Avui, 8 de març, dia internacional de la dona treballadora, la mobilització ha desbordat les previsions en aquesta històrica vaga. Aquesta jornada no ha estat exempta de pressions policials. Les identificacions s’han elevat fins a 69, de les quals gairebé la meitat s’han realitzat durant el piquet informatiu al barri de Benimaclet a València. Durant la nit, Mossos d’Esquadra han imposat multes per encartellar a diverses militants del SEPC.

Les intimidacions, insults i amenaces per part de les forces policials, no han aconseguit aturar la lluita i els carrers han estat plens en les mobilitzacions massives que s’han realitzat a la tarda a tots els Països Catalans.

La Vaga ha comptat amb suports arreu dels Països Catalans malgrat, novament, la renúncia dels anomenats sindicats majoritaris que releguen la gravetat de la discriminació contra les dones a simples aturades simbòliques de dues hores. Hem estat capaces d’alliberar tot el dia sencer perquè ja no volem dues engrunes. Volem canviar-ho tot i ja sabem amb qui comptem i amb qui no.

Per una República feminista.
No aguantarem més els vostres privilegis.

Alerta Solidària
Organització antirepressiva de l’Esquerra Independentista.

La Guàrdia Civil cita a declarar un membre de la CUP de Girona per haver recriminat a un home que arrenqués llaços grocs

El militant anuncia que no es presentarà a la caserna, i la CUP denuncia que es tracta d’un nou cas de persecució contra l’independentisme.

 

 

La Guàrdia Civil ha citat a declarar Pere Puig, militant de la CUP de Girona, aquest divendres 9 de març a la caserna de l’Estartit. Se l’acusa de delictes d’odi i d’amenaces per haver recriminat a un home que arrenqués llaços grocs de la via pública al municipi de Viladamat el passat 19 de febrer.

L’actuació de la Guàrdia Civil s’ha iniciat a partir de la denúncia d’aquest darrer, un conegut militant espanyolista de l’Estartit, que havia format part de les llistes de C’s al Parlament. Segons ha revelat la CUP, són habituals en les seves manifestacions públiques l’apologia del franquisme, amenaces contra independentistes o comentaris racistes.

Pere Puig ha anunciat que el divendres 9 de març no es presentarà a la caserna de la Guàrdia Civil de l’Estartit. Per la seva banda, la CUP i l’organització antirepressiva Alerta Solidària han manifestat el seu suport públic a l’investigat, i han denunciat aquest nou cas de persecució contra l’independentisme, així com la politització i la manca d’imparcialitat de l’aparell judicial de l’Estat. “L’espanyolisme assenyala i la justícia dispara”, han conclòs des de les organitzacions.

 

 

Abús de poder a Sant Vicenç dels Horts

De nou ens trobem davant d’un abús de poder, per part de la Policia Local de Sant vicenç dels Horts.

Ahir, després de més de 48h de recuperació d’un espai abandonat, propietat de l’Ajuntament, i tot un cap de setmana de transformació col.lectiva per començar a donar vida a un espai que ha restat oblidat i abandonat durant molts anys, ens trobem amb una denúncia de la Policia Local a quatre companyes, per defraudament de l’enllumenat municipal. És a dir; les acusen d’haver punxat la llum i de no dir qui ho ha fet. De fet, les acusen per estar a l’era de la masia, sense cap indici que demostri que elles haguessin fet res d’allò del que se les acusa.

Des de diferents col·lectius volem donar el màxim suport a les companyes citades a declarar injustament.

Perquè aquest sistema no entén de projectes col·lectius, perquè això no va de noms, sinó d’objectius.
Volem expressar el nostre rebuig a l’actuació de la Policia Local, així com la passivitat de l’Ajuntament de Sant Vicenç dels Horts.

Per això, ens trobem demà a les 9:30 a la Plaça de la Vila, per acompanyar a les citades a declarar als jutjats de Sant Feliu.

Diuen que la prudència no ens faci traïdors.

