

Organització Antirepressiva de l’Esquerra Independentista

36 anys de presó per defensar el referèndum

El passat 27 de març, l’organització juvenil de l’Esquerra Independentista es va plantar davant la seu del Partido Popular per defensar el dret del poble català a l’autodeterminació, un dret inqüestionable i que no necessita el permís de ningú per ser exercit. Aquella acció va marcar l’inici de la campanya “L’organització és la clau de la victòria!” amb la que Arran va posar sobre la taula la necessitat de l’organització popular per fer el referèndum i guanyar la independència.
Després de 6 detencions executades pels Mossos d’Esquadra i la Policia espanyola, el Partido Popular, com a acusació particular, demana a cadascuna de les joves 6 anys de presó per enganxar adhesius a la seu i evidenciar el seu paper cabdal en la negació dels nostres drets.

Entenem que aquesta petició és absolutament desproporcionada i demostra una vegada més la voluntat de carregar contra el jovent independentista que està organitzant-se arreu dels Països Catalans per defensar la independència, els drets de la classe treballadora i el feminisme.

Els dies posteriors a l’acció simbòlica d’Arran a la seu del PP, tots els partits polítics amb representació parlamentària -independentistes i no independentistes- excepte la CUP van condemnar-la. Ens van acusar de violentes, com ho han fet amb els Jordis, quan sabem que la violència és la que vam patir en forma de cops de porra i bales de goma el passat 1 d’octubre. Que violència és la seva repressió que manté les preses polítiques a la presó i que sembla, que ara ens hi vol a nosaltres. Que violència és la seva connivència amb el feixisme arreu del país. Que violència són les seves polítiques neoliberals que ens ofeguen com a classe treballadora que som.

Amb tot el que hem viscut els darrers mesos, constatem que l’únic camí cap a la independència passa sí o sí per la desobediència. La desobediència a les seves lleis injustes, als seus tribunals repressors, a les seves polítiques criminals i en definitiva, la desobediència a tot l’engranatge de l’Estat que s’activarà cada cop que el poble faci passes fermes cap al seu alliberament sense por i sense permís.
I aquest camí, com hem vist en la defensa dels col·legis durant l’1 d’octubre i els dies previs o en les vagues generals del 3 d’octubre i el 8 de novembre, el farà un poble mobilitzat, organitzat, desobedient i lluitador.

És més necessari que mai que continuem responent a la repressió de forma col·lectiva, que davant d’un procés polític que ha protagonitzat el poble, sigui tot el poble qui s’autodefensi davant dels atacs d’un Estat podrit i planti cara, com ho està fent, de forma solidària. I es que en les últimes hores i sempre, hem rebut tot l’escalf del moviment popular, el millor tresor d’aquest país.
Ara Arran ens enfrontem a un total de 36 anys de presó per defensar el referèndum d’autodeterminació, però això no ens farà aturar la lluita, tot el contrari, plantarem cara i seguirem defensant l’anhel de construir uns Països Catalans lliures, socialistes i feministes! I ho farem organitzant-nos, perquè sabem que l’organització és la clau de la victòria!

 

Arran

Alerta Solidària

Quan anar a la presó no és un drama

 

I de sobte confirmen la notícia. Dormirà a la presó. Ens ho veiem venir però algunes ens resistíem a acceptar-ho. En el fons albergàvem esperances de racionalitat, de proporcionalitat i de tants altres principis que havíem sentit que guiaven l’acció penal en un sistema democràtic i de dret.

 

Però el cert és que la repressió en clau política ha estat una constant a l’Estat Espanyol. Que ha causat centenars de detinguts i presos per la seva ideologia. Tant abans com després de la mal anomenada transició democràtica. Ho testimonien els nombrosos companys i companyes independentistes que, sota l’ombra del monarca posat a dit per Franco, han patit detenció, presó, tortura i exili, a més de l’assetjament a familiars, seguiments, escorcolls, multes, embargaments, entrades a domicilis, pallisses, etc.

 

En aquests dies que venen, amb dos presos polítics més, i amb la perspectiva que no siguin els darrers, hem de tenir ben present les experiències d’aquells qui, amb molt menys suport i amb pocs mitjans de comunicació interessats en donar-los veu, han estat capaços de refer-se de la repressió patida i seguir el combat.

 

La confiança en el poble que viu, que batega, que avança i no s’arronsa.

És el suport dels qui sabem què volem i estem disposats a no rendir-nos, el que permet a un pres polític restar amb el cap ben alt dins de la presó, orgullós de pertànyer a un moviment irreductible.

