Confirmada condemna contra les Feministes Encausades

Després de més d’un any des de la sentència condemnatòria per a les Feministes Encausades, i la presentació del recurs al Tribunal Suprem, s’ha confirmat la condemna a un any de presó per a cada una de les feministes per un delicte contra la llibertat religiosa.

Les Feministes Encausades entraren a l’església de Sant Miquel de Palma el febrer de 2014 per defensar un avortament lliure i gratuït. El context era una ofensiva conservadora per part de la jerarquia catòlica i el Partit Popular contra els drets reproductius de les dones. La acció trobà una resposta en forma de denúncia interposada pel Bisbat de Mallorca, davant la qual la policia espanyola posà en marxa els seus mecanismes repressius.

Les detencions de les militants feministes, totes elles membres d’Arran, evidencià l’existència de fitxers polítics en mans de la Brigada de Información. La forma escalonada de les detencions cercava un efecte atemoridor. Una vegada més, els aparells de l’estat es posaven al servei de la ideologia masclista i catòlica que ell mateix promou, sense respecte a les llibertats individuals i col·lectives de les persones.

Les Feministes Encausades s’han mantingut fermes al llarg de tot el procés i no han mostrat el penediment que tant desitjava el Bisbat. No han tingut mai cap problema en reconèixer la seva acció i els motius polítics que la motivaren. L’acció de Sant Miquel ha aconseguit demostrar la profunda connivència entre administració i església, en un estat suposadament aconfessional.

També volem afegir que arrel d’aquesta sentència, una vegada més, les dones exposades de forma pública per la seva lluita política, ja sigui a les institucions o al carrer, com és el cas de les Feministes Encausades, han estat jutjades des de l’anonimat i impunitat de les xarxes socials i plataformes digitals per la seva aparença física i no pel seu compromís polític. Amb això es torna a fer palesa la necessitat i importància de continuar amb la lluita feminista en un context on es qüestiona contínuament tot allò que envolta les dones.

Des d’Alerta Solidària i el Grup de Suport a les Feministes Encausades, volem agrair tota la solidaritat rebuda, especialment per part del Moviment Feminista d’arreu, però també la solidaritat arribada des de tots els racons de la societat mallorquina, sovint passant per sobre de distàncies ideològiques.

No ens han pogut aturar. No han pogut aturar la solidaritat cap a nosaltres. No van poder aprovar la seva contrareforma del dret a l’avortament. Seguirem vives, organitzades, i lluitant.

VISCA EL JOVENT ORGANITZAT DE MALLORCA! VISCA LA LLUITA FEMINISTA!

Grup de Suport ‘Feministes Encausades’
Alerta Solidària

36 anys de presó per defensar el referèndum

El passat 27 de març, l’organització juvenil de l’Esquerra Independentista es va plantar davant la seu del Partido Popular per defensar el dret del poble català a l’autodeterminació, un dret inqüestionable i que no necessita el permís de ningú per ser exercit. Aquella acció va marcar l’inici de la campanya “L’organització és la clau de la victòria!” amb la que Arran va posar sobre la taula la necessitat de l’organització popular per fer el referèndum i guanyar la independència.
Després de 6 detencions executades pels Mossos d’Esquadra i la Policia espanyola, el Partido Popular, com a acusació particular, demana a cadascuna de les joves 6 anys de presó per enganxar adhesius a la seu i evidenciar el seu paper cabdal en la negació dels nostres drets.

Entenem que aquesta petició és absolutament desproporcionada i demostra una vegada més la voluntat de carregar contra el jovent independentista que està organitzant-se arreu dels Països Catalans per defensar la independència, els drets de la classe treballadora i el feminisme.

