Comunicat en suport a Valtònyc

Â

Aquest passat 22 de febrer sortí la sentència de l’Audiència Nacional en la que es condemna a presó al raper mallorquí Valtonyc. El veí de Sineu, fou denunciat l’agost de 2012 per Jorge Campos, el president del Círculo Balear, un col·lectiu de caire espanyolista i feixista que es dedica a atacar qualsevol moviment d’esquerres i independentista a Mallorca, tot promovent el secessionisme lingüístic, i que ja anteriorment, denuncià a militants de l’Esquerra Independentista de Mallorca, com és el cas dels 9 de Palma, jutjades el 29 de juliol del 2011.

Â

Valtònyc ha estat condemnat a dos anys de presó per al delicte d’apologia al terrorisme i dels seus autors, un any de presó per un delicte de calumnies i injúries a la Corona, i sis mesos de presó per delicte d’amenaces no condicionals, a més de 3000 euros d’indemnització i d’assumir els costos del judici. Tot això, per cantar una cançó.

Â

Els magistrats que dicten sentència afirmen que el dret a la llibertat d’expressió està limitat quan entra en conflicte amb altres interessos constitucionals.

Â

Una vegada més, la justícia espanyola condemna a les qui lluiten per abolir les discriminacions, en aquest cas, utilitzant la música com a forma de protesta i per lluitar pels drets socials. L’estat capitalista espanyol criminalitza la llibertat d’expressió, aquesta vegada a la cançó com a eina de lluita. Mentrestant, aquests mateixos dies, veim com els lladres i corruptes que ens governen segueixen impunes davant la llei.

Â

Tot i així, Valtonyc no es rendeix, i ha assegurat que cap sentència el farà callar. A més, es presentarà recurs al Tribunal Suprem.

Â

Des d’Alerta Solidària, volem mostrar tot el nostre suport cap al cantant condemnat, denunciant la greu situació en la que ens trobam quan la justícia espanyola criminalitza als músics per les seves lletres mentre absol polítics i borbons.

Â

Feim una crida a la mobilització al carrer i a l’organització en el Grup de Suport que s’ha creat en sortir la sentència i que tot just inicia un seguit de mostres de suport.

Cap presó silenciarà les nostres cançons!

Â

LLIBERTAT VALTÃ’NYC!!

Â

24 de Febrer de 2017, Palma. Països Catalans

Â

Alerta Solidària   –   Arran   –   COS   –   CUP   –   Endavant   –    SEPC

Â


Arxivada la causa oberta per mostrar fotos de presos i preses

Aquesta setmana hem sabut que finalment la causa oberta contra un militant de l’Esquerra Independentista per portar fotos de preses polítiques catalanes ha estat arxivat.

El cas es remunta al passat 11 de novembre, quan un militant d’Endavant de l’assemblea de l’Horta fou citat a declarar per l’Audiència Nacional espanyola (Jutjat central núm. 3 d’instrucció de Madrid) en qualitat d’investigat per un delicte d’enaltiment del terrorisme, amb motiu de la presència de fotografies de preses polítiques catalanes durant la manifestació del 9 d’octubre de l’any passat.

Des del Grup de Suport als Presos i Preses de l’Horta, ens felicitem per aquesta decisió i volem tornar a mostrar tot el nostre suport a aquest militant, tot denunciant les retallades de les llibertats que estem patint en tots els àmbits. Els recents casos dels rapers detinguts, elsm fets d’Altsasu, les condemnes per twits o les denúncies contra la BDS, per citar-ne només alguns, demostren que l’exercici de la llibertat d’expressió és una quimera quan als aparells de l’Estat no els interessa, i la connivència dels mitjans de comunicació, dels poders fàctics i de les institucions públiques deixen en paper mullat la suposada separació de poders.

Així mateix, aprofitem l’ocasió per denunciar la constant persecució i setge que pateix l’esquerra independentista, especialment en l’exercici dels seus drets polítics i denunciem també que, com demostra l’arxivament d’aquest cas, les forces policials actuen sovint sense la cobertura legal de les seus pròpies lleis.

