Arxivada la querella per tortures altra vegada en el cas de Torà

 

El passat mes de desembre, la jutgessa del jutjat nº2 de Lleida, va ser una altra vegada substituïda per un jutge, aquest després de mirar-se l'expedient i sense practicar cap diligència a decidit avui, 2 de febrer de 2007 arxivar el cas per segona vegada.

Curiosament, des de que es va reobrir el cas el 18 de novembre del 2005, per ordre de l'Audiència Provincial de Lleida, no s'ha practicat cap, ni una diligència, per tant, ens preguntem: "En aquest jutjat, es passen pel folro les ordres dels seus superiors?"

Davant d'aquesta aberració, des de l'assemblea de suport al jove de Torà, s'ha decidit demanar la mobilització de la ciutadania, per tal de mostrar el rebuig al rearxivament de la causa. També vol anunciar accions a tots els nivells per tornar a reobrir la causa i que s'investigui els presumptes torturadors, ja que és en un judici on es decideix l'innocència o culpabilitat dels imputats.

 http://blog.sindominio.net/blog/justicia_pel_jove_de_tora/noticies/2007/02/03/arxivada_la_querella_per_tortures_altra_vegada

 

Sentència pel crim de Berga

 31.1.07. Aquesta tarda s’ha fet pública la sentència contra els sis menors acusats d'apunyalar i matar Josep Maria Isanta i de causar diverses lesions a altres persones durant les festes de la Patum del 2005 de Berga.

L’acusació particular havia recorregut aquesta sentència per considerar-la insuficient donades les circumstàncies d’aquest cas i les defenses dels acusats l'havien recorreguda demanant-ne l’absolució per manca de proves.

El Jutjat de Menors número 1 havia condemnat els menors implicats a penes d'entre tres i set anys d'internament.

Aquesta sentència dictada per la Secció tercera de l’Audiència Provincial ha ratificat la primera sentència i no ha admès els arguments del recurs presentats pels advocats de la família Isanta. L’acusació particular reclamava les penes màximes, de fins a vuit anys d'internament, perquè considera que es va tractar d'un assassinat i no d'un homicidi, així com el fet agreujant que l'agressió va ser acarnissada i que la víctima no va poder defensar-se.

Els tribunals han acordat unànimement que els sis menors d'edat van ser coautors en la mort de Josep Maria Isanta i també els atribueix tres homicidis en grau de temptativa i múltiples delictes de lesions pels atacs a terceres persones.

En aquesta causa un altre acusat va ser absolt per manca de proves. Un altre menor pertanyent al clan de la família Catoño només ha estat condemnat per desordres públics, malgrat les declaracions de diversos testimonis que l’imputaven. La resta dels majors de setze anys han estat condemnats a set anys d'internament, i els menors de setze, a tres anys d’internament a centre de menors.

Actualment aquests menors condemnats es trobaven en alguns casos en llibertat o bé a centres oberts de menors.

Sentència pel crim de Berga

 31.1.07. Aquesta tarda s’ha fet pública la sentència contra els sis menors acusats d'apunyalar i matar Josep Maria Isanta i de causar diverses lesions a altres persones durant les festes de la Patum del 2005 de Berga.

L’acusació particular havia recorregut aquesta sentència per considerar-la insuficient donades les circumstàncies d’aquest cas i les defenses dels acusats l'havien recorreguda demanant-ne l’absolució per manca de proves.

El Jutjat de Menors número 1 havia condemnat els menors implicats a penes d'entre tres i set anys d'internament.

Aquesta sentència dictada per la Secció tercera de l’Audiència Provincial ha ratificat la primera sentència i no ha admès els arguments del recurs presentats pels advocats de la família Isanta. L’acusació particular reclamava les penes màximes, de fins a vuit anys d'internament, perquè considera que es va tractar d'un assassinat i no d'un homicidi, així com el fet agreujant que l'agressió va ser acarnissada i que la víctima no va poder defensar-se.

Els tribunals han acordat unànimement que els sis menors d'edat van ser coautors en la mort de Josep Maria Isanta i també els atribueix tres homicidis en grau de temptativa i múltiples delictes de lesions pels atacs a terceres persones.

En aquesta causa un altre acusat va ser absolt per manca de proves. Un altre menor pertanyent al clan de la família Catoño només ha estat condemnat per desordres públics, malgrat les declaracions de diversos testimonis que l’imputaven. La resta dels majors de setze anys han estat condemnats a set anys d'internament, i els menors de setze, a tres anys d’internament a centre de menors.

Actualment aquests menors condemnats es trobaven en alguns casos en llibertat o bé a centres oberts de menors.

