Sobresseïda la causa contra 9 independentistes per tallar les vies de l’AVE a l’estació de Sants durant la #Vaga8N

Durant la passada vaga general del 8N de 2017, centenars d’independentistes convocades per Universitats x República van ocupar les vies de l’AVE de l’Estació de Sants. Alhora, es paralitzava durant tot el dia l’activitat ferroviària a l’Estació de Girona. Durant aquella vaga general, milers de persones van sortir al carrer per defensar la República Catalana i contra l’empresonament de part del govern, sumat a la denúncia de l’empresonament de Jordi Cuixart, President d’Omnium Cultural i de Jordi Sànchez, President de l’ANC, que tingué lloc el 16 d’octubre de 2017.

Al gener de 2018 el jutjat núm.24 va imputar 9 manifestants, fruit d’un atestat del cos dels Mossos d’Esquadra en el seu enèsim intent de criminalitzar les demandes de llibertat del nostre poble.

El Jutjat a la vista del que constava a l’expedient en va acordar l’arxivament dies després, resolució recorreguda per part de la Fiscalia sol·licitant la imputació de les persones que assenyalaven els Mossos d’Esquadra en el seu atestat, i que els citessin a declarar, acceptant el Jutjat el Recurs de Fiscalia.

Un cop varen ser citades a declarar, 6 de les companyes es negaren a col·laborar amb aquells estaments que ens volen emmordassades i empresonades

El 16 de maig de 2018, 5 d’elles van ser detingudes després de desobeir la citació d’anar a declarar davant la jutgessa. Després d’aquestes no-declaracions, la jutgessa va decidir, una vegada més, arxivar el procediment sent recorregut de nou per la fiscalia.

En un seguit d’intents per part del Ministeri Fiscal de mantenir la imputació contra les 9 companyes, finalment el Jutjat d’Instrucció 24 de Barcelona, ha acordat l’arxiu provisional de la causa al no existir indicis suficients com per mantenir les imputacions contra les persones investigades a la vista dels vídeos aportats i demés elements que composen la causa judicial.

Des d’Alerta Solidària, celebrem que s’hagi acordat el sobreseïment una vegada més, però no per legitimació d’una decisió judicial, sinó per l’evidència, novament, que malgrat la repressió exercida per l’Estat espanyol i el Govern de la Generalitat de Catalunya, no defallim ni defallirem. Continuarem, a pas ferm, decidides, sense renúncies ni rebaixes, fins a guanyar la plena llibertat.

Jo També Vaig Tallar les Vies!
#DecidimSer Lliures

#RecuperemElsCarrers: La GUB agredeix i deté dos militants a Ciutat Vella

Aquesta nit passada, la Guàrdia Urbana de Barcelona i els Mossos d’Esquadra han continuat amb la seva tònica permanent d’assetjament i violència contra les veïnes del barri del Raval de Barcelona, tal com manifestàvem, precisament, a la concentració d’ahir al Raval. Aquesta vegada han procedit a intimidar i agredir amb porres extensibles diversos militants de l’Esquerra Independentista i del Sindicat d’Habitatge del Raval (SHR). Els fets van acabar amb la detenció per part de la Guàrdia Urbana de Barcelona de dues militants del Sindicat d’Habitatge del Raval, que alhora són militants d’Endavant OSAN de Ciutat Vella i d’Arran del Poble Sec, respectivament. Aquesta última militant va ser agafada per 5 agents que la van insultar i agredir físicament, i li van arribar a posar la cara contra terra. Gràcies a la pressió de la resta de militància a la porta de la comissaria, cap a les 3 de la matinada han estat posades en llibertat. Estem segures que sense aquesta pressió a la porta de la comissaria, i també pel fet que no eren persones racialitzades, van ser posades en llibertat tan ràpidament.

Ahir a la tarda va tenir lloc la segona tongada de concentracions a Barcelona, i la primera arreu dels Països Catalans, de la campanya #RecuperemElsCarrers #LaVidaAbansQueElCapital. En la primera tongada de les concentracions a Barcelona, dimarts passat, 19 de maig, ja es van registrar 60 identificacions a diverses de les participants, 40 d’elles a la concentració del Raval.

No podem permetre que el govern de l’Ajuntament de Barcelona, en mans de Barcelona en Comú i el PSC, intenti limitar el dret de manifestació per la via de la repressió. Per part nostra, continuarem manifestant-nos contra el capitalisme patriarcal i les seves crisis perquè no les paguem la classe treballadora. Així, seguirem convocant, si convé, amb més força a les concentracions dels dimarts a les 20 h arreu de les places dels Països Catalans.

