Un cas més d’abús policial impune? Absolts dos mossos per l’agressió a un independentista

 

En sentència transmesa ahir a les parts, l’Audiència de Barcelona, acorda l’absolució, per manca de proves inculpatòries, dels agents dels Mossos d’Esquadra Miguel Ángel Reyes Grados i Cristian Jiménez Lietor.

 

La sentència declara provada l’agressió però manifesta la impossibilitat de determinar, una vegada més, quin dels agents de la Brigada Mòbil, dóna els cops. Ens quedem doncs a les portes de la justícia efectiva. Bloquejats per l’omertà i la complicitat policial. I pitjor encara, per la impunitat buscada expressament per Interior en no voler fer complir l’obligació de portar visibles els números de TIP. A tot plegat cal sumar-hi la manca de respostes i responsabilitats polítiques que són exigibles d’immediat a les cúpules dels Mossos d’Esquadra i del Departament d’Interior de la Generalitat.

 

No hi ha cap dubte. Dos mossos van ferir sense justificació a un independentista enmig d’una concentració antifeixista el dia 12 d’octubre del 2012. La sentència és clara respecte a l’agressió:

 

“(…) el tribunal ha llegado al convencimiento de que las lesiones sufridas por el Sr. Pau Andaluz Ponseti fueron debidas a la actuación de los agentes de dicho cuerpo policial (Mossos d’Esquadra). A dicha conclusión hemos llegado por la declaración conteste de la víctima y de otros testigos presenciales que vieron como se producía la agresión (…) y por el propio visionado de los vídeos incorporados a la causa, de cuyas imágenes se desprende con claridad que la agresión se produjo inmediatamente después que Pau Andaluz cayera al suelo al intentar arrebatar la bandera al Sr. Felipe Jiménez”.

 

En Pau era en una concentració a la plaça Universitat, contrària a la que es desenvolupa cada any a favor de la hispanitat, el 12 d’octubre del 2012. La sentència afirma: “En un momento determinado el Sr. Felipe Jiménez, que iba con sus tres hijos menores de edad, se dirigió hacia el centro de la plaza Universidad, lugar en el que se encontraban los manifestantes antifascistas, llevando de forma ostensible una bandera española en la mano, lo que inmediatamente provocó una reacción airada de los manifestantes ahí concentrados. En este contexto, Pau Andaluz Ponseti intentó arrebatar a Felipe Jiménez la bandera española que llevaba consigo, momento en que cayó al suelo y de forma inmediata dos Mossos d’Esquadra no identificados le agredieron con las defensas reglamentarias, causándole una herida en la cabeza de la que tardó en curar ciento noventa días, estando uno de ellos hospitalizado y otros veinte impedido para el ejercicio de sus ocupaciones habituales, requiriendo para ello de tratamiento médico quirúrgico.

 

I així arribem malauradament on esperàvem arribar: a la evident connivència entre l’abús policial i la cúpula d’Interior.

 

La reiteració de casos com aquests, que anul·len la hipòtesis del cas aïllat i esporàdic, demostren la nul·la voluntat política de fer-hi front per acabar amb la mala praxis policial. No es tracta de donar un copet a l’esquena de l’enèsima víctima mancada de justícia sinó d’afrontar el problema i entendre que qui permet l’abús en l’exercici públic i des de fa tants anys n’esdevé responsable quan no còmplice.

 

Quines són les raons per les quals Interior mira cap a una altra banda? Comptarà més la pressió de grupuscles sindicals que es congratulen per l’absolució de dos companys i ometen intencionadament el reconeixement explícit de l’abús i el mal servei públic que denuncia la sentència judicial?

 

Considerem amb en Pau i els seus familiars les possibles vies judicials encara obertes i reclamem alhora que aquest cas no rebi el tracte mediàtic habitual, de menyspreu i silenci, sinó que sigui examinat i degudament exposat per fer front, finalment, al greu problema de fons: l’empara política que rep la violència policial quan és exercida contra la militància política dissident i de l’Esquerra Independentista.

 

Amb en Pau, en la recerca de la justícia, per un futur sense abusos policials en un país lliure de persones lliures!

