S’arxiva de nou la querella contra Maria Rovira, regidora de la CUP Barcelona per injúries als cossos policials

L’Audiència Provincial de Barcelona decideix arxivar, un any després que ja fos arxivat pel Jutjat d’Instrucció núm. 29 de Barcelona, el procediment judicial que acusava la regidora de la CUP-Capgirem Barcelona, Maria Rovira, d’injúries als cossos i forces de seguretat com a conseqüència d’haver afirmat durant el Ple Extraordinari del Consell Municipal de Barcelona, en el que es debatia la proposta de concedir medalles al mèrit cívic per la Guàrdia Urbana i els Mossos d’Esquadra per la seva actuació a l’atemptat terrorista del 17 d’agost: “Tenim uns cossos de Seguretat de l’Estat que no han canviat gens”, “No dubtem de la valentia i honestedat de moltes de les persones que són membres de les diferents Forces i Cossos de Seguretat de l’Estat i del seu compromís amb la vida i la justícia que tenen, malgrat que els Cossos com a tal, tenen una funció socialment repressiva i compromesa amb l’ordre vigent, un ordre vigent injust”. “La impunitat que impera a la Guàrdia Urbana de Barcelona, braç executor del racisme institucional als carrers” i “Es proposa reconèixer mèrits als Mossos d’Esquadra sense posar en dubte l’execució extrajudicial de set persones, i sembla que sense complexos, seguint la lògica de l’ull per l’ull i al final totes cegues, elevant la categoria d’herois als qui ostenten el monopoli de la violència”.

Aquest procés judicial es va iniciar l’any 2018 a instàncies de tres sindicats policials, SAPOL, SPC i CSIF, i el vistiplau de la fiscalia. Una vegada arxivat el cas al Jutjat d’Instrucció núm. 29 de Barcelona el Sindicat de Policies de Catalunya (SCP) va presentar un recurs d’apel•lació a l’Audiència Provincial de Barcelona que tenia per objecte silenciar la veu contra les males pràctiques policials, atacant frontalment la llibertat d’expressió. Pretenien fer delictiva expressions tals com que “la guàrdia urbana és el braç executor de les polítiques racistes de l’Ajuntament”. Tanmateix, l’Audiència Provincial de Barcelona ha considerat, tal com havíem posat de manifest, que les expressions usades per la Maria Rovira al ple no són sinó una mostra de l’exercici de la llibertat d’expressió marcades pel mandat com a regidora de la Candidatura d’Unitat Popular: “l’evident voluntat política d’oposar-se a les mencions honorífiques proposades exclou la concurrència d’una clara intenció d’injuriar uns cossos i forces de seguretat que denuncia com a mantenidors d’un ordre social injust, a aquest va dirigit en últim terme la seva diatriba ideològica”.

La CUP-Capgirem Barcelona i Alerta Solidària volem celebrar l’arxiu del procediment, ja que entenem que l’exercici de la llibertat d’expressió no pot ser perseguit penalment, i menys quan es tracta de la denúncia cap a uns cossos policials repressius. Alhora condemnem i volem denunciar públicament l’ús instrumental del sistema penal per part dels sindicats policials, amb la intencionalitat de fer callar aquelles persones que denuncien les seves males pràctiques, intentant posar llums on hi ha ombres.

No callarem!

Barcelona, 15 de març de 2019

La xarxa antirepressiva s’enforteix malgrat la intensificació de la repressió policial

Aquest dijous 21 de febrer ha suposat un salt qualitatiu en la capacitació de promoure i materialitzar una Vaga General al marge i, fins i tot en contra, de les centrals sindicals majoritàries UGT i CCOO. I a jutjar per l’actuació policial podem deduir que a l’Estat no li fa cap gràcia que el poble s’escapi de les eines institucionalitzades amb les que ens ha pretès tenir eternament sotmeses. Hem escapat un poc més del seu control per seguir bastint l’alternativa que serà, més aviat que tard, el fonament de la República anhelada.

La nova ordre: identificacions a tort i a dret

En les mobilitzacions que hi ha hagut d’ençà de l’inici del procés judicial a Madrid hem comprovat un canvi en l’operativa dels Mossos d’Esquadra. A diferència d’altres jornades de manifestacions, en què les identificacions dels manifestants se cenyien a aquelles qui de manera més o menys argumentada se’ls podia atorgar cert grau de responsabilitat en la organització de la mobilització, des de fa una setmana i especialment avui, dia de Vaga General, les identificacions han estat provocades, buscades, massives, afectant a tota mena de persones, significació organitzativa, edats i arreu del territori.