Els dies posteriors a l’acció simbòlica d’Arran a la seu del PP, tots els partits polítics amb representació parlamentària -independentistes i no independentistes- excepte la CUP van condemnar-la. Ens van acusar de violentes, com ho han fet amb els Jordis, quan sabem que la violència és la que vam patir en forma de cops de porra i bales de goma el passat 1 d’octubre. Que violència és la seva repressió que manté les preses polítiques a la presó i que sembla, que ara ens hi vol a nosaltres. Que violència és la seva connivència amb el feixisme arreu del país. Que violència són les seves polítiques neoliberals que ens ofeguen com a classe treballadora que som.

Amb tot el que hem viscut els darrers mesos, constatem que l’únic camí cap a la independència passa sí o sí per la desobediència. La desobediència a les seves lleis injustes, als seus tribunals repressors, a les seves polítiques criminals i en definitiva, la desobediència a tot l’engranatge de l’Estat que s’activarà cada cop que el poble faci passes fermes cap al seu alliberament sense por i sense permís.
I aquest camí, com hem vist en la defensa dels col·legis durant l’1 d’octubre i els dies previs o en les vagues generals del 3 d’octubre i el 8 de novembre, el farà un poble mobilitzat, organitzat, desobedient i lluitador.

És més necessari que mai que continuem responent a la repressió de forma col·lectiva, que davant d’un procés polític que ha protagonitzat el poble, sigui tot el poble qui s’autodefensi davant dels atacs d’un Estat podrit i planti cara, com ho està fent, de forma solidària. I es que en les últimes hores i sempre, hem rebut tot l’escalf del moviment popular, el millor tresor d’aquest país.
Ara Arran ens enfrontem a un total de 36 anys de presó per defensar el referèndum d’autodeterminació, però això no ens farà aturar la lluita, tot el contrari, plantarem cara i seguirem defensant l’anhel de construir uns Països Catalans lliures, socialistes i feministes! I ho farem organitzant-nos, perquè sabem que l’organització és la clau de la victòria!

 

Arran

Alerta Solidària

Que ho entenguin d’una vegada: ens hem plantat!

Aquest matí el titular del Jutjat d’Instrucció número 2 de Reus ens ha citat a tres companyes, circumstancialment regidores de la CUP, en qualitat d’investigades. Forma part de les primeres diligències d’instrucció d’un de tants processos judicial que pretenen posar a ratlla la dissident societat catalana. Un tràmit inicial, el d’avui, que serà seguit per les citacions els propers dies de diverses (desenes de) persones de molts àmbits diferents per esclarir el que a ulls de la justícia espanyola no és sinó una complexa trama criminal que pretén proclamar la República catalana.

I és que no han entès encara que aquesta trama no podrà ser mai enjudiciada perquè desborda tots els límits que ens puguin imposar. Perquè no som una xarxa criminal sinó un poble organitzat. Als carrers, a les institucions. Però també als centres de treball de tota mena, escoles, hospitals, fàbriques… Diran que tot respon a una trama, sí, de desenes de milers de persones. El que calgui per justificar tanta repressió, el manteniment dels presos polítics i sobretot l’ocupació d’aquesta colònia que anomenen Comunidad Autònoma.

Però fa mesos i fins i tot anys, que des de l’Esquerra Independentista, i amb més força des de la declaració del Parlament de Catalunya del 9 de novembre de 2015, desobeïm. No acatem ordres de qui ens retalla drets, ens anul·la lleis i ens reprimeix el govern legítim. Plantem qui pretén castigar-nos. Qui dona ales a les agressions feixistes i qui pretén ocultar la violència patida l’1 d’octubre.

Les companyes de la CUP, coherents i conseqüents amb el compromís de no permetre mai que la por, l’amenaça i la repressió, puguin frenar les aspiracions legítimes de llibertat del nostre poble, seguint l’exemple de moltes companyes que en situacions idèntiques, des de Berga, Celrà, Viladamat… i el divendres passat a Girona, plantem l’Estat. No entrarem als jutjats. Tornem als nostres llocs de treball, amb les nostres famílies i companys. I seguim així obrint camí al futur de justícia, pau i llibertat.

