En solidaritat amb Herrira

 

Avui, 30 de setembre, el govern de l’Estat espanyol, ha segrestat a 18 persones, membres del col·lectiu Herrira, col·lectiu basc per la defensa de drets humans. El marc de la operació s’ha realitzat per ordre del Jutge de l’antic Tribunal del Orden Público, Eloy Velasco.  L’operació ha començat aquest matí a quarts d’onze, i a última hora de la tarda els registres a les seus d’Herrira a Bilbao i a Hernani continuaven, després de més de 12 hores de l’inici de l’operació.

 

La operació, duta a terme per la Guàrdia Civil, i a Euskadi amb la col·laboració del cos policial autonòmic,  ha constat de registres a les seus del col·lectiu basc a les ciutats de Bilbao, Pamplona, Hernani i Vitòria, ordenant el tancament de les seus, el bloqueig dels comptes corrents de l’entitat, i el tancament de 38 pàgines d’Internet, 32 perfils de Twitter i 125 perfils de Facebook.


La evidenciació de la manca de fonamentació de l’operació ordenada pel Sr. Eloy Velasco, l’hem pogut observar pels propis agents dels cossos d’ocupació, els quals, a diferència del que feien anys endarrere en les anomenades operacions antiterroristes, anaven a rostre descobert, no per valentia.


Les detingudes han estat Nagore García, Manu Ugartemendia, Jon Garay, Sergio Labayen, Eneko Villegas, Roberto Noval, Ibon Meñika, José Antonio Fernández, Oscar Sánchez, Jesús Mari Aldunberri, Ekain Zubizarreta, Imanol Karrera,  Amaia Esnal, Eneko Ibarguren,  Ane Zelaia, Beñat Zarrabeitia, Gorka González i Fran Balda segons el departament d’Interior.

 

En els darrers anys, diferents informes d’organitzacions internacionals com Amnistia Internacional, o d’organismes internacionals com el Comitè Europeu per la Prevenció de la Tortura han assenyalat la vulneració flagrant i reiterada dels Drets Humans per part de l’Estat espanyol, el paraigües d’impunitat dels agents, la manca d’investigacions judicials de les denúncies de tortures, així com en sí  de l’aplicació de llei antiterrorista. D’altra banda el TEDH, el 10 de juliol de 2012 va dictar Sentència en el cas Inés del Rio, en la qual declarava que la «Doctrina Parot» (STS 197/2006) contrària als convenis europeus de drets humans ratificats per l’Estat espanyol. Fruit d’aquesta Sentència el Sr. Fernandez Díaz ja va anunciar que faria el que podria per no aplicar la Sentència, promesa que fins a d’avui ha complert, mantenint una seixantena de preses polítiques basques a les clavegueres de l’Estat, havent modificat fins i tot el Codi Penal per incloure-hi, el què a la pràctica el que ja venia aplicant a través de la Doctrina Parrot, la Cadena perpètua revisable.

 

En mostra d’aquesta ràtzia repressiva contra el poble basc, contra una organització que feia d’altaveu del patiment i denúncia de més de 700 preses i famílies, el poble basc ha sortit al carrer novament sense por, per exigir la llibertat de les companyes d’Herrira, per exigir la llibertat d’aquelles que durant tant temps han sigut la cara visible d’un conflicte, d’una lluita per la dignitat de les preses polítiques basques, de les seves famílies, i companyes. La cara visible de la solidaritat i del convenciment del concepte de justícia.