Així no, Mossos, així no

 

Havent analitzat els fets de les darreres hores, l’equip jurídic d’Alerta Solidària, en relació a les detencions practicades per l’acció dels CDR al Tribunal Superior de Justícia de Catalunya, creiem oportú fer públiques les següents consideracions:

Abús de dret. Les detencions practicades van ser del tot innecessàries. Podent discutir la legitimitat de les identificacions a persones que han actuat per la defensa de drets fonamentals que competeixen al conjunt de la societat, aquestes haurien estat més que suficients per encausar les persones que, triades aleatòriament, hauran de respondre pels suposats il·lícits comesos en la protesta. En nombroses ocasions en el passat més recent, en accions similars, i emmarcades en els mateixos paràmetres de reivindicació política, hem comprovat com la identificació ha estat el tràmit únic i suficient per a dur a terme posteriors imputacions. La detenció innecessària, agreujada per l’estada a calabossos durant 24 hores fins al pas a disposició judicial, és del tot contrària a dret i per tant un abús policial.

Abús de fet. Emmanillats, a les fosques i tancats dins dels furgons policials. Durant aproximadament 90 minuts van haver de romandre en aquestes condicions humiliants i vexatòries els 12 primers detinguts, un dels quals menor d’edat. Posteriorment van ser duts a la comissaria de les Corts. No calen gaires comentaris per entendre la nostra absoluta indignació així com comprendre que estudiem ja emprendre noves accions legals per depurar-ne les responsabilitats.

Per tot plegat, i en consideració al posicionament polític dels CDRs, afegim:

Que aquesta no és la línia encertada per encarar el cicle de mobilitzacions que s’estendran arreu del país i que, ens consta, tenen ben present els comandaments policials del cos policial autonòmic. Encarar la protesta pacífica i legítima, d’evident caràcter simbòlic, com ha estat l’acció a les portes del TSJC, amb l’abús policial com a norma representaria l’equivalent repressiu català a la resposta demofòbica espanyola. La que ha obtingut el nostre poble quan ha gosat emprar mecanismes merament democràtics i pacífics per a canalitzar les seves demandes socials i nacionals.

Sabem que és demanar massa que l’Estat Espanyol respecti les seves pròpies lleis. Però sí que exigim explicacions pel tracte dispensat als 14 detinguts i exigim per al futur immediat el respecte escrupolós als nostres drets civils més elementals.

Malgrat tot, els Comitès de Defensa de la República mostrem la nostra determinació a no aturar la tasca dinamitzadora. No pot ser d’una altra manera. Doncs possibles detencions, sancions, o imputacions de qualsevol mena no podran aturar la resposta solidària del nostre poble organitzat. No ens aturaran doncs responem amb dignitat a les formes molt més dures de repressió que ha comportat ja presó, exili, i el segrest de les institucions de la legítima, però no vençuda, República Catalana.

Alhora, expressem el nostre agraïment a totes les persones que aquests dies ens han mostrat el seu suport, especialment a les qui han estat treballant perquè tot anés de la millor maner possible.

 

A Barcelona, República Catalana

Països Catalans, 25 de febrer de 2018

 

Arran de la confirmació de presó per en Valtonyc

 

El Tribunal Suprem ha confirmat aquest dimarts la condemna a 3 anys i mig de presó al raper Valtonyc. La condemna que va imposar l’Audiència nacional espanyola pels delictes d’injúries a la corona, enaltiment del terrorisme i amenaces, és una mostra clara de que la justícia no significa per a tots el mateix.

A dia d’avui, el sistema judicial espanyol, segueix empresonant els qui defensen les llibertats de les persones, des de les lletres de les seves cançons i també des del carrer.

Mentre Urdangarín i la infanta Cristina esquien a Suïssa després d’haver defraudat milers d’euros a la Hisenda Pública; Mentre arrosseguem una monarquia obsoleta, corrupta i decadent que viu amb els nostres diners; Mentre ha quedat més que acreditat que el partit que ens governa s’ha finançat de manera il·legal; Mentre a l’estat espanyol hi ha prop de 1.400 polítics imputats per corrupció però només 87 estan presos.

Mentrestant, ens empresonen a nosaltres, les que cantam el que no els agrada sentir perquè fa trontollar el seu règim feixista.

És en aquest context, on un jove mallorquí de 24 anys ha estat condemnat pel Tribunal Suprem a presó, simplement per cantar cançons.