 

 

Alerta Solidària

10 de gener de 2017

 

Notícies anteriors:

Alerta Solidària, del 20 de juliol de 2016:

http://alerta.cat/index.php/noticies/procediments/1643-lagressio-de-2-mossos-a-un-independentista-un-12-doctubre-ja-te-data-de-judici

Alerta Solidària, del 13 d’abril de 2016:

http://alerta.cat/index.php/noticies/procediments/1631-dies-comptats-a-la-impunitat-5-anys-de-preso-per-a-dos-mossos-per-ferir-un-independentista

Alerta Solidària, del 8 d’abril de 2015:

http://alerta.cat/index.php/noticies/procediments/1598-a-judici-els-dos-mossos-que-van-deixar-hospitalitzat-un-independentista-el-12-doctubre-del-2012

Alerta Solidària, del 23 de juliol del 2013:

http://www.alerta.cat/index.php/noticies/procediments/1407-segueix-endavant-el-proces-contra-dos-mossos-per-la-lesio-a-pau-andalus

L’Esquerra Independentista davant la sentència del Cas Bershka de Tarragona

1. Els agents de la Guàrdia Urbana de Tarragona han sortit absolts. A en Santi, la Laia i en Diego els condemnen a tres mesos de presó degut al delicte d’atemptat a l’autoritat, que no hauran de complir perquè no tenen antecedents, i els imposen una multa conjunta de 2.250 euros.

2. Considerem que aquesta sentència no ha fet justícia. Perpetua la impunitat policial així com s’acarnissa contra uns moviments populars que es limiten a denunciar injustícies com aquesta només amb ‘inofensives performances.

3. L’Ajuntament de Tarragona, tenint al capdavant els homes i dones del PSC (incloent-hi aquelles dones que s’anomenen feministes), demanava 2 anys de presó per a cadascuna de les tres activistes. Ha vist debilitada la seva cruel petició.

4. Les regidores de Convergència i Unió, representants del nacionalisme burgès català, no han aplicat el “primer la independència i després ja veurem”, com és lògic no han abandonat el seu posicionament ideològic de classe i respectaven tancar un parell d’anys a la presó les estimades companyes. Alerta quan ens diguin “no ens hem de barallar per qüestions secundàries que tenim un objectiu comú”.

5. Estem estudiant interposar recurs. Estem estudiant com seguir denunciant aquesta injustícia amb l’objectiu de sumar-la al cúmul d’injustícies que escanyen per totes bandes l’estat espanyol.

6. Amb sentències com aquesta no fan res més que reafirmar-nos en el que fa temps que patim, estudiem i combatem. Només el poder popular, només l’articulació i el desplegament del poder de la classe treballadora pot oferir justícia a la seva pròpia classe, tant als Països Catalans com al món. En una societat de classes és ingenu pensar que la justícia d’un estat membre de l’OTAN és neutral.

7. La solidaritat desfermada amb les tres companyes ha sobrepassat l’irracionalisme de l’estreta justícia burgesa i espanyola, la mateixa que ordena el desallotjament dels nostres veïns i veïnes per entregar el pis als bancs o la que s’emporta el nostre company Joan Coma a Madrid. Si la justícia burgesa ha condemnat les companyes, la justícia popular fa temps que les ha absolt i manté l’acusació contra els agents policials, l’Ajuntament i l’estat espanyol i els seus agents nacionalistes catalans.

Aprofitem per donar les gràcies a totes les companyes que s’han solidaritzat amb les encausades, així com amb les seves famílies, amics i entorn. Ha estat una impressionant experiència de solidaritat i de lluita que s’encavalca amb les moltes que segueixen en peu i que les enriqueix les multiplica. Moltíssimes gràcies i a seguir lluitant que hi ha molta feina per fer!

 

 

En llibertat els 5 antimonàrquics. Seguim i seguirem!

 

Després de no declarar, han quedat en llibertat les 5 independentistes detingudes per cremar fotos del Rei. L’Audiència Nacional les citarà en els propers mesos per sotmetre’ls a un nou judici polític acusats d’injúries a la Corona.

 

Després de l’acció d’ofici dels Mossos i la seva tria de 5 coneguts membres de l’Esquerra Independentista per encausar-los per injúries a la Corona ha acabat un nou abús del sistema judicial espanyol: els han dut a Madrid per obligar-los a declarar, detinguts, per declarar que no tenim res a declarar i que no reconeixen l’autoritat d’aquest tribunal estranger.

