Ni ahir, ni avui, ni el 17G ens faran callar. Prou impunitat policial

Pau Andalus, Bénitez, Quintana, són alguns dels darrers casos en que malgrat haver estat provat que les lesions, o la mort en el cas del Sr. Benítez, van ser causades per policies, no hi van haver-hi condemnes o van haver-hi condemnes vergonyants, que no només no posen fi a la impunitat policial sinó que envien missatges de l’emparament judicial que existeix fins i tot un cop superades les dificultats per provar allò que les Administracions competents amaguen, que és que els seus agents han exercit una violència policial inacceptable i repugnant.

 

paua

 

En la majoria d’aquests casos, alguns dels sindicats convocants de la manifestació prevista pel proper 17 de gener, sota el lema: Per la dignitat policial, el respecte institucional, la garantia jurídica de les nostres funcions i per la nostra seguretat, van emetre comunicats congratulant-se de les absolucions dels agents jutjats, i atacant contra aquelles persones, organitzacions o entitats que havien mostrat suport a les víctimes i que havien denunciat les respectives vulneracions de Drets Humans.

Cap pronunciament de solidaritat amb les víctimes, que no ens equivoquem, no són els agents jutjats. Cap pronunciament ni manifestació per acabar amb la xacra de la violència institucional, dels maltractaments o lesions, o la mort causades a les denunciants. Cap exigència per posar llum sobre aquests casos.

El termòmetre de democràcia d’un estat no només es mesura pel nombre de casos de vulneracions de Drets Humans, sinó també, i sobretot, de com a poders públics es respon als mateixos.

En el cartell de convocatòria de la citada manifestació apareix la fotografia del Josep, regidor de la CUP, però no ens equivoquem, el missatge que envien o que pretenen enviar aquests sindicats no és contra la cup ni contra l’Esquerra Independentista, és un avís clar contra totes aquelles persones que diem de forma clara i contundent que no permetrem cap abús, ni de poder, ni d’autoritat, ni cap mena de vulneració dels nostres Drets Fonamentals.

rdp17g

 

Trobem inadmissible que persones i sindicats propers a l’extrema dreta, quan no militants d’aquesta, que recordem porten pistoles i tenen presumpció de veracitat en l’exercici de les seves funcions, ens amenacin, o ens intentin intimidar amb el que és un acte lamentable que evidencia que el que reclamen és un paraigües d’impunitat major, fins i tot, que el que tenen actualment. A nosaltres no ens fan por, a nosaltres no ens intimiden, però com hem dit el missatge que envien no és per nosaltres si no per totes les persones que cada dia lluiten per una societat més justa i que fomenti i vetlli pel respecte als Drets Humans. I en aquesta interpel·lació entenem que els responsables polítics així com els màxims responsables policials dels cossos policials tenen l’obligació d’actuar. Cal que hi hagi un compromís clar, explícit i sobretot real i efectiu, per acabar amb la impunitat policial, per acabar amb les males pràxis policials, i depurar amb ma de ferro les responsabilitats d’aquells agents que hagin participat activament en la vulneració de Drets Humans, així com la d’aquells que han encobert o dificulten les investigacions contra aquests.

És aquest el repte que tenim com a societat i és aquesta l’exigència que com a Alerta Solidària fem cap a l’Ada Colau, Recasens, Jordi Jané i en Trapero respectivament com a responsables directes de la gestió política de Guàrdia Urbana i Mossos d’Esquadra. El temps de promocionar aquells agents que han estat implicats (de la forma que sigui) en casos de vulneració de Drets Humans, com va passar amb el documental de Ciutat Morta amb el Sr. Evelio Vàzquez, promocionat per part de Barcelona En Comú, i la inactivitat del Departament d’Interior en el cas Quintana, Benitez o Pau Andalus, han de ser història, cal un compromís ferm per acabar amb aquesta xacra.

 

Fem-nos visibles, donem-nos suport, juntes més fortes contra la #RepressióSexista!

Recentment hi ha hagut unes vexacions per part dels mossos d’esquadra a dues joves del nostre barri.

Durant un desallotjament se’ls hi va fer un registre corporal i els seus drets no van ser respectats. Els mossos van sobrepassar els límits contemplats en la llei per dur-los a terme.

Tot i que sí que les va registrar una dona, es va dur a terme en la mateixa habitació on hi havia altres homes i dones, alhora que se’ls hi va fer un registre completament desproporcionat i injustificat pels fets que havien passat. Els dos homes, que també van ser registrats, no ho van ser de la mateixa manera ni en el mateix grau.

