Antifeixistes cada dia, contra l’odi i la repressió


 

Fa 10 dies vàrem rebre el duríssim escrit d’acusació de la fiscalia en el cas dels fets del 12 d’octubre del 2013 al barri de Sants de Barcelona. Un cas que reté encausats 6 antifeixistes catalans a qui Mossos d’Esquadra i fiscalia atribueixen una baralla contra militants de l’extrema-dreta espanyola. Miguel Ángel Aguilar, fiscal especial per a delictes d’odi de la Fiscalia Provincial de Barcelona demana per a cadascun d’ells, entre els quals un militant de l’Esquerra Independentista, 15 anys de presó, 24 mesos de pena multa a raó de 20 euros al dia (que si no paguen es converteixen en un any més de presó).

 


Combatre l’odi, sota les mil cares amb les que es presenta a diari als nostres carrers, mitjans de comunicació, institucions, és una obligació de tots i totes nosaltres. Ho ha estat d’ençà que els nostres avis i àvies ens avisaven del perill que correm com a societat quan menystenim els petits senyals que el feixisme va donant. Permetre que es normalitzin els discursos de la supremacia racial o de l’exclusió de l’immigrant són l’avant-sala de la consolidació de moviments polítics que han demostrat massa vegades i en massa llocs la destrucció i l’explotació a la que ens volen condemnar al conjunt de la classe treballadora.

 

La lluita als carrers, mitjans de comunicació i institucions contra formacions polítiques racistes com Plataforma x Catalunya ha donat els seus bons resultats en les darreres eleccions municipals. Ha estat un èxit col·lectiu bastit acte a acte, carrer a carrer, dia a dia. Seguint la màxima que cal engegar totes les alarmes al mínim senyal de discurs xenòfob.

 

De la mateixa manera, el feixisme organitzat, violent, que actua al carrer imposant la por a base de pallisses ha de ser també combatut, acte a acte, carrer a carrer, dia a dia. Com succeeix en molts pobles i ciutats d’arreu del país on la presència d’aquests individus és latent i la resposta digna i no covarda de la nostra militància també es fa notar.

 

Alerta Solidària i el conjunt de l’Esquerra Independentista no s’aturarà en el combat contra el feixisme allà on es presenti sigui en la forma que sigui. No deixarem tampoc que el sistema policial i judicial l’empari. I ni molt menys ens deixarem confondre ni arraulir per una fiscalia creada suposadament per perseguir els delictes d’odi i que en aquests moments apunta precisament als qui els combaten.

 

Som i serem antifeixistes. I som i serem al costat dels sis companys encausats per ser precisament antifeixistes. Ja que és aquest fet el que els incrimina en la cacera de bruixes contra els qui van respondre les provocacions del grup de nazis espanyols que aquell 12 d’octubre pretenien atemorir els veïns i les veïnes de Sants.

 

Al feixisme se’l combat, arreu i també amb la solidaritat amb les qui en pateixen la repressió.

 

Alerta Solidària

 

 

PS: podeu observar les innocents proclames que la Fiscalia i els Mossos deixen passar d’aquesta suposada gent pacífica:

https://www.youtube.com/watch?v=UK_gH1CCCXs

https://www.youtube.com/watch?v=jWK5eVU2i9c

https://www.youtube.com/watch?v=y3Jl__KwNJw

https://www.youtube.com/watch?v=fTpgVrrDuJY

Portem al Tribunal Constitucional la detenció d’un militant independentista

 

Després de diverses denúncies, recursos i apel·lacions, arriba el cas al màxim òrgan judicial espanyol perquè resolgui sobre un cas clar d’abús policial.


Farts que la pràctica policial tingui en la nostra militància un camp abonat per a qualsevol irregularitat, el col·lectiu jurídc de l’Esquerra Independentista Alerta Solidària, amb el suport de la campanya Som Força, hem elevat el cas al Tribunal Constitucional. El fet denunciat és la detenció d’un militant independentista de la ciutat de València per part d’agents de la Brigada Provincial d’Informació del Cuerpo Nacional de Policia.

 

La detenció va tenir lloc el 14 de gener del 2013. Va ser vinculada a la investigació per uns danys produïts dos mesos abans en una sucursal de la Caixa de València durant la Vaga General del 14 de novembre del 2012. Va quedar sense efecte quan l’arrestat va passar a disposició judicial. I només un dia més tard, el jutjat ja va ordenar el sobreseïment de la causa.

 

L’independentista detingut és militant de l’organització Endavant-OSAN i veí de la ciutat de València. Des de bon principi vàrem entendre la detenció com un acte de càstig a la feina duta a terme per l’Esquerra Independentista en favor de l’èxit de la Vaga General.

 

Denunciada aquesta detenció per no ajustar-se als supòsits fixats per la llei, la policia la va justificar al·legant que l’independentista no tenia domicili conegut i que “presumien” que no aniria voluntàriament als jutjats en el cas que l’haguessin citat prèviament.

 

La denúncia es basa en la negació del dret de l’independentista a ser estat citat prèviament a ser detingut. A la inexistència de l’ordre judicial justificativa d’aquest abús quan el cas estava sota instrucció. I al evident greuge causat al veí de València que es veié exposat a conseqüències laborals per no assistir al seu lloc de treball.

