La persecució per la crema de fotos del rei s’emmarca en una estratègia repressiva de l’Estat contra la llibertat d’expressió

L’esquerra independentista recorden que el Tribunal Europeu de Drets Humans va admetre a tràmit la demanda contra l’estat per una possible vulneració dels articles 9 i 10 de la Convenció Europea de Drets Humans per un cas igual.

 

20161108_-_crema_foto_rei

 

Segons diverses informacions publicades en diversos mitjans de comunicació, la fiscalia ha sol·licitat a l’Audiència Nacional espanyol que citi a declarar a cinc membres de l’Esquerra Independentista per un presumpte delicte d’injúries a la corona. Les diligències en qüestió estarien relacionades amb l’acció de rebuig a la monarquia espanyola en acabar la manifestació del passat 11 de setembre a Barcelona. Aquest tipus d’actuacions no són noves, i s’emmarquen en l’estratègia de repressió contra la llibertat d’expressió que suposa l’especial protecció jurídica que té la família reial espanyola.

 

De fet, s’escau recordar que la crema de fotografies de membres de la corona espanyola ja ha estat enjudiciada en ocasions anteriors. Especial menció requereix el cas dels dos veïnsde Girona que van ser jutjats i condemnats per l’Audiència Nacional espanyola arran de la crema d’una fotografia del rei l’any 2007, que va tenir com a resposta popular una onada de cremes arreu dels Països Catalans. Cal recordar que el març passat el Tribunal Europeu de Drets Humans va admetre a tràmit la demanda contra l’estat per una possible vulneració dels articles 9 i 10 de la Convenció Europea de Drets Humans.

 

Així mateix, cal entendre aquesta actuació com una més en l’estratègia de repressió i persecució política de l’independentisme en un context polític de confrontació democràtica vers d’estat que es viu als Països Catalans i, en particular, a la celebració d’un referèndum d’autodeterminació del principat anunciada per la tardor de 2017.

 

Finalment, volem denunciar l’actuació del Departament d’Interior que és qui va ordenar el dispositiu dels Mossos d’Esquadra del passat 11 de setembre, arrel del qual es va remetre l’informe sobre el qual la fiscalia de l’Audiència Nacional basa el procediment penal contra les cinc independentistes investigades. No es pot entendre, justificar ni acceptar l’actitud proactiva del Departament d’Interior en la persecució de l’independentisme i de criminalització de la protesta, que una vegada més actua com a instrument repressiu de l’estat espanyol.

 

Països Catalans, 8 de novembre de 2016

Candidatura d’Unitat Popular

Alerta Solidària, organització antirepressiva de l’Esquerra Independentista

Judici contra la impunitat policial

Després de quatre anys d’espera, finalment han estat jutjats els dos Mossos d’Esquadra acusats d’haver causat diverses lesions a en Pau Andalús, un militant independentista i antifeixista que durant el 12 d’octubre de l’any 2012 es va manifestar contra la celebració de la hispanitat i el genocidi dels pobles llatinoamericans.

Res de nou a l’horirzó, el judici s’ha desenvolupat negant els fets els acusats, i contradient-se diverses vegades amb les imatges del dia dels fets, a on es veu com tot plegat passa en una seqüència de pocs minuts entre la provocació d’un espanyolista creuant la plaça Universitat i l’agressió per part dels acusats a l’independentista, reconeixent que van ser els que varen anar a separar els dos grups, que són els que van redactar una minuta policial, la única a on consta que utilitzessin les porres, però que no van presenciar, casualment, la brutal agressió a en Pau.

Els fets entenem qur han quedat completament provats pel fet que en la minuta policial del dia dels fets cap altre agent reconeixia haver utilitzat les porres, ni haver estat prou aprop del Pau com per a poder detenir-lo posteriorment, alhora que un informe d’afers interns del cos policial indicava que aquests agents, i només aquests, podien ser els responsables de l’agressió.

