En solidaritat amb Carme Forcadell i tota acció desobedient a l’Estat

 

El Parlament de Catalunya ha iniciat una etapa clau en la que per fi li toca passar de les paraules als fets. Una etapa que serà plena de tensions i amenaces però també valentia.

 

El Tribunal Constitucional, òrgan suprem de l’escenificació judicial de la repressió i la imposició espanyola sobre el nostre poble, està atent a qualsevol pas que el Parlament regional de Catalunya doni a partir d’ara.


 

La decisió de la Presidenta del Parlament, Carme Forcadell, d’incloure en l’ordre del dia del passat 27 de juliol el punt de votació de les conclusions de la Comissió d’Estudi del Procés Constituent està sent curosament analitzat pel Tribunal espanyol però també pels màxims responsables de combatre l’independentisme català.  

 

Si bé encara és massa aviat per saber com acabarà actuant exactament el Tribunal Constitucional, que és plenament conscient dels diferents escenaris que pot desencadenar; i si bé la primera línia de defensa jurídica passa per discutir si la Presidenta podia o no desatendre una proposta formalment correcta d’inclusió de la moció prohibida en l’ordre del dia; creiem oportú remarcar que,

  •  Som davant d’un clar gest de desobediència. Per fi. D’autoria feblement discutible, que recaurà en la Presidenta del Parlament, que contraposarà el reglament de la cambra catalana, i per tant la necessària obediència a la mateixa, contra l’obediència als manaments del Tribunal Constitucional.
  •  Som davant d’un fet punible que no podrà ser respost amb subterfugis ni posicionaments ambigus per evitar-ne les conseqüències jurídiques que se’n corresponguin.

 

Per tot plegat, sensibles a qualsevol atac que la reacció espanyola desencadeni cap a qualsevol persona o entitat que lluiti per la llibertat d’una part del nostre poble, des d’Alerta Solidària expressem:

  •  La nostra solidaritat amb Carme Forcadell, Presidenta del Parlament de Catalunya.
  •  La nostra congratulació per ser davant, per fi, d’un gest de desobediència clar a l’Estat, sense subterfugis ni apel·lacions que distreuen del fet i que només admeten discussió jurídica en l’autoria del mateix però no en el fet il·lícit, demostrable i imputable.
  •  El nostre convenciment que som davant d’una oportunitat que cal aprofitar per seguir encoratjant a la desobediència a l’Estat, com a única via que ens pot dur a la llibertat.

 

Són massa anys de dominació espanyola i francesa que ens han donat molts exemples de lluitadors i lluitadores que han fet front a la repressió imposada sense mitjans ni suports. Simplement amb la consciència de saber-nos mereixedors de la llibertat. I dignes d’aquesta, actuant per tots els mitjans necessaris, sabent que mai no ens serà atorgada sinó l’arrenquem de qui ens la té segrestada.

 

Contra la imposició espanyola, per la independència i el socialisme als Països Catalans, desobediència!

 

Alerta Solidària,

22 d’agost de 2016

Davant la nova carta blanca a la impunitat – sentència Ester Quintana

 

La sentència feta pública avui reitera la capacitat d’actuar amb impunitat per part dels cossos policials. És una vergonya inqüestionable. Del dret o del revés, ens trobem amb la incapacitat, volguda al nostre entendre, inevitable com excusa dels responsables polítics d’Interior, de no poder identificar qui va rebentar l’ull a una veïna de Barcelona, l’Ester, que tot just passava per allà on no hi havia cap mena d’incident, aquella jornada de Vaga General.

 

En plena era digital, ja va sent hora que l’administració reconegui el que aquesta sentència consolida: que l’estat actual de les coses només afavoreix la impunitat i la violència policial.

 

Cal que es reconegui d’una vegada que s’està escatimant la demanda simple, legítima i lògica de la societat en pro d’un major control dels abusos policials. Sempre a remolc i sempre a la contra. Cal que aquesta dinàmica canviï d’una vegada!

 

Va ser una fotografia d’un mosso pel terra la que va desvelar un secret a crits: l’ús del kubotan; i van caler anys per obligar al Departament d’Interior a respectar la seva pròpia normativa per obligar els agents a anar identificats; que aquesta identificació no es respecta encara avui i que als agents de la BRIMO se’ls ha permès logotipar-se amb jeroglífics que només cerquen impossibilitar l’esperit de la norma, és a dir, la seva identificació; que va ser el propi cas Quintana qui va posar sobre la taula la imperiosa necessitat de prohibir les bales de goma; que ara són substituïdes per les bales de foam més potents encara i que no admeten l’excusa de l’efecte rebot; que la Generalitat ha hagut de corregir informes a corre-cuita en diferents casos de violència policial a mesura que la premsa els esmenava; que els advocats a sou de la Generalitat persegueixen amb extrema contundència la dissidència política i escatimen dades i proves per emparar la impunitat policial; que s’instal·len GPS a les furgonetes però que alhora de la veritat resulta que no funcionen… I com ara, que ha estat l’equip jurídic d’Ester Quintana i la col·laboració ciutadana qui ha arrencat amb grans esforços la celebració del judici, i la contrastada acusació contra els agents jutjats que ara el Tribunal ha tombat.