El nombre de persones identificades s’eleva a 338. Xifra molt superior a la d’altres jornades i que contrasta amb la xifra proporcionalment baixa de 4 detencions (2 a Tarragona, 1 a Barcelona i 1 a Gurb). Sense oblidar les nombroses intervencions policials, contundents, que han causat nombroses persones ferides sense comptabilitzar.

Les identificacions, sovint acompanyades d’escorcolls, serveixen per engrossir els fitxers polítics, sistemàticament negats però evidenciats més d’una vegada en diferents processos judicials. I són l’aposta preferida del poder quan el que vol és combatre en una lluita de fons amb repressió poc visible, dita de baixa intensitat: rere una identificació hi ha sempre l’amenaça de la sanció o l’enjudiciament judicial. No és però una novetat, més aviat ja és una estratègia vella i coneguda. El que sí que sobta és la intensificació amb la que el cos autonòmic policial s’ha abocat ara a recopilar les dades de ciutadans que simplement es mobilitzen per denunciar allò que ara han acabat patit en primera persona: la repressió política, la persecució de les llibertats d’expressió i de manifestació.

El govern resulta ser efectiu, per tant, en l’aplicació de la repressió política. Distanciant-se cada dia més del que havia de ser l’objectiu alliberador per esdevenir el principal sabotejador contra les accions i manifestacions del seu propi poble.

Però de tot se n’aprèn i del dia d’avui també toca destacar l’enfortiment de la xarxa antirepressiva que ha funcionat amb quasi completa perfecció, en plena cobertura arreu del territori i amb respostes ràpides i ben coordinades. Som en un bon punt de partida per construir autèntiques eines de contra poder popular capacitades per a respondre autònomament a la repressió. I això, segur, els fa molta por.

Preparem des d’ara la propera Vaga General. Que res ens aturi! Anem pel bon camí!

Barcelona, a 21 de febrer de 2019

Arxivada la causa de manifestació il·lícita per la marxa contra el jutge Llarena a la Cerdanya

El passat dijous vam rebre la interlocutòria d’arxiu de la causa oberta contra el company del CDR Cerdanya que ha estat perseguit els darrers mesos per una acusació de manifestació il·lícita, per una caminada-xocolatada organitzada pel CDR. En aquesta s’hi denunciava l’empresonament del govern català i dels presidents d’Òmnium i l’ANC.

A principis de novembre es va rebre la primera citació en que s’informava que el membre del CDR era investigat per injúries al jutge Llarena. Entenent que es tractava d’un cas més de persecució política i criminalització de l’independentisme, des del CDR es va decidir desobeir la citació judicial assumint-ne totes les conseqüències. Dies més tard, es rebia la segona citació, on s’especificava llavors que la investigació era per manifestació il·lícita. Ferms en el nostre compromís es va continuar amb la determinació de desobeir qualsevol requeriment judicial.

Finalment, el jutge va emetre una ordre de detenció cap al nostre company que es va materialitzar el passat set de febrer, amb un arrest a la ciutat de Vilanova i la Geltrú per part dels Mossos d’Esquadra, amb posterior posada a disposició judicial, i amb la negativa constant del membre del CDR a declarar ni col·laborar amb la farsa de justícia espanyola. 

En aquests moments encara hi ha la possibilitat que la Fiscalia recorri aquest arxiu i cal recordar que és per la seva insistència que el Jutjat d’Instrucció núm. 1 de Puigcerdà va engegar, contra el seu criteri, aquest despropòsit d’investigació de clara intencionalitat repressiva de l’independentisme. El pretext era la suposada participació en la marxa d’una persona aliena al CDR a qui els mossos haurien identificat al costat de la mobilització portant alguna mena d’arma blanca. Curiosament però, aquesta relació que estableix la fiscalia entre individus portadors d’armes i la conseqüent repressió a qui organitza la mobilització no es dona mai en les concentracions de signe feixista. Notòries són les intervencions de tota mena d’armes quan s’escorcolla els assistents a les marxes del Dia de la Hispanitat i clamorós és el silencia que guarda llavors la fiscalia. Un clar exemple més de la parcialitat de l’aparell de justícia espanyola.

