Set antifeixistes més detinguts i abocats a la maquinària judicial espanyola

Els mitjans de comunicació incideixen en els disturbis i en les topades entre antifeixistes i simpatitzants de VOX d’una banda, i entre els primers i els Mossos d’Esquadra de l’altra. Pintura, ous i un contenidor cremat. És el focus fàcil per identificar les causes de les set noves detencions practicades el dia d’ahir, a Barcelona, mentre tenia lloc el míting del partit d’ultra-dreta.

Però l’anàlisi simplista esquiva la complexa situació actual en la què, per enèsima vegada, el feixisme, que avança socialment i institucional, disposa de l’empara policial i judicial per dur a termes, amb perfecta impunitat, tota mena d’accions de difusió i apologia del discurs de l’odi, amenaces, destrosses i agressions.

Aquí és on cal fixar l’atenció de tots i totes nosaltres per copsar la dimensió del que va passar ahir. En aquesta dinàmica en la que l’Estat ens ha condemnat com a poble i com a societat i dins la qual actuen, en perfecta complementació, les estructures judicials, amb l’aparença d’una profilàctica imparcialitat que poc a poc s’evidencia falsa i hipòcrita, juntament amb la pressió dels ultres del carrer contra símbols, casals, ateneus i també contra persones compromeses amb la justícia i la llibertat nacional i social.

Nosaltres, militants de l’Esquerra Independentista, moviment polític sorgit en la nit del franquisme, que ha comprovat massa vegades la pervivència de les lògiques repressives del passat sota el maquillatge de la democràcia, reproduïdes per les institucions judicials, policials i mediàtiques espanyoles, i també catalanes, no podem oblidar aquells qui, havent sortit al carrer responent a les crides antifeixistes, es troben avui detinguts, i demà immersos en nous procediments judicials on ho tindran tot en contra per defensar el que sigui que hagin fet, deixat de fer o cregut necessari haver de fer.

Set detinguts més. Un d’ells menor d’edat. Amb acusacions que van des dels desordres públics, a les lesions i als atemptats a l’autoritat. Set nous calvaris judicials com a resposta pública, de l’Estat, a un petit problema d’ordre públic, la palla en l’ull aliè, que ens impedeix de veure el gros problema de veritat, l’auge del feixisme i els poders públics que l’emparen.

Nosaltres estarem amb totes elles, set noves víctimes del feixisme i de l’Estat espanyol. Set noves raons per combatre el poder i trencar d’una vegada per totes amb el sotmetiment al Regne d’Espanya.

Solidaritat, organització i resposta!!!

Els mossos detenen un veí de Palau-Solità per l’acció d’asseure’s a les portes del TSJC

Tres independentistes, membres de diferents CDRs, van desobeir l’ordre dels jutjats per anar a declarar en qualitat d’imputats per l’acció duta a terme davant la seu del TSJC, a Barcelona. La darrera citació era prevista per a l’11 de febrer.

Els delictes que se’ls imputen són els de desobediència i resistència per haver desatès l’ordre dels Mossos d’Esquadra de desallotjar l’entrada de la seu del TSJC, durant l’acció que va tenir lloc el passat 27 de setembre. Unes 100 persones van asseure’s a les escales del davant del Palau de Justícia. L’objectiu de la protesta era denunciar la desproporcionada petició fiscal, amb penes de fins a 2 anys de presó, per a 13 de de les 14 persones detingudes en una acció idèntica que havia tingut lloc el 23 de febrer del mateix any. L’actuació dels Mossos no es va fer esperar i comportà el desallotjament dels concentrats i l’arbitrària identificació de set de les activistes. Finalment, dels informes policials se’n van desprendre les actuacions de la fiscalia i la imputació de delictes de desobediència i resistència per a 10 independentistes.

I és en relació amb l’acció del 27 de setembre, i després de ser requerits per la justícia franquista espanyola, que tres independentistes van decidir reforçar el caràcter simbòlic de la seva protesta desobeint aquestes citacions i passant a la situació de crida i cerca.

Per ordre del Jutjat d’Instrucció núm. 3 de Barcelona els mossos d’Esquadra han procedit a detenir, aquesta matinada, en Robert, veí de Santa Perpètua. És probable que en les properes hores o propers dies sigui detingut en Norbert veí de Palau-Solità i Plegamans, l’Emili veí de Mollet ja va ser detingut el passat 12 de març. Hauran de passar forçadament per davant del jutge a qui declararan no tenir res a declarar davant d’una justícia il·legítima imposada per la força.

