La repressió ultra el Suprem

Recordarem per sempre la data del 12 de febrer per l’inici de l’històric judici polític al Procés. Tothom va poder seguir al minut el que succeïa a sala especial del Tribunal Suprem gràcies al gran desplegament de mitjans que els les principals cadenes informatives hi van invertir.
Aquests esforços en difondre el que passava a Madrid van comportar, però, un clamorós silenci respecte el que va passar aquí.

Balanç repressiu: identificacions, citacions i agressions feixistes

Les accions de CDRs es van saldar amb diverses persones identificades. Com les 2 de les Corts, les 48 per l’acció davant la fiscalia i les 7 de darrera hora del vespre a Sabadell. Totes elles a mans dels Mossos d’Esquadra del Conseller Buch.

Però d’altra banda es va intensificar la repressió més discreta, la de la citació a jutjats, la de la visita per sorpresa d’agents policials a casa o a la feina: com les 2 que agents de la Policia Nacional van dur a terme a Sabadell; 2 més a Barcelona, fetes per Mossos d’Esquadra; i 2 més, també per agents del cos policial autonòmic, a Santa Perpètua de Mogoda.

L’atenció mediàtica està centrada, com és lògic, en el judici de Madrid. Però convé difondre, recordar i fer entendre, que la repressió de més baixa intensitat segueix inexorable la seva tasca per estendre la por entre la societat catalana. I que caldrà molta més mobilització i molta més participació dels qui fins avui no s’han aixecat encara del sofà per poder, no només assolir la llibertat anhelada, sinó escapar de l’espiral repressiva que amenaça de retallar per sempre els drets més bàsics de participació política i civil.

La desinhibició de l’ultra dreta és un avís del que ens espera si no som capaces de sobreposar-nos a tanta repressió. El darrer capítol: l’agressió, també ahir, 12 de febrer, al vespre, de 8 veïnes del Clot Camp de l’Arpa de Barcelona per part de dos feixistes embogits.

Arribats al punt on som ja no hi ha aturador ni punt de retorn. O perdem la por i ens organitzem per vèncer o serem esclaus del neofranquisme que s’albira.

Per la llibertat i contra tota la repressió política, organitza’t i lluita!

13 de febrer de 2019

Can Vies: absolts de l’acusació de fals testimoni que impulsava la fiscalia

 

El terratrèmol que provocà l’Ajuntament de Barcelona intentant arrencar el Centre Social Autogestionat Can Vies del teixit associatiu de Sants encara cueja. Malgrat que enguany es compliran els 5 anys d’aquell lamentable episodi, segueixen produint-se resolucions judicials que denoten la magnitud d’aquella sacsejada que causà una autèntica revolta popular durant diversos dies i diverses nits.

La fiscalia desbocada

El jutjat del Penal núm. 1 de Barcelona ha emès una sentència absolutòria contra dos veïns de la ciutat, contrariant el parer de la fiscalia, que els volia condemnats per fals testimoni. Aquest fet delictiu s’hauria comès durant un altre judici, realitzat el dia 17 de febrer de 2015, en què es jutjava una persona acusada de desordres públics i atemptat a l’autoritat, tot en relació als fets de maig de 2014 de resposta i suport a Can Vies.

La fiscalia, obtinguda una sentència condemnatòria contra el primer acusat, va decidir prosseguir la cacera de bruixes instant l’enjudiciament per fals testimoni d’aquells dos companys del primer que,  havent declarat en seu judicial, asseguraven no haver participat, cap d’ells, en cap mena de disturbis.

La darrera sentència tanca la polèmica donant per no acreditat el fals testimoni recordant a la fiscalia la confusió dels fets enmig de les protestes, les càrregues policials i les corredisses. Entén possible que la versió dels fets donada pels testimonis fos certa i alhora compatible amb la del policia que imputava el llançament d’objectes al primer condemnat. No n’hi ha prou amb la primera sentència condemnatòria per deduir que tot allò dit en seu judicial en el sentit contrari a la resolució del jutge hagi de ser fals, mentida o objecte de persecució penal. Aquest parer, tan simple i lògic, permet el normal funcionament dels jutjats ja que, al contrari, s’hauria d’imputar per fals testimoni a centenars de persones cada dia. Fet que comportaria no només el col·lapse dels tribunals sinó el terror judicial cap a tota persona cridada a declarar com a testimoni. Una espècies d’inquisició dels segle XXI a la qual la fiscalia es va abonar, desbocada del tot en la persecució sense límits ni escrúpols d’aquells qui van gosar defensar el projecte social alternatiu de Can Vies.