 

Ha estat un periple judicial llarg fins al dia d’avui. Hem rebut la confirmació del sobreseïment per l’Audiència provincial de València, darrera etapa prevista per poder saltar ara al Tribunal Constitucional espanyol perquè s’investigue finalment la detenció de l’independentista.

 

La denúncia per detenció il·legal presentada, correspongué al Jutjat d’instrucció núm. 12 de València, que de seguida en va ordenar l’arxiu. Dos recursos foren necessaris perquè finalment l’Audiència Provincial acordara que es citara en qualitat d’imputats als agents de la Brigada d’Informació que havien ordenat i dut a terme la detenció. Una mera formalitat, perquè després de la declaració dels agents i sota l’excusa que la detenció era procedent en tant que desconeixien el domicili d’aquesta persona, es tornà a acordar el sobreseïment, aquest cop confirmat per l’Audiència Provincial de València.

 

Els únics indicis que l’incriminaven eren les seues empremtes en un ninot que el detingut reconegué haver portat en algun moment, durant una de les marxes pro-vaga, i que acabà davant la sucursal de la Caixa sobre la qual alguns manifestants llençaren pintura roja provocant els danys suposadament investigats per la policia espanyola i sense cap causa efecte ni relació entre el ninot i el posterior llançament de pintura. El ninot duia un cartell de denúncia contra l’espoli bancari produït d’ençà de la crisi. Dos mesos després, amb la causa oberta al Jutjat d’instrucció núm. 3 de València i sense cap ordre judicial, diversos agents de la Brigada d’informació dugueren a terme la detenció del company independentista, quan eixia de casa per anar a treballar. Després d’haver declarat davant el Jutge encarregat de la instrucció, l’endemà mateix, el 15 de gener, la causa fou arxivada per no haver indicis de la seua participació en els fets investigats. Començà, llavors, el periple perquè s’investigara la legalitat de la seua detenció.

 

Des d’Alerta Solidària, amb el suport de la campanya Som Força, denunciem que la detenció que patí el company va ser il·legal en tant que no s’ajustava als paràmetres que la legislació espanyola estableix per dur a terme una detenció, en tant que no es va produir en el moment que ocorregueren els fets, la persona detinguda estava perfectament localitzada (de fet el varen detindre a les portes de sa casa) i no hi havia cap indici per pensar que d’haver estat citat pel Jutge encarregat no hauria comparegut, tenint en compte a més, que no fou aquest Jutge qui ordenà la detenció, sinó els agents de la Brigada d’Informació, en un intent més de reprimir i atemorir la militància de l’Esquerra Independentista. I és per això que continuarem fent ús de totes les instàncies judicials perquè s’investigue finalment aquesta detenció.

 

Frenar l’abús policial quan esdevé una constant

Aquesta no és l’única detenció poc clara que ha dut a terme la Brigada d’informació de València contra militants de l’EI i activistes de moviments socials. El juny de 2013, es cità més d’una vintena d’estudiants, en relació a la vaga estudiantil del 9 de maig de 2013. Conforme compareixien en la Jefatura Superior de policia de València eren automàticament detingudes i fitxades, per després ser posades en llibertat. Cinc d’aquestes estudiants, algunes d’elles del Sindicat d’Estudiants dels Països Catalans (SEPC), no comparegueren comunicant a la policia que feien ús del seu dret a no declarar davant la policia i que ho farien davant del Jutjat. La Brigada d’Informació de València reaccionà ordenant la seua detenció. En aquest cas també, el Jutjat ha arxivat la causa contra tots els estudiants, sense que ni tan sols els hagen pres declaració al Jutjat, per la absoluta falta d’indicis per incriminar-los. Un dels detinguts, membre del SEPC, va denunciar també la seua detenció, que es troba a hores d’ara sent investigada al Jutjat d’Instrucció núm. 2 de València.

 

Des d’Alerta Solidària i la campanya Som força fem una crida a passar a l’atac, a no consentir els abusos i les arbitrarietats de la policia espanyola, que només tenen com a objectiu intimidar i reprimir les qui no acceptem aquest sistema injust que ens condemna a la misèria a les treballadores d’aquest país. Fem-nos respectar!

 

Ni amb velles ni amb noves mordasses ens faran callar.

Passem a l’atac!

 

Alerta Solidària – www.alerta.cat – @AlertaSolidaria

Som Força – www.somforça.cat – @SomForca

 

València, Països Catalans

1 d’abril de 2015

La nova mordassa tampoc ens callarà

Comunicat d’Alerta Solidària i Arran

La nova mordassa tampoc ens callarà

 

La Llei Mordassa va finalitzar la seva tramitació a les instàncies parlamentàries espanyoles el passat divendres. Del Congrés al Senat i d’aquesta absurda cambra de nou al Congrés. Cap sorpresa. Corró passat per la majoria filo feixista que imposa de nou la repressió com a sortida als problemes, els seus, per a mantenir els privilegis d’uns pocs sobre la gran majoria.

 

Solucions a la seva manera per a problemes només seus. Perquè no serà mai un problema del poble català la gestió de les tanques assassines que veten l’entrada a les colònies nord-africanes.

 

Perquè no oblidarem mai com el cinisme de les grans potències ens van oblidar i matar de fred i fam als camps d’Argelers. Perquè sabem sempre qui són els nostres companys quan l’explotació es fa evident. Perquè no callarem davant l’abús per molt que ens diguin que ens multaran una mica més si els gravem mentre ens colpegen, insulten, roben i amenacen. Perquè ens han multat per manifestar-nos i expressar-nos en moltes ocasions i ja els hem calat. Ja n’hem après.

