Veneçuela: ni cop d’estat, ni ingerències

Comunicat de l’Esquerra Independentista

Enmig de la situació d’emergència que es viu arreu del món a partir de la crisi de la Covid-19, ahir dijous, 26 de març, l’imperialisme nord-americà feia públic l’enèsim intent de cop d’estat contra el poble de Veneçuela. Mentre les prioritats de tots els governs haurien d’estar centrades en la contenció dels efectes del virus, el Departament de Justícia dels Estats Units feia pública la presentació de càrrecs judicials contra Nicolás Maduro i Diosdado Cabello, i oferia una recompensa de 15 i 10 milions de dòlars respectivament per qualsevol informació que ajudi a la seva captura.

Els càrrecs –que inclouen també 13 funcionaris de la República Bolivariana de Veneçuela– es presenten sobre la suposada vinculació del govern veneçolà amb les Forces Armades Revolucionàries de Colòmbia (FARC) per exportar tones de cocaïna als Estats Units. L’administració Trump, per tant, recupera una vella excusa ja emprada als anys 80 per justificar intervencions imperialistes contra la sobirania dels pobles. El cas Irangate ens dona un exemple de com, més tard, es va demostrar que era la mateixa administració nord-americana, a partir dels seus serveis d’intel·ligència –la CIA–, qui havia estat implicada en els casos de narcotràfic i introducció de la droga als Estats Units.

L’atac contra el govern veneçolà representa, sens dubte, un nou intent de cop d’estat encobert contra la sobirania dels pobles a través de la substitució violenta de governs democràtics per governs titella dels Estats Units. Els intents de desestabilització de la República Bolivariana de Veneçuela no són nous, i en tenim un exemple proper en el recent intent de cop d’estat perpetrat per Juan Guaidó, amb el suport dels Estats Units i la Unió Europea, i la complicitat dels mitjans de comunicació occidentals.

La denúncia del Departament de Justícia suposa una amenaça al poble Veneçolà, que recordem que està gestionant la crisi sanitària de la Covid-19 amb un bloqueig comercial i financer imposat de manera unilateral pels governs dels Estats Units i els seus socis a la Unió Europea. Aquest bloqueig constitueix un crim contra el poble veneçolà, les conseqüències del qual s’agreugen especialment davant el context actual, que impossibiliten l’accés del govern als recursos necessaris per fer front a l’emergència sanitària que suposa la Covid-19.

Tanmateix, en un moment en què el control dels recursos per part del sistema públic es fa més evident que mai, la República Bolivariana de Veneçuela, juntament amb el seu poble i una forta xarxa comunitària, estan mostrant la seva capacitat de combatre els efectes del coronavirus i defensar les vides de la seva població per damunt dels interessos econòmics. Un exemple més de la capacitat d’un poble que ha defensat de forma exitosa la seva sobirania davant les ingerències imperialistes.

Expressem, per tant, tot el nostre suport i la solidaritat internacionalista cap al poble veneçolà i el govern de Nicolás Maduro, i ens sumem a l’exigència d’aturar immediatament el bloqueig imperialista contra la República Bolivariana de Veneçuela.

Països Catalans, 27 de març de 2020.

El Consell de Ministres a Barcelona: 1 any i 11 mesos de presó

L’Audiència Provincial de Barcelona ha emès aquesta setmana la sentència contra l’Arnau, veí de Barcelona, a qui condemna a 1 any i 11 mesos de presó pels fets esdevinguts durant la celebració del Consell de Ministres del Govern espanyol, el 21 de desembre de 2018, a la Llotja de Barcelona.

La resolució del tribunal dona absoluta credibilitat al testimoniatge de dos agents del cos dels Mossos d’Esquadra i rebutja tota veracitat a les versions aportades pels testimonis de la defensa, entre les quals les del mateix encausat perquè, assenyala la sentència, aquesta entra “en franca contradicción con la prueba testifical objectiva e imparcial de los agentes policiales”. Cap consideració a les contradiccions escoltades durant el judici. Seria l’acusat qui va agafar per la roba al policia, portant-lo dins de la manifestació i el va fer caure a terra per finalment, aixecat el mosso, acabar detingut per aquest mateix agent. Tot en pocs segons. Quedant rebutjada la versió segons la qual, enmig d’una càrrega en la que els policies entren al bloc de manifestants per un espai que havia quedat obert entre les tanques de seguretat, càrrega reconeguda pels agents, el mosso implicat cau a terra i en aixecar-se ràpid enxampa al manifestant amb qui havia topat.

