36 anys de presó per defensar el referèndum

El passat 27 de març, l’organització juvenil de l’Esquerra Independentista es va plantar davant la seu del Partido Popular per defensar el dret del poble català a l’autodeterminació, un dret inqüestionable i que no necessita el permís de ningú per ser exercit. Aquella acció va marcar l’inici de la campanya “L’organització és la clau de la victòria!” amb la que Arran va posar sobre la taula la necessitat de l’organització popular per fer el referèndum i guanyar la independència.
Després de 6 detencions executades pels Mossos d’Esquadra i la Policia espanyola, el Partido Popular, com a acusació particular, demana a cadascuna de les joves 6 anys de presó per enganxar adhesius a la seu i evidenciar el seu paper cabdal en la negació dels nostres drets.

Entenem que aquesta petició és absolutament desproporcionada i demostra una vegada més la voluntat de carregar contra el jovent independentista que està organitzant-se arreu dels Països Catalans per defensar la independència, els drets de la classe treballadora i el feminisme.

Els dies posteriors a l’acció simbòlica d’Arran a la seu del PP, tots els partits polítics amb representació parlamentària -independentistes i no independentistes- excepte la CUP van condemnar-la. Ens van acusar de violentes, com ho han fet amb els Jordis, quan sabem que la violència és la que vam patir en forma de cops de porra i bales de goma el passat 1 d’octubre. Que violència és la seva repressió que manté les preses polítiques a la presó i que sembla, que ara ens hi vol a nosaltres. Que violència és la seva connivència amb el feixisme arreu del país. Que violència són les seves polítiques neoliberals que ens ofeguen com a classe treballadora que som.

Amb tot el que hem viscut els darrers mesos, constatem que l’únic camí cap a la independència passa sí o sí per la desobediència. La desobediència a les seves lleis injustes, als seus tribunals repressors, a les seves polítiques criminals i en definitiva, la desobediència a tot l’engranatge de l’Estat que s’activarà cada cop que el poble faci passes fermes cap al seu alliberament sense por i sense permís.
I aquest camí, com hem vist en la defensa dels col·legis durant l’1 d’octubre i els dies previs o en les vagues generals del 3 d’octubre i el 8 de novembre, el farà un poble mobilitzat, organitzat, desobedient i lluitador.

És més necessari que mai que continuem responent a la repressió de forma col·lectiva, que davant d’un procés polític que ha protagonitzat el poble, sigui tot el poble qui s’autodefensi davant dels atacs d’un Estat podrit i planti cara, com ho està fent, de forma solidària. I es que en les últimes hores i sempre, hem rebut tot l’escalf del moviment popular, el millor tresor d’aquest país.
Ara Arran ens enfrontem a un total de 36 anys de presó per defensar el referèndum d’autodeterminació, però això no ens farà aturar la lluita, tot el contrari, plantarem cara i seguirem defensant l’anhel de construir uns Països Catalans lliures, socialistes i feministes! I ho farem organitzant-nos, perquè sabem que l’organització és la clau de la victòria!

 

Arran

Alerta Solidària

Quan anar a la presó no és un drama

 

I de sobte confirmen la notícia. Dormirà a la presó. Ens ho veiem venir però algunes ens resistíem a acceptar-ho. En el fons albergàvem esperances de racionalitat, de proporcionalitat i de tants altres principis que havíem sentit que guiaven l’acció penal en un sistema democràtic i de dret.

 

Però el cert és que la repressió en clau política ha estat una constant a l’Estat Espanyol. Que ha causat centenars de detinguts i presos per la seva ideologia. Tant abans com després de la mal anomenada transició democràtica. Ho testimonien els nombrosos companys i companyes independentistes que, sota l’ombra del monarca posat a dit per Franco, han patit detenció, presó, tortura i exili, a més de l’assetjament a familiars, seguiments, escorcolls, multes, embargaments, entrades a domicilis, pallisses, etc.

 

En aquests dies que venen, amb dos presos polítics més, i amb la perspectiva que no siguin els darrers, hem de tenir ben present les experiències d’aquells qui, amb molt menys suport i amb pocs mitjans de comunicació interessats en donar-los veu, han estat capaços de refer-se de la repressió patida i seguir el combat.

 

La confiança en el poble que viu, que batega, que avança i no s’arronsa.

És el suport dels qui sabem què volem i estem disposats a no rendir-nos, el que permet a un pres polític restar amb el cap ben alt dins de la presó, orgullós de pertànyer a un moviment irreductible.

