Que ho entenguin d’una vegada: ens hem plantat!

Aquest matí el titular del Jutjat d’Instrucció número 2 de Reus ens ha citat a tres companyes, circumstancialment regidores de la CUP, en qualitat d’investigades. Forma part de les primeres diligències d’instrucció d’un de tants processos judicial que pretenen posar a ratlla la dissident societat catalana. Un tràmit inicial, el d’avui, que serà seguit per les citacions els propers dies de diverses (desenes de) persones de molts àmbits diferents per esclarir el que a ulls de la justícia espanyola no és sinó una complexa trama criminal que pretén proclamar la República catalana.

I és que no han entès encara que aquesta trama no podrà ser mai enjudiciada perquè desborda tots els límits que ens puguin imposar. Perquè no som una xarxa criminal sinó un poble organitzat. Als carrers, a les institucions. Però també als centres de treball de tota mena, escoles, hospitals, fàbriques… Diran que tot respon a una trama, sí, de desenes de milers de persones. El que calgui per justificar tanta repressió, el manteniment dels presos polítics i sobretot l’ocupació d’aquesta colònia que anomenen Comunidad Autònoma.

Però fa mesos i fins i tot anys, que des de l’Esquerra Independentista, i amb més força des de la declaració del Parlament de Catalunya del 9 de novembre de 2015, desobeïm. No acatem ordres de qui ens retalla drets, ens anul·la lleis i ens reprimeix el govern legítim. Plantem qui pretén castigar-nos. Qui dona ales a les agressions feixistes i qui pretén ocultar la violència patida l’1 d’octubre.

Les companyes de la CUP, coherents i conseqüents amb el compromís de no permetre mai que la por, l’amenaça i la repressió, puguin frenar les aspiracions legítimes de llibertat del nostre poble, seguint l’exemple de moltes companyes que en situacions idèntiques, des de Berga, Celrà, Viladamat… i el divendres passat a Girona, plantem l’Estat. No entrarem als jutjats. Tornem als nostres llocs de treball, amb les nostres famílies i companys. I seguim així obrint camí al futur de justícia, pau i llibertat.

Som Poble, fem República!

23 de novembre, Reus, Baix Camp, Països Catalans

 

 

Crònica del judici als opositors a la línia de l’Alta Tensió

 

Amb una concentració solidària a les portes dels jutjats arrencà, 6 anys més tard dels fets imputats, el judici contra 4 activistes contraris al pas de la línia d’Alta Tensió per les comarques centrals del País Valencià. Donant suport als represaliats vingueren també membres de la campanya antirepressiva gironina Torre 66, que per motius idèntics afronten un procés amb fortes peticions de presó.

 

El judici, previst per a les 9:30h en jutjat penal núm. 15 de València, va començar sobre l’hora prevista però va tindre un desenvolupament accidentat. Els quatre testimonis de l’acusació havien de declarar per videoconferència des de diferents llocs de l’estat. Les mancances de mitjans materials, tant del jutjat de València com dels altres punts, va fer que s’hagués de suspendre la vista fins en dues ocasions per esperar a les connexions a distància.

 

L’acusació va ser exercida només pel ministeri fiscal, sense cap participació de les companyies que impulsen la línia d’Alta Tensió. Als 4 activistes se’ls acusa de delicte continuat de danys, amb multa de 4.500 € per a un d’ells i de 2.700 € per a la resta. Així com també delicte continuat de coaccions, amb imposició de 10 mesos de presó per a cadascú i també la imposició per responsabilitat civil al pagament d’uns altres 4.800 €.

 

Durant el judici per part de l’acusació no es va atribuir cap conducta concreta a cap dels acusats, ni fou identificat cap d’ells. Ni tan sols es demanà als testimonis que els identificaren.  Cal tindre en compte que han passat més de 6 anys dels fets. Però malgrat això, al final, la fiscalia mantingué la imputació genèrica que ja es feia en l’escrit d’acusació i la petició de pena, sense justificar-la suficientment al parer de la nostra defensa d’Alerta Solidària. Aquesta, al seu torn, va demanar lliure absolució per manca de prova de càrrec, assenyalant que l’únic objectiu de l’operació policial que dona inici al procediment era aturar les protestes contra la línia d’Alta Tensió rebutjada de forma majoritària en la comarca de la Vall d’Albaida, i que els quatre encausats només són 4 caps de turc.