València, 15 de febrer de 2017

Presó per ser independentista: Ni parlar-ne !

Quan semblava que el cas del Teti ja havia acabat, Fiscalia demana que compleixi l’any de presó al que va ser condemnat el passat mes de setembre.

El passat juny del 2016 va tenir lloc a l’Audiència Provincial de Barcelona el judici contra el Teti, on Fiscalia inicialment feia una petició de pena de presó de 4 anys i 9 mesos, i on l’Acusació Particular del Sr. López Noguera, ex regidor del Partit Popular de Berga, sol·licitava 5 anys de presó. Tot això, per uns fets que tingueren lloc a Berga durant el passacarrers de la Patum de l’any 2012.

En aquell passacarrers el Sr. López Noguera va denunciar haver rebut un calbot.La festa no es va aturar ni ell va haver de rebre atenció mèdica.

Més de 4 anys després dels fets es va celebrar el judici, al final del qual ambdues acusacions varen rebaixar les respectives peticions de condemna a un any de presó. A tots ens va tranquil·litzar que no hagués d’ingressar a presó, ja que així sol ser en condemnes inferiors a 2 anys, quan no existeixen antecedents penals anteriors, com és el present cas. Aquest judici en sí ja és un despropòsit donada la irrellevància dels fets.

Ara, després de 8 mesos d’haver-se dictat la Sentència de la vergonya, la Fiscalia, en el seu enèsim intent de buscar caps de turc per posar fre a l’independentisme, sol·licita que el Teti ingressi a presó.

En el seu escrit, Fiscalia, amb una nota manuscrita,digna tant pel contingut com per la forma d’èpoques passades, manifesta que malgrat reunir els requisits legalment establerts per deixar en suspensió la pena, l’acció i sobretot l’entorn social del Teti, fan que hagi d’ingressar a presó per a fer d’escarment.

On diu entorn social, vol dir Berga, municipi governat per la CUP i amb una marcada trajectòria dels moviments socials. Vol dir entorn independentista. Això denota que la preocupació de Fiscalia no és cap altre que l’augment de l’independentisme combatiu i de classe. Vol dir la plasmació de la dignitat d’un poble que se sap lliure, i que no s’aturarà malgrat ens acusin, ens jutgin o ens empresonin.

On diu que ha de complir la pena de presó, vol dir venjança, vol dir càstig exemplar.

Des del Grup de Suport del Teti, i des de les organitzacions sota signants, volem advertir que la petició d’ingrés a presó de Fiscalia no fa altra cosa que evidenciar que l’Estat espanyol, presó de pobles, se sap vençut en la lluita contra la dignitat d’aquest poble. Se sap vençut en la lluita contra l’independentisme. Les últimes cuades del monstre evidencien que està a punt de morir. I per tot això diem, que no ens fan por. El poble treballador català ha pres la humil decisió de no retrocedir.

No deixarem que empresonin el nostre amic i company de militància; no deixarem que ens amenacin, com tampoc restarem de braços creuats esperant que l’empresonin.

Per tot això, us animem a estar atentes a les diferents convocatòries de suport al Teti; us animem a continuar lluitant contra l’espanyolisme, i a construir uns Països Catalans lliures.

No tenim por, no permetrem que empresoneu el Teti!

Berga, 16 de febrer de 2017

Un cas més d’abús policial impune? Absolts dos mossos per l’agressió a un independentista

 

En sentència transmesa ahir a les parts, l’Audiència de Barcelona, acorda l’absolució, per manca de proves inculpatòries, dels agents dels Mossos d’Esquadra Miguel Ángel Reyes Grados i Cristian Jiménez Lietor.

 

La sentència declara provada l’agressió però manifesta la impossibilitat de determinar, una vegada més, quin dels agents de la Brigada Mòbil, dóna els cops. Ens quedem doncs a les portes de la justícia efectiva. Bloquejats per l’omertà i la complicitat policial. I pitjor encara, per la impunitat buscada expressament per Interior en no voler fer complir l’obligació de portar visibles els números de TIP. A tot plegat cal sumar-hi la manca de respostes i responsabilitats polítiques que són exigibles d’immediat a les cúpules dels Mossos d’Esquadra i del Departament d’Interior de la Generalitat.