 

I així fins al límit de veure’ns reclamant a un mur premisses bàsiques com l’aplicació del protocol d’Istambul o encara ara, fer efectiva la bàsica identificació dels agents policials. És el seu deure. No ens en oblidem. Algú ha de respondre per aquesta irresponsabilitat, negligència o, com denunciem nosaltres, connivència i complicitat amb la violència policial.

 

Som a l’era de la imatge instantània i digital. I la sentència d’avui és un insult a la intel·ligència de tot el poble. I encara més: una amenaça velada. Una ordre no escrita de carta blanca a la contundència del cop de porra i bala de foam.

 

Compartim la frustració d’Ester Quintana. És un dia que no oblidarem. Però que encarem sense laments i amb renovat esperit de rebel·lia i dignitat. Nosaltres no hem fallat. Seguim i seguirem.

 

Algú altre sí que haurà de lamentar haver permès aquest nou pas en contra del que hauria de ser la base de tota societat: el control dels aparells de l’estat. Però avui, més clar que mai, constatem que l’abús impera. I el privilegi es manté. Una vegada més, només ens queda el carrer!

 

Alerta Solidària

Vila de Gràcia, Països Catalans, 27 de maig de 2016

El Tribunal d’Estrasburg situa un cop més l’Estat espanyol sota sospita: ara, per les cremes de fotos del rei

 

Un cop més el Tribunal Europeu de Drets Humans, amb seu a Estrasburg, ha acceptat obrir diligències contra el Regne d’Espanya. En aquesta ocasió arran del recurs contra la condemna imposada per l’Audiència Nacional per cremar fotografies del monarca espanyol i ratificada posteriorment pel Tribunal Constitucional.


La defensa dels independentistes, encapçalada per l’ara diputat per la CUP, Benet Salellas, va elevar a la cort europea el litigi entenent que l’Estat vulnerava el dret a la llibertat d’expressió en el marc d’una protesta.

 

Enmig de la nova onada judicial contra l’independentisme, que en els darrers anys ha passat a ocupar regidories i alcaldies arreu del país, considerem aquest pas del Tribunal Europeu de Drets Humans com una clara evidència més que a ulls internacionals l’Estat espanyol hi manca una base democràtica. Que hi prevalen privilegis aberrantment anacrònics, relatius a símbols desfasats com la monarquia, per sobre del legítim dret a la protesta i a la llibertat d’expressió i de manifestació.

 

I alhora, n’estem convençudes que som en la bona línia de denúncia i de superació d’aquestes mancances. Amb els moviments a nivell de Tribunal d’Estrasburg però també a nivell de carrer amb la ferma decisió de desobeir imposicions i construir llibertats malgrat la repressió i la desesperació espanyoles.

 

La flama de la solidaritat

En la sentència de l’Audiència Nacional condemnava dos independentistes, Enric Stern i Jaume Roure, veïns de Girona i Banyoles, pels delictes d’injúries a la Corona, com autors de la crema d’una fotografia dels reis espanyols. El judici no va ser absent de polèmica doncs es va haver de repetir per no haver respectat el dret dels acusats a expressar-se en català. En la segona vista, i sense novetats, la sentència remarcava l’ofensa cap als símbols majors de l’Estat per sobre del dret a la lliure expressió. Elevat el recurs pertinent, arribava l’estiu passat, el 22 de juliol, la sentència del Tribunal Constitucional per la que l’Estat ratificava la sentència condemnatòria. Això sí, amb tres vots particulars favorables a la revisió de la causa i a la lliure absolució dels encausats. Els tres vots particulars pertanyien a una magistrada basca i a un català i a una catalana.

 

L’acció en qüestió, duta a terme com a protesta per la visita dels borbons a la ciutat de Girona el dia 13 de setembre de 2007, va generar una onada de protestes que es va estendre fins passada la Diada de l’any següent. Desenes d’actes on, a cara destapada, personatges públics, cremaven la imatge del rei Borbó. I desenes d’ajuntaments que en deploraven la repressió sovint encapçalada pels Mossos d’Esquadra. La flama de la solidaritat es va estendre per tots els Països Catalans i va arribar, amb represàlies també, a protestes solidàries a Madrid i Galícia. Tot plegat va acabar de cop amb l’esperpèntica sentència absolutòria de 16 encausats més, també de comarques gironines, en les mateixes sales de l’Audiència Nacional. Per ordres polítiques, la Fiscalia va canviar de parer i va considerar que calia deixar de perseguir les suposades injúries a la Corona tot reduint-les a simples faltes de desordres públics. L’Audiència Nacional es va haver d’inhibir de tots els posteriors casos en no tenir competències en aquesta nova qualificació dels suposats delictes o faltes.

 

La sentència del Tribunal Constitucional, 8 anys més tard dels fets incials, també va ser contestada públicament. Davant de l’Ajuntament de Girona (vegeu crònica https://www.llibertat.cat/2015/08/la-crema-de-fotos-del-rei-arribara-a-europa-31842 ) per diversos dels encausats en aquelles protestes, la seva defensa lletrada i Alerta Solidària.

 

Avui, com ahir, cremem fotografies del rei! Retirem els seus retrats dels consistoris, pengem estelades i reafirmem el camí desobedient per la dignitat i la llibertat de les classes populars dels Països Catalans.

 

Som en el bon camí! Desobeïm!