Sabem que aquest cas no és un fet aïllat, i ha de formar part de l’esfera pública i política. Cal assenyalar qualsevol tipus de violència, abús, agressió o discriminació per motius de gènere, i sobretot, quan qui l’exerceix és la institució que suposadament ha de vetllar per la nostra seguretat.

Aquest tipus d’actuacions dels cossos policials i de seguretat les patim a causa del nostre sexe – gènere, i no estem soles, som moltes les que hem viscut aquestes experiències i estem fartes de romandre callades. Hem de saber quins són els nostres drets quan entrem en contacte amb cossos policials i sobretot, verbalitzar i visibilitzar en veu ben alta quan aquests són transgredits i vulnerats.

N’estem fartes de que es parli de la repressió en un sentit genèric sense tenir en compte i per tant, invisibilitzant la perspectiva de gènere. Animem a compartir qualsevol experiència viscuda amb els cossos policials per evidenciar la discriminació que patim.

Fem-nos visibles, donem-nos suport, juntes més fortes contra la

#RepressióSexista!

 

Les Corts (Barcelona)

15 de desembre de 2016

La solidaritat no és cap delicte; cap llei la pot silenciar

 

El passat 11 de novembre, un militant d’Endavant de l’assemblea de l’Horta fou citat a declarar per l’Audiència Nacional espanyola (Jutjat central núm. 3 d’instrucció de Madrid) en qualitat d’investigat per un delicte d’enaltiment del terrorisme, amb motiu de la presència de fotografies de preses polítiques catalanes durant la manifestació del 9 d’octubre d’enguany.

 


Durant la declaració, feta per vídeo-conferència des dels jutjats de pau locals, el militant de l’esquerra independentista va acollir-se al dret a romandre en silenci, però, tot i així, immediatament se li va notificar la interlocutòria del jutge de l’AN com que el procediment continuava endavant. És evident, per tant, que la decisió estava presa abans de la declaració de l’investigat; i, a hores d’ara, estem a l’espera que el fiscal faça l’acusació prèvia a l’obertura de judici.


Així doncs, si el procés continua endavant, la pena que li podrien imposar és de presó d’un a tres anys i multa de 12 a 18 mesos, a més d’inhabilitació entre 7 i 23 anys. Tot això per unes fotos.

 

Des d’Endavant, Rescat i Alerta Solidària volem mostrar tot el nostre suport a aquest militant, tot denunciant les retallades de les llibertats que estem patint en tots els àmbits.

 

Els recents casos dels rapers detinguts, els «titiriteros», els twitters o els fets d’Altsasu, per citar-ne només alguns, demostren que l’exercici de la llibertat d’expressió és una quimera si als aparells de l’Estat no els interessa. La connivència dels mitjans de comunicació, dels poders fàctics i de les institucions públiques deixen en paper mullat la suposada separació de poders.

 

I mentre es jutja i s’empresona l’esquerra dissident, grups d’extrema dreta són absolts per errors procedimentals, realitzen homenatges a Franco en espais de titularitat pública i ixen impunes de nombroses agressions.


Un bon exemple d’aquesta connivència del règim amb el feixisme es va donar, precisament, després de la manifestació del 9 d’Octubre: mentre un dispositiu policial desmesurat perseguia els militants de l’esquerra independentista, grups de neonazis agredien impunement manifestants que tornaven a casa.

 

I cal recordar que aquesta no va ser una excepció: volem denunciar també la constant persecució i setge que pateix l’esquerra independentista en les manifestacions: un procés sistemàtic de repressió i vigilància que inclou la confiscació de pals de banderes, escorcolls i identificacions sistemàtiques, agressions verbals i físiques.

 

Malgrat això, des d’Endavant, Alerta Solidària i Rescat, no defallirem mai en la defensa dels nostres drets ni deixarem que cap tribunal d’excepció ataque impunement a les nostres companyes pel fet de solidaritzar-se al carrer. La solidaritat amb les preses no és delicte, forma part de l’exercici de la llibertat d’expressió, de la llibertat ideològica i de la defensa dels drets humans universals de les persones preses. Diguen el que diguen les seus lleis i els seus tribunals.

 

Defensem els nostres drets i llibertats!!!

