Comunicat AL CUP d’Alcanar i Alerta Solidària sobre retencions policials

 

Anit, al voltant de la mitjanit, tres militants de la CUP d’Alcanar van ser identificats i retinguts per la Guàrdia Civil de Sant Carles de la Ràpita mentre penjaven cartells del referèndum i material divers de la campanya del Sí a la localitat de les Cases d’Alcanar.

En primer lloc, els agents de la Guàrdia Civil van identificar els tres militants i, tot seguit, van trucar al capità de la Caserna per tal de procedir el seu trasllat cap a la Caserna de Sant Carles de la Ràpita.

En segon lloc, un cop al quarter de la Guàrdia Civil, se’ls va requisar tot el material de campanya (cartells, granera, plafons, pegament, etc.) i durant més de dos hores van ser identificats i retinguts, també se’ls va requisar les pertinences personals.

Finalment,  al voltant de les 02:15 de la matinada van deixar marxar els tres companys de la CUP d’Alcanar, havent-los acusat de desobediència. Els pròxims dies rebran una citació judicial del Jutjat d’Amposta, que ja ha obert diligències.

Des de l’assemblea local de la CUP d’Alcanar tenim molt clar que la instrucció parla de requisar material, la resta és atemorir. La CUP d’Alcanar seguirà amb tots els actes de campanya del referèndum previstos durant estos dies.

Davant les seues amenaces, desobeïm per la independència. No tenim por.
 

 

AL CUP Alcanar

Alerta Solidària

 

15 de setembre del 2017

Alcanar (Països Catalans)

Llibertat per a Hamza Yalçin. Periodista detingut per la policia espanyola a Barcelona per ordre d’Erdogan

QUE RES NO ENS FACI CÒMPLICES DEL RÈGIM DICTATORIAL DE RECEP TAYYIP ERDOGAN

L’escriptor i periodista suec d’origen turc Hamza Yalçin va ser detingut, el proppassat dia 3 d’agost, a l’aeroport del Prat, i des d’aleshores està empresonat a Can Brians. La policia espanyola el va detenir executant una ordre de recerca dictada per Recep Tayyip Erdogan, que acusava l’escriptor de pertànyer a una organització terrorista, la qual no existeix, i d’injuriar el president turc a través d’algun dels seus articles. El passat 24 d’agost l’Audiència Nacional va desestimar la petició de llibertat de Hamza fins a la resolució de la causa d’extradició.

Les organitzacions i entitats sotasignats, profundament sorpreses i preocupades per la detenció i empresonament de Hamza, demanem el seu alliberament immediat i la no extradició pels motius que ressenyem:

Hamza Yalçin és un periodista de llarga i fructífera trajectòria, que va haver d’abandonar Turquia per la seva lluita en defensa dels drets civils i polítics. Va ser perseguit per la seva militància i ideologia, i va obtenir l’asil polític i la nacionalitat sueca. Ara és perseguit fora del seu país per exercir la seva feina: explicar la realitat de Turquia, on cada vegada hi ha menys drets i menys garanties per a la població que no combrega amb el règim d’Erdogan. Com amb tots els professionals del periodisme i de l’escriptura, cal garantir sempre el seu dret a la llibertat ideològica i d’expressió. Així com també cal preservar la llibertat de premsa i el dret a la informació de tots els ciutadans. Quan un periodista no es pot expressar lliurement, és tota la societat qui hi surt perdent.