 

Alerta Solidària

Girona, Països Catalans,

28 d’abril de 2016

Acabarem amb la impunitat, posarem llum a on hi ha ombres

 

En les darrers hores hem tingut coneixement que en Josep Garganté, membre de la CUP Capgirem Barcelona i n’Esteban membre del col·lectiu de suport als venedors ambulants Tras la Manta ha estat denunciat per un metge del CAP Pere Camps de Barcelona, a instància de la Guàrdia Urbana per unes suposades coaccions.


Els fets es remunten al passat 23 de març quan en una persecució de manters a l’estació de metro de Drassanes, per part de la Guàrdia Urbana de Barcelona, un noi va resultar ferit, havent de ser portat a l’hospital pels seus companys i altres persones solidàries que eren al lloc dels fets. En arribar al CAP Pere Camps de Barcelona, es varen trobar amb presència de la Guàrdia Urbana de Barcelona, sense que en cap moment es procedís a detenir a cap persona.

 

En el moment de la visita mèdica del ferit, sense estar sota la custòdia de la Guàrdia Urbana de Barcelona, hi havia un membre del cos policial present.

 

Davant d’aquesta vulneració flagrant de Drets Humans en Josep Garganté juntament amb una altra persona del col·lectiu Tras la Manta varen parlar amb el metge per exposar-li la situació, demanant-li, a petició del ferit que es trobava impedit per poder-se desplaçar doncs tenia la cama enguixada, que el tornés a visitar a fi que aquesta persona li pogués explicar el motiu de la visita de forma lliure, i no coaccionada per la presència de cap persona.

 

Mentrestant, vàrem tenir coneixement per part de la premsa, que un membre de la Guàrdia Urbana va estar filmant l’escena en la que es pot observar que en tot moment s’està apel·lant al metge, que té l’obligació de seguir unes determinades pautes en els diagnòstics i tràmits dels informes mèdics, que complís amb la seva obligació, sense interferir en cap cas en el contingut del mateix.

 

El resultat no sorprèn i no és nou, el metge reconeix que és una pràctica habitual, que la Guàrdia Urbana estigui present quan es fan visites, prescindint de la seva obligació de vetllar pel bé del pacient.

 

Aquestes obligacions deriven de l’article 25 de la Declaració Universals de Drets Humans, dels Drets Fonamentals a la intimitat, a la integritat física i moral, i a la tutela judicial efectiva, de la Llei General de la Salut, de la llei 41/2002 de l’autonomia del pacient, i de l’aplicació del Protocol d’Istanbul entre d’altres.

 

Aquesta pràctica reconeguda com habitual suposa que les persones que han estat torturades o maltractades per funcionaris públics vegin coartat el seu dret a ser visitat per un metge forense o el metge de primera assistència qui té l’obligació de ser garant de la integritat física de la persona i evitar que hi hagin cercles d’impunitat. En aquesta visita mèdica necessària per a formular denúncia (dret fonamental en una democràcia) a fi que sigui prova d’allò que relata la persona denunciant i poder acotar els fets denunciats amb la immediatesa sota custodia policial, és necessari que la persona pugui expressar-se de forma el més lliure possible sobre l’origen de les lesions i dels fets que les han causat, fet que queda impedit davant la presència de la policia en la visita mèdica.

 

Aquesta obligació en els darrers anys ha estat reclamada per moltes organitzacions i entitats de defensa dels Drets Humans, organismes internacionals i del Síndic de Greuges de Catalunya.

 

El que sorprèn, però és que aquesta persona malgrat no estar detinguda, el metge acceptés amb tota normalitat la presència de la policia a la visita mèdica, i el resultat sigui que aquest denunciï a qui vetlla pel compliment de les seves obligacions, i no a les coaccions exercides per part de la Guàrdia Urbana contra el pacient.

 

Aquests extrem és molt greu i exigim que es depurin les responsabilitats que pertoquin.

 

Així mateix, volem manifestar el nostre suport a la persona ferida, al Josep Garganté, al col·lectiu Tras La Manta i a totes persones que cada dia veuen vulnerats els seus drets.

 

Contra la impunitat policial no defallirem, per més denúncies, procediments o condemnes que ens suposin posarem llum allà a on hi ha ombres.

 

Exigim la identificació dels agents presents i l’aplicació immediata del Protocol d’Istanbul als centres mèdics i forenses.

 

Associacions, entitats i organitzacions adherides:

Alerta Solidària, Coordinadora Obrera Sindical (COS), Sindicat d’Estudiants dels Països Catalans (SEPC), Arran, Endavant-OSAN, Candidatura d’Unitat Popular (CUP), Observatori del Sistema Penal i Drets Humans (OSPDH), Associació Memòria Contra la Tortura (AMCT), Irídia, Acció dels Cristians per l’Abolició de la Tortura (ACAT) i Confederació General de Treball de Catalunya (CGT).

 

Països Catalans, 12 d’abril de 2016

Acabarem amb la impunitat, posarem llum on hi ha ombres

En les darrers hores hem tingut coneixement que el regidor de la CUP Capgirem Barcelona i membre del col·lectiu de suport als venedors ambulants Tras la Manta ha estat denunciat per un metge del CAP Pere Camps de Barcelona, a instància de la Guàrdia Urbana per unes suposades coaccions.