Des del CDR Cerdanya continuarem defensant la llibertat del poble català, l’alliberament dels ostatges presos a l’Estat espanyol i el lliure retorn de tots i totes les exiliades. No cedirem davant de la persecució i continuarem desobeint tants cops com calgui per continuar denunciant l’assetjament judicial que pateix l’independentisme.

A Puigcerdà, Països Catalans,

18 de febrer de 2019

Arxivada la causa del tall de les Vies a l’Estació de Sants durant la vaga general del 8N

En un dia en que estem assistint a la Segona sessió del Judici de Vergonya en el Tribunal Suprem de l’Estat espanyol, ens ha estat notificada la Interlocutòria, que no és ferma, dictada pel Jutjat d’Instrucció 24 de Barcelona mitjançant la qual acorda l’arxiu de la causa contra les 9 companyes investigades per haver tallat les vies de l’AVE de Sants durant la Vaga General al Principat del 8 de novembre de 2017. La decisió no pot ser més oportuna. En uns dies que escoltarem com davant del Tribunal Suprem, s’intenta imposar per part del Poder Judicial, policial i mitjans de comunicació, un relat sobre una suposada violència, sobre tumults i rebel·lions.

Avui però, i gràcies a la fermesa de les companyes investigades, que en cap moment han reconegut la legitimitat dels Tribunals espanyols, han forçat que s’acordi l’arxiu d’aquesta causa, que mai hauria d’haver existit. El Jutjat d’Instrucció 24 de Barcelona ha dictat una interlocutòria en la que de forma clara, estableix que dels fets denunciats pels Mossos d’Esquadra, malgrat els seus nodrits informes emesos per la Brigada d’Informació, no constitueixen cap delicte.

Aquell 8N vam fer bullir els carrers de dignitat i fermesa, de determinació i coherència, defensant els drets que tenim com a classe i com a poble. Vam sortir determinades a defensar allò que vam guanyar a les urnes el primer d’Octubre, posant el cos contra la violència policial. I el 8N moltes vam ser les que posàrem el cos contra les porres, aquest cop no de la Guàrdia Civil o Policia Nacional, sinó contra la dels Mossos d’Esquadra.

Volem recordar que la causa contra les 9 companyes investigades per l’ocupació de les vies de l’AVE a Sants durant la vaga general del 8N de 2017, ho van ser, així com passa en totes i cada una de les dates en que la gent s’ha mobilitzat en la defensa dels nostres drets col·lectius, gràcies als Mossos d’Esquadra: diligències d’investigació i atestats emesos d’ofici per part només dels Mossos d’Esquadra; identificacions; detencions; imputacions; peritatges fisionòmics; seguiments a domicilis i llocs de treball i un llarg etcètera.

El 8N el Departament d’Interior de la Generalitat de Catalunya va ser impulsora d’un elevat nombre de causes judicials contra aquells que defensaven la voluntat popular de l’1O. Avui el cas de Sants es suma als arxius de les causes obertes contra veïns i veïnes imputades per haver fet Vaga el passat 8N. Veïns i veïnes de Girona, La Floresta, Igualada, Collbató, Tarragona, Torredembarra, El Vendrell, Barcelona, Sabadell, Ripoll, Vilanova i la Geltrú, Sant Pere de Ribes i un llarg etcètera de persones denunciades pels Mossos d’Esquadra per haver fet Vaga el 8N: més de 150 persones arreu del Principat van ser denunciades pels Mossos d’Esquadra arrel de la Vaga General del 8N davant dels Jutjats.

Des d’Alerta Solidària i des del Grup de Suport amb les encausades del 8N de l’Estació de Sants, celebrem que s’hagi acordat l’arxiu, però no per legitimació d’una decisió judicial, sinó per l’evidència, novament, que malgrat la repressió exercida per l’Estat espanyol i el Govern Efectiu de la Generalitat de Catalunya, no defallim ni defallirem. Continuarem defensant els Drets del Poble Treballador Català, a pas ferm, decidides, sense renúncies ni rebaixes, fins a guanyar la plena llibertat. Jo També Vaig Tallar les Vies! DecidimSer Lliures

Barcelona, Països Catalans, 13 de febrer de 2019

La repressió ultra el Suprem

Recordarem per sempre la data del 12 de febrer per l’inici de l’històric judici polític al Procés. Tothom va poder seguir al minut el que succeïa a sala especial del Tribunal Suprem gràcies al gran desplegament de mitjans que els les principals cadenes informatives hi van invertir.
Aquests esforços en difondre el que passava a Madrid van comportar, però, un clamorós silenci respecte el que va passar aquí.