La vida abans que el capital!
Recuperem els carrers!
Aquesta crisi no la paguem!

Barcelona, 27 de maig del 2020.

Contra el cinisme d’Interior i la hipocresia de la Justícia MANIFESTEM-NOS – DESCONFINEM ELS NOSTRES DRETS!

Fa uns dies sentíem com el Conseller d’Interior Miquel Buch es treia la responsabilitat de la repressió dels Mossos contra diverses mobilitzacions. Especialment greu la que tingué lloc a Gràcia (Barcelona) el passat 19 de maig que acabà amb una persona detinguda i diverses identificades i amenaçades de ser sancionades. El mandatari català recordava la centralització del control policial per part del Govern central i exposava un seguit de recomanacions per tal que des de Madrid es permetessin les manifestacions. Tot en un to espectacularment cínic es pretenia erigir com al gran defensor dels drets fonamentals del poble català.

Fets i no paraules: per la via legal o per la via dels fets consumats, la Generalitat, via el Departament d’Interior del Sr. Buch, s’ha oposat a l’exercici del dret de manifestació.

El Conseller Buch, en roda de premsa el 15 de maig, afirmava que «l’estat d’alarma no pot laminar el dret de manifestació» . Tot seguit llistava un seguit de mesures que els manifestants haurien de respectar per tal d’impedir la propagació del Covid-19 i que resultarien suficients per accedir al dret de manifestació: mascaretes, distàncies i espais amples. Les mesures ja proposades pel col·lectiu Lluita Internacionalista per a la concentració comunicada i prevista pel 24 d’abril en protesta per l’aprovació dels pressupostos de la Generalitat. La resposta del Departament d’Interior (amb data 21 d’abril), prohibint de facto la mobilització, deia literalment: «(…) el dret de reunió no es podrà exercir mentre duri l’estat d’alarma. En conseqüència no podem tramitar la seva sol·licitud». Sense esmentar les mesures de seguretat i sense fer cap referència a la centralització de les competències per part de Madrid. Més tard, ja en seu judicial, davant el recurs tramitat d’urgència pel TSJC, la representació lletrada de la Generalitat advocava de nou per la prohibició: «(…) no es pot exercir el dret de reunió com conseqüència del RD 463/20, que només permet la deambulació individual en els termes de l’art. 7 del citat RD» (sentència TSJC, Secció 2a, Contenciós Administratiu, núm. 1223/2020).

També per la via dels fets consumats.

Tràmits administratius o judicials a banda, la imposició per la via dels fets mitjançant els Mossos també és reveladora del posicionament d’absolut cinisme del piròman Buch. Dimarts 19 de maig: concentracions en diferents barris de Barcelona complint les mesures de seguretat sanitàries com es pot comprovar en les fotografies fetes en les concentracions que s’acaben realitzant. Identificacions en diverses d’elles posteriorment al seu acabament, amb amenaces de fortes sancions per tal de coaccionar el dret de manifestació per al futur immediat. Més greu: intervenció policial prèvia a l’inici de la concentració a Gràcia amb sostracció de material d’agitació, identificacions, més amenaces de sancions i una persona detinguda. De nou, pels fets de la grollera actuació policial, sense verificació de les mesures de seguretat sanitàries a desplegar, s’ocupa la plaça i es coacciona un dret fonamental d’empara constitucional sense més criteri objectiu que el sentit crític de la protesta. Reaccions per part d’Interior? Silenci de conformitat amb l’actuació policial dirigida per un histèric Jordi Arasa, condemnat per colpejar sense justificació manifestants com David Fernàndez en el famós desallotjament dels indignats de la Plaça Catalunya, i recentment ascendit com a cap de l’ARRO.

Hipocresia judicial.