Des d’Alerta Solidària volem insistir en denunciar la desproporció de mitjans i mesures repressives que s’empren per a perseguir sempre els d’un costat, els que treballen per canviar-ho tot i des de baix, en evident contraposició a la laxitud, per no dir comprensió i empara, dels qui actuen violentament per a que res no canviï. El feixisme que actua als carrers i que patim cada dia no seria el mateix amb una fiscalia i uns tribunals imparcials. Ens toca ser-ne conscients i suplir aquesta mancança amb més organització popular i més força.

Seguim i seguirem!

Sants, Països Catalans, 8 de febrer de 2019

 

La repressió del 21D: conseqüència de la carta blanca als mossos

 

Amb tretze persones detingudes i desenes de ferides, algunes de greu consideració, es tanca un balanç nefast de la jornada del 21D. El primer aniversari de les eleccions que havien de superar el 155, materialitzar la República i retornar els polítics exiliats, es clou amb doble decepció del govern defectiu: acatament de decisions preses pel govern de la metròpoli en desplaçament a la colònia, i carta blanca per als qui, de gust, s’esplaien en reprimir els qui no combreguem amb la tragèdia de la renúncia continuada.

Al carrer hem sofert les conseqüències d’avalar les irregularitats policials comeses els darrers dies. Lluny d’esmenar-les o, com a mínim, reprovar-les ni que fos de paraula, s’esdevé la carta blanca, l’ordre no escrita cap a les unitats més espanyolistes dels Mossos d’Esquadra, per tal de regalar-se expeditivament en l’ús de les porres picant al cap, disparant bales de foam, i carregant sense cap justificació, ja sigui a corredisses dels agents o bé amb escomeses dels furgons policials a tota velocitat. L’objectiu: causar pànic, ferits i, en definitiva, conculcar de facto l’elemental dret de manifestació.

Tretze persones detingudes: deu dels quals a Barcelona, una d’elles menor d’edat, i tres més a l’Ampolla, dues d’elles després d’assaltar un bar. Cinc amb petició de presó provisional que finalment no ha quedat acordada però amb substitució per diverses mesures cautelars.

En aquest context de carta blanca, la duresa en els interrogatoris i declaracions, en seu policial i judicial, també s’han fet notar. Consideracions i preguntes de caràcter ideològic han estat constants deformant així la causa de les detencions tot desvelant la presumpció de culpabilitat pel fet delictiu de ser independentista. A més, aquest darrer operatiu de coordinació entre els diferents cossos, ha permès comprovar el redactat conjunt i previ del context que acompanya els atestats policials. En els quals, a més d’evidenciar-se l’interès polític per agilitzar l’enjudiciament d’independentistes, la llengua catalana també en surt malparada: tot fet en llengua castellana i en aquesta, i a partir d’aquests atestats, s’han pretès fer en clar ambient hostil les declaracions judicials. Un altre llençol perdut, en aquesta darrera bugada, gràcies al Conseller Buch i al President Torra.

Al carrer, per tant, paguem la ineptitud d’un govern que només parla del respecte dels drets civils i polítics de cara a la galeria. A les places topem amb la realitat del que entén el Sr. Torra per drets civils i polítics. Agents amb numeració d’identificació impossible, coordinats amb els cossos estatals, que provoquen, insulten i colpegen a tort i a dret. Una repressió que no ha estat proporcional sinó excepcional. Que cal contextualitzar amb la visita del govern espanyol i el servilisme de l’homòleg regional. Que assenta la tònica del que ens espera en els temps més immediats on la provocació i les renúncies cercaran, mitjançant l’abús policial, recloure a casa els manifestants disconformes. És la batalla de situar la política als despatxos, a porta tancada, segrestada pels interessos dels més forts, o als carrers, oberta a tothom, atenta a les necessitats dels més febles.

Nosaltres no canviem de bàndol. Som carrer. Som República!

