L’Audiència Provincial confirma la condemna d’un any de presó al vaguista Andreu Curto

L’AUDIÈNCIA PROVINCIAL DE BARCELONA CONFIRMA  LA CONDEMNA A 1 ANY DE PRESÓ A L’ANDREU CURTO BAIGES.

NO ENS ATUREM, CONTINUEM!

NI 4 ANYS, NI 1 DIA! PRESÓ PER DEFENSAR ELS DRETS DE TOTHOM?

ANDREU ABSOLUCIÓ!

 

La Secció Vuitena de l’Audiència Provincial de Barcelona ha ratificat la condemna al vaguista Andreu Curto Baiges com a responsable d’un delicte de danys i un delicte de coaccions, i l’absolució  del delicte de desordres públics.

Així doncs, es confirma la Sentència dictada pel Jutjat Penal núm. 13 de Barcelona que imposà la pena d’un any de presó i una pena multa de 4 mesos a raó de 7 € dia, així com el pagament de la responsabilitat civil de 1.268,53€ pel delicte de danys. A més, Andreu ha estat condemnat a pagar  la meitat de les costes judicials del primer judici, així com a la inhabilitació especial per al sufragi passiu durant el temps de la condemna.

El passat 5 d’octubre tingué lloc a la Ciutat de la Justícia de Barcelona el judici contra Andreu, per haver participat en la Vaga General del 29 de març de 2012 contra la reforma laboral i, més concretament,  per haver participat en el piquet del barri de Sants, al seu pas per l’Hotel Vinci, situat al carrer Consell de Cent núm 51 de Barcelona. El Fiscal demanava per aquests fets 4 anys de presó, sota les acusacions de delicte de danys, de coacció en relació als drets dels Treballadors i per desordres públics.

El Recurs d’Apel·lació de l’Andreu assenyalà que la declaració del responsable de l’hotel estava farcida de contradiccions respecte la primera declaració que va realitzar l’any 2012. Els Mossos d’Esquadra que varen declarar no eren presents a l’Hotel al moment dels fets i tampoc van aportar a l’expedient judicial una gravació de les càmeres de seguretat de l’Hotel on es podia observar la seqüència completa dels fets.

L’Audiència, valida que el Jutge penal obviés les impugnacions realitzades per la defensa, validant així la tesis del Jutge que en la Sentència arribà a afirmar literalment: “resulta irrelevante que el acusado fuera o no la persona que materialmente llevó a cabo el lanzamiento de las bengalas o las macetas”.

Novament la “Justícia” al servei del capital, novament la “Justícia” com a garant de la violació dels drets socials i de la lluita sindical.

Un nou capítol d’aquell piquet informatiu que va recórrer els carrers de Sants i que va anar engrossint la llarga llista d’imputacions que els Mossos d’Esquadra van anar elaborant contra les companyes que lluiten cada dia, des de molt abans de la Vaga.

Des dels Grups de Suport #AndreuAbsolució i Alerta Solidària no acceptem aquesta sentència. Davant de les seves condemnes, no ens aturarem en la defensa dels drets socials, continuarem denunciant la repressió i seguirem fent costat a l’Andreu en els dos judicis que encara té pendents del mateix dia de la vaga.  Tanmateix, volem agrair el suport i solidaritat de totes aquelles persones i col·lectius que ens  heu fet arribar tot el vostre escalf i estima,  perquè és amb el suport mutu i colze a colze com ens fem fortes per plantar cara a la seva repressió.

Conscients que davant d’aquest sistema injust, el poble treballador català no té més alternativa que lluitar per la plena llibertat, amb el cap ben alt i el puny tancat seguirem lluitant contra aquest sistema, contra la seva repressió i contra els seus executors!

Defensar el drets de tothom no és cap delicte!