Els acusats han reconegut que no anaven identificats, vulnerant la normativa que obliga a tots els uniformats dels Mossosd’Esquadra, a excepció dels que vagin amb el vestit de gala, a portar la identoficació visible en la part devantera de l’uniforme, de forma visible amb la finalitat de poder ser identificats pels ciutadans. Així doncs, novament les maniobres d’impunitat planen per evitar fer justícia. Deliveradament no anar degudament identificat per dificultar la seva identificació, i emparar-se d’aquesta estrategia per al•legar la seva innocència. Masses vegades, massa impunitat, massa complicitats.

Des de l’Esquerra Independentista no defallirem en la lluita contra els abusos policials, contra la impunitat i contra la complicitat d’un Departament d’Interior qui en lloc de netejar el cos policial i procedir a la reparació dels danys, ofereix amb safata de plata la impunitat, incomplint les normatives per una efectiva identificació dels agents, depurant les responsabilitats corresponents, i deixant d’oferir el pagament d’advocats a aquells qui haurien de ser, indubtablement, condemnats.

Contra la impunitat policial ni un pas enrere.

Països Catalans, 17 d’octubre de 2016

 12o-pa

 

 

Noves agressions feixistes i policials al 9 d’octubre

 

Un any més es produïren agressions feixistes i policials a la finalització de la diada del 9 d’octubre a València.

 

Per un costat, els cossos de la policia nacional retingueren, escorcollaren i identificaren un nombrós grup de persones que marxaven de la manifestació. Els antiavalots desplegaren un fort cordó policial al carrer Colon per tal de identificar a algunes d’aquestes persones, malgrat que no es produïren incidents en cap moment de la manifestació.

Per altra banda, en Toni Sacristan, regidor de la CUP a Torredembarra i el seu company, Fran Pardo, foren agredits per un grup d’uns 30 neonazis al finalitzar els actes del 9. Toni fou el que patí una agressió més forta ja que durant la persecució que patiren, es van haver de separar, tal com ha declarat ell mateix a Catalunya Ràdio.


pv-9oct2016

A la vista de d’aquests esdeveniments queden clars els vincles i la connivència que existeix a València entre l’extrema dreta i l’aparell policial de l’estat. Tots actuen amb total impunitat, a les acaballes dels actes del 9 d’octubre, arraconant i agredint aquells que celebren i reivindiquen una diada que precisament s’encarrega de denunciar aquestes pràctiques i alerta sobre el creixement dels grups neofeixistes a la ciutat.

 

Alerta Solidària

València, 10 d’octubre

Agressió feixista a Palma

 

L’agredit és un activista anticapitalista i militant de la CUP Palma. L’agressor, un feixista conegut per part dels moviments socials de Ciutat.


Aquest dilluns cinc de setembre un militant de la CUP Palma ha estat agredit als carrers de Ciutat. Cap a les 20.10h, just davant els jutjats del carrer Ballester, el militant demana a un home el motiu pel qual arrabassa adhesius de la paret amb contingut feminista. L’home, comença dient que els lleva “porque me sale de los”, però sense acabar la frase es gira i, sembla que reconeixent el membre de la CUP, li diu “háblame en cristiano!” i es llença cap a ell. Sense possibilitat d’intermediar, l’home es posa cada vegada més nerviós, aixeca el puny amenaçant-lo amb pegar-li i li diu “te abriré en canal”, “te voy a matar” i altres amenaces per l’estil, sempre amb el puny aixecat. Sense que el company pugui dir res, el feixista el va colpejar en repetides ocasions, fins que, vista la situació el company aconsegueix despistar el feixista i se’n va amb la bicicleta.

 

A la Plaça de la Porta Pintada el membre de la CUP Palma explica el succeït a una patrulla de la policia local per tal que actuïn al respecte.

 

Davant aquests fets, des de la CUP Palma i Alerta Solidària consideram que estam davant una nova agressió feixista que no pot quedar impune, ni legalment ni socialment. Per això volem manifestar el següent:

– Estam estudiant la possibilitat de presentar una denúncia legal per agressions i amenaces de mort.

– El feixisme actua amb impunitat a la nostra ciutat: ja hi ha massa atacs que no han estat resolts i els agressors han quedat impunes. En la memòria de totes hi ha, entre d’altres, l’atac al Casal Voltor Negre, del qual no se n’ha tornat a saber res.