Som Poble, fem República!

23 de novembre, Reus, Baix Camp, Països Catalans

 

 

Declara un militant de l’Esquerra Independentista acusat d’enaltiment del terrorismes per l’Audiència Nacional

Aquest matí, Guillem Fuster, militant de la CUP i portaveu de Poble Lliure, ha declarat als jutjats de Sabadell acusat d’un delicte d’enaltiment del terrorisme per l’Audiència Nacional Espanyola.
Aquesta acusació es fonamenta en les declaracions que Guillem va fer davant la premsa després d’haver participat en un acte el mes de febrer a Castelló de Farfanya en què s’homenatjava a Julià Babia, en els 30 anys de la seva mort. En aquesta causa hi ha imputades tres persones més que també van participar de l’acte.
Prop d’un centenar de persones s’han solidaritzat amb en Guillem concentrant-se davant de jutjats.
Finalment, des d’Alerta Solidària, denunciem la persecució política i la vulneració de drets fonamentals que suposa perseguir per enaltiment del terrorisme l’exercici de la memòria històrica com són els actes de record a persones compromeses amb el nostre país. Tristament, la repressió per mostrar la pròpia opinió s’està generalitzant contra qualsevol col·lectiu (professorat, artistes, persones anònimes a les xarxes socials…) restringint cada cop més la llibertat d’expressió. Així doncs fem una crida a defensar aquest i altres drets alhora que a solidaritzar-se amb qualsevol persona represaliada per exercir-lo.

Crònica del judici als opositors a la línia de l’Alta Tensió

 

Amb una concentració solidària a les portes dels jutjats arrencà, 6 anys més tard dels fets imputats, el judici contra 4 activistes contraris al pas de la línia d’Alta Tensió per les comarques centrals del País Valencià. Donant suport als represaliats vingueren també membres de la campanya antirepressiva gironina Torre 66, que per motius idèntics afronten un procés amb fortes peticions de presó.

 

El judici, previst per a les 9:30h en jutjat penal núm. 15 de València, va començar sobre l’hora prevista però va tindre un desenvolupament accidentat. Els quatre testimonis de l’acusació havien de declarar per videoconferència des de diferents llocs de l’estat. Les mancances de mitjans materials, tant del jutjat de València com dels altres punts, va fer que s’hagués de suspendre la vista fins en dues ocasions per esperar a les connexions a distància.

 

L’acusació va ser exercida només pel ministeri fiscal, sense cap participació de les companyies que impulsen la línia d’Alta Tensió. Als 4 activistes se’ls acusa de delicte continuat de danys, amb multa de 4.500 € per a un d’ells i de 2.700 € per a la resta. Així com també delicte continuat de coaccions, amb imposició de 10 mesos de presó per a cadascú i també la imposició per responsabilitat civil al pagament d’uns altres 4.800 €.

 

Durant el judici per part de l’acusació no es va atribuir cap conducta concreta a cap dels acusats, ni fou identificat cap d’ells. Ni tan sols es demanà als testimonis que els identificaren.  Cal tindre en compte que han passat més de 6 anys dels fets. Però malgrat això, al final, la fiscalia mantingué la imputació genèrica que ja es feia en l’escrit d’acusació i la petició de pena, sense justificar-la suficientment al parer de la nostra defensa d’Alerta Solidària. Aquesta, al seu torn, va demanar lliure absolució per manca de prova de càrrec, assenyalant que l’únic objectiu de l’operació policial que dona inici al procediment era aturar les protestes contra la línia d’Alta Tensió rebutjada de forma majoritària en la comarca de la Vall d’Albaida, i que els quatre encausats només són 4 caps de turc.

 

En exercici del dret a la darrera paraula un dels encausats va finalitzar el judici preguntant al tribunal per què no es jutjava els responsables d’aquella línia tot reclamant el drets del pobles a decidir el seu futur.