 

En exercici del dret a la darrera paraula un dels encausats va finalitzar el judici preguntant al tribunal per què no es jutjava els responsables d’aquella línia tot reclamant el drets del pobles a decidir el seu futur.

 

A la concentració, a fora és varen ajuntar una quarantena de persones, moltes de les qual entraren al judici com a públic per acompanyar els encausats.

 

Esperem ara la sentència sabent que la important tasca de crear consciència entorn de l’abús de les elèctriques, del seu negoci privat i privatitzador dels espais naturals, ha guanyat pes en la nostra societat i que això ja no ho podrà deturar cap condemna judicial.

 

+Info: vídeo de les companyes de la Directa

 

Alerta Solidària

Ontinyent, Països Catalans

14/11/2017

Quan la unió fa trontollar la repressió (nota Vaga General 8N)

 

Avui, dia 8 de novembre hem assolit l’èxit en la Vaga General i hem donat força a la República. Des d’Alerta Solidària i la Coordinadora Obrera Sindical volem felicitar al conjunt de catalans i catalanes que ho han fet possible i, de manera molt especial, als Comitès de Defensa de la República.

Si una cosa ha quedat clara avui és que la determinació amb que s’han treballat les mobilitzacions obren noves portes d’esperança per a la materialització dels nostres objectius de justícia social i llibertat per al nostre poble. Amb pocs dies de marge, amb el boicot dels sindicats com CCOO i UGT, però des de la base, el carrer, i sobretot amb la consciència de saber urgent la resposta del poble a les nombroses agressions patides, hem fet realitat la vaga general que ho ha bloquejat tot. De manera remarcable a les principals carreteres del país i encara més en concret en aquells punts en que Catalunya limita amb les diferents fronteres, a nord, sud i oest, imposades pels Estats Espanyol i Francès.

La repressió exercida avui, de manera coordinada des de Madrid, emprant Mossos d’Esquadra, Policia Nacional i Guàrdia Civil, es tanca (a les 23h) amb 123 persones identificades i una de detinguda a Vilanova i la Geltrú. Nombroses persones ferides, 5 d’elles de l’Esquerra Independentista. I desenes de càrregues a cops de porra, cops de puny i empentes.

Podem preveure que en els propers dies la màquina de la repressió política, que avui, de nou com l’1 d’octubre, ha quedat desbordada per l’enorme quantitat de gent mobilitzada, actuarà pels mecanisme de baixa intensitat remetent citacions a comissaria així com cartes d’imposició de multes.

Tanmateix la situació a la que hem arribat, amb mig govern empresonat i la resta a l’exili, com a elements més visibles de l’opressió a la que ens volen resignades, és tan greu que qualsevol mena de repressió serà ja contestada per milers i milers de persones, cada dia, des de qualsevol front.

Orgulloses del nostre poble i de la nostra classe obrera, seguirem amb més força, defensant la República!

Visca la Terra!

 

 

 

Alerta Solidària

Coordinadora Obrera Sindical

Borrassà, Alt Empordà

8 de novembre de 2017

Països Catalans

Cap empresonament podrà aturar-nos

Amb els nous empresonaments de membres del Govern legítim de Catalunya, l’Estat Espanyol demostra de nou que no està disposat a negociar res i que l’únic full de ruta que manté és el de la imposició. La via del atado y bien atado.

Com ja apuntàvem en el comunicat difós arran de l’empresonament dels dos Jordis, la ràzzia no s’ha aturat i ha comportat noves privacions de llibertat. I com bé sabem, aquestes encara no seran les darreres.