– Seguirem treballant per fer de la nostra ciutat una espai de convivència on la diversitat sigui vista com a quelcom positiu i enriquidor. Un espai on el feixisme, racisme i masclisme siguin només rèmores d’un passat llunyà.

 

Com no pot ser d’una altra manera, fets com aquests només serveixen per reafirmar-nos en la nostra lluita i continuar aquesta amb més força que mai. No podem permetre que intolerants d’aquest tipus escampin l’odi pels nostres barris.
Ni a Palma ni enlloc, cap agressió sense resposta!

 

Palma, Països Catalans
7 de setembre de 2016

 

 

CUP Palma

Alerta Solidària

En solidaritat amb Carme Forcadell i tota acció desobedient a l’Estat

 

El Parlament de Catalunya ha iniciat una etapa clau en la que per fi li toca passar de les paraules als fets. Una etapa que serà plena de tensions i amenaces però també valentia.

 

El Tribunal Constitucional, òrgan suprem de l’escenificació judicial de la repressió i la imposició espanyola sobre el nostre poble, està atent a qualsevol pas que el Parlament regional de Catalunya doni a partir d’ara.


 

La decisió de la Presidenta del Parlament, Carme Forcadell, d’incloure en l’ordre del dia del passat 27 de juliol el punt de votació de les conclusions de la Comissió d’Estudi del Procés Constituent està sent curosament analitzat pel Tribunal espanyol però també pels màxims responsables de combatre l’independentisme català.  

 

Si bé encara és massa aviat per saber com acabarà actuant exactament el Tribunal Constitucional, que és plenament conscient dels diferents escenaris que pot desencadenar; i si bé la primera línia de defensa jurídica passa per discutir si la Presidenta podia o no desatendre una proposta formalment correcta d’inclusió de la moció prohibida en l’ordre del dia; creiem oportú remarcar que,

  •  Som davant d’un clar gest de desobediència. Per fi. D’autoria feblement discutible, que recaurà en la Presidenta del Parlament, que contraposarà el reglament de la cambra catalana, i per tant la necessària obediència a la mateixa, contra l’obediència als manaments del Tribunal Constitucional.
  •  Som davant d’un fet punible que no podrà ser respost amb subterfugis ni posicionaments ambigus per evitar-ne les conseqüències jurídiques que se’n corresponguin.

 

Per tot plegat, sensibles a qualsevol atac que la reacció espanyola desencadeni cap a qualsevol persona o entitat que lluiti per la llibertat d’una part del nostre poble, des d’Alerta Solidària expressem:

  •  La nostra solidaritat amb Carme Forcadell, Presidenta del Parlament de Catalunya.
  •  La nostra congratulació per ser davant, per fi, d’un gest de desobediència clar a l’Estat, sense subterfugis ni apel·lacions que distreuen del fet i que només admeten discussió jurídica en l’autoria del mateix però no en el fet il·lícit, demostrable i imputable.
  •  El nostre convenciment que som davant d’una oportunitat que cal aprofitar per seguir encoratjant a la desobediència a l’Estat, com a única via que ens pot dur a la llibertat.

 

Són massa anys de dominació espanyola i francesa que ens han donat molts exemples de lluitadors i lluitadores que han fet front a la repressió imposada sense mitjans ni suports. Simplement amb la consciència de saber-nos mereixedors de la llibertat. I dignes d’aquesta, actuant per tots els mitjans necessaris, sabent que mai no ens serà atorgada sinó l’arrenquem de qui ens la té segrestada.

 

Contra la imposició espanyola, per la independència i el socialisme als Països Catalans, desobediència!

 

Alerta Solidària,

22 d’agost de 2016

Davant la nova carta blanca a la impunitat – sentència Ester Quintana

 

La sentència feta pública avui reitera la capacitat d’actuar amb impunitat per part dels cossos policials. És una vergonya inqüestionable. Del dret o del revés, ens trobem amb la incapacitat, volguda al nostre entendre, inevitable com excusa dels responsables polítics d’Interior, de no poder identificar qui va rebentar l’ull a una veïna de Barcelona, l’Ester, que tot just passava per allà on no hi havia cap mena d’incident, aquella jornada de Vaga General.