Des dels Grups de Suport, els CDR, Alerta Solidària i Decidim Ser, volem posar el focus no tant en la detenció i en l’operació policial en marxa sinó en el conjunt de la desproporcionada actuació dels aparells de l’Estat. Responen de manera extremadament contundent contra senzilles accions de protesta simbòlica. El contingut independentista de les accions és el que realment determina la ràpida, eficaç i contundent actuació de policia, fiscalia i tribunals. En un context de clara excepcionalitat política, els drets civils més elementals estan sent objecte de revisió i judici constant, sempre a la baixa, en detriment de la llibertat civil i el dret de participació política.

És lamentable, una vegada més, la col·laboració activa en tot aquest engranatge repressiu dels cos dels Mossos d’Esquadra però més alarmant és el silenci còmplice de qui en té la responsabilitat política directa i es fa dir, alhora, govern independentista.

Quan la repressió pica a tort i a dret, amb duresa i sense miraments, les actituds coherents dels resistents obtenen el màxim sentit i han de rebre de totes nosaltres la gratitud i el compromís ferm de seguir el mateix combat.

Cada dia, resistir, avançar!

Palau-Solità i Plegamans,

25 de març de 2019

Els mossos detenen un veí de Santa Perpètua i en cerquen un més per l’acció d’asseure’s a les portes del TSJC

Tres independentistes, membres de diferents CDRs, van desobeir l’ordre dels jutjats per anar a declarar en qualitat d’imputats per l’acció duta a terme davant la seu del TSJC, a Barcelona. La darrera citació era prevista per a l’11 de febrer.

Els delictes que se’ls imputen són els de desobediència i resistència per haver desatès l’ordre dels Mossos d’Esquadra de desallotjar l’entrada de la seu del TSJC, durant l’acció que va tenir lloc el passat 27 de setembre. Unes 100 persones van asseure’s a les escales del davant del Palau de Justícia. L’objectiu de la protesta era denunciar la desproporcionada petició fiscal, amb penes de fins a 2 anys de presó, per a 13 de de les 14 persones detingudes en una acció idèntica que havia tingut lloc el 23 de febrer del mateix any. L’actuació dels Mossos no es va fer esperar i comportà el desallotjament dels concentrats i l’arbitrària identificació de set de les activistes. Finalment, dels informes policials se’n van desprendre les actuacions de la fiscalia i la imputació de delictes de desobediència i resistència per a 10 independentistes.

I és en relació amb l’acció del 27 de setembre, i després de ser requerits per la justícia franquista espanyola, que tres independentistes van decidir reforçar el caràcter simbòlic de la seva protesta desobeint aquestes citacions i passant a la situació de crida i cerca.

Per ordre del Jutjat d’Instrucció núm. 3 de Barcelona els mossos d’Esquadra han procedit a detenir, aquesta matinada, en Robert, veí de Santa Perpètua. És probable que en les properes hores o propers dies sigui detingut en Norbert veí de Palau-Solità i Plegamans, l’Emili veí de Mollet ja va ser detingut el passat 12 de març. Hauran de passar forçadament per davant del jutge a qui declararan no tenir res a declarar davant d’una justícia il·legítima imposada per la força.

Des dels Grups de Suport, els CDR, Alerta Solidària i Decidim Ser, volem posar el focus no tant en la detenció i en l’operació policial en marxa sinó en el conjunt de la desproporcionada actuació dels aparells de l’Estat. Responen de manera extremadament contundent contra senzilles accions de protesta simbòlica. El contingut independentista de les accions és el que realment determina la ràpida, eficaç i contundent actuació de policia, fiscalia i tribunals. En un context de clara excepcionalitat política, els drets civils més elementals estan sent objecte de revisió i judici constant, sempre a la baixa, en detriment de la llibertat civil i el dret de participació política.

És lamentable, una vegada més, la col·laboració activa en tot aquest engranatge repressiu dels cos dels Mossos d’Esquadra però més alarmant és el silenci còmplice de qui en té la responsabilitat política directa i es fa dir, alhora, govern independentista.