Així, amb un any i tres mesos pel delicte de desordres públics, i vuit mesos més pel delicte d’atemptat a l’autoritat, la secció 8a de l’Audiència Provincial, tanca un tercer judici per les protestes que van tenir lloc a Barcelona per la vinguda en terra catalana del Consejo de Ministros espanyol. En els dos anteriors casos les condemnes van ser similars: David (un any i vuit mesos de presó) i Iu (a un any).

Aquella clara provocació, de la que només se’n podia preveure tensió, va ser només contestada amb dignitat per les manifestacions que durant aquell dia van col·lapsar la ciutat de Barcelona. Bloqueig i despeses de tota mena per donar benvinguda, cabuda i seguretat a uns representants polítics sense cap legitimitat a casa nostra. Només el carrer va recordar que no podien actuar amb normalitat aquells qui eren, i són encara, els màxims responsables polítics de l’excepcionalitat repressiva en la que vivim, sota l’amenaça de la presó, l’exili i els centenars de processos judicials oberts de tota mena.

La sentència contra l’Arnau és l’evidència, la darrera, que res ha canviat en la realitat repressiva en la que l’Estat espanyol ens vol sotmetre. Cap gest d’aparent distensió en les altes esferes de la política espanyola no pot amagar el que està sent el dia a dia per a centenars d’independentistes: detencions, citacions, judicis, multes i condemnes.

L’Arnau va respondre a la provocació i amb ell totes les que li vam donar suport quan va ser detingut i més especialment ara, materialitzada la injustícia en forma de sentència. Amb ell, quan calgui, tornarem al carrer i mantindrem la dignitat d’un poble que no permet ja més provocacions ni més actes de rendició.

Al carrer i no calgui, la lluita continua!

#PerseguintElFeminisme: Un cop més ens toquen i un cop més volem demostrar que, si en toquen una, responem totes!

Els últims dies, dues companyes han rebut l’escrit d’acusació de fiscalia que feia un any que esperàvem. Sabíem que el dia arribaria; ara demostrarem que seguim unides.

La setmana prèvia del 8-M del 2019, el Comitè de Vaga Feminista d’Horta-Guinardó vam viure un augment de la presència de les forces d’ocupació al districte que va acabar sent una militarització del barri durant tota la jornada. La conseqüència van ser més de 160 identificacions, diverses multes i 8 companyes portades a judici, en dos casos diferents. Aquell dia, després d’esmorzar i ja amb una llarga llista d’identificacions a l’esquena, vam començar una cercavila pel barri, una de les tantes de les que aquell matí s’estaven fent a Barcelona i arreu del territori. Durant tot el recorregut vam portar amb nosaltres parelles de policies secretes homes, (recordem que era un acte no mixt), que, en arribar a la porta del Mercadona del barri, no van trigar a increpar algunes companyes per identificar-les. Volem exposar que la violència la van provocar ells amb el seu seguiment des de la matinada i que nosaltres vam defensar-nos com vam poder, fent pinya les unes amb les altres.

Des d’aquell dia, ens tenen amb la incertesa: van anar a buscar-nos a casa, van arribar-nos citacions judicials i multes. Fa temps que ens mantenen en espera, fins ara, a les portes d’un nou 8 de març, que ha sortit l’escrit d’acusació a través del qual veiem la repressió més viva que mai. La fiscalia acusa dues companyes de resistència a l’autoritat, delicte de lesions i maltractament. Demana un total de 21 mesos de pena multa per a cadascuna de les companyes. Això vol dir, ni més ni menys, que fiscalia demana uns 20.000€ entre les dues companyes i deixa clar que, en cas d’impagament, aquesta pena correspon a una entrada en presó d’un dia per cada dos, és a dir, més de 10 mesos cadascuna.