 

No hi ha cap dubte. Dos mossos van ferir sense justificació a un independentista enmig d’una concentració antifeixista el dia 12 d’octubre del 2012. La sentència és clara respecte a l’agressió:

 

“(…) el tribunal ha llegado al convencimiento de que las lesiones sufridas por el Sr. Pau Andaluz Ponseti fueron debidas a la actuación de los agentes de dicho cuerpo policial (Mossos d’Esquadra). A dicha conclusión hemos llegado por la declaración conteste de la víctima y de otros testigos presenciales que vieron como se producía la agresión (…) y por el propio visionado de los vídeos incorporados a la causa, de cuyas imágenes se desprende con claridad que la agresión se produjo inmediatamente después que Pau Andaluz cayera al suelo al intentar arrebatar la bandera al Sr. Felipe Jiménez”.

 

En Pau era en una concentració a la plaça Universitat, contrària a la que es desenvolupa cada any a favor de la hispanitat, el 12 d’octubre del 2012. La sentència afirma: “En un momento determinado el Sr. Felipe Jiménez, que iba con sus tres hijos menores de edad, se dirigió hacia el centro de la plaza Universidad, lugar en el que se encontraban los manifestantes antifascistas, llevando de forma ostensible una bandera española en la mano, lo que inmediatamente provocó una reacción airada de los manifestantes ahí concentrados. En este contexto, Pau Andaluz Ponseti intentó arrebatar a Felipe Jiménez la bandera española que llevaba consigo, momento en que cayó al suelo y de forma inmediata dos Mossos d’Esquadra no identificados le agredieron con las defensas reglamentarias, causándole una herida en la cabeza de la que tardó en curar ciento noventa días, estando uno de ellos hospitalizado y otros veinte impedido para el ejercicio de sus ocupaciones habituales, requiriendo para ello de tratamiento médico quirúrgico.

 

I així arribem malauradament on esperàvem arribar: a la evident connivència entre l’abús policial i la cúpula d’Interior.

 

La reiteració de casos com aquests, que anul·len la hipòtesis del cas aïllat i esporàdic, demostren la nul·la voluntat política de fer-hi front per acabar amb la mala praxis policial. No es tracta de donar un copet a l’esquena de l’enèsima víctima mancada de justícia sinó d’afrontar el problema i entendre que qui permet l’abús en l’exercici públic i des de fa tants anys n’esdevé responsable quan no còmplice.

 

Quines són les raons per les quals Interior mira cap a una altra banda? Comptarà més la pressió de grupuscles sindicals que es congratulen per l’absolució de dos companys i ometen intencionadament el reconeixement explícit de l’abús i el mal servei públic que denuncia la sentència judicial?

 

Considerem amb en Pau i els seus familiars les possibles vies judicials encara obertes i reclamem alhora que aquest cas no rebi el tracte mediàtic habitual, de menyspreu i silenci, sinó que sigui examinat i degudament exposat per fer front, finalment, al greu problema de fons: l’empara política que rep la violència policial quan és exercida contra la militància política dissident i de l’Esquerra Independentista.

 

Amb en Pau, en la recerca de la justícia, per un futur sense abusos policials en un país lliure de persones lliures!

 

 

Alerta Solidària

10 de gener de 2017

 

Notícies anteriors:

Alerta Solidària, del 20 de juliol de 2016:

http://alerta.cat/index.php/noticies/procediments/1643-lagressio-de-2-mossos-a-un-independentista-un-12-doctubre-ja-te-data-de-judici

Alerta Solidària, del 13 d’abril de 2016:

http://alerta.cat/index.php/noticies/procediments/1631-dies-comptats-a-la-impunitat-5-anys-de-preso-per-a-dos-mossos-per-ferir-un-independentista

Alerta Solidària, del 8 d’abril de 2015:

http://alerta.cat/index.php/noticies/procediments/1598-a-judici-els-dos-mossos-que-van-deixar-hospitalitzat-un-independentista-el-12-doctubre-del-2012

