L’Audiència Provincial confirma la condemna d’un any de presó al vaguista Andreu Curto

L’AUDIÈNCIA PROVINCIAL DE BARCELONA CONFIRMA  LA CONDEMNA A 1 ANY DE PRESÓ A L’ANDREU CURTO BAIGES.

NO ENS ATUREM, CONTINUEM!

NI 4 ANYS, NI 1 DIA! PRESÓ PER DEFENSAR ELS DRETS DE TOTHOM?

ANDREU ABSOLUCIÓ!

 

La Secció Vuitena de l’Audiència Provincial de Barcelona ha ratificat la condemna al vaguista Andreu Curto Baiges com a responsable d’un delicte de danys i un delicte de coaccions, i l’absolució  del delicte de desordres públics.

Així doncs, es confirma la Sentència dictada pel Jutjat Penal núm. 13 de Barcelona que imposà la pena d’un any de presó i una pena multa de 4 mesos a raó de 7 € dia, així com el pagament de la responsabilitat civil de 1.268,53€ pel delicte de danys. A més, Andreu ha estat condemnat a pagar  la meitat de les costes judicials del primer judici, així com a la inhabilitació especial per al sufragi passiu durant el temps de la condemna.

El passat 5 d’octubre tingué lloc a la Ciutat de la Justícia de Barcelona el judici contra Andreu, per haver participat en la Vaga General del 29 de març de 2012 contra la reforma laboral i, més concretament,  per haver participat en el piquet del barri de Sants, al seu pas per l’Hotel Vinci, situat al carrer Consell de Cent núm 51 de Barcelona. El Fiscal demanava per aquests fets 4 anys de presó, sota les acusacions de delicte de danys, de coacció en relació als drets dels Treballadors i per desordres públics.

El Recurs d’Apel·lació de l’Andreu assenyalà que la declaració del responsable de l’hotel estava farcida de contradiccions respecte la primera declaració que va realitzar l’any 2012. Els Mossos d’Esquadra que varen declarar no eren presents a l’Hotel al moment dels fets i tampoc van aportar a l’expedient judicial una gravació de les càmeres de seguretat de l’Hotel on es podia observar la seqüència completa dels fets.

L’Audiència, valida que el Jutge penal obviés les impugnacions realitzades per la defensa, validant així la tesis del Jutge que en la Sentència arribà a afirmar literalment: “resulta irrelevante que el acusado fuera o no la persona que materialmente llevó a cabo el lanzamiento de las bengalas o las macetas”.

Novament la “Justícia” al servei del capital, novament la “Justícia” com a garant de la violació dels drets socials i de la lluita sindical.

Un nou capítol d’aquell piquet informatiu que va recórrer els carrers de Sants i que va anar engrossint la llarga llista d’imputacions que els Mossos d’Esquadra van anar elaborant contra les companyes que lluiten cada dia, des de molt abans de la Vaga.

Des dels Grups de Suport #AndreuAbsolució i Alerta Solidària no acceptem aquesta sentència. Davant de les seves condemnes, no ens aturarem en la defensa dels drets socials, continuarem denunciant la repressió i seguirem fent costat a l’Andreu en els dos judicis que encara té pendents del mateix dia de la vaga.  Tanmateix, volem agrair el suport i solidaritat de totes aquelles persones i col·lectius que ens  heu fet arribar tot el vostre escalf i estima,  perquè és amb el suport mutu i colze a colze com ens fem fortes per plantar cara a la seva repressió.

Conscients que davant d’aquest sistema injust, el poble treballador català no té més alternativa que lluitar per la plena llibertat, amb el cap ben alt i el puny tancat seguirem lluitant contra aquest sistema, contra la seva repressió i contra els seus executors!

Defensar el drets de tothom no és cap delicte!