 

No. Tinguem-ho clar. Anar a la presó no és un drama. És un cop dur, cap a un company i els seu entorn proper. Però també és un revulsiu. Un fet clarificador. Una oportunitat d’agermanament social i massiu contra la repressió que rellanci amb més força el clam de llibertat. Que emmudeixi els cants enganyosos de les excel·lències de la impossible Espanya reformada. Que ens faci a tots i a totes més fortes, més solidàries i més dignes.

 

Avui ens despertem amb en Jordi Cuixart i en Jordi Sànchez a Soto del Real, tancats per ordre de l’Audiència Nacional.  No són els primers catalans a fer aquest trajecte per causes polítiques. No seran els darrers.

 

No tinguem por. La bèstia es defensa i ataca. Però nosaltres tenim la raó i els carrers.

Som majoria. Som poble. Som República!

Quanta arbitrarietat patida! Quants abusos soferts!

Quanta solidaritat exercida! Quants braços oberts!

Renaix de l’escalf la vida el cor dels guerrers sincers

                                                                                  Guanyarem!

 

Alerta Solidària

17 d’octubre de 2017

 

 

 

Alerta Solidària inicia accions legals contra agents de policia per vulnerar drets fonamentals.

Posem a la xarxa, a disposició de tothom que ho necessiti, models de denúncia contra funcionaris policials i també contra funcionaris de correus que hagin caigut en la deriva censuradora anti-referèndum

Amb invocació a la Convenció Europea de Drets Humans, posem de relleu la vulneració de principis bàsics, de drets fonamentals, reconeguts per la pròpia Constitució Espanyola, que s’està produint aquests dies als Països Catalans.

No podem permetre que a partir d’ordres de fiscalia, sense fonament jurídic de cap mena, es limitin els nostres drets d’expressió i de manifestació. Sota la pretesa prohibició d’un referèndum, que només compta amb la suspensió cautelar del Tribunal Constitucional, sense que es pugui atribuir un delicte de desobediència al poble que no ha rebut cap ordre directa legítima, els cossos i forces de seguretat de l’Estat i la fiscalia passen a la pirueta jurídica d’una actuació censuradora preventiva cap a tot un poble que només reclama el debat democràtic en llibertat.

Per començar, demà dimecres, a les nou del matí, als Jutjats de Guàrdia de Santa Coloma de Gramenet, presentarem la primera denúncia contra la policia local d’aquesta ciutat, pel decomís de material polític i per la identificació de quatre veïns de Gramenet. Els fets tingueren lloc la matinada del diumenge 17.

Roda de premsa: Dimecres, 20 de setembre. A les 9h.

Jutjats de Santa Coloma de Gramenet (Passeig Salzareda, 15-18)

Aitor Blanc (SOM Gramenet)

Angel Gonzalez (Solidaridad Obrera)

Gabriela Serra (diputada CUP)

David Aranda (advocat i portaveu nacional d’Alerta Solidària)

Els models que difondrem han estat pensats per defensar els nostres drets fonamentals, per fer possible el debat polític amb tranquil·litat i aportar un granet de sorra més en la defensa del legítim dret del nostre poble a expressar-se al carrer i a les urnes. Res més. Se’n diu democràcia. És llibertat.

Santa Coloma de Gramenet

19 de setembre de 2017

Comunicat AL CUP d’Alcanar i Alerta Solidària sobre retencions policials

 

Anit, al voltant de la mitjanit, tres militants de la CUP d’Alcanar van ser identificats i retinguts per la Guàrdia Civil de Sant Carles de la Ràpita mentre penjaven cartells del referèndum i material divers de la campanya del Sí a la localitat de les Cases d’Alcanar.

En primer lloc, els agents de la Guàrdia Civil van identificar els tres militants i, tot seguit, van trucar al capità de la Caserna per tal de procedir el seu trasllat cap a la Caserna de Sant Carles de la Ràpita.

En segon lloc, un cop al quarter de la Guàrdia Civil, se’ls va requisar tot el material de campanya (cartells, granera, plafons, pegament, etc.) i durant més de dos hores van ser identificats i retinguts, també se’ls va requisar les pertinences personals.

Finalment,  al voltant de les 02:15 de la matinada van deixar marxar els tres companys de la CUP d’Alcanar, havent-los acusat de desobediència. Els pròxims dies rebran una citació judicial del Jutjat d’Amposta, que ja ha obert diligències.