 

A 23 de desembre,

Barcelona – L’Ampolla, República Catalana, Països Catalans

De proclames solidàries i fets consumats

Arran de la notificació dels diferents escrits d’acusació, amb les elevades penes sol·licitades als anomenats “líders el procés”, hem pogut llegir nombrosos comunicats que combinen la condemna a l’abús dels sistema judicial espanyol amb l’expressió solidària cap a totes les encausades, familiars i persones properes. Coincidim amb la majoria alhora de qualificar el judici que s’acosta com una fita històrica, irrevocable, que marcarà per sempre la sort de l’Estat espanyol i de la nació catalana.

Com no pot ser d’una altra manera, l’organització antirepressiva de l’Esquerra Independentista, reiterem el nostre compromís en el suport cap a totes les qui pateixen les ires de l’Estat, i fem palès, amb aquesta nota, que treballem i treballarem pel seu alliberament, per la lliure absolució de les nombroses encausades anònimes i per la llibertat de tot el Poble.

Qui dia passa, condemna empeny

Hem de lamentar però que algunes mostres de suport no apuntin més enllà, ni tampoc més a prop, del dia de la sentència. En espera d’arribar els escrits d’acusació hem suportat un any de presó i exili absolutament injust i injustificable. I ara sembla que toca esperar la sentència que, a tot estirar, seria suficient per habilitar una mobilització que aturés de nou, però només per un dia, aquesta part del país, tot evocant el ja famós 3 d’octubre.

Entenem perfectament el perquè d’aquestes limitades apostes derivades de la por i la impotència a les que la repressió ens pot recloure. Però hem de dir que no compartim la manca d’honestedat en reconèixer aquestes limitacions per part d’aquells qui ostenten i monopolitzen importants càrrecs de responsabilitat respecte el conjunt del moviment independentista. Sembla que, per a alguns, tot veient que no hem fet prou per evitar el pas d’un any de presó i exili, hagin acceptat la idea que tampoc res no farem per evitar-ne cinc, deu o quinze més. Paral·lelament ens distraiem en diatribes sobre l’exageració de la imputació per rebel·lió, configurant poc a poc, gràcies als grans mitjans de comunicació, l’opinió publicada de l’acceptació, a mal menor, de la condemna per sedició, entre altres.

La xarxa solidària serà el múscul de la llibertat

Malgrat tot però, des de les entitats dites sobiranistes, i també des dels CDRs, es treballa a diari, en mil i un actes de solidaritat, que si bé per si sols resulten indolors a l’Estat, suposen una persistent infiltració de l’esperit revolucionari en racons i sectors de la població on fins ara no havíem arribat. La xarxa solidària, encoratjada per les atrocitats de l’Estat, serà sens dubte el camp adobat on acabarà per germinar la nostra llibertat.

Per justícia amb qui pateix la repressió, i també per estratègia de futur, visca la solidaritat!

 

Països Catalans, a 4 de novembre de 2018

Joanjo Bosk multat pels talls de carretera del 3 d’octubre de 2017

Davant la repressió, #DecidimSer Solidaris!

El passat 3 d’octubre de 2017, en un context d’aturada i mobilització general, es van dur a terme nombroses accions de protesta contra la brutalitat policial i contra els fets ocorreguts durant el Referèndum d’Autodeterminació del Primer d’Octubre, ennegrit per la violència d’un estat opressor desbordat i desesperat.

En aquest context, i amb nombroses concentracions, talls de carreteres i autopistes a diferents punts del territori, es va desenvolupar de forma espontània i pacífica un tall de circulació a l’N-II i AP-7 a l’alçada d’Hostalets de Llers (Figueres), on hi van participar centenars d’empordanesos i empordaneses.

És per la suposada participació activa en aquests talls de circulació que el cantant i activista Joanjo Bosk ha estat expedientat / multat pel propi Departament d’Interior de la Generalitat, que es suma d’aquesta manera a una via repressiva i contradictòria amb EXPEDIENTS ADMINISTRATIUS, ÉS A DIR, MULTES POLÍTIQUES que arriben amb el nou govern post -155.

Davant l’intent de contenir la mobilització social lliure i espontània, d’escarmentar a uns quants amb l’objectiu de paralitzar-nos a tots/es no podem quedar-nos amb els braços creuats, per tant manifestem:

* El nostre suport i solidaritat amb el company sancionat i amb la resta d’encausats/es, sancionats/es, etc.