Desgraciadament, no estem davant un fet aïllat, ja que en aquests últims anys de crisi social i econòmica de l’estat, diverses persones i col·lectius han estat perseguits per fer ús del seu dret a la llibertat d’expressió. N’és el cas de la twittera Cassandra condemnada a un any de presó, dels titellaires empresonats per una de les seves obres, del col·lectiu de rapers “La insurgència”, i recentment, del raper Pablo Hasél, també jutjat per les seves cançons.

De cada vegada resulta més obvi, el fet de que l’estat espanyol, activa tots els seus mecanismes repressius amb l’objectiu de silenciar qualsevol tipus de protesta a les seves polítiques i frenar la creixent mobilització social. Ho fa a través de la policia espanyola, que de cada cop més, actua amb total impunitat i una des-proporcionalitat absoluta. Tal i com ho vam presenciar el passat 1 d’octubre, durant la celebració del referèndum català; Ho fa a través de la Llei Mordassa, una llei pensada i creada únicament amb la intenció de reprimir la protesta a peu de carrer; I finalment, ho fa a través de l’Audiència Nacional, successor de l’antic Tribunal d’Ordre Públic de l’època franquista, un tribunal polític que té com a única funció perseguir qualsevol dissidència política contra l’ordre establert.

Contra tot pronòstic, som moltes les persones que no ens rendim i seguim expressant la nostra ràbia i sortint al carrer per dir PROU! Per dir prou a les retallades a les pensions, a l’educació i a la sanitat; Per dir prou als atacs cap a la nostra llengua i la nostra sobirania; Per dir prou presos polítics.

En Josep és un d’ells, i aquesta vegada, la justícia, l’ha utilitzat com a “Cap de Turc” per donar un escarment a tots els que dia a dia mostrem el nostre descontent amb els que ens governen.

En aquest context, de guerra bruta i de repressió per part d’un estat, que ens obliga a l’exili i a la presó recordant-nos temps passats, no ens queda més alternativa que plantar cara i seguir lluitant, amb la mobilització social i la solidaritat com a les nostres millors armes.

És per això, que feim una crida a la societat mallorquina i d’arreu, a mobilitzar-se tots i cada un dels dies que Valtonyc hagi de complir condemna.

Només així podrem guanyar el pols a un règim obsolet, arcaic i decadent, i construir una societat més justa i democràtica on es garanteixin tots els nostres drets i llibertats individuals i col·lectives.

LLIBERTAT VALTONYC!!

 

 

Nou judici contra l’abús policial

S’obren les portes, baixen amb les porres enlaire i de sobte, un cop. Enmig del cap. Sang.

La contundent actuació policial dels Mossos d’Esquadra d’aquella nit del 28 de Maig de 2014 ja té cita per a judici. Impossibles de negar, les conseqüències d’aquell joc de bastons en que només repartien els uniformats, van provocar ferides greus que van requerir set grapes al cap d’un detingut i l’hospitalització amb nas trencat i tres punts a un altre. Un tercer detingut acabà també amb diverses contusions i ferides.

El que queda per veure és si fruit d’aquest judici, que tindrà lloc els dies 30 d’abril i 2-3 de maig en sortirà una condemna o per contra, tot atribuint la presumpció de veracitat a les versions policials, es trobarà alguna justificació al que a parer de diversos advocats personats en la causa no és més que un claríssim capítol d’abús policial. Amb resultat de lesions greus. Amb nocturnitat i molta, molta mala hòstia.

És el judici en que els coneguts com a “Quatre Roses” porten ara al banc dels acusats als agents que els van detenir, ensangonant la paret contra la que els van enclastar, al carrer Rosés del barri de Sants.

Els Quatre Roses van ser condemnats amb diverses penes de nou mesos i fins a dos anys de presó per haver llençat pedres als agents policials enmig de les protestes per l’intent de desallotjament del Centre Social Can Vies. Els fets es situen exactament a la tercera nit d’aldarulls i si bé el suposat llançament d’objectes hauria tingut lloc a la plaça de Sants, els detinguts haurien estat seguits carrers amunt per diverses furgonetes policials fins a barrar-los el pas i procedir a la seva detenció. Però els testimonis no parlen de corredisses sinó de gent caminant que de sobte són sorpresos per furgons policials que avançant a gran velocitat i en contra direcció s’aturen de cop i vomiten agents plens de ràbia amb les porres alçades que descarreguen contra quatre persones provocant l’esquitx de sang que durant dies es podia veure a la paret, a tocar de Can Mantega, fins que l’Ajuntament de Barcelona va córrer a netejar-lo.