Entenem que aquesta detenció s’emmarca dins la campanya repressiva del president turc Erdogan que, sobretot des del cop estat fallit de juliol de 2016, ha empresonat jutges, advocats, fiscals, membres d’organitzacions en defensa dels Drets Humans, periodistes i escriptors sota falses acusacions de terrorisme, amb el propòsit d’emmudir aquelles veus incòmodes per al seu govern. I continua exercint la repressió sobre tots aquells estaments que no contribueixin al missatge que ell dicta. En aquest sentit, un dels col·lectius més perjudicats ha estat el de la premsa i els professionals de la informació, els quals han vist com han empresonat més de dos

centenars de periodistes en poc temps, que estan a l’espera de judicis que mai no arriben. També han assistit al tancament continu de mitjans de comunicació, sota l’emparament legal de la legislació antiterrorista. L’altre col·lectiu que ha patit aquesta repressió ha estat el dels professors. Avui són milers els empresonats a Turquia de manera arbitrària i sense cap garantia, esperant judici. Turquia ha estat definida pel també periodista turc Can Dündar com “la presó més gran d’Europa”.

Ens preocupa que l’Estat espanyol estigui assumint el paper de còmplice en la repressió de la premsa lliure i en l’empresonament de les veus dissidents envers el règim turc. És greu que un estat democràtic pugui estar jugant una perillosa complicitat amb les autoritats turques, executant una ordre de la Interpol que no tenia obligació d’executar. Altres estats europeus no han fet cas de les peticions de Turquia i s’han negant a col·laborar amb les seves autoritats en l’empresonament i repressió a la dissidència política.

Volem denunciar la manca d’independència del Ministeri Fiscal, el qual hauria de vetllar pel rigorós compliment dels Drets Humans i no sota criteris polítics i corporatius. La seva representació no ha posat en evidència els greus perills que subsisteixen en el present procediment tant per a Hamza Yalçin com per a la llibertat de premsa i d’expressió. En tot moment ha tingut un paper absolutament contrari a la llibertat de Hamza, mantenint l’ingrés a presó fins a la resolució de l’extradició i oposant-se sistemàticament a la petició de llibertat feta per la defensa.

Sol·licitem, per tant, a l’Audiència Nacional, que actuï de forma independent als interessos polítics del govern espanyol i vetlli per l’estricte respecte als Drets Humans, acordant la immediata posada en llibertat de Yalçin i denegant-ne l’extradició.

Així mateix demanem que el govern de l’Estat espanyol, de qui depèn en darrera instància la resolució de l’extradició de Yalçin, denegui l’extradició del periodista suec, amb un clar i inequívoc compromís en la defensa dels Drets Humans, drets que Turquia vulnera sistemàticament.

Finalment, cal recordar que Hamza Yalçin és ciutadà europeu, que va tenir la condició de refugiat polític l’any 1987, fins que va aconseguir la nacionalitat sueca el 2006. La protecció internacional brindada per Suècia va respondre al fet d’haver estat una persona perseguida al seu país d’origen per les seves idees i la seva lluita política i haver estat torturat durant el període de captiveri a Turquia, així com haver estat condemnat a mort a Turquia.

Demanem a les autoritats espanyoles que de cap manera contemplin la possibilitat d’extradir-lo a Turquia. En primer lloc perquè no s’escau, ja que les acusacions es fonamenten en falses atribucions emmarcades en una campanya de repressió a la premsa lliure. Acceptar com a certa la farsa judicial iniciada per les autoritats de Turquia, representaria establir un greu precedent per a aquelles persones que han escollit les lletres per lluitar per la llibertat en els seus països d’origen. Totes aquelles persones que volen explicar el món a través de la paraula, les quals es veuen obligades a buscar refugi en els nostres països. En segon lloc, perquè no hi ha cap mena de garantia que la seva integritat física i moral sigui respectada. Turquia ha suspès l’aplicació del Conveni Europeu dels Drets Humans i existeixen denúncies de múltiples organismes internacionals sobre l’existència de tortures i execucions extrajudicials. Havent estat Yalçin condemnat a mort a Turquia, res no garanteix que les seves autoritats no executin aquesta condemna, ja que l’executiu turc s’està replantejant restaurar la pena de mort.

Per tot l’exposat, demanem l’alliberament immediat i sense condicions de Hamza Yalçin, i la denegació d’extradició a Turquia, així com el cessament immediat del col·laboracionisme de l’Estat espanyol amb el Govern Turc, mancat de garanties democràtiques i de respecte als Drets Humans.