Els fets es remunten al passat 23 de març quan en una persecució de manters a l’estació de metro de Drassanes, per part de la Guàrdia Urbana de Barcelona, un noi va resultar ferit.

Fruit d’això el noi va resultar ferit, i va haver de ser portat a l’hospital pels seus companys i solidaris que eren al lloc dels fets. En arribar al CAP Pere Camps de Barcelona, es varen trobar amb presència de la Guàrdia Urbana de Barcelona qui en cap moment va detenir cap persona.

Sorprenentment en el moment que el ferit va ser atès pels serveis sanitaris del CAP, en el moment de la visita mèdica hi havia un membre del cos policial present. Davant d’aquesta vulneració flagrant de Drets Humans el nostre company, Josep Garganté juntament amb una altra persona del col·lectiu Tras la Manta varen parlar amb el metge per exposar-li la situació, demanant-li, a petició del ferit, que el tornés a visitar a fi que aquesta persona li pogués explicar el motiu de la visita de forma lliure, i no coaccionada per la presència de cap persona.

Mentrestant, vàrem tenir coneixement per part de la premsa, que un membre de la Guàrdia Urbana va estar filmant l’escena en la que es pot observar que en tot moment s’està apel·lant al metge, que té l’obligació de seguir unes determinades pautes en els diagnòstics i tràmits dels informes mèdics, que complís amb la seva obligació, sense interferir en cap cas en el contingut del mateix.

El resultat no sorprèn i no és nou, el metge reconeix que és una pràctica habitual, que la Guàrdia Urbana estigui present quan es fan visites, prescindint de la seva obligació de vetllar pel bé del pacient.

Aquestes obligacions deriven de l’article 25 de la Declaració Universals de Drets Humans, dels Drets Fonamentals a la intimitat, a la integritat física i moral, i a la tutela judicial efectiva, de la Llei General de la Salut, de la llei 41/2002 de l’autonomia del pacient, i de l’aplicació del Protocol d’Istanbul entre d’altres.

Aquesta pràctica reconeguda com habitual suposa que les persones que han estat torturades o maltractades per funcionaris públics vegin coartat el seu dret a ser visitat per un metge forense o el metge de primera assistència qui té l’obligació de ser garant de la integritat física de la persona i evitar que hi hagin cercles d’impunitat. En aquesta visita mèdica necessària per a formular denúncia (dret fonamental en una democràcia) a fi que sigui prova d’allò que relata la persona denunciant i poder acotar els fets denunciats amb la immediatesa sota custodia policial, és necessari que la persona pugui expressar-se de forma el més lliure possible sobre l’origen de les lesions i dels fets que les han causat, fet que queda impedit davant la presència de la policia en la visita mèdica.

Aquesta obligació en els darrers anys ha estat reclamada per moltes organitzacions i entitats de defensa dels Drets Humans, organismes internacionals i del Síndic de Greuges de Catalunya.

El que sorprèn, però és que aquesta persona malgrat no estar detinguda, el metge acceptés amb tota normalitat la presència de la policia a la visita mèdica, i el resultat sigui que aquest denunciï a qui vetlla pel compliment de les seves obligacions, i no a les coaccions exercides per part de la Guàrdia Urbana contra el pacient.

Aquests extrem és molt greu i exigim que es depurin les responsabilitats que pertoquin.

Així mateix, volem manifestar el nostre suport a la persona ferida, al nostre company Josep Garganté, al company del col·lectiu Tras La Manta i a totes les que cada dia veuen vulnerats els seus drets.

Contra la impunitat policial no defallirem, per més denúncies, procediments o condemnes que ens suposin posarem llum allà a on hi ha ombres.

Exigim la identificació dels agents presents i l’aplicació immediata del Protocol d’Istanbul als centres mèdics i forenses.

Alerta Solidària

Cup Capgirem Barcelona

Països Catalans, 8 d’abril de 2016

Davant les acusacions de l’Ajuntament de Barcelona

 

Durant la darrera setmana el grup municipal de la CUP Capgirem Barcelona i Alerta Solidària, organització antirepressiva de l’Esquerra Independentista,  hem demanat realitzar una reunió amb Barcelona en Comú (BEC) per parlar de diferents temes, un d’ells i el més rellevant en aquests moments era la qüestió “d’acció policial” (o el nom que finalment hagi de rebre sota el mandat del nou govern) i sobretot dels casos més urgents i del paper que pot fer BEC ja exercint funcions de govern.

 

Els quatre casos més urgents que volem plantejar són conseqüència de la Vaga General del 29 de març del 2012. Casos on diverses vaguistes seran jutjades per defensar el dret a un treball i una vida digna pel conjunt de la classe treballadora. En tots aquests casos, l’Ajuntament de Barcelona exerceix d’acusació particular, alhora que també és l’acusació que demana penes més altes. Altres casos urgents versen sobre les polèmiques actuacions policials per l’anomenat “efecte Can Vies”, que es van escampar per tota la ciutat més enllà del barri de Sants.