L’Estat juga fort. El missatge és clar. Les eleccions del dia 21 es presenten com les més brutes i el futur i possible nou govern independentista ja sap què li espera. La repressió descarnada. Doncs la independència no és negociable i per tant, la democràcia, per a un Estat de reminiscències feixistes, és prescindible.

Des d’Alerta Solidària lamentem que s’hagin produït aquests empresonaments i sabem del fort impacte que suposen per a les respectives familiars i cercles d’amistats. És un cop dur però que rebrà la resposta ferma i solidària d’una àmplia majoria de la societat catalana.

I és que el nostre poble és tossut. Com ho ha estat durant els durs anys del franquisme i els esquizofrènics anys de la suposada democràcia.  Hem superat els garrots descarats de la dictadura però també els garrots rebuts pels còmplices hipòcrites del règim constitucional. Fins l’any 95, i pels volts de Nadal, des dels Comitès de Solidaritat amb els Patriotes Catalans, es realitzaven tota mena d’actes arreu del país per reclamar que els presos tornessin a casa per les dates tan assenyalades. Més tard, a partir del 2001 i fins avui encara, ha estat l’organització Rescat qui ha mantingut aquesta reclamació amb les anuals marxes de torxes.

Lamentem que bona part de la població catalana es vegi immersa ara en aquestes dinàmiques de resposta popular a la repressió política i entomi amb indignació la pervivència de la figura del pres polític. Però si alguna cosa podem transmetre, des de l’experiència, i amb la ferma voluntat d’expressar el nostre escalf solidari, és la constatació que mai, mai, pel fet d’empresonar els nostres companys i companyes hem defallit en el combat. Al contrari, el compromís esdevé més fort. La ràbia més intensa. I la intel·ligència més fina.

Sabrem resistir l’embat, respondre’l com cal i finalment, guanyar!

El dia 11, omplirem de nou Barcelona al crit de Llibertat Presos Polítics!

 

 

La presó no treu mai la llibertat

a qui l’ha trobada en la dignitat del combat!

 

Alerta Solidària

3 de novembre de 2017

Dret penal de l’enemic a la conselleria d’Economia

Article de Benet Salellas, publicat a Vilaweb.cat

 

Amb perplexitat aquestes darreres hores hem assistit a l’empresonament de dos homes plens de raó –en nomenclatura raimoniana– per part de l’Audiència Nacional, els companys Jordi Cuixart i Jordi Sànchez, en una interlocutòria que ens posa els cabells de punta a aquells que hem cregut en el dret com a eina de resolució de conflictes i sobretot en la necessitat de no deixar-lo mai despullat de garanties i de principis democràtics. La decisió d’ahir de la magistrada Carmen Lamela se situa als antípodes de la justícia democràtica i conté alguns dels elements de la tradició jurídica més autoritària i més reaccionària que hem conegut.

 

Cal fer una menció prèvia al tribunal on ha passat, l’Audiència Nacional, un tribunal d’excepció hereu literal del Tribunal d’Ordre Públic franquista, per on ha desfilat bona part de la dissidència política del país, des dels anarquistes de l’operació Pandora fins a la gent d’Aturem el Parlament o dels antimonàrquics que cremaven fotos del rei. No hem deixat mai de denunciar que és un tribunal especial amb fiscals especials i jutges especials, constituït com l’antítesi de la independència i la imparcialitat perquè centralitza els casos sensibles i els aplica un criteri repressiu uniforme des d’una òptica extremadament obedient amb els interessos del govern central. Segurament aquest caràcter de procés polític es revela clarament amb el delicte que els és imputat, el de sedició, el mateix delicte pel qual va ser encausat Joan Coma, el regidor de CUP-Capgirem Vic, per haver dit allò dels ous i la truita.