Aquells detinguts, colpejats i forçats a suportar el procés judicial pel qual la Generalitat els demanava fins a set anys de presó, van acabar sent condemnats. La sentència, en relació a l’únic element probatori que va tenir en consideració, la versió policial, ho reconeixia així: “no s’aprecia element o circumstància que permeti dubtar de la seva imparcialitat”. Fàcil i dèbil punt i final que restableix un cop més el sistema d’impunitat policial que els moviments polítics i socials dissidents de la ciutat i del país mai hem oblidat. No ens ho han permès.
Els seus cops de porra, els mateixos que patirem l’1 d’octubre, ens posen a lloc. Ens recorden qui són i qui som.

De sobres sabem com n’és de difícil treure’ls la careta. I per això, per haver-ne pogut portar alguns al banc dels acusats, dins del seu propi sistema judicial, estem més que satisfets. Perquè el repte no ha estat citar-los a judici, sinó demostrar-los que no ens fan por. Que seguim on érem. Al costat dels qui lluiten i dels qui, com tu, llegeixes aquestes ratlles i saps perfectament de què parlem.

Perquè cada dia en som més. No callem. Actuem!
Can Vies es quedà al barri.
Nosaltres seguim als carrers! Prou impunitat policial!

UDON denuncia la solidaritat

Fa un any ens trobàvem als carrers cridant i assenyalant que la franquícia UDON de Sabadell explotava i acomiadava. Uns mesos que van omplir els carrers de lluita, i molta solidaritat. Lluita en forma de piquets permanents davant de l’establiment, enganxades massives d’adhesius a l’entorn del local i un suport de centenars de veïnes i solidàries que van aconseguir buidar el local durant setmanes, i pujar els colors a l’empresari que regenta el negoci i que tant bel·ligerant es mostra contra els drets de les seves treballadores.

Mesos més tard, se’ns amenaçava, a la Resposta Solidària, amb una querella per uns delictes que no reconeixem. Se’ns ha buscat durant temps, i a dia d’avui se’ns continua buscant per portar a judici a gent que l’únic que va fer va ser solidaritzar-se davant d’una situació d’explotació, precarietat i injustícia a la nostra ciutat.
Davant d’aquesta persecució, l’únic delicte que reconeixem és: respondre solidàriament contra l’explotació laboral practicada per la franquícia UDON Sabadell a les seves treballadores.
I volem advertir que la solidaritat aflora i augmenta quan les desigualtats s’aguditzen. I que la Resposta Solidària som totes aquelles que ens solidaritzem i denunciem cada atac a la dignitat que patim com a treballadores. Som aturades, treballadores que també hem patit la precarietat més extrema, treballadores de la llar, del sector càrnic o del sector serveis. Som aquelles que mai callarem. Som aquelles que ens solidaritzem. Som una, deu, cent i mil solidàries disposades a donar la cara les vegades que faci falta. I per tant, serà difícil trobar-nos, denunciar-nos i reprimir-nos a totes.

Davant d’aquesta amenaça repressiva que patim com a col·lectiu, exigim:

  • Que l’empresari Gerard Escaño, propietari d’UDON Sabadell, acabi amb la persecució judicial cap a nosaltres.
  • Que l’empresari Gerard Escaño, propietari d’UDON Sabadell, millori substancialment les condicions laborals de les seves treballadores arrel de les denuncies que fèiem fa un any

I per últim, emplacem a totes les solidàries de Sabadell, i dels país, a mostrar la seva solidaritat amb la persecució que estem patint, i restar atentes a futures convocatòries i mobilitzacions.

Perquè hem decidit no estar mai més soles.

Amb el suport mutu i la solidaritat com a bandera, TOTES SOM SOLIDÀRIES!

El TS acorda llibertat sense mesures cautelar per a Mireia Boya

Avui, 14 de febrer, la militant de la CUP i de l’Esquerra Independentista Mireia Boya ha estat citada a declarar davant del Tribunal Suprem de l’Estat espanyol com a investigada pels delictes de rebel·lió i sedició. La seva citació per part de l’Estat espanyol ve motivada per la celebració, el passat 1 d’Octubre, del referèndum d’autodeterminació a Catalunya.