* La nostra voluntat de donar una resposta col·lectiva a aquests atacs individualitzats. Ningú està sol en aquesta lluita!

* El nostre rebuig a aquesta sanció, i a qualsevol altra que pugui rebre qualsevol persona pel seu compromís.

 

* Amb aquest comunicat també exigim al Departament d’Interior de la Generalitat de Catalunya que no apliqui el codi penal i l’anomenada Llei Mordassa de l’estat espanyol.

 

Tot i la satisfacció de saber-nos lliures de tota imputació i sanció recordem que existeixen més de 1200 encausats/es en tot aquest procés. Per tots ells/es, i per la llibertat dels presos, preses, exiliats i exiliades polítiques, continuem endavant!

Prou de repressió! Autodeterminació! Llibertat presos i preses polítiques!

 

Valtonyc no serà extradit

 

Avui després de la vista dels jutjats de la ciutat belga de Gante, aquests han decidit no extradir en Josep. Des del Grup de suport a Valtonyc celebram que la Justícia Belga hagi pres la decisió de no extradir-lo, tot i que les circumstàncies donades ja feien pensar que el cas seria examinat amb deteniment, i posant especial èmfasi en l’abús de dret que ha suposat condemnar en Josep per «terrorisme», les conclusions han estat clares; les lletres den Josep s’emmarquen completament amb l’exercici de la llibertat d’expressió.

L’Estat Espanyol, una vegada més, ha quedat desemmascarat davant tot Europa com l’estat que a més artistes ha condemnat per les seves expressions. És intolerable, vergonyós i miserable que dins una Europa que pregona les llibertats polítiques existeixin casos com el d’en Valtonyc. Per això, demanam a les màximes instàncies europees que es pronunciïn al respecte, per frenar la censura que estem patint i que demostra que per a res es tracta d’un fet aïllat.

Són moltes més les companyes represaliades que han estat perseguides per denunciar les misèries d’aquest estat, i són moltes les persones perseguides i empresonades injustament per un aparell repressiu que no té res de democràtic.

S’ha evidenciat una vegada més, que l’Audiència Nacional és purament un instrument polític al servei del feixisme més ranci de l’Estat, que persegueix els que critiquen el règim, emparant i deixant impunes completament els que realitzen proselitisme del nazisme.

Així i tot, això no vol dir que en Josep pugui tornar a casa i reprendre la seva vida amb normalitat.  Haurà de continuar vivint a l’exili, ja que a dia d’avui quedam pendents de que l’Audiència Nacional s’oposi a la decisió dels jutges belgues i la recorri. I que si aquesta finalment no fóra revocada, ens emplaçaria directament a la contestació del recurs presentant davant el Tribunal Europeu de Drets Humans.

Esperam que les conclusions que adopti el Tribunal Europeu de Drets Humans evidenciaran una vegada més la vulneració de drets fonamentals que s’està patint a l’Estat Espanyol.

No hem de quedar de mans creuades, cal continuar teixint aliances i organitzant la resposta.  La maquinària d’aquest estat contra qualsevol opinió dissident no pot ser ni tolerada ni quedar impune. Hem de reivindicar, solidaritzar-nos i ser l’altaveu de totes aquelles companyes que segueixen patint la repressió espanyola.

Volem aprofitar també per a recordar i enviar una càlida abraçada a tots aquells que pateixen la repressió en les seves pròpies carns i que estan tancats per les seves idees, una abraçada Alfredo, Jordis, Oriols, Raúl, Josep, Andrés, Alfon, als Joves d’Alsasua i als exiliats i també per totes les que lluiten, sense vosaltres res seria possible.

 

 

 

Palma, Mallorca, Països Catalans, a 17 de setembre de 2018

 

 

 

Arxivada la denúncia dels Mossos contra 16 veïnes de la Floresta pel 8N

El Jutjat d’Instrucció núm. 4 de Rubí ha acordat l’arxiu de les diligències obertes per autor desconegut. La breu nota del jutge recorda que la mera presència de vehicles a la zona no permet deduir qui havia participat en una protesta propera. Criteri elemental que els Mossos d’Esquadra van obviar per imputar delictes de desordres al major nombre de veïns possible.

