Porten a judici a un antic militant del SEPC per solidaritzar-se front els atacs repressius d’UPyD

El proper 18 de juny davant del Jutjat Penal núm. 5 de Barcelona es jutjarà un ex-militant del SEPC acusat de violació de domicili de persona jurídica i de lesions, al que es demana una pena de 4 anys de presó per part del ministeri Fiscal, i de 2 anys i un dia per part de l’acusació particular i 5.040 euros en concepte de responsabilitat civil, per haver mostrat el seu rebuig l’any 2013 als intents d’UPyD d’empresonar cinc companys, i defensar la llengua.

El 5 de març de l’any 2010 durant una visita de Rosa Díez a la Universitat Autònoma de Barcelona, un grup d’estudiants va mostrar el seu rebuig a la presència de la líder d’UPyD al campus universitari, com a conseqüència dels seus discursos contra la llengua catalana proferits en aquella època. Aquests fets van fer que cinc estudiants s’enfrontessin cadascú a penes de fins a 6 anys i mig i 22 mesos de pena multa per les peticions de l’acusació popular exercida pel ara desaparegut partit d’extrema dreta.

Tres anys més tard, el 28 de novembre de 2013, en una onada de solidaritat amb les companyes de la UAB, i en defensa de la llengua, van portar a que arreu dels Països Catalans es mostrés el suport a les companyes encausades sota el crit de “defensar la llengua no és cap delicte” en les seus del partit catalanofòbic.

Aquell judici va finalitzar amb una condemna al partit UPyD al pagament de les costes judicials fruit de la desproporció i falsedat de les seves imputacions.

Tanmateix la solidaritat contra aquesta persecució judicial va comportar que una trentena de persones, a Barcelona, es van haver d’enfrontar a un procediment judicial que ha durat més de cinc anys, en el qual només s’ha acabat acusant a en Quim, qui serà jutjat el proper 18 de juny.

Han passat molts anys de tots aquests fets, però els atacs a la nostra llengua i al dret a decidir el nostre propi futur segueixen sent una constant, sota diferents sigles i sota diferents noms. També n’és una constant la persecussió judicial al dret a la protesta. Però, al 2010, al 2013 i avui seguim dient el mateix: No tolerarem cap agressió al dret protesta i tampoc a la nostra llengua: Defensar la llengua no és cap delictee, és una obligació!

4 de Juny de 2019 Barcelona, Països Catalans

Plantar cara al feixisme, com desobeir al sistema que l’empara, no és cap opció sinó una obligació

Ahir, 16 de maig de 2019, quatre companyes independentistes van estar citades a jutjats pel Jutjat d’Instrucció núm. 12 per declarar, en qualitat d’imputades, per delictes de desordres públics.

El fets en qüestió són els que tingueren lloc el passat 29 de setembre de 2018, en l’encreuament de Via Laietana i plaça de l’Àngel, a Barcelona, quan es produí una topada entre manifestants antifeixistes i policies autonòmics en el marc de les protestes per la convocatòria de mobilització espanyolista per part del sindicat policial JUSAPOL. Les imatges d’aquells fets seran recordades per l’esclat de color a mode de festa “holi” malgrat que tot plegat acabés, de nou, amb els cops de porra indiscriminats dels “grisos” de sempre.

A part d’elles quatre, altres persones es van veure afectades per l’acció repressiva dels Mossos d’Esquadra o van patir ferides de diverses consideracions degut a les càrregues de la policia del “govern efectiu”.

Citades a declarar, ahir, van decidir no acudir als jutjats.

Desobeïm el requeriment judicial perquè ens sentim apel·lades per l’actitud digna i contestatària d’aquelles que van decidir fer front al feixisme, el passat dia 29 de setembre, tot denunciant la complicitat d’Interior en permetre aquella marxa infame, i perquè volem expressar així també la nostra solidaritat amb les que van rebre els cops de porra de les càrregues policials. L’única resposta que el sistema va donar davant l’exaltació ultra de la violència policial patida durant el referèndum del 1r d’octubre va ser, de nou, l’empara del feixisme i més violència policial.