El TSJC resolia el litigi emanat de la concentració prohibida a Lluita Internacionalista sense entrar en el fons. Tot donant la raó a la posició de la fiscalia, el tribunal assenyala que les competències són de Madrid i per tant, el recurs adreçat contra una resolució administrativa de la Generalitat no era pertinent. De nou cap comentari sobre el fons, el dret de manifestació i les mesures de seguretat anti-contagis del Covid-19. El dret de manifestació quedava de facto vulnerat i el tribunal mirava cap a una altra banda.Per omplir la resolució judicial, el TSJC, recorda que la declaració d’estat d’alarma no suposa l’alteració de cap dret fonamental com el de manifestació, i recorda també el necessari exercici de ponderació curosa, i cas per cas, en el supòsit de confrontar aquest dret amb altres que en puguin suposar una limitació. Obviava així el tribunal la seva funció de garant dels drets, fugint d’estudi, evitant d’emetre un posicionament que suposés l’aval de la concentració i que hauria estat el més pertinent davant la conculcació que s’estava produïnt i de la qual n’esdevenia còmplice. Deixava sense empara els qui volien exercir el dret de manifestació i que havien actuat correctament en tot moment cursant un recurs contra l’òrgan administratiu que els havia dit que no podien manifestar-se.

Més xocant resulta aquella resolució si la comparem amb el que afirmarà un mes després el mateix tribunal. Ara però, amb la convocatòria de VOX inicialment prohibida pel govern de Madrid. Els magistrats ara sí que entren al fons, les mesures de seguretat sanitàries, afirmant que «(…) admetre una prohibició basada en meres conjectures suposaria un trencament clar del dret fonamental de reunió i manifestació pacífica, esdevenint un perillós precedent». És més, apunta que tota prohibició ha d’estar fonamentada en “raons certes i esperables“, sent del tot injustificada “si resulta possible, com alternativa, imposar o prescriure mesures que permetin conjugar o harmonitzar l’exercici del dret de manifestació amb la salvaguarda d’altres drets que se suposen en risc“. És a dir, condescendència amb els convocants, cap a qui extén la protecció i als qui allunya d’una remota prohibició. Aquesta arribaria només en cas de verificació de riscos i fins i tot sempre que no hi hagi alternatives per a minimitzar-los.

Cas per cas?

El Tribunal Constitucional ha tingut ocasió de pronunciar-se sobre el dret de manifestació en temps de Covid-19. En la STC 86/2020, de 30 d’abril, conclou que la prohibició de tota protesta s’ha de fer atenent les circumstàncies de cada cas, sense més lògica general que la de la ponderació de drets, és a dir, confrontant les garanties per a la seguretat de les persones (els possibles contagis) i el seu dret de manifestar-se. No sembla que s’atengui cas per cas ni que la ponderació de drets s’exerceixi igual segons qui convoca. Prohibicions i garrotades per a uns i avals i garanties per als altres.

Cal recordar aquí que el dret de manifestació no està condicionat a l’obtenció de cap permís. Quan complim el tràmit de comunicar una convocatòria a l’administració estem facilitant la seva tasca de fer compatible la mobilització amb l’ordenació de l’espai públic. Només en el cas que l’administració constati una dificultat o un perill per a la realització de la concentració ha de proposar una alternativa que, en cas de no existir, pot donar peu, i només en aquest supòsit, a la prohibició. Partint així de la premissa que l’estat d’alarma no suposa una restricció del dret fonamental de protesta, com assenyala el TC, l’actuació dels mossos coaccionant o prohibint concentracions en places públiques, on no queda alterat el trànsit normal de persones ni vehicles, i on a més els convocants donen proves del respecte de les mesures de seguretat sanitàries, és un clar atemptat contra els drets més bàsics i fonamentals de participació política. És més, l’actuació negligent dels policies és l’origen de l’alteració normal de l’ordre públic i l’increment injustificat del risc de transmissió del Covid-19.

Ens hi van els drets i ens hi va la vida.

Davant la falsa dicotomia entre drets i vida, davant la hipocresia i cinisme del sistema judicial, del TSJC i del Govern de la Generalitat i el seu lamentable Conseller d’Interior, des d’Alerta Solidària ens hem adherit a la convocatòria de concentracions per cada dimarts, a les places de cada barri i poble dels Països Catalans, a les 20h00.

Ens negarem com sempe a entrar en cap suposada normalitat que no sigui la d’exercir els nostres drets sense coaccions i en llibertat.

Activem-nos! Desconfinem els nostres drets!!!