SIGNATURES:

PEN CATALÀ

COL·LEGI DE PERIODISTES DE CATALUNYA

ALERTA SOLIDÀRIA

AELC- Associació d’Escriptors en Llengua Catalana

ACEC- Associació Col·legial d’Escriptors de Catalunya ASIL.CAT

ASSOCIACIÓ DE PERIODISTES EUROPEUS DE CATALUNYA GRUP BARNILS

GRUP BARNILS

PEN INTERNACIONAL

RED INTERNACIONAL DE PERIODISTAS CON VISIÓN DE GÉNERO SICOM

SPC- SINDICAT DE PERIODISTES DE CATALUNYA XARXA INTERNACIONAL DE DONES PERIODISTES

Declara Mosso d’Esquadra pels registres a #RepressióSexista

El passat 15 de desembre de 2016 vam fer una Roda de Premsa per a fer públiques unes vexacions per part dels Mossos d’Esquadra a dues veïnes del nostre barri, durant el desallotjament il·legal de La Benaventurada (espai alliberat de les Corts). Se’ls va fer un registre corporal en el qual els seus drets no van ser respectats. Els mossos van sobrepassar els límits contemplats en la llei per dur-lo a terme i nosaltres creiem que va ser per clars motius de gènere.

Tot i que sí que les va registrar una dona, es va dur a terme en la mateixa habitació on hi havia majoritàriament homes, alhora que se’ls va fer un registre completament desproporcionat i injustificat pels fets que havien passat. Als dos homes, que també van ser registrats, no els hi van fer de la mateixa manera ni en el mateix grau. Tal i com diu la denúncia: Mentre l’agent palpava la part genital, va introduir dos dits entre les calces i la vulva per tal de separar-les de la pell i mirar a l’interior, enfocant amb una llanterna. A més a més, a una d’elles se li va fer de cara a les altres persones de l’habitació, actuació totalment injustificada pels fets que havien passat.

Considerem aquesta actuació vexatòria, intimidatòria i injustificada, sense altra finalitat que perpetuar la discriminació de gènere que patim les dones. Davant aquesta actuació, tant Alerta Solidària com Cortsenques Dissidents vam exigir les responsabilitats polítiques pertinents, instant que el departament d’interior facilités els agents actuants el dia dels fets així com a també a assumir les responsabilitats pertinents si el cos policial autonòmic no respectava els drets fonamentals i humans, discriminant i agredint per motius de gènere les dones.

Avui fem públic que, després de tres requeriments judicials, mossos d’esquadra ha facilitat el número d’agent de qui segons ells va realitzar els registres, i que avui, 27 de juny, ha estat citada a declarar per els fets que vam denunciar.

Encara no sabem el contingut de les declaracions, però podem reafirmar l’obertura d’una investigació judicial davant l’actuació del mossos i que aquesta tira endavant.

Sabem que aquest cas no és un fet aïllat, que no és la primera vegada que els mossos d’esquadra tenen un tracte discriminatori i sexista, i això ha de formar part de l’esfera pública i política. Cal assenyalar qualsevol tipus de violència, abús, agressió o discriminació per motius de gènere i, sobretot, quan qui l’exerceix és la institució que suposadament ha de vetllar per la nostra seguretat. Cal  verbalitzar i visibilitzar en veu ben alta quan els nostres drets són transgredits i vulnerats.

N’estem fartes que es parli de la repressió en un sentit genèric sense tenir en compte la perspectiva de gènere i, per tant, invisibilitzant-la. Animem a compartir qualsevol experiència viscuda amb els cossos policials per evidenciar la discriminació que patim.

Fem-nos visibles, donem-nos suport, juntes més fortes contra la #RepressióSexista!