Sabem que ens reprimeixen per estar organitzades i no per individualitats. Aquesta és la forma que té el sistema d’atemorir-nos, de deixar-nos encara més precàries, d’intentar que deixem d’ajuntar-nos. Des del feminisme busquem un canvi al sistema actual, un sistema patriarcal, racista, capitalista, explotador i lgtbqfòbic que nosaltres rebutgem. Això els fa por, ja que actuen des de sempre en contra els nostres cossos, els nostres drets i les nostres vides. Quan veuen que ja no tenim por i estem organitzades, continuen utilitzant eines per reprimir-nos, com ofegar-nos econòmicament amb multes o mitjançant la violència policial, com ens vam trobar aquell dia, i la violència institucional, en la qual ens trobem immerses ara, tot just des de fa un any. 

Volem deixar clar que això ens uneix, que sabem que aquest procés serà llarg però que seguirem aquí juntes, aprenent, lluitant, plantejant-nos. Fa uns mesos vam guanyar, 6 companyes van ser absoltes al judici on les portaven per la via penal acusades de fer una pintada durant la mateixa jornada de lluita del 8-M del 2019.

Des d’aquí volem fer una crida: sabem que la unió fa la força, per això volem demanar suport mutu i col·lectiu a tot el moviment feminista. Volem que les acusades puguin sentir, més que mai, que no deixarem cap companya sola. Perseguim acabar amb el sistema patriarcal que ens oprimeix i som perseguides per feministes.  

PerseguintElFeminisme
NO CLAUDIQUEM, CONTRA LA SEVA REPRESSIÓ, AUTODEFENSA FEMINISTA!

Comunicat sentència TSJC

Ahir, 27 de febrer del 2020, quasi un mes després del judici, i dos anys des que va començar el procés judicial, les encausades dels CDRs per la protesta que vam dur a terme el 23 de febrer de 2018 davant les portes del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya hem estat absoltes de tots els delictes pels quals fiscalia ens acusava.

La protesta va ser en el marc de l’aplicació del 155, per denunciar la persecució política cap a l’independentisme ja que durant aquella setmana estaven citats a declarar diversos funcionaris a l’Audiència Nacional. La protesta, que va consistir en manifestar-se i asseure’s a les escales del tribunal, va culminar amb l’actuació dels mossos d’esquadra detenint aleatòriament a 14 dels més de 200 manifestants i desallotjant a la resta, essent els cossos policials els únics que feren ús de la violència.

El Ministeri Fiscal acusava de desordres públics i de desobediència i resistència greu a l’autoritat, demanant fins a dos anys i mig de presó per algunes de les encausades. Davant aquestes acusacions el tribunal s’ha posicionat d’acord amb els arguments de la defensa, reconeixent que la protesta duta a terme pels membres del CDRs està emparada pel dret de manifestació i reunió i en la llibertat d’expressió, entenent que aquests drets tenen una posició preferent en l’ordenament jurídic ja que són uns dels garants de la democràcia.

Aquesta sentència no ha fet més que confirmar el que des d’un inici denunciem des del Grup de Suport, tot el procés penal ha estat una persecució política que no és una excepció en la situació repressiva actual. Des de l’Estat Espanyol s’està perseguint la dissidència política, a les classes populars que no es deixen silenciar quan el l’Estat colpeja fort.

Per això, exigim la llibertat i absolució de les preses polítiques que estan en preventiva, tancades a CIEs o complint condemna, a totes les que estan encausades per alçar la veu quan el poder ens diu que callem. A nosaltres ens han absolt, i tot i saber que l’absolució per part d’uns tribunals còmplices de l’estat repressor no és el que ha de guiar la legitimitat de les accions que feim en oposició al règim, avui no fa més que donar-nos força, i ens dona la raó quan diem que hem de seguir sortint als carrers i desbordant-los de solidaritat cap a les companyes represaliades i de rebuig cap al sistema que ens oprimeix.

Ens volen callades, però respondrem plegades!