El procés judicial que afrontem arrenca d’aquest context i amb invariables autors se’ns pretén jutjar ara a nosaltres. No als promotors del “a por ellos” i autors de la violència policial demofòbica i espanyolista del 1r d’octubre, sinó a les que ens enfrontarem a la hipocresia del poder. Per tot plegat, conseqüents i coherents, no podem sinó desobeir la imposada justícia espanyola i proclamar als quatre vents que el nostre compromís amb la llibertat i la lluita contra el feixisme continua i continuarà malgrat l’amenaça de la detenció i la coacció del procés judicial.

D’aquí uns dies vindran a picar a les portes de les nostres cases i ens detindran. No ens fan por. Perquè arribarà un dia en que no podran detenir a tot un poble. Arribarà un dia, simplement, que no podran.

No passaran!

Finalitza el judici contra “Controlades” relacionat amb la manifestació del Primer de maig de 2016

Aquesta setmana, després de 3 anys de procés judicial obert, vuit militants d’Arran acusades de coautoria en desordres públics i danys per participar a la manifestació del 1r de maig del 2016 en Barcelona han estat jutjades a l’Audiència Provincial els dies 13 i 15 de maig. Ara, ha quedat vist per sentència. És per això que des d’Arran i Alerta Solidaria volem fer un seguit de consideracions:

En primer lloc, constatar l’ús de fitxers policials il·legals per part de Mossos i el Departament d’Interior per identificar i posteriorment processar les vuit joves, amb l’objectiu de perseguir i criminalitzar la dissidència política. Durant aquests dos dies de judici oral Mossos ha utilitzat termes com sistemes informàtics per identificar persones i fitxer auxiliar per relacionar persones, no obstant això, la Sala no ha permès que les defenses de les vuit encausades fessin cap pregunta en relació a això. Tampoc ha permès que les encausades fessin al·lusions i expliquessin per què creuen que són jutjades.

En segon lloc, assenyalar l’incompliment dels requisits legals establerts en algunes de les proves presentades per Mossos. Diversos vídeos estan tallats, amb imatges en negre, sense data i hora de gravació, sense autoria i sense saber quina cadena de custòdia han seguit. Sense el respecte a la cadena de custòdia no es pot assegurar que els vídeos no hagin estat alterats o modificats.

En tercer lloc, posar de manifest que Fiscalia ha introduït un fet a les conclusions definitives que no constava en l’escrit d’acusació, això no ha permès a les defenses rebatre-ho durant el judici oral. En alguns moments del judici hem vist, per part d’algunes magistrades, una actitud contra les encausades i les defenses amb cares de desaprovació i frases en veu baixa com “¡Qué se callen ya!” És per tot això que constatem una evident aliança entre Mossos i Fiscalia durant tot el judici.

I per últim, i com a conclusió de totes les valoracions, insistir en què ens trobem davant d’un nou judici polític i un atac frontal al dret a la manifestació. L’ús de fitxers policials il·legals, el desproporcionat escrit d’acusació de Fiscalia i els impediments al dret a defensa durant el judici són alguns dels exemples més clars. Ara, després de tres anys de procés judicial, queda vist per sentència i sortim del judici amb la mateixa determinació i convicció amb què vam sortir als carrers el 1r de maig de 2016. Perquè la repressió no ens atura, perquè si ens toquen a una ens toquen a totes!

La Generalitat impulsa la petició de presó contra els qui defensaven la investidura promesa de Puigdemont el 30 de gener de 2018

El Tribunal Constitucional va vetar el ple d’investidura previst, per aquell 30 de gener de 2018, i que havia de comportar la restitució del President Puigdemont. Roger Torrent, d’ERC, va cedir a la pressió i va suspendre la sessió. La promesa d’uns i altres, de restituir la legalitat del govern legítim va quedar truncada i aplaçada. Lluny de fer-la efectiva, o almenys de reconèixer que ja no és la seva prioritat, avui es repeteixen hipòcrites i inconcretes promeses sense cap mena de credibilitat.