 

Grup de Suport Contra la Repressió de les Terres de l’Ebre

Comissió Antirepressiva de l’Assemblea de Barri de Sants

Alerta Solidària

 

 

 

20 d’agost de 2018. Tortosa, Sants, Països Catalans

 

 

 

 

Una nova sentència reconeix l’abús policial però n’absol els policies causants per manca d’identificació

La Secció Segona de l’Audiència Provincial de Barcelona ha fet arribar a les parts la sentència relativa a les agressions patides per manifestants pro-Can Vies, la nit del 28 de maig de 2014.
En una llarga exposició la magistrada encarregada de la seva redacció, Mª José Magaldi Paternostro, s’esforça en desmuntar, poc a poc, la credibilitat de l’acusació, i els testimonis aportats (alguns veïns que veieren tot des dels seus balcons). Cerca reduir al mínim les lesions que, malgrat tot, constaten els diferents informes mèdics, que afirmen ser compatibles amb cops de porra. La magistrada ha d’acabar per admetre, dels relats aportats per les dues parts i dels fets contrastats per una sentència prèvia que conté la condemna contra els manifestants lesionats per llançament d’objectes, que les ferides només es van poder produir en el just interval en que els mossos es llancen contra aquells qui els llencen objectes i el moment en què ja són immobilitzats contra una paret i envoltat de furgons i agents policials.
Considerat provat que els manifestants llençaven objectes i que immediatament són detinguts, segons el propi relat policial, les fractures al nivell del parietal dret i a la piràmide nasal, és a dir, dues lesions contundents al cap, només poden respondre a l’impacte de les porres. Cops que són expressament prohibits pel reglament policial “en cap cas s’utilitzarà de dalt a baix ni sobre zones vitals del cos humà com el cap”..

El grup com a factor d’impunitat
La sentència conclou la lliure absolució dels agents acusats tot i reconèixer la responsabilitat subsidiària de la Generalitat que haurà d’assumir les indemnitzacions corresponents per un acte il·lícit i culpable d’agents del seu cos policial. Però que, i una vegada més, troben en la complicitat de l’actuació corporativa, la impunitat absoluta. Agents culpables de fet però indemnes a l’acció de la justícia, innocents de dret. Lliures d’investigacions internes i de cap mena de retret administratiu. Un problema que es reitera en el temps i que obté per part de les autoritats polítiques avals i blindatges. La lluita de les entitats promotores de drets humans per la identificació efectiva dels agents ha estat històricament bandejada, tot transmetent alhora la consigna de la carta blanca a l’abús policial.

Els fruits del judici
La sentència, que sembla resignar-se a contra cor, a haver de reconèixer les lesions, no és evidentment el millor del procés judicial que tot just ara es clou. La implicació dels mateixos ferits, el seu entorn familiar i d’amistats, amb nombrosos actes de suport als respectius pobles i també a Can Vies, a Sants, palesen la voluntat de seguir treballant en la implicació política i social malgrat la repressió soferta i l’amenaça que aquesta es repeteixi. La determinació per seguir defensant allò just contra la imposició del més fort. La defensa d’uns barris vius i participatius. En front del desert del ciment al servei del turisme i l’especulació.

A judici els 5 mossos per la pallissa del portal de la plaça de Sants

Tindrà lloc a l’Audiència Provincial de Barcelona, els propers 11, 12 i 18 d’abril. Amb acusacions per delictes contra la integritat física i moral, amb peticions d’entre quatre i sis anys de presó i inhabilitacions per vida per exercir en cossos de seguretat de l’Estat.

Són les conclusions a les que arriba la representació lletrada de tres persones, ferides de diversa consideració, que el 27 de maig de 2014, i arraconats en l’interior d’un portal de la plaça de Sants de Barcelona per un dispositiu d’agents dels Mossos d’Esquadra, van ser apallissats malgrat ser asseguts al terra i voler, simplement, fugir d’aquell infern.

Com posa de relleu l’acusació, les informacions aportades en la causa judicial pretenen també pal·liar la greu inacció sancionadora interna que s’hauria d’haver iniciat dins del propi cos policial. Un cas més, com tants que afecten agents antiavalots, que queden emparats pel silenci còmplice de la direcció del cos però també dels seus responsables polítics.

Va ser una actuació ràpida, en grup, coordinada, d’efectuar el major mal possible en el menor temps. Però creient-se a l’esguard de les mirades que aquest cop han pogut aportar el testimoniatge d’uns fets que malauradament no són aïllats sinó pràctica habitual quan els mossos es creuen impunes a tota conseqüència. Les imatges i els testimonis són molt clars. Res pot justificar la gratuïtat amb la que les porres cauen sobre els caps d’unes persones que buscaven sense èxit, en l’interior del portal, la protecció contra uns policies que actuaven amb carta blanca per exercir la violència. Amb l’objectiu d’estendre el pànic per intentar aturar les mobilitzacions permanents en defensa de Can Vies, l’espai autogestionat pel veïnat de Sants que va despertar la solidaritat activa més ferma i digna.

