La xarxa antirepressiva s’enforteix malgrat la intensificació de la repressió policial

Aquest dijous 21 de febrer ha suposat un salt qualitatiu en la capacitació de promoure i materialitzar una Vaga General al marge i, fins i tot en contra, de les centrals sindicals majoritàries UGT i CCOO. I a jutjar per l’actuació policial podem deduir que a l’Estat no li fa cap gràcia que el poble s’escapi de les eines institucionalitzades amb les que ens ha pretès tenir eternament sotmeses. Hem escapat un poc més del seu control per seguir bastint l’alternativa que serà, més aviat que tard, el fonament de la República anhelada.

La nova ordre: identificacions a tort i a dret

En les mobilitzacions que hi ha hagut d’ençà de l’inici del procés judicial a Madrid hem comprovat un canvi en l’operativa dels Mossos d’Esquadra. A diferència d’altres jornades de manifestacions, en què les identificacions dels manifestants se cenyien a aquelles qui de manera més o menys argumentada se’ls podia atorgar cert grau de responsabilitat en la organització de la mobilització, des de fa una setmana i especialment avui, dia de Vaga General, les identificacions han estat provocades, buscades, massives, afectant a tota mena de persones, significació organitzativa, edats i arreu del territori.

El nombre de persones identificades s’eleva a 338. Xifra molt superior a la d’altres jornades i que contrasta amb la xifra proporcionalment baixa de 4 detencions (2 a Tarragona, 1 a Barcelona i 1 a Gurb). Sense oblidar les nombroses intervencions policials, contundents, que han causat nombroses persones ferides sense comptabilitzar.

Les identificacions, sovint acompanyades d’escorcolls, serveixen per engrossir els fitxers polítics, sistemàticament negats però evidenciats més d’una vegada en diferents processos judicials. I són l’aposta preferida del poder quan el que vol és combatre en una lluita de fons amb repressió poc visible, dita de baixa intensitat: rere una identificació hi ha sempre l’amenaça de la sanció o l’enjudiciament judicial. No és però una novetat, més aviat ja és una estratègia vella i coneguda. El que sí que sobta és la intensificació amb la que el cos autonòmic policial s’ha abocat ara a recopilar les dades de ciutadans que simplement es mobilitzen per denunciar allò que ara han acabat patit en primera persona: la repressió política, la persecució de les llibertats d’expressió i de manifestació.

El govern resulta ser efectiu, per tant, en l’aplicació de la repressió política. Distanciant-se cada dia més del que havia de ser l’objectiu alliberador per esdevenir el principal sabotejador contra les accions i manifestacions del seu propi poble.

Però de tot se n’aprèn i del dia d’avui també toca destacar l’enfortiment de la xarxa antirepressiva que ha funcionat amb quasi completa perfecció, en plena cobertura arreu del territori i amb respostes ràpides i ben coordinades. Som en un bon punt de partida per construir autèntiques eines de contra poder popular capacitades per a respondre autònomament a la repressió. I això, segur, els fa molta por.

Preparem des d’ara la propera Vaga General. Que res ens aturi! Anem pel bon camí!

Barcelona, a 21 de febrer de 2019

La repressió ultra el Suprem

Recordarem per sempre la data del 12 de febrer per l’inici de l’històric judici polític al Procés. Tothom va poder seguir al minut el que succeïa a sala especial del Tribunal Suprem gràcies al gran desplegament de mitjans que els les principals cadenes informatives hi van invertir.
Aquests esforços en difondre el que passava a Madrid van comportar, però, un clamorós silenci respecte el que va passar aquí.

Balanç repressiu: identificacions, citacions i agressions feixistes

Les accions de CDRs es van saldar amb diverses persones identificades. Com les 2 de les Corts, les 48 per l’acció davant la fiscalia i les 7 de darrera hora del vespre a Sabadell. Totes elles a mans dels Mossos d’Esquadra del Conseller Buch.

Però d’altra banda es va intensificar la repressió més discreta, la de la citació a jutjats, la de la visita per sorpresa d’agents policials a casa o a la feina: com les 2 que agents de la Policia Nacional van dur a terme a Sabadell; 2 més a Barcelona, fetes per Mossos d’Esquadra; i 2 més, també per agents del cos policial autonòmic, a Santa Perpètua de Mogoda.