 

Grup de Suport Contra la Repressió de les Terres de l’Ebre

Comissió Antirepressiva de l’Assemblea de Barri de Sants

Alerta Solidària

 

 

 

20 d’agost de 2018. Tortosa, Sants, Països Catalans

 

 

 

 

Una nova sentència reconeix l’abús policial però n’absol els policies causants per manca d’identificació

La Secció Segona de l’Audiència Provincial de Barcelona ha fet arribar a les parts la sentència relativa a les agressions patides per manifestants pro-Can Vies, la nit del 28 de maig de 2014.
En una llarga exposició la magistrada encarregada de la seva redacció, Mª José Magaldi Paternostro, s’esforça en desmuntar, poc a poc, la credibilitat de l’acusació, i els testimonis aportats (alguns veïns que veieren tot des dels seus balcons). Cerca reduir al mínim les lesions que, malgrat tot, constaten els diferents informes mèdics, que afirmen ser compatibles amb cops de porra. La magistrada ha d’acabar per admetre, dels relats aportats per les dues parts i dels fets contrastats per una sentència prèvia que conté la condemna contra els manifestants lesionats per llançament d’objectes, que les ferides només es van poder produir en el just interval en que els mossos es llancen contra aquells qui els llencen objectes i el moment en què ja són immobilitzats contra una paret i envoltat de furgons i agents policials.
Considerat provat que els manifestants llençaven objectes i que immediatament són detinguts, segons el propi relat policial, les fractures al nivell del parietal dret i a la piràmide nasal, és a dir, dues lesions contundents al cap, només poden respondre a l’impacte de les porres. Cops que són expressament prohibits pel reglament policial “en cap cas s’utilitzarà de dalt a baix ni sobre zones vitals del cos humà com el cap”..

El grup com a factor d’impunitat
La sentència conclou la lliure absolució dels agents acusats tot i reconèixer la responsabilitat subsidiària de la Generalitat que haurà d’assumir les indemnitzacions corresponents per un acte il·lícit i culpable d’agents del seu cos policial. Però que, i una vegada més, troben en la complicitat de l’actuació corporativa, la impunitat absoluta. Agents culpables de fet però indemnes a l’acció de la justícia, innocents de dret. Lliures d’investigacions internes i de cap mena de retret administratiu. Un problema que es reitera en el temps i que obté per part de les autoritats polítiques avals i blindatges. La lluita de les entitats promotores de drets humans per la identificació efectiva dels agents ha estat històricament bandejada, tot transmetent alhora la consigna de la carta blanca a l’abús policial.

Els fruits del judici
La sentència, que sembla resignar-se a contra cor, a haver de reconèixer les lesions, no és evidentment el millor del procés judicial que tot just ara es clou. La implicació dels mateixos ferits, el seu entorn familiar i d’amistats, amb nombrosos actes de suport als respectius pobles i també a Can Vies, a Sants, palesen la voluntat de seguir treballant en la implicació política i social malgrat la repressió soferta i l’amenaça que aquesta es repeteixi. La determinació per seguir defensant allò just contra la imposició del més fort. La defensa d’uns barris vius i participatius. En front del desert del ciment al servei del turisme i l’especulació.

Dos mossos condemnats a sis mesos de presó per apallissar tres manifestants durant #EfecteCanVies

Quatre anys després de l’intent de desallotjament del Centre Social Autogestionat Can Vies al barri de Sants, hem conegut la sentència contra la unitat dels Mossos d’Esquadra que va apallissar tres nois a un portal de Plaça de Sants. La jutgessa condemna a dos Mossos d’Esquadra a sis mesos de presó i inhabilitació per un delicte de lesions causades amb instrument perillós i a un tercer per una falta de lesions, en canvi, no condemna la resta d’agents al desconeixer quins són exactaments al implicats.
La sentència deixa ben clar que els Mossos van utilitzar les defenses com a arma ofensiva, sabent el dany que estaven causant sense justificació i impedint que els agredits puguessin sortir del portal.