Alerta Solidària, del 23 de juliol del 2013:

http://www.alerta.cat/index.php/noticies/procediments/1407-segueix-endavant-el-proces-contra-dos-mossos-per-la-lesio-a-pau-andalus

L’Esquerra Independentista davant la sentència del Cas Bershka de Tarragona

1. Els agents de la Guàrdia Urbana de Tarragona han sortit absolts. A en Santi, la Laia i en Diego els condemnen a tres mesos de presó degut al delicte d’atemptat a l’autoritat, que no hauran de complir perquè no tenen antecedents, i els imposen una multa conjunta de 2.250 euros.

2. Considerem que aquesta sentència no ha fet justícia. Perpetua la impunitat policial així com s’acarnissa contra uns moviments populars que es limiten a denunciar injustícies com aquesta només amb ‘inofensives performances.

3. L’Ajuntament de Tarragona, tenint al capdavant els homes i dones del PSC (incloent-hi aquelles dones que s’anomenen feministes), demanava 2 anys de presó per a cadascuna de les tres activistes. Ha vist debilitada la seva cruel petició.

4. Les regidores de Convergència i Unió, representants del nacionalisme burgès català, no han aplicat el “primer la independència i després ja veurem”, com és lògic no han abandonat el seu posicionament ideològic de classe i respectaven tancar un parell d’anys a la presó les estimades companyes. Alerta quan ens diguin “no ens hem de barallar per qüestions secundàries que tenim un objectiu comú”.

5. Estem estudiant interposar recurs. Estem estudiant com seguir denunciant aquesta injustícia amb l’objectiu de sumar-la al cúmul d’injustícies que escanyen per totes bandes l’estat espanyol.

6. Amb sentències com aquesta no fan res més que reafirmar-nos en el que fa temps que patim, estudiem i combatem. Només el poder popular, només l’articulació i el desplegament del poder de la classe treballadora pot oferir justícia a la seva pròpia classe, tant als Països Catalans com al món. En una societat de classes és ingenu pensar que la justícia d’un estat membre de l’OTAN és neutral.

7. La solidaritat desfermada amb les tres companyes ha sobrepassat l’irracionalisme de l’estreta justícia burgesa i espanyola, la mateixa que ordena el desallotjament dels nostres veïns i veïnes per entregar el pis als bancs o la que s’emporta el nostre company Joan Coma a Madrid. Si la justícia burgesa ha condemnat les companyes, la justícia popular fa temps que les ha absolt i manté l’acusació contra els agents policials, l’Ajuntament i l’estat espanyol i els seus agents nacionalistes catalans.

Aprofitem per donar les gràcies a totes les companyes que s’han solidaritzat amb les encausades, així com amb les seves famílies, amics i entorn. Ha estat una impressionant experiència de solidaritat i de lluita que s’encavalca amb les moltes que segueixen en peu i que les enriqueix les multiplica. Moltíssimes gràcies i a seguir lluitant que hi ha molta feina per fer!

 

 

En llibertat els 5 antimonàrquics. Seguim i seguirem!

 

Després de no declarar, han quedat en llibertat les 5 independentistes detingudes per cremar fotos del Rei. L’Audiència Nacional les citarà en els propers mesos per sotmetre’ls a un nou judici polític acusats d’injúries a la Corona.

 

Després de l’acció d’ofici dels Mossos i la seva tria de 5 coneguts membres de l’Esquerra Independentista per encausar-los per injúries a la Corona ha acabat un nou abús del sistema judicial espanyol: els han dut a Madrid per obligar-los a declarar, detinguts, per declarar que no tenim res a declarar i que no reconeixen l’autoritat d’aquest tribunal estranger.

 

Ho van proclamar en una roda de premsa, pública i publicitada, a la plaça del Rei de Barcelona, el passat 2 de desembre: “no anirem a Madrid, no tenim res a declarar al Tribunal polític espanyol, vàrem cremar les fotos del Rei i ho tornarem a fer fins que el nostre poble no sigui lliure”.

