Judici 8G: Jo també estava al Bemba

Des del col·lectiu d’encausats del cas Bemba volem denunciar el despropòsit que
comporta dur a onze joves a judici per uns fets ocorreguts els 2003 dels quals els
únics responsables són el llavors equip de govern del PSC i els caps de la policia
municipal de Sabadell.

Volem recordar que aquests fets es remunten a la nit del 27 de setembre del 2003 quan la unitat antiavalots de la policia municipal va decidir dissoldre de forma violenta i sense mediació una concentració pacífica de joves davant del bar Bemba. L’assalt policial es va saldar amb 11 joves detinguts i més de 20 persones ferides. La desproporció en l’ús de la força per part de la policia municipal sumat a que el consistori es va sumar com a acusació particular contra nosaltres, ens fa pensar en que aquesta va ser una actuació de caire repressiu, contra un sector crític de la joventut sabadellenca. Lluny de ser un fet puntual, fou el paradigma de la forma autoritària de fer del govern Bustos.

No obstant, la solidaritat de la població de Sabadell s’ha mostrat en multitud
d’actes de suport als detinguts, en una recollida de signatures de més de 130
organitzacions socials, culturals, sindicals polítiques, etc. i més de 1.000 adhesions individuals, o en les massives manifestacions del 3 d’octubre del 2003 i el 22 d’abril del 2017 quan milers de persones van sortir al carrer a denunciar aquesta injustícia i reclamar l’absolució de tots els detinguts.

Ara, 14 anys després se’ns demanen penes que superen els dos anys i mig de
presó. És per això, que convoquem a tots i totes les solidàries a concentrar-se
davant la porta dels jutjats de Sabadell el mateix dia del judici (18 de gener) a les
8:30h on tindrà lloc també una roda de premsa per part del grup dels encausats del
cas Bemba.

Absolució detinguts!
Grup d’encausats del Cas Bemba.

36 anys de presó per defensar el referèndum

El passat 27 de març, l’organització juvenil de l’Esquerra Independentista es va plantar davant la seu del Partido Popular per defensar el dret del poble català a l’autodeterminació, un dret inqüestionable i que no necessita el permís de ningú per ser exercit. Aquella acció va marcar l’inici de la campanya “L’organització és la clau de la victòria!” amb la que Arran va posar sobre la taula la necessitat de l’organització popular per fer el referèndum i guanyar la independència.
Després de 6 detencions executades pels Mossos d’Esquadra i la Policia espanyola, el Partido Popular, com a acusació particular, demana a cadascuna de les joves 6 anys de presó per enganxar adhesius a la seu i evidenciar el seu paper cabdal en la negació dels nostres drets.

Entenem que aquesta petició és absolutament desproporcionada i demostra una vegada més la voluntat de carregar contra el jovent independentista que està organitzant-se arreu dels Països Catalans per defensar la independència, els drets de la classe treballadora i el feminisme.

Els dies posteriors a l’acció simbòlica d’Arran a la seu del PP, tots els partits polítics amb representació parlamentària -independentistes i no independentistes- excepte la CUP van condemnar-la. Ens van acusar de violentes, com ho han fet amb els Jordis, quan sabem que la violència és la que vam patir en forma de cops de porra i bales de goma el passat 1 d’octubre. Que violència és la seva repressió que manté les preses polítiques a la presó i que sembla, que ara ens hi vol a nosaltres. Que violència és la seva connivència amb el feixisme arreu del país. Que violència són les seves polítiques neoliberals que ens ofeguen com a classe treballadora que som.

Amb tot el que hem viscut els darrers mesos, constatem que l’únic camí cap a la independència passa sí o sí per la desobediència. La desobediència a les seves lleis injustes, als seus tribunals repressors, a les seves polítiques criminals i en definitiva, la desobediència a tot l’engranatge de l’Estat que s’activarà cada cop que el poble faci passes fermes cap al seu alliberament sense por i sense permís.
I aquest camí, com hem vist en la defensa dels col·legis durant l’1 d’octubre i els dies previs o en les vagues generals del 3 d’octubre i el 8 de novembre, el farà un poble mobilitzat, organitzat, desobedient i lluitador.

És més necessari que mai que continuem responent a la repressió de forma col·lectiva, que davant d’un procés polític que ha protagonitzat el poble, sigui tot el poble qui s’autodefensi davant dels atacs d’un Estat podrit i planti cara, com ho està fent, de forma solidària. I es que en les últimes hores i sempre, hem rebut tot l’escalf del moviment popular, el millor tresor d’aquest país.
Ara Arran ens enfrontem a un total de 36 anys de presó per defensar el referèndum d’autodeterminació, però això no ens farà aturar la lluita, tot el contrari, plantarem cara i seguirem defensant l’anhel de construir uns Països Catalans lliures, socialistes i feministes! I ho farem organitzant-nos, perquè sabem que l’organització és la clau de la victòria!

 

Arran

Alerta Solidària