Des de l’assemblea local de la CUP d’Alcanar tenim molt clar que la instrucció parla de requisar material, la resta és atemorir. La CUP d’Alcanar seguirà amb tots els actes de campanya del referèndum previstos durant estos dies.

Davant les seues amenaces, desobeïm per la independència. No tenim por.
 

 

AL CUP Alcanar

Alerta Solidària

 

15 de setembre del 2017

Alcanar (Països Catalans)

Llibertat per a Hamza Yalçin. Periodista detingut per la policia espanyola a Barcelona per ordre d’Erdogan

QUE RES NO ENS FACI CÒMPLICES DEL RÈGIM DICTATORIAL DE RECEP TAYYIP ERDOGAN

L’escriptor i periodista suec d’origen turc Hamza Yalçin va ser detingut, el proppassat dia 3 d’agost, a l’aeroport del Prat, i des d’aleshores està empresonat a Can Brians. La policia espanyola el va detenir executant una ordre de recerca dictada per Recep Tayyip Erdogan, que acusava l’escriptor de pertànyer a una organització terrorista, la qual no existeix, i d’injuriar el president turc a través d’algun dels seus articles. El passat 24 d’agost l’Audiència Nacional va desestimar la petició de llibertat de Hamza fins a la resolució de la causa d’extradició.

Les organitzacions i entitats sotasignats, profundament sorpreses i preocupades per la detenció i empresonament de Hamza, demanem el seu alliberament immediat i la no extradició pels motius que ressenyem:

Hamza Yalçin és un periodista de llarga i fructífera trajectòria, que va haver d’abandonar Turquia per la seva lluita en defensa dels drets civils i polítics. Va ser perseguit per la seva militància i ideologia, i va obtenir l’asil polític i la nacionalitat sueca. Ara és perseguit fora del seu país per exercir la seva feina: explicar la realitat de Turquia, on cada vegada hi ha menys drets i menys garanties per a la població que no combrega amb el règim d’Erdogan. Com amb tots els professionals del periodisme i de l’escriptura, cal garantir sempre el seu dret a la llibertat ideològica i d’expressió. Així com també cal preservar la llibertat de premsa i el dret a la informació de tots els ciutadans. Quan un periodista no es pot expressar lliurement, és tota la societat qui hi surt perdent.

Entenem que aquesta detenció s’emmarca dins la campanya repressiva del president turc Erdogan que, sobretot des del cop estat fallit de juliol de 2016, ha empresonat jutges, advocats, fiscals, membres d’organitzacions en defensa dels Drets Humans, periodistes i escriptors sota falses acusacions de terrorisme, amb el propòsit d’emmudir aquelles veus incòmodes per al seu govern. I continua exercint la repressió sobre tots aquells estaments que no contribueixin al missatge que ell dicta. En aquest sentit, un dels col·lectius més perjudicats ha estat el de la premsa i els professionals de la informació, els quals han vist com han empresonat més de dos

centenars de periodistes en poc temps, que estan a l’espera de judicis que mai no arriben. També han assistit al tancament continu de mitjans de comunicació, sota l’emparament legal de la legislació antiterrorista. L’altre col·lectiu que ha patit aquesta repressió ha estat el dels professors. Avui són milers els empresonats a Turquia de manera arbitrària i sense cap garantia, esperant judici. Turquia ha estat definida pel també periodista turc Can Dündar com “la presó més gran d’Europa”.

Ens preocupa que l’Estat espanyol estigui assumint el paper de còmplice en la repressió de la premsa lliure i en l’empresonament de les veus dissidents envers el règim turc. És greu que un estat democràtic pugui estar jugant una perillosa complicitat amb les autoritats turques, executant una ordre de la Interpol que no tenia obligació d’executar. Altres estats europeus no han fet cas de les peticions de Turquia i s’han negant a col·laborar amb les seves autoritats en l’empresonament i repressió a la dissidència política.

Volem denunciar la manca d’independència del Ministeri Fiscal, el qual hauria de vetllar pel rigorós compliment dels Drets Humans i no sota criteris polítics i corporatius. La seva representació no ha posat en evidència els greus perills que subsisteixen en el present procediment tant per a Hamza Yalçin com per a la llibertat de premsa i d’expressió. En tot moment ha tingut un paper absolutament contrari a la llibertat de Hamza, mantenint l’ingrés a presó fins a la resolució de l’extradició i oposant-se sistemàticament a la petició de llibertat feta per la defensa.