 

Aprovar normes per regularitzar abusos que ja es cometien no agreuja la situació de les persones que lluitem contra aquest sistema econòmic i contra l’Estat borbònic espanyol. Només denigra la façana aparentment democràtica del regne. Les expulsions en calent ja eren una pràctica habitual i reconeguda pel Ministre. La cadena perpètua ja s’aplica sota diverses variants de doctrines tretes del barret de copes infinit de l’alta judicatura espanyola. Les multes sota qualsevol pretext contra la nostra militància ja eren a l’ordre del dia. El suposat reforç de què gaudeixen ara certs cossos policials, públics i privats, amb l’enfortiment normatiu de l’estat policial serà combatut encara que no ho vulguin amb més càmeres, més difusió i més denúncies d’una societat civil, d’uns moviments socials i d’unes organitzacions antirepressives cada cop més fortes i experimentades.

 

No ens enganyen. Amb aquestes modificacions qui més perd és l’Estat i la seva credibilitat.

 

L’Esquerra Independentista, especialment el seu jovent, Arran, en plena lluita per l’assoliment d’un nou estat per als Països Catalans, la superació del capitalisme i l’abolició del patriarcat proclamen que no ens fa cap por aquest nou fracàs de la mal anomenada democràcia espanyola.

 

Hem lluitat en pitjors condicions i ho seguirem fent per retornar la sobirania i la justícia social al nostre poble en l’aposta per a un futur de dignitat i igualtat per a tothom.

 

La bèstia agonitza i no afluixarem davant cap mordassa!

 

Alerta Solidària – www.alerta.cat – @alertasolidaria

Arran – www.arran.cat – @Arran_jovent

 

Països Catalans

29 de març de 2015

Comunicat
d'Alerta Solidària i Arran


La
nova mordassa tampoc ens callarà


La
Llei Mordassa va finalitzar la seva tramitació a les instàncies
parlamentàries espanyoles el passat divendres. Del Congrés al Senat
i d'aquesta absurda cambra de nou al Congrés. Cap sorpresa. Corró
passat per la majoria filo feixista que imposa de nou la repressió
com a sortida als problemes, els seus, per a mantenir els privilegis
d'uns pocs sobre la gran majoria.


Solucions
a la seva manera per a problemes només seus. Perquè no serà mai un
problema del poble català la gestió de les tanques assassines que
veten l'entrada a les colònies
nord-africanes.


Perquè
no oblidarem mai com el cinisme de les grans potències ens van
oblidar i matar de fred i fam als camps d'Argelers. Perquè sabem
sempre qui són els nostres companys quan l'explotació es fa
evident. Perquè no callarem davant l'abús per molt que ens diguin
que ens multaran una mica més si els gravem mentre ens colpegen,
insulten, roben i amenacen. Perquè ens han multat per manifestar-nos
i expressar-nos en moltes ocasions i ja els hem calat. Ja n'hem
après.


Aprovar
normes per regularitzar abusos que ja es cometien no agreuja la
situació de les persones que lluitem contra aquest sistema econòmic
i contra l'Estat borbònic espanyol. Només denigra la
façana aparentment democràtica del regne. Les expulsions en
calent ja eren una pràctica habitual i reconeguda pel Ministre. La
cadena perpètua ja s'aplica sota diverses variants de doctrines
tretes del barret de copes infinit de l'alta judicatura espanyola.
Les multes sota qualsevol pretext contra la nostra militància ja
eren a l'ordre del dia. El suposat reforç de què gaudeixen ara
certs cossos policials, públics i privats, amb l'enfortiment
normatiu de l'estat policial serà combatut encara que no ho vulguin
amb més càmeres, més difusió i més denúncies d'una societat
civil, d'uns moviments socials i d'unes organitzacions
antirepressives cada cop més fortes i experimentades.


No
ens enganyen. Amb aquestes modificacions qui més perd és l'Estat i
la seva credibilitat.


L'Esquerra
Independentista, especialment el seu jovent, Arran, en plena lluita
per l'assoliment d'un nou estat per als Països Catalans, la
superació del capitalisme i l'abolició del patriarcat proclamen que
no ens fa cap por aquest nou fracàs de la mal anomenada democràcia
espanyola.


Hem
lluitat en pitjors condicions i ho seguirem fent per retornar la
sobirania i la justícia social al nostre poble en l'aposta per a un
futur de dignitat i igualtat per a tothom.

La
bèstia agonitza i no afluixarem davant cap mordassa!



Alerta
Solidària www.alerta.cat
- @alertasolidaria
Arran
www.arran.cat
- @Arran_jovent

Declaren dos independentistes contra Mossos d’Esquadra per les lesions que els hi causaren durant l’efecte Can Vies

Aquest divendres, dos militants de l’Esquerra Independentista declararan davant el jutge per una querella interposada contra els Mossos d’Esquadra per agressions durant l’Efecte Can Vies.

El passat mes de maig, durant les protestes contra el desallotjament del CSA Can Vies hi van haver més de 200 ferits a causa de les agressions dels Mossos d’Esquadra, entre ells les del Miquel i el Joan.

Tots dos van anar a manifestar-se contra la decisió de Xavier Trias i Jordi Martí d’enderrocar el Centre Social. Es trobaven davant d’un portal a la Plaça de Sants tranquil·lament,  no hi havia més que premsa i veïns xerrant.