 

L’operació contra l’organització defensora dels Drets Humans al País Basc, que entre altres campanyes ha dut a terme  la denúncia de la dispersió, de l’aplicació de la Doctrina Parrot, així com el manteniment a les presons de l’Estat espanyol de preses amb malalties terminals,  s’ha dut a terme oportunament el dia en que es presentaven els pressupostos de l’Estat, pressupostos de retallades i d’opacitat, demostrant novament com l’estratègia de l’Estat espanyol no és la de buscar una solució pacífica al mal anomenat conflicte basc, sinó la d’utilitzar ETA, fins i tot quan aquesta no està operativa,  amb finalitats electorals i com a cortina de fum per evitar que la població critiqui i es qüestioni, encara més, la gestió realitzada pel Partit Popular. Novament l’Estat espanyol juga amb la vida de les persones, acusant a qui defensa els Drets Humans d’enaltiment del Terrorisme, i integració en grup criminal, quan els criminals són els que no apliquen la Llei, els que vulneren reiteradament els Drets Humans quan han de ser-se els garants, els que modifiquen la Llei en funció dels seus interesso particulars.


Davant aquestes detencions, des d’Alerta Solidària volem mostrar tota la nostra solidaritat amb les companyes d’Herrira detingudes. No hi ha barrots prou grans com per tancar la solidaritat.

 

Alerta Solidaria, 30 de setembre de 2013

El poble resisteix, visca la revolució bolivariana! Chávez, el millor homenatge la victòria

 

El valent poble de Veneçuela s’enfronta avui a un dels majors reptes des que va iniciar el seu camí cap a la llibertat. Ha mort el seu president, el de totes nosaltres: Hugo Rafael Chávez Frías. Un més, sempre fidel als anhels de llibertat dels qui el van nomenar president per primera vegada l’any 1998 i l’han continuat referendant durant 13 eleccions i referèndums consecutius al llarg d’aquests 14 anys.

 

Ho ha dit aquell a qui Chávez va confiar l’enorme responsabilitat de donar la cara pel poble d’ara endavant: sentim un dolor immens. Però seria injust abandonar-nos a aquest sentiment d’orfandat que ens envaeix, injust per la brava gent de Veneçuela, les veritables líders d’aquesta revolució irreversible que començava a caminar amb el Caracazo de 1989. Aquells dies, mentre l’esquerra mundial es quedava quasi sense referents, l’embrió del Poder Popular començava a gestar-se als carrers de Caracas, enfrontant les mesures neoliberals que condemnaven el poble a la misèria extrema i batallant per arrancar la malmesa sobirania nacional de les urpes de l’imperialisme. Ell va cridar “qui vulgui Pàtria, que vingui amb mi!”, i allà hi vam ser totes les oprimides del món; allà hi va ser la gent del seu poble, que tan fermament va acabar amb aquell cop d’Estat l’11 d’abril del 2002 amb què la dreta neoliberal, amb l’inestimable suport del nostre comú opressor -l’Estat espanyol- i amb la immensa complicitat de molts mitjans de comunicació, el va voler derrocar.

 

Però la Revolució Bolivariana no la fa una persona, ni tan sols un partit, sinó els homes i les dones que lluiten, els moviments polítics i populars veneçolans, i res no l’atura. És un procés imparable de construcció socialista, de transformació democràtica, de creació d’una nova cultura política, de presa de consciència col·lectiva, que ha esdevingut esperança i exemple per a la resta del continent llatinoamericà.

 

No tenim cap dubte que la mort del Comandante serà un revulsiu per al procés veneçolà cap al socialisme. Ara és el moment d’anar més enllà, d’aprofundir en els canvis i processos en marxa, en la construcció d’un Poder Popular real que emani de la màxima participació política, que posi cada parcel·la de decisió en mans del poble sobirà. És el moment de defensar i de mantenir el llegat polític de Chávez, bastint i impulsant el II Plan Socialista, retornant tots els recursos a les veneçolanes, deslliurant-se dels darrers vestigis de l’imperialisme i del capitalisme; construint un model de veritable justícia social i econòmica.

 

Alhora, sabem que l’assetjament polític i mediàtic de les oligarquies occidentals cap al legítim govern veneçolà augmentarà de forma extrema en els dies que vénen. Ara mateix, el soroll de les mentides que emeten mitjans de comunicació com Globovisión, l’ABC o El País és eixordador. Intenten, com sempre han fet, ocultar les fites assolides en el camp de la sanitat, l’educació, la inclusió social, la participació política, la sobirania popular, econòmica, alimentària i energètica d’aquests 14 anys de transformació democràtica. Proven, inútilment, d’evitar que els pobles del Sud d’Europa prenguem l’exemple i el camí del veneçolà, fent passar Chávez per un dictador sense el suport majoritari social i institucional que en realitat sempre ha tingut.