No només no s’ha restituït el govern sinó que a més es pretén portar a la presó a aquells qui van mobilitzar-se seguint les seves consignes. Ara, els lletrats de la Generalitat impulsen les acusacions als jutjats penals espanyols per acabar d’imposar el silenci que tant els incomoda.

El 30 de gener del 2018 milers de persones van mobilitzar-se al Parc de la Ciutadella de Barcelona per exigir la efectivitat de la promesa de restituir el President Puigdemont. Una d’aquestes persones, veïna de Solsona, és acusada ara d’haver posat una corda en una tanca del recinte del parc i d’haver propiciat una empenta a un mosso, sense causar cap mena de dany. Es troba immersa en un procés penal iniciada per la denúncia dels Mossos d’Esquadra i en el que la Generalitat li demana tres anys i 10 mesos de presó. Sumant-se a aquesta petició, la fiscalia ha formulat idèntics arguments i acusacions. Només falta ara la fixació de la data de l’enèsim judici polític contra un manifestant independentista.

És el món al revés, capitanejat pels qui no han sabut adreçar-se ni un sol moment a la ciutadania amb la sinceritat i la transparència que el moment reclama.

És l’evidència del pas del govern efectiu al govern repressiu.

Nosaltres no podem fer veure que res d’això no està passant. No deixarem mai soles les persones que havent defensat les institucions i llibertats catalanes es troben al punt de mira del sistema repressiu espanyol, menat per jutges de Madrid o funcionaris submisos al poder central com el Conseller Buch o el President Torra.

Serem, ara i sempre, en defensa de la República: ni un pas enrere!

La República és al carrer!

Treballadores del món, unim-nos!

El 1919, les treballadores de la Canadenca van dir prou amb una vaga que no es pot comprendre sense la unitat de la classe treballadora. Van aconseguir avenços indiscutibles, com la jornada laboral de vuit hores, pujades de sou i l’alliberament dels presos represaliats. Va ser una victòria de la qual tota la classe obrera en som hereves. Ha passat un segle des d’aleshores, i les necessitats de les classes populars han anat canviant, però, en canvi, els nostres drets laborals, no. Continuem enclavades en jornades setmanals de 40 hores -oficials-, tot i els canvis sociològics, logístics i del món del treball que ens obliguen a posar-nos dempeus i dir prou de nou. D’ençà que va esclatar, el 2007-2008, la farsa de la “crisi”, s’han allargat les jornades amb hores extres, sovint il·legals i impagades. Alhora, ha augmentat any rere any el nombre d’accidents laborals. El fet que als Països Catalans més de 167 persones perdessin la vida en accidents laborals l’any 2018 -un increment del 23% respecte al 2017- és la prova que l’explotació no només deteriora les nostres condicions de vida, sinó que, en molts casos, el capital disfressat de terrorisme patronal ens mata.

Volem jornades de 30 hores. La saturació del mercat laboral, els temps de desplaçament i els canvis socials pel que fa a les cures -que segueixen recaient sobre les dones- justifiquen sobradament que la classe treballadora aconsegueixi aquesta fita. Exigim una pujada del sou mínim a 1.200 €, amb pensions i prestacions que permetin unes vides dignes. També la millora de les condicions laborals, amb la fi de les ETT, els falsos autònoms i les falses cooperatives, un recurs constant per tapar l’explotació, així com per aïllar i dividir les treballadores dins les mateixes empreses.  Sense oblidar una reducció de l’edat de jubilació dels 60 anys i dels 55 per feines d’alt desgast físic, a fi de garantir una vellesa digna.

Les pujades sagnants del preu dels serveis bàsics que fa que n’urgeixi la nacionalització. La llum, el gas, l’aigua i internet no poden seguir sent un luxe que lucra grans fortunes. Però encara és més urgent la socialització de l’habitatge, els serveis d’educació i de sanitat, i la gestió des d’una visió global i integral de la vida, des del bressol fins a la mort.