Cap dels que van ser atonyinats allà dins van ser posteriorment requerits per ser identificats ni per ser processats. No n’hi havia cap motiu. No havien fet res més que passar pel lloc erroni en el moment que no tocava. Els va tocar el rebre. I van aprendre la lliçó. La mateixa que milers i milers de catalans i catalanes hem après d’ençà de l’1 d’octubre passat. La de la impunitat policial que apareix quan el sistema la necessita, així com la de l’obligació que ens afecta a tots i a totes per a combatre-la i continuar lluitant.

Els dies de judici serem al costat dels tres denunciants, en Joan, en Miquel i en Bernat. Amb ells i amb tots i totes les que van rebre aquells dies de combat i dignitat al barri de Sants.

Som barri! Som força! Som Can Vies!

Més informació:

Nota processament (d’Alerta Solidària i Comissió Antirepressiva de Sants)

V  ídeo dels fets (de la Directa), a partir del segon 00:57

Nou judici contra l’abús policial

S’obren les portes, baixen amb les porres enlaire i de sobte, un cop. Enmig del cap. Sang.

La contundent actuació policial dels Mossos d’Esquadra d’aquella nit del 28 de Maig de 2014 ja té cita per a judici. Impossibles de negar, les conseqüències d’aquell joc de bastons en que només repartien els uniformats, van provocar ferides greus que van requerir set grapes al cap d’un detingut i l’hospitalització amb nas trencat i tres punts a un altre. Un tercer detingut acabà també amb diverses contusions i ferides.

El que queda per veure és si fruit d’aquest judici, que tindrà lloc els dies 30 d’abril i 2-3 de maig en sortirà una condemna o per contra, tot atribuint la presumpció de veracitat a les versions policials, es trobarà alguna justificació al que a parer de diversos advocats personats en la causa no és més que un claríssim capítol d’abús policial. Amb resultat de lesions greus. Amb nocturnitat i molta, molta mala hòstia.

És el judici en que els coneguts com a “Quatre Roses” porten ara al banc dels acusats als agents que els van detenir, ensangonant la paret contra la que els van enclastar, al carrer Rosés del barri de Sants.

Els Quatre Roses van ser condemnats amb diverses penes de nou mesos i fins a dos anys de presó per haver llençat pedres als agents policials enmig de les protestes per l’intent de desallotjament del Centre Social Can Vies. Els fets es situen exactament a la tercera nit d’aldarulls i si bé el suposat llançament d’objectes hauria tingut lloc a la plaça de Sants, els detinguts haurien estat seguits carrers amunt per diverses furgonetes policials fins a barrar-los el pas i procedir a la seva detenció. Però els testimonis no parlen de corredisses sinó de gent caminant que de sobte són sorpresos per furgons policials que avançant a gran velocitat i en contra direcció s’aturen de cop i vomiten agents plens de ràbia amb les porres alçades que descarreguen contra quatre persones provocant l’esquitx de sang que durant dies es podia veure a la paret, a tocar de Can Mantega, fins que l’Ajuntament de Barcelona va córrer a netejar-lo.

Aquells detinguts, colpejats i forçats a suportar el procés judicial pel qual la Generalitat els demanava fins a set anys de presó, van acabar sent condemnats. La sentència, en relació a l’únic element probatori que va tenir en consideració, la versió policial, ho reconeixia així: “no s’aprecia element o circumstància que permeti dubtar de la seva imparcialitat”. Fàcil i dèbil punt i final que restableix un cop més el sistema d’impunitat policial que els moviments polítics i socials dissidents de la ciutat i del país mai hem oblidat. No ens ho han permès.
Els seus cops de porra, els mateixos que patirem l’1 d’octubre, ens posen a lloc. Ens recorden qui són i qui som.

De sobres sabem com n’és de difícil treure’ls la careta. I per això, per haver-ne pogut portar alguns al banc dels acusats, dins del seu propi sistema judicial, estem més que satisfets. Perquè el repte no ha estat citar-los a judici, sinó demostrar-los que no ens fan por. Que seguim on érem. Al costat dels qui lluiten i dels qui, com tu, llegeixes aquestes ratlles i saps perfectament de què parlem.

Perquè cada dia en som més. No callem. Actuem!
Can Vies es quedà al barri.
Nosaltres seguim als carrers! Prou impunitat policial!