Una nova sentència reconeix l’abús policial però n’absol els policies causants per manca d’identificació

La Secció Segona de l’Audiència Provincial de Barcelona ha fet arribar a les parts la sentència relativa a les agressions patides per manifestants pro-Can Vies, la nit del 28 de maig de 2014.
En una llarga exposició la magistrada encarregada de la seva redacció, Mª José Magaldi Paternostro, s’esforça en desmuntar, poc a poc, la credibilitat de l’acusació, i els testimonis aportats (alguns veïns que veieren tot des dels seus balcons). Cerca reduir al mínim les lesions que, malgrat tot, constaten els diferents informes mèdics, que afirmen ser compatibles amb cops de porra. La magistrada ha d’acabar per admetre, dels relats aportats per les dues parts i dels fets contrastats per una sentència prèvia que conté la condemna contra els manifestants lesionats per llançament d’objectes, que les ferides només es van poder produir en el just interval en que els mossos es llancen contra aquells qui els llencen objectes i el moment en què ja són immobilitzats contra una paret i envoltat de furgons i agents policials.
Considerat provat que els manifestants llençaven objectes i que immediatament són detinguts, segons el propi relat policial, les fractures al nivell del parietal dret i a la piràmide nasal, és a dir, dues lesions contundents al cap, només poden respondre a l’impacte de les porres. Cops que són expressament prohibits pel reglament policial “en cap cas s’utilitzarà de dalt a baix ni sobre zones vitals del cos humà com el cap”..

El grup com a factor d’impunitat
La sentència conclou la lliure absolució dels agents acusats tot i reconèixer la responsabilitat subsidiària de la Generalitat que haurà d’assumir les indemnitzacions corresponents per un acte il·lícit i culpable d’agents del seu cos policial. Però que, i una vegada més, troben en la complicitat de l’actuació corporativa, la impunitat absoluta. Agents culpables de fet però indemnes a l’acció de la justícia, innocents de dret. Lliures d’investigacions internes i de cap mena de retret administratiu. Un problema que es reitera en el temps i que obté per part de les autoritats polítiques avals i blindatges. La lluita de les entitats promotores de drets humans per la identificació efectiva dels agents ha estat històricament bandejada, tot transmetent alhora la consigna de la carta blanca a l’abús policial.

Els fruits del judici
La sentència, que sembla resignar-se a contra cor, a haver de reconèixer les lesions, no és evidentment el millor del procés judicial que tot just ara es clou. La implicació dels mateixos ferits, el seu entorn familiar i d’amistats, amb nombrosos actes de suport als respectius pobles i també a Can Vies, a Sants, palesen la voluntat de seguir treballant en la implicació política i social malgrat la repressió soferta i l’amenaça que aquesta es repeteixi. La determinació per seguir defensant allò just contra la imposició del més fort. La defensa d’uns barris vius i participatius. En front del desert del ciment al servei del turisme i l’especulació.

Nou judici contra l’abús policial

S’obren les portes, baixen amb les porres enlaire i de sobte, un cop. Enmig del cap. Sang.

La contundent actuació policial dels Mossos d’Esquadra d’aquella nit del 28 de Maig de 2014 ja té cita per a judici. Impossibles de negar, les conseqüències d’aquell joc de bastons en que només repartien els uniformats, van provocar ferides greus que van requerir set grapes al cap d’un detingut i l’hospitalització amb nas trencat i tres punts a un altre. Un tercer detingut acabà també amb diverses contusions i ferides.

El que queda per veure és si fruit d’aquest judici, que tindrà lloc els dies 30 d’abril i 2-3 de maig en sortirà una condemna o per contra, tot atribuint la presumpció de veracitat a les versions policials, es trobarà alguna justificació al que a parer de diversos advocats personats en la causa no és més que un claríssim capítol d’abús policial. Amb resultat de lesions greus. Amb nocturnitat i molta, molta mala hòstia.

És el judici en que els coneguts com a “Quatre Roses” porten ara al banc dels acusats als agents que els van detenir, ensangonant la paret contra la que els van enclastar, al carrer Rosés del barri de Sants.

Els Quatre Roses van ser condemnats amb diverses penes de nou mesos i fins a dos anys de presó per haver llençat pedres als agents policials enmig de les protestes per l’intent de desallotjament del Centre Social Can Vies. Els fets es situen exactament a la tercera nit d’aldarulls i si bé el suposat llançament d’objectes hauria tingut lloc a la plaça de Sants, els detinguts haurien estat seguits carrers amunt per diverses furgonetes policials fins a barrar-los el pas i procedir a la seva detenció. Però els testimonis no parlen de corredisses sinó de gent caminant que de sobte són sorpresos per furgons policials que avançant a gran velocitat i en contra direcció s’aturen de cop i vomiten agents plens de ràbia amb les porres alçades que descarreguen contra quatre persones provocant l’esquitx de sang que durant dies es podia veure a la paret, a tocar de Can Mantega, fins que l’Ajuntament de Barcelona va córrer a netejar-lo.

Aquells detinguts, colpejats i forçats a suportar el procés judicial pel qual la Generalitat els demanava fins a set anys de presó, van acabar sent condemnats. La sentència, en relació a l’únic element probatori que va tenir en consideració, la versió policial, ho reconeixia així: “no s’aprecia element o circumstància que permeti dubtar de la seva imparcialitat”. Fàcil i dèbil punt i final que restableix un cop més el sistema d’impunitat policial que els moviments polítics i socials dissidents de la ciutat i del país mai hem oblidat. No ens ho han permès.
Els seus cops de porra, els mateixos que patirem l’1 d’octubre, ens posen a lloc. Ens recorden qui són i qui som.

De sobres sabem com n’és de difícil treure’ls la careta. I per això, per haver-ne pogut portar alguns al banc dels acusats, dins del seu propi sistema judicial, estem més que satisfets. Perquè el repte no ha estat citar-los a judici, sinó demostrar-los que no ens fan por. Que seguim on érem. Al costat dels qui lluiten i dels qui, com tu, llegeixes aquestes ratlles i saps perfectament de què parlem.

Perquè cada dia en som més. No callem. Actuem!
Can Vies es quedà al barri.
Nosaltres seguim als carrers! Prou impunitat policial!