Balanç repressiu: identificacions, citacions i agressions feixistes

Les accions de CDRs es van saldar amb diverses persones identificades. Com les 2 de les Corts, les 48 per l’acció davant la fiscalia i les 7 de darrera hora del vespre a Sabadell. Totes elles a mans dels Mossos d’Esquadra del Conseller Buch.

Però d’altra banda es va intensificar la repressió més discreta, la de la citació a jutjats, la de la visita per sorpresa d’agents policials a casa o a la feina: com les 2 que agents de la Policia Nacional van dur a terme a Sabadell; 2 més a Barcelona, fetes per Mossos d’Esquadra; i 2 més, també per agents del cos policial autonòmic, a Santa Perpètua de Mogoda.

L’atenció mediàtica està centrada, com és lògic, en el judici de Madrid. Però convé difondre, recordar i fer entendre, que la repressió de més baixa intensitat segueix inexorable la seva tasca per estendre la por entre la societat catalana. I que caldrà molta més mobilització i molta més participació dels qui fins avui no s’han aixecat encara del sofà per poder, no només assolir la llibertat anhelada, sinó escapar de l’espiral repressiva que amenaça de retallar per sempre els drets més bàsics de participació política i civil.

La desinhibició de l’ultra dreta és un avís del que ens espera si no som capaces de sobreposar-nos a tanta repressió. El darrer capítol: l’agressió, també ahir, 12 de febrer, al vespre, de 8 veïnes del Clot Camp de l’Arpa de Barcelona per part de dos feixistes embogits.

Arribats al punt on som ja no hi ha aturador ni punt de retorn. O perdem la por i ens organitzem per vèncer o serem esclaus del neofranquisme que s’albira.

Per la llibertat i contra tota la repressió política, organitza’t i lluita!

13 de febrer de 2019

Can Vies: absolts de l’acusació de fals testimoni que impulsava la fiscalia

 

El terratrèmol que provocà l’Ajuntament de Barcelona intentant arrencar el Centre Social Autogestionat Can Vies del teixit associatiu de Sants encara cueja. Malgrat que enguany es compliran els 5 anys d’aquell lamentable episodi, segueixen produint-se resolucions judicials que denoten la magnitud d’aquella sacsejada que causà una autèntica revolta popular durant diversos dies i diverses nits.

La fiscalia desbocada

El jutjat del Penal núm. 1 de Barcelona ha emès una sentència absolutòria contra dos veïns de la ciutat, contrariant el parer de la fiscalia, que els volia condemnats per fals testimoni. Aquest fet delictiu s’hauria comès durant un altre judici, realitzat el dia 17 de febrer de 2015, en què es jutjava una persona acusada de desordres públics i atemptat a l’autoritat, tot en relació als fets de maig de 2014 de resposta i suport a Can Vies.

La fiscalia, obtinguda una sentència condemnatòria contra el primer acusat, va decidir prosseguir la cacera de bruixes instant l’enjudiciament per fals testimoni d’aquells dos companys del primer que,  havent declarat en seu judicial, asseguraven no haver participat, cap d’ells, en cap mena de disturbis.

La darrera sentència tanca la polèmica donant per no acreditat el fals testimoni recordant a la fiscalia la confusió dels fets enmig de les protestes, les càrregues policials i les corredisses. Entén possible que la versió dels fets donada pels testimonis fos certa i alhora compatible amb la del policia que imputava el llançament d’objectes al primer condemnat. No n’hi ha prou amb la primera sentència condemnatòria per deduir que tot allò dit en seu judicial en el sentit contrari a la resolució del jutge hagi de ser fals, mentida o objecte de persecució penal. Aquest parer, tan simple i lògic, permet el normal funcionament dels jutjats ja que, al contrari, s’hauria d’imputar per fals testimoni a centenars de persones cada dia. Fet que comportaria no només el col·lapse dels tribunals sinó el terror judicial cap a tota persona cridada a declarar com a testimoni. Una espècies d’inquisició dels segle XXI a la qual la fiscalia es va abonar, desbocada del tot en la persecució sense límits ni escrúpols d’aquells qui van gosar defensar el projecte social alternatiu de Can Vies.