 

També teníem la intenció de plantejar el paper de l’Ajuntament en els possibles desallotjaments de centres socials. Malauradament, en la nostra llista hi teniem com a cas urgent la imminent actuació sobre el CSOA La Llamborda. Actuació, dels Mossos d’Esquadra, que ha tingut lloc aquest matí, clausurant les plantes d’habitatge, entrant a l’espai social (on no podien operar perquè no disposaven de l’ordre judicial que ho permetés) i gravant, per a les seves bases de dades il·legals, tant els activistes com els periodistes presents. L’espai social ha resistit l’operació policial il·legal durant sis hores i ha aconseguit continuar obert al barri.

 

En la nostra reunió volem exigir per tant, aturar les col·laboracions de l’Ajuntament i Guàrdia Urbana amb els Mossos d’Esquadra. Acabar amb la complicitat del cos policial de la ciutat que presta suports com per exemple tallar el trànsit i reforçar el dispositiu policial com a segona línia de xoc en cas de protestes al carrer. Cal que es revisin cas per cas tots els ordres de desallotjaments i acusacions populars. Des de la CUP Capgirem Barcelona i Alerta Solidària defensem els espais alliberats com una eina d’autoorganització i apoderament popular per tal de construir una alternativa real a la nostra ciutat.

 

Som conscients que hi ha molts altres casos derivats de les múltiples lluites per un futur digne que s’han dut a terme i que encara són vigents a Barcelona, tanmateix entenem que és important fer una primera reunió per conèixer l’estat de la qüestió i alhora exigir que l’ajuntament es retiri de forma immediata com acusació particular en tots aquests casos.

 

 

Barcelona en Comú ens ha dit en nombroses ocasions al llarg d’aquesta setmana, en insistir per fer la reunió i preguntar sobre l’estat dels casos més urgents, que aquests “estaven passats per ser gestionats amb celeritat”. Però aquest matí han jutjat un company de l’organització juvenil Arran amb l’acusació particular d’un agent de la Guàrdia Urbana representat per un despatx d’advocats extern que te concedida la defensa jurídica dels casos relatius a la Guardia Urbana.  BEC no ens ha pogut aclarir l’estat d’aquesta acusació ni si les despeses del despatx d’advocats han anat a càrrec del consistori. Exigim doncs, que s’acabi amb la política de pagar advocats externs perquè actuïn per l’acusació i representació d’interessos particulars d’agents del cos de la Guàrdia Urbana.

 

Des de la CUP Capgirem Barcelona i Alerta Solidària reiterem la importància de la reunió que volem realitzar amb el Govern de l’Ajuntament de Barcelona per tal de poder parlar i posar sobre la taula totes aquestes qüestions, i traslladar moltes altres propostes, alhora que continuarem treballant per l’absolució de totes les companyes vaguistes i l’aturada immediata del desallotjament qualsevol espai alliberat a la nostra ciutat.

 

CUP Capgirem Barcelona

Alerta Solidària

Plantant cara al feixisme: presentació amb cadires buides del procés obert contra 6 antifeixistes

 

Ahir al vespre, i sota una intensa pluja, tingué lloc una roda de premsa per explicar la situació que pateixen 6 antifeixistes de Barcelona a qui la fiscalia els acusa d’haver atacat un grup de nazis el passat 12 d’octubre de l’any 2013.


L’escenari triat fou la plaça de Sant Felip Neri, al cor de la ciutat, on els feixistes van assassinar 42 persones, la majoria nens i nenes que corrien a refugiar-se de les bombes que queien del cel. Acompanyant les persones que van prendre la paraula, moltes altres mostraven el seu suport. I davant totes elles sis cadires. Buides. Recordant l’injusta situació a la que s’exposen els sis encausats: tenen prohibit assistir a actes públics com el d’ahir, a manifestacions, etc. Un càstig sense sentit en un estat que es pretén democràtic. Un dany afegit i ja patit molt abans de qualsevol mena de judici ni sentència.

 

 

Presentà l’acte en David Aranda, portaveu nacional d’Alerta Solidària, qui posà el context recordant les proclames amenaçadores dels grups feixistes espanyolistes que participaren aquell 12 d’octubre als actes de Montjuic.

Tot seguit, Rafa Calderón, advocat, va exposar com la pretesa neutralitat de l’estat, desemboca sempre amb un posicionament equiparador i legitimador del feixisme.

Maria Dantas i Alfons Llopis, de la xarxa d’entitats Unitat Contra el Feixisme i el Racisme, van denunciar l’aplicació del delicte d’odi i discriminació ideològica, precisament contra aquelles que lluitem contra el feixisme, i a més, amb un tracte judicial especialment dur i repressiu, en contrast amb el tracte benevolent que manté la impunitat del feixisme. Al mateix temps van aprofitar per reivindicar la lluita antifeixista amb l’exemple de l’oposició al centre nazi Militia, tancat recentment als barris del Clot, primer, i de la Verneda després.

Finalment, en Sergi Hernández, militant antifeixista, ens va fer saber la notícia de la sentència del tribunal suprem que ha augmentat fins a 3 anys la sentència contra ell i un altre company, acusats dels fets del 12 d’octubre del 2011, quan es va intentar aturar un concert nazi a Poblenou, i que pot suposar el seu ingrés a presó properament.

 

És lamentable que la reivindicació de l’extermini nazi i els genocidis comesos en nom de l’esplendor de l’imperi espanyol tinguin cabuda a Barcelona any rere any. I més lamentable que la única resposta institucional contundent sigui la de perseguir aquells qui actuen i donen la cara.