 

A la concentració, a fora és varen ajuntar una quarantena de persones, moltes de les qual entraren al judici com a públic per acompanyar els encausats.

 

Esperem ara la sentència sabent que la important tasca de crear consciència entorn de l’abús de les elèctriques, del seu negoci privat i privatitzador dels espais naturals, ha guanyat pes en la nostra societat i que això ja no ho podrà deturar cap condemna judicial.

 

+Info: vídeo de les companyes de la Directa

 

Alerta Solidària

Ontinyent, Països Catalans

14/11/2017

Quan la unió fa trontollar la repressió (nota Vaga General 8N)

 

Avui, dia 8 de novembre hem assolit l’èxit en la Vaga General i hem donat força a la República. Des d’Alerta Solidària i la Coordinadora Obrera Sindical volem felicitar al conjunt de catalans i catalanes que ho han fet possible i, de manera molt especial, als Comitès de Defensa de la República.

Si una cosa ha quedat clara avui és que la determinació amb que s’han treballat les mobilitzacions obren noves portes d’esperança per a la materialització dels nostres objectius de justícia social i llibertat per al nostre poble. Amb pocs dies de marge, amb el boicot dels sindicats com CCOO i UGT, però des de la base, el carrer, i sobretot amb la consciència de saber urgent la resposta del poble a les nombroses agressions patides, hem fet realitat la vaga general que ho ha bloquejat tot. De manera remarcable a les principals carreteres del país i encara més en concret en aquells punts en que Catalunya limita amb les diferents fronteres, a nord, sud i oest, imposades pels Estats Espanyol i Francès.

La repressió exercida avui, de manera coordinada des de Madrid, emprant Mossos d’Esquadra, Policia Nacional i Guàrdia Civil, es tanca (a les 23h) amb 123 persones identificades i una de detinguda a Vilanova i la Geltrú. Nombroses persones ferides, 5 d’elles de l’Esquerra Independentista. I desenes de càrregues a cops de porra, cops de puny i empentes.

Podem preveure que en els propers dies la màquina de la repressió política, que avui, de nou com l’1 d’octubre, ha quedat desbordada per l’enorme quantitat de gent mobilitzada, actuarà pels mecanisme de baixa intensitat remetent citacions a comissaria així com cartes d’imposició de multes.

Tanmateix la situació a la que hem arribat, amb mig govern empresonat i la resta a l’exili, com a elements més visibles de l’opressió a la que ens volen resignades, és tan greu que qualsevol mena de repressió serà ja contestada per milers i milers de persones, cada dia, des de qualsevol front.

Orgulloses del nostre poble i de la nostra classe obrera, seguirem amb més força, defensant la República!

Visca la Terra!

 

 

 

Alerta Solidària

Coordinadora Obrera Sindical

Borrassà, Alt Empordà

8 de novembre de 2017

Països Catalans

Cap empresonament podrà aturar-nos

Amb els nous empresonaments de membres del Govern legítim de Catalunya, l’Estat Espanyol demostra de nou que no està disposat a negociar res i que l’únic full de ruta que manté és el de la imposició. La via del atado y bien atado.

Com ja apuntàvem en el comunicat difós arran de l’empresonament dels dos Jordis, la ràzzia no s’ha aturat i ha comportat noves privacions de llibertat. I com bé sabem, aquestes encara no seran les darreres.

L’Estat juga fort. El missatge és clar. Les eleccions del dia 21 es presenten com les més brutes i el futur i possible nou govern independentista ja sap què li espera. La repressió descarnada. Doncs la independència no és negociable i per tant, la democràcia, per a un Estat de reminiscències feixistes, és prescindible.

Des d’Alerta Solidària lamentem que s’hagin produït aquests empresonaments i sabem del fort impacte que suposen per a les respectives familiars i cercles d’amistats. És un cop dur però que rebrà la resposta ferma i solidària d’una àmplia majoria de la societat catalana.