 

Des de l’Esquerra Independentista, volem reafirmar avui més que mai el nostre suport al poble i al govern bolivarià, als moviments polítics, socials i ciutadans que conformen la base de la Revolució Bolivariana, i animar-vos a assistir a les concentracions que es realitzaran arreu dels Països Catalans en defensa de la sobirania nacional de Veneçuela.

 

Els imperialistes -empresaris, governs, mitjans- es freguen les mans ingenus, apel·lant a una “transició” que, malauradament per ells, només pot ser cap a un horitzó socialista. Perquè per sobre dels individus, dels noms, hi ha els anhels de llibertat de la classe treballadora i de la resta de les classes populars, de les dones i homes, de tots els pobles oprimits del món.

 

Avui hem perdut Chávez, però demà guanyarem la llibertat.

Visca la bonica Revolució Bolivariana!

Visca la Pàtria lliure i socialista!

Països Catalans, 6 de març de 2013

 

Brigada Catalana Veneçolana Alí Primera, CUP, Endavant (OSAN), MDT, Arran, SEPC, COS i Alerta Solidària

 

 

València: 20.30h Delegació de govern

Girona: 19.30h Plaça del Vi

Tarragona: 20h Plaça de la Font

Barcelona: 18h Urquinaona, 6 (consulat)

Sabadell: 19h Plaça Dr Robert

Carta a les lluitadores kurdes i en solidaritat amb el poble del Kurdistan

 

A les lluitadores kurdes,

 

Fa uns dies que ens arribava la notícia de l’execució política de tres de les vostres dones a París. Activistes, guerrilleres, lluitadores, amarades d’aquesta brisa revolucionària que empenta el vostre poble –i a totes les nacions oprimides del món- cap a la llibertat absoluta: nacional, social i de gènere. Sakine Cansiz, Robjin Fidan Dogan, Leyla Soylemez, la mort de les lluitadores del poble mai no és en va, representa un exemple, una bandera, per a totes les activistes feministes que treballen dia a dia per la construcció d’un nou món de justícia social i igualtat, basat en els valors de la cooperació, l’alegria, la germanor i la solidaritat entre persones i entre pobles.

 

L’exemple de les kurdes és un far i un referent en aquest moment actual d’agressions constants cap a les dones catalanes i cap als nostres cossos, un exemple d’autodefensa i organització contra el sistema patriarcal i les institucions que ens encadenen.


El vostre enemic ha colpejat dur el moviment kurd d’alliberament nacional, ha assassinat tres lluitadores i amigues de les nacions oprimides per l’Estat Espanyol, i no oblidarem ni perdonarem la seva inhumanitat, aquest nou acte execrable en la llarga llista d’atacs al Kurdistan.

 

Des d’Alerta Solidària, així com des de la resta de les organitzacions de l’Esquerra Independentista, exigim un cop més als Estats opressors del Kurdistan, i especialment a Turquia, que deixin de sabotejar el camí del poble kurd cap al seu alliberament nacional i social, dret democràtic i legítim de tots els pobles oprimits, i reclamem de nou la llibertat d’Abdullah Öcalan i dels milers de preses polítiques kurdes tancades a les presons de Turquia.

 

Companyes, que el vostre horitzó sigui un futur de llibertat i esperança per la nació kurda. Ens trobarem en les trinxeres de la lluita constant, coherent i irrenunciable per la revolució socialista i feminista i per la llibertat dels nostres pobles!


Biji Kurdistan azadi! Visca les dones revolucionàries! Visca la terra lliure! 