Quan la repressió pica a tort i a dret, amb duresa i sense miraments, les actituds coherents dels resistents obtenen el màxim sentit i han de rebre de totes nosaltres la gratitud i el compromís ferm de seguir el mateix combat.

Cada dia, resistir, avançar!

Santa Perpètua de la Mogoda

20 de març de 2019

Els mossos detenen un veí de Mollet i en cerquen dos més per l’acció d’asseure’s a les portes del TSJC

Tres independentistes, membres de diferents CDRs, van desobeir l’ordre dels jutjats per anar a declarar en qualitat d’imputats per l’acció duta a terme davant la seu del TSJC, a Barcelona. La darrera citació era prevista per a l’11 de febrer.

Els delictes que se’ls imputen són els de desobediència i resistència per haver desatès l’ordre dels Mossos d’Esquadra de desallotjar l’entrada de la seu del TSJC, durant l’acció que va tenir lloc el passat 27 de setembre. Unes 100 persones van asseure’s a les escales del davant del Palau de Justícia. L’objectiu de la protesta era denunciar la desproporcionada petició fiscal, amb penes de fins a 2 anys de presó, per a 13 de de les 14 persones detingudes en una acció idèntica que havia tingut lloc el 23 de febrer del mateix any. L’actuació dels Mossos no es va fer esperar i comportà el desallotjament dels concentrats i l’arbitrària identificació de set de les activistes. Finalment, dels informes policials se’n van desprendre les actuacions de la fiscalia i la imputació de delictes de desobediència i resistència per a 10 independentistes.

I és en relació amb l’acció del 27 de setembre, i després de ser requerits per la justícia franquista espanyola, que tres independentistes van decidir reforçar el caràcter simbòlic de la seva protesta desobeint aquestes citacions i passant a la situació de crida i cerca.

Per ordre del Jutjat d’Instrucció núm. 3 de Barcelona els mossos d’Esquadra han procedit a detenir, aquest matí, l’Emili, veí de Mollet. És probable que en les properes hores o propers dies siguin detinguts també un veí de Palau-Solità i Plegamans i un altre de Santa Perpètua de Mogoda. Hauran de passar forçadament per davant del jutge a qui declararan no tenir res a declarar davant d’una justícia il·legítima imposada per la força.

Des dels Grups de Suport, els CDR, Alerta Solidària i Decidim Ser, volem posar el focus no tant en la detenció i en l’operació policial en marxa sinó en el conjunt de la desproporcionada actuació dels aparells de l’Estat. Responen de manera extremadament contundent contra senzilles accions de protesta simbòlica. El contingut independentista de les accions és el que realment determina la ràpida, eficaç i contundent actuació de policia, fiscalia i tribunals. En un context de clara excepcionalitat política, els drets civils més elementals estan sent objecte de revisió i judici constant, sempre a la baixa, en detriment de la llibertat civil i el dret de participació política.

És lamentable, una vegada més, la col·laboració activa en tot aquest engranatge repressiu dels cos dels Mossos d’Esquadra però més alarmant és el silenci còmplice de qui en té la responsabilitat política directa i es fa dir, alhora, govern independentista.

Quan la repressió pica a tort i a dret, amb duresa i sense miraments, les actituds coherents dels resistents obtenen el màxim sentit i han de rebre de totes nosaltres la gratitud i el compromís ferm de seguir el mateix combat.

Cada dia, resistir, avançar!

Mollet del Vallès

12 de març de 2019

S’arxiva de nou la querella contra Maria Rovira, regidora de la CUP Barcelona per injúries als cossos policials

L’Audiència Provincial de Barcelona decideix arxivar, un any després que ja fos arxivat pel Jutjat d’Instrucció núm. 29 de Barcelona, el procediment judicial que acusava la regidora de la CUP-Capgirem Barcelona, Maria Rovira, d’injúries als cossos i forces de seguretat com a conseqüència d’haver afirmat durant el Ple Extraordinari del Consell Municipal de Barcelona, en el que es debatia la proposta de concedir medalles al mèrit cívic per la Guàrdia Urbana i els Mossos d’Esquadra per la seva actuació a l’atemptat terrorista del 17 d’agost: “Tenim uns cossos de Seguretat de l’Estat que no han canviat gens”, “No dubtem de la valentia i honestedat de moltes de les persones que són membres de les diferents Forces i Cossos de Seguretat de l’Estat i del seu compromís amb la vida i la justícia que tenen, malgrat que els Cossos com a tal, tenen una funció socialment repressiva i compromesa amb l’ordre vigent, un ordre vigent injust”. “La impunitat que impera a la Guàrdia Urbana de Barcelona, braç executor del racisme institucional als carrers” i “Es proposa reconèixer mèrits als Mossos d’Esquadra sense posar en dubte l’execució extrajudicial de set persones, i sembla que sense complexos, seguint la lògica de l’ull per l’ull i al final totes cegues, elevant la categoria d’herois als qui ostenten el monopoli de la violència”.