Compromesos amb la lluita contra el feixisme. Al costat de les represaliades d’aquesta lluita.

Amb els companys jutjats i condemnats pel 12 d’octubre del 2011. I ara també amb els encausats pel 12 d’octubre del 2012. Seguim el combat!

 

Alerta Solidària

Antifeixistes cada dia, contra l’odi i la repressió


 

Fa 10 dies vàrem rebre el duríssim escrit d’acusació de la fiscalia en el cas dels fets del 12 d’octubre del 2013 al barri de Sants de Barcelona. Un cas que reté encausats 6 antifeixistes catalans a qui Mossos d’Esquadra i fiscalia atribueixen una baralla contra militants de l’extrema-dreta espanyola. Miguel Ángel Aguilar, fiscal especial per a delictes d’odi de la Fiscalia Provincial de Barcelona demana per a cadascun d’ells, entre els quals un militant de l’Esquerra Independentista, 15 anys de presó, 24 mesos de pena multa a raó de 20 euros al dia (que si no paguen es converteixen en un any més de presó).

 


Combatre l’odi, sota les mil cares amb les que es presenta a diari als nostres carrers, mitjans de comunicació, institucions, és una obligació de tots i totes nosaltres. Ho ha estat d’ençà que els nostres avis i àvies ens avisaven del perill que correm com a societat quan menystenim els petits senyals que el feixisme va donant. Permetre que es normalitzin els discursos de la supremacia racial o de l’exclusió de l’immigrant són l’avant-sala de la consolidació de moviments polítics que han demostrat massa vegades i en massa llocs la destrucció i l’explotació a la que ens volen condemnar al conjunt de la classe treballadora.

 

La lluita als carrers, mitjans de comunicació i institucions contra formacions polítiques racistes com Plataforma x Catalunya ha donat els seus bons resultats en les darreres eleccions municipals. Ha estat un èxit col·lectiu bastit acte a acte, carrer a carrer, dia a dia. Seguint la màxima que cal engegar totes les alarmes al mínim senyal de discurs xenòfob.

 

De la mateixa manera, el feixisme organitzat, violent, que actua al carrer imposant la por a base de pallisses ha de ser també combatut, acte a acte, carrer a carrer, dia a dia. Com succeeix en molts pobles i ciutats d’arreu del país on la presència d’aquests individus és latent i la resposta digna i no covarda de la nostra militància també es fa notar.

 

Alerta Solidària i el conjunt de l’Esquerra Independentista no s’aturarà en el combat contra el feixisme allà on es presenti sigui en la forma que sigui. No deixarem tampoc que el sistema policial i judicial l’empari. I ni molt menys ens deixarem confondre ni arraulir per una fiscalia creada suposadament per perseguir els delictes d’odi i que en aquests moments apunta precisament als qui els combaten.

 

Som i serem antifeixistes. I som i serem al costat dels sis companys encausats per ser precisament antifeixistes. Ja que és aquest fet el que els incrimina en la cacera de bruixes contra els qui van respondre les provocacions del grup de nazis espanyols que aquell 12 d’octubre pretenien atemorir els veïns i les veïnes de Sants.

 

Al feixisme se’l combat, arreu i també amb la solidaritat amb les qui en pateixen la repressió.

 

Alerta Solidària

 

 

PS: podeu observar les innocents proclames que la Fiscalia i els Mossos deixen passar d’aquesta suposada gent pacífica:

https://www.youtube.com/watch?v=UK_gH1CCCXs

https://www.youtube.com/watch?v=jWK5eVU2i9c

https://www.youtube.com/watch?v=y3Jl__KwNJw

https://www.youtube.com/watch?v=fTpgVrrDuJY

Portem al Tribunal Constitucional la detenció d’un militant independentista

 

Després de diverses denúncies, recursos i apel·lacions, arriba el cas al màxim òrgan judicial espanyol perquè resolgui sobre un cas clar d’abús policial.


Farts que la pràctica policial tingui en la nostra militància un camp abonat per a qualsevol irregularitat, el col·lectiu jurídc de l’Esquerra Independentista Alerta Solidària, amb el suport de la campanya Som Força, hem elevat el cas al Tribunal Constitucional. El fet denunciat és la detenció d’un militant independentista de la ciutat de València per part d’agents de la Brigada Provincial d’Informació del Cuerpo Nacional de Policia.

 

La detenció va tenir lloc el 14 de gener del 2013. Va ser vinculada a la investigació per uns danys produïts dos mesos abans en una sucursal de la Caixa de València durant la Vaga General del 14 de novembre del 2012. Va quedar sense efecte quan l’arrestat va passar a disposició judicial. I només un dia més tard, el jutjat ja va ordenar el sobreseïment de la causa.

 

L’independentista detingut és militant de l’organització Endavant-OSAN i veí de la ciutat de València. Des de bon principi vàrem entendre la detenció com un acte de càstig a la feina duta a terme per l’Esquerra Independentista en favor de l’èxit de la Vaga General.

 

Denunciada aquesta detenció per no ajustar-se als supòsits fixats per la llei, la policia la va justificar al·legant que l’independentista no tenia domicili conegut i que “presumien” que no aniria voluntàriament als jutjats en el cas que l’haguessin citat prèviament.