Al març vam sortir al carrer i no ens oblidem de les nostres demandes: aspirem a una societat feminista i socialista. Hem de seguir lluitant cada dia per una societat sense violència masclista, on cap companya més sigui assassinada, maltractada o violada amb l’aixopluc de la justícia patriarcal. Exigim també la fi de la discriminació salarial, de contractació i de prestacions amb biaix de gènere, i que mai més les feines feminitzades siguin les feines més precaritzades. I reclamem el dret al nostre cos: posar fi a la seva mercantilització i a les pràctiques que l’exploten i el volen llogar amb fins sexuals o reproductius.

Serem lliures totes o no ho serem. Apel·lem a l’internacionalisme com a única eina per a la pau entre pobles i per a la fi del racisme, utilitzat pel capitalisme per treure’n més benefici a través de la doble o triple explotació. Davant d’això s’han de garantir els mateixos drets socials, polítics i laborals per a tota la població, indiferentment de la seva situació legal. Tombarem la llei d’estrangeria i tancarem els CIE.

Aquest any hem vist un augment de les mobilitzacions, moltes d’elles liderades per dones i col·lectius racialitzats, com ara la lluita contra la patronal de les càrnies a Esfosa o contra les empreses de telemàrqueting. També hem lluitat en les vagues per a l’educació pública i la sanitat primària, i en la del servei del 010 contra l’Ajuntament de Barcelona. Ens hem organitzat al sector social combatiu i a les clíniques veterinàries. La gran Vaga Feminista del 8 de Març o els clams per la remunicipalització dels serveis, entre d’altres, són mostres de l’espurna de les lluites sindicals, així com ho són les armilles grogues a la Catalunya Nord. També a la resta de l’estat francès, les treballadores del tèxtil de Bangladesh, les grans vagues de l’Índia i el Pakistan, la resistència palestina o veneçolana són exemple que estem davant d’un moviment global. L’alçament de moviments d’ultradreta al llarg del planeta ens avisa que avui, més que mai, la nostra lluita és la mateixa: tenim un enemic comú. El feixisme és una arma del sistema en crisi: combatem-lo arreu, combatem el capitalisme!

Treballadores del món, unim-nos!

L’Audiència Nacional jutjarà 47 ciutadanes basques per defensar els drets de les preses

EL DIA 16 DE SETEMBRE DONARÀ COMENÇAMENT UN NOU JUDICI A L’AUDIÈNCIA NACIONAL CONTRA 47 CIUTADANS I CIUTADANES BASQUES: LA FISCALIA DEMANA PENES DE FINS 600 ANYS EN TOTAL

Els i les encausades en el sumari 11/13 donem a conèixer aquesta primera valoració:

  • El judici contra les 47 persones que estem en aquest sumari donarà començament el dia 16 de setembre, i es prolongarà, com a mínim, durant tres mesos. Han transcorregut 5 i 6 anys des que ens va detenir la Guàrdia Civil; alguns de nosaltres vam ser empresonats, i
    tots hem estat encausats. En l’actualitat seguim en llibertat provisional, a l’espera de ser jutjats a l’Audiència Nacional espanyola.
  • Durant tots aquests anys hem estat conscients que en qualsevol moment ens veuríem davant un judici. Hem comparegut cada quinze dies en seu judicial, i ha pesat sobre nosaltres la prohibició de sortir de l’Estat espanyol. Aquesta situació ha condicionat les nostres vides, i també les del nostre cercle més proper, d’aquelles persones a les que
    volem, i ens volen. Nosaltres ens enfrontem a l’amenaça de la presó, i el nostre entorn a la de la nostra absència, la dispersió i el fantasma de tenir a la presó a una persona estimada. Per tant, no anem a negar que estem davant d’una dura situació.
  • Organitzar mobilitzacions en favor dels drets dels presos polítics bascos, tenir cura de la salut dels presos, defensar-los en jutjats, realitzar intermediació, ser familiars de presos i organitzar-nos per fer front a la dispersió. Aquestes han estat les tasques que hem realitzat i aquests són els fets que van a jutjar. Hem treballat en favor d’una causa justa, hem organitzat la solidaritat, hem reivindicat els drets humans, i hem treballat perquè els presos polítics bascos estiguin en els seus pobles. en tot moment hem obrat sota els nostres principis ètics i polítics.
  • Aquesta causa judicial nascuda a les clavegueres de l’Estat és una aberració jurídica i social. La nostra tasca ha estat totalment pública, i ha tingut uns objectius clars: que els drets dels i les preses polítiques basques siguin respectats, per consolidar d’una vegada una situació de pau i justícia a Euskal Herria.
  • A nivell mundial s’està produint una terrible involució i són innombrables les violacions de drets. La situació que els presos bascos pateixen ara per ara podria ser un clar exemple. Sense anar més lluny, el cas dels joves d’Altsasu i els successos de Catalunya ens mostren l’abast de la regressió i la persecució a la qual ens referim.
  • En vigílies del judici, vam anunciar que no romandrem immòbils. denunciarem la injustícia que suposa aquest judici on i quan sigui necessari. Volem recórrer aquest camí amb la resta de la ciutadania, ja que som les i els ciutadans la garantia més efectiva per canviar aquesta situació i avançar cap a la justícia.
  • Creiem en un futur nou, en la justícia. Volem una Euskal Herria sense cap tipus de violència. Invertirem la nostra capacitat i la nostra voluntat per a això, mitjançant la veritat, la empatia i la construcció de ponts.