Després de la declaració, la Mireia ha estat deixada en llibertat sense mesures cautelars.

 

Des d’Alerta Solidària, organització antirrepressiva de l’Esquerra Independentista , i des de la Candidatura d’Unitat Popular no pensem ni celebrar ni blanquejar l’actuació del Tribunal Suprem i de la resta d’aparells repressors de l’Estat Espanyol pel simple fet d’haver acordat la llibertat sense fiança de la Mireia, perquè creiem que l’ofensiva repressiva i antidemocràtica de l’Estat espanyol contra l’independentisme i contra l’1 d’Octubre no ha acabat, ni acabarà fins que el nostre poble sigui lliure, i amb ell les represaliades polítiques. No pensem celebrar que la Mireia sigui deixada en llibertat mentre que contra ella i contra la resta de persones represaliades per complir amb el mandat popular de l’1 d’octubre continuïn sent investigades pels Tribunals espanyols.

Volem denunciar una vegada més que la condició d’investigada de Mireia Boya, igual que la de la resta de persones investigades, respon a la causa general de persecució policial i judicial de l’Estat espanyol en contra del projecte polític independentista i de qualsevol moviment que pretengui qüestionar els privilegis que l’Estat monàrquic espanyol protegeix. En aquest sentit volem recordar que la repressió contra l’independentisme arreu dels Països Catalans ve de llarg i té com a objectiu estendre la por dins d’aquest moviment popular i portar-lo o bé a la desmobilització o bé a la renúncia als objectius que defensa i els mitjans legítims que ha emprat per defensar-los.

Per aquest motiu, reiterem que no pensem demanar ni perdó ni permís per ser lliures i que no defallirem fins a tenir la llibertat del nostre poble, arreu dels Països Catalans: no ens rendirem, no ens han vençut, ni encara menys convençut. La determinació d’aquest poble de lluitar pels seus drets polítics, socials i nacionals no l’aturaran ni els cops de porra ni les amenaces.

També volem aprofitar per mostrar, un cop més, la nostra solidaritat amb totes les empresonades per motius polítics. Des d’aquí enviem una càlida abraçada a les presoneres polítiques de l’Estat, en Jordi Cuixart, en Jordi Sánchez, en Joaquim Forn i l’Oriol Junqueres. I també un record i una abraçada a les exiliades, i tot el suport i el coratge a aquelles que en els propers dies han estat citades a declarar al Tribunal Suprem, però també a molts altres tribunals de l’Estat per exercir i defensar drets polítics, socials que corresponen a tots els pobles del món.

Per això, perquè creiem que cal seguir lluitant per aturar aquesta cursa repressiva en què s’ha sumit l’estat espanyol, i perquè nosaltres creiem que aturar aquesta cursa és lluitar per la democràcia, lluitar pels drets polítics i socials de les classes populars i la classe treballadora i, en definitiva, lluitar per la república als Països Catalans.

Ara i sempre, ni una més!
Ara i sempre llibertat preses polítiques.
Davant dels judicis polítics, sortim totes al carrer.
Per l’amnistia total i per la república.

Països Catalans, 14 de febrer de 2018

Admesa la querella pels fets de l’1 d’octubre a l’IES Pau Claris de Barcelona

 

El Jutjat d’Instrucció núm. 7 de Barcelona ha notificat a les parts l’admissió a tràmit de la querella que va interposar Mata T. pels delictes de lesions i contra la integritat moral i amb l’agreujant d’odi de motivació ideològica i de gènere.

 

Es tracta d’un nou pas en l’avenç per esclarir els fets d’aquell històric 1 d’octubre així com per escatir ordres de comandament, jerarquies i confirmar la tesi de l’operació de terror duta a terme per les forces de seguretat del seu Estat.

 

Un nou avenç en el front judicial al que recorrem amb recança i totes les precaucions del món en saber de sobres la diferent eficàcia i celeritat que s’hi dona si es tracta d’enjudiciar policies o independentistes.

