Sincers amb la cara tapada o hipòcrites a cara descoberta

 

Aquest cap de setmana, i després de les mobilitzacions a Girona, Terrassa i Barcelona, els CDRs han tornat a l’acció tallant autopistes i aixecant barreres de peatges. Novament però, veus, diguem-ne qualificades, han sortit, a corre-cuita, a criticar els qui es mouen fora dels paràmetres en els que ens pretenen encaixonar. L’objecte de judici ara és l’ús de màscares, tapaboques, caputxes… és a dir, dur la cara tapada.

Aquestes consideracions, que admeten interessants debats que van més enllà de l’estricta ocultació d’una identitat alhora de dur a terme una acció pacífica i simbòlica, obvien amb voluntat cínica, és a dir, amb crua hipocresia, les causes que empenyen certs manifestants a pretendre ocultar la seva persona. I és que evidentment el que es vol és esquivar els efectes repressius d’un estat policial i judicial determinat a conculcar els nostres drets més elementals de manifestació. Així, qui assenyala que no té sentit ocultar el rostre quan es porta a terme una acció pacífica, perquè l’hem de poder realitzar a cara descoberta, i fins i tot justificar-la raonadament i tranquil·la, amb noms i cognoms, està oblidant, deliberadament, que són, principalment, els Mossos d’Esquadra, els encarregats de reprimir aquest tipus d’accions legítimes. És a dir, de nou, se’ns demanen accions però se’ns colpeja. Se’ns demana que actuem a cara descoberta i així se’ns sanciona administrativament o se’ns imputa judicialment.

Exemples en tenim a cabassos en el pre, durant i post 155 del cos autonòmic policial. En les darrers setmanes, amb imputacions a membres de CDRs de Martorell o de Figueres. Casos en què, sense identificar in situ a ningú, però en base a les imatges captades i els arxius de caràcter polític dels Mossos, es procedeix a encartar, per a multes o sancions penals a qui, fins ara, anava a les manifestacions pacífiques a cara descoberta. Com el cas del CDR de la Cerdanya, on una persona, que comunica als agents policials el recorregut, publicat i conegut, d’una marxa, entre els pobles d’Alp i Das, acaba imputat com director de manifestació il·lícita.

Creiem, a aquestes alçades, que tothom és conscient del plus de punibilitat que pot comportar l’ús de “disfressa”, segons terminologia del Codi Penal de l’enemic, l’Estat espanyol. Constitueix un agreujant segons l’art. 22.2 CP, però també, en l’àmbit sancionador administratiu per l’art. 33.2 de la Llei de protecció ciutadana, dita Llei mordassa. Advertir de les possible nocives conseqüències és, a més de sobrer, molt cínic, quan a aquestes eines repressives recorren tan ràpidament els qui depenen del Departament d’Interior.

En la situació present tan excepcional, en què l’aixecament de peatges va justificar una operació antiterrorista per la qual, dues companyes, la Tamara i l’Adri, encara en pateixen les conseqüències repressives resulta, com a mínim, hipòcrita, que es gosi, des de l’esfera política que governa avui en dia els Mossos d’Esquadra, recriminar a qui, en legítima defensa d’un dret fonamental, ha de recórrer, malauradament, a tapar-se el rostre per poder sortir al carrer.

Benvingudes siguin les protestes contra l’estat d’excepció que patim i les accions a favor de la República. Vinguin d’on vinguin, també dels qui professen superioritats morals com la crítica que volem combatre. Tots i totes tenim un paper a fer. Fem-lo i seguim endavant.

Visca la lluita del Poble!

 

Alerta Solidària

10 de desembre de 2018

 

Nou judici contra l’abús policial

S’obren les portes, baixen amb les porres enlaire i de sobte, un cop. Enmig del cap. Sang.

La contundent actuació policial dels Mossos d’Esquadra d’aquella nit del 28 de Maig de 2014 ja té cita per a judici. Impossibles de negar, les conseqüències d’aquell joc de bastons en que només repartien els uniformats, van provocar ferides greus que van requerir set grapes al cap d’un detingut i l’hospitalització amb nas trencat i tres punts a un altre. Un tercer detingut acabà també amb diverses contusions i ferides.

El que queda per veure és si fruit d’aquest judici, que tindrà lloc els dies 30 d’abril i 2-3 de maig en sortirà una condemna o per contra, tot atribuint la presumpció de veracitat a les versions policials, es trobarà alguna justificació al que a parer de diversos advocats personats en la causa no és més que un claríssim capítol d’abús policial. Amb resultat de lesions greus. Amb nocturnitat i molta, molta mala hòstia.