 

La denúncia es basa en la negació del dret de l’independentista a ser estat citat prèviament a ser detingut. A la inexistència de l’ordre judicial justificativa d’aquest abús quan el cas estava sota instrucció. I al evident greuge causat al veí de València que es veié exposat a conseqüències laborals per no assistir al seu lloc de treball.

 

Ha estat un periple judicial llarg fins al dia d’avui. Hem rebut la confirmació del sobreseïment per l’Audiència provincial de València, darrera etapa prevista per poder saltar ara al Tribunal Constitucional espanyol perquè s’investigue finalment la detenció de l’independentista.

 

La denúncia per detenció il·legal presentada, correspongué al Jutjat d’instrucció núm. 12 de València, que de seguida en va ordenar l’arxiu. Dos recursos foren necessaris perquè finalment l’Audiència Provincial acordara que es citara en qualitat d’imputats als agents de la Brigada d’Informació que havien ordenat i dut a terme la detenció. Una mera formalitat, perquè després de la declaració dels agents i sota l’excusa que la detenció era procedent en tant que desconeixien el domicili d’aquesta persona, es tornà a acordar el sobreseïment, aquest cop confirmat per l’Audiència Provincial de València.

 

Els únics indicis que l’incriminaven eren les seues empremtes en un ninot que el detingut reconegué haver portat en algun moment, durant una de les marxes pro-vaga, i que acabà davant la sucursal de la Caixa sobre la qual alguns manifestants llençaren pintura roja provocant els danys suposadament investigats per la policia espanyola i sense cap causa efecte ni relació entre el ninot i el posterior llançament de pintura. El ninot duia un cartell de denúncia contra l’espoli bancari produït d’ençà de la crisi. Dos mesos després, amb la causa oberta al Jutjat d’instrucció núm. 3 de València i sense cap ordre judicial, diversos agents de la Brigada d’informació dugueren a terme la detenció del company independentista, quan eixia de casa per anar a treballar. Després d’haver declarat davant el Jutge encarregat de la instrucció, l’endemà mateix, el 15 de gener, la causa fou arxivada per no haver indicis de la seua participació en els fets investigats. Començà, llavors, el periple perquè s’investigara la legalitat de la seua detenció.

 

Des d’Alerta Solidària, amb el suport de la campanya Som Força, denunciem que la detenció que patí el company va ser il·legal en tant que no s’ajustava als paràmetres que la legislació espanyola estableix per dur a terme una detenció, en tant que no es va produir en el moment que ocorregueren els fets, la persona detinguda estava perfectament localitzada (de fet el varen detindre a les portes de sa casa) i no hi havia cap indici per pensar que d’haver estat citat pel Jutge encarregat no hauria comparegut, tenint en compte a més, que no fou aquest Jutge qui ordenà la detenció, sinó els agents de la Brigada d’Informació, en un intent més de reprimir i atemorir la militància de l’Esquerra Independentista. I és per això que continuarem fent ús de totes les instàncies judicials perquè s’investigue finalment aquesta detenció.

 

Frenar l’abús policial quan esdevé una constant

Aquesta no és l’única detenció poc clara que ha dut a terme la Brigada d’informació de València contra militants de l’EI i activistes de moviments socials. El juny de 2013, es cità més d’una vintena d’estudiants, en relació a la vaga estudiantil del 9 de maig de 2013. Conforme compareixien en la Jefatura Superior de policia de València eren automàticament detingudes i fitxades, per després ser posades en llibertat. Cinc d’aquestes estudiants, algunes d’elles del Sindicat d’Estudiants dels Països Catalans (SEPC), no comparegueren comunicant a la policia que feien ús del seu dret a no declarar davant la policia i que ho farien davant del Jutjat. La Brigada d’Informació de València reaccionà ordenant la seua detenció. En aquest cas també, el Jutjat ha arxivat la causa contra tots els estudiants, sense que ni tan sols els hagen pres declaració al Jutjat, per la absoluta falta d’indicis per incriminar-los. Un dels detinguts, membre del SEPC, va denunciar també la seua detenció, que es troba a hores d’ara sent investigada al Jutjat d’Instrucció núm. 2 de València.

 

Des d’Alerta Solidària i la campanya Som força fem una crida a passar a l’atac, a no consentir els abusos i les arbitrarietats de la policia espanyola, que només tenen com a objectiu intimidar i reprimir les qui no acceptem aquest sistema injust que ens condemna a la misèria a les treballadores d’aquest país. Fem-nos respectar!

 

Ni amb velles ni amb noves mordasses ens faran callar.

Passem a l’atac!

 

Alerta Solidària – www.alerta.cat – @AlertaSolidaria

Som Força – www.somforça.cat – @SomForca

 

València, Països Catalans

1 d’abril de 2015

La nova mordassa tampoc ens callarà

Comunicat d’Alerta Solidària i Arran

La nova mordassa tampoc ens callarà

 

La Llei Mordassa va finalitzar la seva tramitació a les instàncies parlamentàries espanyoles el passat divendres. Del Congrés al Senat i d’aquesta absurda cambra de nou al Congrés. Cap sorpresa. Corró passat per la majoria filo feixista que imposa de nou la repressió com a sortida als problemes, els seus, per a mantenir els privilegis d’uns pocs sobre la gran majoria.