 

Mostres de solidaritat, crítiques i una sentència

Agraïm les mostres de suport de tota mena, des de concentracions arreu dels Països Catalans fins a les companyes que han viatjat amb autocar fins a Madrid, que han sigut aturades i intimidades pels cossos policials espanyols. També a nombrosos col·lectius d’altes nacions especialment la castellana que com sempre es mobilitzen i ens acullen amb els braços oberts i fraternals.

 

Alhora hem rebut crítiques, com era de suposar, dels qui es sorprenen en comprovar que n’hi ha que podem ser coherents i actuar amb conseqüència amb allò que diem.

 

I els hem de dir que no es facin passar per il·lusos. L’actuació dels Mossos no és imparcial, acatant ordres d’Interior, de l’Audiència Nacional o com en l’origen de l’actual onada repressiva, per la seva pròpia diligència i voluntat. Afavoreixen la causa del sotmetiment del poble català al Regne d’Espanya.

 

Com tampoc és imparcial la nostra actuació. Tenim la nostra causa. I per ella lluitem. Amb determinació, sent-ne coherents i conseqüents. I recordem-ho. No és caprici, ni un vici ni una provocació. Cremem fotografies del Rei des de fa molts anys. Tants com potser 300, des que Felip V cremà les nostres viles i ciutats.

 

La flama no s’atura i portarà noves topades de legalitats i legitimitats. Ja va sent hora de saber on es situarà cadascú. Nosaltres seguim i seguirem!

 

Ni Rei, ni por!

Madrid, Castella,

13 de desembre de 2016

 

Alerta Solidària  –  Arran –  COS  –  CUP  –  Endavant  –  SEPC

 


Comunicat en referència al procés de meidació del cas Som 27 i Més

 

20161128_-_Rebuig_al_procs_de_mediaci_27iMs

Capgirant l’acusació: en suport als companys Esteban i Josep

 

Aquest dijous 1 de desembre seran jutjats a la ciutat de la justícia el company de Tras la Manta i el regidor de la CUP Capgirem Barcelona per la seva lluita en suport del col·lectiu de venedors ambulats i la seva xarxa de solidaritat de la ciutat de Barcelona.

 

S’enfronten a l’acusació de coaccionar un professional mèdic del CUAP Perecamps per haver-li recordat i suggerit que, complint amb els protocols estàndards, calia que examinés de nou un venedor ambulant sense la presència d’aquells agents de qui referia haver estat agredit, i guardant per tant la intimitat obligada deontològicament.

 

Des d’Alerta Solidària i la CUP Capgirem Barcelona volem mostrar tot el nostre suport en Josep i l’Esteban que ens tindran al seu costat durant aquesta farsa de judici. Us convoquem a la concentració solidària a les 9 del matí a la Ciutat de la Justícia. 

 

Així mateix volem recordar que el passat dimecres 23 de març, la Guàrdia Urbana de Barcelona, mitjançant agents de paisà van perseguir, amenaçar i agredir alguns venedors ambulants que es trobaven a les Rambles. Un d’ells va explicar que, davant les corredisses i la desesperació per fugir de la policia, va caure per les escales de la boca del metro després que un agent de paisà li donés una empenta. Amb una lesió al turmell i gràcies a un company del sindicat de venedors ambulants, va poder arribar al CUAP Perecamps. Allà van veure com la Guàrdia Urbana també s’hi havia personat buscant possibles venedors ambulants ferits.

 

El venedor ambulant lesionat, va ser atès per un metge sota la vigilància de membres de la Guàrdia Urbana sense que s’hagués practicat cap detenció, de manera absolutament irregular, amb la qual cosa es va veure coartada la seva llibertat i la seva intimitat. Va quedar violentat el secret de confidencialitat que ha d’existir entre metge i pacient que recull el protocol de l’hospital, i el de referència internacional conegut com Protocol d’Istambul.,

 

L’Esteban i en Josep coneixedors del que havia passat dins del box d’urgències i entenent que el pacient no havia pogut explicar lliurement com s’havia produït la lesió patida per culpa d’un membre de la Guàrdia Urbana; van demanar al metge a instàncies del pacient que repetís l’exàmen de reconeixement de les lesions i no tingués en consideració la primera explicació donada pel venedor ja que al ser assistit amb un polícia dins del box, va explicar que la lesió s’havia esdevingut al caure per unes escales i no per causa de l’agressió policial.