 

Ho van proclamar en una roda de premsa, pública i publicitada, a la plaça del Rei de Barcelona, el passat 2 de desembre: “no anirem a Madrid, no tenim res a declarar al Tribunal polític espanyol, vàrem cremar les fotos del Rei i ho tornarem a fer fins que el nostre poble no sigui lliure”.

 

Mostres de solidaritat, crítiques i una sentència

Agraïm les mostres de suport de tota mena, des de concentracions arreu dels Països Catalans fins a les companyes que han viatjat amb autocar fins a Madrid, que han sigut aturades i intimidades pels cossos policials espanyols. També a nombrosos col·lectius d’altes nacions especialment la castellana que com sempre es mobilitzen i ens acullen amb els braços oberts i fraternals.

 

Alhora hem rebut crítiques, com era de suposar, dels qui es sorprenen en comprovar que n’hi ha que podem ser coherents i actuar amb conseqüència amb allò que diem.

 

I els hem de dir que no es facin passar per il·lusos. L’actuació dels Mossos no és imparcial, acatant ordres d’Interior, de l’Audiència Nacional o com en l’origen de l’actual onada repressiva, per la seva pròpia diligència i voluntat. Afavoreixen la causa del sotmetiment del poble català al Regne d’Espanya.

 

Com tampoc és imparcial la nostra actuació. Tenim la nostra causa. I per ella lluitem. Amb determinació, sent-ne coherents i conseqüents. I recordem-ho. No és caprici, ni un vici ni una provocació. Cremem fotografies del Rei des de fa molts anys. Tants com potser 300, des que Felip V cremà les nostres viles i ciutats.

 

La flama no s’atura i portarà noves topades de legalitats i legitimitats. Ja va sent hora de saber on es situarà cadascú. Nosaltres seguim i seguirem!

 

Ni Rei, ni por!

Madrid, Castella,

13 de desembre de 2016

 

Alerta Solidària  –  Arran –  COS  –  CUP  –  Endavant  –  SEPC

 


Capgirant l’acusació: en suport als companys Esteban i Josep

 

Aquest dijous 1 de desembre seran jutjats a la ciutat de la justícia el company de Tras la Manta i el regidor de la CUP Capgirem Barcelona per la seva lluita en suport del col·lectiu de venedors ambulats i la seva xarxa de solidaritat de la ciutat de Barcelona.

 

S’enfronten a l’acusació de coaccionar un professional mèdic del CUAP Perecamps per haver-li recordat i suggerit que, complint amb els protocols estàndards, calia que examinés de nou un venedor ambulant sense la presència d’aquells agents de qui referia haver estat agredit, i guardant per tant la intimitat obligada deontològicament.

 

Des d’Alerta Solidària i la CUP Capgirem Barcelona volem mostrar tot el nostre suport en Josep i l’Esteban que ens tindran al seu costat durant aquesta farsa de judici. Us convoquem a la concentració solidària a les 9 del matí a la Ciutat de la Justícia. 

 

Així mateix volem recordar que el passat dimecres 23 de març, la Guàrdia Urbana de Barcelona, mitjançant agents de paisà van perseguir, amenaçar i agredir alguns venedors ambulants que es trobaven a les Rambles. Un d’ells va explicar que, davant les corredisses i la desesperació per fugir de la policia, va caure per les escales de la boca del metro després que un agent de paisà li donés una empenta. Amb una lesió al turmell i gràcies a un company del sindicat de venedors ambulants, va poder arribar al CUAP Perecamps. Allà van veure com la Guàrdia Urbana també s’hi havia personat buscant possibles venedors ambulants ferits.