I és que el nostre poble és tossut. Com ho ha estat durant els durs anys del franquisme i els esquizofrènics anys de la suposada democràcia.  Hem superat els garrots descarats de la dictadura però també els garrots rebuts pels còmplices hipòcrites del règim constitucional. Fins l’any 95, i pels volts de Nadal, des dels Comitès de Solidaritat amb els Patriotes Catalans, es realitzaven tota mena d’actes arreu del país per reclamar que els presos tornessin a casa per les dates tan assenyalades. Més tard, a partir del 2001 i fins avui encara, ha estat l’organització Rescat qui ha mantingut aquesta reclamació amb les anuals marxes de torxes.

Lamentem que bona part de la població catalana es vegi immersa ara en aquestes dinàmiques de resposta popular a la repressió política i entomi amb indignació la pervivència de la figura del pres polític. Però si alguna cosa podem transmetre, des de l’experiència, i amb la ferma voluntat d’expressar el nostre escalf solidari, és la constatació que mai, mai, pel fet d’empresonar els nostres companys i companyes hem defallit en el combat. Al contrari, el compromís esdevé més fort. La ràbia més intensa. I la intel·ligència més fina.

Sabrem resistir l’embat, respondre’l com cal i finalment, guanyar!

El dia 11, omplirem de nou Barcelona al crit de Llibertat Presos Polítics!

 

 

La presó no treu mai la llibertat

a qui l’ha trobada en la dignitat del combat!

 

Alerta Solidària

3 de novembre de 2017

Dret penal de l’enemic a la conselleria d’Economia

Article de Benet Salellas, publicat a Vilaweb.cat

 

Amb perplexitat aquestes darreres hores hem assistit a l’empresonament de dos homes plens de raó –en nomenclatura raimoniana– per part de l’Audiència Nacional, els companys Jordi Cuixart i Jordi Sànchez, en una interlocutòria que ens posa els cabells de punta a aquells que hem cregut en el dret com a eina de resolució de conflictes i sobretot en la necessitat de no deixar-lo mai despullat de garanties i de principis democràtics. La decisió d’ahir de la magistrada Carmen Lamela se situa als antípodes de la justícia democràtica i conté alguns dels elements de la tradició jurídica més autoritària i més reaccionària que hem conegut.

 

Cal fer una menció prèvia al tribunal on ha passat, l’Audiència Nacional, un tribunal d’excepció hereu literal del Tribunal d’Ordre Públic franquista, per on ha desfilat bona part de la dissidència política del país, des dels anarquistes de l’operació Pandora fins a la gent d’Aturem el Parlament o dels antimonàrquics que cremaven fotos del rei. No hem deixat mai de denunciar que és un tribunal especial amb fiscals especials i jutges especials, constituït com l’antítesi de la independència i la imparcialitat perquè centralitza els casos sensibles i els aplica un criteri repressiu uniforme des d’una òptica extremadament obedient amb els interessos del govern central. Segurament aquest caràcter de procés polític es revela clarament amb el delicte que els és imputat, el de sedició, el mateix delicte pel qual va ser encausat Joan Coma, el regidor de CUP-Capgirem Vic, per haver dit allò dels ous i la truita.

 

Als juristes ens sorprèn que sigui l’Audiència que assumeixi la investigació, perquè actualment el delicte de sedició es troba en el capítol de delictes contra l’ordre públic del codi penal del 1995, i això fa competent el jutjat de Barcelona. Només mantenint el repartiment que feia el codi penal del 1973, que situava la sedició en el marc dels delictes contra la forma de govern, es pot continuar investigant a l’Audiència Nacional. Em sembla que el matís no és pas banal. D’una banda, perquè el codi franquista i el codi del 1995 ens situen en dos universos jurídics diferents i d’una altra perquè entendre que la clau es troba en l’ordre públic o en la voluntat d’actuar contra l’estat ens diu quina és la comprensió que fa la judicatura del que va passar el passat dia 20 a Barcelona.