De sobte, una unitat dels Mossos d’Esquadra va apareixer corrents cap al Miquel, el Joan i la resta de veïns que es trobaven al portal refugiant-se de la violència policial, entrant a dins de l’edifici, accedint just darrere d’elles diversos Mossos d’Esquadra que amb les porres a la mà van començar a colpejar, a l’alçada del cap, als que s’havien refugiat allà.

Diversos periodistes que es trobaven per la zona es van apropar al portal i van aconseguir gravar i fotografiar algunes de les agressions, i en adonar-se’n, els antiavalots van sortir del portal i van fer fora a totes les persones que eren a la zona.

El resultat de l’agressió és el cap obert del Joan, que li hagueren de posar 5 grapes per a guarir-li la ferida; i al Miquel li suposà que li hagueren de fer tres punts de sutura al pavelló auricolar, a banda de blaus a diverses parts del cos.

Tots dos ferits, de la mà d’Alerta Solidària, vam interposar una querella contra els agents que van participar de l’agressió, finalment essent admesa a tràmit, en Miquel i en Joan han estat citats a declarar.

 

Així mateix , la Jutgessa ha requerit al Departament d’Interior a fi que identifiqui als agents del cos de Mossos d’Esquadra que apareixien a les fotografies i videos que el dia dels fets portaven el codi de la BRIMO: T663C6364, T663C3674 i T663A??86. Malgrat haver pogut aportar els seus números de referència el Departament d’Interior es nega a facilitar els noms dels agnets i els TIPS dels mateixos, emparant novament l’impunitat dels agents.

Per aquest motiu, Alerta Solidària, volem advertir al Departament d’Interior, que no pararem fins acabar amb la seva impunitat.

Països Catalans 19 de març de 2015

Concentració a Bétera contra la Llei Mordassa

Ahir a la vesprada, més de mig centenar de persones es van concentrar davant l’Ajuntament de Bétera per mostrar el seu rebuig a la Llei Mordassa. Es tracta d’una llei que el Partit Popular va aprovar al Congrés en solitari el passat mes de desembre i amb la qual es pretén criminalitzar qualsevol tipus de protesta social i reprimir a totes aquelles persones que s’organitzen i lluiten.


A continuació podeu llegir el nostre manifest:

Juntes sense por desobeint les vostres lleis!
Fora la llei mordassa! Prou repressió! Solidaritat i amnistia!
Als darrers anys, els moviments socials i les persones hem començat a teixir una sèrie de xarxes de construcció i de resistència cada dia més organitzades i més directes. Organitzades perquè hem creat sinergies que s’han traslladat a espais de debat i lluita comuns. Directes perquè hem començat a assenyalar al responsable directe de la creixent misèria, desesperació, opressió, explotació… el sistema socioeconòmic heteropatriarcal i el capitalista i els seus botxins en la terra (governants, bancs, mitjans de comunicació, cossos repressius, etc.).
Els exemples potser més visibles han estat algunes conseqüències del moviment 15M, les PAH i els seus “escarnis” i Obres Socials, les Vagues de treballadores o estudiants, les assembles de barri o anticapitalistes, els Centres Socials, l’enfortiment del moviment feminista… Brots, tots ells, sorgits fóra de la lògica “partitocràcica” tradicional, i més bé nascuts de l’autoorganització popular i autònoma. És contra aquests brots que l’Estat ha creat aquestes reformes repressives. En conclusió, podríem dir que cada dia més el Poble ha començat a dir prou a tanta misèria i ha decidit perdre la por. I això, sobretot el fet d’anar perdent la por, és el que més tem l’estat espanyol i el que ha decidit combatre. Com? Recuperant la por.
La regeneració de la por. Prendre els carrers. Traure’ns a nosaltres d’ells. Controlar les nostres vides i les nostres lluites… Eixos són els objectius de l’Estat com a extensió del sistema de dominació, i és per això que ha creat la nova Llei de Seguretat Ciutadana i la reforma del Codi Penal, junt a altres estratègies centrades en perpetuar l’ordre establert.
Amb aquesta reforma, desapareixen les “faltes” (infraccions menors que no suposen càrrega penal com presó o antecedents) i algunes d’aquestes passen a ser considerades “delictes lleus”, amb la qual cosa el càstig al que ells consideren “desordres públics”, per exemple, passa a ser considerat  delicte penal jurídicament. Moltes altres “accions” que abans eren considerades faltes ara són recollides com a infraccions administratives a la nova llei de Seguretat Ciutadana (Llei Mordassa), actualitzades i especificades tenint en compte les noves formes de lluita dels col·lectius i els moviments socials. D’aquesta manera, els escarnis de la PAH, les accions als parlaments o congressos, les concentracions no comunicades, l’ofensa a Espanya, negar-se a identificar-se, jugar o fer esport en un espai públic no autoritzat, l’insult (o el que ells consideren insultant) a les forces repressives i accions tan necessàries com gravar l’actuació abusiva de policies, serà castigat amb sancions desorbitades. Aquesta llei significa també la reglamentació i prohibició de moltes activitats culturals, esportives o col·lectives que han fet de la ciutat un espai social, de trobada i per viure. Música al carrer, menjars populars, festes, patinar o anar en bici poden ser actes de desordre públic objecte de multes o denúncies. Amb aquesta llei es criminalitza l’ús col·lectiu i popular dels espais i és un pas més en la integració de l’espai urbà i públic en la lògica i el aprofitament del capitalisme i el control social per a  garantir els interessos de les elits i del mercat.
Que significa tot açò? Que per a qualsevol persona que lluite per canviar aquesta situació, se li impedeix pràcticament utilitzar qualsevol forma de lluita directa o de carrer, donant tot el poder a les forces de seguretat. Volen acabar amb les protestes al carrer. És a dir, volen acabar amb la resistència. Com? Amenaçant-la. Amb la por a perdre-ho tot. Amb repressió i control social absolut.