 

El venedor ambulant lesionat, va ser atès per un metge sota la vigilància de membres de la Guàrdia Urbana sense que s’hagués practicat cap detenció, de manera absolutament irregular, amb la qual cosa es va veure coartada la seva llibertat i la seva intimitat. Va quedar violentat el secret de confidencialitat que ha d’existir entre metge i pacient que recull el protocol de l’hospital, i el de referència internacional conegut com Protocol d’Istambul.,

 

L’Esteban i en Josep coneixedors del que havia passat dins del box d’urgències i entenent que el pacient no havia pogut explicar lliurement com s’havia produït la lesió patida per culpa d’un membre de la Guàrdia Urbana; van demanar al metge a instàncies del pacient que repetís l’exàmen de reconeixement de les lesions i no tingués en consideració la primera explicació donada pel venedor ja que al ser assistit amb un polícia dins del box, va explicar que la lesió s’havia esdevingut al caure per unes escales i no per causa de l’agressió policial.

 

El metge del Perecamps es va negar a fer una segona examinació i animat per la Guàrdia Urbana que d’amagat van gravar la conversa entre el metge i els dos companys, va denunciar a l’Esteban i en Josep per coaccions.

 

Aquest cas s’emmarca dins d’una persecució per acabar amb la solidaritat que s’ha mostrat amb el col·lectiu de venedors ambulants i amb la lluita contra la criminalització de la pobresa, donat que el govern de Colau i Collboni han fet, fan i faran tots els esforços per acabar amb el venedors ambulants i amb la xarxa de solidaritat que ha permès que alguns dissabtes es pogués fer el mercat rebel, altres dies impedint que la repressió policial fos més brutal i d’altres vegades simplement acompanyant-los perquè la policia no els decomissés el material.

 

Per tot plegat des d’Alerta Solidària i la CUP Capgirem Barcelona som i serem al costat de l’Esteban i en Josep.

 

Alerta Solidària

CUP Capgirem Barcelona

Més de 50 persones donen suport a les tres encausades pel Cas Berhska

Més de 50 persones, entre d’elles el diputat de la CUP-CC al Parlament de Catalunya Sergi Saladié, s’han concentrat aquest matí a les portes de l’Audiència Provincial de Tarragona per recolzar a les tres persones encausades pel Cas Bershka. Cal recordar que les tres activistes feministes afronten una petició de dos anys de presó per part de l’acusació de la Guàrdia Urbana i l’Ajuntament de Tarragona, mentre que tres agents de la Guàrdia Urbana afronten una denúncia per part de les feministes, acusats d’agressions i detenció il·legal.

El judici s’ha iniciat passades les 10 del matí, després que el jutge hagi autoritzat la premsa a accedir a la sala i que hagi entrat el públic a la sala. Cal destacar, que tant els tres agents de la Guàrdia Urbana acusats com una trentena més d’agents de la Guàrdia Urbana i dels Mossos d’Esquadra han accedit als jutjats per la porta del darrere per tal de no haver de creuar-se amb les persones concentrades en suport a les feministes.

Al llarg d’aquest matí les persones encausades i diferents testimonis d’ambdós acusacions particulars hauran de declarar davant del jutge i respondre les preguntes dels diferents advocats i la fiscalia.

cwzwevjxaaaansn

Al marge de la vostra llei, continuem donant la cara

 

Fa més de quatre anys, el 29 de març de 2012, arreu dels Països Catalans s’ompliren els carrers en contra de les reformes laborals imposades pel govern del Partit Popular. En concret a Barcelona es produïren manifestacions massives que reivindicaven l’aturada d’aquestes mesures neoliberals que no només precaritzen les nostres condicions laborals, sinó que també condicionen la resta d’aspectes de les nostres vides. Moltes persones vam ser represaliades per aquesta resposta social i, a dia d’avui, encara patim les conseqüències d’un aparell polític i judicial que ens assetja.

 

Com a Esquerra Independentista, volem denunciar que tres companys -un membre de la COS i dos d’Arran- continuen comprometent la seva llibertat personal i política arran d’aquests fets.

 

Encara més, l’abril del mateix any es va donar el tret de sortida d’una nova eina repressiva per part dels Mossos d’Esquadra, sota la direcció del llavors conseller d’Interior, Felip Puig: la creació d’una pàgina web anomenada ‘Contra la violència urbana’. Aquesta plataforma virtual es va fer pública per demanar col·laboració als ciutadans per identificar a aquelles persones que, suposadament, podíem haver participat en la manifestació del 29 de març. La web mostrava un total de 231 fotografies i vídeos de 68 persones diferents, perfectament ordenades per col·lectius i organitzacions polítiques, vinculant a les persones amb fets de lluita social.