 

Hi ha també, seguint el fil del codi franquista, una altra dada que a mi em fa tremolar. El delicte de sedició, com explica el fiscal en el seu informe inicial a aquest expedient, és una ‘rebelión en pequeño según concepción decimonónica’. Una manifestació de la fiscalia que ens demostra la continuïtat jurídica des del segle XIX fins avui, una continuïtat en què els operadors jurídics de l’estat no distingeixen entre èpoques democràtiques i èpoques dictatorials, de manera que n’utilitzen el mateix dret i els mateixos conceptes. De fet, el delicte de rebel·lió i el de sedició van ser les acusacions amb què es van servir els consells de guerra franquistes que van portar milers de republicans a la mort. Potser només per això haurien de ser delictes proscrits en qualsevol sistema jurídic hispànic. Però ja fa temps que el règim del 78 no té ni memòria, ni vergonya.

 

Però la intempèrie jurídica en què ens trobem no s’acaba aquí. Els delictes, al final, només són categories buides, una mena de calaixets que cal anar omplint de contingut. Quan llegim la resolució de la jutgessa Lamela ens adonem que allò que dóna contingut a la imputació, allò que la situa en el delicte de sedició –i no en una altra categoria, com el delicte de desobediència o el de resistència– és la finalitat política dels investigats. És a dir, allò que els envia a la presó és que executen el full de ruta independentista. A la jutgessa no la preocupa si els Jordis van atacar l’ordre públic –que no–, sinó només que els fets, segons la seva tesi, constituïen un episodi més del procés sobiranista. I aquest matís fa miques el món garantista. No solament és pervers i contrari a qualsevol dret democràtic sinó que ens situa en el paradigma del dret penal d’autor –el model propi de governs autoritaris–, en què no són els fets sinó les idees que sustenten la interpretació dels delictes. Diu literalment la resolució d’ahir:

 

«[…] els fets esdevinguts els dies 20 i 21 de setembre no van constituir una protesta ciutadana aïllada, causal o convocada pacíficament en desacord amb unes actuacions policíaques dutes a terme per un jutjat d’instrucció. Per contra, les activitats descrites s’emmarquen dins una complexa estratègia amb la qual des de fa temps col·laboren els investigats Jordi Cuixart i Jordi Sànchez, en execució del full de ruta dissenyat per arribar a obtenir la independència de Catalunya.»

 

A Alemanya, als anys 1930 i fins al 1945, grans teòrics del dret penal (d’Edmund Mezger fins a l’escola de Kiel) van arribar a raonar i enraonar a fons per establir que el dret penal havia de ser un dret de lluita per a atrapar l’enemic allà on té el punt de partida, en la voluntat criminal. L’enemic del nacionalsocialisme, volien dir, és clar. Van fixar com a regla d’interpretació l’analogia contra l’acusat, van derogar el principi de personalitat i van edificar un monstre –com pocs– que va acabar justificant la pena de mort per als supòsits ‘d’enemistat jurídica’: el comunisme, l’homosexualitat, l’avortament o els ultratges a la raça. Com a fonament estructural es parlava de la culpabilitat per ‘conducció de la vida’ que feia presumir que l’aplicació de la severitat del dret penal no havia de provenir de cap fet concret que fos delicte, sinó que n’hi havia prou de ser d’una determinada manera per a poder ser culpabilitzat i castigat. La resolució d’ahir de Carmen Lamela construeix un primer esglaó en aquesta direcció perquè incrimina conductes merament ideològiques.