Aquest procés judicial es va iniciar l’any 2018 a instàncies de tres sindicats policials, SAPOL, SPC i CSIF, i el vistiplau de la fiscalia. Una vegada arxivat el cas al Jutjat d’Instrucció núm. 29 de Barcelona el Sindicat de Policies de Catalunya (SCP) va presentar un recurs d’apel•lació a l’Audiència Provincial de Barcelona que tenia per objecte silenciar la veu contra les males pràctiques policials, atacant frontalment la llibertat d’expressió. Pretenien fer delictiva expressions tals com que “la guàrdia urbana és el braç executor de les polítiques racistes de l’Ajuntament”. Tanmateix, l’Audiència Provincial de Barcelona ha considerat, tal com havíem posat de manifest, que les expressions usades per la Maria Rovira al ple no són sinó una mostra de l’exercici de la llibertat d’expressió marcades pel mandat com a regidora de la Candidatura d’Unitat Popular: “l’evident voluntat política d’oposar-se a les mencions honorífiques proposades exclou la concurrència d’una clara intenció d’injuriar uns cossos i forces de seguretat que denuncia com a mantenidors d’un ordre social injust, a aquest va dirigit en últim terme la seva diatriba ideològica”.

La CUP-Capgirem Barcelona i Alerta Solidària volem celebrar l’arxiu del procediment, ja que entenem que l’exercici de la llibertat d’expressió no pot ser perseguit penalment, i menys quan es tracta de la denúncia cap a uns cossos policials repressius. Alhora condemnem i volem denunciar públicament l’ús instrumental del sistema penal per part dels sindicats policials, amb la intencionalitat de fer callar aquelles persones que denuncien les seves males pràctiques, intentant posar llums on hi ha ombres.

No callarem!

Barcelona, 15 de març de 2019

La xarxa antirepressiva s’enforteix malgrat la intensificació de la repressió policial

Aquest dijous 21 de febrer ha suposat un salt qualitatiu en la capacitació de promoure i materialitzar una Vaga General al marge i, fins i tot en contra, de les centrals sindicals majoritàries UGT i CCOO. I a jutjar per l’actuació policial podem deduir que a l’Estat no li fa cap gràcia que el poble s’escapi de les eines institucionalitzades amb les que ens ha pretès tenir eternament sotmeses. Hem escapat un poc més del seu control per seguir bastint l’alternativa que serà, més aviat que tard, el fonament de la República anhelada.

La nova ordre: identificacions a tort i a dret

En les mobilitzacions que hi ha hagut d’ençà de l’inici del procés judicial a Madrid hem comprovat un canvi en l’operativa dels Mossos d’Esquadra. A diferència d’altres jornades de manifestacions, en què les identificacions dels manifestants se cenyien a aquelles qui de manera més o menys argumentada se’ls podia atorgar cert grau de responsabilitat en la organització de la mobilització, des de fa una setmana i especialment avui, dia de Vaga General, les identificacions han estat provocades, buscades, massives, afectant a tota mena de persones, significació organitzativa, edats i arreu del territori.

El nombre de persones identificades s’eleva a 338. Xifra molt superior a la d’altres jornades i que contrasta amb la xifra proporcionalment baixa de 4 detencions (2 a Tarragona, 1 a Barcelona i 1 a Gurb). Sense oblidar les nombroses intervencions policials, contundents, que han causat nombroses persones ferides sense comptabilitzar.