 

Als juristes ens sorprèn que sigui l’Audiència que assumeixi la investigació, perquè actualment el delicte de sedició es troba en el capítol de delictes contra l’ordre públic del codi penal del 1995, i això fa competent el jutjat de Barcelona. Només mantenint el repartiment que feia el codi penal del 1973, que situava la sedició en el marc dels delictes contra la forma de govern, es pot continuar investigant a l’Audiència Nacional. Em sembla que el matís no és pas banal. D’una banda, perquè el codi franquista i el codi del 1995 ens situen en dos universos jurídics diferents i d’una altra perquè entendre que la clau es troba en l’ordre públic o en la voluntat d’actuar contra l’estat ens diu quina és la comprensió que fa la judicatura del que va passar el passat dia 20 a Barcelona.

 

Hi ha també, seguint el fil del codi franquista, una altra dada que a mi em fa tremolar. El delicte de sedició, com explica el fiscal en el seu informe inicial a aquest expedient, és una ‘rebelión en pequeño según concepción decimonónica’. Una manifestació de la fiscalia que ens demostra la continuïtat jurídica des del segle XIX fins avui, una continuïtat en què els operadors jurídics de l’estat no distingeixen entre èpoques democràtiques i èpoques dictatorials, de manera que n’utilitzen el mateix dret i els mateixos conceptes. De fet, el delicte de rebel·lió i el de sedició van ser les acusacions amb què es van servir els consells de guerra franquistes que van portar milers de republicans a la mort. Potser només per això haurien de ser delictes proscrits en qualsevol sistema jurídic hispànic. Però ja fa temps que el règim del 78 no té ni memòria, ni vergonya.

 

Però la intempèrie jurídica en què ens trobem no s’acaba aquí. Els delictes, al final, només són categories buides, una mena de calaixets que cal anar omplint de contingut. Quan llegim la resolució de la jutgessa Lamela ens adonem que allò que dóna contingut a la imputació, allò que la situa en el delicte de sedició –i no en una altra categoria, com el delicte de desobediència o el de resistència– és la finalitat política dels investigats. És a dir, allò que els envia a la presó és que executen el full de ruta independentista. A la jutgessa no la preocupa si els Jordis van atacar l’ordre públic –que no–, sinó només que els fets, segons la seva tesi, constituïen un episodi més del procés sobiranista. I aquest matís fa miques el món garantista. No solament és pervers i contrari a qualsevol dret democràtic sinó que ens situa en el paradigma del dret penal d’autor –el model propi de governs autoritaris–, en què no són els fets sinó les idees que sustenten la interpretació dels delictes. Diu literalment la resolució d’ahir:

 

«[…] els fets esdevinguts els dies 20 i 21 de setembre no van constituir una protesta ciutadana aïllada, causal o convocada pacíficament en desacord amb unes actuacions policíaques dutes a terme per un jutjat d’instrucció. Per contra, les activitats descrites s’emmarquen dins una complexa estratègia amb la qual des de fa temps col·laboren els investigats Jordi Cuixart i Jordi Sànchez, en execució del full de ruta dissenyat per arribar a obtenir la independència de Catalunya.»

 

A Alemanya, als anys 1930 i fins al 1945, grans teòrics del dret penal (d’Edmund Mezger fins a l’escola de Kiel) van arribar a raonar i enraonar a fons per establir que el dret penal havia de ser un dret de lluita per a atrapar l’enemic allà on té el punt de partida, en la voluntat criminal. L’enemic del nacionalsocialisme, volien dir, és clar. Van fixar com a regla d’interpretació l’analogia contra l’acusat, van derogar el principi de personalitat i van edificar un monstre –com pocs– que va acabar justificant la pena de mort per als supòsits ‘d’enemistat jurídica’: el comunisme, l’homosexualitat, l’avortament o els ultratges a la raça. Com a fonament estructural es parlava de la culpabilitat per ‘conducció de la vida’ que feia presumir que l’aplicació de la severitat del dret penal no havia de provenir de cap fet concret que fos delicte, sinó que n’hi havia prou de ser d’una determinada manera per a poder ser culpabilitzat i castigat. La resolució d’ahir de Carmen Lamela construeix un primer esglaó en aquesta direcció perquè incrimina conductes merament ideològiques.