MANIFEST:«Ens hi van els drets i ens hi va la vida»

Manifest entorn els fets ocorreguts a ahir a Gràcia

Davant els fets ocorreguts dimarts a la Plaça de la Vila de Gràcia, en la qual el cos dels Mossos d’Esquadra va detenir una dona i va impedir la realització d’una concentració per defensar una sortida de la crisi al servei de les classes populars — convocada amb el màxim respecte de les mesures sanitàries, en consonància amb la greu crisi sanitària que estem vivint—, les organitzacions i les persones sotasignades volem manifestar-nos en el següent sentit:

1) En primer lloc, volem exigir als diferents responsables governamentals, tan estatals com autonòmics, el màxim respecte als drets i les llibertats civils. La crisi sanitària no pot ser un argument per impedir o obstaculitzar el dret a reunió i manifestació, més encara quan les convocatòries, com les del passat dimarts a 6 barris barcelonins, demanaven a les persones manifestants, de forma explícita, portar mascaretes i respectar la distància de seguretat.
Les concentracions convocades per a dimarts havien de produir-se de forma totalment normal, però van ser violentades per dispositius policials que van impedir-ne l’inici. Els Mossos d’Esquadra van impedir a les organitzadores mostrar les pancartes, van confiscar cartells i identificar aquelles que els mostraven o que cridaven alguna consigna. En el cas de Gràcia, una manifestant va ser detinguda.

2) En segon lloc, denunciem la doble vara de mesurar que s’utilitza en funció de qui són els manifestants i del seu signe ideològic, més encara quan unes manifestacions es convoquen amb ple respecte pels criteris científics i sanitaris, en el context de la greu epidèmia que estem vivint, i les altres es fan justament des del menyspreu a aquests criteris. Aquesta doble vara de mesurar no està gaire lluny de contenir els elements d’una autèntica persecució política i ideològica.
Els grups, col·lectius i organitzacions que es van manifestar dimarts a Barcelona, i tots aquells que se seguiran manifestant cada dimarts a partir d’ara arreu dels Països Catalans, ho feien i ho faran preocupades perquè el cost de la crisi està recaient sobre les espatlles dels treballadors i les treballadores, i dels sectors populars, mentre bancs i grans empreses multinacionals no deixen de sumar beneficis, mentre no es posen les bases per reforçar el sistema sanitari públic ni per fer canvis socials en profunditat. Creiem que els precedents de com s’han gestionat les crisis anteriors, i l’historial de retallades en la sanitat pública i la resta de serveis públics en mans dels actuals governs estatal i autonòmics són arguments suficients per pensar que aquests grups, col·lectius i organitzacions tenen motius sòlids per manifestar-se.

3) És per aquests motius que fem una crida a preparar-nos per tornar-nos a mobilitzar, des d’ara cap endavant, sempre que sigui necessari, pels drets socials i pels drets polítics, en definitiva, perquè la crisi no la paguem les de sempre i entre totes puguem aprofitar l’oportunitat que la crisi ens brinda per començar a desmuntar privilegis i construir una societat més igualitària. Mobilitzar-nos amb seguretat i amb totes les precaucions sanitàries: amb mascaretes i respectant sempre la distància de seguretat entre les manifestants. Però mobilitzar-nos, perquè ens hi van els drets i ens hi va la vida.

Amb aquesta declaració, les organitzacions i col·lectius sotasignats fem una crida a mobilitzar-nos cada dimarts, a les 20 h, a les places de cada barri i cada poble. Pels drets i les llibertats. Perquè aquesta crisi no la paguem les de sempre.

Veneçuela: ni cop d’estat, ni ingerències

Comunicat de l’Esquerra Independentista

Enmig de la situació d’emergència que es viu arreu del món a partir de la crisi de la Covid-19, ahir dijous, 26 de març, l’imperialisme nord-americà feia públic l’enèsim intent de cop d’estat contra el poble de Veneçuela. Mentre les prioritats de tots els governs haurien d’estar centrades en la contenció dels efectes del virus, el Departament de Justícia dels Estats Units feia pública la presentació de càrrecs judicials contra Nicolás Maduro i Diosdado Cabello, i oferia una recompensa de 15 i 10 milions de dòlars respectivament per qualsevol informació que ajudi a la seva captura.

Els càrrecs –que inclouen també 13 funcionaris de la República Bolivariana de Veneçuela– es presenten sobre la suposada vinculació del govern veneçolà amb les Forces Armades Revolucionàries de Colòmbia (FARC) per exportar tones de cocaïna als Estats Units. L’administració Trump, per tant, recupera una vella excusa ja emprada als anys 80 per justificar intervencions imperialistes contra la sobirania dels pobles. El cas Irangate ens dona un exemple de com, més tard, es va demostrar que era la mateixa administració nord-americana, a partir dels seus serveis d’intel·ligència –la CIA–, qui havia estat implicada en els casos de narcotràfic i introducció de la droga als Estats Units.