Des d’Alerta Solidària volem insistir en denunciar la desproporció de mitjans i mesures repressives que s’empren per a perseguir sempre els d’un costat, els que treballen per canviar-ho tot i des de baix, en evident contraposició a la laxitud, per no dir comprensió i empara, dels qui actuen violentament per a que res no canviï. El feixisme que actua als carrers i que patim cada dia no seria el mateix amb una fiscalia i uns tribunals imparcials. Ens toca ser-ne conscients i suplir aquesta mancança amb més organització popular i més força.

Seguim i seguirem!

Sants, Països Catalans, 8 de febrer de 2019

 

Tres represaliats per la vaga del 29-M, en “vigilància discreta” pels Mossos

Tres represaliats per la vaga del 29-M, en “vigilància discreta” pels Mossos
Un d’ells es troba en crida i cerca després de no haver estat localitzat

Tres militants de l’Esquerra Independentista (de la COS, CUP i Arran) investigats per haver participat en la vaga general del 29 de març del 2012 en defensa dels drets de totes han estat perseguits i vigilats pels Mossos d’Esquadra. Un d’ells es troba en crida i cerca després de no haver estat localitzat.

En un ofici emès pel Cap de la Unitat Central d’Informació en Ordre Públic, els Mossos d’Esquadra asseguren que, per donar ordre del requeriment de la jutgessa, necessiten accedir a les seves dades de la Seguretat Social per conèixer “si treballen per alguna empresa o per compte propi i el nom i adreça de l’empresa per a la qual treballen o el domicili social propi”. Amb quina finalitat? “Aconseguir fotografies indubitades, ja sigui a través d’una ressenya voluntària o bé de vigilàncies discretes”.

La persecució política cap als vaguistes persisteix passats més de sis anys. Els seus rostres van aparèixer a la infame web de delació ciutadana (‘Web contra la violència urbana’), orquestrada pel llavors conseller Felip Puig i teledirigida a través dels Mossos d’Esquadra. En aquesta plataforma virtual, inaugurada l’abril del 2012, es demanava col·laboració als ciutadans per identificar a aquelles persones que, suposadament, podien haver participat en els aldarulls de la manifestació. La web mostrava un total de 231 fotografies i vídeos de 68 persones diferents, perfectament ordenades per col·lectius i organitzacions polítiques. Es vulnerava així el seu dret a l’honor, a la imatge, a la privacitat, a la intimitat i la seva presumpció d’innocència, i s’evidenciava una persecució política per la seva condició de militants.

El 7 de novembre del 2016, els represaliats van organitzar una roda de premsa per denunciar la seva situació a les portes del Departament d’Interior. Van ser detinguts després de dos mesos en crida i cerca per fets no corroborats. L’Audiència Provincial va acceptar el recurs i va evidenciar les irregularitats comeses pels Mossos d’Esquadra durant un procés en el qual es condemna sense judici.

Des de l’Esquerra Independentista s’ha llançat la campanya ‘Donem la cara’ en la que s’exigeix la supressió definitiva del web de delació ciutadana, el tancament dels casos que se’n van derivar, la reparació de danys a les persones que hi van aparèixer, l’assumpció de responsabilitats polítiques i l’absolució definitiva de tots els encausats per la vaga general del 29 de març del 2012.

Barcelona, 19 de gener del 2019 (Països Catalans).

La repressió del 21D: conseqüència de la carta blanca als mossos

 

Amb tretze persones detingudes i desenes de ferides, algunes de greu consideració, es tanca un balanç nefast de la jornada del 21D. El primer aniversari de les eleccions que havien de superar el 155, materialitzar la República i retornar els polítics exiliats, es clou amb doble decepció del govern defectiu: acatament de decisions preses pel govern de la metròpoli en desplaçament a la colònia, i carta blanca per als qui, de gust, s’esplaien en reprimir els qui no combreguem amb la tragèdia de la renúncia continuada.

Al carrer hem sofert les conseqüències d’avalar les irregularitats policials comeses els darrers dies. Lluny d’esmenar-les o, com a mínim, reprovar-les ni que fos de paraula, s’esdevé la carta blanca, l’ordre no escrita cap a les unitats més espanyolistes dels Mossos d’Esquadra, per tal de regalar-se expeditivament en l’ús de les porres picant al cap, disparant bales de foam, i carregant sense cap justificació, ja sigui a corredisses dels agents o bé amb escomeses dels furgons policials a tota velocitat. L’objectiu: causar pànic, ferits i, en definitiva, conculcar de facto l’elemental dret de manifestació.