Per a més informació:
alerta@alerta.cat
vagadetoteslescorts@gmail.com

 

 

5 agents dels Mossos seran jutjats per una pallissa contra tres manifestants pro Can Vies

Els policies van ser gravats protagonitzant una ràpida incursió en un portal de la Plaça de Sants amb les porres a la mà per carregar brutalment contra les persones que estaven allà dins i que en fugiren com van poder intentant-se protegir dels colps com podien. Alguns d’ells amb traus al cap i sang regalimant per les seves cares. Els mossos, tan bon punt van veure’s observats i gravats van afanyar-se a abandonar el lloc dels fets.

El jutjat d’instrucció núm. 14 de Barcelona ha procedit a cloure la fase inicial d’enjudiciament dels fets i procedeix a obrir la fase que ens durà a la celebració del judici. Acusacions diferents que poden arribar fins als 5 anys de presó, inhabilitacions de fins a quatre anys i indemnitzacions d’entre 3.000 i 5.000 €.

Aquest va ser un capítol més de la violència viscuda en plenes mobilitzacions veïnals en defensa del centre social Can Vies de Sants, a finals de maig de 2014. Arriba per tant un moment clau de l’enjudiciament dels fets d’aquells dies. La brutalitat amb que els Mossos van actuar, seguint instruccions del Departament d’Interior, i la carta blanca per imposar a tot preu la “pau” al barri. Estratègia errònia que donava, dia rere dia, més suport veïnal a les persones compromeses amb el projecte alternatiu santsenc que representa Can Vies.

Una actuació ràpida, en grup, coordinada, d’efectuar el major mal possible en el menor temps. Però creient-se a l’esguard de les mirades que aquest cop han pogut aportar el testimoniatge d’uns fets que malauradament no són aïllats sinó pràctica habitual quan els mossos es creuen impunes a tota conseqüència.

I això ha de canviar. I està canviat! Gràcies a la determinació dels qui s’atreveixen a denunciar, a superar les pors, a enfrontar-se de nou als seus agressors, ara en seu judicial, i com sempre amb el suport de tota aquella gent que reclama la fi de la impunitat policial.

Al costat dels tres denunciants, en Joan, en Miquel i en Bernat, ferits de diferent consideració, i que podem veure explicant els fets en aquest vídeo de La Directa1 (a partir del segon 00:57). Amb ferides i traus al cap de diferents consideracions, han fet un pas endavant, actuant contra la impunitat i la brutalitat policial i sense oblidar els motius pels quals van sortir al carrer: la defensa dels nostres barris, populars, actius i combatius!

Som barri! Som força! Som Can Vies!

 

Nova victòria de la Solidaritat: BBVA es retira de la causa contra les 4 activistes de la PAHC Bages

Després d’una setmana de denúncia pública de les gravíssimes acusacions a les que han de fer front 4 companyes de la PAHC del Bages,  entre les quals hi ha organització criminal, avui hem sabut que BBVA ha renunciat a les accions civils i penals contra les 4 activistes.
La motivació de la retirada de l’acusació de  BBVA en el present cas, arriba tard, recordem que el mateix procés va ser impulsat des del primer moment per l’esmentada entitat; 4 anys de procediment; i no ha decidit retirar-se d’acusació fins que s’ha fet pública les peticions surrealistes de pertinença  a organització criminal que es demana als 4 companys de la PAHC Bages.
Malgrat la retirada de l’acusació del BBVA, el procediment no ha acabat, el proper dia 22 de juny, els 4 companys seran jutjats per delicte de danys i per pertinença a organització criminal, al continuar existint el Ministeri Fiscal com a acusació.
La gravíssima imputació per pertinença a grup criminal per part de la Fiscalia pels quatre acusats,  juntament amb el delicte de danys, poden suposar penes de presó i elevades multes, però també un precedent pitjor encara: l’intent de judicialitzar la resposta activista i solidària mitjançant la figura de grup criminal obre un perillós referent en tant que es pretén equiparar a delinqüència la necessària activació social de protesta i autodefensa.
Així doncs, la lluita continua, no defallim, ni defallirem. Exigim l’arxiu immediat de la causa contra els quatre activistes investigats. Ni un abús més, ni bancari, ni policial, ni judicial.
Manresa i Sabadell, a 12 de juny de 2017.