La repressió no aturarà la lluita antifeixista

Avui s’ha acordat l’ingrés en presó preventiva per a una de les set companyes detingudes ahir en el marc de la manifestació antifeixista convocada al barri de Sants.

Ahir, al barri de Sants de Barcelona, el partit feixista VOX va fer un acte d’exaltació feixista, però es trobà amb un poble decidit a no permetre avançar el feixisme ni un pam.

Des d’Alerta Solidària volem assenyalar que per una banda, el “Govern” de la Generalitat de Catalunya, així com d’altres ens de caire local, novament ho van permetre, girant el cap i mirant a una altra banda, emperò centenars de persones amb valentia i fermesa, van decidir posar el seu cos per a defensar els carrers del feixisme, i d’aquells que l’emparen.

L’actuació del Govern a través del Departament d’Interior, novament davant del feixisme i de les seves proclames en fa ulls clucs, posa la catifa vermella per a que aquests puguin campar impunement pels nostres carrers. Novament hem vist com han posat tot el seu empeny al servei del feixisme enviant els Mossos d’Esquadra per a reprimir i criminalitzar l’antifeixisme.

Els feixistes tenen al seu servei un Govern tebi que no és capaç, ni té voluntat de combatre’l; tenen a nivell judicial qui els defensa mitjançant peticions com les que ha realitzat la Fiscalia avui, qui sistemàticament ha sol·licitat presó preventiva per les detingudes d’ahir; i tenen jutges que amb les seves decisions empresonen antifeixistes.

Repressió que es dona en un moment en que alguna mal anomenada esquerra roman amb sonors i intolerables silencis mentre critiquen aquells que combaten el feixisme, fins i tot criticant-los sota proclames de suposadament haver despertat el feixisme que mai havia dormit.

S’equivoquen si pensen que la seva repressió, malgrat les càrregues, les detencions i els empresonaments aturaran un poble decidit a ser lliure; continuarem lluitant per uns Països Catalans lliures i antifeixistes.

Seguirem defensant els nostres barris i viles, no deixant marge al feixisme ni aquells que l’emparen.

Tota la nostra solidaritat amb la companya antifeixista empresonada avui, als seus familiars i amics!

B arcelona, 31 de març de 2019

Set antifeixistes més detinguts i abocats a la maquinària judicial espanyola

Els mitjans de comunicació incideixen en els disturbis i en les topades entre antifeixistes i simpatitzants de VOX d’una banda, i entre els primers i els Mossos d’Esquadra de l’altra. Pintura, ous i un contenidor cremat. És el focus fàcil per identificar les causes de les set noves detencions practicades el dia d’ahir, a Barcelona, mentre tenia lloc el míting del partit d’ultra-dreta.

Però l’anàlisi simplista esquiva la complexa situació actual en la què, per enèsima vegada, el feixisme, que avança socialment i institucional, disposa de l’empara policial i judicial per dur a termes, amb perfecta impunitat, tota mena d’accions de difusió i apologia del discurs de l’odi, amenaces, destrosses i agressions.