La repressió al 8N, causa general i desesperada

L’èxit de les mobilitzacions posteriors a l’1 d’octubre van forçar la direcció dels Mossos ha donar carta blanca als agents per tal de coaccionar, per la via de les nombroses identificacions i imputacions, el dret legítim de manifestació. Era el 8 de novembre i la jornada de Vaga General era qüestionada per la patronal que va portar als jutjats la licitud de la convocatòria. En aquest context, i amb talls de carreteres i línies fèrries, més de 200 persones van ser requerides pels agents a mostrar els seus dnis, sovint de manera aleatòria.

Moltes d’aquestes actuacions han comportat l’encausament judicial i, en la majoria dels expedient, un degoteig continu d’arxius. Havent de suportar citacions per declarar i algunes detencions pel fet d’haver-s’hi negat, com les regidores de la CUP de Ripoll. En molts casos però, com a Tarragona, amb 39 persones identificades, el Departament d’Interior de la Generalitat, del conseller Buch, reprèn la via repressiva un cop arxivada la via penal. Ara amb expedients administratius, és a dir, multes polítiques que arriben amb el nou govern post-155.

 

 

En el nostre cas, les imputades hem quedat lliures de tota imputació per autor desconegut. Amb aquesta lògica contundent es tanca aquest breu capítol repressiu que emmarquem en el seu context polític. Va ser un intent d’escarmentar unes quantes de nosaltres però amb l’objectiu de paralitzar-nos a totes. Contràriament, afirmem que l’assemblea veïnal en surt reforçada com ja vam demostrar engegant la campanya pública amb la que vam foragitar la por a la repressió i vam afirmar que seguim i seguirem al peu del canó.

Tot i la satisfacció de saber-nos lliures de tota imputació recordem que encara hi ha dues veïnes de Sant Cugat investigades per talls en les vies del tren, del mateix 8N. Per elles, i per la llibertat dels presos, preses i exiliades polítiques, continuem la lluita. El camí cap a la llibertat!

Per la fi de la repressió política! Per la República!!!

 

 

 

La Fiscalia pretén humiliar a les víctimes de l’1 d’octubre i atemorir-les

El Jutjat d’Instrucció 7 de Barcelona, que investiga les agressions policials a la ciutat el passat d’1 d’octubre, ha acordat citar en qualitat d’investigats tres agents de la Policia espanyola per la seva actuació al col·legi electoral del l’IES Pau Claris. Entre ells, s’ha acordat prendre declaració a de l’agent 70.231 tal i com havia demanat l’advocat d’Alerta Solidària, i que també es troba investigat per les agressions que va cometre a l’Escola Mediterrània. En la seva interlocutòria, el jutjat destaca la desproporció de les actuacions policials i, en particular, com l’agent investigat va empènyer a Marta T. per les escales. Així mateix, destaca que l’agressió es va produir quan els agents ja havien accedit a la zona de les urnes i que hi havia més gent que no va ésser desallotjada, posant de relleu que l’actuació policial no tenia cap mena de justificació.

D’altra banda, el Jutjat ha desestimat la petició del Ministeri Fiscal que pretenia que se cités com a investigada a Marta T. per haver-se resistit a l’actuació policial, ja que l’únic que va fer va ser agafar-se a una altra persona per intentar no ser llançada per les escales. Des d’Alerta Solidària considerem que és extremadament greu l’actuació de la fiscalia que des d’un inici ha intentat boicotejar la investigació judicial de la violència policial exercida contra la població que participava en el Referèndum d’Autodeterminació del passat octubre. Amb la seva petició d’imputar a Marta T., la Fiscalia pretén humiliar a les víctimes de la violència policial de l’1 d’octubre i atemorir a totes aquelles persones que segueixen lluitant contra la impunitat.

 

Barcelona, República Catalana, Països Catalans, a 3 de setembre de 2018

Dos mossos condemnats a sis mesos de presó per apallissar tres manifestants durant #EfecteCanVies

Quatre anys després de l’intent de desallotjament del Centre Social Autogestionat Can Vies al barri de Sants, hem conegut la sentència contra la unitat dels Mossos d’Esquadra que va apallissar tres nois a un portal de Plaça de Sants. La jutgessa condemna a dos Mossos d’Esquadra a sis mesos de presó i inhabilitació per un delicte de lesions causades amb instrument perillós i a un tercer per una falta de lesions, en canvi, no condemna la resta d’agents al desconeixer quins són exactaments al implicats.
La sentència deixa ben clar que els Mossos van utilitzar les defenses com a arma ofensiva, sabent el dany que estaven causant sense justificació i impedint que els agredits puguessin sortir del portal.