L’atenció mediàtica està centrada, com és lògic, en el judici de Madrid. Però convé difondre, recordar i fer entendre, que la repressió de més baixa intensitat segueix inexorable la seva tasca per estendre la por entre la societat catalana. I que caldrà molta més mobilització i molta més participació dels qui fins avui no s’han aixecat encara del sofà per poder, no només assolir la llibertat anhelada, sinó escapar de l’espiral repressiva que amenaça de retallar per sempre els drets més bàsics de participació política i civil.

La desinhibició de l’ultra dreta és un avís del que ens espera si no som capaces de sobreposar-nos a tanta repressió. El darrer capítol: l’agressió, també ahir, 12 de febrer, al vespre, de 8 veïnes del Clot Camp de l’Arpa de Barcelona per part de dos feixistes embogits.

Arribats al punt on som ja no hi ha aturador ni punt de retorn. O perdem la por i ens organitzem per vèncer o serem esclaus del neofranquisme que s’albira.

Per la llibertat i contra tota la repressió política, organitza’t i lluita!

13 de febrer de 2019

A judici els 5 mossos per la pallissa del portal de la plaça de Sants

Tindrà lloc a l’Audiència Provincial de Barcelona, els propers 11, 12 i 18 d’abril. Amb acusacions per delictes contra la integritat física i moral, amb peticions d’entre quatre i sis anys de presó i inhabilitacions per vida per exercir en cossos de seguretat de l’Estat.

Són les conclusions a les que arriba la representació lletrada de tres persones, ferides de diversa consideració, que el 27 de maig de 2014, i arraconats en l’interior d’un portal de la plaça de Sants de Barcelona per un dispositiu d’agents dels Mossos d’Esquadra, van ser apallissats malgrat ser asseguts al terra i voler, simplement, fugir d’aquell infern.

Com posa de relleu l’acusació, les informacions aportades en la causa judicial pretenen també pal·liar la greu inacció sancionadora interna que s’hauria d’haver iniciat dins del propi cos policial. Un cas més, com tants que afecten agents antiavalots, que queden emparats pel silenci còmplice de la direcció del cos però també dels seus responsables polítics.

Va ser una actuació ràpida, en grup, coordinada, d’efectuar el major mal possible en el menor temps. Però creient-se a l’esguard de les mirades que aquest cop han pogut aportar el testimoniatge d’uns fets que malauradament no són aïllats sinó pràctica habitual quan els mossos es creuen impunes a tota conseqüència. Les imatges i els testimonis són molt clars. Res pot justificar la gratuïtat amb la que les porres cauen sobre els caps d’unes persones que buscaven sense èxit, en l’interior del portal, la protecció contra uns policies que actuaven amb carta blanca per exercir la violència. Amb l’objectiu d’estendre el pànic per intentar aturar les mobilitzacions permanents en defensa de Can Vies, l’espai autogestionat pel veïnat de Sants que va despertar la solidaritat activa més ferma i digna.

Cap dels que van ser atonyinats allà dins van ser posteriorment requerits per ser identificats ni per ser processats. No n’hi havia cap motiu. No havien fet res més que passar pel lloc erroni en el moment que no tocava. Els va tocar el rebre. I van aprendre la lliçó. La mateixa que milers i milers de catalans i catalanes hem après d’ençà de l’1 d’octubre passat. La de la impunitat policial que apareix quan el sistema la necessita, així com la de l’obligació que ens afecta a tots i a totes per a combatre-la i continuar lluitant.

Els dies de judici serem al costat dels tres denunciants, en Joan, en Miquel i en Bernat. Amb ells i amb tots i totes les que van rebre aquells dies de combat i dignitat al barri de Sants.

Som barri! Som força! Som Can Vies!