 

València, 5 de desembre de 2016

 

Endavant (OSAN)

Rescat, col·lectiu de suport a presos i preses polítiques

Alerta Solidària


Sense por ni temps per perdre: no hi anem, no obeïm.

 

Els 5 independentistes catalans citats per la crema de fotografies del rei espanyol diem clar: no hi anem, no obeïm i no tenim por.

Plantem el jutge de l’Audiència Nacional, sr. Fernando Andreu Merelles, que ens vol processar per cremar fotografies d’un monarca símbol màxim de la imposició antidemocràtica espanyola.

 

 

Dimecres al matí estem citades pel tribunal polític de Madrid per respondre de la crema de fotografies del monarca Borbó en finalitzar l’acte polític de l’Esquerra Independentista el passat 11 de setembre a Barcelona. I no hi anirem. Els plantem.

 

Els plantem perquè no és ningú per jutjar-nos. Perquè han exhaurit de fa temps qualsevol pretesa legitimitat per jutjar res ni ningú dels Països Catalans i menys encara per causes polítiques tan evidents com la nostra.

 

La repressió als qui expressem el rebuig públic als seus majors símbols patris respon a la desesperació dels qui ja fa anys han vist perduda la batalla de la legitimitat i la credibilitat.

 

Ataquen amb jutjats d’excepció la nostra llibertat d’expressió. Imposen l’ordre monàrquic hereu del franquisme per fer-nos a tots súbdits de l’Estat corrupte espanyol. I ens citen per l’acció de la policia autonòmica mitjançant l’ús de fitxers polítics il·legals.

 

Sabem que aquesta nova acció desobedient obre la porta a la nostra detenció i a l’agreujament del procés penal obert en contra nostra. En som conscients. Però més perjudicats en resultem si renunciem a la fermesa que tantes companyes, en els darrers mesos, anys i dècades, han demostrat proclamant, amb fets i no només amb paraules, que Espanya és quelcom del passat, que ja no ens afecta i que hem de donar per superada.

 

Som lliures si actuem com a tals. I no permetrem que siguin les nostres contradiccions i febleses les que ens facin esclaves.

 

Hem pres la humil decisió de no retrocedir.

Per les companyes represaliades.

Pel present i futur del nostre poble.

Ni rei ni por!

 

Alerta Solidària – Arran – COS – CUP – Endavant (OSAN) – SEPC

 


La persecució per la crema de fotos del rei s’emmarca en una estratègia repressiva de l’Estat contra la llibertat d’expressió

L’esquerra independentista recorden que el Tribunal Europeu de Drets Humans va admetre a tràmit la demanda contra l’estat per una possible vulneració dels articles 9 i 10 de la Convenció Europea de Drets Humans per un cas igual.

 

20161108_-_crema_foto_rei

 

Segons diverses informacions publicades en diversos mitjans de comunicació, la fiscalia ha sol·licitat a l’Audiència Nacional espanyol que citi a declarar a cinc membres de l’Esquerra Independentista per un presumpte delicte d’injúries a la corona. Les diligències en qüestió estarien relacionades amb l’acció de rebuig a la monarquia espanyola en acabar la manifestació del passat 11 de setembre a Barcelona. Aquest tipus d’actuacions no són noves, i s’emmarquen en l’estratègia de repressió contra la llibertat d’expressió que suposa l’especial protecció jurídica que té la família reial espanyola.

 

De fet, s’escau recordar que la crema de fotografies de membres de la corona espanyola ja ha estat enjudiciada en ocasions anteriors. Especial menció requereix el cas dels dos veïnsde Girona que van ser jutjats i condemnats per l’Audiència Nacional espanyola arran de la crema d’una fotografia del rei l’any 2007, que va tenir com a resposta popular una onada de cremes arreu dels Països Catalans. Cal recordar que el març passat el Tribunal Europeu de Drets Humans va admetre a tràmit la demanda contra l’estat per una possible vulneració dels articles 9 i 10 de la Convenció Europea de Drets Humans.

 

Així mateix, cal entendre aquesta actuació com una més en l’estratègia de repressió i persecució política de l’independentisme en un context polític de confrontació democràtica vers d’estat que es viu als Països Catalans i, en particular, a la celebració d’un referèndum d’autodeterminació del principat anunciada per la tardor de 2017.