El fiscal demana quatre anys de presó per als antifeixistes de Russafa

El fiscal considera que els quatre processats són responsables d'un delicte de desordres públics, d'un altre de danys i d'un d'atemptat a l'autoritat, durant la contramanifestació antifeixista del 2002 en el barri de Russafa. A més, el fiscal fixa en quasi 6.000 euros la quantitat que han de pagar a l'Ajuntament i obligació d´abonar a les entitats bancàries CAM, Bancaixa i La Caixa, i a l'empresa Telepizza les quantitats derivades de les reparacions en les seues seus del carrer del doctor Waskman de València.

El Jutjat penal número 8 de València encara no ha dictat sentència contra el màxim responsable de la neonazi Espanya 2000, Josep Lluis Roberto, per incitació a la xenofòbia. Pel que fa a Roberto, el Fiscal no va acusar-lo i demana la lliure absolució al no apreciar indicis de delicte. Pel que fa als antifeixistes, el Fiscal considera provada la responsabilitat dels quatre acusats.

Segons consta en l'escrit del fiscal, a les 19.30 del 2 de març de 2002, els simpatitzants de l'organització Espanya 2000 començaven a fer-se visibles pels carrers de Russafa. La plataforma ultradretana havia convocat una manifestació sense que la Delegació del Govern, llavors en mans de Carme Mas, modificara si més no el recorregut.

Arreplega el fiscal en el seu escrit que la policia espanyola va saber que l'Assemblea Antifeixista va convocar per al mateix dia, encara que a les 18.00, amb la intenció d' "oposar-se a la manifestació convocada dels que ells diuen neonazis d'Espanya 2000". "Davant la possibilitat que haguera incidents entre els dos grups extremistes, i per a evitar pertorbacions de l'ordre públic, es va disposar un dispositiu especial". És a dir, que la policia espanola carrega contra els antifeistes, segons afirmen, " per a evitar que coincidiren en les zones del recorregut d'Espanya 2000". I, segons el fiscal, "un grup d'uns 25 jóvens, entre els quals es troben els acusats Jordi M. M.; Sergi S.; Ricard I. D.; i Felip R. A., actuant de forma conjunta i organitzada, van procedir a creuar tanques, contenidors i vehicles en la calçada".

 

PER LA DESPENALITZACIÓ DE L’OKUPACIÓ!!ATUREM EL JUDICI ALS 32 OKUPES JA!!

 

 

 Sample Image

 

       La setmana del 12 al 16 del mes de febrer del 2007 el jutjat penal nº 2 de Terrassa vol celebrar un judici contra 32 joves que van ser detinguts durant el desallotjament del centre social okupat  KORK III el 17 de juny del 1999.El desallotjament el va executar més d’un centenar d’agents anti-disturbis de la policia nacional. Es va produir a quarts de set del matí i el van realitzar amb una violència totalment desproporcionada, utilitzant malls per rebentar portes i parets, escopetes disparant pilotes de goma i amb les porres a les mans.

      Aquests fets van provocar que els detinguts presentessin 32 denúncies per maltractaments i agressions durant la detenció.Als 32 joves se’ls acusa dels delictes d’usurpació, desordres, atemptat a l’autoritat, danys i una falta a l’ordre públic pels quals se’ls demana un total de fins a 5 anys de presó per persona. A més demanen una fiança de 3000 euros abans de començar el judici. El KORK III es va okupar el setembre del 98. Era un edifici situat al carrer Puignovell, al centre de Terrassa i portava més de 20 anys abandonat. Durant els nou mesos d’okupació es va rehabilitar i se li va donar vida. Es van realitzar nombroses activitats i va servir de punt de trobada per moltes persones i col·lectius. Actualment porta 7 anys sent un solar ple de pols, brutícia i herbes.

     

En Pau Rigol condemnat a 6 mesos de presó davant la incredulitat general

Tot i la claredat dels fets i les flagrants contradiccions dels agents de la policia nacional que van intervenir en el judici en Pau ha estat condemnat a 6 mesos de presó per resistència a l’autoritat. El jutjat 2 de Sabadell considera que el fet de no donar el DNI a la policia és un delicte penal que en Pau ha de pagar amb 6 mesos de presó.            

 De nou i més flagrantment que mai es posa sobre la taula la gran conxorxa política que s’amaga darrera uns jutjats que ens venen que són el galant de la justícia. Si ja era increïble que un veí de Sabadell pogués ser apallissat per agents de policia, detingut il·legalment i torturat en dependències policials encara és més inversemblant veure com els jutges no només no ho castiguen sinó que ho legitimen.            

 Per altra banda, fa unes setmanes diversos agents de la policia municipal també van ser absolts pels jutjats de Sabadell per un cas si bé no tant greu en quant a fets similar: dos veïns van resultar ferits en una altra intervenció il·legal de la policia.           