 

En plena era digital, ja va sent hora que l’administració reconegui el que aquesta sentència consolida: que l’estat actual de les coses només afavoreix la impunitat i la violència policial.

 

Cal que es reconegui d’una vegada que s’està escatimant la demanda simple, legítima i lògica de la societat en pro d’un major control dels abusos policials. Sempre a remolc i sempre a la contra. Cal que aquesta dinàmica canviï d’una vegada!

 

Va ser una fotografia d’un mosso pel terra la que va desvelar un secret a crits: l’ús del kubotan; i van caler anys per obligar al Departament d’Interior a respectar la seva pròpia normativa per obligar els agents a anar identificats; que aquesta identificació no es respecta encara avui i que als agents de la BRIMO se’ls ha permès logotipar-se amb jeroglífics que només cerquen impossibilitar l’esperit de la norma, és a dir, la seva identificació; que va ser el propi cas Quintana qui va posar sobre la taula la imperiosa necessitat de prohibir les bales de goma; que ara són substituïdes per les bales de foam més potents encara i que no admeten l’excusa de l’efecte rebot; que la Generalitat ha hagut de corregir informes a corre-cuita en diferents casos de violència policial a mesura que la premsa els esmenava; que els advocats a sou de la Generalitat persegueixen amb extrema contundència la dissidència política i escatimen dades i proves per emparar la impunitat policial; que s’instal·len GPS a les furgonetes però que alhora de la veritat resulta que no funcionen… I com ara, que ha estat l’equip jurídic d’Ester Quintana i la col·laboració ciutadana qui ha arrencat amb grans esforços la celebració del judici, i la contrastada acusació contra els agents jutjats que ara el Tribunal ha tombat.

 

I així fins al límit de veure’ns reclamant a un mur premisses bàsiques com l’aplicació del protocol d’Istambul o encara ara, fer efectiva la bàsica identificació dels agents policials. És el seu deure. No ens en oblidem. Algú ha de respondre per aquesta irresponsabilitat, negligència o, com denunciem nosaltres, connivència i complicitat amb la violència policial.

 

Som a l’era de la imatge instantània i digital. I la sentència d’avui és un insult a la intel·ligència de tot el poble. I encara més: una amenaça velada. Una ordre no escrita de carta blanca a la contundència del cop de porra i bala de foam.

 

Compartim la frustració d’Ester Quintana. És un dia que no oblidarem. Però que encarem sense laments i amb renovat esperit de rebel·lia i dignitat. Nosaltres no hem fallat. Seguim i seguirem.

 

Algú altre sí que haurà de lamentar haver permès aquest nou pas en contra del que hauria de ser la base de tota societat: el control dels aparells de l’estat. Però avui, més clar que mai, constatem que l’abús impera. I el privilegi es manté. Una vegada més, només ens queda el carrer!

 

Alerta Solidària

Vila de Gràcia, Països Catalans, 27 de maig de 2016

El Tribunal d’Estrasburg situa un cop més l’Estat espanyol sota sospita: ara, per les cremes de fotos del rei

 

Un cop més el Tribunal Europeu de Drets Humans, amb seu a Estrasburg, ha acceptat obrir diligències contra el Regne d’Espanya. En aquesta ocasió arran del recurs contra la condemna imposada per l’Audiència Nacional per cremar fotografies del monarca espanyol i ratificada posteriorment pel Tribunal Constitucional.


La defensa dels independentistes, encapçalada per l’ara diputat per la CUP, Benet Salellas, va elevar a la cort europea el litigi entenent que l’Estat vulnerava el dret a la llibertat d’expressió en el marc d’una protesta.

 

Enmig de la nova onada judicial contra l’independentisme, que en els darrers anys ha passat a ocupar regidories i alcaldies arreu del país, considerem aquest pas del Tribunal Europeu de Drets Humans com una clara evidència més que a ulls internacionals l’Estat espanyol hi manca una base democràtica. Que hi prevalen privilegis aberrantment anacrònics, relatius a símbols desfasats com la monarquia, per sobre del legítim dret a la protesta i a la llibertat d’expressió i de manifestació.