 

Cwp7XsdWIAAeb7T

 

Un únic enfocament: la nostra cara. Un únic objectiu: criminalitzar i estigmatitzar els nostres rostres per haver format part d’una manifestació en defensa dels drets de totes.

 

Sense cap tipus de prova, se’ns acusava directament d’autores de fets no corroborats i, d’aquesta manera, es vulnerava la nostra presumpció d’innocència i el nostre dret a l’honor i a la imatge. Aquest fet va obrir la porta a una estratègia calculada de “participació popular”, fent que qualsevol s’erigís com a dit acusador d’aquell escarni públic i buscant així una divisió social de la ciutadania. S’iniciava una caça de bruixes sense precedents contra l’activisme social.

 

És d’aquesta manera com els encausats, així com familiars i amics, ens adonem que estem perseguits pels Mossos d’Esquadra, amb el xoc emocional, i la incertesa que això suposa. Però no tenim cap més informació que aquelles imatges de les nostres cares penjades a Internet i mostrades a la televisió, obertes al món.

 

No és fins mesos després que ens arriba un requeriment per a fer un reportatge fotogràfic, basat amb les imatges aparegudes en la citada pàgina, finalment imputant-nos un suposat delicte de desordres públics, penat entre sis mesos i tres anys de presó. Tot i que l’Audiència Provincial va acceptar el nostre recurs i va evidenciar les irregularitats comeses pels Mossos d’Esquadra i pel Jutjat d’Instrucció durant el procés, seguim immersos en un procediment judicial sense fi. Les notificacions judicials segueixen actives i perpetuen la incertesa i l’angoixa que això suposa. Finalment el Jutjat d’Instrucció va tornar a acordar sotmetre’ns a un reportatge fotogràfic, i a dia d’avui ens trobem en cerca i captura per obligar-nos a fer-nos unes fotografies a les diligències dels Mossos d’Esquadra.

 

Amb tot això, exigim:

– L’absolució de totes les encausades en el marc de la vaga general del 14N i del 29M.

– El tancament immediat dels casos derivats de la pàgina de delació ciutadana, entre ells el present cas, davant de la manca de proves, de la vulneració dels nostres drets (a l’honor, a la imatge, a la privacitat, a la intimitat i la presumpció d’innocència). – La supressió definitiva de la pàgina web i la destrucció dels fitxers policials per motius polítics.

– El tancament del CESICAT, una mena de CNI catalana creada i orientada a perseguir la dissidència a partir d’arxius policials.

– La reparació dels danys a les persones encausades i a totes les persones que apareixen a la pàgina web ‘Contra la violència urbana’.

– Responsabilitats polítiques evidents i públiques a tots els dirigents d’aquesta cacera de bruixes, derivades de les vagues generals del 2012.

 

Veiem com el llegat de Felip Puig continua viu i s’està utilitzant per a perseguir penalment membres de l’Esquerra Independentista i d’altres col·lectius anticapitalistes. Per molt que des del Departament s’hagi abandonat la retòrica i la gesticulació més esperpèntica de Puig, la política de bel·ligerància amb qui políticament ells entenen com antisistemes continua.

 

Des de l’Esquerra Independentista ens solidaritzem amb la resta de companyes anticapitalistes també represaliades i perseguides, perquè entenem que la desobediència no només s’ha de confrontar amb l’Estat espanyol sinó també amb el model econòmic i de governança neoliberal. Entenem que la vaga és una eina fonamental de lluita i que cal seguir generant pols de mobilització arreu des de les institucions, passant pels carrers fins als centres de treball. I més encara, després d’analitzar com s’han precaritzat les condicions de vida de la classe treballadora -que evidencien la legitimitat d’aquestes mobilitzacions-, en un context on es reprendran les retallades ja anunciades pel nou govern de l’Estat espanyol. La resposta serà al carrer, i nosaltres seguirem donant la cara.

 

Volem deixar clar que la repressió no aturarà la nostra activitat política ni aconseguirà dispersar la lluita per millorar les nostres condicions laborals i socials. Perquè no estem soles. Al marge de la vostra llei, continuem donant la cara.