L’atac contra el govern veneçolà representa, sens dubte, un nou intent de cop d’estat encobert contra la sobirania dels pobles a través de la substitució violenta de governs democràtics per governs titella dels Estats Units. Els intents de desestabilització de la República Bolivariana de Veneçuela no són nous, i en tenim un exemple proper en el recent intent de cop d’estat perpetrat per Juan Guaidó, amb el suport dels Estats Units i la Unió Europea, i la complicitat dels mitjans de comunicació occidentals.

La denúncia del Departament de Justícia suposa una amenaça al poble Veneçolà, que recordem que està gestionant la crisi sanitària de la Covid-19 amb un bloqueig comercial i financer imposat de manera unilateral pels governs dels Estats Units i els seus socis a la Unió Europea. Aquest bloqueig constitueix un crim contra el poble veneçolà, les conseqüències del qual s’agreugen especialment davant el context actual, que impossibiliten l’accés del govern als recursos necessaris per fer front a l’emergència sanitària que suposa la Covid-19.

Tanmateix, en un moment en què el control dels recursos per part del sistema públic es fa més evident que mai, la República Bolivariana de Veneçuela, juntament amb el seu poble i una forta xarxa comunitària, estan mostrant la seva capacitat de combatre els efectes del coronavirus i defensar les vides de la seva població per damunt dels interessos econòmics. Un exemple més de la capacitat d’un poble que ha defensat de forma exitosa la seva sobirania davant les ingerències imperialistes.

Expressem, per tant, tot el nostre suport i la solidaritat internacionalista cap al poble veneçolà i el govern de Nicolás Maduro, i ens sumem a l’exigència d’aturar immediatament el bloqueig imperialista contra la República Bolivariana de Veneçuela.

Països Catalans, 27 de març de 2020.

El Consell de Ministres a Barcelona: 1 any i 11 mesos de presó

L’Audiència Provincial de Barcelona ha emès aquesta setmana la sentència contra l’Arnau, veí de Barcelona, a qui condemna a 1 any i 11 mesos de presó pels fets esdevinguts durant la celebració del Consell de Ministres del Govern espanyol, el 21 de desembre de 2018, a la Llotja de Barcelona.

La resolució del tribunal dona absoluta credibilitat al testimoniatge de dos agents del cos dels Mossos d’Esquadra i rebutja tota veracitat a les versions aportades pels testimonis de la defensa, entre les quals les del mateix encausat perquè, assenyala la sentència, aquesta entra “en franca contradicción con la prueba testifical objectiva e imparcial de los agentes policiales”. Cap consideració a les contradiccions escoltades durant el judici. Seria l’acusat qui va agafar per la roba al policia, portant-lo dins de la manifestació i el va fer caure a terra per finalment, aixecat el mosso, acabar detingut per aquest mateix agent. Tot en pocs segons. Quedant rebutjada la versió segons la qual, enmig d’una càrrega en la que els policies entren al bloc de manifestants per un espai que havia quedat obert entre les tanques de seguretat, càrrega reconeguda pels agents, el mosso implicat cau a terra i en aixecar-se ràpid enxampa al manifestant amb qui havia topat.

Així, amb un any i tres mesos pel delicte de desordres públics, i vuit mesos més pel delicte d’atemptat a l’autoritat, la secció 8a de l’Audiència Provincial, tanca un tercer judici per les protestes que van tenir lloc a Barcelona per la vinguda en terra catalana del Consejo de Ministros espanyol. En els dos anteriors casos les condemnes van ser similars: David (un any i vuit mesos de presó) i Iu (a un any).

Aquella clara provocació, de la que només se’n podia preveure tensió, va ser només contestada amb dignitat per les manifestacions que durant aquell dia van col·lapsar la ciutat de Barcelona. Bloqueig i despeses de tota mena per donar benvinguda, cabuda i seguretat a uns representants polítics sense cap legitimitat a casa nostra. Només el carrer va recordar que no podien actuar amb normalitat aquells qui eren, i són encara, els màxims responsables polítics de l’excepcionalitat repressiva en la que vivim, sota l’amenaça de la presó, l’exili i els centenars de processos judicials oberts de tota mena.

La sentència contra l’Arnau és l’evidència, la darrera, que res ha canviat en la realitat repressiva en la que l’Estat espanyol ens vol sotmetre. Cap gest d’aparent distensió en les altes esferes de la política espanyola no pot amagar el que està sent el dia a dia per a centenars d’independentistes: detencions, citacions, judicis, multes i condemnes.