 

Finalment, volem denunciar l’actuació del Departament d’Interior que és qui va ordenar el dispositiu dels Mossos d’Esquadra del passat 11 de setembre, arrel del qual es va remetre l’informe sobre el qual la fiscalia de l’Audiència Nacional basa el procediment penal contra les cinc independentistes investigades. No es pot entendre, justificar ni acceptar l’actitud proactiva del Departament d’Interior en la persecució de l’independentisme i de criminalització de la protesta, que una vegada més actua com a instrument repressiu de l’estat espanyol.

 

Països Catalans, 8 de novembre de 2016

Candidatura d’Unitat Popular

Alerta Solidària, organització antirepressiva de l’Esquerra Independentista

Judici contra la impunitat policial

Després de quatre anys d’espera, finalment han estat jutjats els dos Mossos d’Esquadra acusats d’haver causat diverses lesions a en Pau Andalús, un militant independentista i antifeixista que durant el 12 d’octubre de l’any 2012 es va manifestar contra la celebració de la hispanitat i el genocidi dels pobles llatinoamericans.

Res de nou a l’horirzó, el judici s’ha desenvolupat negant els fets els acusats, i contradient-se diverses vegades amb les imatges del dia dels fets, a on es veu com tot plegat passa en una seqüència de pocs minuts entre la provocació d’un espanyolista creuant la plaça Universitat i l’agressió per part dels acusats a l’independentista, reconeixent que van ser els que varen anar a separar els dos grups, que són els que van redactar una minuta policial, la única a on consta que utilitzessin les porres, però que no van presenciar, casualment, la brutal agressió a en Pau.

Els fets entenem qur han quedat completament provats pel fet que en la minuta policial del dia dels fets cap altre agent reconeixia haver utilitzat les porres, ni haver estat prou aprop del Pau com per a poder detenir-lo posteriorment, alhora que un informe d’afers interns del cos policial indicava que aquests agents, i només aquests, podien ser els responsables de l’agressió.

Els acusats han reconegut que no anaven identificats, vulnerant la normativa que obliga a tots els uniformats dels Mossosd’Esquadra, a excepció dels que vagin amb el vestit de gala, a portar la identoficació visible en la part devantera de l’uniforme, de forma visible amb la finalitat de poder ser identificats pels ciutadans. Així doncs, novament les maniobres d’impunitat planen per evitar fer justícia. Deliveradament no anar degudament identificat per dificultar la seva identificació, i emparar-se d’aquesta estrategia per al•legar la seva innocència. Masses vegades, massa impunitat, massa complicitats.

Des de l’Esquerra Independentista no defallirem en la lluita contra els abusos policials, contra la impunitat i contra la complicitat d’un Departament d’Interior qui en lloc de netejar el cos policial i procedir a la reparació dels danys, ofereix amb safata de plata la impunitat, incomplint les normatives per una efectiva identificació dels agents, depurant les responsabilitats corresponents, i deixant d’oferir el pagament d’advocats a aquells qui haurien de ser, indubtablement, condemnats.

Contra la impunitat policial ni un pas enrere.

Països Catalans, 17 d’octubre de 2016

 12o-pa

 

 

Noves agressions feixistes i policials al 9 d’octubre

 

Un any més es produïren agressions feixistes i policials a la finalització de la diada del 9 d’octubre a València.

 

Per un costat, els cossos de la policia nacional retingueren, escorcollaren i identificaren un nombrós grup de persones que marxaven de la manifestació. Els antiavalots desplegaren un fort cordó policial al carrer Colon per tal de identificar a algunes d’aquestes persones, malgrat que no es produïren incidents en cap moment de la manifestació.

Per altra banda, en Toni Sacristan, regidor de la CUP a Torredembarra i el seu company, Fran Pardo, foren agredits per un grup d’uns 30 neonazis al finalitzar els actes del 9. Toni fou el que patí una agressió més forta ja que durant la persecució que patiren, es van haver de separar, tal com ha declarat ell mateix a Catalunya Ràdio.


pv-9oct2016

A la vista de d’aquests esdeveniments queden clars els vincles i la connivència que existeix a València entre l’extrema dreta i l’aparell policial de l’estat. Tots actuen amb total impunitat, a les acaballes dels actes del 9 d’octubre, arraconant i agredint aquells que celebren i reivindiquen una diada que precisament s’encarrega de denunciar aquestes pràctiques i alerta sobre el creixement dels grups neofeixistes a la ciutat.

 

Alerta Solidària

València, 10 d’octubre

Agressió feixista a Palma

 

L’agredit és un activista anticapitalista i militant de la CUP Palma. L’agressor, un feixista conegut per part dels moviments socials de Ciutat.