  Així doncs, la impunitat dels cossos policials que des fa temps venim denunciant des d’Alerta Solidària queda més clara i més palesa que mai i no només a això sinó que es dóna ales a què aquestes accions continuïn de forma reiterada:  Per una banda el poder polític, l’Ajuntament de Sabadell, no vol reaccionar i donar la cara quan toca i quan ho fa és des de tímides postures que no arriben ni a qüestionar la versió policial. Què hauria passat si l’agressió l’hagués rebut un militant del partit que governa o algun càrrec públic? Llavors la resposta hagués estat clara, inqüestionable i amb tots els mitjans necessaris com ja va succeir el gener del 2004 davant els fets del mercat central en què l’Ajuntament fins hi tot va pagar anuncis de pàgina sencera al diari per condemnar la violència a través de comunicats.  Sembla doncs clar que l’Ajuntament no està per la convivència i la no violència sinó que només està per garantir que els sectors que li donen suport puguin gaudir-ne i la resta que es fotin: si els peguen, els detenen i el condemnen no només els està bé sinó que no pot ser que sigui fins hi tot part de la seva estratègia política d’acabar amb qualsevol veu crítica?.  Per l’altra el poder judicial que no només deixa impunes de nou les atrocitats que duen a terme els cossos policials sinó que ara s’atreveixen fins hi tot a castigar a aquelles persones que ho denuncien. Que potser es volen assegurar que ningú més s’atreveixi a denunciar que ha estat agredit, maltractat i torturat per part dels cossos policials?  Des d’Alerta Solidària animem a la població catalana a mobilitzar-se contra aquesta nova injustícia, aquest cop recaiguda sobre en Pau, i que sinó aturem a través de la lluita i la mobilització al carrer de ben segur no serà l’última.   Ni les seves injustes sentències, ni les seves assassines pallisses, ni la seva constant criminalització aturaran les lluita per un demà millor!

Llibertat amb càrrecs per als 11 detinguts de Barcelona

Atemptat i desordres públics entre les causes que els imputen els Mossos d’Esquadra.

 

A les 2 de la matinada van quedar ja en llibertat les 11 persones detingudes en finalitzar la manifestació convocada per la Plataforma Mobilitzadora en Defensa de la Universitat Pública i que aplegà vora 10.000 persones pels carrers de la capital catalana.

 

Active Image

 

Els càrrecs que se’ls atribueix són per a la majoria càrrecs de desordres públics però per alguns també càrrecs d’atemptat. Segons els agents policials, dos membres dels Mossos d’Esquadra van resultar ferits per suposats enfrontaments amb els estudiants. Per contra, la versió de les detingudes, coincident amb la de diversos testimonis, descriu la contundència en les detencions practicades com a origen de les possibles lesions dels agents.

La justícia francesa condemna Francesc Pougault

Notícia extreta de www.llibertat.cat 

La justícia francesa condemna Francesc Pougault a 500 euros de multa per haver demanat a un gendarme de securtizar una manifestació, la mateixa justícia havia condemnat dos joves nord-catalans per haver tapat pintures feixistes. La sentència s'ha fet pública aquest migdia al Tribunal de Perpinyà, segons ens ha informar Aire Nou de Bao.

Vist per sentència el judici a en Pau Rigol

El dimecres 8 de novembre ha estat jutjat en Pau Rigol, el veí de Sabadell que el 30 de setembre d’enguany va ser agredit, insultat, detingut i humiliat a mans de la policia nacional.

 

Tanmateix, malgrat la claredat dels fets ocorreguts aquella nit els jutjats van decidir tirar endavant un judici farsa contra en Pau al que demanaven 8 mesos de presó i uns 4000 euros entre multes i indemnitzacions per desobediència a l’autoritat i lesions, que els agents que el van detenir van al•legar per tal de justificar la seva actuació.

 

Active Image

En paraules de l’advocada d’en Pau Montserrat Salvador el judici va anar força bé i la declaració d’en Pau es va veure reforçada per les de diferents veïns que van veure els fets i van voler que així constés a jutjats.

Sentència del cas “Birulés”, comunicat d’Alerta Solidària

Ha sortit ja la sentència del Cas Birulés, que resumidament, consisteix en: 

* En dos casos: Condemna de 4 mesos de multa a raó de 6 € diaris per desordres públics, acompanyat per faltes d’insults per les quals s’imposen 35 dies a 6 €.

* En un altre cas: 20 dies de multa a raó de 6 € diaris per falta d’insults.

* El quart imputat és absolt.

Active Image

Amb aquesta sentència, imposada pel titular del Jutjat número 3 de Girona, queda demostrat altre cop com la justícia espanyola posseeix als Països Catalans capacitat per ratificar acusacions polítiques. La justícia espanyola ha quedat en el més absolut ridícul davant d’un clam general; aliena a la sensibilitat dels nostres carrers, atempta per defecte contra les nostres expressions polítiques. Aquesta sentència, creiem, no ens diu altra cosa.