Congrés Internacional Contra la Repressió

 

Els dies 6 i 7 de desembre va tenir lloc a Madrid el Congrés Internacional contra la repressió, organitzat per Igualdad Animal i Unidos Contra la Represión. Al llarg d’aquests dos dies ponents de diferents parts del món i de diferents lluites van aportar les seves experiències i conclusions respecte de la repressió i les diferents formes en què aquesta es manifesta.


Des de Madrid, Pablo Iglesias va parlar de l’estratègia policial a la manifestació contra el G8 a Gènova, Martxelo Otamendi va explicar el cas Egunkaria posant molt èmfasi amb tot allò que envolta la tortura; en aquesta mateixa línia Andrés Garcia des de la Coordinadora Catalana per  ala prevenció i denúncia de la tortura. També es va parlar de la nova reforma del Codi Penal, en l’àmbit de l’activisme i el ciber-activisme en una de les ponències de la mà de l’advocat Carlos Garcia Almeida.

 

El conflicte palestí i el conflicte siri també van tenir cabuda en aquests dos dies de congrés, així com les experiències de la lluita animalista a Àustria i Estats Units, el cas Wikileaks o la violència institucional exercida contra les dones. El congrés va acabar amb tres taules rodones, que tancaven amb els tres temes bàsics que es van tractar: l’àmbit periodístic, l’àmbit jurídic i l’activisme davant la repressió.

 

Aquestes ponències, en els següents  dies es penjaran a la xarxa, ho podreu trobar a l’enllaç que hi ha a continuació:

http://www.congresocontralarepresion.org/videos-del-congreso-contra-la-represion.php

Protesta massiva a Bilbao pels drets dels presos

Desenes de milers de persones recorren els carrers de la capital biscaïnes per exigir a Madrid i París “respecte als drets més elemantsl” dels presos bascos.

Notícia publicada a Llibertat.cat

 

La ciutat de Bilbao en massa ha sortit avui als carrers en favor dels drets dels presos bascos. “Hem aconseguit desbordar els carrers de Bilbao”, han celebrat els organitzadors d’una manifestació que ha estat històrica a la capital en defensa dels drets dels interns i que ha col•lapsat les principals artèries de la capital biscaïna.

 

La protesta s’ha fet sentir amb força també a Twitter sota l’etiqueta #kolosala i #libertadpresosvascos. D’altra banda el diari Gara ofereix el vídeo i les imatges de les marees que han inundat Bilbao.

 

“Respecte als drets més elementals”

“Avui és inevitable per al món mirar cap a Euskal Herria, a aquesta majoria aclaparadora d’un poble que reclama el respecte als drets més elementals de les persones que, a conseqüència del conflicte polític que a dia d’avui segueix sense resoldre, es troben preses o exiliades”, han sentenciat els organitzadors durant els parlaments, segons ha difós el diari Gara. Segons han afirmat, avui els ciutadans han demanat “de manera majoritària i rotunda” a Madrid i París “que posin fi a aquesta política penitenciària ancorada en criteris de venjança i repressió i que des del respecte als drets fonamentals dels presos bascos abordi de manera positiva el procés per a una solució definitiva al conflicte, obrint les portes al retorn de tots els presos i exiliats bascos”.

Així mateix, han argumentat que la societat basca no espera un altre escenari “que no sigui aquesta aquell en què desapareguin les cruels mesures d’excepció que s’apliquen als presos bascos, tancant així una etapa grisa, per obrir la porta a un nou temps que ens porti a una situació de llibertat i de drets per a tothom, a una situació de pau definitiva, sense presos ni exiliats”. Així mateix, han exigit la fi de l’anomenada “doctrina Parot” i l’alliberament dels presos que ja han complert les seves condemnes o que estan greument malalts.

Després de la intervenció, contínuament interrompuda pels aplaudiments dels assistents, Fermin Muguruza, acompanyat de músics com Sorkun o Xabi Solano, ha pujat a l’escenari per interpretar cançons com “Gora Herria” o “Hator, Hator” com a colofó a l’acte polític.