És el judici en que els coneguts com a “Quatre Roses” porten ara al banc dels acusats als agents que els van detenir, ensangonant la paret contra la que els van enclastar, al carrer Rosés del barri de Sants.

Els Quatre Roses van ser condemnats amb diverses penes de nou mesos i fins a dos anys de presó per haver llençat pedres als agents policials enmig de les protestes per l’intent de desallotjament del Centre Social Can Vies. Els fets es situen exactament a la tercera nit d’aldarulls i si bé el suposat llançament d’objectes hauria tingut lloc a la plaça de Sants, els detinguts haurien estat seguits carrers amunt per diverses furgonetes policials fins a barrar-los el pas i procedir a la seva detenció. Però els testimonis no parlen de corredisses sinó de gent caminant que de sobte són sorpresos per furgons policials que avançant a gran velocitat i en contra direcció s’aturen de cop i vomiten agents plens de ràbia amb les porres alçades que descarreguen contra quatre persones provocant l’esquitx de sang que durant dies es podia veure a la paret, a tocar de Can Mantega, fins que l’Ajuntament de Barcelona va córrer a netejar-lo.

Aquells detinguts, colpejats i forçats a suportar el procés judicial pel qual la Generalitat els demanava fins a set anys de presó, van acabar sent condemnats. La sentència, en relació a l’únic element probatori que va tenir en consideració, la versió policial, ho reconeixia així: “no s’aprecia element o circumstància que permeti dubtar de la seva imparcialitat”. Fàcil i dèbil punt i final que restableix un cop més el sistema d’impunitat policial que els moviments polítics i socials dissidents de la ciutat i del país mai hem oblidat. No ens ho han permès.
Els seus cops de porra, els mateixos que patirem l’1 d’octubre, ens posen a lloc. Ens recorden qui són i qui som.

De sobres sabem com n’és de difícil treure’ls la careta. I per això, per haver-ne pogut portar alguns al banc dels acusats, dins del seu propi sistema judicial, estem més que satisfets. Perquè el repte no ha estat citar-los a judici, sinó demostrar-los que no ens fan por. Que seguim on érem. Al costat dels qui lluiten i dels qui, com tu, llegeixes aquestes ratlles i saps perfectament de què parlem.

Perquè cada dia en som més. No callem. Actuem!
Can Vies es quedà al barri.
Nosaltres seguim als carrers! Prou impunitat policial!

Comunicat en suport de les detingudes per defensar la pública

Avui durant el matí els Mossos d’Esquadra han detingut dues persones del Sindicat d’Estudiants dels Països Catalans (SEPC) del nucli de la UAB a Mataró i a Barcelona, un d’ells també militant d’Arran Mataró. Aquestes detencions estan relacionades amb la lluita que les estudiants han dut a terme per exigir la rebaixa de les taxes universitàries. A banda d’aquestes detencions, quatre militants més del moviment estudiantil han estat citades a les seves respectives viles per a declarar davant d’agents de policia. Després d’hores d’espera per a realitzar les declaracions, les dues persones detingudes han sortit en llibertat amb càrrecs i dues de les quatre persones citades ja han declarat. Les dues citacions restants estant a l’espera de declarar aquesta tarda.

El passat 11 de maig vam sortir al carrer per manifestar-nos per exigir, una vegada més, la baixada de les taxes universitàries, reivindicació estudiantil aprovada pel Parlament de Catalunya a la tardor.

Més de 2000 persones ens vam manifestar després que el Departament d’Interior intentés frenar-nos amb diverses detencions aquella mateixa setmana. Al final del recorregut, davant de la Secretària d’Universitats i Recerca vam acampar per exigir el compliment dels acords.

A la una matinada, després d’obligar a marxar a la premsa perquè no hi hagués gravacions, 300 Mossos d’Esquadra van desallotjar les acampades identificant dins les furgones a una desena fóra de la vista de la resta i agredint les concentrades. El desallotjament es va saldar amb una vintena de manifestants ferides i amb la impunitat habitual dels Mossos.

Amb tot, continuem exigint que la Secretaria d’Universitats i Recerca i el secretari general Arcadi Navarro compleixin amb els acords del parlament autonòmic.

Per una educació pública, popular, catalana, feminista i de qualitat.

Si amb les detencions del maig no ens vam aturar, aquesta vegada tampoc ho aconseguiran.

Convoquem davant les comissaries de Igualada (18h) i Sant Sadurní (20h) com hem fet aquest matí a Mataró per solidaritzar-nos amb les persones citades.

Països Catalans, 25 de juliol de 2017

Alerta Solidària

Sindicat d’estudiants dels Països Catalans