Aquesta sentència ens deixa amb un sabor agredolç, ens dóna una mica d’esperança perquè, encara que insuficient, poques vegades s’aconsegueix una condemna. Al mateix temps, denunciem el corporativisme i la impunitat amb la que treballen els cossos policials que impedeixen en la majoria de casos condemnar a tots els agents implicats en les agressions. Per aquesta raó, interposarem un recurs perquè els greus fets que suceïren aquell dia, on tots els agents van participar activa o passivament en les lesions, fan que no poguem restar de braços creuats.

Com hem demostrat moltes vegades, aquestes agressions no aconseguiran aturar la lluita que, en aquest cas, va aturar el desallotjament després de diversos dies de repressió policial que va finalitzar amb 86 detingudes i desenes de manifestants ferits.

Can Vies continua omplint de vida el barri de Sants.
Alerta Solidària
Sants, 05 de Juny de 2018.

Ceivar fa 15 anys! Tot el nostre suport a l’organització germana de Galícia!

Ens plau aprofitar els 15 anys de l’organització antirepressiva gallega, Ceivar, per fer arribar una petita mostra del nostre compromís solidari i internacionalista, i alhora per donar a conèixer l’existència d’aquesta entitat, persistent i resistent, contra l’ocupant espanyol, que clama per la llibertat dels presos i presses independentistes gallegues.

Les companyes de Ceivar, com no podia ser d’una altra manera, celebren el seu aniversari amb noves expressions de solidaritat antirepressiva. Avui, compartides a la xarxa, en suport al Poble Català!

 

 

 

Felicitats per aquests 15 anys de tanta feina i tan ben feta!

Ceivar és part del moviment d’alliberament nacional gallec, en lluita per la independència, el socialisme i el feminisme. Van néixer per donar veu a qui no la te, a les silenciades, a les maltractades, a les menyspreades, a les que Galeano definia com “las nadie: las hijas de nadie, las dueñas de nada”.

Des dels Països Catalans, hem volgut expressar el nostre reconeixement a la seva lluita i vàrem situar, al bell mig de plaça Catalunya de Barcelona, una pancarta per recordar la repressió política que pateix Galícia. Malauradament també per la via de l’empresonament de les seves lluitadores per la llibertat.

 

 

Carta de Ceviar:

La lluita per la independència ha portat al nostre país a tenir durant dècades presos i preses; dones i homes, bones i generoses que han donat el millor de si mateixes, per la convicció de que un altre mon és possible i que per aconseguir-lo és necessària la resistència del nostre poble.

A dia d’avui, quatre homes i una dona continuen a la presó. Espanya els aplica la dispersió penitenciària mantenint-los en centres allunyats a centenars de quilòmetres de les seves llars. Això obliga als familiars i amistats a recórrer tots els caps de setmana llargues distàncies en cotxe posant en risc les seves vides. La dispersió és il·legal, Espanya vulnera la seva pròpia llei allunyant de forma sistemàtica a aquestes persones per les seves idees, en un acte de venjança contra els seus éssers estimats i contra elles mateixes.

L’octubre de 2015, nou militants de Causa Galiza (organització política independentista), van ser detinguts acusats de formar part de Resistencia Galega; alliberats passats tres dies a Madrid en mans de la Guàrdia Civil i a dia d’avui continuen esperant judici amb càrrecs.

Per defensar els drets de les ciutadanes i ciutadans d’aquest país, Galícia, a expressar-se lliurement, per defensa a les persones preses per la seva ideologia política i per posar de manifest que son presos i preses polítiques, tres militants de Ceivar van ser detinguts l’any passat acusats d’enaltiment del terrorisme, després de la celebració d’un acte de benvinguda a un ex-pres.

Malgrat aquests obstacles i dificultats, continuem endavant amb la mateixa il·lusió, alegria i convicció del primer dia. Pas a pas, posant fil a l’agulla, escrivint la nostra història al costat de tots i cadascun dels pobles del mon en resistència.

Presentes en cada crit de llibertat.

La victòria és nostra!