OSPDH: Sobre les declaracions realitzades pel Sr. Juan Carlos Navarro Pérez, Director del Centre Penitenciari Brians I al Parlament de Catalunya

Com a conseqüència de les declaracions realitzades pel Sr. Juan Carlos Navarro Pérez, Director del Centre Penitenciari Brians I, el dia 16 de maig de 2017 en el marc del Grup de Treball vers el “Règim d’Aïllament dels Departaments Especials de Règim Tancat -DERT” de la Comissió de Justícia del Parlament de Catalunya, l’Observatori del Sistema Penal i els Drets Humans de la Universitat de Barcelona, emet el següent comunicat.

Comunicat OSPDH. intervencio director B1 PARLAMENT CATALUNYA

 

 

3 membres d’Arran Lleida denunciades per retirar plaques amb noms franquistes

Nota d’Arran Lleida:


Just un dia després de publicar un comunicat on denunciàvem que tres joves d’Arran Lleida podrien ser denunciades per la retirada de plaques franquistes dels carrers, avui, a través dels mitjans de comunicació locals, la Guàrdia Urbana confirmava la denúncia. 

 

Avui la Guàrdia Urbana anunciava que havia obert diligències penals per haver arrencat plaques de dos carrers que porten els noms de personalitats franquistes: Alcalde Recasens i Germans Recasens. Arran d’aquest fet, es fa més evident encara que ni govern del PSC a La Paeria ni tampoc les forces polítiques que dirigeixen d’encobert l’Ajuntament de Lleida (Ciutadans i PP) tenen cap intenció de qüestionar el règim feixista i es mantindran en la seva negativa de fer un acte de justícia històrica i d’homenatge a les persones que lluitaren per la nostra llibertat.

 

Això només s’explica si hi ha ordres polítiques ben clares i directes. Resulta clar que les sancions que puguin arribar a rebre aquests joves tenen la intenció política de fer retrocedir i impedir la lluita per uns carrers lliures, insubmisos i rebels. Ens trobem, doncs, davant d’un cas de repressió política per part d’un l’Ajuntament de Lleida que vol criminalitzar totes aquelles organitzacions que qüestionem i impugnem els seus privilegis i la falsa transició del 78 que ells defensen amb la negativa de retirar els noms dels carrers franquistes.

 

No permetrem que l’estratègia de la por, de l’amenaça de les multes, d’emmarronar-nos individualment amb sancions freni els passos endavant que estem decidides a fer. No tenim por: no estem soles, i sabem que la nostra millor arma és la solidaritat. Al marge de la vostra llei i a cada sanció, respondrem. A cada sanció, ens farem més fortes. Ja estan començant a organitzar noves campanyes.

 

Hem pres la humil decisió de no retrocedir.
Seguirem lluitant, seguirem desobeint!

Ni ahir, ni avui, ni el 17G ens faran callar. Prou impunitat policial

Pau Andalus, Bénitez, Quintana, són alguns dels darrers casos en que malgrat haver estat provat que les lesions, o la mort en el cas del Sr. Benítez, van ser causades per policies, no hi van haver-hi condemnes o van haver-hi condemnes vergonyants, que no només no posen fi a la impunitat policial sinó que envien missatges de l’emparament judicial que existeix fins i tot un cop superades les dificultats per provar allò que les Administracions competents amaguen, que és que els seus agents han exercit una violència policial inacceptable i repugnant.

 

paua

 

En la majoria d’aquests casos, alguns dels sindicats convocants de la manifestació prevista pel proper 17 de gener, sota el lema: Per la dignitat policial, el respecte institucional, la garantia jurídica de les nostres funcions i per la nostra seguretat, van emetre comunicats congratulant-se de les absolucions dels agents jutjats, i atacant contra aquelles persones, organitzacions o entitats que havien mostrat suport a les víctimes i que havien denunciat les respectives vulneracions de Drets Humans.