L’Arnau va respondre a la provocació i amb ell totes les que li vam donar suport quan va ser detingut i més especialment ara, materialitzada la injustícia en forma de sentència. Amb ell, quan calgui, tornarem al carrer i mantindrem la dignitat d’un poble que no permet ja més provocacions ni més actes de rendició.

Al carrer i no calgui, la lluita continua!

#PerseguintElFeminisme: Un cop més ens toquen i un cop més volem demostrar que, si en toquen una, responem totes!

Els últims dies, dues companyes han rebut l’escrit d’acusació de fiscalia que feia un any que esperàvem. Sabíem que el dia arribaria; ara demostrarem que seguim unides.

La setmana prèvia del 8-M del 2019, el Comitè de Vaga Feminista d’Horta-Guinardó vam viure un augment de la presència de les forces d’ocupació al districte que va acabar sent una militarització del barri durant tota la jornada. La conseqüència van ser més de 160 identificacions, diverses multes i 8 companyes portades a judici, en dos casos diferents. Aquell dia, després d’esmorzar i ja amb una llarga llista d’identificacions a l’esquena, vam començar una cercavila pel barri, una de les tantes de les que aquell matí s’estaven fent a Barcelona i arreu del territori. Durant tot el recorregut vam portar amb nosaltres parelles de policies secretes homes, (recordem que era un acte no mixt), que, en arribar a la porta del Mercadona del barri, no van trigar a increpar algunes companyes per identificar-les. Volem exposar que la violència la van provocar ells amb el seu seguiment des de la matinada i que nosaltres vam defensar-nos com vam poder, fent pinya les unes amb les altres.

Des d’aquell dia, ens tenen amb la incertesa: van anar a buscar-nos a casa, van arribar-nos citacions judicials i multes. Fa temps que ens mantenen en espera, fins ara, a les portes d’un nou 8 de març, que ha sortit l’escrit d’acusació a través del qual veiem la repressió més viva que mai. La fiscalia acusa dues companyes de resistència a l’autoritat, delicte de lesions i maltractament. Demana un total de 21 mesos de pena multa per a cadascuna de les companyes. Això vol dir, ni més ni menys, que fiscalia demana uns 20.000€ entre les dues companyes i deixa clar que, en cas d’impagament, aquesta pena correspon a una entrada en presó d’un dia per cada dos, és a dir, més de 10 mesos cadascuna.

Sabem que ens reprimeixen per estar organitzades i no per individualitats. Aquesta és la forma que té el sistema d’atemorir-nos, de deixar-nos encara més precàries, d’intentar que deixem d’ajuntar-nos. Des del feminisme busquem un canvi al sistema actual, un sistema patriarcal, racista, capitalista, explotador i lgtbqfòbic que nosaltres rebutgem. Això els fa por, ja que actuen des de sempre en contra els nostres cossos, els nostres drets i les nostres vides. Quan veuen que ja no tenim por i estem organitzades, continuen utilitzant eines per reprimir-nos, com ofegar-nos econòmicament amb multes o mitjançant la violència policial, com ens vam trobar aquell dia, i la violència institucional, en la qual ens trobem immerses ara, tot just des de fa un any. 

Volem deixar clar que això ens uneix, que sabem que aquest procés serà llarg però que seguirem aquí juntes, aprenent, lluitant, plantejant-nos. Fa uns mesos vam guanyar, 6 companyes van ser absoltes al judici on les portaven per la via penal acusades de fer una pintada durant la mateixa jornada de lluita del 8-M del 2019.

Des d’aquí volem fer una crida: sabem que la unió fa la força, per això volem demanar suport mutu i col·lectiu a tot el moviment feminista. Volem que les acusades puguin sentir, més que mai, que no deixarem cap companya sola. Perseguim acabar amb el sistema patriarcal que ens oprimeix i som perseguides per feministes.  

PerseguintElFeminisme
NO CLAUDIQUEM, CONTRA LA SEVA REPRESSIÓ, AUTODEFENSA FEMINISTA!

Comunicat sentència TSJC

Ahir, 27 de febrer del 2020, quasi un mes després del judici, i dos anys des que va començar el procés judicial, les encausades dels CDRs per la protesta que vam dur a terme el 23 de febrer de 2018 davant les portes del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya hem estat absoltes de tots els delictes pels quals fiscalia ens acusava.