 

donemlacara-860x450_c

Davant la repressió de l’Estat Espanyol, desobediència o desobediència

En els darrers dies l’ofensiva de l’Estat contra l’independentisme ha anat en augment amb els atacs contra el municipalisme d’unitat popular contra l’Ajuntament de Badalona, l’alcaldessa de Berga o el regidor de Cup Capgirem Vic.

La posició del municipalisme d’unitat popular, de l’esquerra independentista, segueix ferm defensant la desobediència com a única via per avançar cap a la independència del nostre país. Montserrat Venturós alcaldessa de Berga, es manté ferma en no reconèixer la justícia espanyola i s’ha negat, per segona vegada, a anar a declarar per tenir l’estelada penjada al balcó de l’Ajuntament. Joan Coma, regidor de Cup-Capgirem Vic, segueix en un procés kafkià de persecució, per part de l’Audiència Nacional, per defensar també la necessitat de la desobediència en un ple municipal. Finalment, el rebuig a celebrar la festivitat genocida que suposa el 12 d’octubre, ha dut vora una cinquantena d’ajuntaments del principat a obrir les portes del consistori amb tota normalitat. Com l’equip de govern de Badalona que es va negar a acatar una ordre judicial estripant-la públicament. També la presidenta del Parlament del principat de Catalunya ha rebut una querella per part de fiscalia de l’Estat arran de les darreres resolucions, en favor d’un referèndum, aprovades en el darrer debat de política general.

Així doncs, l’escalada de la desobediència des dels municipis contra l’Estat i en defensa dels drets democràtics del nostre poble no va més que en augment i la solidaritat i resposta popular també. La desobediència, com sempre hem defensat des de l’esquerra independentista, és l’única eina que ens permetrà avançar cap a la independència davant d’un Estat tancat en banda i que sempre ha optat per la via de la repressió davant de qualsevol anhel d’avenç cap a la llibertat.

Des d’Alerta Solidària mostrem tot el nostre suport i solidaritat a totes les encausades i encoratgem a tota la població a seguir amb aquesta escalada desobedient contra l’antidemocràtica Estat Espanyol.

Finalment, volem fer una advertència al Govern de la Generalitat, doncs cal que estigui a l’alçada de les circumstàncies i que en cap cas permeti que les estructures funcionarials catalanes, com el cos dels Mossos d’Esquadra, es posi al servei de la repressió de l’Estat responent a peticions d’informació, a ordres de detenció o similars contra totes aquestes persones que practiquin aquesta necessària desobediència.

 

bdn12o

Comunicat de resposta a la sentència contra les Feministes Encausades

Alerta Solidària, organització antirepressiva de l’Esquerra Independentista, i el Grup de Suport a les Feministes Encausades, volem fer algunes valoracions davant la publicació de  la sentència del cas.


Consideram que el pronunciament del tribunal sobre el cas, condemnant a un any de presó a cadascuna de les joves encausades, és inacceptable. Un any de presó per haver participat a una protesta feminista pacífica és una sentència incomprensible per a la societat mallorquina. És un fet que inclús amplis sectors, tot i no estar d’acord amb l’acció duta a terme a l’església de Sant Miquel, han manifestat el seu suport a les Feministes Encausades. El Bisbat de Mallorca és, des d’ara mateix i sense matisos, responsable d’una condemna a presó contra 5 joves compromeses amb ideals de llibertat i justícia social. L’audiència provincial ha actuat com a agent al servei dels sectors més masclistes i ultracatòlics de la dreta espanyola.


El text de l’auto judicial mostra una lamentable sintonia entre la posició del tribunal amb la de la fiscalia i l’acusació particular del Bisbat de Mallorca. La qüestió del seguiment policial a l’organització juvenil ARRAN seguint criteris polítics, evidenciada durant el judici, no només no sorprèn al tribunal, sinó que aquest considera la militància de les acusades com un factor que contribueix a determinar la seva culpabilitat. El caràcter polític del judici queda acreditat una vegada més.


Volem anunciar que la campanya solidària amb les feministes encausades no s’acaba aquí,  sinó que seguirem sumant forces i suports a les nostres companyes. Així mateix, estudiarem recórrer la sentència a instàncies judicials superiors. Agraïm una vegada més a totes les persones i entitats que, des de Mallorca, els Països Catalans i més enllà, han mostrat la seva solidaritat amb les feministes encausades.