Cap pronunciament de solidaritat amb les víctimes, que no ens equivoquem, no són els agents jutjats. Cap pronunciament ni manifestació per acabar amb la xacra de la violència institucional, dels maltractaments o lesions, o la mort causades a les denunciants. Cap exigència per posar llum sobre aquests casos.

El termòmetre de democràcia d’un estat no només es mesura pel nombre de casos de vulneracions de Drets Humans, sinó també, i sobretot, de com a poders públics es respon als mateixos.

En el cartell de convocatòria de la citada manifestació apareix la fotografia del Josep, regidor de la CUP, però no ens equivoquem, el missatge que envien o que pretenen enviar aquests sindicats no és contra la cup ni contra l’Esquerra Independentista, és un avís clar contra totes aquelles persones que diem de forma clara i contundent que no permetrem cap abús, ni de poder, ni d’autoritat, ni cap mena de vulneració dels nostres Drets Fonamentals.

rdp17g

 

Trobem inadmissible que persones i sindicats propers a l’extrema dreta, quan no militants d’aquesta, que recordem porten pistoles i tenen presumpció de veracitat en l’exercici de les seves funcions, ens amenacin, o ens intentin intimidar amb el que és un acte lamentable que evidencia que el que reclamen és un paraigües d’impunitat major, fins i tot, que el que tenen actualment. A nosaltres no ens fan por, a nosaltres no ens intimiden, però com hem dit el missatge que envien no és per nosaltres si no per totes les persones que cada dia lluiten per una societat més justa i que fomenti i vetlli pel respecte als Drets Humans. I en aquesta interpel·lació entenem que els responsables polítics així com els màxims responsables policials dels cossos policials tenen l’obligació d’actuar. Cal que hi hagi un compromís clar, explícit i sobretot real i efectiu, per acabar amb la impunitat policial, per acabar amb les males pràxis policials, i depurar amb ma de ferro les responsabilitats d’aquells agents que hagin participat activament en la vulneració de Drets Humans, així com la d’aquells que han encobert o dificulten les investigacions contra aquests.

És aquest el repte que tenim com a societat i és aquesta l’exigència que com a Alerta Solidària fem cap a l’Ada Colau, Recasens, Jordi Jané i en Trapero respectivament com a responsables directes de la gestió política de Guàrdia Urbana i Mossos d’Esquadra. El temps de promocionar aquells agents que han estat implicats (de la forma que sigui) en casos de vulneració de Drets Humans, com va passar amb el documental de Ciutat Morta amb el Sr. Evelio Vàzquez, promocionat per part de Barcelona En Comú, i la inactivitat del Departament d’Interior en el cas Quintana, Benitez o Pau Andalus, han de ser història, cal un compromís ferm per acabar amb aquesta xacra.

 

Fem-nos visibles, donem-nos suport, juntes més fortes contra la #RepressióSexista!

Recentment hi ha hagut unes vexacions per part dels mossos d’esquadra a dues joves del nostre barri.

Durant un desallotjament se’ls hi va fer un registre corporal i els seus drets no van ser respectats. Els mossos van sobrepassar els límits contemplats en la llei per dur-los a terme.

Tot i que sí que les va registrar una dona, es va dur a terme en la mateixa habitació on hi havia altres homes i dones, alhora que se’ls hi va fer un registre completament desproporcionat i injustificat pels fets que havien passat. Els dos homes, que també van ser registrats, no ho van ser de la mateixa manera ni en el mateix grau.

Sabem que aquest cas no és un fet aïllat, i ha de formar part de l’esfera pública i política. Cal assenyalar qualsevol tipus de violència, abús, agressió o discriminació per motius de gènere, i sobretot, quan qui l’exerceix és la institució que suposadament ha de vetllar per la nostra seguretat.