Tretze persones detingudes: deu dels quals a Barcelona, una d’elles menor d’edat, i tres més a l’Ampolla, dues d’elles després d’assaltar un bar. Cinc amb petició de presó provisional que finalment no ha quedat acordada però amb substitució per diverses mesures cautelars.

En aquest context de carta blanca, la duresa en els interrogatoris i declaracions, en seu policial i judicial, també s’han fet notar. Consideracions i preguntes de caràcter ideològic han estat constants deformant així la causa de les detencions tot desvelant la presumpció de culpabilitat pel fet delictiu de ser independentista. A més, aquest darrer operatiu de coordinació entre els diferents cossos, ha permès comprovar el redactat conjunt i previ del context que acompanya els atestats policials. En els quals, a més d’evidenciar-se l’interès polític per agilitzar l’enjudiciament d’independentistes, la llengua catalana també en surt malparada: tot fet en llengua castellana i en aquesta, i a partir d’aquests atestats, s’han pretès fer en clar ambient hostil les declaracions judicials. Un altre llençol perdut, en aquesta darrera bugada, gràcies al Conseller Buch i al President Torra.

Al carrer, per tant, paguem la ineptitud d’un govern que només parla del respecte dels drets civils i polítics de cara a la galeria. A les places topem amb la realitat del que entén el Sr. Torra per drets civils i polítics. Agents amb numeració d’identificació impossible, coordinats amb els cossos estatals, que provoquen, insulten i colpegen a tort i a dret. Una repressió que no ha estat proporcional sinó excepcional. Que cal contextualitzar amb la visita del govern espanyol i el servilisme de l’homòleg regional. Que assenta la tònica del que ens espera en els temps més immediats on la provocació i les renúncies cercaran, mitjançant l’abús policial, recloure a casa els manifestants disconformes. És la batalla de situar la política als despatxos, a porta tancada, segrestada pels interessos dels més forts, o als carrers, oberta a tothom, atenta a les necessitats dels més febles.

Nosaltres no canviem de bàndol. Som carrer. Som República!

 

A 23 de desembre,

Barcelona – L’Ampolla, República Catalana, Països Catalans

Sincers amb la cara tapada o hipòcrites a cara descoberta

 

Aquest cap de setmana, i després de les mobilitzacions a Girona, Terrassa i Barcelona, els CDRs han tornat a l’acció tallant autopistes i aixecant barreres de peatges. Novament però, veus, diguem-ne qualificades, han sortit, a corre-cuita, a criticar els qui es mouen fora dels paràmetres en els que ens pretenen encaixonar. L’objecte de judici ara és l’ús de màscares, tapaboques, caputxes… és a dir, dur la cara tapada.

Aquestes consideracions, que admeten interessants debats que van més enllà de l’estricta ocultació d’una identitat alhora de dur a terme una acció pacífica i simbòlica, obvien amb voluntat cínica, és a dir, amb crua hipocresia, les causes que empenyen certs manifestants a pretendre ocultar la seva persona. I és que evidentment el que es vol és esquivar els efectes repressius d’un estat policial i judicial determinat a conculcar els nostres drets més elementals de manifestació. Així, qui assenyala que no té sentit ocultar el rostre quan es porta a terme una acció pacífica, perquè l’hem de poder realitzar a cara descoberta, i fins i tot justificar-la raonadament i tranquil·la, amb noms i cognoms, està oblidant, deliberadament, que són, principalment, els Mossos d’Esquadra, els encarregats de reprimir aquest tipus d’accions legítimes. És a dir, de nou, se’ns demanen accions però se’ns colpeja. Se’ns demana que actuem a cara descoberta i així se’ns sanciona administrativament o se’ns imputa judicialment.

Exemples en tenim a cabassos en el pre, durant i post 155 del cos autonòmic policial. En les darrers setmanes, amb imputacions a membres de CDRs de Martorell o de Figueres. Casos en què, sense identificar in situ a ningú, però en base a les imatges captades i els arxius de caràcter polític dels Mossos, es procedeix a encartar, per a multes o sancions penals a qui, fins ara, anava a les manifestacions pacífiques a cara descoberta. Com el cas del CDR de la Cerdanya, on una persona, que comunica als agents policials el recorregut, publicat i conegut, d’una marxa, entre els pobles d’Alp i Das, acaba imputat com director de manifestació il·lícita.