 

Solucions a la seva manera per a problemes només seus. Perquè no serà mai un problema del poble català la gestió de les tanques assassines que veten l’entrada a les colònies nord-africanes.

 

Perquè no oblidarem mai com el cinisme de les grans potències ens van oblidar i matar de fred i fam als camps d’Argelers. Perquè sabem sempre qui són els nostres companys quan l’explotació es fa evident. Perquè no callarem davant l’abús per molt que ens diguin que ens multaran una mica més si els gravem mentre ens colpegen, insulten, roben i amenacen. Perquè ens han multat per manifestar-nos i expressar-nos en moltes ocasions i ja els hem calat. Ja n’hem après.

 

Aprovar normes per regularitzar abusos que ja es cometien no agreuja la situació de les persones que lluitem contra aquest sistema econòmic i contra l’Estat borbònic espanyol. Només denigra la façana aparentment democràtica del regne. Les expulsions en calent ja eren una pràctica habitual i reconeguda pel Ministre. La cadena perpètua ja s’aplica sota diverses variants de doctrines tretes del barret de copes infinit de l’alta judicatura espanyola. Les multes sota qualsevol pretext contra la nostra militància ja eren a l’ordre del dia. El suposat reforç de què gaudeixen ara certs cossos policials, públics i privats, amb l’enfortiment normatiu de l’estat policial serà combatut encara que no ho vulguin amb més càmeres, més difusió i més denúncies d’una societat civil, d’uns moviments socials i d’unes organitzacions antirepressives cada cop més fortes i experimentades.

 

No ens enganyen. Amb aquestes modificacions qui més perd és l’Estat i la seva credibilitat.

 

L’Esquerra Independentista, especialment el seu jovent, Arran, en plena lluita per l’assoliment d’un nou estat per als Països Catalans, la superació del capitalisme i l’abolició del patriarcat proclamen que no ens fa cap por aquest nou fracàs de la mal anomenada democràcia espanyola.

 

Hem lluitat en pitjors condicions i ho seguirem fent per retornar la sobirania i la justícia social al nostre poble en l’aposta per a un futur de dignitat i igualtat per a tothom.

 

La bèstia agonitza i no afluixarem davant cap mordassa!

 

Alerta Solidària – www.alerta.cat – @alertasolidaria

Arran – www.arran.cat – @Arran_jovent

 

Països Catalans

29 de març de 2015

Comunicat
d'Alerta Solidària i Arran


La
nova mordassa tampoc ens callarà


La
Llei Mordassa va finalitzar la seva tramitació a les instàncies
parlamentàries espanyoles el passat divendres. Del Congrés al Senat
i d'aquesta absurda cambra de nou al Congrés. Cap sorpresa. Corró
passat per la majoria filo feixista que imposa de nou la repressió
com a sortida als problemes, els seus, per a mantenir els privilegis
d'uns pocs sobre la gran majoria.


Solucions
a la seva manera per a problemes només seus. Perquè no serà mai un
problema del poble català la gestió de les tanques assassines que
veten l'entrada a les colònies
nord-africanes.


Perquè
no oblidarem mai com el cinisme de les grans potències ens van
oblidar i matar de fred i fam als camps d'Argelers. Perquè sabem
sempre qui són els nostres companys quan l'explotació es fa
evident. Perquè no callarem davant l'abús per molt que ens diguin
que ens multaran una mica més si els gravem mentre ens colpegen,
insulten, roben i amenacen. Perquè ens han multat per manifestar-nos
i expressar-nos en moltes ocasions i ja els hem calat. Ja n'hem
après.


Aprovar
normes per regularitzar abusos que ja es cometien no agreuja la
situació de les persones que lluitem contra aquest sistema econòmic
i contra l'Estat borbònic espanyol. Només denigra la
façana aparentment democràtica del regne. Les expulsions en
calent ja eren una pràctica habitual i reconeguda pel Ministre. La
cadena perpètua ja s'aplica sota diverses variants de doctrines
tretes del barret de copes infinit de l'alta judicatura espanyola.
Les multes sota qualsevol pretext contra la nostra militància ja
eren a l'ordre del dia. El suposat reforç de què gaudeixen ara
certs cossos policials, públics i privats, amb l'enfortiment
normatiu de l'estat policial serà combatut encara que no ho vulguin
amb més càmeres, més difusió i més denúncies d'una societat
civil, d'uns moviments socials i d'unes organitzacions
antirepressives cada cop més fortes i experimentades.


No
ens enganyen. Amb aquestes modificacions qui més perd és l'Estat i
la seva credibilitat.


L'Esquerra
Independentista, especialment el seu jovent, Arran, en plena lluita
per l'assoliment d'un nou estat per als Països Catalans, la
superació del capitalisme i l'abolició del patriarcat proclamen que
no ens fa cap por aquest nou fracàs de la mal anomenada democràcia
espanyola.


Hem
lluitat en pitjors condicions i ho seguirem fent per retornar la
sobirania i la justícia social al nostre poble en l'aposta per a un
futur de dignitat i igualtat per a tothom.

La
bèstia agonitza i no afluixarem davant cap mordassa!



Alerta
Solidària www.alerta.cat
- @alertasolidaria
Arran
www.arran.cat
- @Arran_jovent