Sol·licitem, per tant, a l’Audiència Nacional, que actuï de forma independent als interessos polítics del govern espanyol i vetlli per l’estricte respecte als Drets Humans, acordant la immediata posada en llibertat de Yalçin i denegant-ne l’extradició.

Així mateix demanem que el govern de l’Estat espanyol, de qui depèn en darrera instància la resolució de l’extradició de Yalçin, denegui l’extradició del periodista suec, amb un clar i inequívoc compromís en la defensa dels Drets Humans, drets que Turquia vulnera sistemàticament.

Finalment, cal recordar que Hamza Yalçin és ciutadà europeu, que va tenir la condició de refugiat polític l’any 1987, fins que va aconseguir la nacionalitat sueca el 2006. La protecció internacional brindada per Suècia va respondre al fet d’haver estat una persona perseguida al seu país d’origen per les seves idees i la seva lluita política i haver estat torturat durant el període de captiveri a Turquia, així com haver estat condemnat a mort a Turquia.

Demanem a les autoritats espanyoles que de cap manera contemplin la possibilitat d’extradir-lo a Turquia. En primer lloc perquè no s’escau, ja que les acusacions es fonamenten en falses atribucions emmarcades en una campanya de repressió a la premsa lliure. Acceptar com a certa la farsa judicial iniciada per les autoritats de Turquia, representaria establir un greu precedent per a aquelles persones que han escollit les lletres per lluitar per la llibertat en els seus països d’origen. Totes aquelles persones que volen explicar el món a través de la paraula, les quals es veuen obligades a buscar refugi en els nostres països. En segon lloc, perquè no hi ha cap mena de garantia que la seva integritat física i moral sigui respectada. Turquia ha suspès l’aplicació del Conveni Europeu dels Drets Humans i existeixen denúncies de múltiples organismes internacionals sobre l’existència de tortures i execucions extrajudicials. Havent estat Yalçin condemnat a mort a Turquia, res no garanteix que les seves autoritats no executin aquesta condemna, ja que l’executiu turc s’està replantejant restaurar la pena de mort.

Per tot l’exposat, demanem l’alliberament immediat i sense condicions de Hamza Yalçin, i la denegació d’extradició a Turquia, així com el cessament immediat del col·laboracionisme de l’Estat espanyol amb el Govern Turc, mancat de garanties democràtiques i de respecte als Drets Humans.

SIGNATURES:

PEN CATALÀ

COL·LEGI DE PERIODISTES DE CATALUNYA

ALERTA SOLIDÀRIA

AELC- Associació d’Escriptors en Llengua Catalana

ACEC- Associació Col·legial d’Escriptors de Catalunya ASIL.CAT

ASSOCIACIÓ DE PERIODISTES EUROPEUS DE CATALUNYA GRUP BARNILS

GRUP BARNILS

PEN INTERNACIONAL

RED INTERNACIONAL DE PERIODISTAS CON VISIÓN DE GÉNERO SICOM

SPC- SINDICAT DE PERIODISTES DE CATALUNYA XARXA INTERNACIONAL DE DONES PERIODISTES

Declara Mosso d’Esquadra pels registres a #RepressióSexista

El passat 15 de desembre de 2016 vam fer una Roda de Premsa per a fer públiques unes vexacions per part dels Mossos d’Esquadra a dues veïnes del nostre barri, durant el desallotjament il·legal de La Benaventurada (espai alliberat de les Corts). Se’ls va fer un registre corporal en el qual els seus drets no van ser respectats. Els mossos van sobrepassar els límits contemplats en la llei per dur-lo a terme i nosaltres creiem que va ser per clars motius de gènere.

Tot i que sí que les va registrar una dona, es va dur a terme en la mateixa habitació on hi havia majoritàriament homes, alhora que se’ls va fer un registre completament desproporcionat i injustificat pels fets que havien passat. Als dos homes, que també van ser registrats, no els hi van fer de la mateixa manera ni en el mateix grau. Tal i com diu la denúncia: Mentre l’agent palpava la part genital, va introduir dos dits entre les calces i la vulva per tal de separar-les de la pell i mirar a l’interior, enfocant amb una llanterna. A més a més, a una d’elles se li va fer de cara a les altres persones de l’habitació, actuació totalment injustificada pels fets que havien passat.