La protesta va ser en el marc de l’aplicació del 155, per denunciar la persecució política cap a l’independentisme ja que durant aquella setmana estaven citats a declarar diversos funcionaris a l’Audiència Nacional. La protesta, que va consistir en manifestar-se i asseure’s a les escales del tribunal, va culminar amb l’actuació dels mossos d’esquadra detenint aleatòriament a 14 dels més de 200 manifestants i desallotjant a la resta, essent els cossos policials els únics que feren ús de la violència.

El Ministeri Fiscal acusava de desordres públics i de desobediència i resistència greu a l’autoritat, demanant fins a dos anys i mig de presó per algunes de les encausades. Davant aquestes acusacions el tribunal s’ha posicionat d’acord amb els arguments de la defensa, reconeixent que la protesta duta a terme pels membres del CDRs està emparada pel dret de manifestació i reunió i en la llibertat d’expressió, entenent que aquests drets tenen una posició preferent en l’ordenament jurídic ja que són uns dels garants de la democràcia.

Aquesta sentència no ha fet més que confirmar el que des d’un inici denunciem des del Grup de Suport, tot el procés penal ha estat una persecució política que no és una excepció en la situació repressiva actual. Des de l’Estat Espanyol s’està perseguint la dissidència política, a les classes populars que no es deixen silenciar quan el l’Estat colpeja fort.

Per això, exigim la llibertat i absolució de les preses polítiques que estan en preventiva, tancades a CIEs o complint condemna, a totes les que estan encausades per alçar la veu quan el poder ens diu que callem. A nosaltres ens han absolt, i tot i saber que l’absolució per part d’uns tribunals còmplices de l’estat repressor no és el que ha de guiar la legitimitat de les accions que feim en oposició al règim, avui no fa més que donar-nos força, i ens dona la raó quan diem que hem de seguir sortint als carrers i desbordant-los de solidaritat cap a les companyes represaliades i de rebuig cap al sistema que ens oprimeix.

Ens volen callades, però respondrem plegades!

A per totes! | 8 de març, Dia Internacional de les Dones Treballadores

Manifest de l’Esquerra independentista amb motiu del 8 de març, Dia Internacional de les Dones Treballadores | 2020

Un any més, arribem a la jornada de lluita del 8 de març, Dia Internacional de les Dones Treballadores, i continuem reivindicant i defensant els nostres drets. Enguany, no podem deslligar la diada de l’actual situació política i econòmica. Els nous governs s’abanderen com a portadors del feminisme, mentre anuncien que no derogaran la reforma laboral, en un context en què ha augmentat la visibilització d’una extrema dreta que avança sense aturador.

Davant l’intent d’institucionalització i cooptació del feminisme per part dels nous governs progressistes, volem expressar els perills que comporta aquesta situació. Cal seguir apuntant a la base del que volem canviar, el sistema capitalista i patriarcal, com a màxim responsable de les desigualtats, explotacions i opressions que patim les dones treballadores. No ens conformem amb petites reformes com posar dones al capdavant de l’exèrcit, la guàrdia civil, de ministerios o l’Ibex 35.

El sistema capitalista, patriarcal i racista en què vivim segueix sent l’eix vertebrador de totes les violències que patim les dones. Tanmateix, la nostra lluita no és una lluita aïllada de la lluita de classes, perquè seguim sotmeses a un sistema que aposta pel màxim benefici d’unes elits i del mercat, en detriment de la vida de la resta.

Els estats espanyol i francès continuen sent estructures al servei del capital, que troba en la violència contra les dones un aliat privilegiat per sotmetre i perpetuar la nostra explotació: salaris més baixos, discriminació laboral, més temporalitat en els nostres contractes, habitatge inaccessible, assumpció exclusiva de les cures, etc.

Aquesta violència és l’expressió més visible d’una violència estructural que afecta les condicions materials i afectives de les dones i ens porta cap a una situació de precarietat. La justícia, els cossos policials, el sistema sanitari, el sistema de pensions, els lobbies de poder, les lleis reguladores del dret són altres expressions de violència perpetuades per les mateixes institucions, mentre algunes s’autoanomenen ‘feministes’. Nosaltres tenim clar que per aconseguir una millora de les condicions de vida de totes les dones treballadores dels Països Catalans –i del món– cal avançar cap a una revolució feminista i socialista.

El repte és gran, però també ho són els ànims. La nostra tasca és immensa, hem de feminitzar totes les lluites socials: en defensa de l’habitatge, en defensa dels serveis públics i en defensa de la millora de les condicions laborals. Hem de tenir clar que com a feministes també som antifeixistes i ataquem el feixisme més descarat que ha tornat a treure el cap.
Volem atacar també els valors catòlics i tradicionals que ens envolten i exerceixen violència sobre les dones. Estem preparades. Seguirem lluitant pel dret al propi cos, per unes sexualitats lliures, i contra el model de família tradicional. En definitiva, lluitem contra aquest context de violència masclista que va en augment amb un nombre alarmant de feminicidis des de l’inici del 2020.