Malgrat la retirada de l’Avantprojecte de Llei de l’Avortament, les estratègies i pressions sobre les dones per mantenir el control del seu cos, amb unes institucions que ens donen l’esquena i amb milers d’hores de treball invisibilitzat, les dones seguim sent objecte d’explotació i repressió. Perquè no podem oblidar que no sols són detencions i empresonaments, patim la repressió quotidiana al dia a dia. Sobretot les dones treballadores, migrades, estudiants o precàries, amb totes les violències masclistes (les més obvies i les invisibles i invisibilitzades) que ofeguen les nostres vides. Les persones immigrants tampoc quedem a banda d’aquesta onada repressiva. Es legalitzen les devolucions en calent, augmenta el control arbitrari de la policia, s’intensifiquen les multes i la persecució de la venda ambulant, etc.
És evident que el primer objectiu que persegueix aquesta nova legislació repressiva és estendre la por per controlar aquesta societat i que ningú lluite perquè res canvie. Però no oblidem que darrere d’aquesta reforma, que ninguna ho dubte, vindran retallades laborals, polítiques i socials més dures que les ja imposades. Que ninguna dubte que si ara callem i traguem, quan desmantellen tots els serveis públics, privatitzen tot, rebaixen salaris, retallen drets… ja no ens quedarà res per combatre-ho. Haurem perdut el carrer. La dictadura serà tan dura (de fet, ja ho és) que sols ens quedarà desaparició o clandestinitat. Si no ho aturem ara, amb una resposta clara i contundent, desobedient i rebel, potser desprès serà massa tard.
La lluita és l’únic camí!

No generalitzem amb la policia

La lògica antisistema ens diu que tots els policies són dolents, i jo no ho crec; algun n’hi deu haver, de bo. Com aquell cepat uniformat de quaranta i escaig anys, que a quarts de nou del matí saluda la mainada, amb cotxes en impune doble filera a la porta de  l’escola, mentre mares i pares fan petons i reparteixen entrepans pocs minuts abans que el timbre faci entrar la classe del dofins. Però encara que jo cregui en la bondat dels serveis públics, no podem generalitzar.

La gent de Media.cat ens posava sobre la taula la quotidianitat de les altres ciutats mortes, aquelles que, els darrers anys, s’han pogut denunciar i documentar gràcies als entorns socials compromesos de cadascuna d’aquestes víctimes, que han fet d’altaveu després de cada agressió. La majoria d’aquests casos, però, no han sigut objecte d’un documental, ni un rebombori mediàtic, ni aleshores, ni nou anys després.

Cansades estem de veure any rere any el pare de Pedro Álvarez reclamar la justícia que mai li tornarà el seu fill, assassinat per un policia després d’una trivial discussió de trànsit als carrers de l’Hospitalet. L’hem vist acampat a jutjats, en mil i una protestes i centenars de xerrades, un cas que, passat a documental, desgraciadament poc tindria a envejar de Ciutat morta.

Personalment, però, aquest cas em queda lluny, ja que per a mi, la meva primera ciutat morta, es remunta al final de la dècada dels ’90: octubre de 1997. Cada setmana sortíem al carrer, en petits grups, anàvem a l’ETT del barri o del poble del costat, hi entràvem, escampàvem pasquins mentre altres companyes pintaven o enganxaven cartells a les vidrieres. Perquè enganyar-nos, eren èpoques en les que quan les ETT ens explotaven, explotaven ETT´s.

Aquesta combativitat, però, es va cobrar una víctima a Cornellà del Llobregat, el Jorge Bolancel. El Bolan, per aquells que el van conèixer i tractar, era un d’aquells joves compromesos del RAK de Korneyà (amb K i Y), que durant aquells anys tant va fer per denunciar les pràctiques abusives que la nova reforma laboral permetria a les ETT. En Bolan va ser detingut dos cops en tres dies per la policia espanyola a Cornellà; al cap de poques hores de la seva darrera detenció, abatut pels duríssims interrogatoris, es va llençar a les vies d’un tren, emportant-se per davant una joventut plena de rebel·lia. Cap de les ETT o seus bancàries que van rebentar en dies posteriors no ens tornaran mai en Bolan, però van esdevenir el testimoni d’un altre documental que mai no va ser filmat.

Un altre cas, no tant greu, però sí viscut en primera persona, i del que Media.cat en parla al seu article, és el cas de la Mireia Comas. Un cas que em va tocar de prop. La nit que van detenir la Mireia, en tornar de l’Autònoma, vam sortir a pintar pels carrers de Sants, contra la tortura, contra les ETT, i Fora la llei antite… i un cotxe patrulla ens va aturar; emmanillat i cap a comissaria. La Mireia i altres companys van ser víctimes d’un muntatge policial que mai acabaria en judici, ja que posava en evidència que qui havia participat d’alguns sabotatges al Vallès eren alguns elements parapolicials. I això, ja ho sabem tots, pocs documentals va omplir.