 

Però, a més, la resolució és tan expansiva que significa un atac a la taxativitat (la lex certa i, per tant, al principi de legalitat) que es presumeix de la jurisdicció penal perquè obre la porta a castigar-ho tot i qualsevol cosa, per petita o gran que sigui, sempre que s’entengui que es pot enquadrar en el full de ruta independentista. I així la ciutadania queda més desprotegida, més insegura i més exposada a qualsevol nou abús.

 

I aquest disbarat jurídic s’escau en un procés inconcret i indeterminat. La resolució que acorda la presó de Cuixart i Sánchez no és gens clara quant als límits de la investigació, ni sobre els llocs (hi apareixen fets a Sabadell, al local de la CUP, a la seu del PSC…), ni sobre els temps (fa referència a fets anteriors al dia 20, com un incident a Badalona, i a dies posteriors com el dia del referèndum) ni sobre naturalesa o gravetat dels fets (s’hi fa referència a tot allò que té a veure amb l’activitat independentista). Aquesta obertura tan àmplia de la investigació –com ha passat també amb la del jutjat 13 de Barcelona que va ordenar les detencions que ens porten fins aquí– crea una evident situació d’inseguretat jurídica. No tenim davant una causa general en aquest moment, però es van assentant les bases perquè puguin ser-hi en el futur.

 

L’any 2006, quan el Tribunal Suprem espanyol va definir Guantánamo com uns llimbs jurídics dels quals no podíem donar validesa a res en l’àmbit del dret democràtic, establia tres característiques del dret penal de l’enemic: 1) dret penal d’autor i no del fet, 2) anul·lació de les garanties processals, i 3) desproporció de les penes previstes. Tots aquests trets i molt més forma part de la resposta jurídica que l’estat espanyol ha donat a Jordi Cuixart i Jordi Sánchez. Ells no són en uns llimbs jurídics perquè ja han davallat a l’infern jurídic que ens preparen tots aquests funcionaris de l’estat, en una guerra des del dret, des del dret penal de l’enemic, en la nova foguera d’aquesta nova Inquisició tan hispànica.

 

 

Benet Salellas, jurista, advocat en diverses causes en col·laboració amb Alerta Solidària i actualment diputat al Parlament de Catalunya per la CUP

Vist per sentència el judici a Andreu Curto Baiges

Avui, més de 5 anys després de la Vaga General del 29 de març, ha tingut lloc el judici contra l’Andreu Curto, a qui Fiscalia demanava 4 anys de presó, 9.000 euros de pena multa i 1.200 euros de responsabilitat civil, sota les acusacions de delicte contra els Drets dels Treballadors, delicte de danys, i delicte de desordres públics.

El judici ha transcorregut amb la normalitat dels judicis que hi ha hagut fins a dia d’avui contra les vaguistes: declaracions de testimonis i denunciants, que es contradiuen o que evidencien com aquell 29 de març els Mossos d’Esquadra varen elaborar atestats completament allunyats de la realitat. Nodrits per fitxers polítics de la brigada d’informació, tant sols amb l’objectiu de criminalitzar aquelles persones que dia a dia lluiten per un món més just. Sense explotació laboral ni misèria per a les classes populars.

Avui s’ha evidenciat de nou com Fiscalia segueix mantenint acusacions sense fonaments jurídics, sense proves, intentant mantenir un relat de criminialització cap als moviments socials que el 29 de març de 2012 vàrem omplir carrers i places d’arreu del país per dir no a la reforma laboral de la vergonya del PP, per dir no a la Troika, per dir no al capitalisme més salvatge que volia relegar les nostres vides a un mer número productiu, traient-nos els drets que a sang i foc havíem aconseguit.

La defensa ha demanat la lliure absolució d’Andreu, perquè fer vaga no és cap delicte, perquè formar part d’un piquet és una obligació per a poder fer front a uns Partits Polítics, i a les seves polítiques, que mercadegen amb els nostres drets, amb la nostra salut i amb les nostres vides. Perquè l’organització popular, tal i com s’està evidenciant en els darrers dies, és la única forma que les classes populars es defensin i avancin en la conquesta dels nostres drets socials i nacionals.