Aquí és on cal fixar l’atenció de tots i totes nosaltres per copsar la dimensió del que va passar ahir. En aquesta dinàmica en la que l’Estat ens ha condemnat com a poble i com a societat i dins la qual actuen, en perfecta complementació, les estructures judicials, amb l’aparença d’una profilàctica imparcialitat que poc a poc s’evidencia falsa i hipòcrita, juntament amb la pressió dels ultres del carrer contra símbols, casals, ateneus i també contra persones compromeses amb la justícia i la llibertat nacional i social.

Nosaltres, militants de l’Esquerra Independentista, moviment polític sorgit en la nit del franquisme, que ha comprovat massa vegades la pervivència de les lògiques repressives del passat sota el maquillatge de la democràcia, reproduïdes per les institucions judicials, policials i mediàtiques espanyoles, i també catalanes, no podem oblidar aquells qui, havent sortit al carrer responent a les crides antifeixistes, es troben avui detinguts, i demà immersos en nous procediments judicials on ho tindran tot en contra per defensar el que sigui que hagin fet, deixat de fer o cregut necessari haver de fer.

Set detinguts més. Un d’ells menor d’edat. Amb acusacions que van des dels desordres públics, a les lesions i als atemptats a l’autoritat. Set nous calvaris judicials com a resposta pública, de l’Estat, a un petit problema d’ordre públic, la palla en l’ull aliè, que ens impedeix de veure el gros problema de veritat, l’auge del feixisme i els poders públics que l’emparen.

Nosaltres estarem amb totes elles, set noves víctimes del feixisme i de l’Estat espanyol. Set noves raons per combatre el poder i trencar d’una vegada per totes amb el sotmetiment al Regne d’Espanya.

Solidaritat, organització i resposta!!!

Els mossos detenen un veí de Palau-Solità per l’acció d’asseure’s a les portes del TSJC

Tres independentistes, membres de diferents CDRs, van desobeir l’ordre dels jutjats per anar a declarar en qualitat d’imputats per l’acció duta a terme davant la seu del TSJC, a Barcelona. La darrera citació era prevista per a l’11 de febrer.

Els delictes que se’ls imputen són els de desobediència i resistència per haver desatès l’ordre dels Mossos d’Esquadra de desallotjar l’entrada de la seu del TSJC, durant l’acció que va tenir lloc el passat 27 de setembre. Unes 100 persones van asseure’s a les escales del davant del Palau de Justícia. L’objectiu de la protesta era denunciar la desproporcionada petició fiscal, amb penes de fins a 2 anys de presó, per a 13 de de les 14 persones detingudes en una acció idèntica que havia tingut lloc el 23 de febrer del mateix any. L’actuació dels Mossos no es va fer esperar i comportà el desallotjament dels concentrats i l’arbitrària identificació de set de les activistes. Finalment, dels informes policials se’n van desprendre les actuacions de la fiscalia i la imputació de delictes de desobediència i resistència per a 10 independentistes.

I és en relació amb l’acció del 27 de setembre, i després de ser requerits per la justícia franquista espanyola, que tres independentistes van decidir reforçar el caràcter simbòlic de la seva protesta desobeint aquestes citacions i passant a la situació de crida i cerca.

Per ordre del Jutjat d’Instrucció núm. 3 de Barcelona els mossos d’Esquadra han procedit a detenir, aquesta matinada, en Robert, veí de Santa Perpètua. És probable que en les properes hores o propers dies sigui detingut en Norbert veí de Palau-Solità i Plegamans, l’Emili veí de Mollet ja va ser detingut el passat 12 de març. Hauran de passar forçadament per davant del jutge a qui declararan no tenir res a declarar davant d’una justícia il·legítima imposada per la força.