Més informació:

Nota processament (d’Alerta Solidària i Comissió Antirepressiva de Sants)

V  ídeo dels fets (de la Directa), a partir del segon 00:57

Així no, Mossos, així no

 

Havent analitzat els fets de les darreres hores, l’equip jurídic d’Alerta Solidària, en relació a les detencions practicades per l’acció dels CDR al Tribunal Superior de Justícia de Catalunya, creiem oportú fer públiques les següents consideracions:

Abús de dret. Les detencions practicades van ser del tot innecessàries. Podent discutir la legitimitat de les identificacions a persones que han actuat per la defensa de drets fonamentals que competeixen al conjunt de la societat, aquestes haurien estat més que suficients per encausar les persones que, triades aleatòriament, hauran de respondre pels suposats il·lícits comesos en la protesta. En nombroses ocasions en el passat més recent, en accions similars, i emmarcades en els mateixos paràmetres de reivindicació política, hem comprovat com la identificació ha estat el tràmit únic i suficient per a dur a terme posteriors imputacions. La detenció innecessària, agreujada per l’estada a calabossos durant 24 hores fins al pas a disposició judicial, és del tot contrària a dret i per tant un abús policial.

Abús de fet. Emmanillats, a les fosques i tancats dins dels furgons policials. Durant aproximadament 90 minuts van haver de romandre en aquestes condicions humiliants i vexatòries els 12 primers detinguts, un dels quals menor d’edat. Posteriorment van ser duts a la comissaria de les Corts. No calen gaires comentaris per entendre la nostra absoluta indignació així com comprendre que estudiem ja emprendre noves accions legals per depurar-ne les responsabilitats.

Per tot plegat, i en consideració al posicionament polític dels CDRs, afegim:

Que aquesta no és la línia encertada per encarar el cicle de mobilitzacions que s’estendran arreu del país i que, ens consta, tenen ben present els comandaments policials del cos policial autonòmic. Encarar la protesta pacífica i legítima, d’evident caràcter simbòlic, com ha estat l’acció a les portes del TSJC, amb l’abús policial com a norma representaria l’equivalent repressiu català a la resposta demofòbica espanyola. La que ha obtingut el nostre poble quan ha gosat emprar mecanismes merament democràtics i pacífics per a canalitzar les seves demandes socials i nacionals.

Sabem que és demanar massa que l’Estat Espanyol respecti les seves pròpies lleis. Però sí que exigim explicacions pel tracte dispensat als 14 detinguts i exigim per al futur immediat el respecte escrupolós als nostres drets civils més elementals.

Malgrat tot, els Comitès de Defensa de la República mostrem la nostra determinació a no aturar la tasca dinamitzadora. No pot ser d’una altra manera. Doncs possibles detencions, sancions, o imputacions de qualsevol mena no podran aturar la resposta solidària del nostre poble organitzat. No ens aturaran doncs responem amb dignitat a les formes molt més dures de repressió que ha comportat ja presó, exili, i el segrest de les institucions de la legítima, però no vençuda, República Catalana.

Alhora, expressem el nostre agraïment a totes les persones que aquests dies ens han mostrat el seu suport, especialment a les qui han estat treballant perquè tot anés de la millor maner possible.

 

A Barcelona, República Catalana

Països Catalans, 25 de febrer de 2018

 

Detinguda una militant d’Arran per l’acció a la seu del PP

Una de les militants encausades per l’acció d’inici de campanya pel referèndum davant la seu del PP ha estat detinguda aquest matí després d’haver desobeït les citacions judicials per anar a declarar.

Avui dilluns 4 de setembre, a les 12 del migdia, una de les 7 militants d’Arran que havien estat encausades per l’acció a la seu del PP ha estat detinguda pels Mossos d’Esquadra i traslladada contra la seva voluntat a la comissaria de les Corts (Barcelona) per declarar davant del jutge com a imputada per un delicte de desordres públics i danys.

Com ja vam evidenciar en conèixer les imputacions, des d’Arran i Alerta Solidària valorem que aquests fets s’emmarquen dins d’un repunt de la repressió de l’Estat Espanyol davant les passes que el poble català està fent per avançar en el seu alliberament nacional, social i de gènere.

Així mateix trobem altament preocupant que els Mossos d’Esquadra continuïn fent de corretja d’engranatge a la repressió de l’Estat, detenint independentistes per denunciar l’opressió de l’Estat Espanyol i els seus responsables directes, el Partit Popular.