Aquesta sentència ens deixa amb un sabor agredolç, ens dóna una mica d’esperança perquè, encara que insuficient, poques vegades s’aconsegueix una condemna. Al mateix temps, denunciem el corporativisme i la impunitat amb la que treballen els cossos policials que impedeixen en la majoria de casos condemnar a tots els agents implicats en les agressions. Per aquesta raó, interposarem un recurs perquè els greus fets que suceïren aquell dia, on tots els agents van participar activa o passivament en les lesions, fan que no poguem restar de braços creuats.

Com hem demostrat moltes vegades, aquestes agressions no aconseguiran aturar la lluita que, en aquest cas, va aturar el desallotjament després de diversos dies de repressió policial que va finalitzar amb 86 detingudes i desenes de manifestants ferits.

Can Vies continua omplint de vida el barri de Sants.
Alerta Solidària
Sants, 05 de Juny de 2018.

Ceivar fa 15 anys! Tot el nostre suport a l’organització germana de Galícia!

Ens plau aprofitar els 15 anys de l’organització antirepressiva gallega, Ceivar, per fer arribar una petita mostra del nostre compromís solidari i internacionalista, i alhora per donar a conèixer l’existència d’aquesta entitat, persistent i resistent, contra l’ocupant espanyol, que clama per la llibertat dels presos i presses independentistes gallegues.

Les companyes de Ceivar, com no podia ser d’una altra manera, celebren el seu aniversari amb noves expressions de solidaritat antirepressiva. Avui, compartides a la xarxa, en suport al Poble Català!

 

 

 

Felicitats per aquests 15 anys de tanta feina i tan ben feta!

Ceivar és part del moviment d’alliberament nacional gallec, en lluita per la independència, el socialisme i el feminisme. Van néixer per donar veu a qui no la te, a les silenciades, a les maltractades, a les menyspreades, a les que Galeano definia com “las nadie: las hijas de nadie, las dueñas de nada”.

Des dels Països Catalans, hem volgut expressar el nostre reconeixement a la seva lluita i vàrem situar, al bell mig de plaça Catalunya de Barcelona, una pancarta per recordar la repressió política que pateix Galícia. Malauradament també per la via de l’empresonament de les seves lluitadores per la llibertat.

 

 

Carta de Ceviar:

La lluita per la independència ha portat al nostre país a tenir durant dècades presos i preses; dones i homes, bones i generoses que han donat el millor de si mateixes, per la convicció de que un altre mon és possible i que per aconseguir-lo és necessària la resistència del nostre poble.

A dia d’avui, quatre homes i una dona continuen a la presó. Espanya els aplica la dispersió penitenciària mantenint-los en centres allunyats a centenars de quilòmetres de les seves llars. Això obliga als familiars i amistats a recórrer tots els caps de setmana llargues distàncies en cotxe posant en risc les seves vides. La dispersió és il·legal, Espanya vulnera la seva pròpia llei allunyant de forma sistemàtica a aquestes persones per les seves idees, en un acte de venjança contra els seus éssers estimats i contra elles mateixes.

L’octubre de 2015, nou militants de Causa Galiza (organització política independentista), van ser detinguts acusats de formar part de Resistencia Galega; alliberats passats tres dies a Madrid en mans de la Guàrdia Civil i a dia d’avui continuen esperant judici amb càrrecs.

Per defensar els drets de les ciutadanes i ciutadans d’aquest país, Galícia, a expressar-se lliurement, per defensa a les persones preses per la seva ideologia política i per posar de manifest que son presos i preses polítiques, tres militants de Ceivar van ser detinguts l’any passat acusats d’enaltiment del terrorisme, després de la celebració d’un acte de benvinguda a un ex-pres.

Malgrat aquests obstacles i dificultats, continuem endavant amb la mateixa il·lusió, alegria i convicció del primer dia. Pas a pas, posant fil a l’agulla, escrivint la nostra història al costat de tots i cadascun dels pobles del mon en resistència.

Presentes en cada crit de llibertat.

La victòria és nostra!