 

No volem desaprofitar l’ocasió per fer un reconeixement públic a tots els advocats i advocades que de manera desinteressada i voluntària, dediquen temps i esforços a aquestes causes, i basteixen la extensa xarxa jurídica de col·laboració amb Alerta Solidària. Des de Barcelona, Girona, Reus, Lleida, Manresa, Sabadell, Tortosa, Castelló, València, Palma… A totes elles, el nostre agraïment pels esforços presents, per la seva aportació en el futur del nostre poble.

 

Ni un pas enrere!

 

 

Alerta Solidària

13 de febrer de 2018

Condemnat a un any de presó l’Andreu Curto Baiges: no ens aturem, continuem!

NI 4 ANYS, NI 1 DIA, ANDREU ABSOLUCIÓ

El passat 5 d’octubre tingué lloc a la Ciutat de la Justícia de Barcelona el judici contra l’Andreu, per haver participat en la Vaga General del 29 de març de 2012, i més concretament per haver participat en el piquet del barri de Sants, al seu pas per l’Hotel Vinci, situat al carrer Consell de Cent núm. 51 de Barcelona. El Fiscal demanava per aquests fets 4 anys de presó, sota les acusacions de delicte de danys, de coacció en relació als drets dels Treballadors i per desordres públics.

En la sentència, el jutjat penal núm. 13 de Barcelona condemna el vaguista Andreu Curto Baiges, com a responsable d’un delicte de danys i un delicte de coaccions, i l’absol del delicte de desordres públics. La condemna és una pena d’un any de presó i una pena multa de 4 mesos a raó de 7 euros dia, així com al pagament de la responsabilitat civil de 1.268,53 euros. A més, l’Andreu ha estat condemnat a pagar la meitat de les costes judicials així com la inhabilitació especial per al sufragi passiu durant el temps de la condemna.

Ens trobem davant d’una sentència antijurídica i de marcat caràcter polític. Durant el judici cap dels testimonis van declarar ni tan sols insinuar que l’Andreu causes els suposats danys (trencar dos cendrers i llençar dos petards). El jutge arriba a afirmar literalment en la sentència que “resulta irrelevante que el acusado fuera o no la persona que materialmente llevo a cabo el lanzamiento de las bengalas o las macetas”. Així doncs, el jutge condemna l’Andreu per la simple participació en el piquet, malgrat haver quedat acreditat que ell no va realitzar cap de les accions concretes objecte del judici.

A més a més hi ha hagut diversos fets que ens han causat una situació d’indefensió jurídica greu. El fet que el jutge no resol en la sentència la impugnació que va realitzar la defensa respecte diverses de les probes presentades per la fiscalia, o que els Mossos d’Esquadra no van aportar a l’expedient judicial una gravació de les càmeres de seguretat de l’hotel on es podia observar la seqüència completa dels fets objecte del judici.

La sense raó feta realitat. Una sentència condemnatòria per una causa que mai no hauria d’haver existit: condemnen la lluita social mentre la corrupció i les retallades, a mans del capitalisme, aniquilen dia a dia els drets bàsics de les classes populars. Condemnen la lluita social mentre s’imposen  reformes laborals validades per alguns sindicats que a canvi de quatre engrunes regalen els drets de la classe treballadora.

Considerem especialment greu aquesta sentència pel fet que posa en entre dit l’exercici del dret a vaga i a la lliure participació en els piquets. Cal recordar que sense l’exercici contundent del dret a vaga per part de la classe treballadora, seria inimaginable qualsevol dels drets i conquestes socials assolides en els últims 150 anys.

Per últim volem recordar que l’Andreu portava gairebé 5 anys amb una petició fiscal que li demanava que complís 4 anys de presó per haver participat en la defensa dels drets de totes. 5 anys de la seva vida, de la seva família i del seu entorn en un parèntesi, davant d’una petició fiscal aberrant.

Des del Grup de Suport #AndreuAbsolució i Alerta Solidària no acceptem aquesta sentència i continuem demanant l’absolució d’Andreu: hem recorregut la sentència a l’Audiència Provincial de Barcelona. Davant de qualsevol condemna no ens aturarem en la defensa dels drets socials, continuarem denunciant la repressió i fent costat i suport a Andreu en els 2 judicis que encara té pendents del mateix dia de la vaga.

Si ens toquen a una en toquen a totes!

Andreu Absolució!

 

Tortosa – Sants,

Països Catalans, 12 de febrer de 2018