 

Però, a més, la resolució és tan expansiva que significa un atac a la taxativitat (la lex certa i, per tant, al principi de legalitat) que es presumeix de la jurisdicció penal perquè obre la porta a castigar-ho tot i qualsevol cosa, per petita o gran que sigui, sempre que s’entengui que es pot enquadrar en el full de ruta independentista. I així la ciutadania queda més desprotegida, més insegura i més exposada a qualsevol nou abús.

 

I aquest disbarat jurídic s’escau en un procés inconcret i indeterminat. La resolució que acorda la presó de Cuixart i Sánchez no és gens clara quant als límits de la investigació, ni sobre els llocs (hi apareixen fets a Sabadell, al local de la CUP, a la seu del PSC…), ni sobre els temps (fa referència a fets anteriors al dia 20, com un incident a Badalona, i a dies posteriors com el dia del referèndum) ni sobre naturalesa o gravetat dels fets (s’hi fa referència a tot allò que té a veure amb l’activitat independentista). Aquesta obertura tan àmplia de la investigació –com ha passat també amb la del jutjat 13 de Barcelona que va ordenar les detencions que ens porten fins aquí– crea una evident situació d’inseguretat jurídica. No tenim davant una causa general en aquest moment, però es van assentant les bases perquè puguin ser-hi en el futur.

 

L’any 2006, quan el Tribunal Suprem espanyol va definir Guantánamo com uns llimbs jurídics dels quals no podíem donar validesa a res en l’àmbit del dret democràtic, establia tres característiques del dret penal de l’enemic: 1) dret penal d’autor i no del fet, 2) anul·lació de les garanties processals, i 3) desproporció de les penes previstes. Tots aquests trets i molt més forma part de la resposta jurídica que l’estat espanyol ha donat a Jordi Cuixart i Jordi Sánchez. Ells no són en uns llimbs jurídics perquè ja han davallat a l’infern jurídic que ens preparen tots aquests funcionaris de l’estat, en una guerra des del dret, des del dret penal de l’enemic, en la nova foguera d’aquesta nova Inquisició tan hispànica.

 

 

Benet Salellas, jurista, advocat en diverses causes en col·laboració amb Alerta Solidària i actualment diputat al Parlament de Catalunya per la CUP

Quan anar a la presó no és un drama

 

I de sobte confirmen la notícia. Dormirà a la presó. Ens ho veiem venir però algunes ens resistíem a acceptar-ho. En el fons albergàvem esperances de racionalitat, de proporcionalitat i de tants altres principis que havíem sentit que guiaven l’acció penal en un sistema democràtic i de dret.

 

Però el cert és que la repressió en clau política ha estat una constant a l’Estat Espanyol. Que ha causat centenars de detinguts i presos per la seva ideologia. Tant abans com després de la mal anomenada transició democràtica. Ho testimonien els nombrosos companys i companyes independentistes que, sota l’ombra del monarca posat a dit per Franco, han patit detenció, presó, tortura i exili, a més de l’assetjament a familiars, seguiments, escorcolls, multes, embargaments, entrades a domicilis, pallisses, etc.

 

En aquests dies que venen, amb dos presos polítics més, i amb la perspectiva que no siguin els darrers, hem de tenir ben present les experiències d’aquells qui, amb molt menys suport i amb pocs mitjans de comunicació interessats en donar-los veu, han estat capaços de refer-se de la repressió patida i seguir el combat.

 

La confiança en el poble que viu, que batega, que avança i no s’arronsa.

És el suport dels qui sabem què volem i estem disposats a no rendir-nos, el que permet a un pres polític restar amb el cap ben alt dins de la presó, orgullós de pertànyer a un moviment irreductible.

 

No. Tinguem-ho clar. Anar a la presó no és un drama. És un cop dur, cap a un company i els seu entorn proper. Però també és un revulsiu. Un fet clarificador. Una oportunitat d’agermanament social i massiu contra la repressió que rellanci amb més força el clam de llibertat. Que emmudeixi els cants enganyosos de les excel·lències de la impossible Espanya reformada. Que ens faci a tots i a totes més fortes, més solidàries i més dignes.