Les identificacions, sovint acompanyades d’escorcolls, serveixen per engrossir els fitxers polítics, sistemàticament negats però evidenciats més d’una vegada en diferents processos judicials. I són l’aposta preferida del poder quan el que vol és combatre en una lluita de fons amb repressió poc visible, dita de baixa intensitat: rere una identificació hi ha sempre l’amenaça de la sanció o l’enjudiciament judicial. No és però una novetat, més aviat ja és una estratègia vella i coneguda. El que sí que sobta és la intensificació amb la que el cos autonòmic policial s’ha abocat ara a recopilar les dades de ciutadans que simplement es mobilitzen per denunciar allò que ara han acabat patit en primera persona: la repressió política, la persecució de les llibertats d’expressió i de manifestació.

El govern resulta ser efectiu, per tant, en l’aplicació de la repressió política. Distanciant-se cada dia més del que havia de ser l’objectiu alliberador per esdevenir el principal sabotejador contra les accions i manifestacions del seu propi poble.

Però de tot se n’aprèn i del dia d’avui també toca destacar l’enfortiment de la xarxa antirepressiva que ha funcionat amb quasi completa perfecció, en plena cobertura arreu del territori i amb respostes ràpides i ben coordinades. Som en un bon punt de partida per construir autèntiques eines de contra poder popular capacitades per a respondre autònomament a la repressió. I això, segur, els fa molta por.

Preparem des d’ara la propera Vaga General. Que res ens aturi! Anem pel bon camí!

Barcelona, a 21 de febrer de 2019

Arxivada la causa de manifestació il·lícita per la marxa contra el jutge Llarena a la Cerdanya

El passat dijous vam rebre la interlocutòria d’arxiu de la causa oberta contra el company del CDR Cerdanya que ha estat perseguit els darrers mesos per una acusació de manifestació il·lícita, per una caminada-xocolatada organitzada pel CDR. En aquesta s’hi denunciava l’empresonament del govern català i dels presidents d’Òmnium i l’ANC.

A principis de novembre es va rebre la primera citació en que s’informava que el membre del CDR era investigat per injúries al jutge Llarena. Entenent que es tractava d’un cas més de persecució política i criminalització de l’independentisme, des del CDR es va decidir desobeir la citació judicial assumint-ne totes les conseqüències. Dies més tard, es rebia la segona citació, on s’especificava llavors que la investigació era per manifestació il·lícita. Ferms en el nostre compromís es va continuar amb la determinació de desobeir qualsevol requeriment judicial.

Finalment, el jutge va emetre una ordre de detenció cap al nostre company que es va materialitzar el passat set de febrer, amb un arrest a la ciutat de Vilanova i la Geltrú per part dels Mossos d’Esquadra, amb posterior posada a disposició judicial, i amb la negativa constant del membre del CDR a declarar ni col·laborar amb la farsa de justícia espanyola. 

En aquests moments encara hi ha la possibilitat que la Fiscalia recorri aquest arxiu i cal recordar que és per la seva insistència que el Jutjat d’Instrucció núm. 1 de Puigcerdà va engegar, contra el seu criteri, aquest despropòsit d’investigació de clara intencionalitat repressiva de l’independentisme. El pretext era la suposada participació en la marxa d’una persona aliena al CDR a qui els mossos haurien identificat al costat de la mobilització portant alguna mena d’arma blanca. Curiosament però, aquesta relació que estableix la fiscalia entre individus portadors d’armes i la conseqüent repressió a qui organitza la mobilització no es dona mai en les concentracions de signe feixista. Notòries són les intervencions de tota mena d’armes quan s’escorcolla els assistents a les marxes del Dia de la Hispanitat i clamorós és el silencia que guarda llavors la fiscalia. Un clar exemple més de la parcialitat de l’aparell de justícia espanyola.

Des del CDR Cerdanya continuarem defensant la llibertat del poble català, l’alliberament dels ostatges presos a l’Estat espanyol i el lliure retorn de tots i totes les exiliades. No cedirem davant de la persecució i continuarem desobeint tants cops com calgui per continuar denunciant l’assetjament judicial que pateix l’independentisme.

A Puigcerdà, Països Catalans,

18 de febrer de 2019

Arxivada la causa del tall de les Vies a l’Estació de Sants durant la vaga general del 8N

En un dia en que estem assistint a la Segona sessió del Judici de Vergonya en el Tribunal Suprem de l’Estat espanyol, ens ha estat notificada la Interlocutòria, que no és ferma, dictada pel Jutjat d’Instrucció 24 de Barcelona mitjançant la qual acorda l’arxiu de la causa contra les 9 companyes investigades per haver tallat les vies de l’AVE de Sants durant la Vaga General al Principat del 8 de novembre de 2017. La decisió no pot ser més oportuna. En uns dies que escoltarem com davant del Tribunal Suprem, s’intenta imposar per part del Poder Judicial, policial i mitjans de comunicació, un relat sobre una suposada violència, sobre tumults i rebel·lions.