A per totes! | 8 de març, Dia Internacional de les Dones Treballadores

Manifest de l’Esquerra independentista amb motiu del 8 de març, Dia Internacional de les Dones Treballadores | 2020

Un any més, arribem a la jornada de lluita del 8 de març, Dia Internacional de les Dones Treballadores, i continuem reivindicant i defensant els nostres drets. Enguany, no podem deslligar la diada de l’actual situació política i econòmica. Els nous governs s’abanderen com a portadors del feminisme, mentre anuncien que no derogaran la reforma laboral, en un context en què ha augmentat la visibilització d’una extrema dreta que avança sense aturador.

Davant l’intent d’institucionalització i cooptació del feminisme per part dels nous governs progressistes, volem expressar els perills que comporta aquesta situació. Cal seguir apuntant a la base del que volem canviar, el sistema capitalista i patriarcal, com a màxim responsable de les desigualtats, explotacions i opressions que patim les dones treballadores. No ens conformem amb petites reformes com posar dones al capdavant de l’exèrcit, la guàrdia civil, de ministerios o l’Ibex 35.

El sistema capitalista, patriarcal i racista en què vivim segueix sent l’eix vertebrador de totes les violències que patim les dones. Tanmateix, la nostra lluita no és una lluita aïllada de la lluita de classes, perquè seguim sotmeses a un sistema que aposta pel màxim benefici d’unes elits i del mercat, en detriment de la vida de la resta.

Els estats espanyol i francès continuen sent estructures al servei del capital, que troba en la violència contra les dones un aliat privilegiat per sotmetre i perpetuar la nostra explotació: salaris més baixos, discriminació laboral, més temporalitat en els nostres contractes, habitatge inaccessible, assumpció exclusiva de les cures, etc.

Aquesta violència és l’expressió més visible d’una violència estructural que afecta les condicions materials i afectives de les dones i ens porta cap a una situació de precarietat. La justícia, els cossos policials, el sistema sanitari, el sistema de pensions, els lobbies de poder, les lleis reguladores del dret són altres expressions de violència perpetuades per les mateixes institucions, mentre algunes s’autoanomenen ‘feministes’. Nosaltres tenim clar que per aconseguir una millora de les condicions de vida de totes les dones treballadores dels Països Catalans –i del món– cal avançar cap a una revolució feminista i socialista.

El repte és gran, però també ho són els ànims. La nostra tasca és immensa, hem de feminitzar totes les lluites socials: en defensa de l’habitatge, en defensa dels serveis públics i en defensa de la millora de les condicions laborals. Hem de tenir clar que com a feministes també som antifeixistes i ataquem el feixisme més descarat que ha tornat a treure el cap.
Volem atacar també els valors catòlics i tradicionals que ens envolten i exerceixen violència sobre les dones. Estem preparades. Seguirem lluitant pel dret al propi cos, per unes sexualitats lliures, i contra el model de família tradicional. En definitiva, lluitem contra aquest context de violència masclista que va en augment amb un nombre alarmant de feminicidis des de l’inici del 2020.

Aquests últims anys i aquesta jornada de lluita mostren una capacitat de mobilització immensa, i sabem que és el moment per fer passos endavant, dotar-nos d’objectius i de propostes que canviïn les condicions materials de vida de les dones treballadores i que no buidin de contingut i de radicalitat la proposta feminista. Sabem on som i sabem on anem.

ANEM A TOTES! Per un feminisme que ho canviï tot, caminem cap a un nou horitzó!

Més de 600 persones represaliades en els darrers 6 mesos en la lluita per la llibertat del nostre país

La por a què es repeteixin les mobilitzacions provoca un degoteig de citacions i detencions per part dels Mossos d’Esquadra, Guàrdia Civil i Policia Nacional espanyola.

Les dades de la repressió:
211 persones citades per mobilitzacions del Tsunami Democràtic l’11 i 13 de novembre al nord del país: (durant els darrers dies), algunes d’elles han dit públicament que no hi aniran.
A les 12 persones imputades a Perpinyà pel tall a El Pertús es sumen les citacions del jutjat número 3 de Girona que ha citat a declarar 61 persones i el jutjat 4 de Figueres, que manté la causa sota secret de sumari, ja n’ha citat 138.