Però el més important de la jornada no ha passat a dins de jutjats, sinó a fora, a on més de 100 persones s’han concentrat per mostrar suport a l’Andreu i a la seva família, per exigir Andreu Absolució i reivindicar el dret a vaga com a eina necessària per a la transformació social.

Des d’Alerta Solidària, des de la Comissió Anti-Represiva de Sants i des del Grup de Suport amb l’Andreu, volem agrair tot el suport rebut aquests mesos i anys, com també la feina de tantes persones anònimes que han difós el cas, que s’han solidaritzat i que sense por han sortit al carrer per exigir Andreu Absolució.

Així mateix, volem recordar que encara resten pendents dos judicis de la Vaga General a on acusen a Andreu per la seva participació en la Vaga. I que també resten altres judicis a d’altres vaguistes, per la seva participació en piquets o en les manifestacions, i que no podem defallir en continuar amb la seva lluita, que és la nostra, i continuar solidaritzant-nos amb les que seran jutjades per haver defensat els drets de totes.

 

Continua la lluita, continua la solidaritat.

Preparades per vèncer, avui amb el crit de Ni 4 anys ni 1 dia, Andreu Absolució!

Sants – Tortosa, 5 d’octubre de 2017

5 agents dels Mossos seran jutjats per una pallissa contra tres manifestants pro Can Vies

Els policies van ser gravats protagonitzant una ràpida incursió en un portal de la Plaça de Sants amb les porres a la mà per carregar brutalment contra les persones que estaven allà dins i que en fugiren com van poder intentant-se protegir dels colps com podien. Alguns d’ells amb traus al cap i sang regalimant per les seves cares. Els mossos, tan bon punt van veure’s observats i gravats van afanyar-se a abandonar el lloc dels fets.

El jutjat d’instrucció núm. 14 de Barcelona ha procedit a cloure la fase inicial d’enjudiciament dels fets i procedeix a obrir la fase que ens durà a la celebració del judici. Acusacions diferents que poden arribar fins als 5 anys de presó, inhabilitacions de fins a quatre anys i indemnitzacions d’entre 3.000 i 5.000 €.

Aquest va ser un capítol més de la violència viscuda en plenes mobilitzacions veïnals en defensa del centre social Can Vies de Sants, a finals de maig de 2014. Arriba per tant un moment clau de l’enjudiciament dels fets d’aquells dies. La brutalitat amb que els Mossos van actuar, seguint instruccions del Departament d’Interior, i la carta blanca per imposar a tot preu la “pau” al barri. Estratègia errònia que donava, dia rere dia, més suport veïnal a les persones compromeses amb el projecte alternatiu santsenc que representa Can Vies.

Una actuació ràpida, en grup, coordinada, d’efectuar el major mal possible en el menor temps. Però creient-se a l’esguard de les mirades que aquest cop han pogut aportar el testimoniatge d’uns fets que malauradament no són aïllats sinó pràctica habitual quan els mossos es creuen impunes a tota conseqüència.

I això ha de canviar. I està canviat! Gràcies a la determinació dels qui s’atreveixen a denunciar, a superar les pors, a enfrontar-se de nou als seus agressors, ara en seu judicial, i com sempre amb el suport de tota aquella gent que reclama la fi de la impunitat policial.

Al costat dels tres denunciants, en Joan, en Miquel i en Bernat, ferits de diferent consideració, i que podem veure explicant els fets en aquest vídeo de La Directa1 (a partir del segon 00:57). Amb ferides i traus al cap de diferents consideracions, han fet un pas endavant, actuant contra la impunitat i la brutalitat policial i sense oblidar els motius pels quals van sortir al carrer: la defensa dels nostres barris, populars, actius i combatius!

Som barri! Som força! Som Can Vies!