Considerem aquesta actuació vexatòria, intimidatòria i injustificada, sense altra finalitat que perpetuar la discriminació de gènere que patim les dones. Davant aquesta actuació, tant Alerta Solidària com Cortsenques Dissidents vam exigir les responsabilitats polítiques pertinents, instant que el departament d’interior facilités els agents actuants el dia dels fets així com a també a assumir les responsabilitats pertinents si el cos policial autonòmic no respectava els drets fonamentals i humans, discriminant i agredint per motius de gènere les dones.

Avui fem públic que, després de tres requeriments judicials, mossos d’esquadra ha facilitat el número d’agent de qui segons ells va realitzar els registres, i que avui, 27 de juny, ha estat citada a declarar per els fets que vam denunciar.

Encara no sabem el contingut de les declaracions, però podem reafirmar l’obertura d’una investigació judicial davant l’actuació del mossos i que aquesta tira endavant.

Sabem que aquest cas no és un fet aïllat, que no és la primera vegada que els mossos d’esquadra tenen un tracte discriminatori i sexista, i això ha de formar part de l’esfera pública i política. Cal assenyalar qualsevol tipus de violència, abús, agressió o discriminació per motius de gènere i, sobretot, quan qui l’exerceix és la institució que suposadament ha de vetllar per la nostra seguretat. Cal  verbalitzar i visibilitzar en veu ben alta quan els nostres drets són transgredits i vulnerats.

N’estem fartes que es parli de la repressió en un sentit genèric sense tenir en compte la perspectiva de gènere i, per tant, invisibilitzant-la. Animem a compartir qualsevol experiència viscuda amb els cossos policials per evidenciar la discriminació que patim.

Fem-nos visibles, donem-nos suport, juntes més fortes contra la #RepressióSexista!

Per a més informació:
alerta@alerta.cat
vagadetoteslescorts@gmail.com

 

 

5 agents dels Mossos seran jutjats per una pallissa contra tres manifestants pro Can Vies

Els policies van ser gravats protagonitzant una ràpida incursió en un portal de la Plaça de Sants amb les porres a la mà per carregar brutalment contra les persones que estaven allà dins i que en fugiren com van poder intentant-se protegir dels colps com podien. Alguns d’ells amb traus al cap i sang regalimant per les seves cares. Els mossos, tan bon punt van veure’s observats i gravats van afanyar-se a abandonar el lloc dels fets.

El jutjat d’instrucció núm. 14 de Barcelona ha procedit a cloure la fase inicial d’enjudiciament dels fets i procedeix a obrir la fase que ens durà a la celebració del judici. Acusacions diferents que poden arribar fins als 5 anys de presó, inhabilitacions de fins a quatre anys i indemnitzacions d’entre 3.000 i 5.000 €.

Aquest va ser un capítol més de la violència viscuda en plenes mobilitzacions veïnals en defensa del centre social Can Vies de Sants, a finals de maig de 2014. Arriba per tant un moment clau de l’enjudiciament dels fets d’aquells dies. La brutalitat amb que els Mossos van actuar, seguint instruccions del Departament d’Interior, i la carta blanca per imposar a tot preu la “pau” al barri. Estratègia errònia que donava, dia rere dia, més suport veïnal a les persones compromeses amb el projecte alternatiu santsenc que representa Can Vies.

Una actuació ràpida, en grup, coordinada, d’efectuar el major mal possible en el menor temps. Però creient-se a l’esguard de les mirades que aquest cop han pogut aportar el testimoniatge d’uns fets que malauradament no són aïllats sinó pràctica habitual quan els mossos es creuen impunes a tota conseqüència.

I això ha de canviar. I està canviat! Gràcies a la determinació dels qui s’atreveixen a denunciar, a superar les pors, a enfrontar-se de nou als seus agressors, ara en seu judicial, i com sempre amb el suport de tota aquella gent que reclama la fi de la impunitat policial.

Al costat dels tres denunciants, en Joan, en Miquel i en Bernat, ferits de diferent consideració, i que podem veure explicant els fets en aquest vídeo de La Directa1 (a partir del segon 00:57). Amb ferides i traus al cap de diferents consideracions, han fet un pas endavant, actuant contra la impunitat i la brutalitat policial i sense oblidar els motius pels quals van sortir al carrer: la defensa dels nostres barris, populars, actius i combatius!

Som barri! Som força! Som Can Vies!