Mobilitzacions post sentència
Durant aquells dies més de 240 persones foren detingudes, 30 posades en presó preventiva 8 de les quals segueixen empresonades i/o han estat deportades.
A aquestes es sumen noves imputacions, en aquest cas 92 per talls a la C17 a Granollers i a la N340 a terres de l’Ebre, i una desena de detencions més (ahir 1 a Tarragona per part PN i 1 altra a Barcelona per part dels Mossos), o 3 citades a Girona pels talls de l’AVE per avui mateix que s’han negat a assistir a la citació com ja han fet vora una desena de persones més en els diversos processos judicials. A més de citacions a Reus, Mataró i altres municipis per diverses mobilitzacions antirepressives, etc.
En definitiva un total de 350 persones que es sumen a les 240 de Tsunami Democràtic. Fent un total de prop de 600 persones represaliades només en els darrers 6 mesos fruit de les operacions coordinades de Mossos d’Esquadra, Guàrdia Civil i Policia Nacional espanyola. Aquestes es sumen als centenars d’imputacions per mobilitzacions precedents com les diverses vagues generals, les mobilitzacions contra la visita de la monarquia espanyola o del darrer Consell de ministres espanyol celebrat a Barcelona.


Com ja hem manifestat en anteriors comunicats ens refermem en el següent:

Extrema diligència versus aclaparadora passivitat
Les xifres exposades, més enllà de cridar l’atenció pel gran nombre de persones citades, i de mitjans i recursos públics emprats, posa de nou en evidència la clamorosa diferència d’actuació quan es tracta de reprimir mobilitzacions independentistes o, per contra, accions amb violència contra les persones dels grups unionistes i feixistes espanyols. De l’obsessió d’enjudiciar-nos fins a l’extrem a la passivitat, o complicitat, front el feixisme organitzat.

El perquè de l’escalada repressiva
Un augment de la intensitat repressiva d’aquestes proporcions només troba l’explicació en l’increment del nivell de protesta que ha estat capaç de generar prou inquietud en l’establishment espanyol. No preocupa tant que siguem més o menys gent, sovint centenars de milers, els que ens manifestem periòdicament com en les diferents Diades Nacionals, sinó que s’impulsin mobilitzacions diferents a les tradicionals i que siguin capaces d’alterar de manera efectiva i sostinguda en el temps la pau imposada per la força, aquella pau que no és més que la resignació dels temorosos davant la injustícia i la manca de llibertats.

Des d’Alerta Solidària ens felicitem pel nivell de resposta aconseguida davant d’aquestes onades de citacions i sobretot per la utilitat que aporten a l’enfortiment del múscul organitzatiu, de les estructures nacionals antirepressives com la nostra, i de les locals i comarcals diverses d’arreu del territori. Seguim en el camí de no deixar ningú sol i de teixir dia a dia més xarxa, més capacitat de resposta i més mobilització.

Sense por, dia rere dia, fins a la llibertat!

Anul·lat senyalament del judici de’n Charles

La setmana passada informàvem que el Jutjat Penal núm. 2 de Barcelona havia senyalat el primer judici dels detinguts per les manifestacions post-sentència per al proper dijous dia 20 de febrer, en el qual es demanaven 6 anys de presó per en Charles, qui segueix a presó des del 18 d’octubre.

Avui l’Audiència Provincial de Barcelona ens ha notificat que donava la raó a un recurs presentat per la defensa d’en Charles, declarant la nul·litat de la interlocutòria que tancava la instrucció, obligant a que es practiquin noves diligències en el Jutjat d’Instrucció. Ara, el Jutjat Penal ha anul·lat el senyalament del judici i ha retornat el procediment novament al Jutjat d’Instrucció, per tal que es practiquin determinades diligències d’investigació amb plenes garanties.

Malgrat que l’Audiència reconeix que s’han vulnerat les garanties processals en aquest cas, en Charles segueix a presó. Situació que és completament injusta que seguim denunciant. Per aquest motiu, seguim buscant testimonis de la seva detenció.

Comunicat arran de les més de 200 persones citades a declarar pels talls de l’AP7 i N-340

La repressió no cessa, el poder popular tampoc!