 

La solidaritat de classe és una obligació, no un crim

La PAHC Bages i diversos col·lectius de la comarca i del país vam saber la setmana passada que  quatre veïns de la nostra comarca han estat acusats per la fiscalia de l’Estat de causar danys a diferents oficines del BBVA i de pertinença a organització criminal. Davant l’obertura d’un procés judicial injust i repugnant, volem recordar els fets i manifestar la nostra posició d’avui a Jutjats i la nostra determinació a partir d’ara:

 

a) Les acusacions es deriven d’una jornada de protesta i de denúncia contra l’entitat bancària BBVA que va tenir lloc el mes de març de 2014, arreu del país, i en resposta a la crida de suport de les companyes de la Plataforma d’Afectades per la Hipoteca i la Crisi (PAHC) de Sabadell. En aquell moment a Sabadell la PAHC lluitava per 10 famílies en risc d’exclusió social que tenien un denominador comú: el BBVA pretenia quedar-se amb dues cases per la hipoteca d’un sol habitatge. Així, en aquests deu casos, les persones no només perdien casa seva sinó que, a més, arrossegaven la casa d’algun familiar que avalava i que ja havia estat pagada. L’exigència en aquest pols era senzilla i de mínims: que l’entitat bancària retirés els avals del procediment d’execució hipotecària i que, en cap cas, cometés la barbaritat d’apropiar-se dos habitatges per la hipoteca d’un de sol. Era una reivindicació de mínims i la negativa del BBVA de negociar va portar la PAHC de Sabadell a una ocupació de 18 dies, que va finalitzar quan el banc va denegar l’accés a aliments a les persones que ocupaven l’entitat durant 34h.

Durant aquelles setmanes de lluita, la solidaritat va estendre’s per tot el país i també va arribar al Bages. No era d’estranyar, en una comarca tan durament castigada pels abusos hipotecaris, els enganys bancaris i els estralls del capitalisme com la nostra.

 

b) La gravíssima imputació per pertinença a grup criminal per part de la Fiscalia pels quatre acusats, juntament amb el delicte de danys, poden suposar penes de presó i elevades multes, però també un precedent pitjor encara: l’intent de judicialitzar la resposta activista i solidària mitjançant la figura de grup criminal obre un perillós referent en tant que es pretén equiparar a delinqüència la necessària activació social de protesta i autodefensa.

 

c) Avui sortim d’aquesta vista de conformitat, convocada pel Jutjat, on BBVA i Fiscalia oferien un pacte amb una rebaixa de penes irrisòria, i a la qual ja hem entrat amb un ferma convicció: amb els nostres botxins no hi ha res a pactar. Un pacte que, a més, implicava el reconeixement de la condició de criminals de 4 companys que, com tants altres aquells dies, van fer allò que fan les imprescindibles: solidaritzar-se amb algunes dels milers de famílies desposseïdes per la crisi, i fent-ho assenyalant l’entitat que més desnona, que més parc buit acumula i menys solucions ofereix a les classes populars i a les institucions. Avui, després de nou anys de crisi i amb desenes de milers de desnonaments executats, seguim patint més 74 desnonaments diaris als Països Catalans (27.114 l’any passat). Qui s’enfronta amb determinació a aquest crim social d’enorme magnitud no és un criminal, sinó algú responsable i compromès amb la seva comunitat.

 

d) Anunciem que avui iniciem un procés de recollida de suports de col·lectius i entitats d’arreu del país, i que mentre duri aquest procés judicial assenyalarem el BBVA públicament arreu del territori. Convidem a tothom a estar al cas de les properes mobilitzacions.

 

No defallim, ni defallirem. Exigim l’arxiu immediat de la causa contra els quatre activistes investigats. Ni un abús més, ni bancari, ni policial, ni judical.

 

Manresa i Sabadell, a 28 de maig de 2017

Plataforma d’Afectades per la Hipoteca i el Capitalisme – Bages

Plataforma d’Afectades per la Hipoteca i la Crisi – Sabadell

 

Suspesa la pena de presó per al Teti

L’Audiència Provincial de Barcelona ha acordat suspendre la pena de presó d’un any al nostre company Teti.

El passat 23 de maig va tenir lloc a l’Audiència Provincial de Barcelona una compareixença de presó per a resoldre si s’acordava o no l’ingrés a presó de l’independentista berguedà.