Aquest dilluns cinc de setembre un militant de la CUP Palma ha estat agredit als carrers de Ciutat. Cap a les 20.10h, just davant els jutjats del carrer Ballester, el militant demana a un home el motiu pel qual arrabassa adhesius de la paret amb contingut feminista. L’home, comença dient que els lleva “porque me sale de los”, però sense acabar la frase es gira i, sembla que reconeixent el membre de la CUP, li diu “háblame en cristiano!” i es llença cap a ell. Sense possibilitat d’intermediar, l’home es posa cada vegada més nerviós, aixeca el puny amenaçant-lo amb pegar-li i li diu “te abriré en canal”, “te voy a matar” i altres amenaces per l’estil, sempre amb el puny aixecat. Sense que el company pugui dir res, el feixista el va colpejar en repetides ocasions, fins que, vista la situació el company aconsegueix despistar el feixista i se’n va amb la bicicleta.

 

A la Plaça de la Porta Pintada el membre de la CUP Palma explica el succeït a una patrulla de la policia local per tal que actuïn al respecte.

 

Davant aquests fets, des de la CUP Palma i Alerta Solidària consideram que estam davant una nova agressió feixista que no pot quedar impune, ni legalment ni socialment. Per això volem manifestar el següent:

– Estam estudiant la possibilitat de presentar una denúncia legal per agressions i amenaces de mort.

– El feixisme actua amb impunitat a la nostra ciutat: ja hi ha massa atacs que no han estat resolts i els agressors han quedat impunes. En la memòria de totes hi ha, entre d’altres, l’atac al Casal Voltor Negre, del qual no se n’ha tornat a saber res.

– Seguirem treballant per fer de la nostra ciutat una espai de convivència on la diversitat sigui vista com a quelcom positiu i enriquidor. Un espai on el feixisme, racisme i masclisme siguin només rèmores d’un passat llunyà.

 

Com no pot ser d’una altra manera, fets com aquests només serveixen per reafirmar-nos en la nostra lluita i continuar aquesta amb més força que mai. No podem permetre que intolerants d’aquest tipus escampin l’odi pels nostres barris.
Ni a Palma ni enlloc, cap agressió sense resposta!

 

Palma, Països Catalans
7 de setembre de 2016

 

 

CUP Palma

Alerta Solidària

En solidaritat amb Carme Forcadell i tota acció desobedient a l’Estat

 

El Parlament de Catalunya ha iniciat una etapa clau en la que per fi li toca passar de les paraules als fets. Una etapa que serà plena de tensions i amenaces però també valentia.

 

El Tribunal Constitucional, òrgan suprem de l’escenificació judicial de la repressió i la imposició espanyola sobre el nostre poble, està atent a qualsevol pas que el Parlament regional de Catalunya doni a partir d’ara.


 

La decisió de la Presidenta del Parlament, Carme Forcadell, d’incloure en l’ordre del dia del passat 27 de juliol el punt de votació de les conclusions de la Comissió d’Estudi del Procés Constituent està sent curosament analitzat pel Tribunal espanyol però també pels màxims responsables de combatre l’independentisme català.  

 

Si bé encara és massa aviat per saber com acabarà actuant exactament el Tribunal Constitucional, que és plenament conscient dels diferents escenaris que pot desencadenar; i si bé la primera línia de defensa jurídica passa per discutir si la Presidenta podia o no desatendre una proposta formalment correcta d’inclusió de la moció prohibida en l’ordre del dia; creiem oportú remarcar que,

  •  Som davant d’un clar gest de desobediència. Per fi. D’autoria feblement discutible, que recaurà en la Presidenta del Parlament, que contraposarà el reglament de la cambra catalana, i per tant la necessària obediència a la mateixa, contra l’obediència als manaments del Tribunal Constitucional.
  •  Som davant d’un fet punible que no podrà ser respost amb subterfugis ni posicionaments ambigus per evitar-ne les conseqüències jurídiques que se’n corresponguin.