Aquests últims anys i aquesta jornada de lluita mostren una capacitat de mobilització immensa, i sabem que és el moment per fer passos endavant, dotar-nos d’objectius i de propostes que canviïn les condicions materials de vida de les dones treballadores i que no buidin de contingut i de radicalitat la proposta feminista. Sabem on som i sabem on anem.

ANEM A TOTES! Per un feminisme que ho canviï tot, caminem cap a un nou horitzó!

Més de 600 persones represaliades en els darrers 6 mesos en la lluita per la llibertat del nostre país

La por a què es repeteixin les mobilitzacions provoca un degoteig de citacions i detencions per part dels Mossos d’Esquadra, Guàrdia Civil i Policia Nacional espanyola.

Les dades de la repressió:
211 persones citades per mobilitzacions del Tsunami Democràtic l’11 i 13 de novembre al nord del país: (durant els darrers dies), algunes d’elles han dit públicament que no hi aniran.
A les 12 persones imputades a Perpinyà pel tall a El Pertús es sumen les citacions del jutjat número 3 de Girona que ha citat a declarar 61 persones i el jutjat 4 de Figueres, que manté la causa sota secret de sumari, ja n’ha citat 138.

Mobilitzacions post sentència
Durant aquells dies més de 240 persones foren detingudes, 30 posades en presó preventiva 8 de les quals segueixen empresonades i/o han estat deportades.
A aquestes es sumen noves imputacions, en aquest cas 92 per talls a la C17 a Granollers i a la N340 a terres de l’Ebre, i una desena de detencions més (ahir 1 a Tarragona per part PN i 1 altra a Barcelona per part dels Mossos), o 3 citades a Girona pels talls de l’AVE per avui mateix que s’han negat a assistir a la citació com ja han fet vora una desena de persones més en els diversos processos judicials. A més de citacions a Reus, Mataró i altres municipis per diverses mobilitzacions antirepressives, etc.
En definitiva un total de 350 persones que es sumen a les 240 de Tsunami Democràtic. Fent un total de prop de 600 persones represaliades només en els darrers 6 mesos fruit de les operacions coordinades de Mossos d’Esquadra, Guàrdia Civil i Policia Nacional espanyola. Aquestes es sumen als centenars d’imputacions per mobilitzacions precedents com les diverses vagues generals, les mobilitzacions contra la visita de la monarquia espanyola o del darrer Consell de ministres espanyol celebrat a Barcelona.


Com ja hem manifestat en anteriors comunicats ens refermem en el següent:

Extrema diligència versus aclaparadora passivitat
Les xifres exposades, més enllà de cridar l’atenció pel gran nombre de persones citades, i de mitjans i recursos públics emprats, posa de nou en evidència la clamorosa diferència d’actuació quan es tracta de reprimir mobilitzacions independentistes o, per contra, accions amb violència contra les persones dels grups unionistes i feixistes espanyols. De l’obsessió d’enjudiciar-nos fins a l’extrem a la passivitat, o complicitat, front el feixisme organitzat.

El perquè de l’escalada repressiva
Un augment de la intensitat repressiva d’aquestes proporcions només troba l’explicació en l’increment del nivell de protesta que ha estat capaç de generar prou inquietud en l’establishment espanyol. No preocupa tant que siguem més o menys gent, sovint centenars de milers, els que ens manifestem periòdicament com en les diferents Diades Nacionals, sinó que s’impulsin mobilitzacions diferents a les tradicionals i que siguin capaces d’alterar de manera efectiva i sostinguda en el temps la pau imposada per la força, aquella pau que no és més que la resignació dels temorosos davant la injustícia i la manca de llibertats.

Des d’Alerta Solidària ens felicitem pel nivell de resposta aconseguida davant d’aquestes onades de citacions i sobretot per la utilitat que aporten a l’enfortiment del múscul organitzatiu, de les estructures nacionals antirepressives com la nostra, i de les locals i comarcals diverses d’arreu del territori. Seguim en el camí de no deixar ningú sol i de teixir dia a dia més xarxa, més capacitat de resposta i més mobilització.

Sense por, dia rere dia, fins a la llibertat!