La repressió no s’atura, nosaltres tampoc!

Visca el jovent organitzat de Mallorca!

Absolució feministes encausades!

Mallorca, Països Catalans, 13 d’octubre de 2016

Ajuntaments solidaris amb les represaliades de la UAB #Som27iMés

En les darreres setmanes s’ha anat estenent el coneixement del pols judicial obert al si de la UAB. El cas no pot seguir passant desapercebut ja que implica l’amenaça de presó per a 27 persones. I tot per l’obsessió de la direcció de la universitat per dur a judici als qui, mitjançant llistes d’activistes, van ser identificats com a persones implicades en la lluita sindical estudiantil per l’educació pública i de qualitat. La UAB els demana penes d’entre 11 i 14 anys de presó.

 

A proposta d’Alerta Solidària, i amb la col·laboració de la CUP de Sabadell i Gent de Gramenet, vàrem difondre una moció de suport al col·lectiu de persones represaliades. Poc a poc van tenint lloc els plens municipals i si bé en alguns municipis s’hi ha introduït esmenes de natures molt diferents, hi romanen en totes elles l’essencial de la crida a la solidaritat, la reivindicació de la lluita per la universitat pública, gratuïta i de qualitat, i la retirada de les acusacions contra les 27 persones encausades.

 

Les 25 estudiants, un professor i un treballador del Personal d’Administració i Serveis mereixen tot el nostre suport!

Comptem amb el suport institucional dels consistoris de:

*Sense especificar, el grup proposant és la CUP

Ripollet, 21 de juliol de 2016.

Manresa, 25 de juliol de 2016.

Santa Coloma de Gramenet, 25 de juliol de 2016.

Badalona, 26 de juliol de 2016.

Igualada, 26 de juliol de 2016.

Barberà del Vallès, 27 de juliol de 2016.

Bellpuig, 28 de juliol de 2016.

Les Borges Blanques, 28 de juliol de 2016.

Cerdanyola del Vallès, 28 de juliol de 2016.

Girona, 2 d’agost de 2016.

Guiamets, 11 d’agost de 2016.

Vilanova i la Geltrú, 12 de setembre, presentada pel grup Som VNG de 2016.

Torredembarra, 15 de setembre de 2016.

Barcelona, 21 de setembre, presentada per BEC de 2016.

El Masnou, 22 de setembre de 2016.

Manlleu, 27 de setembre de 2016.

Sant Pere de Ribes, 27 de setembre de 2016.

Sant Sadurní d’Anoia, 27 de setembre de 2016.

Blanes, 29 de setembre de 2016.

Canet de Mar, 29 de setembre de 2016.

Montcada i Reixac, 29 de setembre de 2016.

Terrassa, 29 de setembre de 2016.

Rubí, 29 de setembre de 2016.

Cànoves i Samalús, 1 d’octubre de 2016, presentada pel grup d’ERC.

Sant Joan Despí, 3 d’octubre de 2016, presentada pel grup Podem Sant Joan Despí.

Molins de Rei, 4 d’octubre de 2016, presentada pel grup Molins Camina.

Tiana, 4 d’octubre de 2016.

Premia de Dalt, 17 d’octubre de 2016.

Sallent, 19 d’octubre de 2016.

Sant Cugat del Vallès, 24 d’octubre de 2016.

L’Hospitalet de Llobregat, 25 d’octubre de 2016.

La Garriga, 26 d’octubre de 2016.

Alella, 27 d’octubre de 2016.

Vacarisses, 27 d’octubre de 2016, presentada pel grup d’ERC.

Mataró, 28 d’octubre de 2016.

Argentona, 7 de novembre de 2016.

Navàs, 21 de novembre de 2016.

Cervera, 24 de novembre de 2016.

Cardedeu, 24 de novembre de 2016.

Llinars del Vallès, 24 de juliol de 2017.

 

També cal remarcar que s’ha aconseguit el suport del ple de la Diputació de Barcelona, el 18 de juliol de 2016.

 

Que la lluita per l’educació del present i del futur no s’aturi per l’amenaça de la repressió!

Amb les que lluiten, sempre!

Alerta Solidària