 

Nova victòria de la Solidaritat: BBVA es retira de la causa contra les 4 activistes de la PAHC Bages

Després d’una setmana de denúncia pública de les gravíssimes acusacions a les que han de fer front 4 companyes de la PAHC del Bages,  entre les quals hi ha organització criminal, avui hem sabut que BBVA ha renunciat a les accions civils i penals contra les 4 activistes.
La motivació de la retirada de l’acusació de  BBVA en el present cas, arriba tard, recordem que el mateix procés va ser impulsat des del primer moment per l’esmentada entitat; 4 anys de procediment; i no ha decidit retirar-se d’acusació fins que s’ha fet pública les peticions surrealistes de pertinença  a organització criminal que es demana als 4 companys de la PAHC Bages.
Malgrat la retirada de l’acusació del BBVA, el procediment no ha acabat, el proper dia 22 de juny, els 4 companys seran jutjats per delicte de danys i per pertinença a organització criminal, al continuar existint el Ministeri Fiscal com a acusació.
La gravíssima imputació per pertinença a grup criminal per part de la Fiscalia pels quatre acusats,  juntament amb el delicte de danys, poden suposar penes de presó i elevades multes, però també un precedent pitjor encara: l’intent de judicialitzar la resposta activista i solidària mitjançant la figura de grup criminal obre un perillós referent en tant que es pretén equiparar a delinqüència la necessària activació social de protesta i autodefensa.
Així doncs, la lluita continua, no defallim, ni defallirem. Exigim l’arxiu immediat de la causa contra els quatre activistes investigats. Ni un abús més, ni bancari, ni policial, ni judicial.
Manresa i Sabadell, a 12 de juny de 2017.

OSPDH: Sobre les declaracions realitzades pel Sr. Juan Carlos Navarro Pérez, Director del Centre Penitenciari Brians I al Parlament de Catalunya

Com a conseqüència de les declaracions realitzades pel Sr. Juan Carlos Navarro Pérez, Director del Centre Penitenciari Brians I, el dia 16 de maig de 2017 en el marc del Grup de Treball vers el “Règim d’Aïllament dels Departaments Especials de Règim Tancat -DERT” de la Comissió de Justícia del Parlament de Catalunya, l’Observatori del Sistema Penal i els Drets Humans de la Universitat de Barcelona, emet el següent comunicat.

Comunicat OSPDH. intervencio director B1 PARLAMENT CATALUNYA

 

 

3 membres d’Arran Lleida denunciades per retirar plaques amb noms franquistes

Nota d’Arran Lleida:


Just un dia després de publicar un comunicat on denunciàvem que tres joves d’Arran Lleida podrien ser denunciades per la retirada de plaques franquistes dels carrers, avui, a través dels mitjans de comunicació locals, la Guàrdia Urbana confirmava la denúncia. 

 

Avui la Guàrdia Urbana anunciava que havia obert diligències penals per haver arrencat plaques de dos carrers que porten els noms de personalitats franquistes: Alcalde Recasens i Germans Recasens. Arran d’aquest fet, es fa més evident encara que ni govern del PSC a La Paeria ni tampoc les forces polítiques que dirigeixen d’encobert l’Ajuntament de Lleida (Ciutadans i PP) tenen cap intenció de qüestionar el règim feixista i es mantindran en la seva negativa de fer un acte de justícia històrica i d’homenatge a les persones que lluitaren per la nostra llibertat.

 

Això només s’explica si hi ha ordres polítiques ben clares i directes. Resulta clar que les sancions que puguin arribar a rebre aquests joves tenen la intenció política de fer retrocedir i impedir la lluita per uns carrers lliures, insubmisos i rebels. Ens trobem, doncs, davant d’un cas de repressió política per part d’un l’Ajuntament de Lleida que vol criminalitzar totes aquelles organitzacions que qüestionem i impugnem els seus privilegis i la falsa transició del 78 que ells defensen amb la negativa de retirar els noms dels carrers franquistes.

 

No permetrem que l’estratègia de la por, de l’amenaça de les multes, d’emmarronar-nos individualment amb sancions freni els passos endavant que estem decidides a fer. No tenim por: no estem soles, i sabem que la nostra millor arma és la solidaritat. Al marge de la vostra llei i a cada sanció, respondrem. A cada sanció, ens farem més fortes. Ja estan començant a organitzar noves campanyes.

 

Hem pres la humil decisió de no retrocedir.
Seguirem lluitant, seguirem desobeint!