Aquest dimarts 18 de febrer s’inicia una nova ronda de citacions a la caserna de la Guàrdia Civil de Sant Andreu de la Barca que se sumen a les ja fetes a Girona, Tarragona i Lleida. S’allargaran tota la setmana i la següent i encara hi ha cites per concretar que ja apunten al mes de març i més enllà. Hi ha gent concernida del Bages, del Baix Llobregat, del Barcelonès, del Berguedà, del Maresme, d’Osona, del Penedès i dels Vallesos. Algunes de les persones citades ja han anunciat que no s’hi pensen presentar.

Més de dues-centes persones sota investigació

138 persones citades en relació al tall de la Jonquera (11 i 12 de novembre), 61 persones més en relació al tall posterior de Salt i encara, amb el procediment obert, les 12 persones detingudes per la policia francesa al Pertús algunes de les quals van ser citades dies més tard a Perpinyà. Cal no oblidar que de manera paral·lela, i en relació a les protestes post-sentència del mes d’octubre, els jutjats d’Amposta han citat 42 persones pels talls de l’N-340, i hi ha 3 citacions més del Maresme pel tall de les vies de tren per les protestes post-sentència del mes d’octubre. Les citacions d’aquests dies arriben poc a poc, per demarcacions, i amb la col·laboració de Mossos d’Esquadra, Policia Nacional i Guàrdia Civil.

Cal remuntar-nos a pics històrics de repressió per trobar precedents d’aquesta mena com la “primavera valenciana”, de febrer de 2012, o l’època daurada dels abusos de tota mena per part de Mossos durant els encapsulaments de manifestants antifeixistes, amb kubotans i identificacions massives, seguides d’intents de sancions administratives a tort i a dret.

Extrema diligència versus aclaparadora passivitat

Les xifres exposades, més enllà de cridar l’atenció pel gran nombre de persones citades, i de mitjans i recursos públics emprats, posa de nou en evidència la clamorosa diferència d’actuació quan es tracta de reprimir mobilitzacions independentistes o, per contra, accions amb violència contra les persones dels grups unionistes i feixistes espanyols. De l’obsessió d’enjudiciar-nos fins a l’extrem a la passivitat, o complicitat, front el feixisme organitzat.

El perquè de l’escalada repressiva

Un augment de la intensitat repressiva d’aquestes proporcions només troba l’explicació en l’increment del nivell de protesta que ha estat capaç de generar prou inquietud en l’establishment espanyol. No preocupa tant que siguem més o menys gent, sovint centenars de milers, els que ens manifestem periòdicament com en les diferents Diades Nacionals, sinó que s’impulsin mobilitzacions diferents a les tradicionals i que siguin capaces d’alterar de manera efectiva i sostinguda en el temps la pau imposada per la força, aquella pau que no és més que la resignació dels temorosos davant la injustícia i la manca de llibertats.

Des d’Alerta Solidària ens felicitem pel nivell de resposta aconseguida davant d’aquestes onades de citacions i sobretot per la utilitat que aporten a l’enfortiment del múscul organitzatiu, de les estructures nacionals antirepressives com la nostra, i de les locals i comarcals diverses d’arreu del territori. Seguim en el camí de no deixar ningú sol i de teixir dia a dia més xarxa, més capacitat de resposta i més mobilització.

Sense por, dia rere dia, fins a la llibertat!

17 de febrer de 2020, a Sant Andreu de la Barca, Països Catalans

En Charles, pres post-sentència, serà jutjat el pròxim 20 de febrer

Qui és en Charles?

En Charles és un jove americà de 30 anys, veí de Barcelona. El passat 18 d’octubre al matí, durant la Vaga General, estava al centre de Barcelona quan mentre buscava material per reutilitzar en un contenidor va ser detingut per agents de la Guàrdia Urbana de Barcelona. A la motxilla duia uns pots de blanquejador dental, els agents li van dir que allò era material inflamable i que el detenien perquè anava a cremar el contenidor.

Per què està a presó?

Actualment es troba privat de llibertat al Centre Penitenciari Brians 1 per aquests fets, el motiu? L’únic motiu ser un estranger que tracta de sobreviure com pot a Barcelona. L’Audiència Provincial de Barcelona, sense concedir la vista demanada per la defensa, va resoldre el recurs interposat demanant la seva llibertat, denegant-lo sota el motiu de ser estranger i l’elevada petició de penes del Ministeri Fiscal, sense entrar a valorar la desproporció en les peticions fiscals.