Creiem, a aquestes alçades, que tothom és conscient del plus de punibilitat que pot comportar l’ús de “disfressa”, segons terminologia del Codi Penal de l’enemic, l’Estat espanyol. Constitueix un agreujant segons l’art. 22.2 CP, però també, en l’àmbit sancionador administratiu per l’art. 33.2 de la Llei de protecció ciutadana, dita Llei mordassa. Advertir de les possible nocives conseqüències és, a més de sobrer, molt cínic, quan a aquestes eines repressives recorren tan ràpidament els qui depenen del Departament d’Interior.

En la situació present tan excepcional, en què l’aixecament de peatges va justificar una operació antiterrorista per la qual, dues companyes, la Tamara i l’Adri, encara en pateixen les conseqüències repressives resulta, com a mínim, hipòcrita, que es gosi, des de l’esfera política que governa avui en dia els Mossos d’Esquadra, recriminar a qui, en legítima defensa d’un dret fonamental, ha de recórrer, malauradament, a tapar-se el rostre per poder sortir al carrer.

Benvingudes siguin les protestes contra l’estat d’excepció que patim i les accions a favor de la República. Vinguin d’on vinguin, també dels qui professen superioritats morals com la crítica que volem combatre. Tots i totes tenim un paper a fer. Fem-lo i seguim endavant.

Visca la lluita del Poble!

 

Alerta Solidària

10 de desembre de 2018

 

De proclames solidàries i fets consumats

Arran de la notificació dels diferents escrits d’acusació, amb les elevades penes sol·licitades als anomenats “líders el procés”, hem pogut llegir nombrosos comunicats que combinen la condemna a l’abús dels sistema judicial espanyol amb l’expressió solidària cap a totes les encausades, familiars i persones properes. Coincidim amb la majoria alhora de qualificar el judici que s’acosta com una fita històrica, irrevocable, que marcarà per sempre la sort de l’Estat espanyol i de la nació catalana.

Com no pot ser d’una altra manera, l’organització antirepressiva de l’Esquerra Independentista, reiterem el nostre compromís en el suport cap a totes les qui pateixen les ires de l’Estat, i fem palès, amb aquesta nota, que treballem i treballarem pel seu alliberament, per la lliure absolució de les nombroses encausades anònimes i per la llibertat de tot el Poble.

Qui dia passa, condemna empeny

Hem de lamentar però que algunes mostres de suport no apuntin més enllà, ni tampoc més a prop, del dia de la sentència. En espera d’arribar els escrits d’acusació hem suportat un any de presó i exili absolutament injust i injustificable. I ara sembla que toca esperar la sentència que, a tot estirar, seria suficient per habilitar una mobilització que aturés de nou, però només per un dia, aquesta part del país, tot evocant el ja famós 3 d’octubre.

Entenem perfectament el perquè d’aquestes limitades apostes derivades de la por i la impotència a les que la repressió ens pot recloure. Però hem de dir que no compartim la manca d’honestedat en reconèixer aquestes limitacions per part d’aquells qui ostenten i monopolitzen importants càrrecs de responsabilitat respecte el conjunt del moviment independentista. Sembla que, per a alguns, tot veient que no hem fet prou per evitar el pas d’un any de presó i exili, hagin acceptat la idea que tampoc res no farem per evitar-ne cinc, deu o quinze més. Paral·lelament ens distraiem en diatribes sobre l’exageració de la imputació per rebel·lió, configurant poc a poc, gràcies als grans mitjans de comunicació, l’opinió publicada de l’acceptació, a mal menor, de la condemna per sedició, entre altres.

La xarxa solidària serà el múscul de la llibertat

Malgrat tot però, des de les entitats dites sobiranistes, i també des dels CDRs, es treballa a diari, en mil i un actes de solidaritat, que si bé per si sols resulten indolors a l’Estat, suposen una persistent infiltració de l’esperit revolucionari en racons i sectors de la població on fins ara no havíem arribat. La xarxa solidària, encoratjada per les atrocitats de l’Estat, serà sens dubte el camp adobat on acabarà per germinar la nostra llibertat.

Per justícia amb qui pateix la repressió, i també per estratègia de futur, visca la solidaritat!

 

Països Catalans, a 4 de novembre de 2018