Avui però, i gràcies a la fermesa de les companyes investigades, que en cap moment han reconegut la legitimitat dels Tribunals espanyols, han forçat que s’acordi l’arxiu d’aquesta causa, que mai hauria d’haver existit. El Jutjat d’Instrucció 24 de Barcelona ha dictat una interlocutòria en la que de forma clara, estableix que dels fets denunciats pels Mossos d’Esquadra, malgrat els seus nodrits informes emesos per la Brigada d’Informació, no constitueixen cap delicte.

Aquell 8N vam fer bullir els carrers de dignitat i fermesa, de determinació i coherència, defensant els drets que tenim com a classe i com a poble. Vam sortir determinades a defensar allò que vam guanyar a les urnes el primer d’Octubre, posant el cos contra la violència policial. I el 8N moltes vam ser les que posàrem el cos contra les porres, aquest cop no de la Guàrdia Civil o Policia Nacional, sinó contra la dels Mossos d’Esquadra.

Volem recordar que la causa contra les 9 companyes investigades per l’ocupació de les vies de l’AVE a Sants durant la vaga general del 8N de 2017, ho van ser, així com passa en totes i cada una de les dates en que la gent s’ha mobilitzat en la defensa dels nostres drets col·lectius, gràcies als Mossos d’Esquadra: diligències d’investigació i atestats emesos d’ofici per part només dels Mossos d’Esquadra; identificacions; detencions; imputacions; peritatges fisionòmics; seguiments a domicilis i llocs de treball i un llarg etcètera.

El 8N el Departament d’Interior de la Generalitat de Catalunya va ser impulsora d’un elevat nombre de causes judicials contra aquells que defensaven la voluntat popular de l’1O. Avui el cas de Sants es suma als arxius de les causes obertes contra veïns i veïnes imputades per haver fet Vaga el passat 8N. Veïns i veïnes de Girona, La Floresta, Igualada, Collbató, Tarragona, Torredembarra, El Vendrell, Barcelona, Sabadell, Ripoll, Vilanova i la Geltrú, Sant Pere de Ribes i un llarg etcètera de persones denunciades pels Mossos d’Esquadra per haver fet Vaga el 8N: més de 150 persones arreu del Principat van ser denunciades pels Mossos d’Esquadra arrel de la Vaga General del 8N davant dels Jutjats.

Des d’Alerta Solidària i des del Grup de Suport amb les encausades del 8N de l’Estació de Sants, celebrem que s’hagi acordat l’arxiu, però no per legitimació d’una decisió judicial, sinó per l’evidència, novament, que malgrat la repressió exercida per l’Estat espanyol i el Govern Efectiu de la Generalitat de Catalunya, no defallim ni defallirem. Continuarem defensant els Drets del Poble Treballador Català, a pas ferm, decidides, sense renúncies ni rebaixes, fins a guanyar la plena llibertat. Jo També Vaig Tallar les Vies! DecidimSer Lliures

Barcelona, Països Catalans, 13 de febrer de 2019

La repressió ultra el Suprem

Recordarem per sempre la data del 12 de febrer per l’inici de l’històric judici polític al Procés. Tothom va poder seguir al minut el que succeïa a sala especial del Tribunal Suprem gràcies al gran desplegament de mitjans que els les principals cadenes informatives hi van invertir.
Aquests esforços en difondre el que passava a Madrid van comportar, però, un clamorós silenci respecte el que va passar aquí.

Balanç repressiu: identificacions, citacions i agressions feixistes

Les accions de CDRs es van saldar amb diverses persones identificades. Com les 2 de les Corts, les 48 per l’acció davant la fiscalia i les 7 de darrera hora del vespre a Sabadell. Totes elles a mans dels Mossos d’Esquadra del Conseller Buch.