 

I alhora, n’estem convençudes que som en la bona línia de denúncia i de superació d’aquestes mancances. Amb els moviments a nivell de Tribunal d’Estrasburg però també a nivell de carrer amb la ferma decisió de desobeir imposicions i construir llibertats malgrat la repressió i la desesperació espanyoles.

 

La flama de la solidaritat

En la sentència de l’Audiència Nacional condemnava dos independentistes, Enric Stern i Jaume Roure, veïns de Girona i Banyoles, pels delictes d’injúries a la Corona, com autors de la crema d’una fotografia dels reis espanyols. El judici no va ser absent de polèmica doncs es va haver de repetir per no haver respectat el dret dels acusats a expressar-se en català. En la segona vista, i sense novetats, la sentència remarcava l’ofensa cap als símbols majors de l’Estat per sobre del dret a la lliure expressió. Elevat el recurs pertinent, arribava l’estiu passat, el 22 de juliol, la sentència del Tribunal Constitucional per la que l’Estat ratificava la sentència condemnatòria. Això sí, amb tres vots particulars favorables a la revisió de la causa i a la lliure absolució dels encausats. Els tres vots particulars pertanyien a una magistrada basca i a un català i a una catalana.

 

L’acció en qüestió, duta a terme com a protesta per la visita dels borbons a la ciutat de Girona el dia 13 de setembre de 2007, va generar una onada de protestes que es va estendre fins passada la Diada de l’any següent. Desenes d’actes on, a cara destapada, personatges públics, cremaven la imatge del rei Borbó. I desenes d’ajuntaments que en deploraven la repressió sovint encapçalada pels Mossos d’Esquadra. La flama de la solidaritat es va estendre per tots els Països Catalans i va arribar, amb represàlies també, a protestes solidàries a Madrid i Galícia. Tot plegat va acabar de cop amb l’esperpèntica sentència absolutòria de 16 encausats més, també de comarques gironines, en les mateixes sales de l’Audiència Nacional. Per ordres polítiques, la Fiscalia va canviar de parer i va considerar que calia deixar de perseguir les suposades injúries a la Corona tot reduint-les a simples faltes de desordres públics. L’Audiència Nacional es va haver d’inhibir de tots els posteriors casos en no tenir competències en aquesta nova qualificació dels suposats delictes o faltes.

 

La sentència del Tribunal Constitucional, 8 anys més tard dels fets incials, també va ser contestada públicament. Davant de l’Ajuntament de Girona (vegeu crònica https://www.llibertat.cat/2015/08/la-crema-de-fotos-del-rei-arribara-a-europa-31842 ) per diversos dels encausats en aquelles protestes, la seva defensa lletrada i Alerta Solidària.

 

Avui, com ahir, cremem fotografies del rei! Retirem els seus retrats dels consistoris, pengem estelades i reafirmem el camí desobedient per la dignitat i la llibertat de les classes populars dels Països Catalans.

 

Som en el bon camí! Desobeïm!

 

Alerta Solidària

Girona, Països Catalans,

28 d’abril de 2016

Acabarem amb la impunitat, posarem llum a on hi ha ombres

 

En les darrers hores hem tingut coneixement que en Josep Garganté, membre de la CUP Capgirem Barcelona i n’Esteban membre del col·lectiu de suport als venedors ambulants Tras la Manta ha estat denunciat per un metge del CAP Pere Camps de Barcelona, a instància de la Guàrdia Urbana per unes suposades coaccions.


Els fets es remunten al passat 23 de març quan en una persecució de manters a l’estació de metro de Drassanes, per part de la Guàrdia Urbana de Barcelona, un noi va resultar ferit, havent de ser portat a l’hospital pels seus companys i altres persones solidàries que eren al lloc dels fets. En arribar al CAP Pere Camps de Barcelona, es varen trobar amb presència de la Guàrdia Urbana de Barcelona, sense que en cap moment es procedís a detenir a cap persona.

