Nou judici contra l’abús policial

S’obren les portes, baixen amb les porres enlaire i de sobte, un cop. Enmig del cap. Sang.

La contundent actuació policial dels Mossos d’Esquadra d’aquella nit del 28 de Maig de 2014 ja té cita per a judici. Impossibles de negar, les conseqüències d’aquell joc de bastons en que només repartien els uniformats, van provocar ferides greus que van requerir set grapes al cap d’un detingut i l’hospitalització amb nas trencat i tres punts a un altre. Un tercer detingut acabà també amb diverses contusions i ferides.

El que queda per veure és si fruit d’aquest judici, que tindrà lloc els dies 30 d’abril i 2-3 de maig en sortirà una condemna o per contra, tot atribuint la presumpció de veracitat a les versions policials, es trobarà alguna justificació al que a parer de diversos advocats personats en la causa no és més que un claríssim capítol d’abús policial. Amb resultat de lesions greus. Amb nocturnitat i molta, molta mala hòstia.

És el judici en que els coneguts com a “Quatre Roses” porten ara al banc dels acusats als agents que els van detenir, ensangonant la paret contra la que els van enclastar, al carrer Rosés del barri de Sants.

Els Quatre Roses van ser condemnats amb diverses penes de nou mesos i fins a dos anys de presó per haver llençat pedres als agents policials enmig de les protestes per l’intent de desallotjament del Centre Social Can Vies. Els fets es situen exactament a la tercera nit d’aldarulls i si bé el suposat llançament d’objectes hauria tingut lloc a la plaça de Sants, els detinguts haurien estat seguits carrers amunt per diverses furgonetes policials fins a barrar-los el pas i procedir a la seva detenció. Però els testimonis no parlen de corredisses sinó de gent caminant que de sobte són sorpresos per furgons policials que avançant a gran velocitat i en contra direcció s’aturen de cop i vomiten agents plens de ràbia amb les porres alçades que descarreguen contra quatre persones provocant l’esquitx de sang que durant dies es podia veure a la paret, a tocar de Can Mantega, fins que l’Ajuntament de Barcelona va córrer a netejar-lo.

Aquells detinguts, colpejats i forçats a suportar el procés judicial pel qual la Generalitat els demanava fins a set anys de presó, van acabar sent condemnats. La sentència, en relació a l’únic element probatori que va tenir en consideració, la versió policial, ho reconeixia així: “no s’aprecia element o circumstància que permeti dubtar de la seva imparcialitat”. Fàcil i dèbil punt i final que restableix un cop més el sistema d’impunitat policial que els moviments polítics i socials dissidents de la ciutat i del país mai hem oblidat. No ens ho han permès.
Els seus cops de porra, els mateixos que patirem l’1 d’octubre, ens posen a lloc. Ens recorden qui són i qui som.

De sobres sabem com n’és de difícil treure’ls la careta. I per això, per haver-ne pogut portar alguns al banc dels acusats, dins del seu propi sistema judicial, estem més que satisfets. Perquè el repte no ha estat citar-los a judici, sinó demostrar-los que no ens fan por. Que seguim on érem. Al costat dels qui lluiten i dels qui, com tu, llegeixes aquestes ratlles i saps perfectament de què parlem.

Perquè cada dia en som més. No callem. Actuem!
Can Vies es quedà al barri.
Nosaltres seguim als carrers! Prou impunitat policial!

Judici 8G: Jo també estava al Bemba

Des del col·lectiu d’encausats del cas Bemba volem denunciar el despropòsit que
comporta dur a onze joves a judici per uns fets ocorreguts els 2003 dels quals els
únics responsables són el llavors equip de govern del PSC i els caps de la policia
municipal de Sabadell.

Volem recordar que aquests fets es remunten a la nit del 27 de setembre del 2003 quan la unitat antiavalots de la policia municipal va decidir dissoldre de forma violenta i sense mediació una concentració pacífica de joves davant del bar Bemba. L’assalt policial es va saldar amb 11 joves detinguts i més de 20 persones ferides. La desproporció en l’ús de la força per part de la policia municipal sumat a que el consistori es va sumar com a acusació particular contra nosaltres, ens fa pensar en que aquesta va ser una actuació de caire repressiu, contra un sector crític de la joventut sabadellenca. Lluny de ser un fet puntual, fou el paradigma de la forma autoritària de fer del govern Bustos.

No obstant, la solidaritat de la població de Sabadell s’ha mostrat en multitud
d’actes de suport als detinguts, en una recollida de signatures de més de 130
organitzacions socials, culturals, sindicals polítiques, etc. i més de 1.000 adhesions individuals, o en les massives manifestacions del 3 d’octubre del 2003 i el 22 d’abril del 2017 quan milers de persones van sortir al carrer a denunciar aquesta injustícia i reclamar l’absolució de tots els detinguts.

Ara, 14 anys després se’ns demanen penes que superen els dos anys i mig de
presó. És per això, que convoquem a tots i totes les solidàries a concentrar-se
davant la porta dels jutjats de Sabadell el mateix dia del judici (18 de gener) a les
8:30h on tindrà lloc també una roda de premsa per part del grup dels encausats del
cas Bemba.

Absolució detinguts!
Grup d’encausats del Cas Bemba.

La seva repressió, la nostra solidaritat

Aquest matí s’ha jutjat a dues companyes de Sant Andreu, la Cris i en Guillem, per un suposat delicte de danys durant la vaga general del 14 de novembre de 2012. La Fiscalia els hi ha demanat 36 mesos de presó per a cada un, així com també una elevada quantitat econòmica per a reparar els hipotètics danys causats a un contenidor, tot i que avui, al escoltar els testimonis, s’ha pogut veure com en cap cas  es hi va haver cap flama ni cap dany dins el contenidor. Absolutament cap testimoni ni pèrit ha pogut donar motius veraços al voltant de si existien o no danys als contenidors. I com sustenta la Fiscalia la petició? Amb la paraula de la Guàrdia Urbana de Barcelona com a veritat sagrada, que justament avui ha recordat l’existència d’uns pamflets reivindicatius i una autoinculpació que no constaven ni en l’atestat policial ni en el mateix procediment judicial. Si un policia recorda perfectament flames d’uns fets de fa cinc anys, tant se val que ni els bombers ni ningú més les veiés. Les joves han de ser condemnades.

Ara, toca esperar sentència, però no oblidem tampoc, a banda de les penes demanades, l’assetjament policial que van patir de forma il·legal, abans d’iniciar-se el procediment, les joves avui jutjades. Ni aquests 5 anys de procediment ni el judici d’avui, però, les ha fet tirar enrere. Ja van plantar cara a la repressió, i avui ho han tornat a fer, com tantes altres companyes arreu dels Països Catalans represaliades per sortir al carrer aquell 14 de novembre.

Recordem xifres: 47 detencions, 49 imputacions més posteriors, i incomptables persones ferides o coaccionades. Dins l’Esquerra Independentista, 6 detingudes i posteriorment, 25 persones més imputades. No oblidem Ester Quintana al parlar del 14 de novembre.

Un cop més, la solidaritat és la nostre millor arma.

Alerta Solidària

Grup de Suport Cris i Guillem absolució

Barcelona, 26 d’abril de 2017