 

Avui ens despertem amb en Jordi Cuixart i en Jordi Sànchez a Soto del Real, tancats per ordre de l’Audiència Nacional.  No són els primers catalans a fer aquest trajecte per causes polítiques. No seran els darrers.

 

No tinguem por. La bèstia es defensa i ataca. Però nosaltres tenim la raó i els carrers.

Som majoria. Som poble. Som República!

Quanta arbitrarietat patida! Quants abusos soferts!

Quanta solidaritat exercida! Quants braços oberts!

Renaix de l’escalf la vida el cor dels guerrers sincers

                                                                                  Guanyarem!

 

Alerta Solidària

17 d’octubre de 2017

 

 

 

Vist per sentència el judici a Andreu Curto Baiges

Avui, més de 5 anys després de la Vaga General del 29 de març, ha tingut lloc el judici contra l’Andreu Curto, a qui Fiscalia demanava 4 anys de presó, 9.000 euros de pena multa i 1.200 euros de responsabilitat civil, sota les acusacions de delicte contra els Drets dels Treballadors, delicte de danys, i delicte de desordres públics.

El judici ha transcorregut amb la normalitat dels judicis que hi ha hagut fins a dia d’avui contra les vaguistes: declaracions de testimonis i denunciants, que es contradiuen o que evidencien com aquell 29 de març els Mossos d’Esquadra varen elaborar atestats completament allunyats de la realitat. Nodrits per fitxers polítics de la brigada d’informació, tant sols amb l’objectiu de criminalitzar aquelles persones que dia a dia lluiten per un món més just. Sense explotació laboral ni misèria per a les classes populars.

Avui s’ha evidenciat de nou com Fiscalia segueix mantenint acusacions sense fonaments jurídics, sense proves, intentant mantenir un relat de criminialització cap als moviments socials que el 29 de març de 2012 vàrem omplir carrers i places d’arreu del país per dir no a la reforma laboral de la vergonya del PP, per dir no a la Troika, per dir no al capitalisme més salvatge que volia relegar les nostres vides a un mer número productiu, traient-nos els drets que a sang i foc havíem aconseguit.

La defensa ha demanat la lliure absolució d’Andreu, perquè fer vaga no és cap delicte, perquè formar part d’un piquet és una obligació per a poder fer front a uns Partits Polítics, i a les seves polítiques, que mercadegen amb els nostres drets, amb la nostra salut i amb les nostres vides. Perquè l’organització popular, tal i com s’està evidenciant en els darrers dies, és la única forma que les classes populars es defensin i avancin en la conquesta dels nostres drets socials i nacionals.

Però el més important de la jornada no ha passat a dins de jutjats, sinó a fora, a on més de 100 persones s’han concentrat per mostrar suport a l’Andreu i a la seva família, per exigir Andreu Absolució i reivindicar el dret a vaga com a eina necessària per a la transformació social.

Des d’Alerta Solidària, des de la Comissió Anti-Represiva de Sants i des del Grup de Suport amb l’Andreu, volem agrair tot el suport rebut aquests mesos i anys, com també la feina de tantes persones anònimes que han difós el cas, que s’han solidaritzat i que sense por han sortit al carrer per exigir Andreu Absolució.

Així mateix, volem recordar que encara resten pendents dos judicis de la Vaga General a on acusen a Andreu per la seva participació en la Vaga. I que també resten altres judicis a d’altres vaguistes, per la seva participació en piquets o en les manifestacions, i que no podem defallir en continuar amb la seva lluita, que és la nostra, i continuar solidaritzant-nos amb les que seran jutjades per haver defensat els drets de totes.

 

Continua la lluita, continua la solidaritat.

Preparades per vèncer, avui amb el crit de Ni 4 anys ni 1 dia, Andreu Absolució!

Sants – Tortosa, 5 d’octubre de 2017