Media.cat, parla dels casos més sonats, però en van ser molts més; els maltractaments (i en algun cas tortura) eren la tònica habitual del grup 6 de la Brigada d’Informació de la policia espanyola, un grup que van patir també els detinguts del 23 d’abril de 1997 després la combativa manifestació de la PUA, o els companys detinguts el setembre de 2002, maltractats a comissaria i negats d’assistència mèdica (insulina) fins arrencar una confessió inculpatòria. Era el mateix grup que s’inventava el cas dels Tres de Gràcia i els portava a l’Audiència Nacional espanyola. Eren temps en què, a Torà, els Mossos administraven drogues al·lucinògenes a un detingut acusat de sabotatges; a Russafa els antifeixistes eren detinguts en grups de 10 i 12; la caserna dels Monjos al Penedès s’omplia de contusionats per cops; en Carles perdia un ull durant el primer desallotjament de la Kasa de la Muntanya, i cap d’aquests casos omplia portades ni quedava recollit en cap documental. Temps en què la pertinença a grup terrorista era argumentada pel fet de tenir una llibreta, i dir-se Núria Pòrtulas: ser anarquista i tenir companyes preses, cas massa semblant a la recent operació contra les anarquistes de Barcelona i Manresa.

L’arribada d’Orwell a cada telèfon ha estat eina de doble tall, seguiment per GPS i control de comunicacions en el dia a dia, però també un Ken Loach a cada cantonada i a cada plaça. El 15M vam patir cops de porra indiscriminats a les places, i les vam filmar i penjar a la xarxa al cap de pocs minuts. La mort de Juan Andrés Benítez als carrers del Raval, rebentat a hòsties pels Mossos, va sacsejar altre cop el circ mediàtic. Caldrà veure fins a quin punt la ‘llei Mordassa’ podrà evitar que els abusos quedin documentats.

El cas del 4F ha desvetllat consciències i ha posat casos antics sobre la taula; ens han fet recordar que fa 10 anys també la Guàrdia Urbana apallissava tres joves graciencs; ens fa recordar que no només la presó provoca suïcidis, ja que l’empresa pública de transports TMB acomiadava fa 11 anys Pablo Díaz, conductor d’autobús, acusat de robar l’equivalent a un bitllet de transport. La depressió el va portar al suïcidi…pel preu d’un bitllet. Lladres, els que ens fan pagar preus abusius pel dret a la mobilitat; violents, els que indueixen al suïcidi. I desenganyem-nos-en: igual de “demòcrates” que els que assalten els despatxos de GISA, Itziar Gonzalez, i ICV a Sabadell i en roben els ordinadors quan les inspeccions internes i la fiscalia són a punt de picar a la porta. I tants altres casos que queden sense denúncia, maltractes en dotzenes de detencions, CIE´s, FIES i batudes racistes a parcs i carrers.

No generalitzem, el panxut que pentina el cavall de la Guàrdia Urbana al Saló de la Infància és cada cop més excepció i menys norma. Massa anys d’impunitat no són fruit d’un o dos elements que se sobrepassen o tenen una “escalfada”, fruit d’una nit d’avalots. És una impunitat edificada amb el consentiment tant dels comandaments policíacs com dels responsables polítics que, amb governs del PP i PSOE a l’Estat, Tripartits a banda i banda de plaça Sant Jaume i ara amb convergents, han tolerat enfonsant el cap sota terra com els estruços. Si ells no ho veuen és que no ha passat.

Article de Marc Garcia, militant d’Endavant(OSAN), per a http://laccent.cat/

Alerta Solidària durà la Generalitat a l’Audiència Provincial de Barcelona pel cas del web de delació ciutadana

Després de rebre la sentència en primera instància del 15 de desembre de 2014, en què es desestima la denúncia del militant de la Coordinadora Obrera Sindical, Roger Sabà, el col·lectiu independentista considera necessari recórrer fins a les darreres instàncies judicials per tal de frenar l’ús i abús d’eines telemàtiques que només pretenen l’escarni públic i difamatori de les persones militants.

El passat  15 de desembre de 2014, el jutjat de 1a Instància núm. 10 de Barcelona va decidir desestimar la demanda de Roger Sabà i donar la raó a la part acusada, la Generalitat de Catalunya, en entendre que l’actuació sobre l’independentista, emetent la seva imatge en la famosa web de delació ciutadana, fou proporcional i ajustada a la tasca d’investigació encomanada a la policia autonòmica. La resolució justifica l’actuació per la imputació de Roger en un procés vinculat al dia dels fets (la vaga general del 29 de febrer del 2012). Tot i que no atén el criteri temporal que la imputació va ser posterior i revocada per la pròpia Audiència. En aquest sentit, el greuge provocat a Roger, que sortia  retratat entre 67 fotografies més, serien un mal menor, assumible i plenament justificat, segons el jutjat barceloní.Lluny d’acabar així aquest afer, la part demandant considera que no s’ha tractat el fons de la qüestió. Rebutja que siguin en base a tecnicismes de protocols policials aplicables a actuacions ordinàries que es pugui menystenir l’impacte mediàtic que va tenir la web de delació ciutadana.