Comunicat públic davant la sanció rebuda per un company d’Estrela Roja de Benimaclet i la COS

El passat 26 de març, durant la concentració convocada per la plataforma valenciana Solidaritat amb Catalunya, i a la qual hi participaven, entre altres, Estrela Roja de Benimaclet i companyes i companys de la COS, la policia nacional va identificar de forma injustificada diversos companys nostres. Identificació durant la qual els membres del cos policial es varen negar a identificar-se en el seu torn. Dies després, es va rebre una multa de 601 €.

 

Davant aquesta situació de repressió i persecució cap a militants independentistes, des d’Estrela Roja de Benimaclet i la Coordinadora Obrera Sindical – COS, amb la col·laboració i el suport d’Alerta Solidària, volem manifestar públicament:

 

  1. El nostre rebuig a aquesta sanció, i a qualsevol altra que puga rebre qualsevol activista social, sindical i/o polític per la seua activitat i militància, emparada pel nou codi penal de l’estat espanyol i l’anomenada Llei Mordassa.
  2. El nostre suport i solidaritat incondicionals amb el company sancionat.
  3. El nostre compromís en continuar lluitant per la derogació d’aquesta legislació absolutament injusta i antiobrera, que només busca perseguir i callar tota forma de protesta social i política contra aquest règim totalitari.
  4. La nostra solidaritat i suport cap a totes les persones preses per lluitar i defensar els drets personals, socials, nacionals i internacionals de totes les persones treballadores.

 

Per últim, comuniquem que ens els propers dies farem públiques les convocatòries i accions solidàries que posarem en pràctica per defensar el nostre company.

 

No ens faran callar! Prou de repressió!

Llibertat presos i preses polítiques!

 

16/05/2018

València, l’Horta, País Valencià, Països Catalans.

 

Alerta Solidària

Coordinadora Obrera Sindical – COS (membre de la Federació Sindical Mundial)

Estrela Roja de Benimaclet

El Tribunal Constitucional inadmet a tràmit el recurs d’empara presentat per la defensa de Valtònyc

Com era d’esperar, la més alta instància jurídica de l’estat ni tan sols ha entrat a valorar la flagrant vulneració del dret a la llibertat d’expressió i el dret a la lliure creació artística en què es basava la defensa d’en Josep. Tot i ser una clara mostra del nivell i de la baixa qualitat de la justícia espanyola que no ens sorprèn en absolut, no és una mala notícia, ja que aquesta decisió ens obre la porta per acudir al Tribunal de Drets Humans a Estrasburg on des d’un principi esperàvem obtenir un procediment objectiu i amb totes les garanties, a més de tenir la sentència definitiva molt més aviat.

Hem de tenir present, però, que a partir del pròxim dilluns 14 de maig, l’Audiència Nacional podrà dictar l’auto d’entrada a presó per haver-se exhaurit el termini d’un mes que s’havia donat a la defensa d’en Josep per tal d’acreditar que el Tribunal Constitucional havia suspès l’execució de la pena. Per tant, cal continuar atents perquè la detenció i entrada a presó de Valtònyc pot ser en qualsevol moment.

Des del Grup de Suport i Alerta Solidària vos animam a continuar denunciant i a mantenir activa la mobilització social com hem fet fins ara. Cal tenir en compte, que hem aconseguit alçar tot un moviment de solidaritat que ha servit per desemmascarar un estat feble, decadent i asustat, que només amb la repressió i la censura aconsegueix imposar-se i sobreviure. És l’hora de fer-lo caure i això només passarà si ens mantenim ferms i en la convicció que la responsabilitat és nostra i no val deixar perdre l’ocasió.

LLIBERTAT VALTÒNYC!

Primera victòria judicial sobre el feixisme de SCC

Avui, després de més d’un any de procés judicial, hem conegut la sentència del judici de l’Arnau.

Fa més d’un any, Societat Civil Catalana va decidir denunciar a l’Arnau, un estudiant independentista i antifeixista de la Universitat Autònoma de Barcelona. La pressió judicial de SCC contra l’Arnau, ha estat desproporcionada des d’un principi, fins al punt d’intentar-lo acusar dels delictes de coaccions amb agreujant ideològic i de pertinença a organització criminal.