 

Per tot plegat, sensibles a qualsevol atac que la reacció espanyola desencadeni cap a qualsevol persona o entitat que lluiti per la llibertat d’una part del nostre poble, des d’Alerta Solidària expressem:

  •  La nostra solidaritat amb Carme Forcadell, Presidenta del Parlament de Catalunya.
  •  La nostra congratulació per ser davant, per fi, d’un gest de desobediència clar a l’Estat, sense subterfugis ni apel·lacions que distreuen del fet i que només admeten discussió jurídica en l’autoria del mateix però no en el fet il·lícit, demostrable i imputable.
  •  El nostre convenciment que som davant d’una oportunitat que cal aprofitar per seguir encoratjant a la desobediència a l’Estat, com a única via que ens pot dur a la llibertat.

 

Són massa anys de dominació espanyola i francesa que ens han donat molts exemples de lluitadors i lluitadores que han fet front a la repressió imposada sense mitjans ni suports. Simplement amb la consciència de saber-nos mereixedors de la llibertat. I dignes d’aquesta, actuant per tots els mitjans necessaris, sabent que mai no ens serà atorgada sinó l’arrenquem de qui ens la té segrestada.

 

Contra la imposició espanyola, per la independència i el socialisme als Països Catalans, desobediència!

 

Alerta Solidària,

22 d’agost de 2016

Davant la nova carta blanca a la impunitat – sentència Ester Quintana

 

La sentència feta pública avui reitera la capacitat d’actuar amb impunitat per part dels cossos policials. És una vergonya inqüestionable. Del dret o del revés, ens trobem amb la incapacitat, volguda al nostre entendre, inevitable com excusa dels responsables polítics d’Interior, de no poder identificar qui va rebentar l’ull a una veïna de Barcelona, l’Ester, que tot just passava per allà on no hi havia cap mena d’incident, aquella jornada de Vaga General.

 

En plena era digital, ja va sent hora que l’administració reconegui el que aquesta sentència consolida: que l’estat actual de les coses només afavoreix la impunitat i la violència policial.

 

Cal que es reconegui d’una vegada que s’està escatimant la demanda simple, legítima i lògica de la societat en pro d’un major control dels abusos policials. Sempre a remolc i sempre a la contra. Cal que aquesta dinàmica canviï d’una vegada!

 

Va ser una fotografia d’un mosso pel terra la que va desvelar un secret a crits: l’ús del kubotan; i van caler anys per obligar al Departament d’Interior a respectar la seva pròpia normativa per obligar els agents a anar identificats; que aquesta identificació no es respecta encara avui i que als agents de la BRIMO se’ls ha permès logotipar-se amb jeroglífics que només cerquen impossibilitar l’esperit de la norma, és a dir, la seva identificació; que va ser el propi cas Quintana qui va posar sobre la taula la imperiosa necessitat de prohibir les bales de goma; que ara són substituïdes per les bales de foam més potents encara i que no admeten l’excusa de l’efecte rebot; que la Generalitat ha hagut de corregir informes a corre-cuita en diferents casos de violència policial a mesura que la premsa els esmenava; que els advocats a sou de la Generalitat persegueixen amb extrema contundència la dissidència política i escatimen dades i proves per emparar la impunitat policial; que s’instal·len GPS a les furgonetes però que alhora de la veritat resulta que no funcionen… I com ara, que ha estat l’equip jurídic d’Ester Quintana i la col·laboració ciutadana qui ha arrencat amb grans esforços la celebració del judici, i la contrastada acusació contra els agents jutjats que ara el Tribunal ha tombat.

 

I així fins al límit de veure’ns reclamant a un mur premisses bàsiques com l’aplicació del protocol d’Istambul o encara ara, fer efectiva la bàsica identificació dels agents policials. És el seu deure. No ens en oblidem. Algú ha de respondre per aquesta irresponsabilitat, negligència o, com denunciem nosaltres, connivència i complicitat amb la violència policial.

 

Som a l’era de la imatge instantània i digital. I la sentència d’avui és un insult a la intel·ligència de tot el poble. I encara més: una amenaça velada. Una ordre no escrita de carta blanca a la contundència del cop de porra i bala de foam.

 

Compartim la frustració d’Ester Quintana. És un dia que no oblidarem. Però que encarem sense laments i amb renovat esperit de rebel·lia i dignitat. Nosaltres no hem fallat. Seguim i seguirem.

 

Algú altre sí que haurà de lamentar haver permès aquest nou pas en contra del que hauria de ser la base de tota societat: el control dels aparells de l’estat. Però avui, més clar que mai, constatem que l’abús impera. I el privilegi es manté. Una vegada més, només ens queda el carrer!

 

Alerta Solidària

Vila de Gràcia, Països Catalans, 27 de maig de 2016