Passats dos anys i mig de la irrupció d’aquell web la polèmica sembla haver estat oblidada però cal recordar que va despertar fortes crítiques des del món del dret, d’entitats d’advocats i magistrats fins al punt de forçar al Departament d’Interior a clausura el web abans i tot del que havia previst.


Per Alerta Solidària és una obligació no cedir en la demanda i aspirar a dur-la fins als àmbits jurisdiccionals que calgui per tal que abusos com el de la web de delació ciutadana no es repeteixin. En moments com l’actual, en què es consoliden models repressius que fixen com objectiu la legitima protesta de la ciutadania, cal més que mai restar ferms i no cedir. Ni als tribunals ni al carrer.

S’admet a tràmit la querella contra els Mossos d’Esquadra que van agredir a manifestants durant l’Efecte Can Vies

S’admet a tràmit la querella  contra els Mossos d’Esquadra que varen entrar en un portal  de la Plaça de Sants el passat 27 de maig entorn a les mobilitzacions de rebuig del desallotjament de Can Vies.

 

Després que el dia anterior l’ Ajuntament de Barcelona decidís desallotjar el centre social, centenars de persones sortiren al carrer mostrant el seu suport a Can Vies i exigint a l’Ajuntament que retornés l’espai alliberat al barri de Sants.
El passat 27 de maig diverses persones que es refugiaren de la violència policial, en un portal de la Plaça de Sants, resultaren ferides després de l’actuació realitzada pels Mossos d’Esquadra.

En el marc del legítim dret de manifestació i d’expressió política, el Departament d’Interior, amb un intent d’aturar les mostres de solidaritat amb Can Vies, militaritzà el barri, amb un desplegament dels Mossos d’Esquadra desproporcionat i clarament provocatius davant el reclam popular de retornar un dels espais més vius i combatius del barri al barri.

Els antiavalots fent ús de les seves habituals pràctiques abusives i d’impunitat, sense anar identificats amb el número de TIP,  tal i com els exigeix la normativa, entraren a un portal a on hi havia diverses persones refugiant-se  de la violència policial, i sense mediar paraula, van colpejar a totes les persones que eren al portal, i un cop colpejats els varen obligar a sortir del portal, negant fins i tot l’assistència mèdica a dues militants de l’Esquerra Independentista que estaven sagnant per culpa dels cops dels cops de porra que els Mossos d’Esquadra els hi havien causat.

El balanç d’aquella actuació fou que totes les persones tinguessin contusions, i que les dues militants de l’Esquerra Independentista se’ls hagués de suturar les ferides amb 5 grapes al cap, i tres punts de sutura a l’orella respectivament.
Des d’Alerta Solidària vam impulsar una querella contra la impunitat i contra l’abús policial, que finalment ha estat admesa.

Ara més que mai, cap agressió sense resposta!

Jutjada la web de delació de la Generalitat de Catalunya; en cas de culpabilitat se n’impossibilitaria un ús futur

Avui al matí ha estat vist per sentència el judici contra la coneguda “web de delació ciutadana de Felip Puig” que va promoure aquest últim com a responsable de la Conselleria d’Interior de la Generalitat Catalana poques setmanes després de les mobilitzacions del 29M de 2012 en motiu de la vaga general.

 

A instàncies d’Alerta Solidària i de la Coordinadora Obrera Sindical i a través d’una de les persones de les que sortien a les imatges de la web de delació, es va iniciar un procés judicial de denúncia d’una pàgina que més enllà de la suposada utilitat policial, pretenia atemorir i escarmentar qualsevol tipus de dicidència per aturar les mobilitzacions socials.

 

Després de varis intents de celebrar el judici i que acabés suspenent-se a proposta de la Generalitat, finalment avui s’ha pogut celebrar. L’advocat Benet Salellas, i el militant de la COS que va presentar la denúncia, en Roger, han deixat en evidència per enèssima vegada l’atropellament als drets fonamentals que la publicació d’aquesta pàgina va suposar. Un pàgina amb un clar objectiu: retallar llibertats i retallar-les a través de la persecució i escarni polític de totes aquelles que es mobilitzen en defensa dels drets socials.

 

La demanda concreta, es fonamentava en la vulneració al dret a la intimitat, a l’honor i a la pròpia imatge que aquesta pàgina va vulnerar a totes les persones a les que va exhibir sense cap tipus de tutela jurídica i atropellant qualsevol dret fonamental. Una demanda civil que en cas de victòria popular impedirà que l’Administració pugui tornar a fer ús d’una eina repressiva d’aquest tipus en un futur. Alhora, també s’ha demanat que s’indemnitzi el sindicalista amb 6.000 euros aixi com que la Generalitat publiqui la sentència amb la mateixa rellevància i notorietat que es va difondre el web de delacions i que es contracti un anunci amb la sentència als quatre diaris amb més difusió a Catalunya.

 

L’advocat defensor de la Generalitat, així com la pròpia fiscalia, han fet pinya en tot moment per tal d’impedir que la demanda prosperés i menyspreant en tot moment els drets del demandant i per tant de totes les persones que van ser exposades en aquesta pàgina així com de totes les persones i col·lectius que es mobilitzen en defensa dels seus drets i que han patit i pateixen aquella màxima de “l’anar més enllà de la llei” que va fer famosa l’ara conseller d’economia i empresa Felip Puig.