 

Manifestació multitudinària

La iniciativa popular Egin Dezagun Bidea havia augurat que la manifestació que avui reivindica els drets dels presos polítics bascos seria “colossal”. Tant és així que fins a 300 autobusos arribats des de tot Euskal Herria i de fora -també els Països Catalans- han omplert els carrers de Bilbao, on l’assistència ha estat massiva i de desenes de milers de persones.

Segons informa el diari Gara, un quart d’hora abans d’iniciar la marxa, s’han produït uns moments de tensió quan a la capçalera s’ha acostat un grup de comandaments de l’Ertzaintza per notificar als convocants de la marxa les condicions establertes pel magistrat de l’Audiència Nacional Fernando Grande-Marlaska per autoritzar la manifestació.

Entrevista a Roger Jorro, català internacionalista, empresonat a Irlanda del Nord

Llibertat.cat ha aconseguit entrevistar en Roger, el company independentista resident a Belfast, que des de l’agost del 2010 roman a les presons britàniques. Una oportunitat d’or per conèixer la seva situació i l’estat de la seva i nostra lluita per l’alliberament irlandès.

 

Alerta Solidària segueix el cas d’en Roger, n’informa puntualment i us anima a escriure’l a la presó:

Roger Jorro Costa
C9831
Magilligan Prison
Point Road
LIMAVADY
Co Derry
BT49 OLR
Northern Ireland (UK)

 

Podeu seguir igualment la vida d’en Roger a través del blog “Locked up” i també via twitter. Des de l’aïllament penitenciari, aboca reflexions crítiques i punyents sobre la realitat d’Irlanda, del Regne Unit, de l’Europa Occidental i també dels Països Catalans.

L’independentista parla per primer cop públicament del seu cas en una entrevista en exclusiva a Llibertat.cat.

 

Et trobes en una presó anglesa al nord d’Irlanda des fa més d’un any…

Efectivament, des de l’agost de 2010.

 

Fins ara el teu empresonament era poc conegut als Països Catalans. Per què?

Penso que és per dos motius. L’un, per la pròpia complexitat del cas, els càrrecs del qual van ballar ben bé fins al dia del judici. L’altre, per recomanació de l’equip legal, que fins al final del procés, el passat juliol, va mantenir una titànica negociació amb fiscalia i jutge. Calia prudència i deixar-los treballar.

 

Ets de Cerdanyola del Vallès i de jove ja havies format part de col·lectius populars i independentistes oi?

Correcte, de l’Esquerra Independentista. Amb tot, duia un grapat d’anys fora del Principat per motius laborals i acadèmics… Però sí, Cerdanyola és casa meva.

 

Has comptat amb el suport del teu entorn?

Han fet una feina colossal i els estic enormement agraït, sí.

 

Què et va dur a Belfast?

Era la segona vegada que m’hi establia, aquest cop per estudiar una de les llengües que es parlen aquí, l’anglès.

 

Com es van donar les circumstàncies que van portar al teu empresonament?

Vaig ser identificat en una protesta veïnal contrària a una marxa orangista, conjuntament amb 100 persones més. Vaig ser reclamat per les autoritats, presentant-me voluntàriament, i vaig ser imputat i processat. Des del passat agost de 2010 sóc a la presó. El judici va ser el proppassat mes de juliol i diverses persones vam rebre sentències contundents. Jo vaig rebre 4 anys.

 

Tu vivies les marxes orangistes com un espectacle agressiu i humiliant?

Crec que són desfilades agressives i sectàries que dinamiten la convivència, encara més quan ho fan per carrers o barris on no hi són precisament ben rebudes. I algunes ho fan per la raó de la força.

 

Per tant, el teu procés té un clar caràcter polític.

Cal no perdre de vista el context del cas: es tracta d’una asseguda pacífica que organitza el GARC (Greater Ardoyne Residents’ Collective), una associació de veïnes. Els residents es queixaven que la marxa no fos negociada amb ells, abans de permetre-la. Només quan la protesta és assaltada violentament per agents antiavalots es desencadenen els aldarulls. Penso que el context del cas té un tarannà polític.