D’aquesta manera SCC demanava un judici on s’acusés l’Arnau de delictes suficients perquè pogués entrar a presó, una mostra més de la persecució política i judicial que des de fa temps practica SCC al nostre campus. El judici es va celebrar als jutjats de Cerdanyola el passat 2 de maig i finalment EL JUTGE HA ABSOLT L’ARNAU, demostrant així que SCC busca únicament la persecució política indiscriminada d’aquells estudiants de l’Autònoma que ens considerem i ens reivindiquem com a independentistes i com a antifeixistes.

Aquesta sentència ens torna a demostrar fins a quin punt SCC menteix per poder dur a terme una neteja política i ideològica al campus de l’Autònoma amb l’objectiu d’empresonar els estudiants que assenyalem els vincles que SCC manté amb el feixisme i la presència de neonazis als seus actes, manifestacions i en especial en les carpes que organitzen a la UAB.

Celebrem la sentència absolutòria alhora que agraïm a totes aquelles persones que ens heu fet arribar la vostra solidaritat davant la repressió que patim. Cal recordar però, que aquest judici no és cap cas aïllat, i que actualment SCC segueix perseguint judicialment a 13 estudiants de la UAB pels qui demanen penes de presó, anys d’allunyament de la UAB i multes de més de 10 mil euros. També volem recordar, la resta de casos que pateix el conjunt del moviment estudiantil de l’Autonoma, el cas dels 27iMés, la Pública a Judici i els Vaguistes del 8N de Sants, casos que demostren la repressió desmesurada que patim a la nostra universitat.

Seguirem assenyalant els vincles de SCC amb el feixisme, seguirem reivindicant-nos com a independentistes i com a antifeixistes fins l’expulsió de SCC de la nostra universitat.
Sempre Antifeixistes
No Passaran!

Primer Congrés Català en Defensa de l’Estat de Dret

El pròxim dia 5 de maig de 2018, el Paranimf de l’Edifici històric de la Universitat de Barcelona acollirà el Primer Congrés Català en Defensa de l’Estat de Dret que comptarà amb la presència i ponències de figures destacades del món jurídic nacional i internacional.
Amb el títol “Respostes dels juristes a la situació d’excepcionalitat jurídica a Catalunya” aquesta trobada neix de la voluntat de generar un espai de debat i formació sobre les noves qüestions legals que han sorgit a Catalunya arran de la situació d’excepcionalitat que estem vivint.
És per aquest motiu que ens complau convidar-vos a assistir-hi. A partir del pròxim dilluns 16 d’abril podreu entrar a la pàgina web que hem creat per poder-vos-hi inscriure. 

Presentam denúncia als jutjats de Mallorca contra mossos per agressió el passat 1O

Avui dimarts 10 d’abril presentam denúncia als jutjats de Mallorca contra la brutalitat policial que va patir la població catalana el passat mes d’Octubre.

Els fets es remunten a dia 1 d’Octubre, durant el dia en el qual tot un poble mobilitzat sortí al carrer a defensar la seva llibertat a través dels seus vots.

Durant la jornada de votació i mobilització, centenars de persones s’ajuntaren a les diferents escoles de Catalunya per anar a votar. Als llocs on s’intentava exercir el dret a vot, es concentraren els votants en els col·legis electorals per tal d’ajudar a accedir a la gent que els seguia.

La policia espanyola i els mossos d’esquadra, dirigits pel govern espanyol, utilitzaren tots els seus recursos per tal d’evitar la realització del referèndum.
Bloquejaren portes d’accés als col·legis, envestint a les persones que feien coa per disposar-se a votar, arrossegant-les i estirant-les. S’anaren desplaçant de col·legi en col·legi, realitzant càrregues brutals i, com altres cops, usant les pilotes de goma (tot i estar prohibides) contra la gent indefensa.

