Comunicat arran de les més de 200 persones citades a declarar pels talls de l’AP7 i N-340

La repressió no cessa, el poder popular tampoc!

Aquest dimarts 18 de febrer s’inicia una nova ronda de citacions a la caserna de la Guàrdia Civil de Sant Andreu de la Barca que se sumen a les ja fetes a Girona, Tarragona i Lleida. S’allargaran tota la setmana i la següent i encara hi ha cites per concretar que ja apunten al mes de març i més enllà. Hi ha gent concernida del Bages, del Baix Llobregat, del Barcelonès, del Berguedà, del Maresme, d’Osona, del Penedès i dels Vallesos. Algunes de les persones citades ja han anunciat que no s’hi pensen presentar.

Més de dues-centes persones sota investigació

138 persones citades en relació al tall de la Jonquera (11 i 12 de novembre), 61 persones més en relació al tall posterior de Salt i encara, amb el procediment obert, les 12 persones detingudes per la policia francesa al Pertús algunes de les quals van ser citades dies més tard a Perpinyà. Cal no oblidar que de manera paral·lela, i en relació a les protestes post-sentència del mes d’octubre, els jutjats d’Amposta han citat 42 persones pels talls de l’N-340, i hi ha 3 citacions més del Maresme pel tall de les vies de tren per les protestes post-sentència del mes d’octubre. Les citacions d’aquests dies arriben poc a poc, per demarcacions, i amb la col·laboració de Mossos d’Esquadra, Policia Nacional i Guàrdia Civil.

Cal remuntar-nos a pics històrics de repressió per trobar precedents d’aquesta mena com la “primavera valenciana”, de febrer de 2012, o l’època daurada dels abusos de tota mena per part de Mossos durant els encapsulaments de manifestants antifeixistes, amb kubotans i identificacions massives, seguides d’intents de sancions administratives a tort i a dret.

Extrema diligència versus aclaparadora passivitat

Les xifres exposades, més enllà de cridar l’atenció pel gran nombre de persones citades, i de mitjans i recursos públics emprats, posa de nou en evidència la clamorosa diferència d’actuació quan es tracta de reprimir mobilitzacions independentistes o, per contra, accions amb violència contra les persones dels grups unionistes i feixistes espanyols. De l’obsessió d’enjudiciar-nos fins a l’extrem a la passivitat, o complicitat, front el feixisme organitzat.

El perquè de l’escalada repressiva

Un augment de la intensitat repressiva d’aquestes proporcions només troba l’explicació en l’increment del nivell de protesta que ha estat capaç de generar prou inquietud en l’establishment espanyol. No preocupa tant que siguem més o menys gent, sovint centenars de milers, els que ens manifestem periòdicament com en les diferents Diades Nacionals, sinó que s’impulsin mobilitzacions diferents a les tradicionals i que siguin capaces d’alterar de manera efectiva i sostinguda en el temps la pau imposada per la força, aquella pau que no és més que la resignació dels temorosos davant la injustícia i la manca de llibertats.

Des d’Alerta Solidària ens felicitem pel nivell de resposta aconseguida davant d’aquestes onades de citacions i sobretot per la utilitat que aporten a l’enfortiment del múscul organitzatiu, de les estructures nacionals antirepressives com la nostra, i de les locals i comarcals diverses d’arreu del territori. Seguim en el camí de no deixar ningú sol i de teixir dia a dia més xarxa, més capacitat de resposta i més mobilització.

Sense por, dia rere dia, fins a la llibertat!

17 de febrer de 2020, a Sant Andreu de la Barca, Països Catalans