 

No. Tinguem-ho clar. Anar a la presó no és un drama. És un cop dur, cap a un company i els seu entorn proper. Però també és un revulsiu. Un fet clarificador. Una oportunitat d’agermanament social i massiu contra la repressió que rellanci amb més força el clam de llibertat. Que emmudeixi els cants enganyosos de les excel·lències de la impossible Espanya reformada. Que ens faci a tots i a totes més fortes, més solidàries i més dignes.

 

Avui ens despertem amb en Jordi Cuixart i en Jordi Sànchez a Soto del Real, tancats per ordre de l’Audiència Nacional.  No són els primers catalans a fer aquest trajecte per causes polítiques. No seran els darrers.

 

No tinguem por. La bèstia es defensa i ataca. Però nosaltres tenim la raó i els carrers.

Som majoria. Som poble. Som República!

Quanta arbitrarietat patida! Quants abusos soferts!

Quanta solidaritat exercida! Quants braços oberts!

Renaix de l’escalf la vida el cor dels guerrers sincers

                                                                                  Guanyarem!

 

Alerta Solidària

17 d’octubre de 2017

 

 

 

Alerta Solidària inicia accions legals contra agents de policia per vulnerar drets fonamentals.

Posem a la xarxa, a disposició de tothom que ho necessiti, models de denúncia contra funcionaris policials i també contra funcionaris de correus que hagin caigut en la deriva censuradora anti-referèndum

Amb invocació a la Convenció Europea de Drets Humans, posem de relleu la vulneració de principis bàsics, de drets fonamentals, reconeguts per la pròpia Constitució Espanyola, que s’està produint aquests dies als Països Catalans.

No podem permetre que a partir d’ordres de fiscalia, sense fonament jurídic de cap mena, es limitin els nostres drets d’expressió i de manifestació. Sota la pretesa prohibició d’un referèndum, que només compta amb la suspensió cautelar del Tribunal Constitucional, sense que es pugui atribuir un delicte de desobediència al poble que no ha rebut cap ordre directa legítima, els cossos i forces de seguretat de l’Estat i la fiscalia passen a la pirueta jurídica d’una actuació censuradora preventiva cap a tot un poble que només reclama el debat democràtic en llibertat.

Per començar, demà dimecres, a les nou del matí, als Jutjats de Guàrdia de Santa Coloma de Gramenet, presentarem la primera denúncia contra la policia local d’aquesta ciutat, pel decomís de material polític i per la identificació de quatre veïns de Gramenet. Els fets tingueren lloc la matinada del diumenge 17.

Roda de premsa: Dimecres, 20 de setembre. A les 9h.

Jutjats de Santa Coloma de Gramenet (Passeig Salzareda, 15-18)

Aitor Blanc (SOM Gramenet)

Angel Gonzalez (Solidaridad Obrera)

Gabriela Serra (diputada CUP)

David Aranda (advocat i portaveu nacional d’Alerta Solidària)

Els models que difondrem han estat pensats per defensar els nostres drets fonamentals, per fer possible el debat polític amb tranquil·litat i aportar un granet de sorra més en la defensa del legítim dret del nostre poble a expressar-se al carrer i a les urnes. Res més. Se’n diu democràcia. És llibertat.

Santa Coloma de Gramenet

19 de setembre de 2017

Comunicat AL CUP d’Alcanar i Alerta Solidària sobre retencions policials

 

Anit, al voltant de la mitjanit, tres militants de la CUP d’Alcanar van ser identificats i retinguts per la Guàrdia Civil de Sant Carles de la Ràpita mentre penjaven cartells del referèndum i material divers de la campanya del Sí a la localitat de les Cases d’Alcanar.

En primer lloc, els agents de la Guàrdia Civil van identificar els tres militants i, tot seguit, van trucar al capità de la Caserna per tal de procedir el seu trasllat cap a la Caserna de Sant Carles de la Ràpita.

En segon lloc, un cop al quarter de la Guàrdia Civil, se’ls va requisar tot el material de campanya (cartells, granera, plafons, pegament, etc.) i durant més de dos hores van ser identificats i retinguts, també se’ls va requisar les pertinences personals.

Finalment,  al voltant de les 02:15 de la matinada van deixar marxar els tres companys de la CUP d’Alcanar, havent-los acusat de desobediència. Els pròxims dies rebran una citació judicial del Jutjat d’Amposta, que ja ha obert diligències.

Des de l’assemblea local de la CUP d’Alcanar tenim molt clar que la instrucció parla de requisar material, la resta és atemorir. La CUP d’Alcanar seguirà amb tots els actes de campanya del referèndum previstos durant estos dies.

Davant les seues amenaces, desobeïm per la independència. No tenim por.
 

 

AL CUP Alcanar

Alerta Solidària

 

15 de setembre del 2017

Alcanar (Països Catalans)