De què se l’acusa?

Tot i que es va demostrar que no hi havia res de material inflamable en el contingut de la seva motxilla, el Jutjat d’Instrucció núm. 16 de Barcelona va decidir tancar precipitadament la instrucció del cas.

Se l’acusa d’un delicte de danys mitjançant incendi i un delicte de desordres públics, malgrat que el contenidor en qüestió no va patir cap mena de dany. El Ministeri Fiscal demana per aquests suposats delictes un total de 6 anys de presó, una multa de 7200 euros i l’expulsió del territori de l’Estat espanyol.

En quin estat es troba el procediment?

Encara que es va fer un recurs contra el tancament precipitat de la instrucció, el qual encara no ha estat resolt, el cas s’ha enviat al Jutjat del Penal núm. 2 de Barcelona per l’enjudiciament. S’ha assenyalat el Judici per al proper dijous 20 de febrer a les 12h.

Què necessitem?

Per al judici del proper dia 20 de febrer necessitaríem que si algú va ser testimoni de la seva detenció es posi en contacte amb nosaltres mitjançant el correu electrònic alerta@alerta.cat indicant el seu nom i cognoms i número de telèfon. La detenció va tenir lloc el passat dia 18 d’octubre de 2019 sobre les 11.30 del mati del Carrer Pelai de Barcelona a l’alçada del número 10, vora de la Plaça Universitat.

Si no vas ser testimoni de la detenció, però tot i així vols donar suport a en Charles, t’esperem el proper 20 de febrer a les 11h a la porta de la Ciutat de la (in)Justícia.

Perseguint la solidaritat, persistim en la solidaritat

El passat 23 de setembre ens llevàvem amb la notícia que la Guàrdia Civil i l’Audiència Nacional novament havien esbotzat la porta de 9 famílies catalanes, sota l’excusa d’una suposada operació antiterrorista.

El dia es saldà amb 9 persones detingudes al matí, i que segrestaven a 7 de les 9 persones emportant-se-les a Madrid a l’espera que el teatre continués i finalment el dia 26 de setembre ingressessin a presó.

Aquell 23 de setembre la solidaritat i la dignitat prengueren els carrers d’arreu dels Països Catalans, i Reus no en vam ser pas una excepció. Els reusencs i les reusenques prenguérem el carrer en solidaritat amb les companyes detingudes, i en contra del tarannà feixista de l’estat espanyol, en contra dels abusos policials i judicials que aquell dia varen intentar atemorir al nostre poble, aquell dia de nou mostrarem què és ser poble.

Ara hem conegut que en la mobilització d’aquell dia els Mossos d’Esquadra denunciaren a tres persones acusant-les de dirigir la manifestació que va recórrer Reus i que finalment va acabar tallant uns minuts el pas del tren. Finalment ADIF presentà també denúncia per aquests fets, atribuint al tall una afectació a 9 trens i un retard de més de 200 minuts, per un tall que no va arribar ni a 10 minuts. De nou el Departament d’Interior persegueix a aquelles que després, quan s’acosten conteses electorals els demana el vot i les anima a continuar lluitant, mentre els seus policies ens continuen denunciant, perseguint i empresonant precisament per intentar que deixem de mobilitzar-nos.

El proper dia 18 de febrer les tres companyes han estat citades pels Jutjats de Reus per prestar declaració com a investigades per un delicte de desordres públics, assenyalats per uns Mossos d’Esquadra sota el lamentable mandat de Miquel Buch, encaparrat en perseguir a les persones que defensen els drets col·lectius, a les solidàries o a les valentes que no ens deixem atemorir ni per Guàrdies Civils, ni Audiències Nacionals ni per Mossos d’Esquadra.

Avui, com el dia 23 de setembre, Alerta Solidària, la CUP, Endavant (OSAN) i el conjunt de l’Esquerra Independentista de Reus, volem manifestar que estem al costat de les companyes represaliades. Exigim l’arxiu immediat de la causa i la fi del col·laboracionisme del Govern català en la repressió dels nostre poble.

Reus, Països Catalans, 06 de febrer de 2020.