Aquest tipus d’actuacions dels cossos policials i de seguretat les patim a causa del nostre sexe – gènere, i no estem soles, som moltes les que hem viscut aquestes experiències i estem fartes de romandre callades. Hem de saber quins són els nostres drets quan entrem en contacte amb cossos policials i sobretot, verbalitzar i visibilitzar en veu ben alta quan aquests són transgredits i vulnerats.

N’estem fartes de que es parli de la repressió en un sentit genèric sense tenir en compte i per tant, invisibilitzant la perspectiva de gènere. Animem a compartir qualsevol experiència viscuda amb els cossos policials per evidenciar la discriminació que patim.

Fem-nos visibles, donem-nos suport, juntes més fortes contra la

#RepressióSexista!

 

Les Corts (Barcelona)

15 de desembre de 2016

La solidaritat no és cap delicte; cap llei la pot silenciar

 

El passat 11 de novembre, un militant d’Endavant de l’assemblea de l’Horta fou citat a declarar per l’Audiència Nacional espanyola (Jutjat central núm. 3 d’instrucció de Madrid) en qualitat d’investigat per un delicte d’enaltiment del terrorisme, amb motiu de la presència de fotografies de preses polítiques catalanes durant la manifestació del 9 d’octubre d’enguany.

 


Durant la declaració, feta per vídeo-conferència des dels jutjats de pau locals, el militant de l’esquerra independentista va acollir-se al dret a romandre en silenci, però, tot i així, immediatament se li va notificar la interlocutòria del jutge de l’AN com que el procediment continuava endavant. És evident, per tant, que la decisió estava presa abans de la declaració de l’investigat; i, a hores d’ara, estem a l’espera que el fiscal faça l’acusació prèvia a l’obertura de judici.


Així doncs, si el procés continua endavant, la pena que li podrien imposar és de presó d’un a tres anys i multa de 12 a 18 mesos, a més d’inhabilitació entre 7 i 23 anys. Tot això per unes fotos.

 

Des d’Endavant, Rescat i Alerta Solidària volem mostrar tot el nostre suport a aquest militant, tot denunciant les retallades de les llibertats que estem patint en tots els àmbits.

 

Els recents casos dels rapers detinguts, els «titiriteros», els twitters o els fets d’Altsasu, per citar-ne només alguns, demostren que l’exercici de la llibertat d’expressió és una quimera si als aparells de l’Estat no els interessa. La connivència dels mitjans de comunicació, dels poders fàctics i de les institucions públiques deixen en paper mullat la suposada separació de poders.

 

I mentre es jutja i s’empresona l’esquerra dissident, grups d’extrema dreta són absolts per errors procedimentals, realitzen homenatges a Franco en espais de titularitat pública i ixen impunes de nombroses agressions.


Un bon exemple d’aquesta connivència del règim amb el feixisme es va donar, precisament, després de la manifestació del 9 d’Octubre: mentre un dispositiu policial desmesurat perseguia els militants de l’esquerra independentista, grups de neonazis agredien impunement manifestants que tornaven a casa.

 

I cal recordar que aquesta no va ser una excepció: volem denunciar també la constant persecució i setge que pateix l’esquerra independentista en les manifestacions: un procés sistemàtic de repressió i vigilància que inclou la confiscació de pals de banderes, escorcolls i identificacions sistemàtiques, agressions verbals i físiques.

 

Malgrat això, des d’Endavant, Alerta Solidària i Rescat, no defallirem mai en la defensa dels nostres drets ni deixarem que cap tribunal d’excepció ataque impunement a les nostres companyes pel fet de solidaritzar-se al carrer. La solidaritat amb les preses no és delicte, forma part de l’exercici de la llibertat d’expressió, de la llibertat ideològica i de la defensa dels drets humans universals de les persones preses. Diguen el que diguen les seus lleis i els seus tribunals.

 

Defensem els nostres drets i llibertats!!!

 

València, 5 de desembre de 2016

 

Endavant (OSAN)

Rescat, col·lectiu de suport a presos i preses polítiques

Alerta Solidària