 

Un procés judicial arbitrari. Creus que buscaven un cap de turc, un escarment?

A la presó m’he topat amb nanos a qui la policia havia volgut imputar el càrrec que finalment estic pagant jo. Crec que al judici va quedar clar que no hi havia manera de demostrar qui havia llençat el roc que havia ferit una agent. Jo era allà i haig de pagar. Amb tot, durant el procés és evident que va prevaldre la criminalització, les figures jurídiques opaques i les garanties de molts acusats van ser erosionades per la pressió asfixiant d’una part de la premsa hostil.

 

Però tu ets un català que es trobava circumstancialment a Irlanda del Nord.

La nacionalitat va servir per inflamar encara més el cas. Des del principi, va prevaldre cercar sentències exemplaritzants i no respectar l’opinió dels veïns, que segueixen a dia d’avui reclamant diàleg. Crec que no m’equivoco si dic que molts dels acusats vam ser caps de turc.

 

Com són les presons angleses?

Les d’aquí el nord d’Irlanda són encara presons de guerra. La seguretat hi preval per sobre de tot. Malgrat el Procés de Pau, són encara un reducte de l’extrema dreta filobritànica.

 

Has rebut suport dels presos republicans, oi?

En tot moment i des del principi, sí.

 

Quins són els aspectes més negatius d’aquestes presons?

La situació dels presos republicans, que tornen a patir condicions vergonyoses. La situació és tan extrema que ens acostem a l’escenari de 1981, quan van morir 10 persones en vaga de fam.

 

Creus que podràs treure algun aspecte “positiu” d’aquest captiveri?

El valor humà d’alguns companys, especialment dels presos polítics.

 

És possible que t’extradeixin per fer-te complir la condemna a l’Estat espanyol?

Tinc obert un procés d’expulsió del país que es farà efectiu el proper més d’agost.

 

Com vius el procés de normalització i pacificació a Irlanda? Creus que té similituds amb el procés de pau iniciat al País Basc fa poc?

Catorze anys després de l’Acord de Pau, és interessant com a forani escoltar quin balanç en fan els irlandesos. S’ha avançat en alguns aspectes, però altres vies segueixen encallades. Hi ha certes similituds amb el procés democràtic que tot just comença al País Basc, sí. Crec que cal no oblidar que els nord-irlandesos van batallar i arrencar de Londres el reconeixement del seu dret a decidir, paràmetre del que crec no se n’ha parlat, al País Basc.

 

Has seguit els darrers esdeveniments polítics dels Països Catalans?

Tant com puc. Les companyes de l’Accent i La Directa m’han fet arribar les publicacions, i això hi ajuda. Segueixo amb interès les lluites endegades per defensar els drets laborals i socials, i m’engresca que l’Esquerra Independentista maduri, creixi numèricament i avanci. Des d’aquí vull fer arribar una cordial salutació als i les lectores de Llibertat.cat. Estic molt agraït per l’oportunitat d’explicar el cas.


Seguiu la realitat d’en Roger a:

Blog: http://www.lockedup.cat/

Twitter: https://twitter.com/LockedUpCAT

Seguiu el blog d’en Roger, català empresonat a Irlanda del Nord

Detingut i empresonat l’agost del 2010, en Roger, compleix una condemna pels alderulls ocorreguts a Ardoyne, un barri catòlic de Belfast que cada any veu alterada la seva vida per la provocació de les marxes orangistes pro-britàniques.

En Roger, com molts altres companys, van respondre les provocacions, i ara l’Estat britànic els ho fa pagar amb la presó.

Podeu seguir la vida a la presó d’en Roger visitant el blog que s’alimenta quasi a diari de les seves reflexions. El seu pas per diferents cel·les, els companys, les visites… la llunyana terra catalana i la coherència amb la lluita internacionalista.