 

En el moment de la visita mèdica del ferit, sense estar sota la custòdia de la Guàrdia Urbana de Barcelona, hi havia un membre del cos policial present.

 

Davant d’aquesta vulneració flagrant de Drets Humans en Josep Garganté juntament amb una altra persona del col·lectiu Tras la Manta varen parlar amb el metge per exposar-li la situació, demanant-li, a petició del ferit que es trobava impedit per poder-se desplaçar doncs tenia la cama enguixada, que el tornés a visitar a fi que aquesta persona li pogués explicar el motiu de la visita de forma lliure, i no coaccionada per la presència de cap persona.

 

Mentrestant, vàrem tenir coneixement per part de la premsa, que un membre de la Guàrdia Urbana va estar filmant l’escena en la que es pot observar que en tot moment s’està apel·lant al metge, que té l’obligació de seguir unes determinades pautes en els diagnòstics i tràmits dels informes mèdics, que complís amb la seva obligació, sense interferir en cap cas en el contingut del mateix.

 

El resultat no sorprèn i no és nou, el metge reconeix que és una pràctica habitual, que la Guàrdia Urbana estigui present quan es fan visites, prescindint de la seva obligació de vetllar pel bé del pacient.

 

Aquestes obligacions deriven de l’article 25 de la Declaració Universals de Drets Humans, dels Drets Fonamentals a la intimitat, a la integritat física i moral, i a la tutela judicial efectiva, de la Llei General de la Salut, de la llei 41/2002 de l’autonomia del pacient, i de l’aplicació del Protocol d’Istanbul entre d’altres.

 

Aquesta pràctica reconeguda com habitual suposa que les persones que han estat torturades o maltractades per funcionaris públics vegin coartat el seu dret a ser visitat per un metge forense o el metge de primera assistència qui té l’obligació de ser garant de la integritat física de la persona i evitar que hi hagin cercles d’impunitat. En aquesta visita mèdica necessària per a formular denúncia (dret fonamental en una democràcia) a fi que sigui prova d’allò que relata la persona denunciant i poder acotar els fets denunciats amb la immediatesa sota custodia policial, és necessari que la persona pugui expressar-se de forma el més lliure possible sobre l’origen de les lesions i dels fets que les han causat, fet que queda impedit davant la presència de la policia en la visita mèdica.

 

Aquesta obligació en els darrers anys ha estat reclamada per moltes organitzacions i entitats de defensa dels Drets Humans, organismes internacionals i del Síndic de Greuges de Catalunya.

 

El que sorprèn, però és que aquesta persona malgrat no estar detinguda, el metge acceptés amb tota normalitat la presència de la policia a la visita mèdica, i el resultat sigui que aquest denunciï a qui vetlla pel compliment de les seves obligacions, i no a les coaccions exercides per part de la Guàrdia Urbana contra el pacient.

 

Aquests extrem és molt greu i exigim que es depurin les responsabilitats que pertoquin.

 

Així mateix, volem manifestar el nostre suport a la persona ferida, al Josep Garganté, al col·lectiu Tras La Manta i a totes persones que cada dia veuen vulnerats els seus drets.

 

Contra la impunitat policial no defallirem, per més denúncies, procediments o condemnes que ens suposin posarem llum allà a on hi ha ombres.

 

Exigim la identificació dels agents presents i l’aplicació immediata del Protocol d’Istanbul als centres mèdics i forenses.

 

Associacions, entitats i organitzacions adherides:

Alerta Solidària, Coordinadora Obrera Sindical (COS), Sindicat d’Estudiants dels Països Catalans (SEPC), Arran, Endavant-OSAN, Candidatura d’Unitat Popular (CUP), Observatori del Sistema Penal i Drets Humans (OSPDH), Associació Memòria Contra la Tortura (AMCT), Irídia, Acció dels Cristians per l’Abolició de la Tortura (ACAT) i Confederació General de Treball de Catalunya (CGT).