 

El metge del Perecamps es va negar a fer una segona examinació i animat per la Guàrdia Urbana que d’amagat van gravar la conversa entre el metge i els dos companys, va denunciar a l’Esteban i en Josep per coaccions.

 

Aquest cas s’emmarca dins d’una persecució per acabar amb la solidaritat que s’ha mostrat amb el col·lectiu de venedors ambulants i amb la lluita contra la criminalització de la pobresa, donat que el govern de Colau i Collboni han fet, fan i faran tots els esforços per acabar amb el venedors ambulants i amb la xarxa de solidaritat que ha permès que alguns dissabtes es pogués fer el mercat rebel, altres dies impedint que la repressió policial fos més brutal i d’altres vegades simplement acompanyant-los perquè la policia no els decomissés el material.

 

Per tot plegat des d’Alerta Solidària i la CUP Capgirem Barcelona som i serem al costat de l’Esteban i en Josep.

 

Alerta Solidària

CUP Capgirem Barcelona

Més de 50 persones donen suport a les tres encausades pel Cas Berhska

Més de 50 persones, entre d’elles el diputat de la CUP-CC al Parlament de Catalunya Sergi Saladié, s’han concentrat aquest matí a les portes de l’Audiència Provincial de Tarragona per recolzar a les tres persones encausades pel Cas Bershka. Cal recordar que les tres activistes feministes afronten una petició de dos anys de presó per part de l’acusació de la Guàrdia Urbana i l’Ajuntament de Tarragona, mentre que tres agents de la Guàrdia Urbana afronten una denúncia per part de les feministes, acusats d’agressions i detenció il·legal.

El judici s’ha iniciat passades les 10 del matí, després que el jutge hagi autoritzat la premsa a accedir a la sala i que hagi entrat el públic a la sala. Cal destacar, que tant els tres agents de la Guàrdia Urbana acusats com una trentena més d’agents de la Guàrdia Urbana i dels Mossos d’Esquadra han accedit als jutjats per la porta del darrere per tal de no haver de creuar-se amb les persones concentrades en suport a les feministes.

Al llarg d’aquest matí les persones encausades i diferents testimonis d’ambdós acusacions particulars hauran de declarar davant del jutge i respondre les preguntes dels diferents advocats i la fiscalia.

cwzwevjxaaaansn

Al marge de la vostra llei, continuem donant la cara

 

Fa més de quatre anys, el 29 de març de 2012, arreu dels Països Catalans s’ompliren els carrers en contra de les reformes laborals imposades pel govern del Partit Popular. En concret a Barcelona es produïren manifestacions massives que reivindicaven l’aturada d’aquestes mesures neoliberals que no només precaritzen les nostres condicions laborals, sinó que també condicionen la resta d’aspectes de les nostres vides. Moltes persones vam ser represaliades per aquesta resposta social i, a dia d’avui, encara patim les conseqüències d’un aparell polític i judicial que ens assetja.

 

Com a Esquerra Independentista, volem denunciar que tres companys -un membre de la COS i dos d’Arran- continuen comprometent la seva llibertat personal i política arran d’aquests fets.

 

Encara més, l’abril del mateix any es va donar el tret de sortida d’una nova eina repressiva per part dels Mossos d’Esquadra, sota la direcció del llavors conseller d’Interior, Felip Puig: la creació d’una pàgina web anomenada ‘Contra la violència urbana’. Aquesta plataforma virtual es va fer pública per demanar col·laboració als ciutadans per identificar a aquelles persones que, suposadament, podíem haver participat en la manifestació del 29 de març. La web mostrava un total de 231 fotografies i vídeos de 68 persones diferents, perfectament ordenades per col·lectius i organitzacions polítiques, vinculant a les persones amb fets de lluita social.