 

A l’espera de sentència ja podem celebrar que els hem posat contra les cordes, de nou, com ja vam fer donant la cara just després de la publicació de la pàgina en una roda de premsa pública a Plaça Catalunya en la que no només denunciàvem la pàgina de delació sinó que encoratjàvem a tothom a seguir lluitant.

 

A l’espera de sentència judicial la sentència popular és clara: culpables!

Culpables de retallar-nos els drets i d’intentar impedir qualsevol tipus de protesta!

Absolució vaguistes del 14N, 29M i totes les mobilitzacions populars! Els tornarem tots i cada un dels cops que rebem!

 

Comunicat de les Brigades Antifeixistes de Castelló pels fets de dissabte

 

Reproduïm el comunicat de BAF en relació als fets de diumenge i ens afegim a l’exigència de lliure absolució dels dos companys que foren detinguts.

 

Enllaç al Facebook de la BAF – Castelló

 


LA PLANA SERA LA TOMBA DEL FEIXISME!


Com ja és habitual cada vegada que algun grup feixista convoca un acte a Castelló els antifeixistes presents per combatre’ls, el realitzat ahir (20 de setembre) en la plana va concloure amb brutals càrregues policials contra els manifestants. En aquesta ocasió, diversos participants van resultar ferits i contusionats de diversa gravetat a conseqüència de l’actuació dels antidisturbis, que van començar a carregar violentament quan ens anàvem ja, per les ordres del comandament policial, van començar càrregues que es van desplegar per tota la ciutat a la recerca de participants en la concentració, on van actuar amb violentes càrregues i desproporcionalitat per diversos punts de la ciutat detenint a dos joves que finalment a la nit van ser posats en llibertat, acusats de desordres, pertorbació de l’ordre públic i resistència a l’autoritat greu. El propòsit de la protesta antifeixista era el de denunciar amb mes contundència que mai l’atac misogin i racista del partit d’extrema dreta Democracia Nacional que va organitzar una xerrada que atemptava directament contra les dones que han pogut sofrir maltractaments per la seua parella, victimitzant als maltractadors i fent culpables de la brutalitat masclista als immigrants.

 

Volem aclarir pel que s’ha publicat per les xarxes socials que no va haver-hi agressió ahir per part de l’extrema dreta, no perquè no volien si no per falta de capacitat i informem que totes les agressions que es van produir van venir per part de la policia i antidisturbis , que al cas són el mateix tot açò en clara connivència i bon enteniment amb els nazis presents. Encara que ara els valents de democràcia nacional intenten traure pit en les seues pàgines dient que van eixir a defensar el local la realitat és que ells en un acte que porten organitzant des de fa un parell de setmanes no van aconseguir congregar a una vintena de persones, sent 15 de fora, el antifeixisme militant mitjançant el boca a orella amb el propòsit d’evitar la presència policial ens vam ajuntar entorn 150 persones dels sectors militant més conscients amb la intenció d’arrasar amb tots ells per a boicotejar l’acte, sabent els nazis la que se’ls podia vindre tenint de precedent altres ocasions es van posar molt nerviosos i començaren a cridar a quanta més policia millor açò si per a des de darrere d’ells veient-se ben protegits intentar creure’s les seues pròpies mentides, amb el que no pensaven era que ni la policia ens anava a fer retrocedir. Ja els vam agafar en la inauguració per sorpresa i sense policia i es van haver d’amagar com a rates, i este va a seguir sent el seu present a Castelló, nosaltres no anem a aturar-nos, aquesta és una guerra que ni amb tota la brutalitat policial del món van a aconseguir aturar, solament s’aturarà amb la nostra victòria i un Castelló net i lliure de nazi feixisme.

 

Des de Baf Castelló volem recordar que aquesta any més de 50 dones han sigut assassinades com a conseqüència del terrorisme masclista, i davant d’aquesta realitat, el partit d’ultradretà democracia nacional qüestiona les dones víctimes de la violència masclista. A més, els organitzadors, no contents amb culpabilitzar les dones de la violència de gènere, passen a l’atac contra els immigrants i qüestionen la gravetat de la situació, ja que indiquen que l’augment dels maltractaments és producte de la inmigracian i qüestionen que el baix percentatge de denúncies falses que es realitzen no son reals i son moltes mes, afirmant que el sofriment al que aquesta llei ha portat a milers d’homes, insinuant que la seu presumpció d’innocència queda totalment polvoritzada per la Llei contra la violència de gènere provocant injusts empresonaments i la impossibilitat de poder veure als seus fills, arribant alguns d’ells fins i tot al suïcidi.

 

Davant aquestes mentides clarament sexistes, racistes i que culpabilitza les dones i els immigrants de la violència de gènere, els feixistes es posicionen clarament al costat dels maltractadors i legitimen el seu odi cap a la dona i el inmigrant.

 

Des del antifeixisme i el feminisme militant i conscient d’aquesta ciutat no anem a tolerar mai aquestes actituds i no anem a parar de lluitar fins a aconseguir tancar aquest local on es fa apologia de la violència masclista, feixista i racista.

 

Volem també demanar la màxima solidaritat i suport per als detinguts i demanem la seva immediata absolució.

 

ABSOLUCIÓ DETINGUTS!

FORA FEIXISTES DELS NOSTRES BARRIS. Al FEIXISME NO SE LI DISCUTEIX SE LI DESTRUEIX.

NO PASSARAN!

BAF