En la citada compareixença la defensa va interessar que s’acordés la suspensió de la pena privativa de llibertat tot indicant que el present cas suposava una vulneració flagrant de drets humans com són el dret a la llibertat ideològica i el dret a no ser discriminat per motius ideològics, tot assenyalant que el que pretenia el Ministeri Fiscal, amb la seva petició d’ingrés a la presó, quan objectivament es reunia els requisits legalment previstos per a acordar la suspensió, obeïa a l’aplicació del Dret Penal de l’enemic, en el darrer intent de venjança i d’escarni del Ministeri Públic i de l’acusació de l’ex-regidor del Partit Popular, Juan Antonio López Noguera.

Al llarg d’aquests 5 anys les mostres de solidaritat amb en Teti no s’han aturat, la por i les amenaces han perdut, i la solidaritat i la dignitat han guanyat.

Hem demostrat que la lògica repressora de l’estat espanyol no té recorregut ni lloc als Països Catalans, a on el poble treballador català, davant de cada amenaça es fa més fort, a on la fermesa aparta la por, i a on la llibertat ofega les opressions.

Seguirem al costat de les lluitadores, totes elles, doncs són les que fan d’aquesta terra, una terra digna.

 

Berga, Països Catalans, 26 de maig de 2017

Les imputades de Som 27 i més davant l’obertura del judici oral i l’embargament de 511.835,05€ per assegurar les responsabilitats civils

La passada setmana, el grup d’imputades de Som 27 i més vam tenir constància de l’obertura del judici oral dins del cas, confirmant la continuïtat d’un procés judicial repressiu en què  25 estudiants, 1 membre del professorat i 1 del pas estan sent perseguits pel fet d’haver-se atrevit a reclamar a l’equip de govern de la UAB que complís amb els compromisos aprovats al claustre i que suposaven aturar una pujada de taxes que allunya encara més la universitat de les classes populars i dels principis i valors que haurien de regir les institucions públiques.

 

La fase del procés judicial que ara s’obre afegeix una nova càrrega contra les persones imputades: la petició d’una fiança per la quantitat de 511.835,05 euros, que seran embargats a les acusades per tal d’assegurar que es cobreix la responsabilitat civil. Aquesta quantitat desorbitada de diners no es sustenta en cap justificació, sinó que contradiu absolutament les afirmacions de la UAB, que va xifrar els possibles danys en poc més de 10.000 euros.

 

L’obertura del judici oral no només significa la confirmació del fet que el procés avança a la recerca de castigar penalment a aquelles persones dissidents. Amb la demanda d’una responsabilitat civil que pot ser directament embargada, es vol asfixiar i portar a les persones encausades a una situació límit, en la que veiem com no podem sobreviure ni mantenir una vida digna, doncs un procés judicial ens ofega fins al punt d’impedir que ens desenvolupem en l’àmbit  personal i professional de manera natural  i dificultant la nostra militància política mitjançant la doctrina de la por.

 

Les imputades de Som 27 i més considerem que la continuïtat d’aquest procés i la petició d’un embargament preventiu de més de mig milió d’euros suposa per les persones encausades una condemna encoberta que no respecta la presumpció d’innocència i que atempta greument contra el dret fonamental de dissidència i protesta.

 

Volem destacar també que, alhora, aquesta persecució judicial està sent emprada pel ministeri fiscal com un procés exemplificant, que vol frenar qualsevol possible dissidència sorgida des de les classes popular fent ús de les amenaces i la repressió penal i econòmica.

 

Davant d’aquesta situació, des del grup de suport a 27 i més, volem demanar un cop més a l’Equip de Govern de la UAB que exigeixi públicament el sobreseïment del cas i que renunciï a la responsabilitat civil inflada per l’anterior Equip de Govern. A la vegada, demanem que es posicioni en contra de les peticions de la fiscalia, que xoquen frontalment amb els principis que haurien de regir una societat democràtica on la llibertat d’expressió sigui una realitat i no només un ideal.