Des dels Grups de Suport, els CDR, Alerta Solidària i Decidim Ser, volem posar el focus no tant en la detenció i en l’operació policial en marxa sinó en el conjunt de la desproporcionada actuació dels aparells de l’Estat. Responen de manera extremadament contundent contra senzilles accions de protesta simbòlica. El contingut independentista de les accions és el que realment determina la ràpida, eficaç i contundent actuació de policia, fiscalia i tribunals. En un context de clara excepcionalitat política, els drets civils més elementals estan sent objecte de revisió i judici constant, sempre a la baixa, en detriment de la llibertat civil i el dret de participació política.

És lamentable, una vegada més, la col·laboració activa en tot aquest engranatge repressiu dels cos dels Mossos d’Esquadra però més alarmant és el silenci còmplice de qui en té la responsabilitat política directa i es fa dir, alhora, govern independentista.

Quan la repressió pica a tort i a dret, amb duresa i sense miraments, les actituds coherents dels resistents obtenen el màxim sentit i han de rebre de totes nosaltres la gratitud i el compromís ferm de seguir el mateix combat.

Cada dia, resistir, avançar!

Palau-Solità i Plegamans,

25 de març de 2019

Els mossos detenen un veí de Santa Perpètua i en cerquen un més per l’acció d’asseure’s a les portes del TSJC

Tres independentistes, membres de diferents CDRs, van desobeir l’ordre dels jutjats per anar a declarar en qualitat d’imputats per l’acció duta a terme davant la seu del TSJC, a Barcelona. La darrera citació era prevista per a l’11 de febrer.

Els delictes que se’ls imputen són els de desobediència i resistència per haver desatès l’ordre dels Mossos d’Esquadra de desallotjar l’entrada de la seu del TSJC, durant l’acció que va tenir lloc el passat 27 de setembre. Unes 100 persones van asseure’s a les escales del davant del Palau de Justícia. L’objectiu de la protesta era denunciar la desproporcionada petició fiscal, amb penes de fins a 2 anys de presó, per a 13 de de les 14 persones detingudes en una acció idèntica que havia tingut lloc el 23 de febrer del mateix any. L’actuació dels Mossos no es va fer esperar i comportà el desallotjament dels concentrats i l’arbitrària identificació de set de les activistes. Finalment, dels informes policials se’n van desprendre les actuacions de la fiscalia i la imputació de delictes de desobediència i resistència per a 10 independentistes.

I és en relació amb l’acció del 27 de setembre, i després de ser requerits per la justícia franquista espanyola, que tres independentistes van decidir reforçar el caràcter simbòlic de la seva protesta desobeint aquestes citacions i passant a la situació de crida i cerca.

Per ordre del Jutjat d’Instrucció núm. 3 de Barcelona els mossos d’Esquadra han procedit a detenir, aquesta matinada, en Robert, veí de Santa Perpètua. És probable que en les properes hores o propers dies sigui detingut en Norbert veí de Palau-Solità i Plegamans, l’Emili veí de Mollet ja va ser detingut el passat 12 de març. Hauran de passar forçadament per davant del jutge a qui declararan no tenir res a declarar davant d’una justícia il·legítima imposada per la força.

Des dels Grups de Suport, els CDR, Alerta Solidària i Decidim Ser, volem posar el focus no tant en la detenció i en l’operació policial en marxa sinó en el conjunt de la desproporcionada actuació dels aparells de l’Estat. Responen de manera extremadament contundent contra senzilles accions de protesta simbòlica. El contingut independentista de les accions és el que realment determina la ràpida, eficaç i contundent actuació de policia, fiscalia i tribunals. En un context de clara excepcionalitat política, els drets civils més elementals estan sent objecte de revisió i judici constant, sempre a la baixa, en detriment de la llibertat civil i el dret de participació política.

És lamentable, una vegada més, la col·laboració activa en tot aquest engranatge repressiu dels cos dels Mossos d’Esquadra però més alarmant és el silenci còmplice de qui en té la responsabilitat política directa i es fa dir, alhora, govern independentista.

Quan la repressió pica a tort i a dret, amb duresa i sense miraments, les actituds coherents dels resistents obtenen el màxim sentit i han de rebre de totes nosaltres la gratitud i el compromís ferm de seguir el mateix combat.

Cada dia, resistir, avançar!

Santa Perpètua de la Mogoda

20 de març de 2019