De nou, ens veiem obligades a qüestionar-nos quin serà el paper dels Mossos d’Esquadra davant la celebració del referèndum del proper 1 d’octubre, doncs actuacions com aquestes (o les detencions pel cas Ni Rei Ni Por, o la detenció de l’alcaldessa de Berga, etc) fan evident que són un cos policial al servei de l’Estat Espanyol repressor.

Avui, la celebració efectiva del referèndum es torna a posar en entredit per culpa del paper dels Mossos d’Esquadra, de qui mai ens cansarem de dir que són també forces d’ocupació.

Però davant d’això, l’Esquerra Independentista no podem fer altra cosa que incrementar la lluita al carrer, respondre contundentment a aquest nou atac i continuar posant damunt la taula la necessitat d’exercir la desobediència i la mobilització popular per defensar el referèndum, guanyar-lo i seguir bastint un procés d’autodeterminació que constitueixi els Països Catalans lliures, socialistes i feministes que volem i necessitem.

L’organització és la #LaClau de la victòria!

Barcelona, Països Catalans

4 de setembre de 2017

Arxivada la causa dels 5 independentistes. Ni Rei Ni Por!

Després de més de 5 mesos de les citacions per part de l’Audiència Nacional a 5 militants de l’Esquerra Independentista acusats d’injúries a la corona i ultratge a Espanya, l’Audiència Nacional ha acordat arxivar la causa a instància de la Fiscalia.

La coherència i la fermesa de les organitzacions de l’Esquerra Independentista, i de les seves militants, han aconseguit guanyar el pols a l’;aparell repressiu espanyol, qui s’ha vist forçat a interessar el sobreseïment sota els arguments de l’emparament de la llibertat ideològica i d’expressió, a causa de l’acció duta a terme en el marc de l’acte de l’Esquerra Independentista que va tenir lloc al Passeig del Born el passat 11 de Setembre.

Celebrem que el procediment no continuï però no pensem rentar la cara a la judicatura española per haver pres aquesta decisió, doncs els arguments jurídics que emparen ara per arxivar la causa contra les 5 independentistes, són exactament els mateixos que en tants altres casos, com en el cas dels dos gironins que van ser encausats l'any 2007 i condemnats, han estat negats per part dels Tribunals espanyols.

La decisió judicial respon únicament a les mobilitzacions que arreu dels Països Catalans hem dut a terme de denúncia de la persecució política i ideològica a l’EI, i de la manca de democràcia a l’Estat espanyol. I gràcies a la solidaritat i fermesa d’aquest poble ,qui ha tornat a dir, alt i clar, que no som súbdits, i que la legitimitat del poble treballador català no podrà ser jutjada per cap institució espanyola.

Manca de legitimitat de l’Audiència Nacional

Recordem que ja en una roda de premsa, pública i publicitada, a la plaça del Rei de Barcelona, el passat 2 de desembre, ja vam deixar ben clar: “no anirem a Madrid, no tenim res a declarar al Tribunal polític espanyol, vàrem cremar les fotos del Rei i ho tornarem a fer fins que el nostre poble no sigui lliure”.

Arrel d’aquest procediment les 5 companyes varen ser detingudes per part dels Mossos d’Esquadra, els quals, ja d’entrada, sent fidels a l’amo espanyol havien iniciat el present procediment sense haver estat requerits per ningú.

Traslladades a Madrid per part de la Guàrdia Civil, un cop a l’Audiència Nacional, no es varen arronsar, i van reiterar allò que ja s’havia avançat en la roda de premsa, negant-se a declarar d’avant d’un Tribunal estranger hereu del franquisme, a qui no reconeixen cap legitimitat per jutjat al poble català.

Mostres de solidaritat, crítiques i una sentencia

Agraïm les mostres de suport de tota mena, des de concentracions arreu dels Països Catalans , a la solidaritat de col·lectius d’altes nacions. Amb determinació, sent-ne coherents i conseqüents, cremem fotografies del Rei des de fa molts anys. Tants com potser 300, des que Felip V cremà les nostres viles i ciutats.

Continuem la lluita fins aconseguir l’arxiu de la causa contra les companyes de Mallorca que van negar-se a declarar davant l’Audiència Nacional.

Nosaltres seguim i seguirem!

Ni Rei, ni por!

Països Catalans, 27 d'abril de 2017