El Consell de Ministres a Barcelona: 1 any i 11 mesos de presó

L’Audiència Provincial de Barcelona ha emès aquesta setmana la sentència contra l’Arnau, veí de Barcelona, a qui condemna a 1 any i 11 mesos de presó pels fets esdevinguts durant la celebració del Consell de Ministres del Govern espanyol, el 21 de desembre de 2018, a la Llotja de Barcelona.

La resolució del tribunal dona absoluta credibilitat al testimoniatge de dos agents del cos dels Mossos d’Esquadra i rebutja tota veracitat a les versions aportades pels testimonis de la defensa, entre les quals les del mateix encausat perquè, assenyala la sentència, aquesta entra “en franca contradicción con la prueba testifical objectiva e imparcial de los agentes policiales”. Cap consideració a les contradiccions escoltades durant el judici. Seria l’acusat qui va agafar per la roba al policia, portant-lo dins de la manifestació i el va fer caure a terra per finalment, aixecat el mosso, acabar detingut per aquest mateix agent. Tot en pocs segons. Quedant rebutjada la versió segons la qual, enmig d’una càrrega en la que els policies entren al bloc de manifestants per un espai que havia quedat obert entre les tanques de seguretat, càrrega reconeguda pels agents, el mosso implicat cau a terra i en aixecar-se ràpid enxampa al manifestant amb qui havia topat.

Així, amb un any i tres mesos pel delicte de desordres públics, i vuit mesos més pel delicte d’atemptat a l’autoritat, la secció 8a de l’Audiència Provincial, tanca un tercer judici per les protestes que van tenir lloc a Barcelona per la vinguda en terra catalana del Consejo de Ministros espanyol. En els dos anteriors casos les condemnes van ser similars: David (un any i vuit mesos de presó) i Iu (a un any).

Aquella clara provocació, de la que només se’n podia preveure tensió, va ser només contestada amb dignitat per les manifestacions que durant aquell dia van col·lapsar la ciutat de Barcelona. Bloqueig i despeses de tota mena per donar benvinguda, cabuda i seguretat a uns representants polítics sense cap legitimitat a casa nostra. Només el carrer va recordar que no podien actuar amb normalitat aquells qui eren, i són encara, els màxims responsables polítics de l’excepcionalitat repressiva en la que vivim, sota l’amenaça de la presó, l’exili i els centenars de processos judicials oberts de tota mena.

La sentència contra l’Arnau és l’evidència, la darrera, que res ha canviat en la realitat repressiva en la que l’Estat espanyol ens vol sotmetre. Cap gest d’aparent distensió en les altes esferes de la política espanyola no pot amagar el que està sent el dia a dia per a centenars d’independentistes: detencions, citacions, judicis, multes i condemnes.

L’Arnau va respondre a la provocació i amb ell totes les que li vam donar suport quan va ser detingut i més especialment ara, materialitzada la injustícia en forma de sentència. Amb ell, quan calgui, tornarem al carrer i mantindrem la dignitat d’un poble que no permet ja més provocacions ni més actes de rendició.

Al carrer i no calgui, la lluita continua!