 

Països Catalans, 12 d’abril de 2016

Acabarem amb la impunitat, posarem llum on hi ha ombres

En les darrers hores hem tingut coneixement que el regidor de la CUP Capgirem Barcelona i membre del col·lectiu de suport als venedors ambulants Tras la Manta ha estat denunciat per un metge del CAP Pere Camps de Barcelona, a instància de la Guàrdia Urbana per unes suposades coaccions.

Els fets es remunten al passat 23 de març quan en una persecució de manters a l’estació de metro de Drassanes, per part de la Guàrdia Urbana de Barcelona, un noi va resultar ferit.

Fruit d’això el noi va resultar ferit, i va haver de ser portat a l’hospital pels seus companys i solidaris que eren al lloc dels fets. En arribar al CAP Pere Camps de Barcelona, es varen trobar amb presència de la Guàrdia Urbana de Barcelona qui en cap moment va detenir cap persona.

Sorprenentment en el moment que el ferit va ser atès pels serveis sanitaris del CAP, en el moment de la visita mèdica hi havia un membre del cos policial present. Davant d’aquesta vulneració flagrant de Drets Humans el nostre company, Josep Garganté juntament amb una altra persona del col·lectiu Tras la Manta varen parlar amb el metge per exposar-li la situació, demanant-li, a petició del ferit, que el tornés a visitar a fi que aquesta persona li pogués explicar el motiu de la visita de forma lliure, i no coaccionada per la presència de cap persona.

Mentrestant, vàrem tenir coneixement per part de la premsa, que un membre de la Guàrdia Urbana va estar filmant l’escena en la que es pot observar que en tot moment s’està apel·lant al metge, que té l’obligació de seguir unes determinades pautes en els diagnòstics i tràmits dels informes mèdics, que complís amb la seva obligació, sense interferir en cap cas en el contingut del mateix.

El resultat no sorprèn i no és nou, el metge reconeix que és una pràctica habitual, que la Guàrdia Urbana estigui present quan es fan visites, prescindint de la seva obligació de vetllar pel bé del pacient.

Aquestes obligacions deriven de l’article 25 de la Declaració Universals de Drets Humans, dels Drets Fonamentals a la intimitat, a la integritat física i moral, i a la tutela judicial efectiva, de la Llei General de la Salut, de la llei 41/2002 de l’autonomia del pacient, i de l’aplicació del Protocol d’Istanbul entre d’altres.

Aquesta pràctica reconeguda com habitual suposa que les persones que han estat torturades o maltractades per funcionaris públics vegin coartat el seu dret a ser visitat per un metge forense o el metge de primera assistència qui té l’obligació de ser garant de la integritat física de la persona i evitar que hi hagin cercles d’impunitat. En aquesta visita mèdica necessària per a formular denúncia (dret fonamental en una democràcia) a fi que sigui prova d’allò que relata la persona denunciant i poder acotar els fets denunciats amb la immediatesa sota custodia policial, és necessari que la persona pugui expressar-se de forma el més lliure possible sobre l’origen de les lesions i dels fets que les han causat, fet que queda impedit davant la presència de la policia en la visita mèdica.

Aquesta obligació en els darrers anys ha estat reclamada per moltes organitzacions i entitats de defensa dels Drets Humans, organismes internacionals i del Síndic de Greuges de Catalunya.

El que sorprèn, però és que aquesta persona malgrat no estar detinguda, el metge acceptés amb tota normalitat la presència de la policia a la visita mèdica, i el resultat sigui que aquest denunciï a qui vetlla pel compliment de les seves obligacions, i no a les coaccions exercides per part de la Guàrdia Urbana contra el pacient.

Aquests extrem és molt greu i exigim que es depurin les responsabilitats que pertoquin.

Així mateix, volem manifestar el nostre suport a la persona ferida, al nostre company Josep Garganté, al company del col·lectiu Tras La Manta i a totes les que cada dia veuen vulnerats els seus drets.

Contra la impunitat policial no defallirem, per més denúncies, procediments o condemnes que ens suposin posarem llum allà a on hi ha ombres.

Exigim la identificació dels agents presents i l’aplicació immediata del Protocol d’Istanbul als centres mèdics i forenses.