 

Cwp7XsdWIAAeb7T

 

Un únic enfocament: la nostra cara. Un únic objectiu: criminalitzar i estigmatitzar els nostres rostres per haver format part d’una manifestació en defensa dels drets de totes.

 

Sense cap tipus de prova, se’ns acusava directament d’autores de fets no corroborats i, d’aquesta manera, es vulnerava la nostra presumpció d’innocència i el nostre dret a l’honor i a la imatge. Aquest fet va obrir la porta a una estratègia calculada de “participació popular”, fent que qualsevol s’erigís com a dit acusador d’aquell escarni públic i buscant així una divisió social de la ciutadania. S’iniciava una caça de bruixes sense precedents contra l’activisme social.

 

És d’aquesta manera com els encausats, així com familiars i amics, ens adonem que estem perseguits pels Mossos d’Esquadra, amb el xoc emocional, i la incertesa que això suposa. Però no tenim cap més informació que aquelles imatges de les nostres cares penjades a Internet i mostrades a la televisió, obertes al món.

 

No és fins mesos després que ens arriba un requeriment per a fer un reportatge fotogràfic, basat amb les imatges aparegudes en la citada pàgina, finalment imputant-nos un suposat delicte de desordres públics, penat entre sis mesos i tres anys de presó. Tot i que l’Audiència Provincial va acceptar el nostre recurs i va evidenciar les irregularitats comeses pels Mossos d’Esquadra i pel Jutjat d’Instrucció durant el procés, seguim immersos en un procediment judicial sense fi. Les notificacions judicials segueixen actives i perpetuen la incertesa i l’angoixa que això suposa. Finalment el Jutjat d’Instrucció va tornar a acordar sotmetre’ns a un reportatge fotogràfic, i a dia d’avui ens trobem en cerca i captura per obligar-nos a fer-nos unes fotografies a les diligències dels Mossos d’Esquadra.

 

Amb tot això, exigim:

– L’absolució de totes les encausades en el marc de la vaga general del 14N i del 29M.

– El tancament immediat dels casos derivats de la pàgina de delació ciutadana, entre ells el present cas, davant de la manca de proves, de la vulneració dels nostres drets (a l’honor, a la imatge, a la privacitat, a la intimitat i la presumpció d’innocència). – La supressió definitiva de la pàgina web i la destrucció dels fitxers policials per motius polítics.

– El tancament del CESICAT, una mena de CNI catalana creada i orientada a perseguir la dissidència a partir d’arxius policials.

– La reparació dels danys a les persones encausades i a totes les persones que apareixen a la pàgina web ‘Contra la violència urbana’.

– Responsabilitats polítiques evidents i públiques a tots els dirigents d’aquesta cacera de bruixes, derivades de les vagues generals del 2012.

 

Veiem com el llegat de Felip Puig continua viu i s’està utilitzant per a perseguir penalment membres de l’Esquerra Independentista i d’altres col·lectius anticapitalistes. Per molt que des del Departament s’hagi abandonat la retòrica i la gesticulació més esperpèntica de Puig, la política de bel·ligerància amb qui políticament ells entenen com antisistemes continua.

 

Des de l’Esquerra Independentista ens solidaritzem amb la resta de companyes anticapitalistes també represaliades i perseguides, perquè entenem que la desobediència no només s’ha de confrontar amb l’Estat espanyol sinó també amb el model econòmic i de governança neoliberal. Entenem que la vaga és una eina fonamental de lluita i que cal seguir generant pols de mobilització arreu des de les institucions, passant pels carrers fins als centres de treball. I més encara, després d’analitzar com s’han precaritzat les condicions de vida de la classe treballadora -que evidencien la legitimitat d’aquestes mobilitzacions-, en un context on es reprendran les retallades ja anunciades pel nou govern de l’Estat espanyol. La resposta serà al carrer, i nosaltres seguirem donant la cara.

 

Volem deixar clar que la repressió no aturarà la nostra activitat política ni aconseguirà dispersar la lluita per millorar les nostres condicions laborals i socials. Perquè no estem soles. Al marge de la vostra llei, continuem donant la cara.

 

donemlacara-860x450_c