L’estat espanyol, a través de les forces d’ocupació com a titelles, no té problemes en mostrar la seva cara real, plena d’odi i ràbia, que no es talla a l’hora de pegar-nos o disparar-nos.
Fou després de varies bales que un dels manifestants va ser ferit a l’ull comprometent-ne la seva visió. El nostre company de Palma, amb qui avui presentem la denúncia, l’ajudà a resguardar-se darrera un portal i va ser ferit a la cama per l’impacte d’una altra bala.

Una vegada més, es va veure l’agressivitat policial amb la qual respon l’estat espanyol a qualsevol mobilització independentista de la població.
Avui seguim denunciant la brutalitat policial amb la qual respon aquest estat feixista i opressor davant una societat mobilitzada per defensar la seva llibertat.

La defensa de les escoles l’1 d’Octubre era la resposta d’un poble que ha sortit al carrer per proclamar la República i que no callarà fins aconseguir-la.

Des d’arreu dels Països Catalans, respondrem a cada agressió patida i seguirem lluitant per la Independència. Només així, serem lliures d’aquesta presó de pobles que és Espanya, que pretén silenciar totes i cada una de les formes de protesta que fan trontollar les cadenes franquistes que ens pretenen ofegar.

Palma, 10 d’abril 2018

Alerta Solidària

A judici els 5 mossos per la pallissa del portal de la plaça de Sants

Tindrà lloc a l’Audiència Provincial de Barcelona, els propers 11, 12 i 18 d’abril. Amb acusacions per delictes contra la integritat física i moral, amb peticions d’entre quatre i sis anys de presó i inhabilitacions per vida per exercir en cossos de seguretat de l’Estat.

Són les conclusions a les que arriba la representació lletrada de tres persones, ferides de diversa consideració, que el 27 de maig de 2014, i arraconats en l’interior d’un portal de la plaça de Sants de Barcelona per un dispositiu d’agents dels Mossos d’Esquadra, van ser apallissats malgrat ser asseguts al terra i voler, simplement, fugir d’aquell infern.

Com posa de relleu l’acusació, les informacions aportades en la causa judicial pretenen també pal·liar la greu inacció sancionadora interna que s’hauria d’haver iniciat dins del propi cos policial. Un cas més, com tants que afecten agents antiavalots, que queden emparats pel silenci còmplice de la direcció del cos però també dels seus responsables polítics.

Va ser una actuació ràpida, en grup, coordinada, d’efectuar el major mal possible en el menor temps. Però creient-se a l’esguard de les mirades que aquest cop han pogut aportar el testimoniatge d’uns fets que malauradament no són aïllats sinó pràctica habitual quan els mossos es creuen impunes a tota conseqüència. Les imatges i els testimonis són molt clars. Res pot justificar la gratuïtat amb la que les porres cauen sobre els caps d’unes persones que buscaven sense èxit, en l’interior del portal, la protecció contra uns policies que actuaven amb carta blanca per exercir la violència. Amb l’objectiu d’estendre el pànic per intentar aturar les mobilitzacions permanents en defensa de Can Vies, l’espai autogestionat pel veïnat de Sants que va despertar la solidaritat activa més ferma i digna.

Cap dels que van ser atonyinats allà dins van ser posteriorment requerits per ser identificats ni per ser processats. No n’hi havia cap motiu. No havien fet res més que passar pel lloc erroni en el moment que no tocava. Els va tocar el rebre. I van aprendre la lliçó. La mateixa que milers i milers de catalans i catalanes hem après d’ençà de l’1 d’octubre passat. La de la impunitat policial que apareix quan el sistema la necessita, així com la de l’obligació que ens afecta a tots i a totes per a combatre-la i continuar lluitant.

Els dies de judici serem al costat dels tres denunciants, en Joan, en Miquel i en Bernat. Amb ells i amb tots i totes les que van rebre aquells dies de combat i dignitat al barri de Sants.

Som barri! Som força! Som Can Vies!

Més informació:

Nota processament (d’Alerta Solidària i Comissió Antirepressiva de Sants)

V  ídeo dels fets (de la Directa), a partir del segon 00:57