Alerta Solidària

Cup Capgirem Barcelona

Països Catalans, 8 d’abril de 2016

Davant les acusacions de l’Ajuntament de Barcelona

 

Durant la darrera setmana el grup municipal de la CUP Capgirem Barcelona i Alerta Solidària, organització antirepressiva de l’Esquerra Independentista,  hem demanat realitzar una reunió amb Barcelona en Comú (BEC) per parlar de diferents temes, un d’ells i el més rellevant en aquests moments era la qüestió “d’acció policial” (o el nom que finalment hagi de rebre sota el mandat del nou govern) i sobretot dels casos més urgents i del paper que pot fer BEC ja exercint funcions de govern.

 

Els quatre casos més urgents que volem plantejar són conseqüència de la Vaga General del 29 de març del 2012. Casos on diverses vaguistes seran jutjades per defensar el dret a un treball i una vida digna pel conjunt de la classe treballadora. En tots aquests casos, l’Ajuntament de Barcelona exerceix d’acusació particular, alhora que també és l’acusació que demana penes més altes. Altres casos urgents versen sobre les polèmiques actuacions policials per l’anomenat “efecte Can Vies”, que es van escampar per tota la ciutat més enllà del barri de Sants.

 

També teníem la intenció de plantejar el paper de l’Ajuntament en els possibles desallotjaments de centres socials. Malauradament, en la nostra llista hi teniem com a cas urgent la imminent actuació sobre el CSOA La Llamborda. Actuació, dels Mossos d’Esquadra, que ha tingut lloc aquest matí, clausurant les plantes d’habitatge, entrant a l’espai social (on no podien operar perquè no disposaven de l’ordre judicial que ho permetés) i gravant, per a les seves bases de dades il·legals, tant els activistes com els periodistes presents. L’espai social ha resistit l’operació policial il·legal durant sis hores i ha aconseguit continuar obert al barri.

 

En la nostra reunió volem exigir per tant, aturar les col·laboracions de l’Ajuntament i Guàrdia Urbana amb els Mossos d’Esquadra. Acabar amb la complicitat del cos policial de la ciutat que presta suports com per exemple tallar el trànsit i reforçar el dispositiu policial com a segona línia de xoc en cas de protestes al carrer. Cal que es revisin cas per cas tots els ordres de desallotjaments i acusacions populars. Des de la CUP Capgirem Barcelona i Alerta Solidària defensem els espais alliberats com una eina d’autoorganització i apoderament popular per tal de construir una alternativa real a la nostra ciutat.

 

Som conscients que hi ha molts altres casos derivats de les múltiples lluites per un futur digne que s’han dut a terme i que encara són vigents a Barcelona, tanmateix entenem que és important fer una primera reunió per conèixer l’estat de la qüestió i alhora exigir que l’ajuntament es retiri de forma immediata com acusació particular en tots aquests casos.

 

 

Barcelona en Comú ens ha dit en nombroses ocasions al llarg d’aquesta setmana, en insistir per fer la reunió i preguntar sobre l’estat dels casos més urgents, que aquests “estaven passats per ser gestionats amb celeritat”. Però aquest matí han jutjat un company de l’organització juvenil Arran amb l’acusació particular d’un agent de la Guàrdia Urbana representat per un despatx d’advocats extern que te concedida la defensa jurídica dels casos relatius a la Guardia Urbana.  BEC no ens ha pogut aclarir l’estat d’aquesta acusació ni si les despeses del despatx d’advocats han anat a càrrec del consistori. Exigim doncs, que s’acabi amb la política de pagar advocats externs perquè actuïn per l’acusació i representació d’interessos particulars d’agents del cos de la Guàrdia Urbana.

 

Des de la CUP Capgirem Barcelona i Alerta Solidària reiterem la importància de la reunió que volem realitzar amb el Govern de l’Ajuntament de Barcelona per tal de poder parlar i posar sobre la taula totes aquestes qüestions, i traslladar moltes altres propostes, alhora que continuarem treballant per l’absolució de totes les companyes vaguistes i l’aturada immediata del desallotjament qualsevol espai alliberat a la nostra ciutat.

 

CUP Capgirem Barcelona

Alerta Solidària