Visiteu : http://www.lockedup.cat/

Problemes sense resoldre a Irlanda del Nord: disturbis i un pres polític català

El 4 de juliol, en Roger i catorze independentistes més eren en seu judicial a Belfast, esperant la lectura de la sentència pels aldarulls ocorreguts a Ardoyne, un any abans. La resposta popular a les marxes orangistes de cada temporada havia culminat en nits de disturbis generalitzats, extremament violents, com feia temps que no es veien.

   

En Roger, companys i familiars, van sentir, entristits i alleugerits alhora, com queia una condemna de quatre anys de presó. Tristos per la condemna de privació de llibertat, alleugerits perquè fa una any tot apuntava a una sentència encara pitjor. I esperançats per poder aplicar les diferents redempcions penitenciàries que podrien tornar la llibertat al Roger d’aquí a un any, havent-ne passat dos tancat. Temps al temps. Veurem què passa d’aquí a dotze mesos, però ara mateix, amb un any de presó ja complert, els disturbis han tornat a Ardoyne i tot apunta a què l’estiu que ve, també hi seran. 


La BBC relatava, respecte la nit del 12 de juliol d’enguany: còctels molotov, tota mena de petards, objectes diversos volejant cap a la policia a Ardoyne. Revolta al Maket Area de Belfast amb fortes topades amb la policia a Stewart Street on s’hi cremà un cotxe. Igualment violència a Derry, on entre els 7 detinguts, un té només 14 anys. Enfrontaments a Armagh… Un altre cotxe en flames a Dunclug… Del dia 11 a la nit, només a Belfast, 22 agents de la policia van ser ferits. 

 

  

El Sinn Fein insisteix en desmarcar-se i condemna la violència popular, però s’enfronta amb l’unionisme quan assenyala les marxes orangistes com l’autèntic problema, origen i desencadenant dels disturbis de cada any. 

 

El camí irlandès cap a la reunificació de l’illa és complicat i hi intervenen molts agents. No només hi ha el Sinn Fein en la banda republicana i molt probablement sigui el paper discret d’aquest, o potser els escassos resultats de la “pau” pactada amb Londres, el que alimenta la crítica contra el partit històric d’Adams i McGuinnes. Una Irlanda pobra, on la comunitat catòlica segueix patint els pitjors indicadors d’atur, misèria i fracàs escolar, respecte la comunitat protestant, no és un bon escenari per demanar més paciència a un poble massa orgullós com per quedar-se de braços plegats veient com desfilen per davant de casa, amb standards militars, els qui commemoren la derrota del rei catòlic irlandès Jaume II, a mans del príncep Guillem d’Orange, el 1690.

 

En Roger era allà. Com els seus amics, veïns, companys, a Ardoyne, aquell 12 de juliol de fa un any. Amb la provocació orangista al davant. Amb l’escalada de tensió inevitable… o que les autoritats no volen aturar concedint a cada temporada els permisos, les escoltes, els helicòpters, les brigades anti-disturbis, les tanquetes d’aigua… En Roger era allà. I va respondre. Segurament, moltes de nosaltres ho haguéssm fet també.


 

La única solució als disturbis anuals passa per la prohibició de les marxes humiliants dels grupúscles unionistes. Però a llarg termini, com els catalans, els irlandesos saben que la solució passa per la consecució de l’Estat propi.

 

En solidaritat amb el poble irlandès, viu i resistent, des dels Països Catalans, enviem una forta abraçada al Roger, a la seva família i companys… ànims Roger!

 

Per la llibertat dels pobles i contra l’imperialisme, el combat continua!

El nostre dia arribarà!

El cap francès de les pistoles elèctriques dels Mossos a judici per espiar un revolucionari

El Tribunal Criminal de París va fer seure ahir, dia 13 de juliol, al cap de l’empresa d’armament Taser, Antoine Di Zazzo, i nou persones més, pel cas d’espionatge que hauria patit el portaveu nacional del Nou Partit Anticapitalista, Olivier Besancenot, entre l’octubre del 2007 i el gener del 2008.