Però d’altra banda es va intensificar la repressió més discreta, la de la citació a jutjats, la de la visita per sorpresa d’agents policials a casa o a la feina: com les 2 que agents de la Policia Nacional van dur a terme a Sabadell; 2 més a Barcelona, fetes per Mossos d’Esquadra; i 2 més, també per agents del cos policial autonòmic, a Santa Perpètua de Mogoda.

L’atenció mediàtica està centrada, com és lògic, en el judici de Madrid. Però convé difondre, recordar i fer entendre, que la repressió de més baixa intensitat segueix inexorable la seva tasca per estendre la por entre la societat catalana. I que caldrà molta més mobilització i molta més participació dels qui fins avui no s’han aixecat encara del sofà per poder, no només assolir la llibertat anhelada, sinó escapar de l’espiral repressiva que amenaça de retallar per sempre els drets més bàsics de participació política i civil.

La desinhibició de l’ultra dreta és un avís del que ens espera si no som capaces de sobreposar-nos a tanta repressió. El darrer capítol: l’agressió, també ahir, 12 de febrer, al vespre, de 8 veïnes del Clot Camp de l’Arpa de Barcelona per part de dos feixistes embogits.

Arribats al punt on som ja no hi ha aturador ni punt de retorn. O perdem la por i ens organitzem per vèncer o serem esclaus del neofranquisme que s’albira.

Per la llibertat i contra tota la repressió política, organitza’t i lluita!

13 de febrer de 2019

Can Vies: absolts de l’acusació de fals testimoni que impulsava la fiscalia

 

El terratrèmol que provocà l’Ajuntament de Barcelona intentant arrencar el Centre Social Autogestionat Can Vies del teixit associatiu de Sants encara cueja. Malgrat que enguany es compliran els 5 anys d’aquell lamentable episodi, segueixen produint-se resolucions judicials que denoten la magnitud d’aquella sacsejada que causà una autèntica revolta popular durant diversos dies i diverses nits.

La fiscalia desbocada

El jutjat del Penal núm. 1 de Barcelona ha emès una sentència absolutòria contra dos veïns de la ciutat, contrariant el parer de la fiscalia, que els volia condemnats per fals testimoni. Aquest fet delictiu s’hauria comès durant un altre judici, realitzat el dia 17 de febrer de 2015, en què es jutjava una persona acusada de desordres públics i atemptat a l’autoritat, tot en relació als fets de maig de 2014 de resposta i suport a Can Vies.

La fiscalia, obtinguda una sentència condemnatòria contra el primer acusat, va decidir prosseguir la cacera de bruixes instant l’enjudiciament per fals testimoni d’aquells dos companys del primer que,  havent declarat en seu judicial, asseguraven no haver participat, cap d’ells, en cap mena de disturbis.

La darrera sentència tanca la polèmica donant per no acreditat el fals testimoni recordant a la fiscalia la confusió dels fets enmig de les protestes, les càrregues policials i les corredisses. Entén possible que la versió dels fets donada pels testimonis fos certa i alhora compatible amb la del policia que imputava el llançament d’objectes al primer condemnat. No n’hi ha prou amb la primera sentència condemnatòria per deduir que tot allò dit en seu judicial en el sentit contrari a la resolució del jutge hagi de ser fals, mentida o objecte de persecució penal. Aquest parer, tan simple i lògic, permet el normal funcionament dels jutjats ja que, al contrari, s’hauria d’imputar per fals testimoni a centenars de persones cada dia. Fet que comportaria no només el col·lapse dels tribunals sinó el terror judicial cap a tota persona cridada a declarar com a testimoni. Una espècies d’inquisició dels segle XXI a la qual la fiscalia es va abonar, desbocada del tot en la persecució sense límits ni escrúpols d’aquells qui van gosar defensar el projecte social alternatiu de Can Vies.

Des d’Alerta Solidària volem insistir en denunciar la desproporció de mitjans i mesures repressives que s’empren per a perseguir sempre els d’un costat, els que treballen per canviar-ho tot i des de baix, en evident contraposició a la laxitud, per no dir comprensió i empara, dels qui actuen violentament per a que res no canviï. El feixisme que actua als carrers i que patim cada dia no seria el mateix amb una fiscalia i uns tribunals imparcials. Ens toca ser-ne conscients i suplir aquesta mancança amb més organització popular i més força.

Seguim i seguirem!

Sants, Països Catalans, 8 de febrer de 2019