 

Com ha quedat revelat, Antoine Di Zazzo va ordenar el seguiment del conegut trotskista Besancenot perquè aquest va criticar que la policia francesa es dotés d’armes elèctriques de la casa Taser, al·legant que ja eren provades diferents morts als Estats Units a causa del seu ús. L’empresari va requerir els serveis de detectius i ex-policies per esbrinar detalls de la vida i situació financera del revolucionari així com d’altres persones del seu entorn més proper. La discusió ara mateix gira entorn de les ordres reals donades per Di Zazzo que assegura no haver requerit dades confidencials però no nega el conflicte obert amb Besancenot fa uns anys quan aquest va liderar la crítica al seu producte. Detectius, policies, un agent d’aduanes, un inspector d’hisenda i un responsable d’una sucursal bancària complementen l’equip inculpat per l’alt tribunal.

 

Poders fàctics en acció

La industria de la mal anomenada seguretat malda per guanyar quotes de mercat en un moment propici als seus interessos. La crisi és terreny abonat per a la desconfiança i per a la por. Enmig de la proliferació de discursos xenòfobs augmenta amb facilitat la resposta reaccionària de la falsa seguretat que suposa a la pràctica carta blanca per a la restricció de llibertat, individual i col·lectiva. Més demanda social instigada pel poder per blindar de policies els carrers fins a l’estat policial. És el camí descrit per les empreses de seguretat privada, de càmeres de vigilància, d’alarmes de tota mena i també, d’armes variades per als cossos policials per fer front als qui, per exemple, desafiïn el sistema amb perilloses accions com asseure’s a terra, un dia qualsevol de neteja, posem pel cas, a la plaça Catalunya de Barcelona.

 

En mans del Departament d’Interior

Tancades sota clau, el Departament d’Interior de la Generalitat de Catalunya, té sis unitats d’aquestes pistoles, que poden provocar seqüeles cardíaques greus, i que per aquest motiu, en la mateixa regulació que va proscriure l’ús del kubotan, es van quedar fora de circulació. Però els poders fàctics apreten i sempre hi ha qui està disposat a col·laborar-hi. Així, a mitjans de maig, el sindicat de CCOO dels Mossos d’Esquadra va iniciar una campanya particular per reclamar l’autorització d’aquestes armes per “reduir” els detinguts agressius, més enllà de la formació específica que ja reben, la seva superioritat en eines i nombre d’agents, càmeres, etc.


Amb el canvi d’escopetes de goma per les noves, estrenades per reprimir la manifestació obrera del 1r de maig, hem entrat en l’actualització de les eines de repressió de masses d’Interior. El Conseller Felip Puig no descartava l’ús de canons d’aigua, ni tampoc les detencions preventives. Noves armes per a velles demandes socials. El negoci de la falsa seguretat, a costa dels nostres drets i la nostra llibertat.

Ugio Caamanho, ja ex-pres independentista gallec, rebut a Compostela

L’acte de benvinguda nacional va ser organitzat per Ceivar el passat dissabte a Compostela. Prop d’un centenar de persones van rebre el company gallec excarcerat el dilluns anterior després de quasi cinc anys de captiveri i dispersió. Sota la pluja, amb les intervencions de la Plataforma Que Voltem a Casa, de l’ex-presa Xiana G. Rodrigues, el portaveu nacional de Ceivar, Óscar Gomes i del pres independentista Sánti Vigo, aquest darrer gràcies a una gravació telefònica. En darrer lloc va prendre la paraula el mateix Ugio Caamanho per agrari tot el suport rebut. Destacà la situació d’empobriment del país i la importància de l’independentisme de combat en la seva aposta i guia des del passat més recent més digne i combatiu.

Des d’Alerta Solidària donem la benvinguda a l’Ugio, enviem una forta abraçada revolucionària a tota l’Esquerra Independentista Gallega i felicitem Ceivar per la bona feina feta.

 

UGIO QUEREMOS-TE, BEM-VINDO A TERRA!!

COMPANHEIROS, COMPANHEIRAS, VIVA A RESISTÊNCIA NACIONAL!!